| Al Jazeera English - The man who plants baobabs: A Burkina Faso hero, YouTube, 28.12.2021 |
No tinc res en contra dels divulgadors que constantment ens adverteixen de les catàstrofes ambientals que tenim per davant si no fem res per combatre les causes del canvi climàtic. La seva tasca és molt important per a conscienciar-nos del perill i contrarestar els missatges suïcides dels negacionistes.
Però la sola divulgació no és suficient per a trobar solucions. I personalment, crec que algunes de les solucions proposades pels partidaris del decreixement no van més enllà d'amortir alguns dels efectes del canvi climàtic, sense trobar solucions reals per a combatre'l.
Hi ha una frase que estava de moda entre els ecologistes dels anys 1970. Em va quedar gravada al cervell i mai m'ha abandonat: Think global, act local (1).
Segurament, aquesta frase explica la gran admiració que sento per a tots aquells que es resisteixen a ser subjectes passius davant la catàstrofe climàtica anunciada pels divulgadors. Per aquells que dirigeixen el seu esforç a trobar solucions des d'una esfera local, sostenible i amb recursos financers mínims. Solucions orientades a les necessitats locals, però sense perdre de vista el seu futur comercial. Unes solucions regeneradores dels ecosistemes que molts divulgadors ens anuncien perduts per sempre més. Unes solucions creadores d'un consens que disminueix el potencial de conflictes socials.
Fa un mes publicava un post dedicat a un home per qui tinc el més gran dels respectes: Ernst Götsch (2), un home a la recerca de solucions buscant la regeneració dels ecosistemes a partir d'una agricultura sintròpica destinada a combatre els efectes del canvi climàtic.
Avui m'agradaria parlar-te de dos africans pels quals també tinc el més gran dels respectes: Hadji Salifou Ouédraogo i Adama Diémé.
Durant gairebé 50 anys, Hadji Salifou Ouédraogo ha plantat milers de baobabs a partir d'una acurada selecció de les seves llavors. Aquest ciutadà de Burkina Faso és el protagonista del vídeo amb què he obert el post d'avui, també d'un film realitzat per un compatriota: Michel K Zongo: The Man Who Plants Baobabs (3). Recorda d'activar els subtítols del vídeo, en aquest cas seleccionant preferentment la llengua anglesa o, si ho prefereixes, la teva llengua de preferència.
Un dels comentaris que algú va deixar al vídeo publicat per Al Jazeera a YouTube recordava una de les més belles frases d'una inoblidable seqüència d'un episodi de la sèrie de Ricky Gervais: After Life.
Abans d'anar més lluny, deixa'm recordar alguna cosa sobre el baobab (4), un arbre que pot arribar als 30 m d'alçada i que, al seu tronc, que pot arribar a tenir entre 4 i 5 m de diàmetre, acumula una gran quantitat d'aigua, el que li confereix una gran resistència a la sequera (5).
El fruit té un gust lleugerament àcid que és apreciat tant pels animals com per les persones. El seu suc és molt recomanable per les seves vitamines i calci. Les fulles, un cop seques i triturades en pols són riques en proteïnes i minerals, i un ingredient comú a la cuina senegalesa, com ara el thiéré (cuscús senegalès). En medicina tradicional, les fulles de l'arbre també s'utilitzen per a curar la malària. Les fibres de l'escorça del baobab també s'utilitzen per fer articles quotidians com la fabricació de cistelles (6) (7).
És un arbre típic d'Àfrica i l'emblema del Senegal. El fet que pugui viure més enllà dels 1000 anys l'ha convertit en un mite en l'imaginari de les tradicions i de les cultures locals: A la comunitat Serer (7), els grans griots (músics o poetes) eren sepultats dins de les cavitats dels troncs, el que fa possible trobar les tombes de diverses generacions dins dels troncs dels més vells baobabs.
Adama Diémé és un senegalès originari de la regió de Casamance (8). Quan era molt jove va marxar del seu poble per emigrar a Europa. Quan va tornar el 2020, amb 48 anys, es va quedar bocabadat quan va veure que, als poblets on abans hi havia centenars de baobabs, només quedaven un grapat, quan no en quedava cap ni un (10).
Una de les singularitats d'aquest projecte és que la selecció de les varietats que estan plantant (en els últims tres anys s'han cuidat i arrelat més de 142.000 plàntules) es fan en funció de la capacitat dels sols que les acullen, les necessitats de les comunitats i també el potencial de la seva comercialització.
Entre aquestes varietats podem trobar des de palmeres, tamarindes (12), ceibes (13), llimoners ... També baobabs que, a més de ser utilitzats en la producció alimentària, la producció de fusta i material de construcció o com a combustible, s'està plantant al llarg de les costes (els baobabs poden viure en aigua salada o dolça) per evitar que la pujada del nivell del mar acabi destruint les cases i els camps de conreu (10).
Tot i que l'objectiu del projecte Ununukolaal està molt lluny d'aconseguir el seu repte inicial de plantar 5 milions d'arbres, segueix avançant i contribueix a la creació de llocs de treball per a desenes de treballadores, a les quals ha permès convertir-se simultàniament en agricultores per dret propi i ocupar-se de la venda dels aliments que produeixen les seves terres. Això ha permès donar una seguretat alimentària i financera a les famílies, permetent que les dones es tornin més autosuficients (10):
Com es fan les coses que han de durar, a poc a poc, Diémé segueix recaptant diners pel seu projecte. Actualment, també treballa com a director de projectes per a una ONG espanyola i com a formador agrícola voluntari.
Però la sola divulgació no és suficient per a trobar solucions. I personalment, crec que algunes de les solucions proposades pels partidaris del decreixement no van més enllà d'amortir alguns dels efectes del canvi climàtic, sense trobar solucions reals per a combatre'l.
Hi ha una frase que estava de moda entre els ecologistes dels anys 1970. Em va quedar gravada al cervell i mai m'ha abandonat: Think global, act local (1).
Segurament, aquesta frase explica la gran admiració que sento per a tots aquells que es resisteixen a ser subjectes passius davant la catàstrofe climàtica anunciada pels divulgadors. Per aquells que dirigeixen el seu esforç a trobar solucions des d'una esfera local, sostenible i amb recursos financers mínims. Solucions orientades a les necessitats locals, però sense perdre de vista el seu futur comercial. Unes solucions regeneradores dels ecosistemes que molts divulgadors ens anuncien perduts per sempre més. Unes solucions creadores d'un consens que disminueix el potencial de conflictes socials.
Fa un mes publicava un post dedicat a un home per qui tinc el més gran dels respectes: Ernst Götsch (2), un home a la recerca de solucions buscant la regeneració dels ecosistemes a partir d'una agricultura sintròpica destinada a combatre els efectes del canvi climàtic.
Avui m'agradaria parlar-te de dos africans pels quals també tinc el més gran dels respectes: Hadji Salifou Ouédraogo i Adama Diémé.
Durant gairebé 50 anys, Hadji Salifou Ouédraogo ha plantat milers de baobabs a partir d'una acurada selecció de les seves llavors. Aquest ciutadà de Burkina Faso és el protagonista del vídeo amb què he obert el post d'avui, també d'un film realitzat per un compatriota: Michel K Zongo: The Man Who Plants Baobabs (3). Recorda d'activar els subtítols del vídeo, en aquest cas seleccionant preferentment la llengua anglesa o, si ho prefereixes, la teva llengua de preferència.
Un dels comentaris que algú va deixar al vídeo publicat per Al Jazeera a YouTube recordava una de les més belles frases d'una inoblidable seqüència d'un episodi de la sèrie de Ricky Gervais: After Life.
Una societat madura quan els vells planten arbres a l'ombra dels quals saben que no s'asseuran mai.
| Society Grows Great When Old Men Plant Trees The Shade of Which They Know They Will Never Sit In!, YouTube, 24.03.2022 |
Abans d'anar més lluny, deixa'm recordar alguna cosa sobre el baobab (4), un arbre que pot arribar als 30 m d'alçada i que, al seu tronc, que pot arribar a tenir entre 4 i 5 m de diàmetre, acumula una gran quantitat d'aigua, el que li confereix una gran resistència a la sequera (5).
El fruit té un gust lleugerament àcid que és apreciat tant pels animals com per les persones. El seu suc és molt recomanable per les seves vitamines i calci. Les fulles, un cop seques i triturades en pols són riques en proteïnes i minerals, i un ingredient comú a la cuina senegalesa, com ara el thiéré (cuscús senegalès). En medicina tradicional, les fulles de l'arbre també s'utilitzen per a curar la malària. Les fibres de l'escorça del baobab també s'utilitzen per fer articles quotidians com la fabricació de cistelles (6) (7).
És un arbre típic d'Àfrica i l'emblema del Senegal. El fet que pugui viure més enllà dels 1000 anys l'ha convertit en un mite en l'imaginari de les tradicions i de les cultures locals: A la comunitat Serer (7), els grans griots (músics o poetes) eren sepultats dins de les cavitats dels troncs, el que fa possible trobar les tombes de diverses generacions dins dels troncs dels més vells baobabs.
| Planet Earth - Baobab: Symbol of Africa and the thickest tree on Earth, YouTube, 05.04.2021 |
Adama Diémé és un senegalès originari de la regió de Casamance (8). Quan era molt jove va marxar del seu poble per emigrar a Europa. Quan va tornar el 2020, amb 48 anys, es va quedar bocabadat quan va veure que, als poblets on abans hi havia centenars de baobabs, només quedaven un grapat, quan no en quedava cap ni un (10).
En alguns pobles, no quedava un sol arbre. Els van tallar per a la construcció de cases o per fer carbó, però ningú no va pensar a plantar-ne.Adama Diémé va decidir buscar una solució per aquell desastre i va invertir 5000 dòlars de la seva butxaca per posar en marxa un projecte conegut amb el nom d'Ununukolaal (11) que en Jola, l'idioma local, significa "Els nostres arbres".
Una de les singularitats d'aquest projecte és que la selecció de les varietats que estan plantant (en els últims tres anys s'han cuidat i arrelat més de 142.000 plàntules) es fan en funció de la capacitat dels sols que les acullen, les necessitats de les comunitats i també el potencial de la seva comercialització.
Entre aquestes varietats podem trobar des de palmeres, tamarindes (12), ceibes (13), llimoners ... També baobabs que, a més de ser utilitzats en la producció alimentària, la producció de fusta i material de construcció o com a combustible, s'està plantant al llarg de les costes (els baobabs poden viure en aigua salada o dolça) per evitar que la pujada del nivell del mar acabi destruint les cases i els camps de conreu (10).
Tot i que l'objectiu del projecte Ununukolaal està molt lluny d'aconseguir el seu repte inicial de plantar 5 milions d'arbres, segueix avançant i contribueix a la creació de llocs de treball per a desenes de treballadores, a les quals ha permès convertir-se simultàniament en agricultores per dret propi i ocupar-se de la venda dels aliments que produeixen les seves terres. Això ha permès donar una seguretat alimentària i financera a les famílies, permetent que les dones es tornin més autosuficients (10):
Des de l'inici del seu projecte, Adama Diémé, ha tingut com a objectiu implicar a les comunitats de tota la regió. Molt especialment a les dones, com ja vam veure en alguns dels projectes realitzats a Colòmbia (14).
Segons diu Diémé: "Si arribes a un poble on no hi ha dones, és un desastre. Però si vas a un poble on només hi ha dones, és un paradís. Són molt treballadores. Treballen tot el dia, cada dia. Si vols que un projecte tiri endavant, has de confiar en les dones".
Segons Safi Yetou, una de les dones involucrades en el projecte: "Al principi, no sabíem com plantar les llavors i què fer perquè els cultius creixessin". Un cop van adquirir aquestes habilitats, un nou món es va obrir davant d'elles: "Ara tenim tota mena de fruites per vendre al mercat i no depenem de ningú. Totes tenim un compte al banc i ningú ens pot dir el que podem i no podem fer. És genial".
Com es fan les coses que han de durar, a poc a poc, Diémé segueix recaptant diners pel seu projecte. Actualment, també treballa com a director de projectes per a una ONG espanyola i com a formador agrícola voluntari.
- Wikipedia: Think globally, act locally [en] [fr] [es] [ca]
- Veure Ernst Götsch and the Syntropic Farming, publicat en aquest blog el 28.09.2023
- The Man Who Plants Baobabs: A Burkina Faso hero, Al Jazeera, 28.12.2021
- Wikipedia: Baobab [en] [fr] [es] [ca]
- Baobab - Adansonia digitata, EcoFund, 07.05.2017
- Aida Cuní Sanchez: Baobab trees have more than 300 uses but they’re dying in Africa, The Conversation, 14.06.2018
- Vivian Obiamaka Offiah, Kolawole O. Falade: Potentials of baobab in food systems, Applied Food Research, Volume 3, Issue 1, 2023, https://doi.org/10.1016/j.afres.2023.100299
- Wikipedia: Serer [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Casamance [en] [fr] [es] [ca]
- Jo Hollis: El hombre que quiere plantar 5 millones de árboles, BBC News, 02.01.2023
- Ununukolaal: Instagram
- Wikipedia: Tamarind [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Ceiba [en] [fr] [es] [ca]
- Veure El problema de l'aigua a Colòmbia, publicat en aquest blog el 19.10.2023
No comments:
Post a Comment