| Blade Runner - Yo he visto cosas que vosotros no creeriais, Youtube, 24.11.2014 |
Los Angeles, novembre del 2019 ... Així comença Blade Runner, (1), el film del qual he pres en préstec pel meu avatar el nom d'un dels seus personatges: Roy Batty (2).
Un article signat per la redacció de VilaWeb (3) el presentava a principis de gener com: un dels films de culte del segle XX i un dels principals referents del cinema de ciència-ficció de tots els temps. A continuació deia que: Blade Runner ha estat fortament aclamat per haver-se avançat en qüestions que han esdevingut fonamentals aquest segle XXI, com ara la globalització, el canvi climàtic, la intel·ligència artificial i la superpoblació. La resta de l'article, i és una opinió molt personal, em sembla un resum actualitzat de l'article que Jonathan Amos va publicar en 2012 per commemorar els 30 anys de la sortida en sala del film (4).
Qualsevol que hagi llegit el llibre de Philip K. Dick (5) trobarà què és molt diferent del film. Res que no faci que et recomani de veure primer el film (si no ho has fet encara) i de llegir després del llibre (si no ho has fet encara).
Ara bé, una cosa és que adori aquest film i hagi perdut el compte de les vegades que l'he vist, i una altra estar d'acord amb què la distopia (6) que ens presenta tingui un caràcter prospectiu que el present hagi pogut confirmar.
Per exemple, no recordo que al film es vegi res que anticipi l'arribada dels telèfons mòbils: però puc recordar a Deckard utilitzant una targeta electrònica de visita per trucar des d'un visio-telèfon públic.
Contràriament al que avui és habitual arreu del món, no recordo haver vist una ciutat plena de càmeres ni els replicants amb geolocalitzadors per a facilitar que la policia els "retiri". Per no parlar del control per satèl·lit, omnipresent a Enemy of the State (7), un film que Tony Scott (8), el germà petit de Ridley Scott (9), va realitzar 16 anys després.
La publicitat inunda Los Angeles (LA), però els 'pijos' i el 'design pijo', més enllà dels paraigües amb fluorescent que van estar de moda ja fa temps, no apareixen gaire al film, en particular a les oficines.
Si en el terreny demogràfic la presència d'asiàtics és omnipresent, en el lingüístic, a més de l'anglès, molts habitants de LA parlen una mena de patois anomenat Interlingua (Cityspeak a la versió original), on es barregen llengües europees i asiàtiques. Ara bé, si has visitat Califòrnia, ja t'hauràs adonat que el bilingüisme que es practica ho és entre la tercera llengua més parlada del món: l'anglès (379 milions de parlants) i la segona: l'espanyol (460 milions de parlants) (10).
Sobre la màquina utilitzada pel famós test Voight-Kampff (cf. 1), que permet identificar als replicants a través dels moviments de l'iris durant un interrogatori ... tinc com el sentiment que al Center for Neural Circuit Genetics (MIT’s Picower Institute for Learning and Memory) o a la Binghamton University estan molt més avançats en aquest i altres terrenys (11). I sobre els robots, crec que ja estem en un estadi on hem superat la idea de la seva forma humanoide i els coneixem prou bé sota la seva forma funcional a les cadenes industrials de muntatge, satèl·lits, drons, robots militars de DARPA o, simplement, sota la forma de programes informàtics.
Entre els temes on sí que trobo un cert paral·lel amb el present hi ha el de la ciutat densament poblada, representada en una imatge amb múltiples capes de temps, amb una tensió latent entre el passat, el present i el futur. On l'alta tecnologia es concentra únicament en alguns espais, mentre altres se'ns presenten com a decadents, vells i abandonats
Em sento plenament identificat amb Begoña Piña (12) quan trobo una relació entre les colònies mineres del món exterior i Àfrica o Amèrica Llatina, i entre els replicants que fugen d'elles amb els immigrants. Paradoxalment, el film ens presenta uns replicants que fan prova de compassió i preocupació pels altres, en clara juxtaposició a uns humans desposseïts d'empatia, freds i impersonals. I això també em recorda el present que estem vivint.
Si els Blade Runners són un cos especial de la policia que s'encarrega de "retirar" als replicants fugitius que es troben a la Terra, no puc evitar fer un paral·lelisme amb els ICE dels USA (12), també coneguts com a La Migra (13), o altres cossos de policia que en altres països tenen la mateixa missió i que, com no tinc ganes que em "retirin", no mencionaré.
El paral·lelisme més trist però, és que si Roy Batty s'apaga al final del film, després de l'emocionant monòleg al terrat de l'edifici Bradbury (14) que pots veure al vídeo que obre aquest article, també ha estat en 2019, un 19 de juliol, que ens ha deixat l'actor que l'interpretava: Rutger Hauer (15). L'article que li va dedicar en David Torres, és un dels millors que mai he llegit, no te'l perdis (16).
Un article signat per la redacció de VilaWeb (3) el presentava a principis de gener com: un dels films de culte del segle XX i un dels principals referents del cinema de ciència-ficció de tots els temps. A continuació deia que: Blade Runner ha estat fortament aclamat per haver-se avançat en qüestions que han esdevingut fonamentals aquest segle XXI, com ara la globalització, el canvi climàtic, la intel·ligència artificial i la superpoblació. La resta de l'article, i és una opinió molt personal, em sembla un resum actualitzat de l'article que Jonathan Amos va publicar en 2012 per commemorar els 30 anys de la sortida en sala del film (4).
Qualsevol que hagi llegit el llibre de Philip K. Dick (5) trobarà què és molt diferent del film. Res que no faci que et recomani de veure primer el film (si no ho has fet encara) i de llegir després del llibre (si no ho has fet encara).
Ara bé, una cosa és que adori aquest film i hagi perdut el compte de les vegades que l'he vist, i una altra estar d'acord amb què la distopia (6) que ens presenta tingui un caràcter prospectiu que el present hagi pogut confirmar.
Per exemple, no recordo que al film es vegi res que anticipi l'arribada dels telèfons mòbils: però puc recordar a Deckard utilitzant una targeta electrònica de visita per trucar des d'un visio-telèfon públic.
Contràriament al que avui és habitual arreu del món, no recordo haver vist una ciutat plena de càmeres ni els replicants amb geolocalitzadors per a facilitar que la policia els "retiri". Per no parlar del control per satèl·lit, omnipresent a Enemy of the State (7), un film que Tony Scott (8), el germà petit de Ridley Scott (9), va realitzar 16 anys després.
La publicitat inunda Los Angeles (LA), però els 'pijos' i el 'design pijo', més enllà dels paraigües amb fluorescent que van estar de moda ja fa temps, no apareixen gaire al film, en particular a les oficines.
Si en el terreny demogràfic la presència d'asiàtics és omnipresent, en el lingüístic, a més de l'anglès, molts habitants de LA parlen una mena de patois anomenat Interlingua (Cityspeak a la versió original), on es barregen llengües europees i asiàtiques. Ara bé, si has visitat Califòrnia, ja t'hauràs adonat que el bilingüisme que es practica ho és entre la tercera llengua més parlada del món: l'anglès (379 milions de parlants) i la segona: l'espanyol (460 milions de parlants) (10).
Sobre la màquina utilitzada pel famós test Voight-Kampff (cf. 1), que permet identificar als replicants a través dels moviments de l'iris durant un interrogatori ... tinc com el sentiment que al Center for Neural Circuit Genetics (MIT’s Picower Institute for Learning and Memory) o a la Binghamton University estan molt més avançats en aquest i altres terrenys (11). I sobre els robots, crec que ja estem en un estadi on hem superat la idea de la seva forma humanoide i els coneixem prou bé sota la seva forma funcional a les cadenes industrials de muntatge, satèl·lits, drons, robots militars de DARPA o, simplement, sota la forma de programes informàtics.
Entre els temes on sí que trobo un cert paral·lel amb el present hi ha el de la ciutat densament poblada, representada en una imatge amb múltiples capes de temps, amb una tensió latent entre el passat, el present i el futur. On l'alta tecnologia es concentra únicament en alguns espais, mentre altres se'ns presenten com a decadents, vells i abandonats
Em sento plenament identificat amb Begoña Piña (12) quan trobo una relació entre les colònies mineres del món exterior i Àfrica o Amèrica Llatina, i entre els replicants que fugen d'elles amb els immigrants. Paradoxalment, el film ens presenta uns replicants que fan prova de compassió i preocupació pels altres, en clara juxtaposició a uns humans desposseïts d'empatia, freds i impersonals. I això també em recorda el present que estem vivint.
Si els Blade Runners són un cos especial de la policia que s'encarrega de "retirar" als replicants fugitius que es troben a la Terra, no puc evitar fer un paral·lelisme amb els ICE dels USA (12), també coneguts com a La Migra (13), o altres cossos de policia que en altres països tenen la mateixa missió i que, com no tinc ganes que em "retirin", no mencionaré.
El paral·lelisme més trist però, és que si Roy Batty s'apaga al final del film, després de l'emocionant monòleg al terrat de l'edifici Bradbury (14) que pots veure al vídeo que obre aquest article, també ha estat en 2019, un 19 de juliol, que ens ha deixat l'actor que l'interpretava: Rutger Hauer (15). L'article que li va dedicar en David Torres, és un dels millors que mai he llegit, no te'l perdis (16).
- Wikipedia: Blade Runner [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Roy Batty [en] [fr] [es] [ca]
- El 2019 ha arribat: quines prediccions de ‘Blade Runner’ s’han complert?, Vilaweb, 04.01.2019
- Jonathan Amos: Blade Runner: Which predictions have come true?, BBC News, 22.06.2012
- Wikipedia: Do Androids Dream of Electric Sheep? (1968) [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Dystopia [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Enemy of the State [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Tony Scott [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Ridley Scott [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: List of languages by total number of speakers
- Veure Total Recall? publicat en aquest blog el 15.09.2014 || veure també Adrew Hatling: You can now be identified by your ‘brainprint’ with 100% accuracy, kurzweilai.net, 21.04.2016
- Begoña Piña: La pregunta que ha hecho llorar a Harrison Ford, publico.es, 19.09.2017
- Wikipedia: U.S. Immigration and Customs Enforcement || Beatriz Cazares: Qué hacer si la Migra toca a tu puerta? politica ya, 11.07.2019
- Julián García: Roy Batty, el replicant de 'Blade runner', va néixer el 8 de gener del 2016, El Periódico, 08.01.2016
- Wikipedia: Rutger Hauer [en] [fr] [es] [ca]
- David Torres: Rutger Hauer en la Puerta de Tannhäuser, Punto de Fisión, Publico.es, 25.07.2019
No comments:
Post a Comment