|
El passat 06.10.2019 et parlava del Centre Eulalienc, també conegut com El Casinet, que es troba a la plaça de Santa Eulàlia de Nou Barris (1). Entre altres coses, t'explicava que vaig passar llargs moments de la meva joventut a un agrupament escolta que es trobava als seus locals.
Aquest agrupament s'anomenava Narcís Monturiol i estava integrat a una associació d'escoltes que s'havia creat en 1965: Noies i Nois Escoltes (NINE) (2). A diferència de les associacions confessionals, es caracteritzava per ser laica, mixta i, particularment al nostre agrupament, amb un dress code que no permetia associar-nos a la coneguda descripció que un falangista va fer en veure passar una centúria de la Organización Juvenil de Falange Española: “Son unos niños vestidos de gilipollas mandados por un gilipollas vestido de niño” (3).
Del meu pas per l'agrupament no puc sinó agrair als monitors que ens donessin la brasa justeta sobre Rudyard Kipling (4) o Baden Powell (5). Recordo que vaig aprendre gairebé totes les lletres del cançoner Uel-lé (6). I no recordo si, més per iniciativa pròpia que per la dels monitors, però vaig aprendre i posar en pràctica un munt de coses d'un llibre que m'apassionava: Mans hàbils (7).
Del que sí que em recordo molt bé és què ningú no ens va explicar mai res sobre qui era l'autor d'aquell llibre: Albert Boekholt (8). Tampoc sobre la història del moviment escolta català (cf. 2), la d'El Casinet on érem, o de la plaça Santa Eulàlia on aquest encara es troba (cf. 1).
Tampoc sobre l'home de qui havíem pres en préstec el seu nom pel nostre agrupament: Narcís Monturiol (9), de qui no sabíem gran cosa més del que havíem escoltat dels xovinistes de tot pèl: el fake de què havia sigut l'inventor del primer submarí tripulat amb propulsió autònoma, i que el vaixell s'anomenava Ictíneo (10).
Molts anys després d'haver deixat aquell agrupament vaig assabentar-me que Narcís Monturiol havia sigut un activista republicà i comunista remarcable. Que havia participat en unes mobilitzacions de les quals no ens han parlat gaire, com si diguéssim: les bullangues dels anys 1842 i 1843 (11). Que, el 1846!, va obrir una impremta des d'on va publicar revistes i pamflets en els quals divulgava les seves idees a favor del feminisme, el pacifisme i el comunisme.
Tampoc que va simpatitzar des de ben aviat amb el socialisme utòpic d'Étienne Cabet (12). I que, el 1848!, va apadrinar una expedició on Joan Rovira (13) va anar amb Cabet als Estats Units per a fundar-hi una comunitat socialista basada en les idees enunciades al llibre: Voyage en Icarie (1839). Que amb les revolucions de 1848 el govern espanyol tancà el setmanari que dirigia: La Fraternidad (14) i hagué d'exiliar-se a França. I que quan va retornar a Barcelona, acollit a una amnistia del 1849, com el govern li impedí qualsevol tipus d'activisme editorial, va dirigir la seva atenció cap a la ciència i l'enginyeria.
Que a partir de 1868 va retornar a l'activitat política i, com a membre del Partit Republicà Democràtic Federal (15), fou diputat per Manresa a les Corts Constituents de la Primera República Espanyola (1873) i, poc després, nomenat director de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, càrrec que exercí durant els mesos que perdurà el règim republicà. Que a la fi de la primera república va retornar a les seves tasques d'inventor. I que va morir el 1885, arruïnat i completament oblidat de tothom.
No sabent res de la biografia de Narcís Monturiol, tampoc sabia que a la plaça de Prim de Poblenou havia viscut un grup de seguidors d'Étienne Cabet. Tampoc que, entre els anys 1846-1847, aquests van fundar una comunitat anomenada Icària a la zona costanera de Sant Martí de Provençals -vila annexionada a Barcelona el 1897.
Tampoc sabia que Ildefons Cerdà (16), a més de relacionar-se amb Narcís Monturiol, també era un dels seguidors catalans de les idees de Cabet (17) i que, en record d'aquella comunitat, el Pla Cerdà va preveure anomenar Avinguda d'Icària la via que hom coneixia abans amb el nom de Camí del Cementiri. Que el 1939, i fins a la fi del règim franquista, es va imposar el nom d'Avenida del Capitán López Varela (18).
Si els idealistes que van fundar Icària haguessin viscut uns anys més, haurien vist com sobre la sorra de la platja, s'improvisaven barris de barraques: el Pequín (19), la Mar Bella, el Bogatell, el Somorrostro (20) ... (21), colpejats per la misèria, la fam i els temporals de mar, que en més d'una ocasió, van posar fi a vides humanes (22).
Just per acabar, afegir que, en record d'aquest personatge extraordinari que fou en Narcís Monturiol, la ciutat de Barcelona li ha dedicat un carreró amagat al barri del Clot, anomenat Monturiol; dos instituts: un a la Vall d'Hebron i un altre a la Barceloneta; i un monument que, encarregat per la Mútua Metal·lúrgica d'Assegurances a Josep Maria Subirachs, aquest va realitzar en 1963 i està ubicat actualment a l'encreuament de l'Avinguda Diagonal amb el carrer Girona.
Entre els que han treballat de valent per amagar-nos qui som i d'on venim (i no estic pensant solament en els franquistes) i els que no ens ho han dit, probablement perquè ells tampoc ho sabien, crec que hi ha un munt de feina a fer. I crec que ja aniria sent l'hora que aquells que treballen en el sistema públic d'ensenyament del nostre país agafin el toro per les banyes. O, en anglès, perquè ens entenem: Take the bull by the horns.
Aquest agrupament s'anomenava Narcís Monturiol i estava integrat a una associació d'escoltes que s'havia creat en 1965: Noies i Nois Escoltes (NINE) (2). A diferència de les associacions confessionals, es caracteritzava per ser laica, mixta i, particularment al nostre agrupament, amb un dress code que no permetia associar-nos a la coneguda descripció que un falangista va fer en veure passar una centúria de la Organización Juvenil de Falange Española: “Son unos niños vestidos de gilipollas mandados por un gilipollas vestido de niño” (3).
Del meu pas per l'agrupament no puc sinó agrair als monitors que ens donessin la brasa justeta sobre Rudyard Kipling (4) o Baden Powell (5). Recordo que vaig aprendre gairebé totes les lletres del cançoner Uel-lé (6). I no recordo si, més per iniciativa pròpia que per la dels monitors, però vaig aprendre i posar en pràctica un munt de coses d'un llibre que m'apassionava: Mans hàbils (7).
Del que sí que em recordo molt bé és què ningú no ens va explicar mai res sobre qui era l'autor d'aquell llibre: Albert Boekholt (8). Tampoc sobre la història del moviment escolta català (cf. 2), la d'El Casinet on érem, o de la plaça Santa Eulàlia on aquest encara es troba (cf. 1).
Tampoc sobre l'home de qui havíem pres en préstec el seu nom pel nostre agrupament: Narcís Monturiol (9), de qui no sabíem gran cosa més del que havíem escoltat dels xovinistes de tot pèl: el fake de què havia sigut l'inventor del primer submarí tripulat amb propulsió autònoma, i que el vaixell s'anomenava Ictíneo (10).
Molts anys després d'haver deixat aquell agrupament vaig assabentar-me que Narcís Monturiol havia sigut un activista republicà i comunista remarcable. Que havia participat en unes mobilitzacions de les quals no ens han parlat gaire, com si diguéssim: les bullangues dels anys 1842 i 1843 (11). Que, el 1846!, va obrir una impremta des d'on va publicar revistes i pamflets en els quals divulgava les seves idees a favor del feminisme, el pacifisme i el comunisme.
Tampoc que va simpatitzar des de ben aviat amb el socialisme utòpic d'Étienne Cabet (12). I que, el 1848!, va apadrinar una expedició on Joan Rovira (13) va anar amb Cabet als Estats Units per a fundar-hi una comunitat socialista basada en les idees enunciades al llibre: Voyage en Icarie (1839). Que amb les revolucions de 1848 el govern espanyol tancà el setmanari que dirigia: La Fraternidad (14) i hagué d'exiliar-se a França. I que quan va retornar a Barcelona, acollit a una amnistia del 1849, com el govern li impedí qualsevol tipus d'activisme editorial, va dirigir la seva atenció cap a la ciència i l'enginyeria.
Que a partir de 1868 va retornar a l'activitat política i, com a membre del Partit Republicà Democràtic Federal (15), fou diputat per Manresa a les Corts Constituents de la Primera República Espanyola (1873) i, poc després, nomenat director de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, càrrec que exercí durant els mesos que perdurà el règim republicà. Que a la fi de la primera república va retornar a les seves tasques d'inventor. I que va morir el 1885, arruïnat i completament oblidat de tothom.
No sabent res de la biografia de Narcís Monturiol, tampoc sabia que a la plaça de Prim de Poblenou havia viscut un grup de seguidors d'Étienne Cabet. Tampoc que, entre els anys 1846-1847, aquests van fundar una comunitat anomenada Icària a la zona costanera de Sant Martí de Provençals -vila annexionada a Barcelona el 1897.
Tampoc sabia que Ildefons Cerdà (16), a més de relacionar-se amb Narcís Monturiol, també era un dels seguidors catalans de les idees de Cabet (17) i que, en record d'aquella comunitat, el Pla Cerdà va preveure anomenar Avinguda d'Icària la via que hom coneixia abans amb el nom de Camí del Cementiri. Que el 1939, i fins a la fi del règim franquista, es va imposar el nom d'Avenida del Capitán López Varela (18).
Si els idealistes que van fundar Icària haguessin viscut uns anys més, haurien vist com sobre la sorra de la platja, s'improvisaven barris de barraques: el Pequín (19), la Mar Bella, el Bogatell, el Somorrostro (20) ... (21), colpejats per la misèria, la fam i els temporals de mar, que en més d'una ocasió, van posar fi a vides humanes (22).
Just per acabar, afegir que, en record d'aquest personatge extraordinari que fou en Narcís Monturiol, la ciutat de Barcelona li ha dedicat un carreró amagat al barri del Clot, anomenat Monturiol; dos instituts: un a la Vall d'Hebron i un altre a la Barceloneta; i un monument que, encarregat per la Mútua Metal·lúrgica d'Assegurances a Josep Maria Subirachs, aquest va realitzar en 1963 i està ubicat actualment a l'encreuament de l'Avinguda Diagonal amb el carrer Girona.
Entre els que han treballat de valent per amagar-nos qui som i d'on venim (i no estic pensant solament en els franquistes) i els que no ens ho han dit, probablement perquè ells tampoc ho sabien, crec que hi ha un munt de feina a fer. I crec que ja aniria sent l'hora que aquells que treballen en el sistema públic d'ensenyament del nostre país agafin el toro per les banyes. O, en anglès, perquè ens entenem: Take the bull by the horns.
- Veure Barcelona i la memòria històrica - Nou Barris, publicat en aquest blog el 13.10.2019
- Història de l’escoltisme i el guiatge català, Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG)
- Wikipedia: Agustín de Foxá
- Wikipedia: Rudyard Kipling [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Baden Powell [en] [fr] [es] [ca]
- 50 anys del cançoner Uel-lé: tothom a cantar!, Enderrock.cat, 10.11.2014 || Nota: encara tinc un exemplar del cançoner que corre per casa!
- Scoutopedia: Mains habiles || Escrit per Albert Boekholt en 1930, els Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya van publicar una edició en català en 1967 (DUGi Fons Especials) || Els Scouts Independientes de Venezuela van pujar la versió en espanyol disponible per a descàrrega que pots trobar en format PDF en aquest enllaç.
- Scoutopedia: Albert Boekholt
- Wikipedia: Narcís Monturiol [en] [fr] [es] [ca]
- Enric Garcia Domingo: El vaixell peix de Narcís Monturiol, Eix (MNACTEC), 04.11.2018 || Manuel Ansede: El submarino comunista, publico.es, 26.12.2010
- Wikipedia: Bullangues
- Wikipedia: Étienne Cabet [en] [fr] [es] [ca]
- Galeria dels metges catalans: Joan Rovira i Font
- Gran enciclopèdia catalana: La Fraternidad
- Wikipedia: Partit Republicà Democràtic Federal [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Ildefons Cerdà i Sunyer [en] [fr] [es] [ca]
- Agus Giralt: Viatge a Icària, Memòria del Poblenou, blog, perso, 07.07.2009 || Toni Rocafull: Cabet i els icarians catalans: de l’Abdó Terradas a Narcís Monturiol, bloc perso, 04.04.2013
- Wikipedia: Luis López Varela [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Pequín (Barcelona) [en] [fr] [es] [ca] || Les barraques de Pekín, Historia de Barcelona, 01.07.2015
- Wikipedia: Somorrostro [en] [fr] [es] [ca] || Veure també Carmen Amaya: la gitana catalana que revolucionà el ball, l'accent.cat, 11.06.2013
- J.J. Caballero: Barcelona recuerda su mar de barracas y represión, eldiario.es, 20.02.2015
- Paseos por la historia de Barcelona. Barcelona a pie
2 comments:
Hola David,
buscant notícies sobre l'AE Narcís Monturiol, he trobat aquesta entrada al teu blog. Certament interessant.
Jo vaig estar en un AE Narcís Monturiol, que senmblaria que ha de ser el mateix, però teníem els locals al carrer Ruiz de Padrón i depeníem de l'esglèsia de San Juan Bosco a La Meridiana/La Sagrera. Creus que parlem del mateix Agrupament?
T'agrairé si pots compartir-me la teva opinió. El meu correu és txemacastiella@gmail.com.
Gràcies i una salutació cordial, txema
Hola Txema,
Abans de res he d'excusar-me pel retràs de la meva resposta car, acabo de veure el teu missatge.
Si ambdós vam fer part d'un AE Narcís Monturiol, no va ser el mateix. Al que jo hi anava era laic i tenia els locals al Centre Eulalienc, també conegut com El Casinet, a la plaça de Santa Eulàlia de Nou Barris.
Veure Barcelona i la memòria històrica - Nou Barris, publicat al meu blog el 06.10.2019
Una forta encaixada i espero que fins aviat
David
Post a Comment