| Terry Miles - Happy New Year, Youtube, 26.12.2018 |
Monday, December 31, 2018
Sunday, December 30, 2018
israel kamakawiwoʻole
| Mountain Apple Company Inc.: Somewhere over the Rainbow - Israel "IZ" Kamakawiwoʻole, Youtube, 12.04.2010 |
Judy Garland interpretava en 1939 un tema d'una bellesa increïble: Somewhere Over the Rainbow (1) a un film inoblidable: The Wizard of Oz (2), traduït a l'espanyol com El Mago de Oz.
S'han fet moltes versions d'aquest tema, però a mi sempre m'ha emocionat especialment la d'Israel Kamakawiwoʻole (3), un activista en defensa dels drets dels hawaians i de la independència de l'arxipèlag dels USA.
Sempre m'emociona veure de nou la simplicitat instrumental del tema i la d'un vídeo que inclou el més bonic dels funerals als quals qualsevol persona podria somniar. La deposició de les seves cendres a l'Oceà Pacífic, envoltat per les més de 10.000 persones que van participar a una cerimònia d'una remarcable simplicitat. Però també el reconeixement dels seus adversaris polítics, que van decretar que la bandera de l'estat onejaria a mitja asta i van reservar l'edifici del Capitoli a Honolulu per instal·lar la capella ardent (privilegi que només s'havia reservat abans a dos ciutadans de l'estat) (4).
S'han fet moltes versions d'aquest tema, però a mi sempre m'ha emocionat especialment la d'Israel Kamakawiwoʻole (3), un activista en defensa dels drets dels hawaians i de la independència de l'arxipèlag dels USA.
Sempre m'emociona veure de nou la simplicitat instrumental del tema i la d'un vídeo que inclou el més bonic dels funerals als quals qualsevol persona podria somniar. La deposició de les seves cendres a l'Oceà Pacífic, envoltat per les més de 10.000 persones que van participar a una cerimònia d'una remarcable simplicitat. Però també el reconeixement dels seus adversaris polítics, que van decretar que la bandera de l'estat onejaria a mitja asta i van reservar l'edifici del Capitoli a Honolulu per instal·lar la capella ardent (privilegi que només s'havia reservat abans a dos ciutadans de l'estat) (4).
| Mountain Apple Company Inc.: Israel "IZ" Kamakawiwoʻole - "What A Wonderful World", Youtube, 27.09.2007 |
- Movieclips: Somewhere Over the Rainbow - The Wizard of Oz (1/8) Movie CLIP (1939) HD, Youtube, 26.05.2011
- Wikipedia: The Wizard of Oz (1939 film)
- Wikipedia: Israel Kamakawiwoʻole
- Wikipedia: Israel Kamakawiwoʻole - Death
Friday, December 28, 2018
porteurs d'espoir - jane schinasi
|
Potser has sentit parlar de la sèrie Les porteurs d'espoir (1), que té com objectiu de traure a la
llum aquells que, als ulls de Jane Schinasi (2), estan treballant i
innovant al servei de la sostenibilitat del nostre planeta: benèvols,
filantrops, empresaris socials, indignats, ...
Fins al proper 18.01.2019 pots veure en replay a TV5 Monde un episodi que s'anomena: Porteurs d'espoir - Israël, le secret de l'innovation n'est pas qu'une question de taille (3). Un episodi que ens presenta el treball dels ambientalistes a banda i banda de la frontera entre Israel i Jordània i unes interaccions entre les seves poblacions que no fan part dels subjectes de predilecció d'una premsa concentrada en l'olor de la sang.
Havia llegit força sobre la Silicon Wadi: una àrea amb una alta concentració d'empreses d'alta tecnologia a la plana costanera d'Israel (4). Però he de confessar que no havia llegit gran cosa sobre el Desert d'Arabah (5): una vall desèrtica poc poblada que connecta la regió del Mar Mort amb el Mar Roig i que dibuixa la frontera entre Israel i Jordània. Tampoc no havia sentit parlar mai ni del Kibbutz Ketura (6) ni del Green Kibbutzim Movement o encara menys de l'Ecological Judaism o de la Green Zionist Alliance (7).
Deixant de banda aquests 'descobriments' anecdòtics dels que ni es parla al documental, el que sí que he trobat molt interessant és una institució de la qual tampoc no havia sentit parlar mai: L'Arava Institute for Environmental Studies (AIES) (8), una institució acadèmica i mediambiental, molt propera a la frontera amb Jordània, que treballa per promoure la cooperació ambiental transfronterera superant el conflicte polític.
Els estudiants de l'AIES són originaris de diversos països: Israel (jueus i àrabs), Palestina, Jordània, Egipte, Tunísia, Marroc, i diversos països d'Europa i d'Amèrica. Tots viuen al Kibbutz Ketura (6) i segueixen cursos de desenvolupament sostenible, gestió de l'aigua, legislació ambiental, política econòmica, i diversos temes relacionats amb les ciències ambientals. Les classes s'imparteixen en anglès i els membres del professorat són sovint professors convidats d'universitats israelianes i de l'estranger, o professionals en àmbits com ara la política pública i la gestió de l'aigua. Depenent de la seva temàtica, els masters universitaris lliurats per la institució són reconeguts per la Ben-Gurion University (Israel) o/i per la Al-Quds University (Palestina). Tots els estudiants estan obligats a completar un Seminari de consolidació de la pau i el lideratge ambiental sense crèdits, que els proporciona un fòrum per expressar els seus punts de vista sobre la raça, la religió, la identitat i la situació política.
Just per acabar, una de les parts més interessants del reportatge va ser la presentació d'una Start-Up: HomeBioGas (8) i d'una estació tan simple com revolucionaria per a la producció de BioGas a escala domèstica.
Per la resta, si vols veure altres episodis de la sèrie, et proposo de donar-li un cop d'ull a aquest vídeo.
Fins al proper 18.01.2019 pots veure en replay a TV5 Monde un episodi que s'anomena: Porteurs d'espoir - Israël, le secret de l'innovation n'est pas qu'une question de taille (3). Un episodi que ens presenta el treball dels ambientalistes a banda i banda de la frontera entre Israel i Jordània i unes interaccions entre les seves poblacions que no fan part dels subjectes de predilecció d'una premsa concentrada en l'olor de la sang.
Havia llegit força sobre la Silicon Wadi: una àrea amb una alta concentració d'empreses d'alta tecnologia a la plana costanera d'Israel (4). Però he de confessar que no havia llegit gran cosa sobre el Desert d'Arabah (5): una vall desèrtica poc poblada que connecta la regió del Mar Mort amb el Mar Roig i que dibuixa la frontera entre Israel i Jordània. Tampoc no havia sentit parlar mai ni del Kibbutz Ketura (6) ni del Green Kibbutzim Movement o encara menys de l'Ecological Judaism o de la Green Zionist Alliance (7).
Deixant de banda aquests 'descobriments' anecdòtics dels que ni es parla al documental, el que sí que he trobat molt interessant és una institució de la qual tampoc no havia sentit parlar mai: L'Arava Institute for Environmental Studies (AIES) (8), una institució acadèmica i mediambiental, molt propera a la frontera amb Jordània, que treballa per promoure la cooperació ambiental transfronterera superant el conflicte polític.
Els estudiants de l'AIES són originaris de diversos països: Israel (jueus i àrabs), Palestina, Jordània, Egipte, Tunísia, Marroc, i diversos països d'Europa i d'Amèrica. Tots viuen al Kibbutz Ketura (6) i segueixen cursos de desenvolupament sostenible, gestió de l'aigua, legislació ambiental, política econòmica, i diversos temes relacionats amb les ciències ambientals. Les classes s'imparteixen en anglès i els membres del professorat són sovint professors convidats d'universitats israelianes i de l'estranger, o professionals en àmbits com ara la política pública i la gestió de l'aigua. Depenent de la seva temàtica, els masters universitaris lliurats per la institució són reconeguts per la Ben-Gurion University (Israel) o/i per la Al-Quds University (Palestina). Tots els estudiants estan obligats a completar un Seminari de consolidació de la pau i el lideratge ambiental sense crèdits, que els proporciona un fòrum per expressar els seus punts de vista sobre la raça, la religió, la identitat i la situació política.
Just per acabar, una de les parts més interessants del reportatge va ser la presentació d'una Start-Up: HomeBioGas (8) i d'una estació tan simple com revolucionaria per a la producció de BioGas a escala domèstica.
Per la resta, si vols veure altres episodis de la sèrie, et proposo de donar-li un cop d'ull a aquest vídeo.
| The Hope Bearers / Les porteurs d'espoir from janeceline on Vimeo. |
- Les Porteurs d'espoir: Facebook
- Jane Schinasi: LinkedIn, Instagram, Twitter, Youtube, Facebook, Magical Root Production, Les Porteurs d'Espoir - The Hope Bearers,
- Jane Schinasi: Porteurs d'espoir - Israël, le secret de l'innovation n'est pas qu'une question de taille. 55 min. 2016
- Wikipedia: Silicon Wadi
- Wikipedia: Arabah
- Wikipedia: Ketura, Israel
- Aytzim: Home Page
- Wikipedia: Arava Institute for Environmental Studies
- HomeBioGas: Home Page
Thursday, December 27, 2018
un món malalt i alguns dels seus terapeutes ...
| Five Dudes Jam on the Paris Piano, Youtube, 16.11.2016 |
Gent que pot passar dies fent cua per comprar el darrer gadget d'Apple. Gent que es mataria fent cua per veure el mateix espectacle si ho haguessin anunciat per la TV o la ciutat estès plena de cartells anunciant-ho, si les entrades costessin 100 euros ... Gent a qui ni la pura curiositat fa aturar-se per veure un espectacle remarcable i gratuït. Però tots sabem que si hagués passat al costat de casa seria exactament el mateix. Definitivament el nostre món està malalt.
Però sempre queda el consol de recordar que el Dr. Brendan Kavanagh és un terapeuta excel·lent! [1][2][3]. Com també ho són el Dr. Terry Miles, l'Anthony Miles acompanyant-lo amb l'harmònica i l'impertorbable senyor que l'acompanya al piano [4].
O acabem amb la febre del consum o el consum acabarà amb el poc d'humanitat que ens queda.
Però sempre queda el consol de recordar que el Dr. Brendan Kavanagh és un terapeuta excel·lent! [1][2][3]. Com també ho són el Dr. Terry Miles, l'Anthony Miles acompanyant-lo amb l'harmònica i l'impertorbable senyor que l'acompanya al piano [4].
O acabem amb la febre del consum o el consum acabarà amb el poc d'humanitat que ens queda.
Monday, December 24, 2018
Sunday, December 23, 2018
the ramones - merry christmas (I don't want to fight tonight)
| The Ramones - Merry Christmas (I Don't Want To Fight Tonight), Youtube, 11.05.2010 |
Un clàssic !
Saturday, December 22, 2018
ray charles - merry christmas baby (1979)
| Ray Charles 'Merry Christmas Baby' 1979, Youtube, 31.03.2009 |
Friday, December 21, 2018
banco de santander - just for laughs
|
El passat 13 de desembre, BankTrack (1), Ecologistas en Acción (2) i IIDMA (3) publicaven una noticia (4) que ens informava que el Banc de Santander havia revisat les seves estratègies de finançament i s'havia compromès a posar fi al finançament directe de projectes de carbó (mineria i energia) arreu del món.
El banc deixa clar però que no finançar aquests projectes no l'obliga a deixar de finançar les companyies elèctriques que utilitzen intensament la combustió de carbó. Com per exemple PGE (Polònia), una de les empreses més contaminants d'Europa, a qui el passat setembre d'enguany, el banc va concedir un crèdit sindicat de 950 milions d'euros per donar suport als plans de desenvolupament d'una planta de carbó de la companyia.
El banc deixa clar però que no finançar aquests projectes no l'obliga a deixar de finançar les companyies elèctriques que utilitzen intensament la combustió de carbó. Com per exemple PGE (Polònia), una de les empreses més contaminants d'Europa, a qui el passat setembre d'enguany, el banc va concedir un crèdit sindicat de 950 milions d'euros per donar suport als plans de desenvolupament d'una planta de carbó de la companyia.
- BankTrack: Home Page
- Ecologistas en Acción: Home Page
- Instituto Internacional de Derecho y Medio Ambiente (IIDMA): Home Page
- Santander move on coal finance welcome but ‘far from enough’ to address its climate impacts, say groups, BankTrack, 13.12.2018 // Las nuevas políticas del Banco Santander respecto al carbón siguen siendo insuficiente, Ecologistas en Acción, 13.12.2018
Thursday, December 20, 2018
close encounters of the third kind
 |
De tant en tant tinc curiositat per veure d'on ve la penya que visita el bloc durant la setmana. Creia haver-ho vist ja tot i estar preparat per a qualsevol mena de sorpresa. Val doncs, et confesso que no ho estava.
No és solament per les visites des d'Indonèsia o des dels Emirats: les primeres, les relaciono amb la passió que alguns ciutadans que es connecten sobre els servidors d'aquell país estan demostrant recentment per fer-se amb el password d'un compte gmail que corre per casa. Les segones, ja m'he acostumat a veure'ls pel blog estic content que ho segueixin fent.
Però no t'amagaré que quan Google -l'editor de Google Maps, Google Earth, Google Moon i les extensions al sistema solar i més enllà ...- em diu que he tingut més de 300 visites d'una regió indeterminada, el primer en què he pensat ha estat a les tripulacions de vaixells de la classe M, fabricats per Lockmart i, seguidament, també a una possible connexió en l'espai-temps des dels diferents vaixells de la flota de la federació de Star Trek. Tot i que, finalment, tampoc he descartat que es tracti de penya que es connecta al blog des d'una república perduda per l'espai.
Conyes a part, el que m'estan dient aquestes estadístiques és que, cada cop hi ha més gent que viu a països que només poden accedir a aquesta i moltes altres pàgines a través d'una connexió VPN.
La majoria dels que han d'utilitzar una connexió VPN per visitar aquesta i altres pàgines ho fan actualment per raons polítiques. La Unió Europea fa temps que ens està preparant una resposta que anirà en la mateixa direcció, però amb arguments econòmics que aniran decorats de drets de copyright. En parlarem més endavant, d'aquí uns dies, quan passin les festes.
No és solament per les visites des d'Indonèsia o des dels Emirats: les primeres, les relaciono amb la passió que alguns ciutadans que es connecten sobre els servidors d'aquell país estan demostrant recentment per fer-se amb el password d'un compte gmail que corre per casa. Les segones, ja m'he acostumat a veure'ls pel blog estic content que ho segueixin fent.
Però no t'amagaré que quan Google -l'editor de Google Maps, Google Earth, Google Moon i les extensions al sistema solar i més enllà ...- em diu que he tingut més de 300 visites d'una regió indeterminada, el primer en què he pensat ha estat a les tripulacions de vaixells de la classe M, fabricats per Lockmart i, seguidament, també a una possible connexió en l'espai-temps des dels diferents vaixells de la flota de la federació de Star Trek. Tot i que, finalment, tampoc he descartat que es tracti de penya que es connecta al blog des d'una república perduda per l'espai.
Conyes a part, el que m'estan dient aquestes estadístiques és que, cada cop hi ha més gent que viu a països que només poden accedir a aquesta i moltes altres pàgines a través d'una connexió VPN.
La majoria dels que han d'utilitzar una connexió VPN per visitar aquesta i altres pàgines ho fan actualment per raons polítiques. La Unió Europea fa temps que ens està preparant una resposta que anirà en la mateixa direcció, però amb arguments econòmics que aniran decorats de drets de copyright. En parlarem més endavant, d'aquí uns dies, quan passin les festes.
Wednesday, December 19, 2018
Tuesday, December 18, 2018
greta thunberg - COP24 (subtítulos español)
| Greta Thunberg COP24 (subtítulos español), Youtube, 16.12.2018 |
Vídeo viral en Twitter: La niña que sacó los colores a los líderes políticos en la Cumbre del Clima, Tremending Topic, Público, 17.12.2018
Monday, December 17, 2018
sobre el futur del capitalisme
 |
Aprofitant que avui m'he agafat un dia de festa m'agradaria compartir dos articles amb tu.
El primer, publicat el passat divendres a El Jueves, un article de pur sarcasme on el títol ho diu tot: Se queja de los inmigrantes mientras un robot le quita el trabajo (1).
El segon, publicat ahir a La Vanguardia, no sabria si catalogar-lo també de sarcàstic, però déu n'hi do (2). Aquest article ens parla d'unes declaracions a Europa Press que va fer la setmana passada en Ray Dalio (3) -fundador de Bridgewater Associates (4), el més gran fons d'inversions del món, i filantropista durant el seu temps lliure (5)- durant la presentació del seu llibre, traduït a l'espanyol com 'Principios' (6).
Tot i que pots trobar una excel·lent presentació en anglès del llibre de Ray Dalio a les pàgines de The New York Times (7), m'agradaria compartir alguns paràgrafs que he trobat interessants a l'article de La Vanguardia (2):
No és que jo no cregui ni en conspiracions ni en conspiracionistes. Si estàs atent, n'escoltaràs moltes a la màquina del cafè de l'empresa o a la parada del bus. Sols què, quan hi penso, defendre la idea d'una conspiració a escala planetària i realitzar que no van ser capaços ni de preveure l'elecció a la presidència de Donald Trump ...
No vull donar consells ni a Ray Dalio ni a Nancy K. Maclean, ni molt menys als collaboradors de CTXT, però crec que en Julian Casablancas (11), el cantant de The Strokes (12), fa temps que va identificar el problema d'una manera molt més senzilla i precisa (13).
El primer, publicat el passat divendres a El Jueves, un article de pur sarcasme on el títol ho diu tot: Se queja de los inmigrantes mientras un robot le quita el trabajo (1).
El segon, publicat ahir a La Vanguardia, no sabria si catalogar-lo també de sarcàstic, però déu n'hi do (2). Aquest article ens parla d'unes declaracions a Europa Press que va fer la setmana passada en Ray Dalio (3) -fundador de Bridgewater Associates (4), el més gran fons d'inversions del món, i filantropista durant el seu temps lliure (5)- durant la presentació del seu llibre, traduït a l'espanyol com 'Principios' (6).
Tot i que pots trobar una excel·lent presentació en anglès del llibre de Ray Dalio a les pàgines de The New York Times (7), m'agradaria compartir alguns paràgrafs que he trobat interessants a l'article de La Vanguardia (2):
- El veritable repte de la Unió Europea consisteix a revertir el malestar social generat per la bretxa de riquesa i oportunitats que afecta la societat i que s'anirà incrementant si no es fa res per solucionar-ho.
- Cal revertir aquesta bretxa amb el treball conjunt de tots els partits, de manera que generi una 'espiral de retroalimentació positiva. Ray Dalio, ha instat els estats a "declarar una emergència nacional, a crear una plataforma conjunta de tots els partits que s'enfronti al problema des de tots els punts de vista i a establir mesures per al benestar de la població"
- Ara mateix, el capitalisme no està funcionant per a la majoria de les persones. Cal aconseguir que el capitalisme funcioni i que la gent confiï en què el sistema és just. Si no ho aconseguim, hi haurà una revolució.
- Entendre l'art del 'desacord reflexiu' i passar des del desacord al diàleg amb tècniques que uneixin a persones amb punts de vista molt diferents "en un sistema de 'meritocràcia d'idees' és l'única via possible. Les divisions ens arruïnaran.
- Pel que fa als reptes que presenta la digitalització, Dalio va assenyalar que "l'impacte de la tecnologia ha augmentat la bretxa de riquesa, i que aquells que van inventar les noves tecnologies van guanyar un munt de diners reemplaçant els treballadors. Hi ha un gran risc que els antagonismes sorgits d'aquesta polaritat arruïnin el benestar de tothom".
- Pel que fa als salaris, Ray Dalio va subratllar que "els governs han d'assegurar marcs justos al mercat laboral", i va afegir que "en l'actualitat, la indolència en les relacions és el problema més gran que tenim i els governs no són eficients en gestionar les relacions laborals".
No és que jo no cregui ni en conspiracions ni en conspiracionistes. Si estàs atent, n'escoltaràs moltes a la màquina del cafè de l'empresa o a la parada del bus. Sols què, quan hi penso, defendre la idea d'una conspiració a escala planetària i realitzar que no van ser capaços ni de preveure l'elecció a la presidència de Donald Trump ...
No vull donar consells ni a Ray Dalio ni a Nancy K. Maclean, ni molt menys als collaboradors de CTXT, però crec que en Julian Casablancas (11), el cantant de The Strokes (12), fa temps que va identificar el problema d'una manera molt més senzilla i precisa (13).
- L'avarícia és l'inventor de la injustícia, així com l'actual executor.
- La vanitat pot superar fàcilment la saviesa. Generalment supera el sentit comú.
- Les millors solucions sovint són simples, però inesperades.
- Modgi: Se queja de los inmigrantes mientras un robot le quita el trabajo, El Jueves, 14.12.2018
- El fundador del mayor fondo de inversiones advierte del riesgo de salida de capitales en la UE, La Vanguardia, 16.12.2018
- Wikipedia: Ray Dalio
- Wikipedia: Bridgewater Associates
- Wikipedia: Ray Dalio - Wealth and philanthropy
- Ray Dalio: Principles. Home Page. El pots baixar gratuïtament en anglès i en format PDF en aquest enllaç o, publicat per Deusto en espanyol, a les millors llibreries del país.
- Alexandra Stevenson and Matthew Goldstein: Bridgewater’s Ray Dalio Spreads His Gospel of ‘Radical Transparency’, The New York Times, 08.09.2917
- Héctor Muniente Sariñena / Ignasi Gozalo Salellas / Álvaro Guzmán Bastida: Nancy K. Maclean / Historiadora. “Ya no queda nada del viejo Partido Republicano; ha sido asaltado por multimillonarios”, CTXT, 12.12.2018
- Wikipedia: Charles Koch
- Wikipedia: James M. Buchanan
- Wikipedia: Julian Casablancas
- Wikipedia: The Strokes
- Brainy Quote: Julian Casablancas Quotes
Sunday, December 16, 2018
lindsey stirling - transcendence
| Transcendence (Orchestral) - Lindsey Stirling, Youtube, 14.03.2014 |
Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador!
|
Lligant amb el final d'aquest vídeo et proposo veure Orquesta de reciclados de Cateura, publicat en aquest bloc el 09.08.2018
Friday, December 14, 2018
cody jinks
| Cody Jinks - Cast No Stones, Youtube, 14.03.2015 |
D'ençà que va començar la tardor li he agafat gust a sortir de casa de bon matí per anar a buscar el bus i llegir el 20 minutes mentre escolto la música Country que m'agrada. I clar, de tant en tant, també m'agrada renovar el repertori.
A principis d'octubre vaig trobar un autor de qui no havia sentit parlar mai: Cody Jinks. Un texà que va començar la seva carrera musical tocant a una banda de trash metal, fins que es va cansar d'aquest estil i va decidir tornar a les arrels del Country.
Les lletres de les seves cançons i el seu estil no tenen gran cosa a veure amb bona part del que corre per Nashville i organitza els American Country Awards. Però no li agraden les etiquetes. Així que un dia que algú va voler donar-li l'etiqueta de Outlaw (1) es va trobar amb una resposta seca de Cody: "No conec ningú que estigui fora de la llei. Jo pago els meus impostos" (Nchst! Amb la il·lusió que porten aquesta etiqueta Willie Nelson (2) o Kris Kristofferson ...).
Jeff Gage publicava aquest estiu a Rolling Stone un article que estava en fase amb la qualitat de Cody, tot i deixar clar en tot moment que ens trobem davant d'un texà atípic (3).
A principis d'octubre vaig trobar un autor de qui no havia sentit parlar mai: Cody Jinks. Un texà que va començar la seva carrera musical tocant a una banda de trash metal, fins que es va cansar d'aquest estil i va decidir tornar a les arrels del Country.
Les lletres de les seves cançons i el seu estil no tenen gran cosa a veure amb bona part del que corre per Nashville i organitza els American Country Awards. Però no li agraden les etiquetes. Així que un dia que algú va voler donar-li l'etiqueta de Outlaw (1) es va trobar amb una resposta seca de Cody: "No conec ningú que estigui fora de la llei. Jo pago els meus impostos" (Nchst! Amb la il·lusió que porten aquesta etiqueta Willie Nelson (2) o Kris Kristofferson ...).
Jeff Gage publicava aquest estiu a Rolling Stone un article que estava en fase amb la qualitat de Cody, tot i deixar clar en tot moment que ens trobem davant d'un texà atípic (3).
Cody no encaixa bé ni al seu Texas natal: "Estava fent un espectacle a principis dels anys 2000 i un artista texà va pujar i em va dir que ningú feia ja covers de Merle Haggard (2) o George Strait. Li vaig dir que jo sí que ho havia fet"Sincerament, no sé què més afegir. M'agrada la seva veu i els seus temes. També moltes de les lletres de les seves cançons. Què et sembla si et passes per l'enllaç del seu canal a Youtube (4)? O millor encara, punxa aquests temes abans de fer-ho: Hippies and Cowboys, Loud and Heavy, Rock & Roll, Must Be The Whiskey, ...
- Wikipedia: Outlaw country
- Merle Haggard and Willie Nelson, publicat en aquest bloc el 18.07.2018
- Jeff Gage: Cody Jinks on New Album ‘Lifers’ and Dimebag Darrell’s Influence, 27.07.2018, Rolling Stone
- Cody Jinks: Wikipedia, Home Page, Youtube, Instagram,
Thursday, December 13, 2018
online grid statistics
 |
Les Nacions Unides han escollit per tercer cop Polònia (Poznan 2008, Varsòvia 2013) per a la celebració d'una cimera on discutir de polítiques sobre el medi ambient i el canvi climàtic. Crec que ja no podem descartar que un plenari de la Comissió dels Drets de l'home de les Nacions Unides pugui celebrar-se un dia a l'Aràbia Saudita (1).
Passen els dies i, amb ells, realitzem que el clima està canviant. L'inconscient religiós d'alguns científics i ecologistes insisteix a presentar-nos un món estàtic que només va canviar des de la difusió de la revolució industrial. Personalment, ja fa més de dos anys que en una sèrie d'articles en aquest bloc vaig expressar la meva opinió sobre el canvi climàtic (2) i al label climate change d'aquest blog pots trobar uns quants exemples de que el clima del planeta no ha hagut d'esperar a la revolució industrial per canviar. Pots afegir a aquests articles els que ens presenten el Sàhara i la península d'Aràbia com dos espais immensos coberts de praderes regades amb pluges abundants ... fa solament 6000 anys! (3),
En fi, ja saps que m'agrada llegir i compartir amb tu tot el que té relació amb el progrés tecnològic al voltant de les energies renovables. Però, més enllà de qualsevol triomfalisme sobre la seva difusió, procuro no perdre de vista a Banktrack (4) quins són els bancs que segueixen invertint en les energies més contaminants i quins han deixat de fer-ho.
I més enllà de tot el que puguin dir premsa i governs, també m'agrada estar informat de quina és la demanda d'electricitat al llarg del dia i com es cobreix: amb quines fonts d'energia, importacions, etc. Cas que a tu també t'interessi consultar de tant en tant aquestes informacions, avui m'agradaria compartir amb tu alguns dels enllaços que em miro sovint per comparar les estadístiques de producció i de consum amb allò que llegeixo a la premsa.
Passen els dies i, amb ells, realitzem que el clima està canviant. L'inconscient religiós d'alguns científics i ecologistes insisteix a presentar-nos un món estàtic que només va canviar des de la difusió de la revolució industrial. Personalment, ja fa més de dos anys que en una sèrie d'articles en aquest bloc vaig expressar la meva opinió sobre el canvi climàtic (2) i al label climate change d'aquest blog pots trobar uns quants exemples de que el clima del planeta no ha hagut d'esperar a la revolució industrial per canviar. Pots afegir a aquests articles els que ens presenten el Sàhara i la península d'Aràbia com dos espais immensos coberts de praderes regades amb pluges abundants ... fa solament 6000 anys! (3),
En fi, ja saps que m'agrada llegir i compartir amb tu tot el que té relació amb el progrés tecnològic al voltant de les energies renovables. Però, més enllà de qualsevol triomfalisme sobre la seva difusió, procuro no perdre de vista a Banktrack (4) quins són els bancs que segueixen invertint en les energies més contaminants i quins han deixat de fer-ho.
I més enllà de tot el que puguin dir premsa i governs, també m'agrada estar informat de quina és la demanda d'electricitat al llarg del dia i com es cobreix: amb quines fonts d'energia, importacions, etc. Cas que a tu també t'interessi consultar de tant en tant aquestes informacions, avui m'agradaria compartir amb tu alguns dels enllaços que em miro sovint per comparar les estadístiques de producció i de consum amb allò que llegeixo a la premsa.
- Si fas part del 12% de penya que visita el meu blog des d'un telèfon mòbil, a sota del meu nom veuràs el text "main page", punxa'l i t'apareixeran dues opcions, la segona amb l'opció "online grid statistics". Punxa aquesta segona opció.
- Si fas part del 88% de penya que visita el meu blog des d'un ordinador, trobaràs una pestanya que porta per nom "online grid statistics" al costat de "main page". Punxa-la.
 |
També veuràs que l'actualització de les dades varia segons quin sigui el país i l'empresa que les recull. Com ni tu ni jo no som pas operadors de la xarxa elèctrica, això no té gran importància. Francament, tampoc en té gaire la informació de les darreres hores, car pot respondre a diversos factors aleatoris: aturada de centrals per manteniment, dia cobert i/o sense vent, embassaments secs o emmagatzemant aigua, ... Personalment, les estadístiques anuals em semblen molt més fiables. Això no treu però que, segurament per deformació professional, també m'interessin les estadístiques diàries. Ja em diràs que en penses.
- El presidente de Polonia justifica el uso del carbón en su país durante la inauguración de la COP24, EFEverde, 03.12.2018
- Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? [1] [2] [3] [4] [5]
- William R. Boos & Robert L. Korty: Regional energy budget control of the intertropical convergence zone and application to mid-Holocene rainfall, Nature Geoscience volume 9, pages 892–897 (2016) || 6,000 Years Ago The Sahara Desert Was Tropical, So What Happened?,Texas A&M University Today, 29.11.2016
Wednesday, December 12, 2018
carl sagan - traveller's tales
| Carl Sagan: Historias de los Viajeros, Youtube, 30.09.2013 |
Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador!
|
El passat dilluns 10.12.2018, després que la Voyager 1 ho hagués fet ja el 25.08.2012, la Voyager 2 va deixar el Sistema Solar i va entrar en l'espai interestel·lar (1) (2) (3).
Tenia 18 anys quan la NASA va llençar les dues naus i 21 anys quan Carl Sagan (4) va crear una de les més belles sèries de divulgació científica, de filosofia i d'humanitat que mai no he vist. Tenia 37 anys quan se'l va emportar la mateixa maleïda malaltia que s'havia emportat un mes abans a la meva mare. La mateixa maleïda malaltia que fa un any i mig va estar a punt d'emportar-se el meu fill.
Aquest vídeo, del que l'original ja ha desaparegut de Youtube, va ser creat per Callum C.J. Sutherland, sobre la base de l'àudio de l'episodi 6 de la sèrie Cosmos: Traveller's Tales (5) i una magnífica selecció de seqüències de vídeo de les que pots trobar la font a la descripció del vídeo a Youtube ... abans que l'esborrin.
Quan esborrin també aquest, si t'ha emocionat tant com a mi i l'has vist la meitat de vegades que jo ho he fet, prova de veure si encara no han esborrat aquest altre que pots trobar abaix: Carl Sagan - Pale Blue Dot (6). Un nou condensat de la màgia de la veu Sagan, de la sensibilitat del seu missatge i de tota la humanitat que era capaç de transmetre.
Carl Sagan va morir, però som molts els que el recordem i intentem fer perdurar el seu missatge. I quan ja no hi siguem aquí, els missatges que ell va recopilar als Voyager Golden Record (7) seguiran el seu camí amb les sondes Voyager i potser un dia arribin a altres mons, a altres civilitzacions que sàpiguen fer un millor ús del que nosaltres en vam saber fer.
Tenia 18 anys quan la NASA va llençar les dues naus i 21 anys quan Carl Sagan (4) va crear una de les més belles sèries de divulgació científica, de filosofia i d'humanitat que mai no he vist. Tenia 37 anys quan se'l va emportar la mateixa maleïda malaltia que s'havia emportat un mes abans a la meva mare. La mateixa maleïda malaltia que fa un any i mig va estar a punt d'emportar-se el meu fill.
Aquest vídeo, del que l'original ja ha desaparegut de Youtube, va ser creat per Callum C.J. Sutherland, sobre la base de l'àudio de l'episodi 6 de la sèrie Cosmos: Traveller's Tales (5) i una magnífica selecció de seqüències de vídeo de les que pots trobar la font a la descripció del vídeo a Youtube ... abans que l'esborrin.
Quan esborrin també aquest, si t'ha emocionat tant com a mi i l'has vist la meitat de vegades que jo ho he fet, prova de veure si encara no han esborrat aquest altre que pots trobar abaix: Carl Sagan - Pale Blue Dot (6). Un nou condensat de la màgia de la veu Sagan, de la sensibilitat del seu missatge i de tota la humanitat que era capaç de transmetre.
Carl Sagan va morir, però som molts els que el recordem i intentem fer perdurar el seu missatge. I quan ja no hi siguem aquí, els missatges que ell va recopilar als Voyager Golden Record (7) seguiran el seu camí amb les sondes Voyager i potser un dia arribin a altres mons, a altres civilitzacions que sàpiguen fer un millor ús del que nosaltres en vam saber fer.
| Carl Sagan - Un pálido punto azul (Subtitulado), Youtube, 17.03.2015 |
- Wikipedia: Voyager program
- La sonda Voyager 1 abandonó el sistema solar, NASA, 12.09.2013
- NASA’s Voyager 2 Probe Enters Interstellar Space, NASA, 10.12.2018
- Wikipedia: Carl Sagan
- Wikipedia: Cosmos: A Personal Voyage
- Wikipedia: Pale Blue Dot
- Wikipedia: Voyager Golden Record
Tuesday, December 11, 2018
gibraltar - catalan bay
| Janna Travels - My Life in Gibraltar, Catalan Bay, Little Genoa, Youtube, 09.12.2015 |
El passat 06 de desembre vaig parlar per phone amb en Sinfu. No recordo com va sortir el tema, però vaig comentar-li que, gràcies a tot l'enrenou que havia organitzat el govern espanyol amb el tema de Gibraltar i el Brexit, a un company britànic de la feina, que gairebé no havia sentit parlar mai del penyal, li havien entrat unes ganes compulsives de visitar-lo i ja havia reservat un vol per fer-ho.
En fi, que tot va ser parlar-li de les ganes de conèixer el penyal que tenia aquest company de la feina i va en Sinfu i em demana si mai no havia visitat el penyal (1). I, tot seguit, m'explica el seu viatge al penyal i em parla d'una platja anomenada Catalan Bay (2) de la que jo no havia sentit parlar mai.
Si et mires la pàgina que la Wikipedia en català dedica a Catalan Bay (3) veuràs un contingut que sembla tenir molta cura en no voler empipar a ningú. Una descripció que trobaràs molt més completa i sense cap mena de complexos a la Wikipedia en anglès, que és la que et recomano llegir primer i comparar després amb un article de Marc Pons (4). Un article que té la virtut de precisar que els catalans que van desembarcar a Gibraltar feien part de: una companyia formada per 400 infants de marina catalans, valencians i mallorquins, dirigida pel valencià Joan Baptista Basset. Un article de rabiosa actualitat pel que fa a la manipulació de la història, en particular quan es refereix al Tractat d'Utrecht (5) on, l'autor afirma que: El Borbó va regalar Gibraltar als britànics. De bon grat i amb totes les conseqüències. A la taula de negociació d'Utrecht renunciava a Gibraltar a canvi que els britànics retiressin el suport militar als catalans (...) La qüestió és quin paper hi juguem els catalans. Perquè ja vam ser moneda de canvi en una ocasió: Utrecht, 1713. I allà uns ens van vendre -els britànics-, i els altres ens van comprar -els espanyols-. Com si d'esclaus parléssim.
Una astracanada pròpia dels temps que vivim i que sembla voler fer-nos oblidar que la Guerra de Successió no era un conflicte peninsular entre castellans i catalans, sinó un conflicte internacional. Perquè, entre altres canvis de fronteres, aquest tractat també va representar la cessió de Menorca als anglesos, la corona francesa va perdre a Europa i Amèrica un munt de territoris i, seguint amb la corona espanyola, va representar la seva desaparició de l'escena europea amb la pèrdua de Sicília i Sardenya, a més de Flandes i la resta de territoris europeus de la Corona de Castella.
Just per acabar i destinat a aquells a qui la miopia no els permeti veure que la Guerra de Successió va ser un conflicte de dimensions mundials, del que el nostre país no era sinó una peça més en el taulell de joc, dir que qualsevol que fos l'impacte que el Tractat d'Utrecht tingués sobre els ciutadans del nostre país, mai no va tenir els efectes dramàtics que van haver de patir els acadians (6), que ben poca cosa semblava que tenien a veure amb la Guerra de Successió espanyola.
En fi, que tot va ser parlar-li de les ganes de conèixer el penyal que tenia aquest company de la feina i va en Sinfu i em demana si mai no havia visitat el penyal (1). I, tot seguit, m'explica el seu viatge al penyal i em parla d'una platja anomenada Catalan Bay (2) de la que jo no havia sentit parlar mai.
Si et mires la pàgina que la Wikipedia en català dedica a Catalan Bay (3) veuràs un contingut que sembla tenir molta cura en no voler empipar a ningú. Una descripció que trobaràs molt més completa i sense cap mena de complexos a la Wikipedia en anglès, que és la que et recomano llegir primer i comparar després amb un article de Marc Pons (4). Un article que té la virtut de precisar que els catalans que van desembarcar a Gibraltar feien part de: una companyia formada per 400 infants de marina catalans, valencians i mallorquins, dirigida pel valencià Joan Baptista Basset. Un article de rabiosa actualitat pel que fa a la manipulació de la història, en particular quan es refereix al Tractat d'Utrecht (5) on, l'autor afirma que: El Borbó va regalar Gibraltar als britànics. De bon grat i amb totes les conseqüències. A la taula de negociació d'Utrecht renunciava a Gibraltar a canvi que els britànics retiressin el suport militar als catalans (...) La qüestió és quin paper hi juguem els catalans. Perquè ja vam ser moneda de canvi en una ocasió: Utrecht, 1713. I allà uns ens van vendre -els britànics-, i els altres ens van comprar -els espanyols-. Com si d'esclaus parléssim.
Una astracanada pròpia dels temps que vivim i que sembla voler fer-nos oblidar que la Guerra de Successió no era un conflicte peninsular entre castellans i catalans, sinó un conflicte internacional. Perquè, entre altres canvis de fronteres, aquest tractat també va representar la cessió de Menorca als anglesos, la corona francesa va perdre a Europa i Amèrica un munt de territoris i, seguint amb la corona espanyola, va representar la seva desaparició de l'escena europea amb la pèrdua de Sicília i Sardenya, a més de Flandes i la resta de territoris europeus de la Corona de Castella.
Just per acabar i destinat a aquells a qui la miopia no els permeti veure que la Guerra de Successió va ser un conflicte de dimensions mundials, del que el nostre país no era sinó una peça més en el taulell de joc, dir que qualsevol que fos l'impacte que el Tractat d'Utrecht tingués sobre els ciutadans del nostre país, mai no va tenir els efectes dramàtics que van haver de patir els acadians (6), que ben poca cosa semblava que tenien a veure amb la Guerra de Successió espanyola.
- Si mai no t'he parlat d'en Sinfu, deixa'm dir-te que és un vell company i que està més viatjat que el Papa, a qui estic segur que algun cop s'haurà creuat i s'haurà begut amb ell alguna birra al lloc més insospitat.
- Google Maps: Gibraltar - Catalan Bay
- Wikipedia: Catalan Bay [en] [ca]
- Marc Pons: La senyera catalana de Gibraltar, elnacional.cat, 09.04.2017
- Wikipedia: Peace of Utrecht
- Wikipedia: Acadians, Acadiens
Monday, December 10, 2018
vaughn monroe - let it snow (die hard 2)
| Vaughn Monroe - Let It Snow (Die Hard 2), Youtube, 07.12.2017 |
Sunday, December 9, 2018
josep fontana i els honors que mai no rebrà
|
Al corrent de la meva amistat amb Josep Fontana (1), l'amic Pepo va enviar-me a mitjans de novembre un enllaç amb la notícia de la concessió, a títol pòstum, de la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (2) atorgada per l'Ajuntament de la ciutat.
Una notícia que contrasta amb un interessant article publicat uns dies després a El Temps per Àlex Milian (3), on ens explica perquè la Universitat Autònoma de Barcelona va negar l'honoris causa a Josep Fontana, perquè l’Institut d’Estudis Catalans no l’en va fer mai membre i perquè, en les dues últimes edicions del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va arribar a finalista, sense aconseguir-lo.
Àlex Milian, comença el seu article amb el discurs de Xavier Domènech en l'acte de la concessió de la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, on deia que aquest reconeixement trencava una misteriosa maledicció que ha perseguit “el més prestigiós dels historiadors de Catalunya i de l’Estat del segle XX i XXI”. Deixant de banda que Fontana segurament hauria recriminat a Domènech que hagués oblidat a Jaume Vicens Vives l'article, en la meva modesta opinió, es perd més endavant descrivint una mena de persecució de Fontana a causa de la seva militància comunista i no aprofundeix suficientment en el que jo crec que és més important: les fraternitats d'interessos -utilitzaré aquest eufemisme per no dir una altra cosa- que dominen la majoria d'institucions culturals arreu del món: també les catalanes.
Tot i que les fraternitats d'interessos que descriu l'article amb noms i cognoms justifiquen de lluny la lectura de l'article d'Àlex Milian, he de confessar que res no m'ha preocupat tant com llegir: "diu un historiador proper a Fontana que vol mantenir l’anonimat" (...) "Un altre historiador -que també vol mantenir l’anonimat" (...) "Els culpables d’aquesta marginació de l’historiador tenen noms i cognoms, segons fonts que volen mantenir l’anonimat" ...
Les maniobres de caiguda en desgràcia d'aquells que no han adherit a les fraternitats adequades i la por a expressar-se públicament d'aquells que no volen ser identificats per aquestes fraternitats, em recorden un film de Francis Ford Coppola que estava basat en un llibre de Mario Puzo. No diré res més, que aquesta penya pot arribar a ser molt perillosa!
Una notícia que contrasta amb un interessant article publicat uns dies després a El Temps per Àlex Milian (3), on ens explica perquè la Universitat Autònoma de Barcelona va negar l'honoris causa a Josep Fontana, perquè l’Institut d’Estudis Catalans no l’en va fer mai membre i perquè, en les dues últimes edicions del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va arribar a finalista, sense aconseguir-lo.
Àlex Milian, comença el seu article amb el discurs de Xavier Domènech en l'acte de la concessió de la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, on deia que aquest reconeixement trencava una misteriosa maledicció que ha perseguit “el més prestigiós dels historiadors de Catalunya i de l’Estat del segle XX i XXI”. Deixant de banda que Fontana segurament hauria recriminat a Domènech que hagués oblidat a Jaume Vicens Vives l'article, en la meva modesta opinió, es perd més endavant descrivint una mena de persecució de Fontana a causa de la seva militància comunista i no aprofundeix suficientment en el que jo crec que és més important: les fraternitats d'interessos -utilitzaré aquest eufemisme per no dir una altra cosa- que dominen la majoria d'institucions culturals arreu del món: també les catalanes.
Tot i que les fraternitats d'interessos que descriu l'article amb noms i cognoms justifiquen de lluny la lectura de l'article d'Àlex Milian, he de confessar que res no m'ha preocupat tant com llegir: "diu un historiador proper a Fontana que vol mantenir l’anonimat" (...) "Un altre historiador -que també vol mantenir l’anonimat" (...) "Els culpables d’aquesta marginació de l’historiador tenen noms i cognoms, segons fonts que volen mantenir l’anonimat" ...
Les maniobres de caiguda en desgràcia d'aquells que no han adherit a les fraternitats adequades i la por a expressar-se públicament d'aquells que no volen ser identificats per aquestes fraternitats, em recorden un film de Francis Ford Coppola que estava basat en un llibre de Mario Puzo. No diré res més, que aquesta penya pot arribar a ser molt perillosa!
- Veure en aquest bloc Josep Fontana: el meu mestre (27.10.2014) i Josep Fontana ens ha deixat (29.08.2018)
- L’historiador Josep Fontana rep la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona títol pòstum, Vilaweb, 15.11.2018
- Àlex Milian: Els honors que Josep Fontana no rebrà, El Temps, 19.11.2018
Saturday, December 8, 2018
Subscribe to:
Posts (Atom)