Showing posts with label climate change. Show all posts
Showing posts with label climate change. Show all posts

Sunday, August 3, 2025

recuperant paradisos perduts



A l'epíleg d'un post publicat l'11 d'agost del 2021 et parlava de la meva adolescència i el meu treball a Can Baurier, com a Laborant al Laboratori de tints, aprestos i acabats tèxtils.

Una de les tasques que m'havien assignat era l'anàlisi de les mostres d'aigua que la fàbrica bombejava dels aqüífers alimentats pel riu Besòs, amb la finalitat que els experts decidissin com havíem de tractar-la per fer-la adequada als usos industrials.

Durant els processos de fabricació hom hi afegia a les solucions, tints, sals, àcids i tota mena de productes químics destinats a donar a la roba el color i la textura demanats pels clients. Mai vaig saber si els residus d'aquelles solucions rebien un tractament abans d'abocar-los al riu. Però sí recordo que mai ningú no em va demanar analitzar-los.

No és solament que en aquells temps no existís la mateixa consciència ecològica que coneixem avui. És que, enllà on es trobava Can Baurier, el riu no era res d'altre que un clavegueram i, uns metres abans que les seves aigües es barregessin amb les de la Mediterrània, hi havia una fàbrica de pintures que tenyia el riu i el mar del color de la pintura que acabaven de produir.

Si en aquells anys algú m'hagués dit que el Besòs retornaria mai a un estat relativament proper al que els avis deien que tenia a principis del s. XX, segurament l'hauria mirat amb commiseració i tendresa i l'hauria invitat a beure una cervesa a un dels rars bars que hi havia a la zona en aquells temps. Jo no havia conegut aquell riu del qual alguns parlaven. Per la gent de la meva edat, el Besòs sempre havia estat una claveguera a l'aire lliure.

ARTE Family FR - Engagés pour le fleuve Besos à Barcelone | Des mains vertes pour la nature, YouTube, 01.08.2025
Disponible Disponible jusqu'au 23.10.2025

Tota aquesta brasa per dir-te que durant el mes de juliol d'enguany he vist a Arte TV una sèrie de documentals brutals que avui m'agradaria compartir amb tu: Paradiese aus Menschenhand (2). En francès l'han traduit com "Des mains vertes pour la nature".

Una de les coses que més m'agraden dels cinc episodis que he vist és que comparteixen la divisa de Hope! (3) (4) i porten la seva realització a extrems difícils d'imaginar. 

Com ara la regeneració del bosc tropical a Borneo, la regeneració del coral al Carib o la renaturalització d'un riu europeu: l'Inn, des del seu naixement a Suïssa, el seu trànsit per Àustria, fins a abocar les seves aigües al Danubi, a Alemanya, al llarg d'un traçat de més de 500 km.

Tanmateix, l'episodi que més m'ha impressionat és el que fa referència a l'explotació descomunal dels aiguamolls de la zona del Bàltic per a l'extracció de torba, un dels més potents útils de captura de CO₂ que hom coneix.

Uns aiguamolls que acullen una sèrie d'espècies úniques que estan desapareixent a gran velocitat a Lituània, Letònia i Alemanya. Uns països on s'estan destinant quantitats immenses de capitals per a l'adquisició d'armament, mentre equips de científics estan treballant de valent, amb mitjans limitats, per revertir aquest procés.

Uns equips de científics que estan reeixint a realitzar una tasca realment impressionant.

ARTE Family FR - Engagés pour la préservation des marais | Des mains vertes pour la nature, YouTube, 30.03.2025
Disponible Disponible jusqu'au 30.09.2025


  1. Veure Sant Adrià i la memòria històrica: Can Baurier, publicati en aquest blog l'11.08.2021
  2. Längengrad Filmproduktion - Paradiese aus Menschenhand

  1. "Molta gent està preocupada pel canvi climàtic, però no sap per on començar. La nostra proposta és clara: inspirar-nos en solucions reals sobre les que ja s'està treballant, activar la creativitat, connectar amb aquells que ja estan en acció i potenciar aquestes sinergies. Volem fer créixer onades d’esperança, persones i xarxes que, des dels seus pobles, barris, escoles, universitats i llars, estan regenerant la vida i el planeta junts".
    https://hoperevolution.earth
  2. Veure la sèrie de posts publicats sobre Hope! i Javier Peña publicats en aquest blog

Sunday, July 6, 2025

the freak waves and the unsinkable münchen

BBC Horizon - Zoe Heron: BBC Horizon 2002 Freak Wave, YouTube, 27.06.2020
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Pels pocs dies que estarà lliurement accessible, avui m'agradaria compartir amb tu un impressionant reportatge de Fabian Korbinian Wolf publicat enguany per Arte TV

Un reportatge que ens presenta un fenomen impressionant conegut en francès amb el nom de Vagues scélérates, en anglès Rogue waves, també Monster waves (1). 

Unes ones gegantes que poden arribar a la mida d'un edifici de deu pisos, de gairebé 35 metres d'alçada. Murs d'aigua que apareixen del no-res i amenacen fins i tot els vaixells més moderns (2) (3).

Arte TV - Les vagues scélérates, un mystère de taille, Disponible jusqu'au 18/07/2025


  1. Wikipedia: Vague scélérate [en] [fr] [es] [ca]
  2. Science investigates freak waves, BBC News, 12.11.2002 || Freak Wave, BBC Science, 14.11.2002
  3. Wikipedia: MS München [en] [fr] [es] [ca] || The last journey of the “München”, Lookout Newsletter, November 2018, Hapag Lloyd

Wednesday, July 2, 2025

descoberta del vercors

France 3 Auvergne-Rhône-Alpes - Vercors : à la découverte de la route des grands goulets, fermée dans les années 2000, YouTube, 23.08.2024


Pot ser que ja has sentit parlar del massís de Vercors (1), als Pre-alps francesos. O pot ser que ja hi has anat. Però, tant si ja has anat com si encara no ho has fet, avui m'agradaria compartir uns reportatges que et descobriran un lloc del qual no havies sentit parlar mai o aquell lloc on ja hi havies estat, però del qual no coneixies tota la seva riquesa paisatgística i cultural.

M'ha semblat una bona idea començar amb una passejada tranquil·la per la impressionant Route des grands goulets (2). Una carretera construïda a finals del s. XIX amb l'ajuda de milers d'immigrants italians que retrobarem al segon vídeo, on també ens trobarem amb un gran nombre d'immigrants d'arreu d'Europa que es van unir al maquis per a combatre el feixisme a França, amb el suport de la població local. La bogeria criminal dels nazis els ho faria pagar molt car a uns i a altres.

Histoire de la route de Combe Laval et de la Résistance dans le Vercors (extrait de l'émission Des Racines et des Ailes sur la Drôme et le Vercors du 29/03/2023), YouTube, 13.04.2023

I si el que has vist fins ara ha reeixit a retenir el teu interès, et proposo acabar amb un reportatge més llarg. Naturalment, pots deixar-lo per veure'l un altre dia. Però et recomano que no deixis de veure'l. Car si els paisatges del Vercors són impressionants a l'estiu, a l'hivern és un altre món.

Més enllà del fet que el vídeo té gairebé deu anys i potser la neu potser ja no cau com llavors, és un altre món per aquells que hi viuen durant els períodes on l'absència de turistes els permeten desenvolupar unes interessants activitats culturals, esportives, agrícoles, gastronòmiques, etc.

Échappées belles - Le Vercors, le paradis blanc, YouTube, 25.08.2015


  1. Wikipedia: Massif du Vercors [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Grands Goulets [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, January 26, 2025

drill, baby, drill!



El dia abans de la proclamació de Donald Trump com a president dels EUA, vaig publicar un article (1) on recordava un altre article que havia escrit nou anys abans, poc abans de la seva proclamació en el que seria el seu primer mandat (2):
El nou president pot derogar les lleis i les taxes que vulgui (...) però crec que la política energètica de la nova administració no serà res d'altre que el que les empreses del sector decideixin fer. I, fins i tot en aquest cas, uns i altres, faran bé d'escoltar què n'han de dir els diferents estats de la federació.
No pretenia fer cap profecia. Sols partia d'un present on la producció d'hidrocarburs a partir de la tècnica del fracking (3) ha permès, gràcies a les sancions aplicades a Rússia i als preus consentits pels clients europeus, que els EUA es converteixin en un dels primers exportadors d'hidrocarburs del món:
La generalització de la tècnica del fracking ha permès que, en quatre anys, les reserves de gas provades dels EUA hagin augmentat al voltant del 47 % i les de petroli en un 11 %.

Des del 2005, els EUA han augmentat en un 35% la producció de gas natural, eliminant la necessitat d’importacions. Des del 2010, la producció de petroli ha augmentat un 45 %, el que ha convertit els EUA en el segon productor de petroli del món.

Els hidrocarburs ja suposen una contribució de 430 mil milions de dòlars al PIB i la creació de 2,7 milions de llocs de treball, amb salaris que dupliquen la mitja dels EUA. Al mateix temps, el preu del gas natural és tres vegades més barat que a la majoria de països industrialitzats.
Com pots imaginar, posar dempeus tota la infraestructura que envolta un volum de producció d'hidrocarburs tan colossal, tot com la infraestructura necessària pel seu transport fins els ports d'exportació, ha demanat uns capitals descomunals. I per rebre aquests capitals, les empreses s'han hagut d'endeutar.

I ho han fet basant-se en un principi bàsic: el cost de producció ha de ser sempre inferior al preu de mercat del producte. Autrement, tout est foutu!

I, pel que sigui, val la pena no oblidar que el principal objectiu d'aquestes empreses segueix sent el de produir atractius dividends pels seus accionistes.

Futurism cited Slate Supreme Court analyst Mark Joseph Stern, who noted that many of Trump's executive orders are formatted in a confusing manner that is commonly associated with AI-generated text. In one example, an executive order titled "Unleashing Alaska's Extraordinary Resource Potential"

[image or embed]

— Isabel Santos (@isabelsantos.bsky.social) 23 janvier 2025 à 12:24

Però va arribar el dia de la investidura de Trump i de la retransmissió del show de la signatura de les ordres executives del nou president dels EUA.

I entre aquestes ordres executives es trobava una que feia referència al desenvolupament de les activitats extractives a l'Arctic National Wildlife Refuge. Una ordre que autoritza i promou la perforació de nous jaciments de petroli i gas en aquesta zona fins ara protegida, així com la supressió dels límits de les zones autoritzades per la tala de boscos i la construcció de carreteres (4).

Dos dies després de la seva signatura, un article publicat a Newsweek (5) ens parlava de la catàstrofe ecològica que provocaria l'execució d'aquesta ordre i de l'oposició que hom podia esperar de la part dels indígenes i dels moviments ecologistes.

L'endemà, Reuters publicava un article de lectura recomanada que començava així (6):
Segons declaracions dels representants de la indústria dels hidrocarburs a Reuters, és poc probable que les empreses de petroli i gas nord-americanes ampliïn el seu desenvolupament a Alaska i a l’Àrtic, seguint l’ordre executiva del president Trump (...).

La producció nord-americana de petroli ja està a nivells rècord degut, en gran manera, a l’augment de la producció en àrees més accessibles com Texas i New Mexico. Altrament, les empreses estan limitant les inversions en nous projectes per centrar-se en la devolució d’efectiu als seus accionistes.

"Donald Trump’s call for a new oil boom will be thwarted by Wall Street’s reluctance to approve another drilling binge, shale bosses have warned."

[image or embed]

— david guasch (@david-guasch.bsky.social) 24 janvier 2025 à 07:34

L'endemà de la publicació de l'article de Reuters, Financial Times publicava un article de lectura potser encara més recomanada on, a més del que recollia l'article de Reuteurs, deia que: Els responsables del sector del fracking afirmen que Wall Street frenarà el pla d'augment de la producció de petroli de Trump. Òbviament, els dirigents d'aquestes empreses estan sempre en vetlla permanent sobre els preus que garanteixen la rendibilitat de les seves empreses (7).
La reticència de Wall Street a seguir una nova vaga de perforacions, significa que la producció de petroli nord-americà probablement augmentarà més lentament els anys vinents que durant l'administració Biden, però molt menys que en els anys de la bonança de la dècada anterior.

Pels executius d'aquestes companyies, l’empenta de Trump per abaixar els preus dels hidrocarburs faria que les empreses que practiquen la tècnica del fracking fossin menys rendibles. Resultat, aquestes empreses seran menys propenses a seguir l'ordre executiva del president per a perforar nous jaciments de petroli.


I probablement -l'afegit és meu- s'oposaran ferotgement a Trumpsi decideix anar endavant i amenaça amb ensorrar-les.
Una nova demostració de què ni el president Trump, ni l'equip de fidels tertulians que ha escollit per assessorar-lo, no entenen res sobre la complexitat del sector de l'energia la tenim en la intervenció de Trump al Fòrum de Davos.

Trump va dir que demanaria a l'Aràbia Saudita i a altres nacions de l'OPEP que "redueixin el cost del petroli" amenaçant-los d'imposar nous aranzels si no ho feien. I potser per a justificar l'incompliment de la seva promesa electoral d'acabar la guerra d'Ucraïna en 24 h, va afegir (8):
Ara mateix el preu és prou alt perquè aquesta guerra continuï, va dir, referint-se al conflicte entre Rússia i Ucraïna. Suggerint que el preu més alt del cru ajudava a mantenir el finançament del conflicte a Moscou. Heu d'abaixar el preu del petroli. Això acabarà amb aquesta guerra.
Com encara hi ha periodistes dignes d'aquest nom, la BBC recordava que (cf. 8):
La intenció d'utilitzar els preus de l'energia com a una eina per posar fi a la guerra a Ucraïna no sembla tenir en compte que una baixada dels preus del petroli no incentivaria als productors de petroli dels EUA a perforar nous pous, especialment a Alaska, pels seus elevats costos d'extracció.

Geothermal creates electricity cleanly by using the Earth's natural heat to create steam to spin a turbine.

[image or embed]

— Newsweek (@newsweek.com) 24 janvier 2025 à 06:05

Canviant de tema, però mo gaire, a un article que The Washington Post va publicar el mateix dia, hom es demanava què podia explicar l'animadversió de Trump cap els aerogeneradors marins (9):
Es tracta de l'aspecte més paradoxal del seu pla per reorientar l'economia energètica dels EUA. Els economistes energètics van dir que estan desconcertats per les matemàtiques de la nova administració, a causa de l'aparent discordança entre desitjar més producció d'energia, alhora que amenaça els projectes eòlics marins que estan en desenvolupament.
Jo també podria demanar-me què diable pot explicar tant la seva animadversió cap als aerogeneradors marins, com la seva nova passió per l'energia geotèrmica. Però pots creure'm si et dic que, veient quin és l'equip de tertulians que Trump ha escollit per assessorar-lo, no tinc el més mínim interès per conèixer la resposta.

That's All Folks! És tot el que tinc ganes d'escriure avui sobre el tema de Donald Trump, la seva National Energy Emergency i totes les carallotades que han escrit molts "periodistes" sobre aquest tema.

Probablement, el problema és que ja tinc una edat i, quan era jove, em vaig deixar influir per una sèrie de TV: Lou Grant, que em va fer creure que la redacció d'un diari seriós funcionava amb professionals que sabien de què parlaven i què i com transmetre-ho als seus lectors.

Lou Grant: Season One - Intro (1977), YouTube, 26.06.2013


  1. Veure I és en aquest clarobscur que neixen els monstres, publicat en aquest blog el 19.01.2025
  2. Veure El futur de la política energètica als USA, publicat en aquest blog el 15.11.2016
  3. Wikipedia: Fracking [en] [fr] [es] [ca]
  4. Presidential Actions: Unleashing Alaska's Extraordinari Resource Potential, Executive Order, 20.01.2025
  5. Michael D. Carroll: Donald Trump Targets Alaska's Oil and Gas: 'Drill, Baby, Drill!', Newsweek, 22.01.2025
  6. Sheila Dang i Valerie Volcovici: Oil industry unlikely to rush to Alaska despite Trump's call to drill, Reuters, 23.01.2025
  7. Wall Street will stymie Donald Trump’s US oil surge plan, shale bosses say, Financial Times, 24.01.2025
  8. Vishala Sri-Pathma i Oliver Smith: Trump urges Opec countries to slash oil prices, BBC News, 23.01.2025
  9. Trump is desperate for more energy, as long as it’s not from the wind, The Washington Post, 23.01.2024

Wednesday, January 22, 2025

transició energètica - espanya vs austràlia

WWF-Australia - Australia Is A Renewable Powerhouse, YouTube, 03.03.2020


El 2001, dues de les empreses més importants del sector energètic d'Espanya: Endesa i Iberdrola van dur a terme un intent fallit de fusió. A finals del 2002, Gas Natural (antiga Catalana de gas), empresa líder del transport i la comercialització del gas a Espanya, amb seu a Catalunya, va intentar aconseguir el control d'Iberdrola mitjançant una OPA hostil (1). Com aquesta operació no va reeixir, l'any 2005 Gas Natural va llançar una OPA per adquirir Endesa (2).

Pel que sigui, els sectors del nacionalisme espanyol no van veure amb simpatia que una empresa catalana es convertís en líder del sector energètic, i diverses instàncies regularitzadores i judicials van aturar aquestes accions. L'oposició del nacionalisme espanyol a deixar que el sector energètic caigués en mans d'una empresa radicada a Catalunya va contrastar amb l'actitud positiva que va mostrar davant de la contraOPA que va presentar el 2006 una companyia elèctrica alemanya: E.ON. La mateixa actitud que el nacionalisme espanyol va mostrar l'any 2007, quan l'empresa italiana Enel, participada per l'Estat italià, va comprar un 10% d'Endesa. Un percentatge que, l'any 2009 es va transformar en el 92% del capital social d'aquesta empresa, convertint així a Enel en el propietari gairebé absolut d'Endesa (2).

Pel que sigui, l'any 2017, en el moment més àlgid del procés independentista de Catalunya, Gas Natural va decidir traslladar temporalment el seu domicili social des de Barcelona a Madrid (3), mentre el grup financer que controla aquesta empresa: La Caixa, traslladava la seva seu social des de Barcelona a València, i la d'algunes de les seves filials a Madrid (4).

Pel que sigui, el nacionalisme de dretes català flirteja actualment amb la idea de donar suport parlamentari -per activa o per passiva- al nacionalisme de dretes espanyol, perquè una moció de censura d'aquest el porti al govern d'Espanya. I pel que sigui, el nacionalisme de dretes català es va unir al nacionalisme de dretes espanyol per oposar-se a un projecte del govern socialista, fent caure un projecte d'impost per a les companyies energètiques, en un combat liderat per Josu Jon Imaz, conseller delegat de Repsol (5).

La justificació del nacionalisme de dretes català per oposar-se a l'impost per a les companyies energètiques era protegir les inversions i els llocs de treball del complex petroquímic de Tarragona. I, ja que hi som, frenar la transició energètica, afavorint unes energies fòssils (Gas Natural, des de 2018 Naturgy, La Caixa) que perjudiquen clarament qualsevol vel·leïtat de sobirania energètica de Catalunya.

Ara m'agradaria proposar-te que m'acompanyessis a un viatge als antípodes per parlar de com es passen actualment les coses a Austràlia

Com pots veure en aquest gràfic del 2023, aquest país encapçala el grup dels grans països exportadors de carbó:
TradelmeX - Coal Exports Statistics 2023, 17.02.2024

Si ara accedeixes a les estadístiques publicades per la World Nuclear Association (6), també podràs veure que al voltant de dos terços de la producció mundial d'urani té el seu origen en les mines de Kazakhstan, Canadà i Austràlia, que va ser el segon productor d'urani fins al 2020, passant a ser el quart productor d'urani a partir d'aquell any.

Tanmateix, malgrat tenir a disposició enormes recursos energètics per alimentar la producció d'electricitat a partir d'energies fòssils i nuclears, Austràlia és un dels països capdavanters en el desenvolupament de les energies renovables

Més enllà de les previsions de l'impacte de les energies renovables en el mercat laboral del conjunt del país (7), l'estat de South Australia (8) és el primer sistema elèctric del món on l'energia solar a les teulades dels edificis pot, en determinats moments, superar la demanda elèctrica de tot l'estat (9).
Actualment, l'estat de South Australia genera més del 70% de la seva electricitat a partir de fonts renovables. Per al 2025/2026, es preveu que aquest percentatge arribi al 85%, amb un objectiu del 100% d'energia renovable neta el 2027. Mentrestant, la diferència es cobreix a partir de fonts no renovables i de la interconnexió amb altres estats a través del Mercat Nacional d'Electricitat (NEM).
Seguint amb Austràlia, des del 2020, el 100% de l'electricitat consumida a la capital federal del país, Canberra (10), prové de fonts renovables. Actualment, l'objectiu és completar la transició de l'altra font important d'energia: el gas, per al 2045 (11).

De totes maneres els dos exemples que acabo de mencionar podrien no ser gaire significatius, car es refereixen a dues entitats relativament poc poblades: Canberra: 456.844 hab. (2022) i South Australia: 1.767.247 hab. (2020). 

Ara bé, si prenem la ciutat més poblada del país: Sydney: 5.450.496 hab. (2023) podem veure que, també en aquest cas, l'estat de l'avançament de la transició energètica és impressionant (12):
La ciutat de Sydney (Austràlia), ha fet història convertint-se en la primera gran ciutat del món alimentada íntegrament amb energies renovables. A partir del 2020, la ciutat funciona 100% amb energia eòlica i solar, demostrant el seu compromís amb la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i la lluita contra el canvi climàtic.
En resum, tot el que hem vist fins ara em porta a pensar que els nacionalismes de dretes: l'espanyol, el català o el basc, estan perjudicant amb una perillosa acció política la sobirania energètica dels seus àmbits geopolítics de referència, defensant interessos molt llunyans als propis dels pobles que hi viuen. 

Una altra cosa seria analitzar quina és la diferència amb l'acció política practicada per les formacions d'esquerres d'aquells àmbits geopolítics. Però, com ja saps, no m'agrada gens ficar-me en política.


  1. Wikipedia: Oferta Pública d'Adquisició (OPA) [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Opas sobre Endesa
  3. Agustí Sala: Gas Natural traslada su domicilio social a Madrid, El Periódico, 06.10.2017
  4. CaixaBank traslada a Madrid la sede social de otras tres filiales, La Vanguardia, 20.10.2017
  5. Fernando H. Valls, Julio Hurtado: Junts se alía con el PP para derogar el impuesto a las energéticas, La Vanguardia, 19.12.2024
  6. World Uranium Mining Production, World Nuclear Association, 16.05.2024
  7. Jay Rutovitz et al.: Our electricity workforce must double to hit the 2030 renewables target. Energy storage jobs will soon overtake those in coal and gas, The Conversation, 25.09.2024
  8. Wikipedia: South Australia [en] [fr] [es] [ca]
  9. Our electricity supply and market, Energy and Mining, Government of South Australia
  10. Wikipedia: Australian Capital Territory (ACT) [en] [fr] [es] [ca]
  11. What the ACT Government is doing, Australian Capital Territory (ACT)
  12. We’ve made the switch to 100% renewable electricity, City of Sidney, 01.07.2020

Thursday, January 16, 2025

agrivoltaics - catalunya

‘grape yields under solar panels 20-60% higher…highest increase, 60%, Chardonnay grapes, Marselan (30%) Grenache blanc (20%)…2nd trial yield increase >30%…attributed to moderating temperatures, increasing humidity, reducing irrigation needs by 20-70%…protects against frost, mortality reduced 25-50%’

[image or embed]

— Commercial Solar Guy (@commercialsolarguy.com) 30 novembre 2024 à 13:46


En un moment en què els interessos de la indústria de les energies fòssils estan recuperant la idea d'oposar l'ús del sòl destinat a la producció d'energia solar amb el seu ús per a la producció agrícola, crec que pot ser interessant donar un cop d'ull a un post que vaig publicar el novembre del 2022: Agrivoltaics (1) on et presentava algunes experiències de l'agrivoltaica a Espanya (2) (3): la combinació de la producció agrícola i la producció d'energia amb plaques fotovoltaiques.

Potser també val la pena recordar un altre post publicat un any més tard (5), on et parlava de les iniciatives de l'agrivoltaica a Catalunya i d'un article publicat a La Vanguardia, que ens deia què, un cop superades les primeres etapes del Via Crucis administratiu imposat per l'administració de la Generalitat de Catalunya d'aquell temps, s'estaven tramitant les autoritzacions de les primeres plantes agrivoltaiques de la Catalunya Sud a: Montblanc (Conca de Barberà), Vilagrassa (Urgell) i Ulldecona (Montsià) (6).

T'he de confessar que no he seguit el procés de les autoritzacions d'aquelles plantes agrivoltaiques. Però un article publicat per PV Magazine (France) en maig del 2024 em va fer pensar que, a més dels trens de rodalies, a la Catalunya Sud segueix havent-hi un problema amb la manca de puntualitat, almenys pel que fa a la transició energètica (7):
La Generalitat de Catalunya posa a disposició del sector agrari una sèrie de directives tècniques per fer compatible la producció d'energia solar i l'agricultura. Aquesta és una primera definició oficial d'agrovoltaisme. La regió està estudiant la seva implementació en diversos projectes, un dels quals ja està en funcionament (...).

L'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) ha desenvolupat el primer projecte pilot d'agrivoltaica en arbres fruiters de Catalunya, el cost del qual,
finançat pel Fons Climàtic, puja a 813.389 € i tindrà una durada de 5 anys. Es tracta d'una estructura metàl·lica amb plaques fotovoltaiques destinades no només a produir electricitat, sinó també a protegir dels elements una explotació d'arbres fruiters.

Concretament, es tracta de dues plantacions de 2.880 m² ubicades a Mollerussa (Lleida). En total, i per a totes les instal·lacions, es van instal·lar 322 plaques fotovoltaiques amb una producció energètica màxima de 165 kW, en dues plantacions de pomeres: una de Gala i l'altra de Golden.
CNEWS - Première centrale agrivoltaïque dynamique au monde, YouTube, 05.07.2019

Mentre a la Catalunya Sud la Generalitat es dedica a publicar reglaments i a llençar projectes pilot, a la Catalunya Nord, una empresa de Lió (Lyon, France) Sun'Agri (8) presentava en 2019 la primera central agrivoltaica dinàmica del món. Ubicada a Trasserra (Tresserre, France), un poble de la comarca del Rosselló, aquesta central es va construir gràcies al suport de la regió Occitanie-Pyrénées-Méditerranée (9).

Recentment, a un article publicat en novembre del 2024 a PV Magazine (International) (8), Sun'Agri declarava que els mòduls fotovoltaics van ajudar a regular les fluctuacions diàries de temperatura, reduint els pics de calor a l'estiu i les caigudes de la temperatura a l'hivern, fent que els rendiments de raïm sota les plaques solars fossin entre un 20% i un 60% més elevats que a les zones sense plaques. L'augment del rendiment més elevat, un 60%, es va observar en el raïm Chardonnay, seguit del Marselan (30%) i la Garnatxa blanca (20%) (10). Altrament, la moderació de les temperatures i l'augment de la humitat van reduir les necessitats de reg entre un 20 % i un 70%. La protecció contra les gelades va reduir la mortalitat entre un 25% i un 50%.

Com ja fa anys que ens coneixem, espero amb curiositat veure si la publicació dels resultats del projecte pilot de la Generalitat de Catalunya, té en compte en la seva anàlisi de cost-benefici l'interès de la sobirania en la producció i la instal·lació de plaques solars a Catalunya, l'interès de la sobirania alimentària de la seva població i la contribució de les centrals agrivoltaiques per a evitar el despoblament de les comarques de l'interior gràcies a la creació de llocs de treball de qualitat.


  1. Veure Agrivoltaics, publicat en aquest blog el 15.11.2022
  2. Wikipedia: Agrivoltaics [en] [fr] [es] [ca]
  3. Todas las ventajas de la agrivoltaica, ENEL Green Power
  4. Veure La febre de l'hidrogen verd, publicat en aquest blog el 03.12.2023
  5. Antonio Cerrillo: Llegan las primeras plantas agrovoltaicas, La Vanguardia, 01.10.2023
  6. Marc Belzunces: Agrivoltaica: quan les renovables i l’agricultura s’alien, VilaWeb, 31.10.2020
  7. Pilar Sánchez Molina: La Catalogne fixe les premières lignes directrices pour l’agrivoltaïsme, PV Magazine (France), 10.05.2024
  8. Sun'Agri: Home page
  9. Sun'Agri: La première centrale agrivoltaïque au monde - Le domaine de Nidolères
  10. Gwénaëlle Deboutte: Agrivoltaics can increase grape yield by up to 60%, PV Magazine, 29.11.2024

Wednesday, December 18, 2024

el pont de la solidaritat

Zoom: El pont de la solidaritat, Episodi 9, Temporada 9, 65 min.


Desconec si els canvis en la direcció del canal valencià À punt, decidits pels responsables de la catàstrofe de la DANA, podran acabar per fer desaparèixer el periodisme de molt alta qualitat que vam descobrir en aquest canal (1). 

Si és el cas, abans que desaparegui de les pàgines de la cadena, m'agradaria recordar un reportatge carregat d'informacions i d'emocions que mai hauríem d'oblidar.

Parlo del reportatge realitzat per l'equip de Zoom amb què he obert el post d'avui (2): si no pots activar el vídeo punxant la seva imatge, fes-ho des de la seva llegenda o punxant aquí.
"La DANA s’ha convertit en la pitjor desgràcia que hem patit els valencians. A les perdudes humanes s’uneix el fet que moltes persones ho han perdut absolutament tot. L’endemà de la tragèdia, moltes persones ja intentaven oferir ajuda. Milers de ciutadans es van organitzar a través de les xarxes socials i grups de missatgeria instantània per a eixir cap als pobles afectats, amb pales, graneres o poals. Una marxa massiva, sense precedents, per a ajudar els que més ho necessitaven.

En Zoom, destacarem el gran treball de la joventut valenciana que es va ocupar de socórrer els veïns dels pobles afectats i ajudar-los sense pensar-s’ho dos vegades."

  1. Salvador Enguix: El PP y Vox tomarán esta semana el control de la radio televisión valenciana, La Vanguardia, 16.12.2024
  2. Zoom: El pont de la solidaritat, Episodi 9, Temporada 9, 65 min. © À Punt Mèdia SAMC 2024

Saturday, December 7, 2024

no l'anomenis gota freda, anomena-la dana

FRANCE 24 Español - Tragedia en España: ¿cómo se forma una DANA y qué relación tiene con la crisis climática?, YouTube, 31.10.2024


Obro el post d'avui amb un reportatge emès per FRANCE 24 Español el 31 d'octubre d'enguany. Un reportatge on Éel María Angulo Hernández, ens explica de manera clara perquè hom anomena DANA al que fins ara coneixíem com una gota freda i els conceptes geogràfics i meteorològics que expliquen aquest fenomen. També ens recorda que no estem davant d'un fenomen excepcional, recordant-nos amb dates i quantitats de precipitació els precedents documentats des del 1957.

Recordem els fets de la DANA del darrer 29 d'octubre. L'Agencia Estatal de Meteorología (AEMET), havia elevat a les 7.36 hores l'alerta al seu màxim nivell. El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va seguir amb la seva agenda i, cap a les onze del matí, va anar a recollir la Certificación de la estrategia de sostenibilidad turística amb què AENOR premiava a la Generalitat Valenciana (1).

Hi ha qui diu que el lobby turístic, que estava present a la sala, va demanar-li que fes una declaració a fi de salvar les reserves hoteleres del pont del 1r de novembre. En tot cas, a les 13h00, Carlos Mazón va dir en una roda de premsa que el temporal es desplaçava cap a la Serranía de Cuenca i que hom esperava que al voltant de les 18.00 hores disminuiria la seva intensitat a tota la resta de la Comunitat Valenciana, una declaració que va tuitar i després va esborrar (2).

Naturalment, jo no tinc ni idea de si el lobby turístic valencià va suggerir res a Carlos Mazón. Però la lectura d'un article publicat a les pàgines de RTVE (3) em va fer pensar en la pressió que el lobby turístic podria aplicar enllà on menys ens ho esperem:
El fenomen meteorològic tan conegut a Espanya com a 'gota freda' ara s'ha rebatejat com a 'DANA': Depressió Aïllada a Nivells Alts. L'objectiu del canvi de nom és reduir l'excessiva alarma social que generava l'antic nom.

Rubén del Campo, portaveu de l'AEMET, explicava a EFE que el terme 'gota freda' s'associava als grans temporals dels anys vuitanta, que van deixar moltes víctimes i enormes pèrdues materials a les zones afectades. "Generava alarma cada vegada que un meteoròleg parlava de gota freda", comenta Del Campo.
Si encara hi havia qui dubtes de si ens trobàvem davant d'un nou episodi de la sèrie: Salvemos la hosteleriaRubén del Campo ens ho aclaria a continuació al mateix article:
L'expert de l'AEMET aclareix que, tot i que ambdós conceptes fan referència al mateix fenomen meteorològic, la DANA no sempre implica pluges torrencials. Pot generar altres efectes, com ara onades de calor, precipitacions moderades o fins i tot l'arribada de pols en suspensió des del continent africà. Aquest canvi de nomenclatura cerca una comunicació més precisa i menys alarmista.

Al vídeo que pots trobar a continuació Isaac Moreno Gallo ens explica clarament l'impacte que ha tingut el model d'ocupació del territori en la dimensió humana i econòmica de la catàstrofe. Un vídeo altament que et recomano veure per la seva documentació històrica i cartogràfica. Si pots fer-ho, també et recomano veure'l al teu ordinador reglant la màxima resolució amb què s'ha publicat a YouTube: 2160p60.

Isaac Moreno Gallo - Geografía de una inundación: la DANA de Valencia, YouTube, 03.11.2024

Isaac Moreno Gallo recorda als membres del club "això sempre ha passat" que, justament, pel fet que no es tracta d'un fenomen desconegut, el model d'ocupació del territori que s'ha desenvolupat durant els darrers decennis explica la magnitud humana i econòmica d'aquesta catàstrofe. I, a menys que es faci el necessari, de les que la seguiran.


Estic segur que els mitjans de comunicació no ens estalviaran -i espero que no ho facin- les imatges del dolor que provocarà l'enderroc dels habitatges situats en les zones de més alt risc d'inundació. Però, quan les veiem, farem bé en recordar que molts d'aquests mitjans de comunicació ens van amagar el dolor i la gran dosi de crueltat i cinisme que va provocar el desenvolupament del model d'ocupació del territori responsable de les pèrdues humanes i econòmiques que ha provocat aquesta catàstrofe.


Just per acabar, farem bé en recordar que són els membres del club "això sempre ha passat" qui segueixen remenant les cireres. I que, com deia en Jaume Perich: L'experiència ens ensenya que l'experiència no serveix de res.


Abans que ningú s'embali traient conclusions precipitades, deixa'm afegir que el model d'ocupació del territori de l'àrea metropolitana de Barcelona no té res a envejar al que acabem de veure. Sense anar més lluny, el bloc de pisos on viu un dels meus millors amics, al districte de Noubarris de la ciutat de Barcelona, està construït just damunt d'una antiga riera que travessa bona part del barri.

Un dia que tingui el temps i les ganes de fer-ho, potser dedicaré un post a la xarxa hidrogràfica que amaguen els carrers de la ciutat i a les zones inundables de l'àrea metropolitana. Mentrestant, pots buscar aquesta informació a Google.


  1. Natalio Blanco: Mazón, 29 de octubre: nunca en el sitio adecuado ni a la hora precisa, Diario 16+, 05.11.2024
  2. Las alertas hasta las 18h de la DANA en la Comunidad Valenciana: qué dijo Mazón, qué dijo la delegada del Gobierno y qué dijo la AEMET, Maldita.es, 02.11.2024
  3. La 'gota fría' ahora se llama 'DANA' para evitar una alarma excesiva ante temporales, RTVE, 06.11.2024

Sunday, December 1, 2024

tsunamis a la mediterrània?

À Punt Mèdia, La via verda - Detectades restes d'un tsunami centenari a les costes de la serra d'Irta, YouTube, 25.11.2024


El matí del dimarts 29 d'octubre de 2024, des de les 07:36 h, l'AEMET (1) publicava el nivell d'alerta vermell per a diverses zones del País Valencià, indicant la gravetat de la situació i advertint sobre pluges torrencials que podrien ocasionar crescudes perilloses a rius i barrancs, qualificant el perill d'extrem (2).

Hores després de la publicació d'aquella alerta, es va publicar una notícia sorprenent que acabaria per diluir-se entre el flux de notícies que arribaven sobre l'horror de la catàstrofe. Aquella notícia ens parlava d'un pacte a les Corts Valencianes entre la dreta extrema i l'extrema dreta que tenia per objectiu autoritzar la construcció d'hotels a 200 metres del mar (3).

Les notícies sobre el cúmul d'errors, de negligències de la incapacitat dels responsables de l'emergència i la recuperació política d'aquella catàstrofe se succeïen. També els treballs científics que l'havien anunciat des de feia temps i pronosticaven que el model d'ocupació del territori i el canvi climàtic no farien en el futur res d'altre sinó augmentar la magnitud i l'impacte d'aquesta mena de catàstrofes.


Durant molts dies, aquestes notícies van absorbir la meva atenció. Tanmateix, el 25 de novembre, la cadena pública de la radiotelevisió valenciana, À Punt (4), va publicar al programa La via verda (5), en una hora de baixa audiència,  un reportatge que recomano a tothom veure abans que els interessos del lobby turístic demanin la seva ràpida desaparició (6).

El reportatge amb què he obert el post d'avui ens parla dels efectes que va tenir un tsunami d'una magnitud que avui som incapaços ni tan sols d'imaginar a la costa del que avui coneixem com el Parc Natural de la Serra d'Irta, situat al nord del País Valencià, entre les localitats de Peníscola, Santa Magdalena de Polpís, Alcalà de Xivert i Alcossebre (7).
A la imatge que pots trobar a continuació, pots veure l'anunci d'un simulacre d'alerta per tsunami que va tenir lloc als departaments mediterranis de França el passat 19.01.2024. Un simulacre que té com a objectiu anticipar les accions a fer davant un futur tsunami, preparant a la població amb exercicis de simulació, a fi que els danys que pugui provocar en vides humanes es redueixin al mínim. Pots trobar més informació en les referències d'aquest post (8).
Une alerte tsunami déclenchée ce vendredi 19 janvier dans les Alpes-Maritimes, Le Figaro, 19.01.2024

Tornant al reportatge emès per À Punt, la magnitud d'aquell tsunami es pot comprovar en el volum dels blocs de pedra arrancats des del fons del mar i transportats fins a la costa. 

A partir de l'orientació i la inclinació d'aquests blocs, els equips de científics valencians i mallorquins van identificar una orientació SE que els va permetre treballar amb la hipòtesi que aquest tsunami estava lligat a un fenomen sísmic que havia tingut el seu origen a la costa d'Algèria.
Abel Campos, el presentador del reportatge, ens explica que, si bé els tsunamis a la costa valenciana no són freqüents, tampoc es tracta de fenòmens estranys. I dona com a exemple el fet que, des del tsunami del 1755, l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) ha identificat altres tsunamis. Com podem veure als tsunamis identificats des de l'any 1522, el tsunami de 1755 és el de més gran magnitud identificat pel Catálogo de tsunamis en las costas españolas(9). Al vídeo, Enric Forner menciona una cita literària del 1755 d'un eclesiàstic de les Balears que parla d'un fenomen similar que es va poder observar a les illes.
Enric Forner i Valls en sap un munt sobre el tema del qual ens parla: ho demostra una seva extensa bibliografia que pots trobar als catàlegs de publicacions de Dialnet o de ResearchGate. Si en vols saber més sobre el tema del reportatge emès per À Punt, et proposo la lectura d'un article publicat l'any 2018 a la revista Nemus (10).

És important retenir però que els blocs de tsunami identificats a les costes de la Mediterrània occidental, no són nombrosos: A excepció de les Balears! Si hom ha identificat 82 localitats amb blocs de tsunami, 65 corresponen a l'arxipèlag (11). Podem veure un exemple a un article publicat a Nemus l'any 2022 (12) que presentava el resultat d'un projecte de recerca realitzat sobre els blocs de tsunami identificats a la costa de Binidalí (S de Menorca, illes Balears). En tots aquests articles, hom situa l'origen del tsunami a la costa d'Algèria.
La orientació mitjana dels blocs és de 178°, que concorda amb les direccions predominants de les modelitzacions d’Álvarez-Gómez et al. (2010) procedents del N d’Àfrica que afecten la costa S de Menorca.
Consultant el Catálogo de tsunamis en las costas españolas de l'IGN (9), hom pot pensar que l'orientació dels blocs està relacionada amb el tsunami del 1790. Però hom podria pensar també que, donada la seva magnitud, podria estar relacionat amb el tsunami del 1755: aquell que va provocar el terratrèmol de Lisboa

Però el de 1755 hauria d'haver arribat a les costes valencianes amb una força colossal per aixecar els blocs de la talla que hem vist al reportatge d'À Punt

NOAA/NWS Pacific Tsunami Warning Center - Tsunami Forecast Model Animation: Lisbon 1755, YouTube, 05.11.2016

Millor deixar als experts la resposta a aquestes qüestions. Experts com els geòlegs espanyols que el 2003 van publicar al Journal of Iberian Geology diversos treballs sobre els registres de tsunamis identificats a les costes espanyoles. Un diari francès: L'Indépendant, resumia les conclusions d'alguns d'aquells articles i el resultat d'alguns dels debats que van tenir lloc entre els experts (13):
Els geòlegs donen l'alarma: el canvi climàtic podria fer que qualsevol tsunami a la Mediterrània fos més devastador que mai per a la península i els seus habitants (...) L'impacte dels tsunamis que ha viscut la costa mediterrània espanyola en el passat no serien res comparats amb els que vindran, a causa del canvi climàtic i de la urbanització del litoral.
L'article acaba recordant-nos un documental que et recomano veure: La gran ola. Avui, o quan tinguis un moment per fer-ho. Un documental que, dirigit per Fernando Arroyo, inclou més de 30 entrevistes a científics, funcionaris experts, càrrecs públics, personal de rescat (BUSF), ONG, etc. de diferents països. Un documental que ens recorda els efectes del tsunami de 1755 a Lisboa i a la costa atlàntica del sud d'Espanya i Portugal i el que podria passar avui, amb l'ocupació actual de les costes, sense uns plans de prevenció i d'evacuació adients.
Emès a la sèrie Documentos TV per RTVE, el podeu veure actualment a Canal Sur (per la seva fitxa tècnica, punxeu aquí). Si, pel que sigui, no poder accedir-hi, el podeu veure al vídeo que he enllaçat a continuació.
Tsunami en España - La Gran Ola (DocumentosTV), YouTube, 23.11.2023

Cap al final de La gran ola, Ernesto Mauricio González Rodríguez, responsable del Grup d'Enginyeria i Gestió de la Costa i Professor Titular de la Universitat de Cantàbria, explicava una teoria personal: Els desastres naturals no existeixen, el que sí existeix sovint és una gestió incompetent de la preparació i la gestió dels fenòmens naturals.

Probablement, la millor manera d'anticipar els efectes de l'arribada d'un futur tsunami a la Mediterrània occidental seria començar per prendre consciència que, més tard o més d'hora, acabarà per arribar. Prendre consciència en l'àmbit polític i ciutadà, sense oblidar als actors de l'economia i la seva visió a molt curt termini.

En segon lloc, demanar als ajuntaments que preparin o actualitzin els seus plans d'emergència i d'evacuació (14) és una bona idea. Però potser també ho seria organitzar una visita dels responsables d'emergències de les comunitats autònomes espanyoles a la vila de Cannes (França), amb l'objectiu d'informar-se dels passos que ha seguit aquest municipi per obtenir un label de l'Unesco: Tsunami Ready (15).

El vídeo que pots trobar a continuació dona algunes pistes a tenir en compte en futurs plans d'emergència i d'evacuació, als que caldria afegir algunes accions que no surten al vídeo, com ara la formació a les escoles dels nens i els joves perquè sàpiguen què han de fer (i què no han de fer!) el dia que rebin una alerta de tsunami.

L'Express - Sommes-nous prêts pour le prochain tsunami en France ?, YouTube, 18.12.2022

De retorn a casa, els responsables d'emergències podrien debatre sobre una senyalització unificada, dels missatges d'aquesta senyalització i dels idiomes a utilitzar en zones d'alta intensitat turística. De si una senyalització basada en adhesius és una solució que pot anar més enllà de la propaganda a un telenotícies. De l'interès de completar la senyalització amb la utilització de plànols amb rutes d'evacuació, enlloc de noms de carrers que poden no dir gran cosa als forasters. De la identificació prèvia dels edificis que podrien ser utilitzats com a refugis, de la seva capacitat i de la seva resistència.

També podrien establir simulacres anuals obligatoris a les zones industrials, amb instruccions molt clares dels punts d'evacuació i dures sancions a empresaris o treballadors que no els seguissin. I com en una situació de catàstrofe natural un dels primers serveis a ser impactat és el del subministrament de l'electricitat, assegurar que les antenes de telefonia mòbil es troben en zones protegides i disposen de generadors o bateries que assegurin el seu funcionament.

Són només quatre idees que m'han passat ràpidament pel cap. Els professionals de les emergències i de la protecció civil en tenen moltes més i millors. En tot cas, no fer res, quan hi ha el temps i els mitjans per fer-ho, seria d'una inconsciència criminal.


  1. AEMET - Agència Estatal de Meteorologia (Govern d'Espanya): Home page
  2. Cronología de la AEMET alertando de la DANA ante la narrativa que afirma que no la predijo, Maldito Bulo, 01.11.2024
  3. Laura Martínez: PP y Vox pactan permitir la construcción de hoteles a 200 metros de la costa valenciana, eldiario.es, 29.11.2014-12:21h
  4. À Punt: Home page || YouTube || X (Twitter) || TikTok || Instagram || Facebook
  5. À Punt: La via verda
  6. À Punt Mèdia, La via verda - Detectades restes d'un tsunami centenari a les costes de la serra d'Irta, YouTube, 25.11.2024
  7. Parc Natural de la Serra d'Irta: Ajuntament d'Alcalà de Xivert i Alcossebre || Turisme de Castelló || Generalitat Valenciana
  8. Sécurité civile et gestion des crises - Le risque Tsunami en France, YouTube, 09.11.2022 || L'Express - Sommes-nous prêts pour le prochain tsunami en France ?, YouTube, 18.12.2022 || Une alerte tsunami déclenchée ce vendredi 19 janvier dans les Alpes-Maritimes, Le Figaro, 19.01.2024 || France Télévisions C à vous -Tsunami : un risque réel en Méditerranée ?, YouTube, 19.01.2024 ||
  9. Instituto Geográfico Nacional: Catálogo de tsunamis en las costas españolas
  10. Francesc Xavier Roig-Munar et al.: Presència de blocs de tsunamis i tempestes a les costes rocoses de la serra d’Irta (el Baix Maestrat, País Valencià), Nemus, núm. 8. 2018, pàg. 7-21
  11. Francesc Xavier Roig-Munar: Revisión de los depósitos de tsunamis, bloques y tsunamitas en las costas del Mediterráneo Occidental. Revista de la Sociedad Geológica de España, 33 (2), 2020
  12. José Ángel Martín-Prieto et al.: Nou registre de blocs de tsunamis a la costa rocosa de Binidalí (S de Menorca, illes Balears), Nemus núm. 12 (2022) pàg. 16 - 23
  13. Oriane Babik: Environnement : L'Espagne redoute l'arrivée de tsunamis plus violents que jamais, L'Indépendant, 02.06.2023
  14. El president Illa anuncia plans de protecció civil vigents i actualitzats a tots els municipis de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 04.11.2024
  15. Cannes obtient la distinction « Tsunami Ready » : une première en Méditerranée !, Cannes.com

Sunday, November 17, 2024

europa - canvi climàtic i noves espècies forestals

Les forêts suisses souffrent du réchauffement climatique. Des tests sont réalisés pour trouver des essences plus résistantes, 19h30, Radio Television Suisse, 15.11.2024 


El passat 15 de novembre de 2024, el 19h30 de la RTS ens presentava el treball preventiu que s'està realitzant per anticipar els efectes del canvi climàtic a les masses forestals del nostre país (1).

Tanmateix, els efectes del canvi climàtic ja fa temps que s'observen en la massa forestal que cobreix gairebé 1/3 del nostre territori, particularment als faigs (2), els làrixs europeus (3) o els avets roigs (4). De manera més precisa, el reportatge ens parla del darrer inventari de l'Institut Federal Suís d'Investigació Forestal, Neu i Paisatge (WSL) (5), que el 2016 presentava el resultat de la desaparició d'un arbre de cada vuit al nostre país. Una desaparició a la qual cal afegir el lent desplaçament de les espècies des del seu hàbitat natural, refugiant-se en zones que encara són propícies al seu creixement (6).

Amb l'objectiu d'anticipar els efectes del canvi climàtic en la superfície forestal, el WSL està estudiant actualment l'evolució de 55.000 plantes repartides en 57 plantacions experimentals arreu del nostre país que, durant els pròxims decennis mostraran quin és el seu potencial d'aclimatació a fi d'anticipar si estan en condicions de reemplaçar les actuals. Entre aquestes espècies es troben el cedre del Líban (7), els aurons de Capadòcia (8) o els avets Douglas americans (9).

En Belgique, un projet pilote vise l’introduction de nouvelles essences dans les forêts pour résister au changement climatique, 19h30, Radio Television Suisse, 15.11.2024

El mateix telenotícies també ens parlava d'una experiència un xic diferent realitzada per investigadors belgues de la Société royale forestière de Belgique a la regió de Namur (10), on la idea no és el reemplaçament de les espècies autòctones per espècies foranies, sinó el seu encreuament, amb la finalitat que les espècies foranies pol·linitzin les espècies autòctones i els nous arbres tinguin les característiques de resistència a la sequera de les foranies tot guardant l'adaptació al biòtop de les espècies locals.

Si el reportatge ens parla de la plantació de roure africà (11), originari d'Andalusia i el nord d'Àfrica, un dels investigadors justifica el seu treball recordant-nos que:
si els boscos poden desplaçar-se uns quants km per segle, avui això no és suficient. Car, el que actualment no té precedents, és la velocitat del canvi climàtic, que és entre 10 i 100 vegades més ràpida en comparació amb la velocitat de la migració natural. I és per aquesta causa que estem obligats a intervenir.
Només és la meva opinió, i segurament no val gran cosa. Però com el reportatge fa al·lusió a l'adaptació de noves espècies a un biòtop diferent d'aquell d'on són originàries, potser val la pena passar per Wikipedia per veure quina és la complexitat dels factors que caracteritzen a un biòtop (12) per comprendre que, si el sistema econòmic actual és incapaç d'actuar ràpidament per trobar una solució al problema que ha creat, potser no és raonable exigir a la natura d'adaptar la velocitat dels seus mecanismes de resiliència a les necessitats d'aquell sistema econòmic, amb la finalitat de seguir amagant la seva incapacitat per a resoldre els problemes que ha creat. Uns problemes que em sembla que segueix sense tenir la més mínima intenció de corregir.


  1. Les forêts suisses souffrent du réchauffement climatique. Des tests sont réalisés pour trouver des essences plus résistantes, 19h30, Radio Television Suisse, 15.11.2024
  2. Wikipedia: Fagus sylvatica [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Larix decidua [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Picea abies [en] [fr] [es] [ca]
  5. Institut fédéral de recherches sur la forêt, la neige et le paysage (WSL): Home page
  6. Dr. Kathrin Streit: Forêts et changements climatiques. Éléments pour des stratégies d'adaptation, WSL
  7. Wikipedia: Cedrus libani [en] [fr] [es] [ca]
  8. Wikipedia: Acer cappadocicum [en] [fr] [es] [ca]
  9. Wikipedia: Pseudotsuga menziesii [en] [fr] [es] [ca]
  10. En Belgique, un projet pilote vise l’introduction de nouvelles essences dans les forêts pour résister au changement climatique, 19h30, Radio Television Suisse, 15.11.2024
  11. Wikipedia: Quercus canariensis [en] [fr] [es] [ca]
  12. Wikipedia: Biotope [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, August 18, 2024

l'agricultura regenerativa: catalunya



Fa temps que vaig publicant en aquest blog alguns dels vídeos remarcables d'un gran divulgador: Javier Peña (1), pel seu interès i pel seu entusiasme contagiós.

Sobre el tema de l'agricultura regenerativa a Catalunya, vaig trobar molt interessant un tweet publicat el mes de febrer d'enguany (2), on Javier Peña ens parlava, entre altres, d'experiències com la d'un estudi de sota la responsabilitat de la Universitat de Barcelona a les terres explotades per Verdcamp Fruits (Cambrils, Catalunya).

Avui, m'agradaria compartir amb tu el tweet amb què he obert el post d'avui. Ens parla d'una altra experiència d'agricultura regenerativa a Catalunya dirigida pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) (3) a la finca pilot de Mas Planeses (Sant Ferriol, Girona) (4).

I, per tancar el post, m'agradaria proposar-te veure un video realitzat l'octubre del 2019, on veuràs la idea inicial del projecte i algunes de les tècniques que han deixat pas a tècniques més eficaces. I és que, com diem al pais on resideixo: Il n'y a que les imbéciles qui ne changent pas d'avis. Una frase que sempre m'agrada completar dient que: Il n'y a que les imbéciles qui ne font rien d'autre que changer tout le temps d'avis.

Planeses, Agricultura Regenerativa, YouTube, 10.06.2020


  1. Veure alguns dels posts dedicats a Javier Peña en aquest blog: enllaç
  2. Veure L'agricultura regenerativa: Catalunya, publicat l'11.02.2024
  3. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals: Home page [en] [fr] [es] [ca] || Wikipedia
  4. Mas Planeses, agricultura regenerativa: Home page [en] [fr] [es] [ca]

Wednesday, June 12, 2024

the big freeze of 1963

betevé - La gran nevada del 1962 a Barcelona, YouTube, 20.12.2021


Molts dels catalans que ja tenim una edat hem viscut o hem sentit parlar de la gran nevada del Nadal del 1962 a Barcelona (1). Probablement, molts dels barcelonins que no han vist a la televisió altra cosa que relats dels Amundsens del pam de neu dels barris del centre de la ciutat, explicant les mateixes aventures polars any rere any, ignoren que al seu barri també va nevar.


Com qualsevol ciutadà pot constatar, els importants gruixos de neu que hom ha associat tradicionalment a aquella nevada no són els del centre o l'Eixample de la ciutat de Barcelona, sinó els que van caure en alguns dels seus barris perifèrics, ignorats per la gent que, ahir com avui, segueix remenant les cireres.

Finalment, deixa'm afegir que estic segur que molt pocs barcelonins s'han preocupat per saber si també va nevar fora de Barcelona. I sí, també va nevar fora de Barcelona: a Martorelles (110 cm); Vilanova del Vallès (102 cm); a Granollers, Llinars del Vallès i Castellterçol (100 cm); a Begues (70 cm); a Sabadell, Terrassa i Manresa (entre 65 cm i 1 m); a Badalona (64 cm); a l'aeroport del Prat (60 cm); a Vic, Igualada o Mataró (entre 40 i 50 cm) (1) (2).

Al vídeo amb què he obert el post d'avui en Josep M. Cadena es queixava (01:45) del poc ressò mediàtic que va tenir a Madrid la gran nevada de Barcelona. M'agradaria tranquil·litzar-lo dient-li que no és res personal, sinó la mateixa atenció que, any rere any, li dediquen els mitjans de comunicació espanyols (també els catalans!) als pobles de l'Espanya interior. El mateix ressò mediàtic que va tenir anys abans l'onada de fred de 1956 o tot allò que estava passant al centre i al nord d'Europa l'hivern 1962-1963.

La vetlla de Nadal del 1962 també va començar a nevar al Regne Unit, iniciant un dels hiverns més freds que s'han registrat en aquell país: hom el recorda amb el nom de The Big Freeze of 1963 (4). El fred que va arribar del nord es va combinar amb un consum enorme de carbo que va donar lloc a un dels episodis de smog més importants que hom recorda al Regne Unit (5).  Les temperatures van caure en picat i els llacs i els rius es van congelar. Al centre del país les temperatures només van ser superades pels mínims històrics de 1659, dels hiverns de 1683–1684 i 1739–1740, els períodes més freds de la Petita Edat de Gel.

El 1962 jo encara vivia a Londres amb els meus pares (6). Afortunadament, vam tornar a Barcelona pocs mesos abans de viure tot el que pots veure al vídeo amb què tanco el post d'avui.

Graham Woodward - The Big Freeze of 1963, YouTube, 03.07.2022


  1. Wikipedia: Nevada a Catalunya del 1962
  2. Josep M. Gasca: La nevada de l'any 1962, revista Penell núm. 4, hivern de 1997, Associació Catalana de Meteorologia (ACAM)
  3. Wikipedia: onada de fred 1956 [en] [fr] [es] [ca] || Pedro Gavidia: Febrero de 1956: la ola de frío más potente desde la Pequeña Edad de Hielo, MeteoRed, 05.02.2018 || Dizerens, C., S. Lenggenhager, M. Schwander, A. Buck, and S. Foffa (2017): The 1956 Cold Wave in Western Europe. In: Brönnimann, S. (Ed.) Historical Weather Extremes in Reanalyses. Geographica Bernensia G92, p. 101-111, DOI: 10.4480/GB2017.G92.09 || 60 anys de la Gran Fredorada de febrer de 1956, MeteoCat, 11.02.2016
  4. Wikipedia: The Big Freeze of 1963
  5. Veure The Great Smog of London (1952), publicat en aquest blog el 22.05.2024
  6. Veure A short journey through the history of the Cosmo, publicat en aquest blog el 22.08.2021