Showing posts with label Germany. Show all posts
Showing posts with label Germany. Show all posts

Sunday, November 9, 2025

tres segles d'emigració europea




Després de més de tres mesos d'absència del blog, tinc ganes de tornar a compartir algunes de les coses que han despertat recentment el meu interès.

Arte TV (2025) Émigrés européens, des récits oubliés - YouTube, 10.10.2025
À l'antenne à partir du 08/11, disponible jusqu'au 06/11/2026

Començaré per una sèrie de tres episodis (almenys per ara) que vaig veure ahir a Arte TV: Émigrés européens, des récits oubliés (1). 

Una sèrie molt interessant resumida així a les pàgines d'aquesta cadena (1):
Durant tres segles i al llarg dels quatre continents. Des de l'inici de la Guerra dels Trenta Anys el 1618 i fins a les primeres dècades del segle XX, milions de persones de llengua alemanya es van exiliar a les Amèriques, a l'est de l'Europa o a l'Àfrica, amb l'esperança d'una vida millor.

A més de la diversitat de destins reflectida en els testimonis escrits d’emigrants, la gran força d’aquest documental rau a situar les diferents onades migratòries en el context polític, geopolític, religiós, econòmic i fins i tot climàtic del seu temps.
Pot ser que un dels fets més interessants que subratlla aquest documental és que el racisme no necessita que les seves víctimes tinguin un color de pell diferent de la dels botxins i que la teoria del gran reemplaçament (2) és molt més vella del que alguns creuen.

Si la versió en anglès de la pàgina que Wikipedia dedica a Benjamin Franklin evita parlar-ne, la versió en francès ens recorda quelcom que recull el documental: el supremacisme britànic de la majoria dels britànics de les colònies. 

I, entre els colons supremacistes, Franklin qui, convençut de la seva superioritat, denunciava així el 1753 l'arribada massiva d'immigrants alemanys a Pensilvània (3):
"Pocs dels seus fills aprenen l'anglès. Porten molts llibres d'Alemanya. Aviat seran més que nosaltres, de manera que tots els avantatges que tenim no seran suficients per preservar la nostra llengua. 
Amb l'excepció dels saxons, considerats pels britànics com els seus avantpassats, Franklin no considerava que els alemanys fossin "blancs". Com tampoc no ho eren els suecs, els russos, els italians, els francesos o els espanyols.

En un assaig publicat el 1751, Franklin lamentava que "el nombre de persones perfectament blanques en aquest món és molt baix". Fins al 1775, Franklin mai va renunciar al seu somni d'una Amèrica poblada solament per britànics.
 
Al suggeriment del seu amic, Peter Collinson, d'encoratjar les unions entre britànics i alemanys, Franklin va respondre: "En general, les dones alemanyes són tan desagradables per a l'ull anglès que caldria un dot considerable per atraure un britànic a acceptar aquest matrimoni".
Segurament a causa del reduït nombre de colons que hi van participar, el documental no diu gran cosa sobre les migracions a les Nuevas Poblaciones de Sierra Morena (4) de finals del s. XVIII i el desenvolupament en aquestes de l'agricultura i la ramaderia amb colons catòlics de l'Europa central, principalment del Baix Rin: alemanys, francesos i suïssos. Però sí que tracta extensament l'emigració de les poblacions de parla alemanya a l'Europa de l'Est, fins al Volga i més enllà; a l'Amèrica Llatina, en particular al Brasil, i també al nord d'Àfrica, a Algèria en particular.


  1. Marc Ball et Patrick Cabouat (2025): Émigrés européens, des récits oubliés. Arte TV , à l'antenne depuis le 08/11, disponible jusqu'au 06/11/2026
  2. Wikipedia: Great Replacement conspiracy theory [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia - Benjamin Franklin, d'abord colon britannique convaincu [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Nuevas Poblaciones de Sierra Morena y Andalucía [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, January 19, 2025

i és en aquest clarobscur que neixen els monstres

EM Productions - Steve Bannon: Master of Chaos (Official Trailer), YouTube, 25.10.2023
Sarah Findley - Steve Bannon: Master of Chaos (2023), IMDb
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

A principis del mes de gener d'enguany, Ketrin Jochecová va publicar un article de lectura recomanada que portava per títol: Steve Bannon: Els diners de Musk ens ajudaran a fer d'Europa un refugi populista (1). Aquest article mencionava algunes de les declaracions de Bannon recollides anteriorment per un article publicat a Bloomberg (2):
Els diners i la informació són les dues armes nuclears tàctiques de la política moderna, i podem desplegar ambdues a una escala sense precedents (...) Si Musk inverteix a Europa la mateixa quantitat de diners que ha invertit a la campanya electoral de Trump, les nacions d'aquest continent giraran cap a una agenda populista (...) No hi ha cap govern de centre-esquerres a Europa que sigui capaç de resistir aquest atac.
Pel que sigui, aquestes declaracions no han ocupat els grans titulars de la premsa europea. Una premsa que ha donat molta més importància a l'entrevista d'Elon Musk amb Alice Weidel, líder de l'AfD, el partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya.

En realitat, la premsa europea ha donat molta més importància a l'entrevista en si, que al que es va dir abans i durant aquesta. 

Pel que sigui, més enllà de les idees de l'AfD sobre el tancament de fronteres i l'expulsió dels immigrants, fora d'Alemanya no es va dir gran cosa sobre el congrés que l'AfD va celebrar l'11 de gener a Riesa (estat lliure de Saxònia), on Weidel va declarar que si un dia governava el seu partit: Enderrocarem tots els aerogeneradors. Acabarem amb aquests molins de vent de la vergonya (3).
Un xic menys del 60% de l'electricitat generada l'any passat a Alemanya procedia d'energies renovables com l'eòlica i la solar. Sense sorpresa per a ningú, les declaracions d'Alice Weidel estan en fase amb les idees de Donald Trump, que va reclamar recentment el desmantellament dels aerogeneradors del Mar del Nord.
Weidel també va criticar la decisió d'Angela Merkel de tancar les centrals nuclears alemanyes, afirmant que: No cal ser gaire llest per adonar-se que no es pot governar un país industrial només amb energia eòlica i solar

Musk, fabricant de les bateries que permeten acumular l'electricitat que produeixen els panells solars i els aerogeneradors, va respondre amicalment dient que ell és un fan de l'energia solar i de l'energia eòlica, però que no s'oposa a la idea de completar la producció de les renovables amb centrals tèrmiques convencionals (gas i carbó) i centrals tèrmiques nuclears (4).
Deixem per un moment el debut de la carrera d'estadista de Musk i tornem als estadistes professionals de la premsa. Si aquests no van donar la importància que mereixien les declaracions de Bannon amb què he obert el post d'avui (cf. 1), van estar molt més receptius a unes declaracions publicades el 14.01.2025, on creien haver  identificat l'inici de les baralles internes al si de la nova administració dels EUA (5):
Bannon va burlar-se de Musk afirmant que si va tenir "una certa influència" en el triomf de Trump i el partit republicà a les eleccions, no "té la capacitat prendre decisions ni d'informar d'aquestes decisions ni d'impulsar-les".
De totes maneres, la premsa europea va concentrar els seus titulars en les declaracions de Trump sobre l'extensió de la sobirania dels EUA al Canadà. Groenlàndia i Panamà. 

Però el sensacionalisme dels titulars contrastava amb la confusió i desconcert que es manifestava als articles d'opinió davant de l'agressivitat que mostrava Trump amb els països aliats dels EUA.
Source: Sad and Useless

El desconcert dels opinadors de la premsa europea em va fer recordar un article publicat a finals del 2021 (6), on l'autor recordava unes declaracions que Bannon va fer el 2018:
El que pugui dir el partit demòcrata no importa. La manera d'actuar contra ells és inundar la informació amb m**** (eng. Flood the zone with sh**). O, com Bannon va afirmar en una altra entrevista: No es tracta de la persuasió: es tracta de la desorientació.
Jo afegiria que tant la creació de les fàbriques de fakes i l'agressivitat dels trolls creats en aquelles fàbriques, estan al servei de la creació de l'estratègia de la contrainformació, la confusió, el desconcert ... O la desorientació, en paraules de Bannon.
Aquells ciutadans de l'estat espanyol que s'estiguin trencant el cap per a trobar una expressió menys escatològica per traduir l'estratègia de Bannon farien bé de recordar que, des de temps immemorables, aquesta es coneix al seu país com l'estratègia de la tinta del calamar. Una estratègia utilitzada ad nauseam per les dretes nacionalistes de l'estat espanyol (7).
Quan el calamar es troba en una situació de perill, expulsa la tinta per poder escapar de manera desapercebuda. Aquesta tècnica es configura de manera diferent en política: s'utilitza per distreure l'opinió pública en l'accessori, mentre el deep state s'ocupa de l'essencial, amagat en la tinta dels mitjans de comunicació al seu servei.
Tornant a l'agressivitat de les declaracions de Trump, no conec quina serà l'estratègia geopolítica i militar de la nova administració dels EUA. Però recordo que aquestes declaracions no estan en fase amb les promeses que es van fer durant la campanya electoral: 
La quadratura del cercle. Les expulsions de milions d'immigrants il·legals, el tancament de les fronteres a les importacions, la pujada de salaris i la baixada de preus dels productes de consum, en particular aquells lligats a l'alimentació. 
I sobre aquest darrer particular, m'agradaria recordar que, pocs dies després de la seva elecció, Trump manifestava que aquest seria un objectiu molt difícil d'assolir (8).

BBC News - Donald Trump says he 'would encourage' Russia to attack non-paying Nato allies, YouTube, 11.02.22024

Desconec doncs si les declaracions de Trump fan part de l'estratègia de la tinta del calamar o si responen a l'única alternativa identificada pels membres de la nova administració davant el previsible incompliment de les seves promeses electorals.

El cas és que els analistes polítics estan desorientats. Aquestes declaracions tenen per objectiu enemistar els EUA amb els seus veïns: Canadà i Mèxic? Debilitar al seu principal soci occidental: la UE, afavorint la seva implosió? Acabar amb l'aliança militar hegemònica del món occidental: l'OTAN? Crear un conflicte de difícil solució amb la factoria del món: la Xina?

No puc descartar que tot l'enrenou creat per la premsa europea sobre les declaracions de Trump sobre Canadà, Groenlàndia o Panamà no és més que una estratègia de la tinta del calamar per evitar parlar de les declaracions de Trump amenaçant el futur de l'OTAN, en cas que els seus membres no augmentin ràpidament el seu pressupost de defensa a un 5% del PIB: una despesa militar superior a la consentida en el punt àlgid de la Guerra Freda? (9).

Però, francament, no ho sé. Tanmateix, com la memòria dels éssers humans té les ales molt curtes, crec que val la pena recordar que les declaracions i les amenaces de Trump no sempre s'han materialitzat en res que hagi anat més enllà de reforçar la fidelitat del seu electorat. Moltes, em donen un sentiment de déjà vu, com pots veure a un vell post que vaig publicar el novembre del 2016, poc abans del primer mandat de Trump (2017-2021) (10):
Trump té al seu programa la definició d'una estratègia de ruptura de tractats de lliure comerç, la imposició de drets duaners per a protegir la indústria local amb la creació de llocs de treball i l'objectiu d'assegurar la competitivitat de la indústria americana gràcies a una energia de producció local i a bon preu (...).

El nou president pot derogar les lleis i les taxes que vulgui (...) però crec que la política energètica de la nova administració no serà res d'altre que el que les empreses del sector decideixin fer. I, fins i tot en aquest cas, uns i altres, faran bé d'escoltar què n'han de dir els diferents estats de la federació.
I ara, si m'ho permets, m'agradaria tornar al tema de l'energia nuclear per la qual semblen apostar amb entusiasme la nova administració dels EUA i les dretes populistes europees.

Aquells que em seguiu des de fa temps en aquest blog, ja sabeu que detesto les teories conspiracionistes. Però actualment només veig un país que pugui estar interessat a promoure l'energia nuclear: Rússia (11):
Els recursos miners de Rússia no estan en fase amb les necessitats de les seves centrals nuclears. Els contractes de subministrament de mineral d'urani que Rússia té signats amb països estrangers, representen el triple del que consumeixen els seus propis reactors.

Només 12 països disposen de la capacitat d'enriquir l'urani necessari pel funcionament de les centrals nuclears. Però 
els baixos costos de producció de Rússia en aquest mercat liberalitzat, li ha permès controlar gairebé el 40% del mercat.
Desconec si, com s'ha afirmat sovint a la premsa occidental, les dretes nacionalistes que defensen aquest tipus d'energia reben o no favors de Rússia. Tanmateix, no m'atreveixo a afirmar el contrari. Bàsicament, perquè els industrials occidentals fa temps que semblen haver perdut l'interès per una font d'energia que té un cost més elevat que el de les energies renovables. I, davant del desinterès dels industrials occidentals, l'interès entusiasta de les dretes nacionalistes per promoure aquest tipus d'energia em sembla altament sospitós.
Abandonar l'euro, rebutjar la UE, nacionalisme en lloc de fronteres obertes i no donar suport als acords de lliure comerç: la llista és llarga i alarmant. Tanmateix, les propostes de l'AfD en terreny de la política energètica augmentarien la dependència d'Alemanya del gas i del petroli, i l'únic beneficiari seria el cap d'Estat rus Vladímir Putin. (cf. 3)
En efecte, com podem veure a Espanya en el cas de la central nuclear d'Almaraz, malgrat les disposicions legals que permeten allargar el temps d'explotació d'una central nuclear, el seu cost de funcionament i de manteniment, fan que alguns dels seus propietaris renunciïn a allargar la seva vida útil i prefereixin seguir l'opció del seu tancament. Altrament, com podem veure a continuació, la idea de construir noves centrals nuclears està molt lluny de ser evident (12).
Jaume Morron: EON, RWE i la coalició CDU/CSU rebutgen la idea de reobrir els reactors nuclears alemanys tancats definitivament i en procés de desmantellament, dialEc, 14.11.2024
Siguem seriosos i admetem que, tret de l'Enric Juliana (13), ningú pot anticipar amb seguretat què passarà durant el mandat de Trump. Tanmateix, en l'anàlisi de Juliana he trobat a faltar una frase d'Antonio Gramsci que segurament va conèixer durant el període de la seva militància comunista al PSUC (14): El vell món s'està morint. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur neixen els monstres.

No és necessari tenir el do de la clarividència per a saber que el vell món de l'hegemonia econòmica i militar d'occident sobre el planeta s'està morint. Tampoc per a caure en la imprudència de creure que el reemplaçarà un de millor. Però tenir identificats als monstres i les claus que expliquen les seves accions és essencial per a no caure en la desorientació i l'angoixa vital en la qual ens pot submergir la seva ofensiva política de comunicació.

Podria afegir que una bona idea seria practicar la lectura dels mateixos clàssics que han llegit els monstres. Com ara Sun Tzu, el seu Art de la Guerra i les seves sentències: Si coneixes al teu enemic i et coneixes a tu mateix, no hauries de témer el resultat de mil batalles. Si et coneixes a tu mateix, però no al teu enemic, per cada batalla que guanyis patiràs una derrota. O, si no coneixes ni al teu enemic ni a tu mateix, perdràs totes les batalles.

En tot cas, em sembla que, just per començar, l'essencial és no ser víctima de l'estratègia de la tinta del calamar. No caure en els seus paranys i mantenir una discreta distància de seguretat amb aquells que la practiquen. Però, per damunt de tot, mantenir-nos el més allunyats possible dels seus propagandistes.


  1. Ketrin Jochecová: Steve Bannon: Musk’s money will help us make Europe a populist haven, Politico, 08.01.2025
  2. Alex Wickham et al.: Musk Takes Slash-and-Burn Style to Europe After Bolstering Trump, Bloomberg, 08.01.2025
  3. Tras los comentarios de Weidel sobre la demolición de aerogeneradores: La industria advierte de grandes daños, MarketScreener, 12.01.2025
  4. Tamsin Paternoster: Elon Musk y la jefa de la extrema derecha alemana organizan un chat en línea que la UE advierte que podría ser ilegal, EuroNews, 09.01.2025
  5. Myah Ward, Dasha Burns: Bannon taunts Musk: He doesn’t have that much power, Politico, 14.01.2025
  6. Brian Stelter: This infamous Steve Bannon quote is key to understanding America’s crazy politics, CNN Business, 16.11.2021
  7. Julio González García: Ayuso y la estrategia del calamar, Global Politics and Lauw, 12.09.2022
  8. Alexandra Hutzler: Trump now says bringing down grocery prices, as he promised, will be 'very hard', ABC News, 13.12.2024
  9. Joshua Posaner et al.: Europe splits on Trump’s call to dramatically boost defense spending, Politico, 08.01.2025 || Andrew Gray, Lili Bayer: NATO won't back Trump's new defence spending target but will raise its sights, Reuters, 10.01.2025 || Rebecca Rommen, Nathan Rennolds: Europe is divided over Trump's call for NATO members to boost defense spending to 5% of GDP, Business Insider Europe, 12.01.2025
  10. Veure El futur de la política energètica als USA, publicat en aquest blog el 15.11.2016
  11. Teva Meyer: L’uranium : une ressource stratégique, Vie Publique, 04.08.2023
  12. Jaume Morron: EON, RWE i la coalició CDU/CSU rebutgen la idea de reobrir els reactors nuclears alemanys tancats definitivament i en procés de desmantellament, dialEc, 14.11.2024
  13. Enric Juliana: Imperio, palabra del 2025, YouTube, 11.01.2025
  14. Wikipedia: Enric Juliana [en] [fr] [es] [ca] || Agustí Colomines i Companys: ¿Por qué Enric Juliana no tiene razón?, Blog personal, 29.03.2015

Sunday, May 5, 2024

psicopolítica i control mental

Byung-Chul Han - La psicopolítica y el control mental del neoliberalismo, YouTube, 12.10.2022

Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
El vídeo amb què he obert el post d'avui ens parla d'un filòsof del qual probablement no has sentit parlar abans o molt poc: Byung-Chul Han (1). Va nàixer a Seül (Corea del Sud) i, després d'estudiar metal·lúrgia a la Universitat de Corea (Seül), va marxar durant la dècada dels 1980 a Alemanya per estudiar filosofia, literatura alemanya i teologia catòlica a Freiburg im Breisgau i a Múnic. El 1994 es va doctorar a Freiburg im Breisgau, el 2000 va obtenir a la universitat de Basilea (Suïssa) l'habilitació que li permetia donar classes a una universitat. El 2010 va donar classes a la Karlsruhe University of Arts and Design i més tard va ser professor de la Universität der Künste Berlin.

Byung-Chul Han escriu en alemany. Si trobes una pàgina personal o un compte seu a cap xarxa social, no deixis de dir-m'ho. El mateix et dic si trobes alguna entrevista. En realitat, si vols saber alguna cosa d'ell, a menys que coneguis l'alemany, hauràs de llegir les traduccions dels seus llibres o aquells articles on altres escriuen sobre ell. Per exemple, hi ha un munt d'articles d'opinió a La Vanguardia o El País on el mencionen, però ni els he llegit tots, ni estic en condicions d'assegurar-te que els seus autors hagin llegit un llibre d'ell.

Pel que fa a la temàtica tractada al vídeo amb què he obert el post d'avui: La psicopolítica i el control mental del neoliberalisme segons Byung-Chul Han, he trobat un paràgraf a una entrada en espanyol a Wikipedia (2) que resumeix força bé el seu pensament:
En un llibre titulat precisament Psicopolítica (Editorial Herder 2014), el filòsof Byung-Chul Han descriu la psicopolítica com aquell sistema de dominació que, en lloc de fer servir el poder opressor, utilitza un poder seductor, intel·ligent, que aconsegueix que els homes se sotmetin per ells mateixos a l'entramat de la dominació.

En aquest sistema, el subjecte sotmès no és conscient de la seva submissió. L'eficàcia del psicopoder rau en el fet que l'individu es creu lliure, quan en realitat és el sistema el que està explotant la seva llibertat. La psicopolítica se serveix d'un Big Data que s'apropia de les dades que els individus li lliuren de manera voluntària. Aquesta eina permet fer pronòstics sobre el comportament de les persones i condicionar-les a un nivell prereflexiu.

L'expressió lliure i la comunicació que es difonen per les xarxes esdevenen control i vigilància totals, conduint a una autèntica crisi de la llibertat. Segons Byung-Chul Han, aquest poder intel·ligent podria detectar fins i tot patrons de comportament de l'inconscient col·lectiu que atorgarien a la psicopolítica un control il·limitat. El nostre futur dependrà que siguem capaços de servir-nos del que és inservible, de la singularitat no quantificable, de la idiotesa i, fins i tot, d'aquells que no participen ni comparteixen.
Herder Editorial - Byug- Chul Han: 5 conceptos clave para entender su pensamiento, YouTube, 09.02.2023

Confesso no tenir ni idea de com es viu el catolicisme a Corea del Sud. Però, com Han és catòlic, l'imagino informat que, molt abans de les xarxes socials i del Big Data, ja existia un sistema de captura de les informacions més sensibles de la gent a través d'una xarxa mundial de confessionaris, i que el processament global de totes aquestes informacions es realitzava a un sistema centralitzat al Vaticà.

Coneixedor d'una xarxa d'espionatge que ha demostrat durant segles tenir una temible eficàcia, entenc que Han pensi que la potència de càlcul dels ordinadors pugui arribar enllà on el Vaticà mai no va arribar, i que és per això que Han es refusa a deixar la més mínima traça a la xarxa.
Tanmateix, si Han utilitzés Google i Amazon de tant en tant, veuria com aquests sistemes seguirien metrallant-lo durant setmanes amb missatges comercials per vendre-li productes que acabava d'adquirir. Si visqués als EUA, realitzaria que viure com immigrant il·legal no li ha impedit mai a ningú tenir un pis de lloguer, un crèdit o un permís de conduir. Si es donés una volta pel metavers de FaceBook (3) moltes de les coses que li han explicat li caurien per terra. I si tingués a bé pagar-me una birra, podria explicar-li tres o quatre coses sobre informàtica que li farien veritablement por, però no en el sentit que li fan ara.
En qualsevol cas, com d'alguna manera ho he viscut a la meva vida professional, estic totalment d'acord amb la reflexió que Byung-Chul Han fa sobre la psicopolítica i el control mental del neoliberalisme. Però també he vist que, quan les estratègies de seducció no tenen el resultat que hom pretenia, el sistema de dominació té la resiliència necessària per utilitzar les velles estratègies.

Així doncs, estar d'acord amb l'anàlisi de Han no em fa oblidar la pertinència d'allò que va dir Aldous Huxley en 1932, ni molt menys les preguntes que Étienne de La Boétie es va fer al s. XVI (4). Està clar que les formes han canviat, però crec que els fonaments no s'han bellugat d'un mil·límetre des de fa molt de temps.


  1. Wikipedia: Byung-Chul Han [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Psicopolítica [en] [fr] [es] [ca]
  3. Veure Parlem del metavers?, publicat en aquest blog el 23.04.2024
  4. Veure Discours de la servitude volontaire, publicat en aquest blog el 25.02.2024

Friday, April 5, 2024

canvi climàtic - les dades (1/2)



El passat mes de gener vaig publicar un post on et parlava del problema de comparar les temperatures del present amb les d'un passat del qual, un dia acabarem per admetre-ho, tenim informacions molt limitades (1).

Unes informacions del passat que, pel que fa a Suïssa, es van enregistrar a unes estacions de mesura que van entrar en funcionament en diferents anys de diferents segles, amb aparells i mètodes de mesura que no es van estandarditzar fins al 1863, i de les que només tenim sèries completes de dades per un nombre reduït d'estacions. I, per acabar-ho d'adobar, només calia afegir a la confusió un concepte que no vol dir estrictament res: les temperatures preindustrials (2):
Només un nombre reduït de les 88 estacions de mesura que hi havia el 1864 estan encara en funcionament. Les altres van ser abandonades o substituïdes per altres estacions. En alguns casos, l'estació encara és present, però la sèrie de mesures es va interrompre temporalment. Si prenem l'exemple de l'any 1863 a la Suïssa francòfona, de les 17 estacions que hi havia (...) només Ginebra, Neuchâtel i Gd-St-Bernard tenen una sèrie completa de dades fins a l'actualitat.
Source: New Atlas (2022)

Just per situar-nos en un context cronològic, et proposo que donis un cop d'ull a una pàgina neozelandesa que presenta d'una manera didàctica l'evolució de les mesures climatològiques al llarg de la història (3). He corregit algunes dades en la transcripció de l'apartat dedicat a Daniel Fahrenheit (4) basant-me en les informacions recollides a Wikipedia:
El 1713, l'alemany Daniel Fahrenheit va començar a experimentar amb termòmetres de mercuri. El 1714 va reeixir a crear el primer termòmetre fiable per la mesura de les temperatures, construït amb vidre i mercuri. El 1717 va reeixir a produir en sèrie i a comercialitzar els primers termòmetres que presentaven la novetat de mostrar la mateixa temperatura en la mateixa situació, encara que aquesta es mesurés en diferents aparells. En 1724 va crear la primera escala de temperatura, que imprimiria als seus termòmetres. En aquesta escala, el gel es fon a 32 °F, la temperatura corporal és de 98,6 °F i l'aigua bull a 212 °F. Aquesta és l'escala que encara s'utilitza avui als EUA.
On estava? Ah, sí, les temperatures preindustrials Si, pel que fa a les mesures fiables de la temperatura, ja hem vist un parell de coses sobre Daniel Fahrenheit, et proposo que ens aturem un moment sobre l'inici de la revolució industrial:
En 1763-1764, mentre James Watt reparava una màquina de Newcomen, va començar a pensar a fer unes modificacions per millorar-la. El 1774 va crear amb Matthew Boulton una empresa per construir una nova màquina de vapor que reemplaçaria la màquina de Newcomen. Pocs anys més tard la patentaria. Hom considera aquesta màquina com el gran motor de la revolució industrial.
Crec que val la pena recordar que el període de temps que cobreix els anys entre la producció del primer termòmetre fiable de Daniel Fahrenheit i la fabricació de la màquina de Thomas Newcomen o la de James Watt va tenir lloc durant La Petita Edat de Gel (5), un període caracteritzat per unes temperatures molt baixes a la regió de l'Atlàntic Nord.

No estic dient que no hi ha altres tècniques que permetin conèixer les temperatures que hi havia al planeta abans de la fabricació del primer termòmetre de Daniel Fahrenheit. Però vull sostenir la idea que, quan ens movem en escales on 1 °C pot marcar una gran diferència pel que representa en termes de canvi climàtic, cal ser molt prudents amb la utilització de les mesures, i documentar escrupolosament quines són les fonts o les tècniques que hom ha utilitzat per extreure les conclusions fetes a partir d'elles.
Per exemple, imagina que hom et diu que les mesures de pluviometria que et presenta una gràfica històrica han estat recuperades a partir del nombre de rogatives que es transmetien a les autoritats eclesiàstiques implorant la pluja. Que quan aquelles manifestacions pujaven en intensitat, hom ho ha interpretat com que la sequera era més forta. I que algú ha desenvolupat un mètode per traduir aquelles informacions "qualitatives" (deixem-ho així) en valors quantitatius.

No sé què en pensarien d'aquests mètodes els jesuïtes que el 1904 van fundar l'Observatori de l'Ebre en 1904. Tampoc sé què en pensaran aquells ciutadans que segueixen estan orgullosos que Catalunya disposi de les sèries meteorològiques més antigues d'Espanya. Tot el que puc dir és que, personalment, no dono gaire crèdit als valors quantitatius estimats a partir d'aquelles "rogatives". I que, molt probablement, em comportaria de manera un xic desagradable amb algú que les presentés com a prova de quines eren les precipitacions en temps preindustrials.
Pel que fa a tot allò que pugui estar lligat al concepte de preindustrial, crec que no tinc ja gran cosa més a dir. Bé, sí, però ho faré un dia que tingui més temps, a la segona entrega d'aquest post.
By R. Curry, Woods Hole Oceanographic Institution/Science/USGCRP, CC BY 3.0, Link

El mes de març vaig publicar un post on parlava d'un eventual col·lapse de l'Atlantic meridional overturning circulation (AMOC) (6). En aquest post hi havia un paràgraf on et parlava del nerviosisme dels investigadors de la Technische Universität München (Alemanya) pel fet de no disposar de prou dades per comprendre la dinàmica de l'AMOC.
Uns dies més tard, vaig llegir que, l'octubre del 2023, altres investigadors deien que, més enllà de la disponibilitat de més dades per l'anàlisi de l'AMOC, el problema es trobava principalment en la qualitat d'aquestes. Es demanaven si valia la pena seguir recollint dades sense reflexionar abans com resoldre les seves deficiències, amb l'objectiu de crear un nou sistema d'observació que corregís les llacunes en les dades de l'antic sistema (7).
Al mateix post t'explicava, a cop de destral, que la disponibilitat de dades de qualitat és un element crucial en el disseny dels models climàtics i en la fiabilitat de les seves prediccions:
  • Complexitat dels models: els models climàtics intenten simular sistemes naturals que, en si mateixos, són extraordinàriament complexos i han de tenir en compte d'un gran nombre de factors.
  • Dades insuficients: els models climàtics requereixen una enorme quantitat i diversitat de dades per ser precisos. Tanmateix, sovint hi ha una manca de dades històriques i actuals, especialment a escala regional.
  • Incertesa de les prediccions: a causa de la complexitat dels models i la manca de dades, les prediccions dels models climàtics estan envoltades d'incerteses.
Gavin Schmidt: Why models of climate change matter (TED 2014), YouTube, 01.05.2014
Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Hem arribat a un punt d'inflexió on les dades utilitzades per elaborar prediccions que fins ara es consideraven fiables no són ja suficients o no tenen la qualitat esperada? En contrast amb allò que afirmava; Gavin A. Schmidt -Director of the NASA Goddard Institute for Space Studies (GISS) a la conferència TED del 2014 que pots trobar aquí damunt, a un article publicat deu anys més tard a Nature, Gavin A. Schmidt reconeixia quelcom inquietant (8):
Vaig heretar un projecte que fa un seguiment dels canvis de temperatura des del 1880. Utilitzant aquest fons de dades, he fet prediccions climàtiques a principis de cada any des del 2016. És humil i una mica preocupant admetre que cap any ha confós més els científics del clima que el 2023.
Si ho he entès bé, Gavin A. Schmid ens està  parlant de vuit anys de prediccions que van començar el 2016 (l'any de la conferència TED va ser el 2014) i d'un any en què aquestes no es confirmen (2023) i ens porten davant d'una situació dramàtica. Només puc dir que jo soc molt més indulgent amb els resultats d'algunes de les previsions de MeteoSuisse.

Tanmateix, tot i que el subtítol de l'article de Gavin A. Schmidt afirmava que: Necessitem amb urgència més i millors dades, més endavant tot invita a pensar que el problema es troba justament en la incapacitat actual de modelitzar correctament la complexitat del clima del nostre planeta:
L'anomalia de la temperatura del 2023 ha revelat una bretxa de coneixements sense precedents, potser per primera vegada des de fa uns 40 anys, quan les dades dels satèl·lits van començar a oferir a la modelització una visió inigualable i en temps real del sistema climàtic de la Terra. Si l'anomalia d'El Niño no s'estabilitza l'agost d'enguany, una expectativa raonable basada en esdeveniments anteriors d'El Niño, aleshores el món estarà en un territori inexplorat.

Això podria implicar que l'escalfament global ja estaria alterant el funcionament del sistema climàtic molt abans del que havien previst els científics. També podria significar que les inferències estadístiques, basades en esdeveniments del passat, són menys fiables del que pensàvem, afegint més incertesa a les prediccions estacionals de les sequeres i els patrons de pluja (...)

Gran part del clima del món està impulsat per enllaços complexos i de llarga distància, coneguts com a teleconnexions, alimentats pels corrents marins i atmosfèrics. Si el seu comportament està canviant o divergeix notablement de les observacions anteriors, hem de conèixer aquests canvis en temps real. Necessitem saber per què el 2023 va resultar ser l'any més càlid dels últims 100.000 anys. I necessitem saber-ho ràpidament.
Més enllà de totes les salvatjades que l'home hagi pogut infringir al planeta que l'ha permès viure i que expliquen bona part del que està passant, estic segur que Gavin A. Schmidt sap molt més que jo sobre paleoclimatologia i també sobre que el canvi climàtic és una constant del nostre planeta des de l'època en què..., ho veurem en un altre post més endavant. En el cas concret de l'alarma causada per la fusió del gel als pols (9):
En primer lloc, hem d'aclarir les nostres percepcions del temps geològic que es deriven de la nostra visió limitada del clima al llarg de la història humana. Pot ser temptador veure tota la preindustrialització com una mena d'Edèn climàtic, que com a humans hem corromput i, per tant, que la Terra estaria millor sense nosaltres.

La veritat és molt més estranya, miraculosa i interessant. Mai hi ha hagut una línia de base climàtica al planeta. De fet, el nostre clima actual és més una anomalia que una regla. Des dels albors de la vida pluricel·lular, els casquets de gel han cobert els pols com a màxim un 20% del temps
.
Analista de dades: algú que fa conjectures de precisió basades en dades poc fiables proporcionades per persones amb coneixements qüestionables.

Si la descripció del treball d'analista de dades amb la que he il·lustrat aquesta part del post t'ha fet riure, t'he de dir que, en molts casos, no està molt lluny de la realitat.

Al llarg de la meva vida professional, he treballat donant suport a enginyers que basaven els seus càlculs pel disseny d'una nova línia elèctrica basant-se en hipòtesis climàtiques que els permetrien assegurar, en cas de situacions extremes, el funcionament d'aquells equipaments: torres d'alta tensió, conductors, etc. També he donat suport als analistes i enginyers que dissenyaven els models que guien les previsions de consum elèctric que preparen els plans de producció de les centrals elèctriques. Uns models on, com pots imaginar, les previsions meteorològiques tenen un pes molt important.

Tinc doncs alguna idea de què representa haver de presentar resultats quan no has pogut trobar algunes de les dades que necessitaves i has hagut de treballar amb inferències estadístiques, o quan t'has quedat amb dubtes sobre la qualitat de les dades que has utilitzat. No és un treball fàcil. Així que, no puc més que imaginar remotament la complexitat dels models climàtics amb què treballen els equips sota la direcció de Gavin Schmidt.
Si els registres meteorològics actuals em diguessin que les torres d'alta tensió que vam dissenyar basant-nos en hipòtesis climàtiques que fa uns anys consideràvem fiables, avui haurien de suportar la força de vents o d'allaus que abans no coneixíem, que la fusió del permafrost comprometria els fonaments que les donen suport, o que els conductors haurien de suportar la força de vents, de càrregues de gel o de temperatures a l'estiu que abans no coneixíem, tindríem un problema: les situacions extremes ja no serien les mateixes.

Podríem tornar a analitzar aquells equipaments en la situació actual..., però 
les situacions extremes semblen ja imprevisibles. Et deixo imaginar el que això pot voler dir en termes de seguretat de l'aprovisionament elèctric, gestió de riscs, cost d'assegurances, etc.
Com la responsabilitat de la NASA va molt més enllà de la d'una empresa elèctrica d'un petit país alpí, entenc perfectament la preocupació de Gavin Schmidt quan diu que necessita, amb urgència, més i millors dades en temps real. Car, els models climàtics que hom havia construït durant anys, gràcies a inferències estadístiques basades en esdeveniments anteriors, podrien no ser ja vàlids si l'escalfament global ha alterat el funcionament del sistema climàtic que hem conegut fins ara.

Estic segur que l'equip de Gavin Schmidt ha fet els tests necessaris per saber quines són les dades que necessita, quin és el temps màxim en què haurien d'estar disponibles i quin és el seu cost d'adquisició. També estic segur que té un projecte ferm, amb un pressupost precís i que ja l'ha presentat a la instància governamental adequada que haurà d'alliberar els recursos humans, materials i financers necessaris.

Si no és el cas, tenim un problema afegit.


  1. Veure Estacions astronòmiques i estacions meteorològiques, publicat en aquest blog el 29.01.2024
  2. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6), publicat en aquest blog el 09.05.2021
  3. Measuring the weather – a timeline, Science Learning Hub
  4. Wikipedia: Daniel Gabriel Fahrenheit [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia: Little Ice Age [en] [fr] [es] [ca]
  6. Veure Un viatge de retorn al Dryas recent ? publicat en aquest blog el 23.03.2024
  7. Frajka-Williams, Eleanor; Foukal, Nicholas; Danabasoglu, G.. (2023). Should AMOC observations continue: how and why?. Philosophical Transactions of the Royal Society A. 381. 10.1098/rsta.2022.0195
  8. Gavin Schmidt: Climate models can’t explain 2023’s huge heat anomaly - we could be in uncharted territory, Nature 627, 467 (2024) [PDF]
  9. Patrick Mellor: Why Paleobiology Is Critical to our Climate Future, Livin Carbon Blog, 21.12.2022

Saturday, March 23, 2024

un viatge de retorn al dryas recent ?

FRANCE 24 Español - La Corriente oceánica del Atlántico podría colapsar en las próximas décadas, YouTube, 27.07.2023
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos publicats en aquest post, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

El febrer d'enguany vaig llegir un tweet on Antonio Turiel (1) es mostrava remarcablement emprenyat després de llegir un article publicat dos dies abans a una revista americana: Science Advances (2).
Aplicant nous mètodes d'observació i de càlcul, hom pot confirmar que la Atlantic meridional overturning circulation (AMOC), de la qual forma part el Gulf Stream, està mostrant signes de col·lapse que permetent pronosticar quins seran els seus efectes a diferents regions del planeta.
El vídeo amb què he obert el post d'avui, emès per FRANCE 24, ja era una reacció a la publicació d'un estudi publicat a Nature Communications (3) que presentava, mig any abans!, gairebé els mateixos resultats i les mateixes advertències (3):
L'augment de les temperatures està provocant la fusió d'enormes masses de gel a l'Àrtic, i aquest enorme volum d'aigua menys densa és una amenaça per al funcionament de la circulació oceànica, que podria aturar-se, tal com la coneixem, amb efectes nefastos pel clima.
Abans d'anar més lluny, m'agradaria presentar-te una física alemanya que adoro: Sabine Hossenfelder (4) i un vídeo on tracta el tema del col·lapse de l'AMOC.

Sabine Hossenfelder - Climate Change Won't Stop The Gulf Stream. Here's Why, YouTube, 21.01.2023

Sabine Hossenfelder ens recorda alguns dels principis bàsics de la Geografia Física del nostre planeta que no estic molt segur que facin part d'alguns dels models matemàtics utilitzats en l'estudi de l'anunciat i probablement inevitable col·lapse de l'AMOC. També he de dir que, en aquells models en els quals aquests principis bàsics s'han pogut tenir en compte, de vegades tinc dificultats per comprendre la lògica dels seus resultats.

The Wild Project #81 - Jesús Reolid da una opinión controvertida sobre el cambio climático, YouTube, 25.09.2021

Si Sabine Hossenfelder ens recorda alguns dels principis bàsics de la Geografia Física dels quals rarament parlen els físics que investiguen el fenomen del col·lapse de l'AMOC, un article publicat per Xavier Fonseca a La Voz de Galicia (5), em va recordar que tampoc parlen gaire del passat geològic del nostre planeta. 

Sabem que la principal característica de l'escalfament global d'origen antropogènic és la seva velocitat, que no coneix precedents. Però, com ens recorda Xavier Fonseca (5), fa gairebé 13.000 anys es va produir un canvi climàtic de caràcter abrupte que hom coneix amb el nom de Dryas recent (6). Paga la pena recordar-lo:
Fa aproximadament uns 12.900 anys, quan el clima havia deixat enrere l'últim màxim glacial (7) i es trobava en una etapa d'escalfament, es va produir un canvi climàtic relativament sobtat. 
En el decurs d'unes dècades les temperatures a Groenlàndia van disminuir entre 4 i 10 °C, les glaceres van avançar arreu d'Europa i el clima va esdevenir molt sec a gran part del nord temperat.

Com pots veure al vídeo que pots trobar a continuació, la hipòtesi més recolzada actualment és que l'augment progressiu de la temperatura que va començar després de l'últim màxim glacial, fa uns 20.000 anys, va provocar una fusió del gel que va alliberar enormes masses d'aigua dolça des d'Amèrica del Nord vers les aigües de l'Àrtic. Quan aquella enorme massa d'aigua va arribar a l'Atlàntic, va fer col·lapsar l'AMOC.

Aquell fred, que va canviar el clima en poques dècades (a la Mediterrània oriental hom parla de 20 anys!), va durar uns 1.300 anys. Vers l'11.600 aC la temperatura va tornar a augmentar, donant pas a l'Holocè (8), que és l'època geològica en què encara estem vivint.
PBS Eons - When the Earth Suddenly Stopped Warming, YouTube, 17.12.2020

El fenomen del Dryas Recent es repetirà? Abans de respondre aquesta qüestió, m'agradaria proposar-te llegir un article d'Horizons -el magazín de la recerca suïssa- dedicat al risc de desestabilització de l'AMOC, (9), que ens advertia de les dificultats que existeixen per analitzar aquest risc amb precisió.  
  • Complexitat dels models: els models climàtics intenten simular sistemes naturals que, en si mateixos, són extraordinàriament complexos i han de tenir en compte un gran nombre de factors.
  • Dades insuficients: els models climàtics requereixen una enorme quantitat i diversitat de dades per ser precisos. Tanmateix, sovint hi ha una manca de dades històriques i actuals, especialment a escala regional.
  • Incertesa de les prediccions: a causa de la complexitat dels models i la manca de dades, les prediccions dels models climàtics estan envoltades sovint d'incerteses.
L'article d'Horizons també ens parlava del nerviosisme d'alguns investigadors de la Technische Universität München (Alemanya):
Només hi ha dos grans programes de recerca oceanogràfica que estan recollint dades des del 2004 (...). Per fer càlculs vàlids per entendre la dinàmica de l'AMOC hom necessitaria sèries de dades de períodes d'almenys cent anys. A més, les mesures de velocitat i salinitat se segueixen fent principalment a la superfície i no a les profunditats de l'oceà, i a més, de manera molt puntual.
Per fer front a la manca de dades, els investigadors de l'Oeschger Centre for Climate Change Research (OCCR) de la Universität Bern (Suïssa), van decidir centrar-se en l'estudi dels processos del final de l'edat glacial més recent, fa 15.000 anys. 

Els resultats del seu estudi es va publicar a Nature Geoscience l'abril de 2023: pots trobar una versió lliure en PDF al Bern Open Repository and Information System (BORIS) (10).
A l'inici de l'última edat glacial, la quantitat d'aigua de desglaç que va fluir a l'Atlàntic Nord no era tan gran com hom pensava anteriorment. I malgrat l'augment de les temperatures, la circulació de l'AMOC no va col·lapsar completament, sinó que simplement es va alentir. 
Helmholtz Association of German Research Centres

Fa uns dies vaig publicar un post on parlava de les "excursions" del camp magnètic de la Terra (11). Més concretament de l'excursió geomagnètica de Laschamp, de la qual l'amic Copilot em va dir que: va interrompre els corrents oceànics i els patrons de circulació atmosfèrica. Aquests canvis van provocar un augment de la variabilitat climàtica, amb fluctuacions més freqüents entre períodes més càlids i més freds.

Ràpidament, una idea em va passar pel cap. Uns minuts més tard, vaig veure que altres l'havien tingut molt abans que jo (12):
Hi ha una quantitat significativa d'evidències que sostenen la idea que les excursions geomagnètiques són responsables dels canvis climàtics bruscos observats durant el període del Dryas recent.
Com el Dryas recent i l'excursió geomagnètica de Laschamp no coincidien en el temps, vaig demanar-li a Copilot si s'havien identificat altres excursions geomagnètiques durant el Dryas recent. Copilot va respondre amb tres excursions geomagnètiques que podrien haver influït en els patrons climàtics durant el Dryas recent i un dels esdeveniments de Heinrich (13).

Com dues de les respostes no coincidia cronològicament amb el Dryas recent, vaig retenir l'excursió geomagnètica de Gothenburg (14). Seguidament, vaig demanar a Copilot si hi havia una correlació entre aquesta excursió i la modificació de la circulació oceànica. Et resumeixo la seva resposta:
L'estat actual de la recerca suggereix que les excursions geomagnètiques, inclòs l'esdeveniment de Gothenburg, poden estar associades amb un canvi climàtic ràpid. Alguns estudis han indicat que poden estar relacionades amb caigudes abruptes de temperatura, tal com es va observar durant el Dryas recent.

Tot i que l'excursió geomagnètica de Gothenburg és un esdeveniment molt important en l'estudi del camp magnètic de la Terra i els seus vincles potencials amb els canvis climàtics del passat, establir una relació causal directa entre les excursions geomagnètiques i el canvi climàtic és un tema molt complex i requereix seguir aprofundint en la recerca.
Tot sembla indicar doncs que, si no reeixim a reduir les emissions de CO₂ el més aviat possible, ens arrisquem a crear les condicions que van donar lloc al Dryas Recent. I sabem prou per saber què és el que pot passar. Que els investigadors no estiguin en condicions d'identificar amb precisió quan arribarem al punt d'inflexió, o si hi ha altres factors que també l'expliquen, sembla totalment irrellevant com argument per a no atacar amb decisió almenys la causa principal que es troba darrere d'aquest risc.

Naturalment, si ens acaben ficant en una guerra nuclear, res de tot això tindrà la més mínima importància per a la humanitat.


Altres lectures recomanades
  1. Antonio Turiel: Aún en estado de shock por el último artículo sobre la AMOC, Tweeter, 11.02.2024 10:38
  2. René M. van Westen et al.: Physics-based early warning signal shows that AMOC is on tipping course, Science Advances, Vol 10, Issue 6, 09.02.2024, DOI: 10.1126/sciadv.adk1189
  3. Ditlevsen, P., Ditlevsen, S.: Warning of a forthcoming collapse of the Atlantic meridional overturning circulation. Nature Communications 14, 4254 (2023). https://doi.org/10.1038/s41467-023-39810-w || Damian Carrington: Gulf Stream could collapse as early as 2025, study suggests, The Guardian, 25.07.2023
  4. Wikipedia: Sabine Hossenfelder [en] [fr] [es] [ca]
  5. Xavier Fonseca: «Dryas Reciente», cuando el ser humano volvió a la Edad de Hielo, La Voz de Galicia, 09.02.2024
  6. Wikipedia: Younger Dryas [en] [fr] [es] [ca]
  7. Wikipedia: Last Glacial Maximum [en] [fr] [es] [ca]
  8. Wikipedia: Holocene [en] [fr] [es] [ca]
  9. Hubert Filser: Si la pompe de circulation atlantique tarissait, Horizons, n° 140, Mars 2024
  10. Pöppelmeier, Frerk; Jeltsch-Thömmes, Aurich; Lippold, Jörg; Joos, Fortunat; Stocker, Thomas F. (2023). Multi-proxy constraints on Atlantic circulation dynamics since the last ice age. Nature geoscience, 16(4), pp. 349-356. Springer Nature 10.1038/s41561-023-01140-3 (PDF)
  11. Veure The Earth's History is Written in the Trees (4), publicat en aquest blog el 15.03.2024
  12. Geomagnetic excursions Interglacial Termination Abrupt Climate Change, Physics Forums, 05.03.2010
  13. Wikipedia: Heinrich events [en] [fr] [es] [ca]
  14. Rhodes W. Fairbridge: Global climate change during the 13,500-b.p. Gothenburg geomagnetic excursion, Nature 265, 430–431 (1977).

Sunday, January 7, 2024

un llarg viatge comença amb un primer pas

France 24 - L'Allemagne et l'Espagne ont franchi les 50% d'énergie produite en renouvelable, YouTube, 04.01.2024


El Tao Te Txing (1) és un text clàssic xinès i l'obra fundacional del taoisme (2), escrit cap al 400 aC i acreditat tradicionalment a un savi filòsof xinès llegendari: Lao Tse (3). Aquesta és una de les cites que recordo d'aquest llibre que vaig llegir fa molts i molts anys: Un viatge de mil llegües sempre comença amb un primer pas.

El passat dijous, vaig veure a France 24 el vídeo amb què he obert el post d'avui.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua francesa seleccionant la teva llengua de preferència.
Un vídeo on la cadena francesa ens deia que, durant el 2023, Alemanya havia assolit el nivell més baix d'emissions de gasos d'efecte hivernacle en 70 anys. Aquesta informació recollia el comunicat de premsa publicat el mateix dia a Agora Energiewende (4):
L'any 2023 les emissions de CO₂ d'Alemanya van caure al seu nivell més baix en 70 anys. Bona part d'aquesta reducció es deu a una forta disminució de l'ús del carbó. Al mateix temps, les emissions també van baixar a causa de la caiguda de la producció de la indústria intensiva en energia, lligada a la situació econòmica i a les crisis internacionals. Per aconseguir que aquestes retallades d'emissions es prolonguin en el futur, el govern alemany ha de tancar les llacunes en les seves polítiques climàtiques el 2024, especialment en els sectors del transport i la construcció.
Estic segur que recordaràs que, durant l'any 2022, a molts països la premsa va descarregar l'artilleria de gran calibre contra Alemanya, per estar utilitzant el carbó com a font d'energia en substitució del gas que havia deixat d'arribar a causa del sabotatge del gasoducte Nord Stream (5), mentre seguia amb el tancament de les darreres centrals nuclears que encara seguien en producció.

El periódico de la energía, una publicació que fa temps que vaig deixar de seguir a Twitter, després d'anul·lar la recepció de les seves Newsletters, va publicar el 6 de gener un fil a Twitter que presentava de manera alarmista un recorta, pega, colorea y traduce al español del comunicat de premsa d'Agora Energiewende (6) i l'enllaçava amb un article publicat a l'edició Web d'El periódico de la energía (7).
L'any passat, les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle d'Alemanya van baixar a 673 milions de tones de CO₂. Les emissions de CO₂ van caure així un 46% en comparació de l'any de referència 1990, el nivell més baix des de la dècada de 1950. En primer lloc, la generació d'electricitat amb carbó va caure al nivell més baix des de la dècada de 1960, estalviant 44 milions de tones de CO₂. Això va ser degut a un descens significatiu de la demanda d'electricitat, a l'augment de les importacions d'electricitat dels països veïns -de les quals aproximadament la meitat procedien de fonts d'energia renovables-, així com a un descens proporcional de les exportacions d'electricitat i a un lleuger augment de la generació nacional d'electricitat verda.

En segon lloc, les emissions de la indústria també van baixar molt. Això es va deure en gran manera a la disminució de la producció de les empreses amb ús intensiu d'energia a conseqüència de la situació econòmica i les crisis internacionals. Mentre que la producció econòmica global es va reduir un 0,3% segons les xifres preliminars, la producció intensiva en energia va caure un 11% el 2023.
Jillian Ambrose: UK use of gas and coal for electricity at lowest since 1957, figures show, The Guardian, 03.01.2024

Vaig tenir la temptació de deixar-li un comentari de l'estil: Si no reduïm les emissions, pot dir-me vostè quina és exactament l'economia que ens quedaria per poder salvar? Però ja tinc una edat per comprendre que l'orientació de l'article no era evocar la baixada de la producció de les empreses amb ús intensiu d'energia a conseqüència de la situació econòmica i les crisis internacionals, uns factors sobre els quals el govern federal alemany té poc marge de maniobra. L'objectiu principal era dinamitar les polítiques ambientals del govern de coalició d'esquerres que governa a Alemanya.

Tres dies abans de la publicació de l'article d'El periódico de la energía (7), un article publicat a The Guardian ens deia que, al Regne Unit, amb un govern orientat a la dreta extrema, la quantitat d'electricitat generada per les centrals elèctriques de gas i carbó del Regne Unit també va caure un 20% l'any passat, amb un consum de combustibles fòssils que es trobava al seu nivell més baix des de 1957. Malgrat el fet que, a diferència d'Alemanya, el Regne Unit produeix gas, els combustibles fòssils es van eliminar del sistema elèctric per un augment de la generació d'energia renovable combinada amb grans importacions d'electricitat des de França i Noruega, i una tendència a llarg termini de caiguda de la demanda. Les centrals elèctriques de gas i carbó representaven poc més d'un terç del subministrament d'electricitat del Regne Unit el 2023, mentre que l'energia renovable va proporcionar la font d'energia més important a la xarxa amb un rècord del 42% (8).
L'augment de les importacions d'energia l'any passat va ser impulsat per un augment de l'energia nuclear de França i l'energia hidràulica de Noruega el 2023. Això va marcar una inversió respecte al 2022, quan una sèrie d'interrupcions nuclears a França va ajudar a convertir el Regne Unit en un exportador net d'electricitat per primera vegada.

L'electricitat produïda amb combustibles fòssils va ser dos terços més baixa el 2023 en comparació amb el seu màxim el 2008. L'electricitat produïda amb carbó ha baixat un 97% i la produïda amb gas un 43% en els últims 15 anys. Hom espera que l'energia produïda amb carbó caigui encara més el 2024 després de l'aturada prevista de l'última planta de carbó del Regne Unit el mes de setembre.

Al Regne Unit hom identifica la caiguda de la demanda d'electricitat des del seu màxim el 2005, com a part d'una tendència a llarg termini impulsada per llars i electrodomèstics més eficients energèticament, així com per un descens del sector manufacturer del Regne Unit. Però hom preveu que la demanda d'electricitat es dupliqui, ja que el Regne Unit pretén reduir les emissions a zero per al 2050, un objectiu que es basa en gran manera en la substitució del transport i la calefacció alimentada actualment amb combustibles fòssils per alternatives elèctriques.

En les últimes setmanes, els promotors de l'eòlica marina han donat llum verda a altres quatre grans parcs eòlics en aigües del Regne Unit, inclòs el parc eòlic marí més gran del món a Hornsea 3, que serà construït a la costa de North Yorkshire.
Un viatge de mil llegües sempre comença amb un primer pas. Hi ha països a Europa que no estan lluny de fer gairebé la meitat del camí. Entre ells Espanya, més admirada a fora que a l'interior. Un país que està perdent massa temps en sessions de teatre polític que li impedeixen avançar a una velocitat de creuer, que potser li permetria liderar el moviment de la transició energètica al continent.


  1. Wikipedia: Tao Te Ching [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Taoism [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Lao Tse [en] [fr] [es] [ca]
  4. Germany’s CO₂ emissions drop to record low but reveal gaps in country’s climate policies, Agora Energiewende, 04.01.2024 [PDF]
  5. Ukrainian officer coordinated Nord Stream attack: Washington Post, Reuters, 12.11.2023
  6. Ramon Roca: El tortazo de la industria en Alemania. Los efectos secundarios de la guerra en Ucrania.Twitter, 06.01.2024
  7. José A. Roca: Alemania reduce las emisiones de CO₂ a su nivel más bajo en 70 años a base de destruir demanda, El periódico de la energía, 05.01.2024
  8. Jillian Ambrose: UK use of gas and coal for electricity at lowest since 1957, figures show, The Guardian, 03.01.2024

Sunday, December 3, 2023

la febre de l'hidrogen verd

DW Español - España y la carrera por el hidrógeno verde, YouTube, 21.08.2023


La curiositat de saber què hi havia darrere de tot el discurs mediàtic que, dia si dia també, no deixava de presentar l'hidrogen verd com l'energia del futur, va fer que dediqués uns dies del novembre del 2023 a llegir alguns articles sobre la febre de l'hidrogen verd (en. hydrogen rush).

A mesura que anava llegint coses m'adonava que tant els missatges que transmeten els mitjans de comunicació, com la manera en què molta gent els interpreta, porten a una certa confusió. És per això que el resultat és un post un xic llarg, com si diguéssim. Espero ajudar si et dic que l'he dividit en títols i subtítols, a fi de facilitar un xic la seva lectura i poder reprendre-la fàcilment cada cop que hagis d'aturar-la.

En tot cas, el post que publico avui no té altre objectiu que el de ficar un xic en ordre en les lectures que he fet, resumir-les i lligant-les a la font on les vaig trobar. També compartir-les amb tu perquè, potser trobaràs quelcom que no sabies o, potser em faràs saber alguna cosa que jo desconec o, millor encara, em proposaràs corregir alguna cosa amb la qual no estàs d'acord.

Desitjo que t'ho passis tan bé llegint aquest post com jo m'ho he passat amb la seva redacció.

1.0 - Introducció

El 23.11.2023 vaig publicar un post (1) on et parlava d'una entrevista concedida en juliol del 2022 a El Periódico de España per Anna Lührmann (2), ecologista i ministra d'estat per a Europa al Ministeri federal d'Afers Exteriors, dirigit per Annalena Baerbock. Una entrevista que ens mostrava l'objectiu del govern alemany per augmentar el percentatge de renovables des del 80% el 2030, fins al 100% el 2035. Ja amb uns altres terminis, dins d'aquest objectiu també està el de reemplaçar el gas natural utilitzat pels processos industrials, com ara la indústria de l'acer i la indústria química, per l'hidrogen verd que es produiria a Espanya i es transportaria fins a Alemanya.

En aquell post vaig expressar alguns dels meus dubtes amb relació als problemes tècnics que encara existeixen en el camp del transport de l'hidrogen per hidroducte. (l'opció evocada a l'entrevista). També les meves reserves pel que fa a l'impacte ambiental de la producció de l'hidrogen verd.

El que vaig escriure en aquell post no feia sinó reafirmar-me en una idea que pots trobar a un post precedent que vaig publicar a principis de novembre (3). Una idea que, com veuràs més endavant, està en fase amb Michael Liebreich i The Clean Hydrogen Ladder.
El meu problema és que no arribo a comprendre la lògica que s'amaga darrere d'aquest business. És a dir, es tracta de prendre una enorme quantitat d'energia produïda per instal·lacions d'energia renovable (o centrals nuclears) i d'utilitzar enormes quantitats d'aigua per a produir hidrogen verd; liquar-lo o transportar-lo a alta pressió a través del continent per transport marítim o gràcies a una nova xarxa d'hidroductes; emmagatzemar-lo, despressuritzar-lo i distribuir-lo, per acabar carregant-lo als dipòsits de vehicles dotats d'una pila de combustible, que el transformarà en l'electricitat que farà moure el seu motor.
2.0 - La producció de l'hidrogen verd

El vídeo de Deutsche Welle (4) amb què he obert el post d'avui, ens presenta una empresa: Fertiberia, el més important fabricant de fertilitzants d'Espanya que, essent una gran consumidora de gas natural en els seus processos de producció, està experimentant junt amb Iberdrola l'ús de l'hidrogen verd com a solució de reemplaçament d'aquell gas per a la producció d'amoníac verd.

Si la producció de l'hidrogen verd necessita enormes quantitats d'energia d'origen renovable, el vídeo de DW també ens parla dels projectes construcció de noves plantes d'energia renovable a Espanya:
Durant els pròxims dos anys, hom preveu augmentar la capacitat actual en 35 GW. DW els presenta com l'equivalent a 25 centrals nuclears.
Preparant el terreny a un vídeo de TVE que veurem més endavant, un operari ens explica que Espanya podria generar tot l'hidrogen que necessitaria a Europa a l'horitzó 2030: el mateix horitzó del govern alemany del qual ens parlava Anna Lührmann (2).

Recordant que, a més de les enormes quantitats d'electricitat, la producció d'hidrogen verd també necessita enormes quantitats d'aigua, el vídeo s'avança a futurs conflictes amb els moviments ecologistes amb les declaracions d'un enginyer que minimitza la importància de les necessitats d'aigua per a la producció de l'hidrogen verd.

2.1 - La producció d'hidrogen verd: els electrolitzadors
Iberdrola: ¿Qué es un electrolizador y por qué es clave para el suministro de hidrógeno verde?

Els electrolitzadors són la pedra angular de la producció de l'hidrogen verd, car són aquests enginys els que transformen l'aigua en hidrogen verd consumint l'electricitat d'origen renovable.
Si no has sentit parlar mai d'aquests enginys, un article publicat a les pàgines d'Iberdrola (5) explica de manera senzilla i pedagògica què és un electrolitzador i alguns dels tipus més coneguts d'aquest tipus d'aparells, depenent de la seva mida i de la seva funció: un dels més eficients actualment seria l'electrolitzador d'òxid sòlid (SOEC).
Si encara et queden dubtes sobre com funcionen els electrolitzadors, aquest vídeo publicat a Twitter t'explica com pots fabricar-te'n un a casa teva, utilitzant aquelles piles velles que tenies destinades pel reciclatge.

Ara que sabem un parell de coses sobre els electrolitzadors, et proposo que llegim un article publicat a les pàgines de CEPSA en juny del 2023. Aquest article ens parla de la febre de l'hidrogen verd a Espanya i la construcció d'electrolitzadors arreu d'aquest país (6):
La UE té com a objectiu instal·lar fins al 2030 uns 40 GW d'electrolitzadors a Europa. Espanya té previst instal·lar-ne el 10%. Recentment, el Ministeri de Transició Ecològica ha concedit 100 milions d'euros en ajudes per a projectes innovadors de grans electrolitzadors. Aquest programa està inclòs al PERTE ERHA (7) i cerca impulsar tant el seu desenvolupament com iniciatives d'integració real d'electrolitzadors de gran capacitat en entorns industrials.

El programa ha adjudicat ajudes a set projectes de cinc comunitats autònomes: Andaluc
ía (tres), Comunitat Valenciana, Asturias, Galicia i Castilla la Mancha. Un total de 60 milions d'euros està lligat a iniciatives en zones de transició, com els entorns de les antigues centrals tèrmiques de Carboneras (Almería, Meirama (A Coruña), o del complex termoelèctric d'Aboño (Asturias), entre d'altres.
Més enllà de la febre de la producció d'hidrogen verd i de la seva transformació per exportar-lo a Alemanya, em sembla raonable la política del govern espanyol per a impulsar iniciatives d'integració dels electrolitzadors de gran capacitat en els entorns de les plantes industrials. Més encara, si aquesta iniciativa va dirigida a indústries que destinin l'hidrogen verd a la producció de calor a altes temperatures, recuperant una part de la calor generada pels electrolitzadors. Em sembla raonable des del des del punt de vista de la pura lògica, però també des del punt de vista de l'eficiència, com sembla haver-ho demostrat el resultat de la recerca d'un grup investigadors australians del CSIRO (8) (9).

2.2 - La producció d'hidrogen verd: riscos ambientals i socials

A un article remarcablement pedagògic publicat al blog del Banco Interamericano de Desarrollo (BID) (10), un grup d'experts en medi ambient adverteix d'alguns dels riscos que s'han de gestionar de manera adequada per anticipar l'impacte ecològic i els conflictes socials potencials que podrien impactar negativament la producció de l'hidrogen verd. La disponibilitat de l'aigua i els problemes de contaminació es troben entre els més importants:
La producció d'hidrogen verd requereix una enorme quantitat d'aigua. I enllà on l'aigua ja escasseja, la idea d'obtenir l'aigua desionitzada produïda per plantes dessalinitzadores exigeix gestionar la gran quantitat de salmorra que aquesta crearia, evitant que contamini els aqüífers o els sòls, però també la flora i la fauna aquàtiques.


Malgrat el xovinisme amb què els mitjans de comunicació espanyols segueixen presentant la producció d'hidrogen verd com si aquest només es pogués produir a Espanya, hi ha altres països de la Mediterrània on es pot produir. Arribats aquí, crec que val la pena llegir un editorial que The Guardian va publicar el passat mes d'agost del 2023 on es defensa aquest principi: les polítiques per fer baixar emissions de carboni a Europa no es poden fer destruint el medi ambient a l'estranger. L'article comença així (11):
Tunísia és un dels països més secs d'Àfrica, i acaba de patir tres anys de sequera. No obstant això, la UE veu amb molt interès aquest país per a la producció d'hidrogen verd que seria destinat a l'exportació a Europa.
Aquest editorial ens recorda que molts països gaudint de condicions òptimes d'insolació, especialment al Magrib (per motius que desconec, l'article no parla pas d'Espanya!), estan hipotecant el seu futur imaginant-se com a centres d'exportació d'hidrogen verd.
Germany, Italy plan hydrogen pipeline to North Africa, PV Magazine, 24.11.2023

En tot cas, sembla que tant l'hidroducte espanyol com la Green Hidrogen Valley d'Andalusia que CEPSA presentava a un article esponsoritzat al Financial Times, ja tenen almenys un nou competidor. El passat 24.11.2023, PV Magazine (12) ens presentava els plans dels governs d'Alemanya i Itàlia per la construcció d'un hidroducte a través dels Alps per transportar gasos, principalment hidrogen, des del nord de l'Àfrica fins al nord d'Europa:
"És especialment important expandir el corredor sud pel gas i l'hidrogen", va dir el canceller alemany Olaf Scholz, durant una conferència de premsa aquesta setmana amb la primera ministra italiana Giorgia Meloni. "Amb un nou gasoducte a través dels Alps, volem augmentar la seguretat del subministrament dels nostres països". El corredor ampliarà la infraestructura de gasoductes transfronterers i permetrà que Europa importi 10 milions de tones d'hidrogen el 2030.
Gairebé amb tota seguretat, Olaf Scholz deu tenir informació privilegiada que altres desconeixem sobre les reserves d'aigua al Magreb. Probablement, és una informació que deu haver-li arribat des del Marroc, un país que comparteix amb Espanya la idea de veure's a si mateix com un dels futurs líders mundials de la producció d'hidrogen verd. Imagino que Olaf Scholz també deu tenir informació privilegiada sobre la solució al problema del transport de l'hidrogen per un hidroducte que veurem més endavant. L'objectiu del 2030 també és important, car ens indica que Alemanya no estarà en condicions de destinar bona part de la seva electricitat d'origen renovable a la producció in situ d'hidrogen verd per cobrir les necessitats de la indústria alemanya: car si ho fes, Alemanya no es podria presentar a la premsa com un país totalment descarbonitzat. Finalment, estic segur que aquest acord no té absolutament res a veure amb les necessitats de gas natural que seguirà tenint la indústria alemanya ni amb les dificultats per aprovisionar-se, després del que ha passat amb els gasoductes del Bàltic i els que travessen Ucraïna i Polònia. En fi, millor no segueixo amb els sarcasmes, perquè la llista em portaria molt lluny.
Recordant haver llegit que la producció d'1 kg d'hidrogen mitjançant l'electròlisi necessita almenys 9 l d'aigua, seria interessant conèixer d'on treu el Marroc l'entusiasme per veure's com un dels líders mundials en la producció d'hidrogen verd. La veritat però és que em passa el mateix quan veig l'enorme entusiasme dels mitjans de comunicació espanyols.
Tanmateix, sobre el tema de la disponibilitat d'enormes quantitats d'aigua a zones que no en tenen, he llegit un article on s'afirma que els requisits d'aigua necessaris per a la producció d'hidrogen verd són inferiors a la quantitat d'aigua actualment necessària per a l'extracció i el processament del petroli. Però es tracta d'una informació que només he llegit a una font i que m'agradaria confirmar amb dades precises.
Per acabar amb els riscos lligats a l'aigua, crec que és important recordar que l'aigua que entra als electrolitzadors ha de ser tractada químicament amb la finalitat d'evitar que deteriori els seus components: principalment els elèctrodes. Com hem vist al vídeo que ens mostrava la producció domèstica d'hidrogen verd a casa, per potenciar el procés de l'electròlisi s'han d'afegir additius químics a l'aigua. Com l'acumulació d'aquests productes demana una neteja periòdica dels electrolitzadors, l'aigua alliberada necessita també un tractament que impedeixi que aquests acabin contaminant les xarxes fluvials o els aqüífers. La disponibilitat de l'aigua és doncs tant o més important que el seu tractament. I quan em refereixo a la disponibilitat de l'aigua penso també en la de garantir un cabal ecològic enllà d'on aquesta s'hagi obtingut.

Tornant a l'article publicat per BID (10), podem veure altres riscos sobre els quals els experts adverteixen de la necessitat d'una gestió adequada:
Més endavant veurem que l'hidrogen verd s'ha de transformar en amoníac o metanol pel seu transport. Aquest procés de transformació genera residus i sovint implica l'ús de catalitzadors i altres productes químics que poden ser tòxics o nocius per al medi ambient. Sense una gestió adequada, poden contaminar potencialment les fonts d'aigua.

La gestió de la seguretat dels treballadors també és essencial. Podem trobar alguns exemples no exhaustius en: l'exposició als camps electromagnètics
intensos que existeixen a l'edifici de l'electrolitzador, l'exposició a toxines com ara el metanol i l'amoníac a les unitats de conversió i emmagatzematge o la protecció a les superfícies fredes de les unitats d'emmagatzematge criogènic.

Donat el conjunt dels riscos que hem vist prèviament i el fet que l'emmagatzematge de l'hidrogen verd en contenidors poden ser una amenaça per a les comunitats properes en cas de fugides o explosions, sembla raonable crear una zona de seguretat deshabitada al voltant de les instal·lacions.
3.0 - El transport de l'hidrogen verd

RTVE Noticias - Hidrógeno verde: Las energéticas españolas abastecerán Europa desde Andalucía y País Vasco, YouTube, 23.06.2023

Com pots veure al vídeo de TVE, tinc com el sentiment que qualsevol que sigui el risc potencial lligat a la producció de l'hidrogen verd, la primera prioritat és produir-lo a Espanya, car aquest país sembla disposar de suficients excedents d'aigua i d'energia renovable, per exportar-lo a Alemanya amb l'objectiu que la indústria d'aquest país el pugui cremar.

Ara bé, com es transporta l'hidrogen verd? Els experts que publicaven un article al BID (10) que he mencionat abans, ens expliquen un parell de coses:
Actualment, l'hidrogen verd no es pot liquar de manera rendible. Per això, l'hidrogen verd s'ha de combinar amb nitrogen per produir amoníac verd o amb CO₂ per generar metanol verd. Aquests dos gasos es denominen vectors energètics i es poden utilitzar com a electrocombustibles pel transport, l'emmagatzematge i/o per tornar a alliberar l'hidrogen verd.
3.1 - El transport de l'hidrogen verd: l'amoniac verd

Si l'article dels experts del BID ens diu que actualment l'hidrogen verd no es pot liquar de manera rendible, un article publicat al blog de Naturgy (13) ens explica els motius pels quals és més econòmic pel seu transport transformar-lo abans en amoníac:
El principal motiu és que, mentre l'hidrogen (en la seva forma gasosa) s'ha d'emmagatzemar a -253ºC a pressions d'uns 700 bars, l'amoníac líquid només requereix una temperatura de -33ºC a una pressió estàndard, o de 20ºC a 9 bars.

Abans d'anar més lluny, crec que val la pena recordar que la temperatura teòrica més baixa possible, el zero absolut, són els 0° de Kelvin, o −273,15 °C
(14).

Naturgy també ens diu que un altre factor molt important sobre el cost és que, actualment, ja existeix tota una infraestructura per transportar l'amoníac des dels llocs de producció fins als llocs de consum, igual que per al gas natural liquat.
Tanmateix, potser val la pena recordar un article d'Hydrogen Insight (15) publicat l'agost del 2023 que ens recordava unes estimacions de l'Agència Internacional de l'Energia:
L'Agència Internacional de l'Energia calcula que pel 2030 es necessitaran al voltant de 175 vaixells cisterna d'amoníac, amb una capacitat de més de 80.000 m³ per transportar l'amoníac verd des dels centres de producció fins als centres de demanda. En comparació, actualment només operen 40 vaixells cisterna d'aquest tipus capaços de transportar aquest gas.
Ara bé, al mateix article d'Hydrogen Insight podem trobar l'extracte d'un report publicat per Hydrogen Europe: Clean Ammonia in the Future Energy System on es minimitza aquest problema, suggerint la reconversió dels vaixells que ara s'utilitzen per transportar altres tipus de gas:
Actualment, hi ha uns 200 vaixells cisterna de GLP en funcionament, amb una capacitat de transport de fins a 40.000 tones, que podrien transportar amoníac a plena refrigeració. I uns 1.200 vaixells cisterna de GLP més i més de 600 vaixells cisterna de GNL que també es podrien equipar per transportar l'amoníac verd.
Julian Atchison: Cepsa: renewable ammonia in Spain, Ammonia Energy Association, 27.02.2023

Si com pots veure en l'article d'Hydrogen Insight, la solució del transport de l'hidrogen verd transformat en amoníac verd no sembla encara resolt pels volums que demanarà la indústria en el futur -ja veuràs més endavant que el seu transport per hidroductes tampoc ho està- et proposo que donem un cop d'ull a la utilització de l'amoníac verd com a combustible pels vaixells.
A un post publicat en aquest blog en maig del 2022 (16) et vaig presentar una conferència TED que ens parlava de l'amoníac verd com el combustible que podrien utilitzar els vaixells en el futur: et proposo que no deixis de veure el vídeo.
Si fas una recerca a Google sobre el tema dels vaixells moguts amb amoníac verd trobaràs un munt d'articles. Jo et proposo de llegir-te un article publicat per Offshore Energy en novembre de 2023 (17) que ens anuncia el projecte de construcció del primer prototip de vaixell que mourà els seus motors amb amoníac: tot i que encara no tinc massa clar si aquest serà verd. Aquest vaixell, serà batejat amb el nom de Yara Eyde i té com a objectiu convertir-se en 2026 en el primer vaixell portacontenidors que funcionaria amb una pila de combustible alimentada amb amoníac.

3.2 - El transport de l'hidrogen verd: el metanol verd
Power to Gas, CREA - Fundación Internacional Siemens Stiftung

Tornant a l'article del BID (10), és probable que la combinació de l'hidrogen verd amb el CO₂ t'hagi recordat una vella idea sobre la qual vaig publicar fa temps alguns posts en aquest blog: Power-to-gas:
La xarxa de gas natural existent es pot utilitzar per a la distribució i emmagatzematge del gas produït mitjançant la conversió de l'excés d'electricitat eòlica i solar en hidrogen o fins i tot metà.
Just per refrescar la memòria, pots trobar una descripció resumida al portal de Siemens (18).
El metà (CH4 = “gas natural”) es pot produir a partir de H₂ i CO₂ mitjançant reaccions catalítiques multietapa, i s'introdueix a la xarxa de gas (...) La xarxa actual de gas natural ja disposa d'una infraestructura de distribució i emmagatzematge molt eficient i completa (fins a 4 mesos de capacitat d'emmagatzematge).

Les centrals elèctriques de turbines de gas existents també podrien funcionar ara de manera purament renovable. La producció d'hidrogen o de metà i la generació d'energia elèctrica mitjançant turbines de gas es poden fer a qualsevol lloc de la xarxa de distribució d'energia elèctrica. Això vol dir que fins i tot la xarxa de distribució d'energia elèctrica podria funcionar amb poques modificacions.
L'optimisme expressat al portal de Siemens pel que fa al transport de l'hidrogen verd, tot com el dels partidaris d'un hidroducte que connectaria Espanya amb Alemanya, no sembla estar en fase amb el contingut d'un article de lectura recomanada de Cara Bottorff (19):
L'hidrogen pur no es pot transportar de manera segura a través de les canonades de gas metàl·liques existents perquè degrada i fragilitza l'acer, fent-lo més propens a les fuites. Per permetre el transport per gasoductes, l'hidrogen s'ha de barrejar habitualment amb un altre gas. Però segons un estudi del 2022 de la Comissió d'Utilitats Públiques de Califòrnia, només les barreges de no més del 5% d'hidrogen són segures, el que significa que per les canonades seguirà circulant una gran quantitat de gas metà.
Però no seria honest oblidar aquells que defenen la idea de transportar l'hidrogen verd construint nous hidroductes amb canonades fetes amb plàstic (20), com ja s'ha fet anteriorment en altres llocs amb resultats que, ara mateix, desconec.
Tanmateix, hom pot pensar que la idea de produir milers de quilòmetres de canonades en plàstic per transportar l'hidrogen verd que ha de reemplaçar el consum de combustibles fòssils pot semblar extravagant.
La idea de crema l'hidrogen verd a les centrals elèctriques de turbines de gas tampoc sembla estar en fase amb algunes de les afirmacions que podem trobar a l'article de Cara Bottorff (19):
Encara no hi ha cap central elèctrica comercialment disponible que pugui cremar hidrogen al 100%. Actualment, la tecnologia de les turbines només pot gestionar entre un 5 i un 20% d'hidrogen barrejat amb gas. Les més modernes tecnologies, encara no comercialitzades, poden arribar fins al 30%. Donada la baixa densitat energètica de l'hidrogen, amb aquests baixos percentatges les emissions de carboni només es podran reduir mínimament.
4.0 - On utilitzar doncs de manera optima l'hidrogen verd?

Recordant el post (1) on et parlava d'una entrevista concedida per Anna Lührmann (2) i els objectius del govern alemany per reemplaçar el gas natural utilitzat per alguns processos industrials, com ara la indústria de l'acer i la indústria química, per hidrogen verd, he recordat un post que Pedro Fresco va publicar a Twitter l'11 de novembre del 2023.

Al seu post, Pedro Fresco demanava quina era la opinió que tenien els seus seguidors sobre un arbre de decisió que permetria identificar on era millor utilitzar l'hidrogen verd.
Deixant de banda altres debats que es van obrir al fil de comentaris, vaig trobar molt interessant el que es va obrir entre Pedro Fresco i Joan Vila. En particular, la conversa on es va discutir sobre quina era la font d'energia més interessant en funció de la temperatura necessària per a diferents processos industrials: si el vapor obtingut amb biomassa, si el biometà o la barreja de biometà amb hidrogen... La conversa va esdevenir encara més interessant quan Pedro Fresco explicava que la indústria de la ceràmica de Castelló té processos que necessiten temperatures que es troben al voltant de 1.000°C.

Tanmateix, tant en aquesta discussió, com en tots els articles que havia llegit, no havia trobat cap referència a una idea que feia temps m'havia semblat genial per guiar els governs i les direccions de les companyies on no hi ha grans experts en energia a prendre les bones decisions: però també per guiar a persones que, com és el meu cas, tenim uns coneixements limitats sobre la transició energètica. M'estic referint a The Clean Hydrogen Ladder, l'Escala de l'hidrogen de Liebreich, amb què va contribuir a la discussió Xabi Marrero, assessor en Transició energètica, crisi climàtica i ambiental al Parlament Basc amb Elkarrekin Podemos-IU.
Michael Liebreich, fundador de Bloomberg New Energy Finance, va desenvolupar una eina anomenada l'Escala de l'hidrogen (The Clean Hydrogen Ladder) per ajudar-nos a visualitzar de manera efectiva com s'integra l'hidrogen en el nostre futur energètic.

L'Escala de l'hidrogen de Liebreich (al post de Twitter que obre aquesta r
úbrica) presenta diversos nivells (esglaons), cadascun representant diferents usos i aplicacions de l'hidrogen verd. Aquests nivells varien pel que fa a la seva competitivitat i la seva viabilitat, i ofereixen una forma clara de comprendre en quines àrees l'hidrogen verd podria tenir un paper rellevant. A mesura que explorem aquesta escala, podem destriar millor on l'hidrogen verd és una solució prometedora i on pot no ser-ho. En octubre del 2023, Liebreich va presentar la versió 5.0 on entren, surten o es reubiquen els usos de l'hidrogen verd.

A la part inferior de l'escala (esglaó G) podem trobar les aplicacions on l'hidrogen verd és totalment no competitiu. En aquest grup, Liebreich inclou automòbils, taxis, transport públic, entrega de combustibles entre països, calefacció per sota de 200 °C, calefacció domèstica i crema d'hidrogen per generar electricitat. A mesura que la tecnologia avança i es desenvolupen alternatives més eficients i assequibles, és probable que aquests usos es tornin encara menys atractius. En particular, els automòbils elèctrics amb bateries i altres tecnologies d'emmagatzematge d'energia ja superen a l'hidrogen en aplicacions de transport.

Tanmateix, l'Escala de l'hidrogen també destaca aquelles àrees en què l'hidrogen té un gran potencial. Per exemple, a la part superior de l'escala trobem aquelles aplicacions on l'electrificació directa no és eficaç, com ara la producció d'acer i la indústria pesant d'alta temperatura. En aquests casos, l'hidrogen pot tenir un paper important en la descarbonització d'aquests sectors, tot i que el desafiament és garantir que es produeixi de manera sostenible i eficient
(21).
5.0 - Mentrestant, què passa a Catalunya?

En primer lloc, deixa'm recordar-te que fa més de 30 anys que no visc a Catalunya i estic molt lluny de tenir una idea clara del que s'està fent al país on vaig néixer.

Des del centre d'Europa, només puc dir que tinc com el sentiment que el boom dels parcs dedicats a la producció d'energia eòlica i fotovoltaica a Espanya, del que em parlen els meus companys de la feina i en els que l'empresa on treballo està invertint, no ha arribat encara a Catalunya. I com hem vist anteriorment, no he vist un sol projecte del programa PERTE ERHA (7) a Catalunya.

He llegit que, entre les opcions retingudes per la descarbonització a Catalunya, sembla haver-hi un cert consens en l'àmbit polític (22):
La bioenergia tindrà un pes cabdal en el mix renovable, i pot cobrir la demanda d'una bona part de la indústria, en vapor o calor, aigua calenta i calefacció residencial, així com part del transport pesat, tant terrestre com marítim. Això suposa un impuls important a la descarbonització de l’economia i a l’ajuda a la competitivitat de la indústria catalana que, a més a més, podrà accedir al mercat de drets de CO₂.

A banda dels avantatges ja comentats, el biometà és la forma més barata de gas disponible, fàcilment gestionable, ja que es pot emmagatzemar i es pot injectar en una xarxa gasista que a Catalunya té una bona cobertura territorial. L'estat Espanyol té un sistema de garanties d'origen que li ha de donar més valor.
A un article de lectura molt recomanada, també aquest és el camí que Joan Vila veu més factible en el terreny industrial (23):
En processos on es fan servir temperatures de 1.200ºC i més, com ho fem per esdevenir renovables? El calor amb l’electricitat a gran escala no passa de 400ºC i el gas obtingut amb piròlisi o la incineració de biomassa obtenint vapor, difícilment hi arriben. Només el biometà i l’hidrogen ho poden resoldre. L’hidrogen depèn del preu de l’electricitat, i en els propers anys no s’espera que aquesta baixi de valors de 190 €/MWh. En canvi el biometà té costos de 80 €/MWh que pot ser la baula necessària per començar a fer la transició des d’aquest moment.
També aquest és el camí que estan seguint alguns projectes molt interessants que em sembla que encara pendents de realització. Per exemple, el de la demarcació de Lleida, que suma ja 22 projectes per produir biogàs a partir del metà que emana dels residus orgànics per injectar-lo a la xarxa de distribució per a usos domèstics i industrials (24). Uns projectes que, quan entressin en funcionament, sumarien una producció anual superior al consum actual de gas natural de tots els habitatges de la província. També és el cas del projecte de la Generalitat de Catalunya per la construcció de 12 noves plantes de biogàs per any, d’aquí al 2030, que multiplicarien per 3,5 la producció actual de biogàs de Catalunya (25).

Malauradament, hi ha qui diu que el problema de Catalunya és que sembla atrapada en el model energètic gasístic dels anys setanta, amb una política que la situa a la cua per assolir els objectius europeus per arribar el 2030 al 42,5% d’origen renovable -amb una recomanació d'arribar al 45%-. Just a títol comparatiu, el govern català preveu que solament el 23% del consum final d’energia sigui d’origen renovable el 2030, la meitat dels objectius europeus (26).

6.0 - Conclusions

No em considero un expert en res car, és molt més tot allò que desconec que el poc que crec saber. I tot el que he fet al post d'avui és compartir amb tu unes lectures que he fet durant el mes de novembre del 2023, segurament molt orientades per algunes converses que he mantingut a la cafeteria de la feina amb alguns companys que en saben molt més que jo.

Però si he de resumir què en dedueixo de tot el que he llegit aquests darrers anys, tinc com el sentiment que algú no ha acabat de comprendre quin és el problema que tenim al davant. I quan hom no entén quin és el problema, és molt difícil trobar una solució.
  • Si els hidrocarburs fossin una energia renovable, el problema al qual hauríem de fer front seria exactament el mateix que tenim ara. Perquè el problema més urgent que tenim al davant no és que siguin font d'energia no renovable, sinó les seves emissions a l'atmosfera, els efectes que estan provocant en el canvi climàtic i la catàstrofe anunciada a la qual ens enfrontem si no trobem una solució ràpida.
  • La meva opinió doncs no és que el problema més urgent a resoldre sigui, sensu stricto, reemplaçar la gasolina, el gas natural, o el carbó, entre altres hidrocarburs que estem cremant, sinó com evitar o com capturar els gasos d'efecte hivernacle que, amb la seva combustió, estem enviant a l'atmosfera.
  • Donat que els hidrocarburs no són una energia renovable i les seves reserves s'estan esgotant, reemplaçar-los per fonts d'energia renovable és una molt bona idea per a resoldre el problema del seu esgotament.
  • Però insisteixo, el problema urgent a resoldre -i és extremament urgent!- és el de les emissions. I aquest problema no el resoldrem solament utilitzant energies renovables que també envien emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera. Si les seves emissions són baixes poden reduir el creixement del problema, però si són neutres en carboni no faran res d'altre que aturar-lo però no resoldre'l.
La meva opinió és que s'hauria de seguir amb l'objectiu de polítiques i inversions que prioritzin l'electricitat renovable: principalment, eòlica, fotovoltaica, solar tèrmica, geotèrmia, etc. És a dir, prioritzant la producció d'energia renovable que no genera emissions. Deixant-nos de romanços sobre energies grises, on la discussió ens portaria molt lluny, crec que s'hauria d'actuar amb el mateix nivell de prioritat en:
  • Ficar a disposició de la investigació publica i privada un paquet de capitals a l'alçada del problema que tenim davant per desenvolupar instal·lacions i filtres per la captura de totes les emissions.
  • I, en el terreny de la captura, més enllà de les estratègies de captura amb instal·lacions industrials, apostar de manera decidida per inversions que afavoreixin la reforestació i les pràctiques d'agricultura regenerativa que permetin tornar el màxim de carboni als sols del planeta.
La construcció de centrals de biomassa és una bona idea, però alimentar-les amb fusta importada de l'estranger sense controlar si els arbres dels quals s'extreuen els pèl·lets no estan sent substituïts per noves plantacions seria una pèssima notícia (27). La producció de biogàs o de biometà a partir dels fangs de les depuradores i residus vegetals i animals, amb un balanç neutre o molt baix d'emissions també em sembla una molt bona idea, sempre que la capacitat de producció d'aquestes instal·lacions no entri en contradicció amb les polítiques orientades a la reducció dels residus.

No estic en contra de la producció d'hidrogen verd, perquè el gas natural i els seus derivats: butà, propà ..., però també altres gasos derivats del petroli, tenen un poder calorífic molt superior al dels gasos renovables que hem vist anteriorment i probablement serà necessari per a alguns processos industrials vitaminar-los amb aquest hidrogen verd.

Ara bé, la meva opinió és que s'hauria de limitar el seu ús únicament als sectors on no hi hagi una altra alternativa. amb la finalitat d'adaptar-los -en la mesura del possible- al nou paradigma energètic. O tot simplement, demanar-se si la producció de certs tipus de productes no haurien de ser abandonada si la seva manca de rendibilitat així ho justifica.
Tanmateix, crec que la recerca d'alternatives no hauria d'estar limitada únicament a la indústria de l'energia, sinó també crec que les indústries afectades -molt particularment la de l'acer- haurien d'engegar una revisió dels seus processos de producció.
Altrament, segueix semblant-me molt més raonable, des del punt de vits de l'eficàcia, el cost i la seguretat, transportar sense pèrdues per línies HDVC (28) l'energia elèctrica necessària per al consum d'uns electrolitzadors que crec que s'haurien de construir en els complexos industrials on l'hidrogen verd s'ha de consumir. Aquesta solució gaudiria de la possibilitat de produir l'hidrogen verd en entorns industrials on el tractament dels contaminants estarien ja disponibles, evitarien complicades solucions de transport d'aquest gas barrejat amb altres gasos i, en el cas que fos necessari l'ús de metanol, permetrien utilitzar les emissions de CO₂ produït per aquestes indústries per a la seva producció.
L'empresa on treballo està invertint en parcs solars a Espanya, pel que tot em fa pensar que és una inversió molt interessant. Però si penso en el retard que Catalunya té en aquest i altres terrenys de la transició energètica que s'ha fixat com objectiu la UE, dedueixo que alguna cosa no funciona en aquest territori.

No conec si hi ha un estudi sobre la producció elèctrica que podria generar equipar amb plaques solars fotovoltaiques les ciutats de les zones metropolitanes i, per extensió, les teulades de les segones residències que hi ha per tot arreu: de totes maneres, no sembla que aquesta línia d'acció gaudeixi actualment d'un gran èxit a Catalunya (29).
Recordo tenir el sentiment que a la Catalunya interior, però també els pobles de la costa, donen la imatge de ser un territori força habitat si hom visita el territori els caps de setmana o en períodes de vacances. Però tot canvia fora d'aquests períodes, car la majoria de les edificacions són segones residències adquirides per habitants de les zones metropolitanes.
Només sé que als Països Baixos -i aquells que els heu visitat alguna vegada ja coneixeu quina és la insolació d'aquesta regió d'Europa- la Technische Universiteit Delft estima que al voltant del 50% de la demanda total anual d'electricitat es pot generar a l'entorn urbà utilitzant energia fotovoltaica (30).
Agrivoltaica: quan les renovables i l’agricultura s’alien, VilaWeb, 31.10.2020

Pel que fa a la construcció de parcs dedicats a la producció d'energia fotovoltaica, crec haver llegit que a Catalunya hi ha una gran oposició. Però hi ha una alternativa de la qual et vaig parlar a un post publicat el novembre del 2022: l'agrivoltaica (31) o, si ho prefereixes, la combinació de l'agricultura i la producció d'energia amb plaques fotovoltaiques (32). Si en aquell post et parlava d'algunes explotacions a Espanya que la practicaven i de l'interès d'Endesa per aquestes explotacions, un article recent de La Vanguardia ens parlava que, un cop superades les primeres etapes d'una mena de Via Crucis administratiu, l'administració de la Generalitat de Catalunya estava tramitant les autoritzacions per les primeres plantes agrivoltaiques de la Catalunya Sud a: Montblanc (Conca de Barberà), Vilagrassa (Urgell) i Ulldecona (Montsià) (33) (34).

Més enllà de la febre de l'hidrogen verd, hi ha un munt d'iniciatives molt interessants per tot arreu. A Catalunya també, però amb una lentitud d'execució que, vista des de l'estranger, pot semblar incomprensible. Si a altres llocs -per exemple, a Espanya- les coses semblen anar molt més ràpides, segueixo demanant-me si hom és conscient a Catalunya de la urgència necessària per resoldre aquest problema. 

En tot cas, mentre seguim el camí per resoldre el greu problema que tenim al davant, sempre podrem fer una petita pausa per acabar amb les aberracions que han provocat aquells camins que mai no s'haurien d'haver seguit:
La planta de Petronor a Muskiz (Biscaia), que produeix hidrogen verd mitjançant un electrolitzador de 2,5 MW, destina aquesta producció a alimentar una refineria de petroli. És a dir, s'està utilitzant l'electricitat de les renovables per produir hidrogen verd, amb la finalitat de continuar produint combustibles fòssils que seguiran contribuint a l'escalfament global (35).

  1. Veure L'hidrogen verd i l'econacionalisme, publicat en aquest blog el 23.11.2023
  2. Mario Saavedra: Anna Lührmann, ministra de Clima de Alemania: “Apoyamos el MidCat y discutimos mucho de él con Francia y Bruselas”, El Periódico de España, 22.07.2022
  3. Veure Transport de l'hidrogen verd a Europa, publicat en aquest blog el 02.11.2023
  4. Wikipedia: Deutsche Welle [en] [fr] [es] [ca]
  5. Iberdrola: ¿Qué es un electrolizador y por qué es clave para el suministro de hidrógeno verde?
  6. Estos dispositivos, que tratan el agua con energías verdes, servirán para que el H2 consiga impulsar el transporte y la industria, CEPSA (source Copilsa), 23.06.2023
  7. Proyectos estratégicos para la recuperación y transformación económica (PERTE) - PERTE de energías renovables, hidrógeno renovable y almacenamiento, Gobierno de España
  8. Wikipedia: CSIRO [en] [fr] [es] [ca]
  9. José A. Roca: Desarrollan una nueva tecnología de electrolizadores que utiliza un 30% menos de energía eólica y solar a la hora de producir hidrógeno verde, El Periódico de la Energía, 26.08.2023
  10. Zachary Hurwitz et al.: Aspectos clave para gestionar los riesgos ambientales y sociales del hidrógeno verde, Banco Interamericano de Desarrollo, 06.06.2023
  11. Editorial: The Guardian view on hydrogen hype: it’s perhaps not as green as you think, The Guardian, 27.08.2023
  12. Sergio Matalucci: The Hydrogen Stream: Germany, Italy plan hydrogen pipeline to North Africa, PV Magazine, 24.11.2023
  13. Hidrógeno verde y sector marítimo, Naturgy, 06.04.2023
  14. Wikipedia: Cero absoluto [en] [fr] [es] [ca]
  15. Polly Martin: Are there enough ships to carry exports of hydrogen as ammonia?, Hydrogen Insight, 22.08.2023
  16. Veure The carbonless fuel that could change how we ship goods, publicat en aquest blog el 05.05.2022
  17. Jasmina Ovcina Mandra: ‘World’s 1st’ ammonia-powered containership set to debut in 2026, Yara says, Offshore Energy, 02.11.2023
  18. Power to Gas, CREA, Fundación Internacional Siemens Stiftung
  19. Cara Bottorff: Hydrogen: Future of Clean Energy or a False Solution?, Sierra, 01.01.2022
  20. Fact Sheet: Pipeline Materials, US Department of Transportation
  21. Juan González de la Cámara: El futuro del hidrógeno: más allá de la escalera de Liebreich, LinkedIn, 25.10.2023
  22. La implantació de les energies renovables a Catalunya. Objectius 2030 |2050. Informe de situació 2022 - Resum executiu Juny de 2023, Observatori de les energies renovables de Catalunya (OBERCat), 29.06.2023
  23. Joan Vila: Serà fàcil descarbonitzar la indústria?, 18.06.2023
  24. Raúl Ramírez: Lleida suma 22 projectes de biogàs que superen el consum de totes les cases, El Segre, 02.11.2023
  25. Ángel Pérez: La Generalitat vol construir 12 plantes noves de biogàs per any d’aquí al 2030, El Nacional, 20.10.2023
  26. Marc Belzunces: La UE tira per terra la planificació energètica de Catalunya, VilaWeb, 14.10.2023
  27. Erin Voegele: EU wood pellet demand to set a new record in 2022, Biomass Magazine, 27.07.2022
  28. Veure HVDC: a silent revolution (1/2) (2/2), publicats en aquest blog respectivament els 25 i 26.02.2015
  29. Pilar Blázquez: El boom del autoconsumo fotovoltaico se desinfla y el mercado cae un 60%, La Vanguardia, 20.11.2023
  30. Solar Urban, Technische Universiteit Delft
  31. Veure Agrivoltaics, publicat en aquest blog el 15.11.2022
  32. Manuel Blanco et al.: Situación actual de la agrivoltaica en España, Europa y el Mundo. Oportunidades y desafíos. Jornada “Oportunidades de innovación tecnológica derivadas de la implantación de sistemas productivos Agrivoltaicos” - 24 de Mayo de 2023. Almería. Deutsches Zentrum für Luft- und Raumfahrt e. V. (DLR), German Aerospace Center, Institute of Solar Research | Agrivoltaics, Almeria Spain.
  33. Antonio Cerrillo: Llegan las primeras plantas agrovoltaicas, La Vanguardia, 01.10.2023
  34. Marc Belzunces: Agrivoltaica: quan les renovables i l’agricultura s’alien, VilaWeb, 31.10.2020
  35. Xabier Marrero: Los combustibles sintéticos benefician solo a Petronor, no al planeta, naiz:, 18.10.2023