Thursday, June 29, 2023

els videojocs amb contingut polític i bcn gamelab

Nota: punxa aquest enllaç per accedir al vídeo i veure'l a YouTube.

En novembre del 2022, Iván Redondo (1) publicava un article a La Vanguardia (2) on, en clau electoral, parlava dels problemes que preocupen a la generació d'espanyols nascuts entre 1955 i 1964:
Nascuts entre el 1955 i el 1964 són 5.776.258 electors. Va ser la dècada en què després de la Guerra Civil i el període de la fam més es va accelerar el creixement de la natalitat: van superar llavors la barrera dels 600.000 fins a arribar a fregar els 700.000 el 1964, que és el rècord de la sèrie històrica. A partir d'aquí s'estabilitzen abans d'iniciar el declivi des de mitjans dels setanta.
Com hom pot deduir de l'extracte que t'he passat de l'article d'Iván Redondo, l'autor focalitzava la seva anàlisi en una generació que:
Va arribar a la seva majoria d'edat en els darrers anys del franquisme i en plena transició, fins a la victòria socialista del 1982. Són, per tant, els joves de la transició, que ara estan entrant ja en la jubilació o ho faran en els anys vinents (tenen entre 58 i 67 anys actualment). Transversals, el 39% ja són pensionistes i un 43% encara continuen treballant.
Una generació que, en molts casos (en tot cas és el meu), va comprar als seus fills uns videojocs amb uns grafismes al·lucinants, però que no es va enganxar ni a jugar amb ells, ni a interessar-se particularment pel seu contingut.

Coincidint que aquesta setmana s'està celebrant a Barcelona la Gamelab Conference 2023 (3) amb l'objectiu de consolidar la ciutat com un 'hub' de la indústria del videojoc europea (4), el dia abans de la seva inauguració, Pablo Iglesias, tot i demostrar que, als seus 44 anys, en sap encara menys sobre videojocs del que jo conec, en parlava a una entrevista que li feien des de TV3 i reconeixia que és molt important que la gent entengui que la influència social i cultural dels videojocs pesen molt més en aquest moment que la indústria del cinema. 

Com probablement hi ha gent que encara coneix menys sobre el contingut polític de molts dels videojocs que corren pel mercat i que encara entén menys el que interpreta com la despolitització o la dretanització d'una part del jovent dels nostres dies, m'ha semblat interessant compartir amb tu el vídeo amb què he obert el post d'avui.
Per motius que passaré de comentar, si tens dificultats per accedir-hi, prova punxant aquest enllaç. Cas que no funcioni, passa't pel canal YouTube de Masa (punxa aquí) i el trobarà. I si res funciona, fes-m'ho saber, si et plau.
Potser recordaràs de l'autor d'aquest vídeo: Masa (Víctor, MC Endesa, @masademocrata), que ja vaig publicar uns vídeos altament recomanats en juliol del 2022 (5).

En tot cas, al vídeo amb què he obert el post d'avui, Masa fa un recorregut sobre el contingut polític d'alguns dels videojocs més al·lucinants. I comença fort, amb Call of Duty: Black Ops (6), el setè títol de la sèrie:
Alex Mason, agent de la CIA, lidera un comando que, amb el suport de grups de rebels cubans, té com a missió assassinar Fidel Castro a Bahia de Cochinos, durant la invasió de Cuba, usant la invasió com a distracció per infiltrar-se a la mansió de Castro.

Quan arriben a la mansió, troben a Fidel Castro amb una prostituta i, aquest, per a protegir-se, la utilitza com escut humà. Malgrat aquest intent, el comando de Mason liquida a Fidel Castro. Dirigint-se a un aeròdrom per escapar en un C-130, una barricada de vehicles dels fanàtics seguidors de Castro els talla el pas, Mason decideix baixar de l'avió i, gràcies a un canó antiaeri, es carrega als fanàtics, destrueix la barricada i deixa lliure la pista perquè s'enlairi l'avió.

Però després de cobrir l'extracció amb aparent èxit, Mason i el seu equip són capturats pel veritable Fidel Castro, revelant que el Castro assassinat era un doble. A causa de la seva aliança amb la Unió Soviètica, el malvat Castro lliura Mason a un general rus: Nikita Dragovich.
24 hores després del seu llançament, Call of Duty: Black Ops havia venut 4,2 milions de còpies als EUA i 1,4 milions de còpies al Regne Unit, establint un nou rècord de vendes. El novembre de 2013, el joc havia venut 26,2 milions de còpies.

  1. Iván Redondo: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca], Twitter, La Vanguardia
  2. Iván Redondo: Los 140 escaños en manos de 5.776.258 electores, La Vanguardia, 14.11.2022
  3. Gamelab Conference Barcelona 2023: Home page, Twitter
  4. Eduard Abad: Gamelab reivindica Barcelona como polo de atracción de talento en los videojuegos, La Vanguardia, 29.06.2023
  5. Veure Día Sexto i Masa, publicat en aquest blog el 20.07.2022
  6. Call of Duty: Black Ops: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
Publicat per a No comments:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , , ,

Tuesday, June 20, 2023

què està passant a ucraïna?

TheSwissBox Conversation - Guerre en Ukraine, ce qui s'y passe vraiment ! Avec Jacques BAUD, YouTube, 05.05.2023


Avui fa sis anys quan, a manca d'uns dies per acabar els 124 de l'escola de reclutes (1), un metge militar va identificar una greu malaltia al meu fill i el va transferir immediatament a l'hospital universitari de Lausanne (2). Dues hores més tard, vaig rebre la trucada del meu fill anunciant-me el diagnòstic: un càncer en estat molt avançat. Poc després, vaig rebre una trucada d'un tinent anunciant-me que el meu fill estava alliberat de l'obligació de servir a l'exèrcit i autoritzant-me a passar per la caserna a buscar els seus efectes personals. I uns minuts més tard, la trucada de l'hospital anunciant-me la planificació del preoperatori i de la primera de les intervencions a què l'haurien de sotmetre.

Aquell dimarts, que havia començat com un dia banal, el món es va ensorrar sota els nostres peus en poques hores. Aquella primera intervenció va anar seguida d'altres, una d'elles, la més critica, sota les mans del mateix cirurgià que m'intervindria a mi mateix anys més tard per un altre càncer. Just abans de l'anestèsia, el cirurgià es va presentar i vaig dir-li que ja el coneixia, car havia operat al meu fill a la que ell va descriure com la intervenció més llarga i més difícil que mai havia fet al llarg de la seva carrera: la va recordar immediatament.

No era la primera vegada que em trucava per interessar-se per l'evolució del meu fill. Però mai oblidaré el dia que el coronel de la unitat on servia el meu fill em va trucar per demanar-me l'autorització per visitar-lo a l'hospital, acompanyat pels seus companys de l'escola de reclutes. Una infermera madrilenya del servei d'oncologia, amb qui petàvem sovint la xerrada quan el visitava, em va dir que es van quedar tots al·lucinats quan els van veure.

Des d'aquell dia, i durant els llargs de períodes de quimioteràpia i les altres intervencions que van seguir, vaig rebre almenys un cop per setmana una trucada d'aquell coronel, interessant-se per saber com anava el meu fill. El súmmum va ser el dia que es va personar a casa amb el cap de l'estat major de l'exèrcit de terra per veure com anava i oferir-li el suport de l'exèrcit quan reprengués la seva vida laboral.

Més enllà d'altres comandaments de l'exèrcit amb els que havia treballat a la feina (des de caporals fins a majors), aquesta és, molt resumida (perquè va ser més llarga i personal), la relació que vaig viure amb alguns dels responsables de l'exèrcit suís.

I és aquesta relació la que potser explica també el meu respecte per la trajectòria del coronel Jacques Baud (3), tant a Suïssa com a les missions internacionals a les quals ha participat, de manera molt resumida: antic membre de la intel·ligència estratègica suïssa, especialista en països d'Europa de l'Est i antic cap de doctrina de les operacions de manteniment de la pau de les Nacions Unides. Dins de l'OTAN, va participar en programes a Ucraïna, sobretot després de la revolució de Maidan el 2014 i el 2017.

Deixa'm afegir que, abans del vídeo que avui comparteixo amb tu, ja havia vist altres entrevistes a Jacques Baud publicades per mitjans d'informació propers a l'extrema dreta o al "complotisme", com ara l'entrevista que li van fer a Sud Radio (4) el 30 de maig d'enguany: Pour affaiblir la Russie, les Occidentaux utilisent l’Ukraine (5).

Tot i que les declaracions de Jacques Baud coincidien amb moltes de les lectures que jo havia fet prèviament i les presentava d'una manera més que coherent, no et negaré que l'orientació política dels mitjans que l'entrevistaven, aprofitant la publicació del seu darrer llibre: Ukraine entre guerre et paix (6), em feien dubtar sobre el fonament de les acusacions que hom pot trobar sobre el personatge a l'entrada que li dedica Wikipedia (cf. 3).

Però malgrat que a les pàgines de Conspiracy Watch van respondre amb arguments de pes una entrevista de Jacques Baud a RT France (7), no vaig poder evitar recordar com gairebé tots els estómacs agraïts del periodisme també acusaven de "complotisme" l'informe de Seymour Hersh (8) sobre l'atac del gasoducte Nord Stream (9) i em vaig decidir a fullejar un llibre de Jacques Baud: Gouverner par les Fake News. Conflits internationaux: 30 ans d’infox utilisées par les pays occidentaux (10). Un vell conegut de l'EPFL va escriure un article al seu blog. Et passo alguns extractes (11).
Informació truncada deliberadament o fruit d'una visió reductiva que, quan ja no es qüestiona, esdevé una postveritat. Aleshores, la realitat esdevé producte d'una percepció i ja no és el resultat de fets objectius. El problema és que aquestes postveritats condicionen la manera com veiem els problemes i els solucionem. Això sovint ens porta a definir solucions inadequades amb greus conseqüències per a la nostra humanitat.

Baud destaca acuradament les falses veritats difoses pels governs occidentals que, sovint incapaços de resoldre els seus problemes domèstics, es refugien en l'aventurisme militar.

(Alguns periodistes) No volent debatre sobre les falses veritats dels governs occidentals, sembla que ignoren que estan posant en perill els mateixos fonaments de la seva professió i de les nostres democràcies, com els recorda Hannah Arendt. Esperem pel bé de tothom que canviïn d'opinió.
O, com hom diu a les pàgines de les emissions en francès de RTVE: L'Occident s'ha adonat que, davant de Rússia, ja no n'hi havia prou amb la propaganda i que calia passar a la desinformació (12).

Finalment, va ser a les pàgines d'un Pòdcast que he començat a seguir fa poc: The Swiss Box Conversation (13) on vaig trobar una de les millors entrevistes que he vist a Jacques Baud. Seguint la seva línia editorial, les entrevistes no tenen límit de temps, el que fa d'aquesta una de les més llargues de les publicades. Et proposo doncs que la vagis veient per parts a mesura que tinguis el temps de veure-la, perquè gairebé tot el seu contingut invita, almenys, a la reflexió, ja des de l'inici del vídeo:
En el clima actual, veus com la teva, Jacques, són molt importants perquè no sentim parlar gaire de pau i molt de guerra. Per què és tan difícil parlar de la pau? Almenys a Europa, quan llegim els mitjans, només veiem crides al lliurament de més armes, de guanyar la guerra a Rússia..., i poc, o gairebé mai, un missatge que aniria en la direcció de buscar solucions per a trobar la pau.

És cert. I aquesta és una de les coses que més m'han impactat. I no deixa de sorprendre'm que les úniques veus interessades en la pau o en trobar una solució negociada del conflicte siguin les dels militars o les dels antics membres dels serveis d'intel·ligència. I encara és més sorprenent que els polítics de gairebé totes les tendències, almenys a Occident, s'oposin a la pau. És un xic contraintuïtiu, perquè sempre tenim la impressió que són els militars els que volen la guerra i els polítics els que volen la pau. I en aquesta situació és exactament el contrari.
Espero que si tens el temps de veure aquest vídeo et pugui aprendre tantes coses com jo he après d'ell. Recorda que, si tens problemes amb la comprensió del francès, pots activar el traductor automàtic de YouTube i veure el seu contingut en subtítols en la llengua de la teva elecció. Just deixa'm afegir que, si la traducció a l'anglès és més o menys acceptable, les traduccions a l'espanyol o al català estan lluny de ser el millor que mai he vist.

  1. Armée suisse: Obligation de servir (20.06.2023)
  2. CHUV: Centre hospitalier universitaire vaudois
  3. Wikipedia: Jacques Baud
  4. Wikipedia: Sud Radio (France) || Adrien Franque: Les mauvaises ondes droito-complotistes de Sud Radio, Libération, 29.04.2023
  5. Jacques Baud : "Pour affaiblir la Russie, les Occidentaux utilisent l’Ukraine", Sud Radio, 30.05.2023
  6. Jacques Baud: Ukraine entre guerre et paix, Max Milo, 24.05.2023
  7. Antoine Hasday: Sur RT France, Jacques Baud coche toutes les cases du conspirationnisme géopolitique, Conspiracy Watch, 07.09.2020
  8. Wikipedia: Seymour Hersh [en] [fr] [es] [ca]
  9. Seymour Hersh: Así eliminó Estados Unidos los gasoductos Nord Stream, CTXT, 08.02.2023
  10. Jacques Baud: Gouverner par les Fake News. Conflits internationaux : 30 ans d’infox utilisées par les pays occidentaux, Max Milo, 27.08.2020
  11. Richard Golay: Jacques Baud: Gouverner par les fake news, ou l’empire du mensonge, Blog perso, 13.09.2020
  12. Côté face, Russie; Côté pile. URSS, RTVE, emission en français, 08.07.2021
  13. The Swiss Box Conversation: Home page, Twitter, YouTube, Facebook, Spotify,  Telegram
Publicat per a No comments:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

Sunday, May 7, 2023

alacant - la llegenda del negre lloma



Havia arribat abans de l'hora indicada a la meva targeta d'enregistrament i estava esperant l'anunci de la porta d'embarcament del vol que havia de portar-me de retorn a casa. Mentre esperava, vaig anar a la zona de fumadors de l'aeroport, vaig obrir el mòbil i vaig buscar a Twitter la pàgina d'@apuntnoticies per veure què explicaven dels actes de la diada del 25 d'abril (1).

Mentre anava recorrent els tweets publicats aquell dia, vaig trobar-ne un del dia anterior que va retenir tota la meva atenció. Si punxes el tweet amb què he obert el post d'avui, et portarà a una curta notícia què fa al·lusió a una llegenda coneguda a Alacant des del final de la Guerra Civil.

Pots trobar més informació a Wikipedia (2) -versió en espanyol més documentada- sobre John Moore, més conegut com el Negre Lloma qui, al certificat de defunció del registre civil del Jutjat Municipal del Districte Sud d'Alacant, apareixia amb el nom de Juan Mallol. Si prefereixes començar per un resum, et proposo donar-li un cop d'ull al fil que Nega (3), de Los Chikos del Maíz, va publicar a Twitter el 13.02.2022.


Comparant el fil de Nega amb el contingut que podem trobar a Wikipedia veuràs que, al certificat de defunció de Juan Mallol, l'edat del difunt és de 46 anys. També veuràs a Wikipedia que Moore va morir el 31 d'octubre, mentre José Antonio va ser afusellat el 20 de novembre del 1936. La resta del resum de la seva història és fidel al que hom sap d'ell.

Hom pot pensar a priori que la finalitat d'aquesta història podria haver estat la de ridiculitzar al líder de la Falange i als seus seguidors. Però hom podria també arribar a la conclusió que els seus seguidors podien fer-ho tots sols. Prenem per exemple el que van fer al cenotafi (4) de la tomba on ells creien que havia estat enterrat José Antonio seguint el relat d'uns guies del cementiri d'Alacant.

Alacant per Alacant - Passejada per la necròpolis d'Alacant, YouTube, 15.11.2014

Tota la llegenda del Negre Lloma podria no haver estat res d'altre que una construcció propagandística antifeixista. Però, si llegim l'article d'un historiador del moviment Obrer a les Comarques d'Alacant, Alvaro Gran Marhuenda (5) sobre el Negre Lloma (6), veurem que les circumstàncies en què es va produir l'afusellament de José Antonio Primo de Rivera i les irregularitats comeses durant la certificació de la seva mort van ser molt estranyes: El certificat de defunció va ser emès a posteriori, anys després, a Alacant, el 7 de juliol de 1940 car, després de la seva mort, no es va poder practicar l'autòpsia i el metge no va poder veure el cadàver, que estava cobert amb un llençol.

També pot semblar desconcertant la generositat dels tribunals franquistes amb el director de la presó on es trobava José Antonio i on es va procedir al seu afusellament. Adolfo Crespo Orrios, va ser condemnat a mort en consell de guerra celebrat a Alacant el 06.05.1940. Poc després va ser indultat, gràcies a la intermediació d'alguns familiars de Primo de Rivera. Després de passar pel Penal de El Dueso, Crespo va morir a principis del 1946. Però, tot i haver estat depurat com a funcionari per les autoritats franquistes, aquestes van concedir a la seva dona una paga com a vídua de funcionari de presons.

La història del conserge del cementiri on es va enterrar a José Antonio sembla ja delirant. Aquest, enregistrava la situació dels enterraments gràcies a un codi que només ell coneixia. Durant els interrogatoris a què el van sotmetre els falangistes després d'entrar a Alacant l'1 d'abril del 1939, va dir que havia falsificat el registre on estava enterrat José Antonio per evitar qualsevol intent de profanació del cadàver si algú arribava a descodificar el seu registre. Va ser gràcies a la seva memòria que va poder indicar el lloc precís on estava enterrat.

Però el cert és que la fossa on es trobava el cadàver de José Antonio va ser oberta i manipulada més d'una vegada, en principi amb l'única intenció d'afegir més cossos, en algun cas arribats des de l'Hospital provincial. Altrament, quan es va produir la primera exhumació de les restes de José Antonio, ningú no es va preocupar de buscar un metge forense que certifiqués la identitat del cadàver.

Alvaro Gran Marhuenda acaba així un article de lectura recomanada:
Si ningú no pot dubtar que José Antonio fos afusellat el 20 de novembre de 1936 en un dels patis de la presó d'Alacant, no ens hem de prendre a la lleugera la hipòtesi de la identificació errònia del seu cadàver, més si -com hem vist- no va ser realitzat per personal qualificat ni en el moment de la primera exhumació, el 2 d'abril de 1939, ni en ser desenterrat el 23 de novembre següent per ser traslladat a l'Escorial, ni per descomptat quan va ser portat el 1959 fins a Cuelgamuros (...)

A falta de noves dades, es pot dotar de base històrica aquella llegenda sabent que quan van recuperar les restes òssies de José Antonio, a més de la manca de proves forenses adequades, els falangistes van triar a la fossa aquells ossos que els van semblar més llustrosos i grans (...)
Just per acabar el post d'avui, recordar que el nom de José Meca Romero, un capità que va participar en la Guerra del Marroc i va ser afusellat el 1936 per haver-se aixecat a Alacant amb la seva guarnició contra la República, dona nom a un carrer de la ciutat situat a les portes de l'Ajuntament: Capitán Meca (7). El novembre del 2016, la corporació municipal d'Alacant va voler retre homenatge al Negre Lloma, canviant l'antiga placa del carrer per una altra amb el seu nom. La placa va ser col·locada el 21 de desembre d'aquell mateix any i retirada mesos després en prosperar el recurs contra el canvi de carrers amb noms franquistes presentat pel Partit Popular.

Francament, no puc ni imaginar què hauria passat si l'article d'Alvaro Gran Marhuenda hagués caigut molts anys abans en les mans de Luis García-Berlanga o de Luis Buñuel i un d'ells hagués portat aquesta història al cinema.

  1. Wikipedia: Diada del 25 d'abril
  2. Wikipedia: Negre Lloma [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Nega [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Centofafi [en] [fr] [es] [ca]
  5. Alvaro Gran Marhuenda: Curriculum Vitae || Articles publicats a Alacant Obrera
  6. Alvaro Gran Marhuenda: El Negre Lloma: Una leyenda con base histórica, Alacant Obrera, 24.11.2014
  7. Joaquín Núñez: Razones para suprimir el nombre de 40 calles de Alicante, Alicante Press, 06.10.2016
Publicat per a No comments:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

Thursday, May 4, 2023

el llarg viatge dels nostres àtoms

Fisica Fit - El Sol : estrella gigante roja. Enana blanca. Nebulosa planetaria. ¿Se acabará el Sistema Solar?, YouTube, 14.11.2021


Les cèl·lules presents al nostre cos tenen entre el 65% i el 90% del seu pes en aigua. Dels 20 elements que podem trobar a la massa del cos humà, el 98,5% està representat per només sis elements: oxigen, carboni, hidrogen, nitrogen, calci i fòsfor (1).

La meitat dels àtoms del nostre cos en realitat no provenen de la Via Làctia, sinó que s'han format a altres galàxies que es trobaven a milions d'anys llum de distància i haurien viatjat gràcies als vents intergalàctics, impulsats per les explosions de les estrelles (2).

A Gattaca (3), un film distòpic culte, un drama de ciència-ficció, el seu protagonista, Vincent, que lluita per superar la discriminació genètica per fer el somni de viatjar a l'espai, reflexiona així al final del film:
Per a algú que no havia estat mai fet per a aquest món, he de reconèixer que de sobte em costa deixar-lo. Per descomptat, diuen que cada àtom del nostre cos va ser alguna vegada part d'una estrella... potser no me'n vaig, potser torno a casa.
Com el Sol no és etern i té 4,5 mil milions d'anys durant els quals i ja ha consumit gairebé la meitat de l'hidrogen del seu nucli, la resta de l'hidrogen que li queda s'esgotarà en cinc mil milions d'anys. Quan ja no li quedi més hidrogen per cremar, augmentarà gairebé 150 i 200 vegades la seva mida actual i s'empassarà Mercuri i Venus, potser també la Terra. Cremarà com una geganta vermella durant mil milions d'anys més i després es convertirà en una nana blanca, aproximadament de la mida del nostre planeta (4). En qualsevol cas, l'aigua i l'atmosfera del nostre planeta farà molt que hauran desaparegut i, d'aquest fet, tot signe de vida.

QuantumFracture - Andrómeda Chocará contra la Vía Láctea: ¿Qué Sucederá Exactamente?, YouTube, 09.10.2022

No tinc molt clar si un dia, el que pugui quedar de nosaltres, tornarà a aquelles llunyanes galàxies d'on venen part dels àtoms que constitueixen el nostre cos. O si els nostres àtoms es trobaran a la nova galàxia que resultarà de la col·lisió entre Andròmeda i la Via Làctia (5): Lactòmeda?

Mentre tot això arriba, els nostres àtoms s'hauran dispersat al nostre planeta, en part en altres formes de vida, en part mineralitzant-se, a la mateixa o a altres latituds on ens puguem trobar el dia que marxem, segons el moviment de la tectònica de plaques (6).

Potser algun dia acabem per admirar la màgia del procés de la vida si pensem que la primera etapa de la transformació dels nostres àtoms passaria, amb tota probabilitat, pel món vegetal. O potser, com el Vincent del film Gattaca, aquells que arribin anys després que nosaltres hàgim marxat, tindran l'oportunitat de deixar els seus àtoms a planetes d'altres galàxies i la seva transformació passi per altres processos.

Potser en aquests planetes, els descendents d'aquells que van marxar del nostre, desenvolupin altres varietats del llenguatge original que parlaven els seus avantpassats. Pot ser que les característiques del planeta on hagin emigrat acabi provocant mutacions en el color de la seva pell, del seu cabell o dels seus ulls. O potser no es diferenciaran en res d'altre que en el planeta on viuen

Pot ser que aquestes diferències siguin suficients per a provocar guerres entre aquells que tenien un passat comú que, al llarg de les generacions, va acabar per ser oblidat.

Potser acabaran repetint aquestes i altres imbecil·litats que nosaltres mai no hem deixat de repetir des de temps immemorials. O pot ser que la intel·ligència s'acabi transformant en una força que s'expandeixi arreu de l'univers.

May the Force be with you.
Star Wars Day, an informal commemorative day observed annually on May 4 (7).

  1. Taux des éléments chimiques présents dans le corps humain, LennTech
  2. Megan Fellman: Milky Way’s origins are not what they seem, Northwestern Now, Northwestern University (IL, USA), 26.07.2017
  3. Wikipedia: Gattaca [en] [fr] [es] [ca]
  4. El Sol: qué es, cómo afecta a la Tierra y cuándo se apagará, National Geographic, 31.01.2023
  5. Wikipedia: Andromeda–Milky Way collision [en] [fr] [es] [ca]
  6. Veure Pangaea Ultima: only one continent again? i Països i fronteres d'aquí 100 milions d'anys, publicats en aquest blog respectivament els 11.11.2016 i 03.03.2019
  7. Wikipedia: Star Wars Day
Publicat per a No comments:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

Thursday, April 27, 2023

die toten hosen - du lebst nur einmal

Die Toten Hosen - Du lebst nur einmal (Live in Düsseldorf 2018), YouTube, 01.03.2019


Aquells que fa temps que em coneixeu ja sabeu que avui és un dia un xic especial per mi. I si em coneixeu prou, sabreu que el tema de Die Toten Hosen que avui m'agradaria compartir amb vosaltres: Du lebst nur einmal (Només es viu una vegada) ja l'he pujat abans en aquest blog.

El que diferencia el post d'avui dels que l'han precedit és que m'he decidit a incloure la lletra amb una traducció que segurament no és la millor, però que és la meva.

Al camí que et porta al demà
veus al retrovisor els anys que han passat
No hi ha temps per a grans penediments, ningú et donarà res a canvi
No t'entretinguis massa amb el temps passat, ja és massa tard

Perquè només es viu una vegada
Perquè només es viu una vegada
I tu no viuràs per sempre

Sense bandera blanca, ni cap compromís podrit
Només hi ha una regla, és tot o res
Cada "bon dia" finalment significa un "adeu"
Fes la maleta i posa't en marxa

Perquè només es viu una vegada
Perquè només es viu una vegada
I no viurem per sempre

Ningú vindrà mai a buscar-te
Has d'anar-hi sol

Perquè només es viu una vegada
Perquè només es viu una vegada
Perquè només es viu una vegada
I perquè no viurem per sempre
Publicat per a No comments:
Etiquetes de comentaris: , ,

Thursday, April 20, 2023

sobre la música i l'activitat cerebral



A un post que vaig publicar a principis de febrer d'enguany et parlava de la meva entrada a la universitat i de la meva experiència amb un inoblidable curs de matemàtiques (1). Dos anys més tard vaig treballar amb programes de cartografia automàtica i també d'estadística, en particular amb un package que encara s'utilitza: SPSS (4) i també amb la programació en llenguatge Fortran (5). 

El problema era que treballàvem en terminals connectats amb els hosts del centre de càlcul de la universitat, érem molts a fer-ho, pocs els terminals i reservar una hora de treball no era gens fàcil.

By Bill Bertram - Own work, CC BY-SA 2.5

Aprofitant del meu salari a Danone, em vaig comprar un Sinclair ZX Spectrum (3) que acabava de sortir a la venda al Regne Unit. Amb aquesta màquina vaig desenvolupar un programa de tractament de text i altres programes per a la representació de diferents tipus de càlculs i gràfiques que utilitzava en la presentació dels meus treballs. També vaig millorar una mena de full de càlcul que m'havia passat en una K7 un company amb qui havia treballat a Danone (6).

Quan no treballava a les nits amb els terminals al centre de càlcul del Departament de Psicologia, ho feia a una petita habitació que hi ha al garatge de casa dels meus pares. M'agradava treballar en aquell garatge i, per mantenir-me despert, escoltava una emissora del Vallès que fa molt de temps que va deixar d'existir i de la que he oblidat el nom. 

Al principi, només escoltava la música mentre programava. Més endavant, també em vaig acostumar a escoltar-la mentre estudiava i, finalment, també mentre redactava els treballs de curs o preparava exàmens. 

En general, escoltava Punk Rock (7) i Hard Rock. De vegades, alguns temes de Heavy Metal. També, tot i que més rarament, alguns temes com ara el Get Back de The Beatles o altres temes dels The Rolling Stones.

TheBeatlesLyrics - Get Back (Take 1) Rooftop Concert, YouTube, 13.01.2023

Quan Lluïsa i jo ens vam casar, vam condicionar una de les habitacions del pis com a estudi. Ella preparava les seves classes i jo les meves, a més del meu projecte de Tesi doctoral. 

Recordo com se li creuaven els cables quan em veia estudiar, programar o redactar davant de l'ordinador (ja havia reemplaçat el Sinclair ZX Spectrum per un PC Amstrad) mentre escoltava música amb un Walkman. I encara més, quan li deia que era incapaç de concentrar-me si no ho feia així.

Poc temps després que Lluïsa ja m'hagués gairebé convençut de què hi havia alguna cosa que no funcionava correctament al meu cervell, vam emigrar a Suïssa. 

Vaig entrar a treballar al servei informàtic d'una empresa on vaig descobrir que la majoria dels joves enginyers també escoltaven la mateixa música que jo mentre programaven. Un tipus de música que la majoria de gent que es considerava normal associava amb gent violenta i amb problemes de convivència.

Anys més tard, un article publicat a El País que parlava d'un estudi realitzat a Austràlia, descobria allò que molts ja sabíem des de feia temps (8):
Qualsevol que tingui un amic heavy ho sap: sota els cabells, la roba negra, el posat enfadat i el soroll, gairebé sempre hi ha algú tranquil i afable. Ara, però, aquesta teoria no escrita té un suport científic.
Aquest article reprenia un altre publicat a The Guardian el mateix dia amb aquest títol: Escoltar música "extrema" et fa més tranquil, no més enfadat (9) (10).
Centrant-se en el heavy metal, l'emo, l'hardcore, el punk, el screamo i altres subgèneres catalogats com a música "extrema", uns investigadors de la Universitat de Queensland, una institució de recerca pública australiana a Brisbane, van estudiar 39 oients habituals de música "extrema" d'entre 18 i 34 anys.

Els subjectes de l'estudi eren sotmesos a una "inducció a la ira" que durava 16 minuts. Cada individu havia de descriure temes que li inspiraven irritació, com ara les relacions personals, els diners o la feina, abans de passar 10 minuts escoltant els temes de la seva elecció i després experimentar 10 minuts de silenci complet. Els investigadors van descobrir que la música relaxava els participants.
Estic gairebé segur que, entre els temes de música heavy seleccionats, devia haver-hi algun d'una coneguda banda australiana, per exemple: AC/DC

Enhanced Music Videos - AC/DC - It's A Long Way To The Top, YouTube, 23.08.2021

El cas és què, vuit anys abans d'aquest estudi, un altre de la University of Warwick (Coventry, UK), mitjançant una enquesta a més de mil estudiants amb altes capacitats intel·lectuals, havia identificat que els millors estudiants escoltaven música Heavy per combatre el bulling provocat per les burles dels seus companys (11). 

Un any abans d'aquest estudi, a la 18th Annual Conference of the Association for Psychological Science (2006), a New York, un altre estudi presentava entre els seus resultats que les persones que preferien la música alternativa, el Rock i el Heavy metal havien obtingut millors puntuacions a unes proves realitzades per mesurar objectivament la seva intel·ligència. Dins dels resultats, es va destacar que aquestes persones presentaven una millor capacitat d'abstracció.

Deixant de banda l'opinió que em puguin merèixer aquesta mena d'estudis i, encara més, les seves conclusions, el 1r de març d'enguany vaig veure un tweet que em va cridar l'atenció. És el tweet amb què he obert el post d'avui i ens parla de tres investigadors de l'Hospital Universitario de La Princesa (Madrid) que han publicat un estudi pilot sobre l'estimulació cerebral mitjançant música en pacients sedats. 

En les seves conclusions l'estudi afirma que el Heavy metal va induir els canvis més importants en l'activitat cerebral enfront de la música clàssica o la dodecafònica, fent factible que aquest tipus de música arribi a implementar-se en la neurorehabilitació de pacients a UCI (13).

El primer que em va cridar l'atenció d'aquesta notícia és que per a la realització de l'estudi es van seleccionar sis pacients:
Cinc dones i un home amb edats compreses entre 53 i 82 anys, ingressats a la Unitat de Cures Intensives de l'hospital per diferents patologies. El seu estat era d'inconsciència provocada, per garantir la tolerància al dolor i alhora mantenir la funció cardiorespiratòria.

Aquests pacients van ser exposats a tres tipus de música: la música clàssica de Mozart (Sonata per a dos pianos en D, K 448), la dodecafònica de Schönberg (Klavierstuck Op.33a) i el heavy metall de la banda danesa Volbeat (The Devil's Bleeding Crown).
Si has punxat els enllaços i has escoltat els temes amb què els investigadors van decidir torturar als pacients és probable que estem d'acord amb el fet que la versió eurovisiva de la banda danesa era lleugerament menys anestesiant que les altres. Altrament, vista l'edat dels pacients i el tema escollit no m'ha sorprès gens ni mica no trobar cap comentari on un heavy es mostrés satisfet del resultat.

Personalment, no crec que aquells que ens hem acostumat a escoltar música per a concentrar-nos siguem més més intel·ligents que aquells que no es poden concentrar si l'escolten. Tampoc crec que el tipus de música que hom escolti pugui descriure una persona com a més o menys violenta.

Sobre la utilització de la música per a provocar l'estimulació cerebral en pacients sedats a una UCI em permetria suggerir als investigadors fer un test amb l'Himne de l'alegria de Beethoven  o les Valkiries de Richard Wagner.

Ara bé, si l'objectiu buscat és que els pacients es despertin i s'aixequin del llit per apagar la música, vestir-se ràpidament, demanar l'alta i sortir corrent de l'hospital, sempre poden provar amb la segona part d'aquest tema: Classical Rock à Montreux - Quand Wagner rencontre Black Sabbath.

  1. Veure Què en penso de la intel·ligència artificial? (1/3), publicat en aquest blog el 02.02.2023
  2. Wikipedia: Quantitative revolution
  3. Wikipedia: SPSS [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Fortran [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia: ZX Spectrum, més tard el reemplaçaria per un ZX Spectrum 128
  6. Veure Gary Moore - Whiskey in the jar, publicat en aquest blog el 04.05.2018
  7. Veure Israel Hands: a friendship's story during the 80s, publicat en aquest blog el 26.02.2023
  8. El metal tranquiliza, lo dice la ciencia, El País, 22.06.2015
  9. Listening to 'extreme' music makes you calmer, not angrier, according to study, The Guardian, 22.06.2015
  10. Marisa Fernández: Escuchar heavy metal extremo es saludable para los fans, Muy Interesante, 13.06.2017
  11. Gifted Students Beat The Blues With Heavy Metal, University of Warwick, 22.03.2007
  12. Marisa Fernández: ¿Las personas inteligentes oyen rock y heavy metal? Muy Interesante, 13.06.2017
  13. Investigadores españoles validan el mayor impacto del 'heavy metal' como estimulador cerebral en pacientes sedados, Europa Press, 27.02.2023
Publicat per a No comments:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

Tuesday, April 18, 2023

die toten hosen - schön sein

Die Toten Hosen - Schön sein, YouTube, 12.05.2017
Publicat per a No comments:
Etiquetes de comentaris:

Sunday, April 16, 2023

el gran hivern de 1709

Nathalie Sergeef et Philippe Xavier: Le Grand Hyver 1709, Glénat, 28.11.2018


Potser recordes que el mes de febrer vaig publicar un post on et parlava d'un episodi meteorològic: la gelada del riu Ebre el 1891 al seu pas per Tortosa (1). Potser també recordes un post on et parlava de les pertorbacions climàtiques i socials que van provocar les grans erupcions volcàniques que haurien tingut lloc successivament els anys 536, 540 i 547 (2), durant un període que hom coneix amb el nom de Late Antique Little Ice Age (3).

Avui m'agradaria parlar-te d'un altre episodi meteorològic que va tenir lloc arreu d'Europa el 1709 i que es coneix al Regne Unit amb el nom de Great Frost i a França com Le Grand Hiver. Un episodi que també va provocar unes grans pertorbacions climàtiques i socials.
Només a França hom estima que, a finals del 1710, unes 600.000 persones havien mort a conseqüència d'aquest episodi climàtic, que va coincidir amb un descens de 200.000 naixements en comparació amb la mitjana anual de l'època, ja sigui directament pel fred, per fam o per epidèmies que van ser especialment mortals per a una població desnodrida. Aquesta mortalitat es va veure agreujada per les nombroses morts i la precària situació econòmica provocades per la guerra de Successió espanyola (4).
Tres articles, un publicat el febrer del 2009 a New Scientist (5), un altre publicat a Le Journal de Saône-et-Loire (6) en febrer del 2012 i un altre publicat el novembre del 2020 a National Geographic expliquen de manera didàctica i resumida l'abast d'aquest episodi climàtic arreu d'Europa (7). Per la descripció i cronologia d'aquest episodi climàtic i les seves possibles causes et proposo llegir la versió en llengua francesa de Wikipedia (cf. 4). Com no he trobat gran cosa sobre què va passar a la península Ibèrica, et proposo seguir amb la mateixa lectura la descripció del que va passar al sud de França.

En realitat, del que m'agradaria parlar avui és de l'impacte que aquell episodi climàtic va tenir a França i de les seves repercussions en la guerra de Successió espanyola (8).
Malgrat que a Espanya se segueix veient com un conflicte peninsular que ha alimentat les mitologies nacionalistes de tots dos bàndols, la guerra de Successió espanyola va ser en realitat un conflicte europeu que es va estendre a les colònies de les grans potències, principalment les colònies franceses i angleses a l'Amèrica del Nord: aquesta guerra també es coneix en anglès amb el nom de Queen Anne’s War.

A l'entrada que Wikipedia dedica a la Queen Anne’s War (9), es descriu aquesta guerra com la segona de les Guerres franceses i índies lliurades a Amèrica del Nord en què van participar els imperis colonials de Gran Bretanya, França i Espanya. I tot i que a Nord-amèrica es veu en general com un conflicte autònom, a Europa segueix veient-se com el teatre americà de la guerra de Successió espanyola.
Al teatre europeu, aquesta guerra va oposar, per una coalició liderada per Àustria, de la que feien part la Corona d'Aragó, el Regne Unit, les Províncies Unides, el Regne de Prússia, el Sacre Imperi Romà Germànic, el Regne de Portugal i el Ducat de Savoia, als que s'hi afegirien altres regnes i ducats que van declarar la guerra a la coalició dirigida pel Regne de França, de la que feien part el Regne de Castella i Lleó, l'Electorat de Baviera, l'Electorat de Colònia i el Ducat de Màntua.

Pel que fa al teatre ibèric de la guerra cal dir que, fins el 1709, es va caracteritzar per un seguit de victòries de les tropes borbòniques. La victòria de la batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707 va permetre prendre València, Alcoi i Dénia (8 de maig) i Zaragoza (26 de maig). El 20 de juny va caure Xàtiva i Lleida va ser presa per assalt el 14 d'octubre. Amb aquestes conquestes s'aboliren els Furs de València i els Furs d'Aragó mitjançant el Decret de Nova Planta. El juliol del 1708 també va caure Tortosa i Alacant ho va fer l'abril del 1709.

L'evolució de la guerra al teatre europeu no va ser tan favorable per les tropes borbòniques. Després d'alguns èxits inicials a Itàlia, Flandes i Alemanya, les tropes van quedar paralitzades per la manca de diners i subsistències. França ja estava esgotada quan el 5 de gener de 1709 va arribar un descens excepcional de les temperatures. La duresa d'aquell hivern va portar la fam i, fins a la fi d'aquest episodi climàtic en 1710, un impressionant nombre de morts. Per acabar-ho d'arreglar, Louis XIV va enviar als seus agents a recollir com fos diners per tot el país per continuar amb la seva política expansionista, agreujant encara la situació dels seus súbdits.

L'Histoire nous le dira # 137: Pire hiver de l'histoire : 1709, YouTube, 12.12.2020

L'episodi climàtic del 1709 (cf. 6) va acabar doncs per enfonsar el clau d'una enorme crisi econòmica i financera a França, el que va obligar a Louis XIV a buscar una solució negociada per acabar amb aquella guerra. Però mentre es negociava, va retirar del que seria Espanya la major part de les tropes franceses, a fi de concentrar-les a la defensa de les fronteres del seu regne, amenaçat pel nord a causa de l'avenç dels aliats als Països Baixos.

La retirada de les tropes borbòniques va ser aprofitada per les tropes aliades. A la primavera de 1710 l'exèrcit de l'arxiduc Carles va iniciar des de Catalunya una campanya que tenia per objectiu ocupar Madrid per segona vegada. El 27 de juliol l'exèrcit aliat derrotava els borbònics a la batalla d'Almenar i, gairebé un mes després, a la batalla de Zaragoza. El Regne d'Aragó va tornar a passar a mans aliades i l'arxiduc va restablir els Furs d'Aragó. Una expedició marítima va sortir des de Barcelona amb vuit naus angleses on hi havia mil catalans i mil valencians amb l'objectiu de recuperar el Regne de València. L'empresa va fracassar perquè quan els vaixells van arribar al Grau de València l'esperat alçament dels maulets no es va produir.

L'arxiduc Carles va entrar per segon cop a Madrid, però va decidir allotjar les tropes a extramurs. Finalment, els exèrcits aliats van abandonar Madrid a finals d'octubre amb la intenció d'hivernar a Barcelona. Durant el camí de tornada, es van dividir les tropes, que van ser aniquilades per un moviment ràpid de les tropes borbòniques enmig de la gelada rufaga que dominava l'Alcarria en hivern.

Després de les victòries de l'Alcarria, Felip V va prosseguir el seu avanç cap a Zaragoza, la qual se li va lliurar sense lluita el 4 de gener de 1711. Simultàniament, un exèrcit francès de 15.000 homes, acantonat a Perpinyà, s'afanyava a travessar la frontera dels Pirineus i va atacar la Catalunya Sud.

Més enllà de les llegendes i dels mites, si algú no tenia encara clar què era el que en realitat s'estava jugant en aquella guerra, tot va quedar clar amb la mort del pare de Felip V, que col·locava aquest en una posició propera a la successió de Louis XIV, i encara més amb la mort de l'emperador Josep I d'Habsburg tres dies després, en abril del 1711. Els anglesos van revaluar la situació i van decidir que la possible unió dels regnes d'Espanya i Àustria en la persona de l'arxiduc podia ser més perillosa que la unió d'Espanya amb França i van començar a sospesar els avantatges de reconèixer Felip V com a rei d'Espanya, però amb la condició que les corones d'Espanya i França quedessin separades.

Com França no estava en condicions de negociar gran cosa, Felip V va fer pública la renúncia als seus drets al tron francès el novembre de 1712, mentre els altres prínceps francesos feien el mateix respecte a l'espanyol. Aquest era l'últim obstacle per a la signatura del Tractat d'Utrecht. Amb l'abandó de l'arxiduc Carles i de les tropes aliades, les tropes borbòniques van completar l'ocupació del principat de Catalunya i, més tard, del Regne de Mallorca.
Aquella estúpida massacre, que no tenia altre objectiu que designar qui havia de ser l'estranger que havia d'ocupar el tron dels regnes d'Espanya va causar la mort, segons les fonts, de 373.000 homes entre les tropes borbòniques i de 232.000 homes entre les tropes aliades, als que cal afegir els 600.000 morts causats per l'episodi climàtic només al Regne de França (i un nombre indeterminat arreu d'Europa) i entre 700.000 a 1.251.000 homes entre ferits i malalts. Pel que fa als morts per aquella estúpida guerra, entre 115.000 i 140.000 morts pel que fa a les tropes franceses; entre 40.000 i 52.000 morts entre les tropes holandeses; entre 35.000 i 40.000 entre les tropes austríaques i entre 24.000 30.000 entre les tropes angleses. Pel que fa a les dades de morts al combat a les tropes dels Regnes de Castella o de la Corona d'Aragó, no he trobat encara dades.
Malgrat el que puguin dir les llegendes, el gran guanyador d'aquella guerra va ser el Regne Unit, que va aconseguir el domini de l'Atlàntic i del Mediterrani, amb les bases de Gibraltar i de Menorca, així com el control del comerç espanyol amb l'Imperi espanyol de les Índies. 

L'Imperi britànic es va reforçar també amb les concessions territorials per part de França, en particular a l'actual Canadà: l'illa de Terranova, l'Acàdia (10) i els territoris de la badia de Hudson. 

Un altre gran guanyador d'aquella guerra va ser l'ara emperador Carles VI del Sacre Imperi Romà Germànic, que gràcies a deixar abandonats en la misèria als seus fidels seguidors de la Confederació d'Aragó, va obtenir els Països Baixos catòlics (corresponents aproximadament a les actuals Bèlgica i Luxemburg), el Regne de Nàpols, el Ducat de Milà i Sardenya, que més endavant bescanviaria amb el al duc de Savoia pel Regne de Sicília.

Louis XIV va assolir l'objectiu de situar al tron dels regnes espanyols a un borbó, però va haver de pagar un alt preu, en vides i territoris, en particular a l'actual Canadà, que van passar sota la sobirania de l'Imperi britànic. Altrament, França va sortir d'aquella guerra amb una greu crisi financera que arrossegaria al llarg de tot el segle XVIII i que acabaria amb la Revolució que liquidaria la monarquia.

  1. Veure Quan l'Ebre gelava en hivern, publicat en aquest blog el 23 de febrer del 2023
  2. Veure L'alta edat mitjana vista des de Sapaudia (3/4), publicat en aquest blog el 27.05.2021
  3. Wikipedia: Late Antique Little Ice Age [en] || The extreme weather events of 535–536 [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Le Grand Hiver [en] [fr] [es] [ca]
  5. Stephanie Pain: 1709: The year that Europe froze, New Scientist, 04.02.2009, Trad esp., 1709: el año en que se congeló Europa, divulgameteo.com
  6. David Carrette: Le ‘‘grand hyver’’ du Roi-Soleil, Le Journal de Saône-et-Loire, 26.02.2012
  7. Juan José Sánchez Arreseigor: Le Grand Hiver de 1709 et ses mortelles conséquences, National Geographic, Novembre 2020
  8. Wikipedia: Guerra de sucesión española [en] [fr] [es] [ca]
  9. Wikipedia: Queen Anne’s War [en] [fr] [es] [ca]
  10. Veure Lisa Leblanc - reine du banjo ..., publicat en aquest blog el 17.12.2019
Publicat per a No comments:
Etiquetes de comentaris: , , ,

Thursday, April 13, 2023

las salineras de maras



Un compte de Twitter que segueixo va publicar el passat 30.03.2023 una imatge impressionant de les Salineras de Maras, un sistema de terrasses amb més de 4500 basses construït pels Inques i que es troba a 40 km de la ciutat de Cusco, Perú (1). Pots trobar un munt d'imatges d'aquestes salines a Wikimedia Commons (2).
En una àrea total d'aproximadament 1,5 a 2 Ha, les basses han estat construïdes en forma de terrasses escalonades al vessant del cerro Qaqawiñay, amb pendents de fins a 20 graus d'inclinació. Les terrasses estan formades per murs de contenció de pedra irregular assentats amb morter de fang, formant dics que delimiten els salins. El sistema de conducció de l'aigua salada es fa a través d'un canal principal, el qual es ramifica en diversos canals petits que alimenten les basses.

La recol·lecció de la sal està marcada per les estacions. Així, a l'època seca (de maig a octubre) l'evaporació de l'aigua és ràpida, per la qual cosa existeix una major producció, obtenint-se una millor qualitat d'una sal que presenta un “color blanc o rosat”, que caracteritza comercialment la Sal de Maras. La collita comença quan el gruix de la sal arriba a uns 10 cm. Seguint la legislació peruana, s'afegeix iode al producte resultant i després es carrega en sacs per a la seva distribució als mercats de la regió. Val a dir que, durant el procés d'extracció i elaboració de la sal predominen les relacions socials de tipus comunitari, del que actualment fan part 380 socis.
Instituto Peruano de Economía: Sal de Maras: uniendo esfuerzos, pensando en grande, YouTube, 22.08.2013

Salvant les distàncies (i déu-n'hi-do si n'hi ha!), aquesta producció de sal a la muntanya em va recordar el poble d'una noia amb qui vaig sortir durant molts anys: Gerri de la Sal (3). Un poble del Pallars Sobirà conegut arreu de Catalunya per les seves salines de muntanya (4)
Explotades almenys des de l'època medieval, les seves basses també estan construïdes amb murs de pedra i també recullen l'aigua d'una font propera al poble. Tot i que els monjos del monestir de Gerri tenien la propietat i el domini, els treballs i l'explotació de les salines es feia en bona part de manera comunal. Durant tot l'any es feien les feines preparatòries de la collita de la sal, que tenia lloc després de l'estiu, quan amb la calor havia evaporat l'aigua i quedava la sal dipositada a les eres, La sal es portava al Reial Alfolí de Gerri o Casa de la Sal, on es pesava i, posteriorment, es venia, i es pagava a cadascú el que pertocava segons la sal que hagués aportat. En les èpoques de millors collites, s'arribaven a recollir fins a 1.500 tones anuals de sal.
  1. Wikipedia: Maras (Urubamba) [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikimedia Commons: Salineras de Maras, Maras, Perú
  3. Veure La Vall Ferrera, publicat en aquest blog el 16.08.2020
  4. Wikipedia: Gerri de la Sal [en] [fr] [es] [ca]
Publicat per a No comments:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

Tuesday, April 11, 2023

charging an electric car, 1905.

Publicat per a No comments:
Etiquetes de comentaris: , ,

Sunday, April 9, 2023

què en penso de la intel·ligència artificial? (3/3)



Soc conscient que ni l'avatar que he escollit pel meu compte a blogger: Roy Batty, un androide Nexus-6 que lidera un grup de replicants renegats al film Blade Runner (1), ni les tres o quatre coses que he après durant la meva carrera en el món de la informàtica, no em presenten com algú que pot parlar amb una certa independència sobre el tema de la intel·ligència artificial. Un tema sobre el qual ja vaig publicar dos articles a principis del passat mes de febrer (2).

Si avui et torno a donar la tabarra sobre aquest tema és perquè, el passat 29.03.2023, la premsa es feia reso d'una lletra oberta on personalitats del món de la tecnologia advertien dels perills de la cursa fora de control per desenvolupar sistemes d'intel·ligència artificial cada cop més potents. Els signataris demanaven susprendre durant almenys 6 mesos l'entrenament de sistemes d'intel·ligència artificial a fi de tenir el temps necessari per estudiar adequadament els riscos que aquesta tecnologia pot plantejar (3).

Blade Runner - Yo he visto cosas que vosotros no creeriais, YouTube, 25.11.2014

T'he de confessar que, tant la lletra oberta com l'article radiofònic que sobre aquesta va fer Aimar Bretos al programa Hora 25, com els perills per a la democràcia que va enumerar (4) em van deixar perplex.

Just per fer el punt d'alguns dels valors de la nostra civilització creats per la nostra intel·ligència natural que hauríem de defendre de l'amenaça de la intel·ligència artificial, m'agradaria fer una analogia amb les darreres paraules que Roy Batty va pronunciar abans de sucumbir a la seva obsolescència programada. Així doncs, sota els símptomes transitoris d'un efecte Proteu (5) et passo algunes idees que m'han passat pel cap:
He vist coses que vosaltres no creuríeu. Societats gaudint d'un modest benestar que va ser destrossat per doctrines neoliberals liderades per vells carcamals que tenien davant seu altres dements senils amb els quals creuaven amenaces per destruir el planeta utilitzant els seus arsenals nuclears (6).

He vist un comerç de matèries primeres que ofegava als països propietaris dels recursos, els recursos financers que aquests generaven transitant per paradisos fiscals, i les indústries que els transformaven als països occidentals deslocalitzant a països amb baix cost de la mà d'obra.

He vist quaranta mil vaixells mercants assegurant el 80 % del comerç mundial globalitzat (7), amb quatre de les cinc companyies de transport marítim de mercaderies més importants del món amb seu a Europa, acumulant el 50% del mercat (8). Un transport marítim on el futur podria no trigar a estar constituït per grans flotes de vaixells drons, on els capitans treballaran en terra ferma i utilitzaran centres de control, similars als que ac5tualment ja estan en desenvolupament, per tripular milers de vaixells, abaixant el preu del transport marítim entre el 20 i el 50% dels costos d'operació (9).

He sentit dir a polítics neoliberals que les vostres vides estan regides per l'evolució dels mercats. I vaig llegir un article publicat l'any 2018 per La Vanguardia (10) que el 50% de les transaccions a les borses ja es generaven llavors per robots o programes amb estratègies preestablertes que provoquen turbulències inesperades als mercats de valors (11). Les ordres de compra i venda d'accions a escala planetària, transportades a velocitats vertiginoses per cables submarins, propietat de grans empreses privades (12) que avui estan acomiadant desenes de milers d'enginyers. He vist que totes les aplicacions que gestionen aquestes transaccions, així com el coneixement científic de la vostra civilització, estan emmagatzemats en una xarxa de datacenters propietat de companyies privades, consumidors de quantitats d'energia que escapen a la vostra imaginació (13).

He vist a robots reemplaçant mà d'obra a les fàbriques i he discutit infructuosament per telèfon amb robots dedicats a l'atenció del client. Fins i tot vaig acabar comprant un Roomba que no em vaig atrevir a desmuntar per identificar si estava equipat amb la tecnologia necessària per espiar a la meva pròpia casa (14). En realitat, no el vaig desmuntar perquè també tinc a casa una Smart TV que probablement sap de mi molt més del que mai podrà saber aquell robot, cosa que confirmen les mateixes agències que sovint es troben darrere aquestes accions d'espionatge (i aquí ho deixo!).

Com ja et pots imaginar, la llista de les coses que he vist és molt més llarga. Necessitaria dies per descriure-la i, de totes maneres, l'acabaries oblidant i s'acabaria perdent en el temps com les llàgrimes en la pluja. Així doncs, ha arribat l'hora de fer una petita pausa i anar a beure'm una cervesa.
Al jove devorador de llibres de ciència-ficció que vaig ser ja fa molts anys, li provoca una certa incredulitat el nivell de sorpresa que es desprèn de la lletra oberta signada per personalitats del món de la tecnologia i científics de renom d'arreu del món. Vull dir que, el que descriuen, no és res d'altre que el que va pronosticar Arthur C. Clark  a una entrevista que li va fer la BBC el 1964.

Daily History - Arthur C. Clarke about the future of AI. —21 September 1964

Si la sorpresa d'Aimar Bretos per veure una imatge del Papa amb un abric de raper era sincera, no m'agradaria que passés un mal moment si l'invito a visitar les imatges i vídeos publicats per United Unknown (16) utilitzant programes gratuïts i de codi obert per a la creació de deepfakes com: Stable Diffusion (17) o DeepFaceLab (18).

Malgrat el respecte que tinc per Aimar Bretos com a periodista, em permetré dubtar de la sinceritat de la seva sorpresa pel que fa a la qualitat de la manipulació de les imatges i dels vídeos. D'una banda, perquè imagino que deu haver vist algunes de les entrevistes delirants del Gran Wyoming (19) i, en tot cas, estic segur que ha vist els vídeos que fa més de cinc anys United Unknown realitzava pel Late Motiv d'Andreu Buenafuente. Et passo un exemple allunyat del panem et circenses propis d'alguns dels vídeos d'aquesta emissió:

LATE MOTIV (#LateMotiv367) - United Unknown. Busca siempre el humor para vivir, YouTube, 23.03.2018

Pel que fa a les inquietuds d'Aimar Bretos respecte a l'impacte de la utilització de la manipulació d'imatges, àudios i vídeos per la democràcia..., francament, ell sap millor que ningú que les clavegueres mediàtiques i el lawfare no necessiten la intel·ligència artificial per fer passar ni els seus fakes en política nacional o internacional, ni per crear un personatge polític des de zero, ni per ensorrar la reputació d'un altre personatge polític o de la formació que lidera fins a fer-los desaparèixer d'escena.
Tornant a la lletra oberta signada per personalitats del món de la tecnologia i científics de renom d'arreu del món, només espero que ningú hagi tingut la idea de proposar la recuperació de les tres lleis de la robòtica creades per Isaac Asimov en 1942 (20), una de les seves declinacions posteriors (21) o encara un nou corpus legal. Més que res perquè els centres més avançats de recerca en AI es troben al mateix país que està treballant des de fa anys en el reemplaçament de soldats per robots amb la intenció de matar éssers humans (22). I jo ja tinc una edat que no em permet creure en certes coses.

Personalment, crec que si algú està veritablement preocupat per l'impacte que la intel·ligència artificial pot tenir sobre la democràcia, potser el millor seria començar per dotar dels recursos i investigadors de molt alt nivell a centres de l'estil del Pattern Recognition and Human Language Technology (PRHLT-UPV) (23). No tinc ni idea de quin és l'estat actual del projecte, però en 2019 un equip d'aquest centre va desenvolupar un prototip de sistema d'intel·ligència artificial que tenia com a objectiu detectar la desinformació i els missatges d'odi tant explícits com implícits als mitjans socials de comunicació.

UPV Radiotelevisió (oficial) - MISMIS-FAKEnHATE: IA para detectar desinformación y mensajes de odio, YouTube, 10.12.2019

  1. Veure Blade Runner - Los Angeles, novembre 2019, publicat en aquest blog el 04.11.2019
  2. Veure Què en penso de la intel·ligència artificial? (1/3) (2/3), publicats en aquest blog respectivament els 02.02.2023 el 07.02.2023
  3. Will Knight and Paresh Dave: In Sudden Alarm, Tech Doyens Call for a Pause on ChatGPT, Wired 29.03.2023 || trad. esp. by Mauricio Serfatty Godoy: Elon Musk, Steve Wozniak y más exigen una pausa al desarrollo de IA como ChatGPT
  4. Aimar Bretos: ¿Cómo afectará a nuestras democracias el desarrollo incontrolado de la Inteligencia Artificial?, SER Podcast, 29.03.2023
  5. Veure The Proteus Effect, publicat en aquest blog el 10.07.2022
  6. Veure So, our present is to come back to the 80s ?, publicat en aquest blog el 09.05.2022
  7. Veure Els secrets de la indústria del transport marítim, publicat en aquest blog el 15.02.2014
  8. Veure El transport marítim - estat de la qüestió, publicat en aquest blog el 14.06.2020
  9. Veure Vaixells drons: el futur del transport marítim? i Vaixells drons: el present, publicats en aquest blog respectivament els 17.04.2014 i el 20.04.2014
  10. Xavier Vives: Robots, bolsa y economía, La Vanguardia, 15.02.2018
  11. Un cas paradigmàtic va passar un altre dilluns negre, el 19 d'octubre del 1987, quan el Dow Jones va baixar més d'un 20% sense motiu aparent. En aquest cas es va adduir que estratègies programades d'assegurament de cartera (portfolio insurance) van ser les responsables de la caiguda. Aquestes estratègies intentaven minimitzar les pèrdues d'una cartera d'inversió limitant-les quan el mercat anava a la baixa. El problema és que aquesta estratègia no funciona quan la proporció d'inversors que la usen és elevada, ja que aleshores aquests corren a buscar la sortida quan la volatilitat augmenta, i produeixen una caiguda més gran en un procés de retroalimentació. El que funciona per a un inversor individual no funciona si tothom fa el mateix, igual que passa quan un conductor decideix agafar una drecera per evitar un embotellament i molts altres ho segueixen (10)
  12. Veure Submarine Cables (1/3) (2/3) i (3/3) publicats en aquest blog respectivament els 08.07.2021, 03.10.2021 i 31.10.2021
  13. Veure Big Data Centers and Electricity Network, publicat en aquest blog el 26.10.2021
  14. El misterio de las Roomba que publican vídeos íntimos en redes sociales, El Periódico, 22.12.2022
  15. Cómo impedir que su smart TV le espíe, Avast
  16. United Unknown: Home page, Twitter
  17. Stable Diffusion: Home page, Twitter (United Unknown)
  18. DeepFaceLab: GitHub || ¿Cómo se crea un deepfake para televisión? Herramientas y oportunidades con United Unknown, Panorama Audiovisual, 20.10.2022
  19. Así se hace el deepfake de 'El Intermedio' para 'resucitar' a los famosos que entrevista Wyoming, verTele, eldiario.es, 15.03.2023
  20. Wikipedia: Three Laws of Robotics [en] [fr] [es] [ca]
  21. Wikipedia: Laws of robotics [en] [fr] [es] [ca]
  22. Veure US Army: projecte per reemplaçar soldats per robots, publicat en aquest blog el 26.01.2014
  23. MISMIS-FAKEnHATE - Inteligencia artificial para detectar desinformación y mensajes de odio en los medios sociales de comunicación, Universitat Politècnica de València, 10.12.2019 || Usan la IA para detectar noticias falsas y mensajes de odio en redes sociales, La Vanguardia, 07.12.2019
Publicat per a No comments:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , , , , ,

Thursday, April 6, 2023

zach king - la màgia de les imatges



Segurament, ja has vist algun dels vídeos increïbles de Zach King (1), un personatge remarcable de qui et recomano donar un cop d'ull a la seva bio a Wikipedia (2).

El cas és que, la setmana passada, CCTV IDIOTS publicava el tweet amb què he obert el post d'avui demanant al personal si algú podia explicar com s'havia fet el vídeo que publicava.

Ràpidament, tots els experts que corren per Twitter van donar la seva docta opinió. Tothom estava tan concentrat en mostrar els seus coneixements, tot descartant els dels altres, que gairebé ningú no va fer atenció a un enllaç que algú havia deixat, i tothom va seguir amb les seves doctes discussions.

Aquest enllaç era el d'un vídeo publicat el 28.05.2021 per Zach King a Youtube on, justament, explicava com el seu equip havia concebut i realitzat aquest vídeo.

Zach King - Transforming into a Bronze Statue - Magic Makers Episode 2, YouTube, 28.05.2021

  1. Zach Kink: Home page || LinkedIn ||  TikTok || Instagram  || YouTube || Facebook || Twitter
  2. Wikipedia: Zach Kink [en] [fr] [es] [ca]
Publicat per a No comments:
Etiquetes de comentaris: , ,

Tuesday, April 4, 2023

die toten hosen - freunde

Die Toten Hosen - Freunde, YouTube, 26.05.2017


Quan teníem quinze anys pintàvem als murs
coses que no sempre enteníem.
Quan teníem vint, estàvem contra tot, fos el que fos
El més important era que estàvem junts.

Sovint la vida no va ser com esperàvem.
Però vam ser fidels als nostres compromisos.
Mentiríem els uns pels altres, davant Déu si calia
No n'hem parlat mai, però vam ser fidels a la nostra paraula

Tot perquè som amics
Perquè som amics

Alguns van morir, altres van marxar.
Però sempre hem sobreviscut a tot.
Som diferents dels altres, tant se val si no n'hi ha d'altres.
Jurem una vegada i una altra que el millor ens espera.
Els anys han deixat empremta, hom ho veu clarament.
Però no ens ho direm mai, perquè som amics.

Seguim discutim entre nosaltres,
perquè encara som amics.
Sempre hi som quan ens necessitem.
Perquè encara som amics.

Ha passat un altre any
i el meu got de cervesa torna a estar buit.
Unes quantes arrugues noves
i també un tatuatge més.
Qualsevol amor va valdre la pena en algun moment.
Canviarem mai?

Quan perdem, ens construïm.
Tot perquè som amics.
La resta del món, no ens importa una merda.
Tot perquè som amics.
Ens quedem i guanyem perquè encara som amics.
Res no acabarà amb nosaltres, perquè som amics.
Publicat per a No comments:
Etiquetes de comentaris: ,
Subscribe to: Posts (Atom)