La solución estaba bajo nuestros pies.#FuturoODesierto pic.twitter.com/Y5SN3TL48m
— Javier Peña | Hope (@hope_enpie) July 19, 2023
Tot i que segueixo sovint la publicació dels seus posts a Twitter, fa gairebé un any que no publicava res de Javier Peña (1).
Avui m'agradaria compartir amb tu aquests vídeos, publicats a Twitter el 19.07.2023. Uns vídeos que ens presenten dues pràctiques del conreu de l'olivera, gravats la mateixa setmana a terres del municipi de Luque (Córdoba, Andalucía) a una finca on s'havien aplicat herbicides (glifosat), i a una altra finca de 230 Hes on s'havien aplicat pràctiques regeneratives del sòl: la Finca Regenerativa El Valle del Conde (2).
De manera anàloga al que ja vam veure al post que vaig dedicar recentment a Ernst Götsch (2), els principals arguments utilitzats per aquells que segueixen les pràctiques de l'agricultura regenerativa són la reducció dels costos en l'adquisició de productes agroquímics, els guanys obtinguts en la diversificació de la producció i una millor resistència dels conreus a la sequera, gràcies a l'acumulació de l'aigua en uns sòls que, a mesura que es regeneren, augmenten la seva capacitat de retenció de la humitat.
Segons el vídeo, per cada augment d'1% de la matèria orgànica, el sòl pot augmentar la seva capacitat de retenció de fins a 160.000 litres/Ha. Tot i que imagino que seria raonable pensar que aquestes dades haurien d'estar matisades pel tipus de sòl del qual parlem, m'ha sorprès molt que, de manera anàloga al que vam veure al post sobre Ernst Götsch, també al vídeo de Javier Peña hom parla de la recuperació d'antigues fonts que s'havien eixugat, que ara tenen aigua durant tot l'any.
El vídeo amb què he obert el post d'avui ens parla d'un canvi radical en pràctiques agrícoles sobre les quals, fins ara, no hi havia cap mena de discussió. És doncs legítim acceptar les resistències d'aquells que les han practicat fins ara, i que puguin no veure en les noves propostes sinó unes idees impulsades per grups d'ecologistes romàntics que no tenen ni idea de com funciona la producció agrícola orientada a un mercat.
És per això que m'ha semblat interessant compartir el vídeo d'una família amb grans extensions d'oliveres, que ha practicat la producció d'oli durant segles, i que ha acabat per convertir-se en pionera en la producció d'oli ecològic, duent a terme assajos de noves varietats ecològiques amb els més moderns sistemes de plantació. Una explotació que s'ha acollit a la nova Política Agrícola Comuna de la Unió Europea (PAC), en vigor des del gener del 2023, aplicant els períodes de coberta vegetal de quatre mesos, a triar entre l'1 d'octubre i el 31 de març. Una explotació que ha estat escollida també per al programa Demo Farm de la Junta de Andalucía (4).
En aquest vídeo pots veure com, malgrat la sequera de la temporada precedent, el patró de l'explotació expressa la seva satisfacció pel fet que les seves oliveres han resistit molt millor a la manca d'aigua del que ho haurien fet sense la coberta vegetal. Personalment, m'han impressionat moltíssim els càlculs de l'empremta de carboni realitzats a l'explotació. Així, en 2008 per cada kg d'oli produït, es produïa 1 kg de CO₂ que s'emetia a l'atmosfera. Actualment però, per cada kg d'oli produït, l'explotació absorbeix 10 kg de CO₂.
El vídeo de Javier Peña amb què he obert el post d'avui també ens parla de l'interès per algunes multinacionals per l'agricultura regenerativa. I entre elles, menciona a Bodegas Torres (5), una empresa vinícola centenària de Vilafranca del Penedès, fundada el 1870. Actualment, és el celler familiar amb major extensió de vinyes de la Denominació d'Origen Penedès. Un grup empresarial que també produeix a Espanya amb altres denominacions d'origen: DO Priorat, DO Costers del Segre, DO Toro, DO Jumilla, DO Ribera del Duero, DO Rueda, DO Rioja o DO Rías Baixas. Un grup empresarial que també està present a Amèrica: a Xile (Vall de Curicó) o als Estats Units (Califòrnia). Actualment, aquesta empresa exporta a més de 140 països.
Si l'empresa va començar a practicar la viticultura ecològica des del 1975, al vídeo que pots veure amunt, en Miguel Torres Maczassek ens presenta les pràctiques d'agricultura regenerativa que s'estan experimentant als terrenys del Mas La Plana, al Penedès. Unes pràctiques s'han d'incloure en els treballs que porta a terme l'Associació de Viticultura Regenerativa (6), creada el 2021 per impulsar un canvi de paradigma en la gestió de les vinyes arreu del món, basant-se en el cicle del carboni per regenerar els sòls, frenar l'erosió, fomentar la biodiversitat i lluitar contra el canvi climàtic.
No puc descartar que segueixis influenciat pels missatges catastrofistes que cada dia pots trobar a la premsa. Uns missatges degudament sostinguts a la TV pels evangelistes d'un decreixement que no ens presenta una altra alternativa que la de tornar a un sistema de producció i de qualitat de vida propis del segle XIX. Probablement, has trobat interessants els treballs d'Ernst Götsch (3), d'Antonio Hernández (7) o d'Hadji Salifou Ouédraogo i Adama Diémé (8) que hem vist en posts precedents. Però també és probable que tinguis encara una gran dosi d'escepticisme sobre el resultat del treball de tots aquests personatges i no acabis de veure clar què vol dir Javier Peña quan diu que, davant d'aquells que ens proposen acceptar polítiques de decreixement destinades a gestionar la desertificació, hem de començar a pensar en com crear l'abundància.
Si és així, no puc sinó recomanar-te que trobis el temps de veure i d'assimilar el missatge vehiculat per una presentació molt i molt interessant d'un agricultor de l'Empordà: Francesc Font (9). Un enginyer agrònom que, amb una família de tradició pagesa de nou generacions, amb el suport de la seva companya i del seu pare, es va dedicar a la transformació de les seves terres: vinya, oliveres, blat, etc. a l'agricultura regenerativa, amb càlculs més que interessants sobre els seus efectes en la qualitat dels sols, la retenció de la humitat, la productivitat i la seva rendibilitat.
Avui m'agradaria compartir amb tu aquests vídeos, publicats a Twitter el 19.07.2023. Uns vídeos que ens presenten dues pràctiques del conreu de l'olivera, gravats la mateixa setmana a terres del municipi de Luque (Córdoba, Andalucía) a una finca on s'havien aplicat herbicides (glifosat), i a una altra finca de 230 Hes on s'havien aplicat pràctiques regeneratives del sòl: la Finca Regenerativa El Valle del Conde (2).
De manera anàloga al que ja vam veure al post que vaig dedicar recentment a Ernst Götsch (2), els principals arguments utilitzats per aquells que segueixen les pràctiques de l'agricultura regenerativa són la reducció dels costos en l'adquisició de productes agroquímics, els guanys obtinguts en la diversificació de la producció i una millor resistència dels conreus a la sequera, gràcies a l'acumulació de l'aigua en uns sòls que, a mesura que es regeneren, augmenten la seva capacitat de retenció de la humitat.
Segons el vídeo, per cada augment d'1% de la matèria orgànica, el sòl pot augmentar la seva capacitat de retenció de fins a 160.000 litres/Ha. Tot i que imagino que seria raonable pensar que aquestes dades haurien d'estar matisades pel tipus de sòl del qual parlem, m'ha sorprès molt que, de manera anàloga al que vam veure al post sobre Ernst Götsch, també al vídeo de Javier Peña hom parla de la recuperació d'antigues fonts que s'havien eixugat, que ara tenen aigua durant tot l'any.
| Tierra y Mar - Espacio Protegido Canal Sur: Olivar ecológico Luque, pionero en huella de carbono, en Castro del río, provincia de Córdoba, YouTube, 30.01.2023 |
El vídeo amb què he obert el post d'avui ens parla d'un canvi radical en pràctiques agrícoles sobre les quals, fins ara, no hi havia cap mena de discussió. És doncs legítim acceptar les resistències d'aquells que les han practicat fins ara, i que puguin no veure en les noves propostes sinó unes idees impulsades per grups d'ecologistes romàntics que no tenen ni idea de com funciona la producció agrícola orientada a un mercat.
És per això que m'ha semblat interessant compartir el vídeo d'una família amb grans extensions d'oliveres, que ha practicat la producció d'oli durant segles, i que ha acabat per convertir-se en pionera en la producció d'oli ecològic, duent a terme assajos de noves varietats ecològiques amb els més moderns sistemes de plantació. Una explotació que s'ha acollit a la nova Política Agrícola Comuna de la Unió Europea (PAC), en vigor des del gener del 2023, aplicant els períodes de coberta vegetal de quatre mesos, a triar entre l'1 d'octubre i el 31 de març. Una explotació que ha estat escollida també per al programa Demo Farm de la Junta de Andalucía (4).
En aquest vídeo pots veure com, malgrat la sequera de la temporada precedent, el patró de l'explotació expressa la seva satisfacció pel fet que les seves oliveres han resistit molt millor a la manca d'aigua del que ho haurien fet sense la coberta vegetal. Personalment, m'han impressionat moltíssim els càlculs de l'empremta de carboni realitzats a l'explotació. Així, en 2008 per cada kg d'oli produït, es produïa 1 kg de CO₂ que s'emetia a l'atmosfera. Actualment però, per cada kg d'oli produït, l'explotació absorbeix 10 kg de CO₂.
| Família Torres - Viticultura Regenerativa Mas la Plana, YouTube, 16.05.2022 |
El vídeo de Javier Peña amb què he obert el post d'avui també ens parla de l'interès per algunes multinacionals per l'agricultura regenerativa. I entre elles, menciona a Bodegas Torres (5), una empresa vinícola centenària de Vilafranca del Penedès, fundada el 1870. Actualment, és el celler familiar amb major extensió de vinyes de la Denominació d'Origen Penedès. Un grup empresarial que també produeix a Espanya amb altres denominacions d'origen: DO Priorat, DO Costers del Segre, DO Toro, DO Jumilla, DO Ribera del Duero, DO Rueda, DO Rioja o DO Rías Baixas. Un grup empresarial que també està present a Amèrica: a Xile (Vall de Curicó) o als Estats Units (Califòrnia). Actualment, aquesta empresa exporta a més de 140 països.
Si l'empresa va començar a practicar la viticultura ecològica des del 1975, al vídeo que pots veure amunt, en Miguel Torres Maczassek ens presenta les pràctiques d'agricultura regenerativa que s'estan experimentant als terrenys del Mas La Plana, al Penedès. Unes pràctiques s'han d'incloure en els treballs que porta a terme l'Associació de Viticultura Regenerativa (6), creada el 2021 per impulsar un canvi de paradigma en la gestió de les vinyes arreu del món, basant-se en el cicle del carboni per regenerar els sòls, frenar l'erosió, fomentar la biodiversitat i lluitar contra el canvi climàtic.
| Francesc Font: Falset, Simposio de Viticultura Regenerativa 17/06/21, YouTube, 17/06/21 |
No puc descartar que segueixis influenciat pels missatges catastrofistes que cada dia pots trobar a la premsa. Uns missatges degudament sostinguts a la TV pels evangelistes d'un decreixement que no ens presenta una altra alternativa que la de tornar a un sistema de producció i de qualitat de vida propis del segle XIX. Probablement, has trobat interessants els treballs d'Ernst Götsch (3), d'Antonio Hernández (7) o d'Hadji Salifou Ouédraogo i Adama Diémé (8) que hem vist en posts precedents. Però també és probable que tinguis encara una gran dosi d'escepticisme sobre el resultat del treball de tots aquests personatges i no acabis de veure clar què vol dir Javier Peña quan diu que, davant d'aquells que ens proposen acceptar polítiques de decreixement destinades a gestionar la desertificació, hem de començar a pensar en com crear l'abundància.
Si és així, no puc sinó recomanar-te que trobis el temps de veure i d'assimilar el missatge vehiculat per una presentació molt i molt interessant d'un agricultor de l'Empordà: Francesc Font (9). Un enginyer agrònom que, amb una família de tradició pagesa de nou generacions, amb el suport de la seva companya i del seu pare, es va dedicar a la transformació de les seves terres: vinya, oliveres, blat, etc. a l'agricultura regenerativa, amb càlculs més que interessants sobre els seus efectes en la qualitat dels sols, la retenció de la humitat, la productivitat i la seva rendibilitat.
- Veure Agrivoltaics, publicat en aquest blog el 15.11.2022
- Finca Regenerativa El Valle del Conde: FaceBook
- Veure Ernst Götsch and the Syntropic Farming, publicat el 28.09.2023
- ¿Qué es el proyecto Demofarm Andalucía?, Consejería de Agricultura, Pesca, Agua y Desarrollo rural, Junta de Andalucía
- Bodegas Torres: Home page || Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca] || YouTube
- Asociación de Viticultura Regenerativa: Home page
- Veure Els problemes de l'aigua a Colòmbia, publicat en aquest blog el 19.10.2023
- Veure Think Global, Act Local, publicat en aquest blog el 31.10.2023
- Francesc Font: Home page || Can Font || LinkedIn || Twitter || Francesc Font: El que vaig veure a Austràlia i als Estats Units és que també es pot viure de finques petites, Agrocultura núm. 83, 27.04.2021 || Francesc Font: Con la agricultura regenerativa, produces alimentos más saludables, te ganas mejor la vida y cuidas el planeta, Asociación de Viticultura Regenerativa, 17.06.2021
No comments:
Post a Comment