| Anuncio Citroen dyane 6 Calidad mejorada.YouTube, 06.06.2009 |
Al comentari que vaig deixar el passat 02.02.2023 8:23 PM a un post publicat en aquest blog (1), explicava que:
El cas és que jo ja tenia des de feia temps un carro que m'agradava moltíssim: Un Renault 12 TS Break que pots veure, ja en un estat lamentable, a una imatge del 1987 (3). Malgrat tenir uns amortidors de fàbrica que devia haver canviat si hagués tingut prou diners per fer-ho, el motor tenia molta ràbia i podia fer passar el carro per tot arreu a les sortides de treball de camp. A més, quan plegava els seients, l'espai era suficient per carregar tot el material de Monstruación (4), la banda on tocava en Hands: guitarres, bateria, amplis ...
Per l'Europa d'aquella època, era un carro relativament gran. La prova és que un dia vaig agafar a una noia que estava fent autoestop al pàrquing de Lletres i, quan va pujar, després de ficar-se el cinturó em va dir que en aquell cotxe se sentia mare, i que només li faltaven els nens als seients del darrere. Recordo que la vaig mirar amb una expressió d'horror i va canviar ràpidament de tema de conversa.
El gran problema que tenia aquell carro era que el seu motor era una veritable aspiradora de gasolina i jo tenia un pressupost molt ajustat, com si diguéssim.
Després d'haver obtingut el permís de conduir i rodar amb ell durant uns mesos, la meva mare es va comprar un cotxe nou i em va passar el vell Dyane 6 que li havia donat una companya de la feina. Conduir aquell enginy era tota una experiència. No tenia gairebé res d'electrònica, i el motor era tan senzill que fins i tot jo podia canviar-li les peces i ocupar-me del seu manteniment sense haver de passar pel taller. El vaig portar per fer algunes sortides pel Montseny i la Conreria. I quan tornava a casa, podia desmuntar-li els seients i passar-li la mànega per netejar el fang. El més al·lucinant era que el seu consum en gasolina era super baix.
Una de les pitjors idees que em van passar pel cap va ser la de comprar-li una autoràdio al Mercat dels Encants. Ho dic perquè, quan arribava a 80 km/h, la seva aerodinàmica (just per donar-li un nom), el motor i la llauna de la carrosseria, feien un soroll tan fort que havia d'apagar l'aparell si no em volia tornar boig.
Ara bé, si corries per sota dels 80 km/h fins i tot era possible tenir una conversa. Això em fa recordar una altra anècdota amb una altra noia a qui vaig agafar fent autoestop al pàrquing de Lletres (en tinc la tira, d'aquestes anècdotes!). Quan va pujar al Dyane 6 va fer un gran somriure de satisfacció mentre se'l mirava de dalt a baix. Tot d'un cop em va dir que li recordava les fotos que havia vist del Citroën 2CV que els seus pares tenien quan es van casar.
Seguint amb aquell gran somriure, em va dir: Saps que la meva mare em va explicar que a mi em van fer en aquell cotxe? La imatge dels seus pares fent l'amor a un Citroën 2CV em va passar com un llamp pel cervell, i no se'm va ocórrer dir res d'altre sinó que: Espero que estiguessin a un lloc on no hi havia ningú. Altrament, de la manera com belluguen aquests Citroën, devia haver sigut un espectacle digne de llogar-hi cadires.
Probablement, el relat que li havia explicat la seva mare tenia una alta càrrega de romanticisme que es va ensorrar per sempre amb el que jo acabava de dir. Segurament, va visualitzar la situació com mai abans l'havia imaginat. En tot cas, se li va tallar el somriure de cop i vam arribar a Fabra i Puig al bell mig d'un silenci que podria haver sigut sepulcral si hagués conduït un cotxe menys sorollós.
En resum, que m'ho vaig passar bé amb aquell carro, però malgrat el seu baix consum de gasolina i el baix cost del seu manteniment, amb els dos carros havia de pagar dues assegurances i dos permisos de circulació. Altrament, aquell carro no em va acabar de fer el pes i, un xic a la imatge del film Le Corniaud, no em sentia massa segur quan el conduïa, com si diguéssim. Així que, quan vaig tenir l'oportunitat de bescanviar-lo per uns apunts que em podien salvar un curs, ho vaig fer sense dubtar-ho un minut.
Malgrat tot, recordo aquell Dyane 6 amb molt de carinyo.
Dos anys més tard, em vaig matricular a l'assignatura d'Història de Catalunya amb l'Albert Balcells (2) i, no podent anar a les seves classes perquè treballava a la fàbrica de Danone a Parets del Vallès, vaig demanar-li els apunts a un company gallec que vivia a Rubí.Uns dies més tard, vaig trobar per casualitat a Twitter un vell anunci d'aquell carro: és el tweet amb què he obert el post d'avui. Deixant de banda el tema de la sogra, descriu perfectament algunes de les seves prestacions més remarcables.
Me'ls va passar a canvi d'un vell Citroën Dyane 6 que em volia traure de sobre i, gràcies als seus apunts, a l'examen final em vaig poder traure una Matrícula d'Honor.
Mesos més tard, vaig assabentar-me que el company de Rubí va canviar aquell Citroën per uns Levy's, però això ja és una altra història.
El cas és que jo ja tenia des de feia temps un carro que m'agradava moltíssim: Un Renault 12 TS Break que pots veure, ja en un estat lamentable, a una imatge del 1987 (3). Malgrat tenir uns amortidors de fàbrica que devia haver canviat si hagués tingut prou diners per fer-ho, el motor tenia molta ràbia i podia fer passar el carro per tot arreu a les sortides de treball de camp. A més, quan plegava els seients, l'espai era suficient per carregar tot el material de Monstruación (4), la banda on tocava en Hands: guitarres, bateria, amplis ...
 |
| Source: Imatge escanejada a partir d'un vell K7 per en Doc el 03.02.2023 |
Per l'Europa d'aquella època, era un carro relativament gran. La prova és que un dia vaig agafar a una noia que estava fent autoestop al pàrquing de Lletres i, quan va pujar, després de ficar-se el cinturó em va dir que en aquell cotxe se sentia mare, i que només li faltaven els nens als seients del darrere. Recordo que la vaig mirar amb una expressió d'horror i va canviar ràpidament de tema de conversa.
El gran problema que tenia aquell carro era que el seu motor era una veritable aspiradora de gasolina i jo tenia un pressupost molt ajustat, com si diguéssim.
Després d'haver obtingut el permís de conduir i rodar amb ell durant uns mesos, la meva mare es va comprar un cotxe nou i em va passar el vell Dyane 6 que li havia donat una companya de la feina. Conduir aquell enginy era tota una experiència. No tenia gairebé res d'electrònica, i el motor era tan senzill que fins i tot jo podia canviar-li les peces i ocupar-me del seu manteniment sense haver de passar pel taller. El vaig portar per fer algunes sortides pel Montseny i la Conreria. I quan tornava a casa, podia desmuntar-li els seients i passar-li la mànega per netejar el fang. El més al·lucinant era que el seu consum en gasolina era super baix.
Una de les pitjors idees que em van passar pel cap va ser la de comprar-li una autoràdio al Mercat dels Encants. Ho dic perquè, quan arribava a 80 km/h, la seva aerodinàmica (just per donar-li un nom), el motor i la llauna de la carrosseria, feien un soroll tan fort que havia d'apagar l'aparell si no em volia tornar boig.
Ara bé, si corries per sota dels 80 km/h fins i tot era possible tenir una conversa. Això em fa recordar una altra anècdota amb una altra noia a qui vaig agafar fent autoestop al pàrquing de Lletres (en tinc la tira, d'aquestes anècdotes!). Quan va pujar al Dyane 6 va fer un gran somriure de satisfacció mentre se'l mirava de dalt a baix. Tot d'un cop em va dir que li recordava les fotos que havia vist del Citroën 2CV que els seus pares tenien quan es van casar.
Seguint amb aquell gran somriure, em va dir: Saps que la meva mare em va explicar que a mi em van fer en aquell cotxe? La imatge dels seus pares fent l'amor a un Citroën 2CV em va passar com un llamp pel cervell, i no se'm va ocórrer dir res d'altre sinó que: Espero que estiguessin a un lloc on no hi havia ningú. Altrament, de la manera com belluguen aquests Citroën, devia haver sigut un espectacle digne de llogar-hi cadires.
Probablement, el relat que li havia explicat la seva mare tenia una alta càrrega de romanticisme que es va ensorrar per sempre amb el que jo acabava de dir. Segurament, va visualitzar la situació com mai abans l'havia imaginat. En tot cas, se li va tallar el somriure de cop i vam arribar a Fabra i Puig al bell mig d'un silenci que podria haver sigut sepulcral si hagués conduït un cotxe menys sorollós.
| Films Cultes - Le corniaud - Gérard Oury (1965) | L'accident de voiture en 2CV, YouTube, 11.09.2018 |
En resum, que m'ho vaig passar bé amb aquell carro, però malgrat el seu baix consum de gasolina i el baix cost del seu manteniment, amb els dos carros havia de pagar dues assegurances i dos permisos de circulació. Altrament, aquell carro no em va acabar de fer el pes i, un xic a la imatge del film Le Corniaud, no em sentia massa segur quan el conduïa, com si diguéssim. Així que, quan vaig tenir l'oportunitat de bescanviar-lo per uns apunts que em podien salvar un curs, ho vaig fer sense dubtar-ho un minut.
Malgrat tot, recordo aquell Dyane 6 amb molt de carinyo.
- Veure Què en penso de la intel·ligència artificial? (1/2), publicat en aquest blog el 02.02.2023
- Wikipedia: Albert Balcells [en] [fr] [es] [ca]
- Veure Passats tèrbols (4), publicat a El Geògraf Solitari el 06.11.2008
- Last FM: Monstruación - Biografía
No comments:
Post a Comment