The River Ebro frozen at Tortosa, Catalonia, near its mouth. 1891, at the end of the so-called Little Ice Age. You'd have thought not much chance of this happening again for the foreseeable future, although with heating climate in chaos such cold snaps are also very possible pic.twitter.com/vd4JTQGrFD
— Nick Lloyd (@Civil_War_Spain) February 14, 2023
Nick Lloyd, un compte que segueixo a Twitter des de fa temps, publicava el 14 de febrer un tweet que mostrava una imatge del riu Ebre gelat a l'alçada de Tortosa durant l'hivern del 1891.
Enllaçant amb el darrer post que vaig publicar fa uns dies sobre la Tortosa medieval (1), però també amb la manifestació del 12 de febrer en defensa de l'alliberament dels sediments de l'embassament de Riba-roja, vist pels manifestants com a l'única solució possible per a protegir el Delta de l'Ebre (2), he trobat una bona excusa per compartir amb tu algunes notes que tenia guardades sobre un temps en què el riu Ebre gelava en hivern.
Si fa temps que em segueixes en aquest blog, segurament t'estaràs dient que probablement no desaprofitaré la data de la fotografia publicada per Nick Lloyd per insistir sobre què en penso de tots aquells que utilitzen una noció més que desafortunada: les temperatures del període preindustrial, per explicar el canvi climàtic. Com ja ho he fet en altres posts publicats en aquest blog i, de manera més vehement, a un post publicat en 2021, et deixo llegir en aquest darrer post (3) què en penso i passaré a compartir amb tu les meves notes sobre l'Ebre.
Així doncs, la gelada de l'Ebre del 1891 coincideix amb les darreries del període que hom coneix amb el nom de la petita edat de gel, que va afectar el clima europeu entre els segles XV al XIX, amb les temperatures mínimes entre els segles XVI i XVIII. Al llarg de tot aquest període, el riu Ebre es va glaçar a Tortosa gairebé 30 vegades: en algunes ocasions, durant setmanes. Una de les glaçades més severes de les quals hi ha referència es va produir a l'hivern 1788-89. Com ja hem vist, l'últim cop que l'Ebre va gelar a Tortosa va ser el 1891 al final de la petita edat de gel.
Probablement les hem ja oblidat, però Fernando Ginés les descriu al seu treball (cf. 4). Entre les onades de fred del s. XX, deixant de banda la ja mencionada del 1956, et proposo que li donis un cop d'ull a la fotografia que pots trobar a la pàgina 23, a la Figura 15. Autobús transitando por la sierra de Aitana en enero de 1980. Mira bé el gruix de neu, recorda on es troba la Serra d'Aitana (a només uns pocs quilòmetres de la costa de la Marina, País Valencià) i reflexiona dos minuts en els titulars amb què es presentaria actualment aquesta imatge a la TV i els diaris.
Ara que sabem tres o quatre coses més del que sabíem sobre la petita edat de gel a Tortosa i rodalies, potser no estaria malament recordar que aquest període va reemplaçar entre el s. XIV - XV un període conegut amb el nom d'Òptim climàtic medieval (7), un període caracteritzat per un clima extraordinàriament calorós que va durar des del segle X fins al segle XIV, moment en què va disminuir la temperatura global per donar entrada a la Petita Edat de Gel.
I ja que hi som, potser no estaria malament donar un cop d'ull a la cartografia de l'evolució del Delta de l'Ebre (8). Quan ho faig, tinc com el sentiment que la morfologia que coneixem avui, la de la seva màxima extensió, és relativament recent. Probablement, deu haver-hi algun detall que m'ha passat per alt que pugui explicar la seva situació actual (9) (10). Però com no soc climatòleg i no tinc gens de ganes d'extrapolar la situació actual amb altres fenòmens que es donen a altres llocs del món amb resultats similars (11), i tampoc tinc gaires ganes de ficar-me en embolics amb gent que no conec de res, millor et deixo llegir les notes a peu de pàgina i ho deixo aquí.
Enllaçant amb el darrer post que vaig publicar fa uns dies sobre la Tortosa medieval (1), però també amb la manifestació del 12 de febrer en defensa de l'alliberament dels sediments de l'embassament de Riba-roja, vist pels manifestants com a l'única solució possible per a protegir el Delta de l'Ebre (2), he trobat una bona excusa per compartir amb tu algunes notes que tenia guardades sobre un temps en què el riu Ebre gelava en hivern.
Si fa temps que em segueixes en aquest blog, segurament t'estaràs dient que probablement no desaprofitaré la data de la fotografia publicada per Nick Lloyd per insistir sobre què en penso de tots aquells que utilitzen una noció més que desafortunada: les temperatures del període preindustrial, per explicar el canvi climàtic. Com ja ho he fet en altres posts publicats en aquest blog i, de manera més vehement, a un post publicat en 2021, et deixo llegir en aquest darrer post (3) què en penso i passaré a compartir amb tu les meves notes sobre l'Ebre.
Així doncs, la gelada de l'Ebre del 1891 coincideix amb les darreries del període que hom coneix amb el nom de la petita edat de gel, que va afectar el clima europeu entre els segles XV al XIX, amb les temperatures mínimes entre els segles XVI i XVIII. Al llarg de tot aquest període, el riu Ebre es va glaçar a Tortosa gairebé 30 vegades: en algunes ocasions, durant setmanes. Una de les glaçades més severes de les quals hi ha referència es va produir a l'hivern 1788-89. Com ja hem vist, l'últim cop que l'Ebre va gelar a Tortosa va ser el 1891 al final de la petita edat de gel.
Basant-se en fonts documentals històriques i en els registres meteorològics disponibles des del segle XIX, Fernando Ginés va publicar un treball molt interessant i de lectura recomanada on analitza l'evolució de les onades de fred a la ciutat de Castelló des de finals de l'edat mitjana fins a principis del segle XXI. Et recomano molt especialment que li donis un cop d'ull al capítol §5 del PDF (4), on també trobaràs informació sobre l'Ebre i Tortosa.Com diu José Ángel Núñez Mora a un article publicat el 2016: Una gran onada de fred es va estendre per tota Europa entre el 26 de novembre de 1890 i el 23 de gener de 1891. A Espanya va presentar la seva màxima intensitat els dies pròxims el diumenge 18 de gener del 1891 (5).
Des de llavors no s'ha tornat a registrar un hivern com aquell. Només a l'onada de fred de febrer de 1956 es van registrar temperatures similars, però aquesta onada no va tenir la durada de la de l'hivern de 1890-1891. Mentre aquest darrer es va prolongar, amb lleugers alts i baixos durant dos mesos, amb dos mínims molt acusats: un al voltant del dia 29 de novembre de 1890, i l'altre els dies pròxims al 18 de gener de 1891, l'onada de fred de 1956 va tenir una durada de 2 setmanes al mes de febrer, mentre que la resta de l'hivern (desembre de 1955 i gener de 1956), va ser càlid o molt càlid.Mencionant a Juan A. Balbás, cronista de la ciutat de Castelló, i el seu “El libro de la provincia de Castellón”, publicat el 1892, Núñez Mora descriu així la gran onada de fred del 1891 (5):
L'Ebre va aparèixer congelat el 18 de gener de 1891 a Tortosa el que, segons informava la premsa, no passava des del 13 de desembre de 1829 (...) Però l'Ebre no va gelar només a Tortosa. També ho va fer a Saragossa on el gruix del gel va arribar als vint centímetres en alguns punts. També a Sòria, on els carros carregats travessaven el Duero gelat, en lloc de fer-ho pel pont. A Toledo, on el Tajo també estava gelat. Al Llobregat, on uns joves de Barcelona s'hi passejaven amb velocípede. A Lleida també ho estava el Segre. Tot com el Ter, el Francolí, el Millars, el Túria i molts altres rius espanyols que van romandre gelats durant aquells dies.A un altre article de lectura recomanada, Jose Manuel Puente (6) ens recorda, per totes les gelades observades des del s XV:
La congelació d'un riu com l'Ebre i, molt més, a prop de la desembocadura, requereix unes condicions atmosfèriques extremes que en el clima actual pràcticament no es donen. Les temperatures havien de rondar en aquests casos els -15ºC i fins i tot ser inferiors durant alguns dies. Però segurament, el més destacable era la persistència d'aquestes condicions meteorològiques, amb intenses onades de fred del nord-est, conegudes avui com a siberianes, que mantindrien les temperatures en valors extraordinàriament baixos per a l'àrea mediterrània. En el context de la Petita Edat de Gel, a partir de 1560 va tenir lloc una continentalització dels hiverns, que van esdevenir summament crus quant a les temperatures, i molt secs. Amb un deteriorament de les condicions climàtiques que afectava negativament el camp i una societat en lluita continua contra les adversitats del temps.Ara que ja hem recordat que la petita edat de gel és un període amb unes característiques particulars que desqualifiquen moltes de les coses que es diuen al voltant del que hom ens ha presentat com les temperatures del període preindustrial, farem bé en tornar a donar un cop d'ull a les onades de fred dels segles XX i XXI.
Probablement les hem ja oblidat, però Fernando Ginés les descriu al seu treball (cf. 4). Entre les onades de fred del s. XX, deixant de banda la ja mencionada del 1956, et proposo que li donis un cop d'ull a la fotografia que pots trobar a la pàgina 23, a la Figura 15. Autobús transitando por la sierra de Aitana en enero de 1980. Mira bé el gruix de neu, recorda on es troba la Serra d'Aitana (a només uns pocs quilòmetres de la costa de la Marina, País Valencià) i reflexiona dos minuts en els titulars amb què es presentaria actualment aquesta imatge a la TV i els diaris.
 |
I ja que hi som, potser no estaria malament donar un cop d'ull a la cartografia de l'evolució del Delta de l'Ebre (8). Quan ho faig, tinc com el sentiment que la morfologia que coneixem avui, la de la seva màxima extensió, és relativament recent. Probablement, deu haver-hi algun detall que m'ha passat per alt que pugui explicar la seva situació actual (9) (10). Però com no soc climatòleg i no tinc gens de ganes d'extrapolar la situació actual amb altres fenòmens que es donen a altres llocs del món amb resultats similars (11), i tampoc tinc gaires ganes de ficar-me en embolics amb gent que no conec de res, millor et deixo llegir les notes a peu de pàgina i ho deixo aquí.
- Veure Musulmans, jueus i cristians a Catalunya, publicat el 21.02.2023
- Jan Mompin: Més de 2.000 persones es mobilitzen per reclamar mesures urgents per protegir el Delta de l'Ebre, Públic, 12.02.2023
- Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6) - The preindustrial period, publicat en aquest blog el 09.05.2021
- Fernando Ginés Llorens: Olas de aire frío y temporales de nieve en Castellón, 2013, Universitat Jaume I |Semantic Scholar | divulgameteo.es
- José Ángel Núñez Mora: El invierno que congeló Europa: 125 años de la gran ola de frío del año 1890-91, 19.01.2016 | AEMET PDF | blog AEMET | divulgameteo.es
- José Manuel Puente: Cuando el río se helaba. Las heladas históricas del Ebro a su paso por Tortosa, plataformacongres.com | divulgameteo.es
- Veure El canvi climàtic i les colònies de vikings a Nord-Amèrica, publicat en aquest blog el 11.04.2016
- Victor Molinet Coll: Restauración del Delta del Ebro I. Recuperación de la configuración del Delta del Ebro, UPC, Minor Tesis, 2006, http://hdl.handle.net/2099.1/3322
- 1.3. De los años cincuenta a los setenta: las repoblaciones en masa in Francis Chauvelier: La repoblación forestal en la provincia de Huesca y sus impactos geográficos, Instituto de Estudios Altoaragoneses, Diputación de Huesca, 1990
- El incremento de la población, la creciente urbanización y la evolución de los hábitos sociales y de los procesos de producción han aumentado la demanda de agua, convirtiéndose en los factores humanos que influyen, en mayor grado, en el comportamiento hídrico de la cuenca del Ebro. En ella se censan 2’8 millones de habitantes (2001), con una densidad de 32 hab/km2, de los que el 60’8% es población urbana, existiendo 5 núcleos de más de 100.000 habitantes. La Confederación Hidrográfica del Ebro (C.H.E.) ha estimado en 730 hm3 el volumen de agua necesaria para el abastecimiento urbano-industrial del conjunto de la cuenca, durante el año 2002. Entre las tierras labradas en la cuenca del Ebro, 778.248 hectáreas están censadas como de regadío fijo o eventual, cuya demanda de agua supera los 6.300 hm3 al año (...)
La aportación del Ebro al Mediterráneo se ha visto mermada considerablemente en las últimas décadas por causas tanto naturales como humanas. Así, si hasta los años setenta del siglo XX el Ebro vertía anualmente una media de unos 18.000 hm3, en la actualidad apenas se alcanzan los 12.000 hm3. La, en líneas generales, baja pluviometría registrada en los últimos 25 años, así como el incremento de embalses y regadíos en toda la cuenca, que han provocado aumentos en la evaporación, son responsables del descenso hídrico que, junto con la retención del 90% de los sedimentos en los embalses, puede llevar a una rápida desaparición del Delta del Ebro.
Alfredo Ollero et al.: El comportamiento del río Ebro en su recorrido por Aragón, Project: Ebro River, Research Gate, 12.2003 (PDF) - La subida del nivel del mar amenaza con un "éxodo masivo", según alerta la ONU, La Vanguardia, 14.02.2023
No comments:
Post a Comment