Thursday, June 29, 2023

els videojocs amb contingut polític i bcn gamelab

Nota: punxa aquest enllaç per accedir al vídeo i veure'l a YouTube.

En novembre del 2022, Iván Redondo (1) publicava un article a La Vanguardia (2) on, en clau electoral, parlava dels problemes que preocupen a la generació d'espanyols nascuts entre 1955 i 1964:
Nascuts entre el 1955 i el 1964 són 5.776.258 electors. Va ser la dècada en què després de la Guerra Civil i el període de la fam més es va accelerar el creixement de la natalitat: van superar llavors la barrera dels 600.000 fins a arribar a fregar els 700.000 el 1964, que és el rècord de la sèrie històrica. A partir d'aquí s'estabilitzen abans d'iniciar el declivi des de mitjans dels setanta.
Com hom pot deduir de l'extracte que t'he passat de l'article d'Iván Redondo, l'autor focalitzava la seva anàlisi en una generació que:
Va arribar a la seva majoria d'edat en els darrers anys del franquisme i en plena transició, fins a la victòria socialista del 1982. Són, per tant, els joves de la transició, que ara estan entrant ja en la jubilació o ho faran en els anys vinents (tenen entre 58 i 67 anys actualment). Transversals, el 39% ja són pensionistes i un 43% encara continuen treballant.
Una generació que, en molts casos (en tot cas és el meu), va comprar als seus fills uns videojocs amb uns grafismes al·lucinants, però que no es va enganxar ni a jugar amb ells, ni a interessar-se particularment pel seu contingut.

Coincidint que aquesta setmana s'està celebrant a Barcelona la Gamelab Conference 2023 (3) amb l'objectiu de consolidar la ciutat com un 'hub' de la indústria del videojoc europea (4), el dia abans de la seva inauguració, Pablo Iglesias, tot i demostrar que, als seus 44 anys, en sap encara menys sobre videojocs del que jo conec, en parlava a una entrevista que li feien des de TV3 i reconeixia que és molt important que la gent entengui que la influència social i cultural dels videojocs pesen molt més en aquest moment que la indústria del cinema

Com probablement hi ha gent que encara coneix menys sobre el contingut polític de molts dels videojocs que corren pel mercat i que encara entén menys el que interpreta com la despolitització o la dretanització d'una part del jovent dels nostres dies, m'ha semblat interessant compartir amb tu el vídeo amb què he obert el post d'avui.
Per motius que passaré de comentar, si tens dificultats per accedir-hi, prova punxant aquest enllaç. Cas que no funcioni, passa't pel canal YouTube de Masa (punxa aquí) i el trobarà. I si res funciona, fes-m'ho saber, si et plau.
Potser recordaràs de l'autor d'aquest vídeo: Masa (Víctor, MC Endesa, @masademocrata), que ja vaig publicar uns vídeos altament recomanats en juliol del 2022 (5).

En tot cas, al vídeo amb què he obert el post d'avui, Masa fa un recorregut sobre el contingut polític d'alguns dels videojocs més al·lucinants. I comença fort, amb Call of Duty: Black Ops (6), el setè títol de la sèrie:
Alex Mason, agent de la CIA, lidera un comando que, amb el suport de grups de rebels cubans, té com a missió assassinar Fidel Castro a Bahia de Cochinos, durant la invasió de Cuba, usant la invasió com a distracció per infiltrar-se a la mansió de Castro.

Quan arriben a la mansió, troben a Fidel Castro amb una prostituta i, aquest, per a protegir-se, la utilitza com escut humà. Malgrat aquest intent, el comando de Mason liquida a Fidel Castro. Dirigint-se a un aeròdrom per escapar en un C-130, una barricada de vehicles dels fanàtics seguidors de Castro els talla el pas, Mason decideix baixar de l'avió i, gràcies a un canó antiaeri, es carrega als fanàtics, destrueix la barricada i deixa lliure la pista perquè s'enlairi l'avió.

Però després de cobrir l'extracció amb aparent èxit, Mason i el seu equip són capturats pel veritable Fidel Castro, revelant que el Castro assassinat era un doble. A causa de la seva aliança amb la Unió Soviètica, el malvat Castro lliura Mason a un general rus: Nikita Dragovich.
24 hores després del seu llançament, Call of Duty: Black Ops havia venut 4,2 milions de còpies als EUA i 1,4 milions de còpies al Regne Unit, establint un nou rècord de vendes. El novembre de 2013, el joc havia venut 26,2 milions de còpies.


  1. Iván Redondo: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca], Twitter, La Vanguardia
  2. Iván Redondo: Los 140 escaños en manos de 5.776.258 electores, La Vanguardia, 14.11.2022
  3. Gamelab Conference Barcelona 2023: Home page, Twitter
  4. Eduard Abad: Gamelab reivindica Barcelona como polo de atracción de talento en los videojuegos, La Vanguardia, 29.06.2023
  5. Veure Día Sexto i Masa, publicat en aquest blog el 20.07.2022
  6. Call of Duty: Black Ops: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, June 20, 2023

què està passant a ucraïna?

TheSwissBox Conversation - Guerre en Ukraine, ce qui s'y passe vraiment ! Avec Jacques BAUD, YouTube, 05.05.2023


Avui fa sis anys quan, a manca d'uns dies per acabar els 124 de l'escola de reclutes (1), un metge militar va identificar una greu malaltia al meu fill i el va transferir immediatament a l'hospital universitari de Lausanne (2). Dues hores més tard, vaig rebre la trucada del meu fill anunciant-me el diagnòstic: un càncer en estat molt avançat. Poc després, vaig rebre una trucada d'un tinent anunciant-me que el meu fill estava alliberat de l'obligació de servir a l'exèrcit i autoritzant-me a passar per la caserna a buscar els seus efectes personals. I uns minuts més tard, la trucada de l'hospital anunciant-me la planificació del preoperatori i de la primera de les intervencions a què l'haurien de sotmetre.

Aquell dimarts, que havia començat com un dia banal, el món es va ensorrar sota els nostres peus en poques hores. Aquella primera intervenció va anar seguida d'altres, una d'elles, la més critica, sota les mans del mateix cirurgià que m'intervindria a mi mateix anys més tard per un altre càncer. Just abans de l'anestèsia, el cirurgià es va presentar i vaig dir-li que ja el coneixia, car havia operat al meu fill a la que ell va descriure com la intervenció més llarga i més difícil que mai havia fet al llarg de la seva carrera: la va recordar immediatament.

No era la primera vegada que em trucava per interessar-se per l'evolució del meu fill. Però mai oblidaré el dia que el coronel de la unitat on servia el meu fill em va trucar per demanar-me l'autorització per visitar-lo a l'hospital, acompanyat pels seus companys de l'escola de reclutes. Una infermera madrilenya del servei d'oncologia, amb qui petàvem sovint la xerrada quan el visitava, em va dir que es van quedar tots al·lucinats quan els van veure.

Des d'aquell dia, i durant els llargs de períodes de quimioteràpia i les altres intervencions que van seguir, vaig rebre almenys un cop per setmana una trucada d'aquell coronel, interessant-se per saber com anava el meu fill. El súmmum va ser el dia que es va personar a casa amb el cap de l'estat major de l'exèrcit de terra per veure com anava i oferir-li el suport de l'exèrcit quan reprengués la seva vida laboral.

Més enllà d'altres comandaments de l'exèrcit amb els que havia treballat a la feina (des de caporals fins a majors), aquesta és, molt resumida (perquè va ser més llarga i personal), la relació que vaig viure amb alguns dels responsables de l'exèrcit suís.

I és aquesta relació la que potser explica també el meu respecte per la trajectòria del coronel Jacques Baud (3), tant a Suïssa com a les missions internacionals a les quals ha participat, de manera molt resumida: antic membre de la intel·ligència estratègica suïssa, especialista en països d'Europa de l'Est i antic cap de doctrina de les operacions de manteniment de la pau de les Nacions Unides. Dins de l'OTAN, va participar en programes a Ucraïna, sobretot després de la revolució de Maidan el 2014 i el 2017.

Deixa'm afegir que, abans del vídeo que avui comparteixo amb tu, ja havia vist altres entrevistes a Jacques Baud publicades per mitjans d'informació propers a l'extrema dreta o al "complotisme", com ara l'entrevista que li van fer a Sud Radio (4) el 30 de maig d'enguany: Pour affaiblir la Russie, les Occidentaux utilisent l’Ukraine (5).

Tot i que les declaracions de Jacques Baud coincidien amb moltes de les lectures que jo havia fet prèviament i les presentava d'una manera més que coherent, no et negaré que l'orientació política dels mitjans que l'entrevistaven, aprofitant la publicació del seu darrer llibre: Ukraine entre guerre et paix (6), em feien dubtar sobre el fonament de les acusacions que hom pot trobar sobre el personatge a l'entrada que li dedica Wikipedia (cf. 3).

Però malgrat que a les pàgines de Conspiracy Watch van respondre amb arguments de pes una entrevista de Jacques Baud a RT France (7), no vaig poder evitar recordar com gairebé tots els estómacs agraïts del periodisme també acusaven de "complotisme" l'informe de Seymour Hersh (8) sobre l'atac del gasoducte Nord Stream (9) i em vaig decidir a fullejar un llibre de Jacques Baud: Gouverner par les Fake News. Conflits internationaux: 30 ans d’infox utilisées par les pays occidentaux (10). Un vell conegut de l'EPFL va escriure un article al seu blog. Et passo alguns extractes (11).
Informació truncada deliberadament o fruit d'una visió reductiva que, quan ja no es qüestiona, esdevé una postveritat. Aleshores, la realitat esdevé producte d'una percepció i ja no és el resultat de fets objectius. El problema és que aquestes postveritats condicionen la manera com veiem els problemes i els solucionem. Això sovint ens porta a definir solucions inadequades amb greus conseqüències per a la nostra humanitat.

Baud destaca acuradament les falses veritats difoses pels governs occidentals que, sovint incapaços de resoldre els seus problemes domèstics, es refugien en l'aventurisme militar.

(Alguns periodistes) No volent debatre sobre les falses veritats dels governs occidentals, sembla que ignoren que estan posant en perill els mateixos fonaments de la seva professió i de les nostres democràcies, com els recorda Hannah Arendt. Esperem pel bé de tothom que canviïn d'opinió
.
O, com hom diu a les pàgines de les emissions en francès de RTVE: L'Occident s'ha adonat que, davant de Rússia, ja no n'hi havia prou amb la propaganda i que calia passar a la desinformació (12).

Finalment, va ser a les pàgines d'un Pòdcast que he començat a seguir fa poc: The Swiss Box Conversation (13) on vaig trobar una de les millors entrevistes que he vist a Jacques Baud. Seguint la seva línia editorial, les entrevistes no tenen límit de temps, el que fa d'aquesta una de les més llargues de les publicades. Et proposo doncs que la vagis veient per parts a mesura que tinguis el temps de veure-la, perquè gairebé tot el seu contingut invita, almenys, a la reflexió, ja des de l'inici del vídeo:
En el clima actual, veus com la teva, Jacques, són molt importants perquè no sentim parlar gaire de pau i molt de guerra. Per què és tan difícil parlar de la pau? Almenys a Europa, quan llegim els mitjans, només veiem crides al lliurament de més armes, de guanyar la guerra a Rússia..., i poc, o gairebé mai, un missatge que aniria en la direcció de buscar solucions per a trobar la pau.

És cert. I aquesta és una de les coses que més m'han impactat. I no deixa de sorprendre'm que les úniques veus interessades en la pau o en trobar una solució negociada del conflicte siguin les dels militars o les dels antics membres dels serveis d'intel·ligència. I encara és més sorprenent que els polítics de gairebé totes les tendències, almenys a Occident, s'oposin a la pau. És un xic contraintuïtiu, perquè sempre tenim la impressió que són els militars els que volen la guerra i els polítics els que volen la pau. I en aquesta situació és exactament el contrari.
Espero que si tens el temps de veure aquest vídeo et pugui aprendre tantes coses com jo he après d'ell. Recorda que, si tens problemes amb la comprensió del francès, pots activar el traductor automàtic de YouTube i veure el seu contingut en subtítols en la llengua de la teva elecció. Just deixa'm afegir que, si la traducció a l'anglès és més o menys acceptable, les traduccions a l'espanyol o al català estan lluny de ser el millor que mai he vist.


  1. Armée suisse: Obligation de servir (20.06.2023)
  2. CHUV: Centre hospitalier universitaire vaudois
  3. Wikipedia: Jacques Baud
  4. Wikipedia: Sud Radio (France) || Adrien Franque: Les mauvaises ondes droito-complotistes de Sud Radio, Libération, 29.04.2023
  5. Jacques Baud : "Pour affaiblir la Russie, les Occidentaux utilisent l’Ukraine", Sud Radio, 30.05.2023
  6. Jacques Baud: Ukraine entre guerre et paix, Max Milo, 24.05.2023
  7. Antoine Hasday: Sur RT France, Jacques Baud coche toutes les cases du conspirationnisme géopolitique, Conspiracy Watch, 07.09.2020
  8. Wikipedia: Seymour Hersh [en] [fr] [es] [ca]
  9. Seymour Hersh: Así eliminó Estados Unidos los gasoductos Nord Stream, CTXT, 08.02.2023
  10. Jacques Baud: Gouverner par les Fake News. Conflits internationaux : 30 ans d’infox utilisées par les pays occidentaux, Max Milo, 27.08.2020
  11. Richard Golay: Jacques Baud: Gouverner par les fake news, ou l’empire du mensonge, Blog perso, 13.09.2020
  12. Côté face, Russie; Côté pile. URSS, RTVE, emission en français, 08.07.2021
  13. The Swiss Box Conversation: Home page, Twitter, YouTube, Facebook, SpotifyTelegram