|
Fa unes setmanes, arran d'una conversa amb en Hands sobre un article dedicat a Lisa Leblanc (1), li vaig recordar una anècdota que avui t'explico amb més detall.
En Hands em va precisar que això va passar un dimarts 24 de febrer del 1987. No recordo on érem, però estàvem bevent-nos una birra en Hands, que per aquella època lluïa una cresta punk que era admirada per tota la facultat; en Batis, un rocker amb un look molt proper al del Makinavaja d'Ivà (oblida't del film!) (2); en Duende, amb un look indescriptible, pero molt proper al del Javier Gurruchaga d'aquells temps; i un servidor, amb un look amb el que hauria passat desapercebut a la caràtula d'un LP dels 1970 de Cannet Head (3).
Crec recordar que en Hands va dir que havia de marxar per tocar a un concert d'una de les bandes més emblemàtiques de l'escena punk de la Barcelona d'aquells temps: Monstruación! (4). A fi de no anar passejant la guitarra amunt i avall, em va demanar si el podia acompanyar amb l'espantomòbil.
No recordo com va sortir la cosa. Pero en Duende, que tocava a una banda de música llatina, portava les congas al cotxe i va proposar-li a en Hands donar un suport de percussió al concert de la seva banda. Ràpidament, en Batis també s'hi va afegir, traient de la butxaca la seva harmònica. No recordo quantes birres portaria al damunt en Hands, però el cas es que no li va semblar malament i vam anar tots plegats cap al concert.
En Hands em va recordar que el concert va tenir lloc al Parc de la Ciutadella. El que mai no oblidaré però és la cara que va fer el cantant de la banda, l'Alfredo, quan va veure pujar a l'escenari en Batis i en Duende amb las congas.
Quan va començar el concert i en Duende i en Batis van aportar els seus coneixements artístics, va quedar clar que no era exactament el que el públic esperava de la performance d'una banda de hardcore. Va volar el primer got de birra dirigit amb precisió cap a l'escenari i vam comprendre que era el moment d'escampar la boira ...
Finalment vam arribar al lloc on teníem aparcats els carros i ... ens vam trencar el pit de riure. Havia anat a molts concerts abans d'aquest i encara vaig anar a d'altres després, però a cap d'ells mai no m'ho vaig passat tan bé.
P.S. Quan vaig veure la que us havia caigut al Delta vaig passar la tarda de dimarts intentant trucar. Però quan la línia no estava tallada, estava saturada. Ahir vaig poder contactar la tia Emma, però estava tan emocionat que no sabia ni què dir. Sento molt com ha començat l'any, Hands. I, en el teu cas, crec que es pot dir allò de què 'ha plogut sobre mullat' i sé que el que seguirà no serà gens fàcil. Afortunadament esteu tots bé i no puc sinó afegir que, passi el que passi, ja sabeu que estem amb vosaltres pel que faci falta. No crec ni que tinguis temps de llegir aquest article. Si l'he publicat avui és pensant en què, si trobes el temps o l'esma de llegir-lo, et pugui arrencar almenys un somriure en aquests moments tan difícils. Coratge, company !
En Hands em va precisar que això va passar un dimarts 24 de febrer del 1987. No recordo on érem, però estàvem bevent-nos una birra en Hands, que per aquella època lluïa una cresta punk que era admirada per tota la facultat; en Batis, un rocker amb un look molt proper al del Makinavaja d'Ivà (oblida't del film!) (2); en Duende, amb un look indescriptible, pero molt proper al del Javier Gurruchaga d'aquells temps; i un servidor, amb un look amb el que hauria passat desapercebut a la caràtula d'un LP dels 1970 de Cannet Head (3).
Crec recordar que en Hands va dir que havia de marxar per tocar a un concert d'una de les bandes més emblemàtiques de l'escena punk de la Barcelona d'aquells temps: Monstruación! (4). A fi de no anar passejant la guitarra amunt i avall, em va demanar si el podia acompanyar amb l'espantomòbil.
No recordo com va sortir la cosa. Pero en Duende, que tocava a una banda de música llatina, portava les congas al cotxe i va proposar-li a en Hands donar un suport de percussió al concert de la seva banda. Ràpidament, en Batis també s'hi va afegir, traient de la butxaca la seva harmònica. No recordo quantes birres portaria al damunt en Hands, però el cas es que no li va semblar malament i vam anar tots plegats cap al concert.
En Hands em va recordar que el concert va tenir lloc al Parc de la Ciutadella. El que mai no oblidaré però és la cara que va fer el cantant de la banda, l'Alfredo, quan va veure pujar a l'escenari en Batis i en Duende amb las congas.
Francament, no vaig entendre massa bé la mirada assassina que l'Alfredo li va dedicar a Batis: finalment, si en Batis podia passar per Makinavaja, ningú podria afirmar que l'Alfredo no podia passar pel seu company d'aventures, en Popeye.En fi, que l'Alfredo estava super emprenyat. A la guitarra, el líder de la banda, en Floreal, tampoc estava gens content, com si diguéssim. Al baix, en Miguel, observava força divertit l'emprenyamenta d'en Floreal. I a la bateria, l'Albertillo (EPD), as usual, vivia a un altre món i no s'enterava de res. El públic ... diguem que el públic assistia al que estava passant a l'escenari amb un cert grau de mosqueig. Cal tenir en compte que, en aquells temps, hom no trobava els temes de Monstruación! a Amazon, on actualment pots trobar fins i tot el vinil de Cornellà (5).
|
| Movieclips: The Blues Brothers (1980) - Rawhide Scene (5/9), Youtube, 27.11.2011 |
Si recordes l'escena del Bob's Country Bunker del film dels Blues Brothers ... Doncs bé, era gairebé el mateix, però sense la protecció de la reixa de filferro. No sé si m'explico.Sincerament, no recordo amb precisió què va passar després. El públic que, per dir-ho en prosa, s'havia manifestat més aviat hostil, no es va mostrar gens rancuniós i va aprovar amb una callada indignació i mirades de desaprovació aquella retirada estratègica.
Finalment vam arribar al lloc on teníem aparcats els carros i ... ens vam trencar el pit de riure. Havia anat a molts concerts abans d'aquest i encara vaig anar a d'altres després, però a cap d'ells mai no m'ho vaig passat tan bé.
P.S. Quan vaig veure la que us havia caigut al Delta vaig passar la tarda de dimarts intentant trucar. Però quan la línia no estava tallada, estava saturada. Ahir vaig poder contactar la tia Emma, però estava tan emocionat que no sabia ni què dir. Sento molt com ha començat l'any, Hands. I, en el teu cas, crec que es pot dir allò de què 'ha plogut sobre mullat' i sé que el que seguirà no serà gens fàcil. Afortunadament esteu tots bé i no puc sinó afegir que, passi el que passi, ja sabeu que estem amb vosaltres pel que faci falta. No crec ni que tinguis temps de llegir aquest article. Si l'he publicat avui és pensant en què, si trobes el temps o l'esma de llegir-lo, et pugui arrencar almenys un somriure en aquests moments tan difícils. Coratge, company !
- Lisa Leblanc - Reine du banjo ..., publicat en aquest bloc el 17.12.2019
- Makinavaja: Somos peligrosos
- Wikipedia: Photographie promotionnelle de Canned Heat en 1970.
- Pots trobar la bio de Monstruación a la seva pàgina de Facebook. || Israel Hands a la dreta de l'imatge. publicat a Sinfu: Monstruación la torna a liar, El Geògraf Solitari, 26.07.2009 || Més informacio a Monstruación (Alfredito), BCStore, 25.05.2017
- Amazon.es: Monstruación!
- Wikipedia: Xibeca
10 comments:
Doncs gràcies per pensar amb nosaltres.Una gran crònica del concert que m'ha traslladat a aquells anys bojos on,una de les meves il.lusions era tocar en una banda amb una bona pila de components.Crec que aquesta passió no era compartida per la resta de la banda,però en aquell concert vaig trobar el meu moment en companyia de personatges tan dispars com el Duende o en Batis i la resta de Monstruación.Sé que em vas prometre aquest post i per això et torno a donar les gràcies.
Sobre l'altre tema,el Trabucador a desaparegut (literalment) i ahir vam poder accedir en barca per valorar les destrosses.Avui i tornarem,tot i que encara tinc el iuiu d'ahir,que vam embarrancar i ens va haver de rescatar la Salvamar de La Ràpita (be,el Salvament Marítim).Tota una aventura.Ja veurem com acaba tot per què,a més a més,li em d'afegir 140 mm. de pluja.Salut amic.
Nota de salcament marítim del dia d'ahir:"Finalmente, el último aviso se ha recibido a las 15.45 horas sobre una embarcación de recreo, Avantmart, que se había quedado varada en el puerto de las Salinas, en la Badia de Sant Carles de la Ràpita.
La lancha de Salvamento Marítimo Salvamar Achernar ha acudido en su ayuda. Debido al poco calado de la zona ha tenido que acercarse con la lancha auxiliar.
Uno de los cuatro tripulantes ha subido a la Salvamar. Con menos peso se ha podido remolcar la embarcación al puerto de Sant Carles".
Doncs be,el tripulante en qüestió que a pujat a la salvamar,era jo.
imatges del temporal.Sobre el minut 1.19 explicant-li a l'alcalde de la Ràpita com està el tema.Disculpa si et poso tot això en aquest post,què potser no toca.Obviament,quan ho hagis vist pots esborrar-ho tot.Salut amic.
Home Hands, sobre l'article sóc jo qui t'ha de donar les gràcies per recordar-me la data i el lloc on es va fer un concert del qual no recordava gran cosa més sinó que havem haver de sortir per cames. Val, també de la cara que van fer l'Alfredo i en Floreal quan ens van veure arribar amb en Batis i en Gurruchaga.
I sobre el fet que "una de les teves il·lusions fos tocar en una banda amb una bona pila de components", crec recordar que m'havies parlat que en Sinfu t'havia passat la discografia de "Los Beatles de Cádiz" i que no et cansaves d'escoltar-los. Francament, crec que tocar a Monstruación va ser, comparativament, un salt qualitatiu, més enllà del que pogués dir-te en Sinfu.
"Con menos peso se ha podido remolcar la embarcación al puerto de Sant Carles" ... No sé, company, segueixes sent un tio molt legal i això t'honra. Però tinc com el sentiment de que el tio que van fer baixar del vaixell va ser aquell gegant que tenies per amic, en Llorenç.
Pensant en l'incident, he recordat un munt de coses. A diferència d'en Sinfu, de qui la única experiència marítima que se li coneix va ser un passeig en barca amb la Mary Igor pel Parque del Retiro per demanar-li que el recomanés per una plaça d'escanciador de sidra que s'alliberava al bar del Congreso de los Diputados, estic segur que la teva infància al Faro de Finisterre i la teva adolescència com grumet al Flint, van tranquil·litzar a la resta de la tripulació i passatge de l'Avantmart.
Què he d'esborrar el vídeo, home !!! Si n'he penjat uns quants al meu compte de twitter i he estat donant la brasa amb altres pel whatsapp.
Mare meva! Quina desgràcia que ha caigut arreu del país: a vosaltres en particular, però aquest matí estava veient la que ha caigut al Tordera i déu n'hi do també. I arreu les carreteres, línies de ferrocarril, ... Una passada!
Francament, no sé què més afegir. En fi, sí que ho sé. Però probablement no sigui ni el moment ni el lloc per dir-ho. Només vull que no oblidis que, vagi com vagi, estem amb vosaltres.
Ah! I just per treure ferro, una informació. Mentre queia la de déu és Histro, vaig vendre un munt d'accions del portefeuille de la Fundació Geògraf Solitari i vaig invertir la pasta que vaig treure a una empresa especialitzada en els dragats de sorra. En parlarem al proper Consell d'Administració.
Sobre l'incident de "l'Avantmart" dir-te que els meus 61 Kgs.no són res en comparació amb els pesos dels altres tres tripulants (el més prim fa 86 Kgs.)i que el patró (veí meu,per cert) de la Salvamar no es va voler complicar la vida al redactar l'informe de l'incident.La veritat,però,és que això em va permetre veure el vaixell per dintre i he de dir què és una passada.La tripul.lació de'n Flint,amb un trasto així,hagués triomfat a base de be.
Ah! parlem-ne sobre l'assumpte dels dragats de sorra,doncs sembla que és la solució (a curt termini),més efectiva.A dia d'avui,però,la barra del trabucador continúa desapareguda,tot i que es ja comença a veure alguna llengua de sorra.
Doncs ja aniràs informant de com va tot i en quin estat han quedat les instal·lacions de les salines.
Post a Comment