la vida és curta, aprofitem-la

@david-guasch.bsky.social

A un post que vaig publicar aviat farà cinc anys, i que portava com a títol: Un sistema de treball absurd, sense utilitat ni sentit? (1) et parlava d'un autor que amb els meus companys de la feina vam seguir durant uns anys, i de qui encara tinc llibres que corren per casa: Scott Adams (2).

Fa anys, alguns companys tenien enganxades al mur algunes de les tires còmiques del personatge més conegut dels còmics de Scott Adams: Dilbert (3). Molts d'ells utilitzaven algunes com a fons de pantalla als seus ordinadors. Altres estaven subscrits a un servei que els enviava la tira còmica del dia, que hom podia trobar a un racó d'una de les pantalles de 21" amb què treballàvem.

Mirat retrospectivament, tot allo era força surrealista. Dilbert, el personatge creat per Scott Adams havia donat nom a un dels principis que els empleats de les grans corporacions coneixien molt bé (4):

Les empreses tendeixen a ascendir sistemàticament els seus empleats menys competents a càrrecs directius per limitar així el dany que són capaços de provocar.

Curiosament, directius i quadres el trobaven molt divertit. Tanmateix, a mesura que els departaments de recursos humans de les empreses van afinar els seus tests psicotècnics, els càrrecs directius d'empreses públiques i privades van ser ocupats pel millor que hom va trobar entre les bandes d'orcs (5) psicòpates que havien viscut amagades sota terra durant molt de temps.

Dilbert no ens semblava ja tan divertit quan ens vam confrontar diàriament amb la còpia conforme dels personatges i les situacions que Scott Adams ens presentava a les seves tires còmiques.

Si encara hi havia alguna cosa que poguéssim trobar divertida a les tires còmiques de Dilbert, aquesta va desaparèixer ràpidament quan Scott Adams es va proclamar defensor de l'Idiota suprem que guiava les accions d'aquell exèrcit d'orcs que ja s'havien disseminat arreu del planeta: Donald Trump (6).
Fa uns dies, vaig llegir que Scott Adams s'acomiadava del seu públic al seu podcast Coffee with Scott Adams dient que, després d'haver lluitat contra el mateix càncer de pròstata metastàtic que li han diagnosticat a l'expresident Joe Biden, havia decidit que no viuria més enllà d'aquest estiu (7).

Adams, que ha fet 68 anys a principis de juny, comparteix amb Biden una forma agressiva de càncer de pròstata que conec molt bé, car enguany fa fa cinc anys que vaig desenvolupar un càncer de grup 4 amb un nivell de 8 a l'escala de Gleason.

 
Adams sap del que parla quan, referint-se al càncer de Joe Biden diu que: Si està localitzat i no ha sortit de la pròstata, és 100% curable. Però, si ha sortit de la pròstata i s'estén a altres parts del cos..., en aquest cas s'estendrà als ossos i el dolor serà intolerable.

El PSA és una proteïna produïda per la pròstata, un valor alt d'aquest antigen suggereix doncs una anormalitat de la pròstata. El cas és que, si com en el meu cas. fa cinc anys que t'han tret la pròstata, tenir aquest antigen a la sang doblant el seu valor cada tres mesos, només pot voler dir dues coses: o bé hi ha un nòdul proper a on es trobava la pròstata que no va ser atacar la radioteràpia en el seu moment i que ara s'està despertant ràpidament, o bé el càncer ja està a la sang. En aquest darrer cas, tot és qüestió de temps, segons l'agressivitat del càncer.
En el primer dels casos, la radioteràpia i l'hormonoteràpia poden resoldre aquest problema. Aquest sembla haver estat el meu cas, per ara. Car fins no fa gaire, hom afiemava que els tumors amb puntuacions de Gleason entre 8 i 10 tenien poca probabilitat de curar-se: moltes evidències suggerien que, tot i que solen romandre estables durant diversos anys, aquests tumors es tornen més agressius amb el temps (8).

Esperant veure si la ciència avança en la recerca de nous tractaments que em permetin poder continuar donant-te la brasa, continuaré amb el meu tractament d'hormones per veure quant de temps puc continuar tenint el meu PSA amb valors propers a zero. Gaudint del temps que puguem compartir, valorant tot allò que té un valor en aquest món i deixant de banda tot allò on no val la pena perdre ni un minut. 

---

1. Veure Un sistema de treball absurd, sense utilitat ni sentit? publicat en aquest blog el 07.07.2020
2. Wikipedia: Scott Adams [en] [fr] [es] [ca]
3. Dilbert: Dibert, Home page.  Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
4. Wikipedia: The Dilbert principle [en] [fr] [es] [ca]
5. Wikipedia : Orc [en] [fr] [es] [ca]
6. Caroline Winter: How Scott Adams Got Hypnotized by Trump, Bloomberg, 22.03.2017
7. Sheri Walsh: 'Dilbert' creator Scott Adams reveals he is dying from same cancer as Biden, UPI, 19.05.2025
8. Wikipedia: Prostate cancer [en] [fr] [es] [ca]

surrender

Cheap Trick - Surrender (from Nippon Budōkan, Tokyo, Japan), YouTube, 04.09.2018

@daveguasch

Fa un parell de dies vaig veure a @JustRockContent un vídeo que em va fer reviure un munt de records.

La dècada dels 1970 arribava a la seva fi. Al laboratori de la fàbrica on treballava (1) teníem una ràdio Sony que s'engegava quan arribava el primer torn a les 06:00, i només es desconnectava quan plegava el segon torn, a les 22:00. Treballava al mateix equip que un tècnic de laboratori que coneixia quines eren les millors emissores i quina era la millor graella de programes d'aquestes per escoltar bona música amb un mínim de publicitat.

Recordo un vespre en què, després d'haver fet la neteja del laboratori i dels seus aparells, després d'haver lliurat als equips de producció que treballaven durant la nit les fòrmules dels tints i dels aprestos que havien d'utilitzar, mentre estàvem preparant les mostres i les ordres de treball per l'equip del laboratori que aquella setmana treballava els matins (treballàvem alternativament una setmana el matí i una a la tarda), el tècnic de laboratori de qui et parlava ens va fer callar a tots i va pujar a fons el volum de la ràdio mentre sonava el tema del vídeo amb què he obert el post d'avui.

No era l'estil de música que sentia habitualment durant aquells anys, quan vaig començar a abandonar el metall per interessar-me més pel punk. Però aquell tema tenia una melodia que em va enganxar ràpidament. I se'm devia notar molt, car encara recordo el somriure i la clucada d'ull que em va fer el tècnic de laboratori mentre em deia: Són bons, oi?

Els vaig sentir alguns cops més per la ràdio, i una nit els vaig veure a un vídeo que projectaven al Pub JJ del barri de Porta (Nou Barris), el mateix on vaig descobrir moltes altres bandes (2).

Si la melodia del tema em seguia enganxant, deixa'm afegir que la lletra de Rick Nielsen era força divertida. Anys abans de la SIDA i de les campanyes adreçades als joves recomanant l'ús del preservatiu, la lletra ens explica com una mare que havia estat destinada a una base dels USA a Filipines, advertia al seu fill de les malalties de transmissió sexual que podia enganxar si no es protegia (la lletra és més divertida que això, però per fer ras i curt, ho deixaré aquí).

Si no tens altra cosa a fer, pots passar-te hores a YouTube veient les versions que un munt de bandes han fet d'aquest tema. Per a mi, les millors són les de Green Day, tot i que no he reeixit a trobar un sol vídeo amb una bona qualitat d'enregistrament. 

També pots trobar les versions improbables d'altres bandes que també han versionat el tema, com ara Pearl Jam, Anti-Flag i les prescindibles versions d'Alice Cooper o Marilyn Manson. Sense oblidar una esperpèntica versió on Cheap Trick toca aquest tema amb una banda de mariachis.

---

1. Veure Sant Adrià i la memòria històrica: Can Baurier i Cròniques de la UAB (1976-1986), publicats respectivament en aquest blog l'11.08.2021 i el 26.03.2024
2. Veure George Thorogood and The Destroyers, publicat en aquest blog el 26.10.2020

jon batiste

@iamjonbatiste Breaking musical barriers. Who’s Talking with Chris Wallace? is streaming on @Max ♬ original sound - Max

@daveguasch

T'he de confessar que no havia sentit parlar de Jon Batiste (1) fins que vaig veure el seu nom anunciat al Festival de Montreux d'enguany i vaig llegir un article que li dedicava 24 Heures (2).

Després de llegir aquell article, vaig veure que Wikipedia el presenta com un cantant, compositor, músic, director d'orquestra i personalitat televisiva dels Estats Units. També ens diu que ha treballat amb artistes de diversos gèneres, com ara: Stevie Wonder, Prince, Willie Nelson, Lenny Kravitz, Red Hot Chili Peppers, Ed Sheeran o Mavis Staples. La versió en anglès de l'enciclopèdia també ens diu que la seva mare va proposar-li seguir classes de piano quan tenia 11 anys, cosa que va fer tots els dissabtes dels 11 als 18 anys.

Personalment, crec que aquells cursos van fer-li molt de profit car, t'he de confessar que feia temps que no m'emocionava com vaig fer-ho quan vaig sentir els pocs segons del vídeo de TikTok amb què he obert el post d'avui. Una emoció que, si m'he de guiar per la cara de satisfacció i el somriure d'orella a orella de Chris Wallace (3), crec que no soc l'únic que l'ha sentit.

Netflix: Michelle Obama and Jon Batiste Play The Piano | American Symphony, YouTube, 25.12.2023

Puc afegir a l'equip d'aquells a qui ens emociona la música de Jon Batiste a Michelle Obama, a qui pots veure en aquest extracte d'un documental que pots trobar a NetFlix: American Symphony (4). Un documental que explora un any de la vida del músic, narrant la seva carrera musical i el combat de la seva dona, Suleika Jaouad, contra la leucèmia.

Si creus que estàs en condicions de viure una tempesta d'emocions, et proposo veure American Symphony. En qualsevol cas, et proposo començar pel seu tràiler.

Tráilers en Español: Netflix | American Symphony, YouTube, 10.11.2023

Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

---

1. Jon Batiste: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || YouTube || TikTok || Twitter || Instagram || Facebook
2. Boris Senff: Jon Batiste sera-t-il le successeur de Quincy Jones? Le musicien star fait partie de la fournée néo-orléanaise qui étrenne ce vendredi soir la Scène du lac du MJF. Retour, en sept étapes, sur son fascinant parcours. 24 Heures, 05.07.2024
3. Wikipedia: Chris Wallace [en] [fr] [es] [ca]
4. American Symphony: IMDb || NetFlix || Wikipedia ||

håkon anton fagerås

My Modern Met - Fluffy Pillows and Expressive People Sculptures by Håkon Anton Fagerås, YouTube, 08.02.2020

@daveguasch

Probablement ja el coneixes. Però, si no és el cas, avui m'agradaria compartir amb tu l'obra d'un escultor noruec anomenat Håkon Anton Fagerås (1).

A la bio de la seva pàgina web, Fagerås es presenta com un artista nascut el 1975, llicenciat per l'Acadèmia Nacional de Belles Arts d'Oslo i especialitzat principalment en l'escultura en marbre. Fagerås està radicat a Oslo (Noruega) i, des del 1999, treballa a Pietrasanta (Itàlia), una ciutat toscana coneguda per les seves pedreres de marbre i els seus tallers de talla de pedra.

Un reconegut crític d'art italià, Francesco Poli, va descriure així el treball de Håkon Anton Fagerås al seu assaig The Fascinating Vulnerability of Sculpture:

Fagerås és capaç de mostrar un llenguatge tècnicament refinat en argila, marbre o aliatges diversos, per crear figures que existeixen en una atmosfera de temps suspès. Mostren una dimensió humana íntima, introvertida i insegura amb una expressió emocional i física úniques (...) .

L'originalitat distintiva de l'obra de Fagerås rau, al meu entendre, en la seva fascinant ambivalència d'estil i d'expressió. Les seves escultures són alhora l'expressió d'una investigació conscient dels límits de la representació escultòrica, i alhora un intent apassionat, i de vegades nostàlgic, de donar a les seves figures una autèntica tensió viva (...)

Pots trobar un munt d'imatges i vídeos de la seva obra a la seva pàgina Web o al seu compte Instagram (1). També fent una recerca a les imatges de Google o als vídeos de YouTube.

Personalment, el treball que més m'ha arribat al cor és una estàtua de bronze que la multinacional farmacèutica Pfizer va encarregar a Håkon Anton Fagerås en homenatge a Cecilie, una mare soltera a qui van diagnosticar-li un càncer de mama metastàtic quan tenia 42 anys i tres fills de 19, 17 i 7 anys. La seva finalitat és la de conscienciar a la societat sobre les pacients que pateixen aquesta malaltia terminal i donar-les la visibilitat que es mereixen.

View this post on Instagram

A post shared by Håkon Anton Fagerås (@fageras_sculpture)

L'estàtua es va inaugurar el 20 de juny de 2022 per l'alcaldessa d'Oslo i actualment es troba a Spikersuppa (2), molt a prop del parlament noruec. L'estàtua té un codi QR que dona accés a un documental de 9 minuts sobre la història de Cecilie Flatval i la creació de l'estàtua (3): és el vídeo amb què tanco el post d'avui.

Brystkreftforeningen: Cecilie – woman with incurable breast cancer, YouTube, 08.08.2023

---

Lectures recomanades

• Unveiling of the world's first statue of a woman with incurable breast cancer in front of the Norwegian Parliament, Brystkreftforeningen, 20.06.2022
• Amy Corr: Pfizer Norway Erects Statue of Woman With MBC, Muse by Clio, 04.08.2022

---

1. Håkon Anton Fagerås: Home page || Instagram
2. Google Maps: Cecilie - Breast Cancer Statue
3. Cecilie - woman with incurable breast cancer: Home page

tot el que necessites saber sobre els fongs

@daveguasch

The Nature of Things (1) és una sèrie de televisió canadenca de documentals científics que va debutar a CBC Television el novembre de 1960.

El concepte de l'emissió és conscienciar el màxim de persones possible sobre les lleis de la natura, fent accessibles conceptes científics complexos que no són necessàriament evidents a primera vista. L'objectiu és que les persones adquireixen una millor consciència de les lleis tecnològiques i científiques que regeixen el món per poder prendre decisions de manera conscient.

Avui m'agradaria compartir un episodi remarcable d'aquesta sèrie, que es va difondre per primera vegada el 08.04.2018 i va estar disponible a les pàgines d'Arte-TV fins al 07.01.2024: The Kingdom of Fungi, How Fungi Made Our World (fr. Au royaume des champignons) (2).

Com es tracta d'un documental relativament llarg, no cal que el vegis avui. Pots veure'l aquest cap de setmana. O més endavant, si tens coses a fer. Però et recomano que el vegis per diversos motius.

Si ets un caçador de bolets, has de veure aquest documental (3). Si tens la curiositat per conèixer quin és el mecanisme que explica la creació de la vida als continents, has de veure aquest documental. Si tens dubtes raonables sobre la hipòtesi segons la qual, amb la desaparició de la nostra espècie també desapareixerà la vida al planeta, has de veure aquest documental. Si, més enllà de les lleis de la biologia, creus que les lleis del copyright acabaran per fer desaparèixer aquest documental en accés lliure, l'has de veure abans que això arribi. Just per informació, aquest documental ja no es troba al catàleg de documentals de les pàgines d'Arte-TV.

Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Terra Mirabilis - Au royaume des champignons, YouTube, 25.05.2018

La primera part del vídeo em va fer recordar un post que vaig publicar fa cinc anys (4) sobre les dimensions increïbles que podien assolir aquests organismes, els més antics de la terra. I el fet que, gràcies a les seves arrels profundes i a les seves connexions, hagin pogut sobreviure a mil·lennis d'incendis, sequeres, canvis climàtics i malalties. En aquell post també et parlava d'un gènere molt perillós de fongs paràsits: l'Armillaria (5).

Un gènere de fongs que maten els arbres que es troben a la zona on s'estén aquest organisme. Tenint en compte l'edat d'aquests organismes i el fet que encara hi hagi arbres, sembla molt més plausible pensar que aquests fongs exerceixen una funció de selecció natural que elimina els arbres més febles i no deixa viure sinó els exemplars més sans i forts d'una espècie. Però no seria judiciós oblidar que la seva alta capacitat destructiva prové del fet que, a diferència de la majoria dels paràsits, no li cal moderar el seu creixement per tal d'evitar la mort del seu hoste, ja que l'Armillaria també es pot nodrir de la matèria morta.

Insider Tech - Humongous fungus, YouTube, 08.01.2016

A mesura que avançava el vídeo i ens parlava dels benfets d'aquests organismes, particularment en el terreny de la medicina, a causa de la seva guerra mil·lenària amb els bacteris, vaig recordar un post que vaig publicar fa vuit anys (6), on comentava un altre vídeo emès per Arte-TV que ens parlava del potencial de les aplicacions dels fongs per resoldre molts dels problemes ambientals als quals hem de fer front.

Aquests organismes, amb noms tan impossibles de pronunciar com de recordar es troben, al centre de les innovacions tecnològiques del demà. Biotecnologies que podrien salvar el planeta.

Un moment, salvar el planeta de què?, de qui? Tot és més clar quan seguim llegint: aquests organismes poden ajudar a la descontaminació, a la reforestació, a la lluita contra el canvi climàtic i l'avenç dels deserts, etc.

Fa temps que aquest vídeo no es pot veure en obert, però veure'l en streaming a Vimeo no és gens car.

Les Champignons pourront-ils sauver le monde ? from Les Films d'Ici on Vimeo.

Cap a la fi del documental hom ens parla de la infecció per un fong conegut amb el nom de Cryptococcus gattii (a.k.a. C. gattii) que va tenir lloc l'any 2001 a Vancouver (Canadà). L'alarma creada per l'extensió d'aquest criptococ a zones on abans no es coneixia, no ens pot fer oblidar que ja era conegut a les regions tropicals i subtropicals:

Per exemple, C. gattii és la causa predominant de criptococosi a l'Àfrica subsahariana. I tampoc podem oblidar que, a més del nord-est del Pacífic, a l'Amèrica del Nord, també s'havia estès a altres regions, com ara el Brasil o l'Índia. Tot i que les incidències més altes d'infeccions per C. gattii se segueixen produint a Papua Nova Guinea i el nord d'Austràlia (7).

Val a dir que, si el documental mostra la seva preocupació per la contaminació en individus sans, és perquè hom l'associava només a individus amb sistemes immunes debilitats: preferentment, malalts de VIH, de càncer i aquells que han rebut un trasplantament (8).

Com pots veure al documental, no hi ha gaires dubtes sobre el fet que l'escalfament global, forçant els fongs patògens a adaptar-se a temperatures més altes que les que podien suportar fins ara, estendrà encara més aquest criptococ a altres zones del món.

Tanmateix, crec que no seria raonable oblidar quin és l'hàbitat natural d'aquest organisme. Per exemple, el C. gattii ocupa un nínxol en les zones internes en descomposició dels troncs dels arbres originaris de les regions tropicals, subtropicals i temperades, podent contaminar el sòl proper als arbres o romandre en la fusta. Probablement, tots estem pensant ja en el mateix, però deixa'm afegir que també es pot trobar a la femta dels ocells, especialment dels coloms, però també de canaris, periquitos, lloros, cacatues, cotorres, pollastres, pardals, estornells i tórtores. I que aquestes aus, tot i que poden transportar el fong, en general, no cauen malaltes (7) (9).

A partir d'aquí tothom és lliure de pensar i d'opinar el que bonament vulgui. Personalment, prefereixo deixar la recerca en mans d'aquells que en saben i fugir tan ràpidament com pugui de les discussions de tertulians i cunyats experts en qualsevol tema del qual es parli.

---

1. The Nature of Things: Home page || IMDb || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
2. The Kingdom of Fungi, How Fungi Made Our World: The Nature of Things || IMDb
3. Félicien Corbat: Au royaume des champignons – Film sur Arte, Société mycologique de Genève, 11.12.2023
4. Veure Stranger Things - an organism that covers 70 hectares, publicat en aquest blog el 22.01.2019
5. Wikipedia: Armillaria [en] [fr] [es] [ca]
6. Veure Les champignons pourront-ils sauver le monde ?, publicat en aquest blog el 04.05.2016
7. Wikipedia: Cryptococcus gattii [en] [fr] [es] [ca]
8. Criptococosis, MedLinePlus, Biblioteca Nacional de Medicina, Gobierno de Estados Unidos
9. Criptococosis, The Center for Food Security and Public Health, College of Veterinary Medicine, Iowa State University

assistència sanitària a la ue

source: ec.europa.eu

@daveguasch

El mes d'abril del 2023, l'Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) publicava el Padró d'habitants residents a l'estranger (1), una eina que proporciona informació estadística sobre els catalans que resideixen habitualment a l'estranger i pels que el seu últim municipi d'inscripció es troba a Catalunya.

Un article publicat per La Vanguardia el 27.04.2023 resumia així el contingut d'aquest Padró (2):

Un total de 367.367 catalans residien oficialment a l'estranger l'1 de gener del 2023, un 2,9 % més que el 2022.

Més de la meitat dels catalans residents a l'estranger tenen la darrera inscripció padronal al Barcelonès (50,6 %). Els segueixen, a molta distància, aquells que el tenen al Vallès Occidental (7 %) i al Baix Llobregat (5,4 %).

Per continent de residència, els catalans inscrits a les oficines consulars es localitzen fonamentalment a Europa (52,2 %) i a Amèrica (42,7 %). França és el primer país que la majoria dels catalans han escollit per residir a l'estranger.

---

El Departament d'Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya envia cada mes per email el Butlletí de la Catalunya Exterior als catalans que estem inscrits al Registre de catalans i catalanes residents a l'exterior, que no són tots els que viuen a l'estranger.

Entre altres temes, el butlletí del desembre del 2023 parlava de l'Atenció sanitària durant les estades temporals a Catalunya.

Per aquells catalans que, tot i viure a l'estranger, tenen una Targeta sanitària individual (TSI), hom els recordava que, quan facin una estada a Catalunya, han d'activar-la trucant al 061.

Aquells que viuen o treballen a Andorra o a Xile (països amb conveni bilateral), han de sol·licitar l'assistència sanitària abans del desplaçament a Catalunya, mitjançant un formulari que es menciona al butlletí.

Carte Européenne d'Assurance Maladie France

A tots aquells que no tenim la TSI i vivim a un dels països membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, a Suïssa o al Regne Unit, ens recorda que podem utilitzar la Targeta Sanitària Europea per ser atesos als centres d’atenció sanitària de Catalunya (3).

La Targeta Sanitària Europea és una targeta gratuïta que dona accés a assistència sanitària pública a qualsevol dels 27 països de la UE, Islàndia, Liechtenstein, Noruega, Suïssa o el Regne Unit, en les mateixes condicions i al mateix cost (gratuïta en alguns països) que les persones assegurades al país del qual es tracti, sempre que aquesta assistència resulti necessària des del punt de vista mèdic.

A les pàgines de la Comissió Europea també podem trobar quins són els drets socials (incloent-hi altres que els sanitaris) que retenim del país d'on venim quan emigrem a un altre país dels mencionats anteriorment i quins són els que perdem. Pots trobar informació detallada per a cadascun dels països (4).

No he llegit les pàgines de cada país. Però, en el cas de Suïssa, la informació s'ajusta força bé al que ja sabia. Tanmateix, no oblidem que el diable s'amaga en els detalls.

Per aquells que viviu a Suïssa, abans de començar a mirar com obtenir la Targeta Sanitària Europea, us recomano de mirar abans la targeta de la vostra companyia d'assegurança mèdica. En el cas de la meva (CSS), les dades de la meva Carte suisse d'assurance-maladie LaMal estan a la part del davant de la targeta i les de la Carte européenne d'assurance maladie estan a la part posterior de la targeta. A més de CSS, he vist que aquest és també el cas d'Helsana (imatge amunt), Visana, Sanitas o Concordia, en les versions plàstic o telèfon mòbil de les seves targetes.

Si no és el vostre cas i heu de demanar la Targeta Sanitària Europea, demaneu a la vostra companyia d'assegurança mèdica si pot integrar-la a la targeta suïssa com en el cas de CSS: és molt més pràctic que passejar-se pel continent amb dues targetes fer-ho amb una sola.

---

Addenda:

L'amic Pepo m'ha passat aquest enllaç perquè aquells que viviu a Espanya sabeu què heu de fer per a obtenir la Tarjeta Sanitaria Europea (TSE). Em sembla que és un xic més complicat que a Suïssa, però està ben explicat.

---

1. Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat): Padró d'habitants residents a l'estranger
2. Agencia EFE: Un total de 367.367 catalanes viven en el extranjero, un 2,9% más que en 2022, La Vanguardia, 27.04.2023
3. Comissión Europea: Tarjeta sanitaria europea.
4. Comissión Europea: Sus derechos país por país.

què està passant a ucraïna?

TheSwissBox Conversation - Guerre en Ukraine, ce qui s'y passe vraiment ! Avec Jacques BAUD, YouTube, 05.05.2023

@daveguasch

Avui fa sis anys quan, a manca d'uns dies per acabar els 124 de l'escola de reclutes (1), un metge militar va identificar una greu malaltia al meu fill i el va transferir immediatament a l'hospital universitari de Lausanne (2). Dues hores més tard, vaig rebre la trucada del meu fill anunciant-me el diagnòstic: un càncer en estat molt avançat. Poc després, vaig rebre una trucada d'un tinent anunciant-me que el meu fill estava alliberat de l'obligació de servir a l'exèrcit i autoritzant-me a passar per la caserna a buscar els seus efectes personals. I uns minuts més tard, la trucada de l'hospital anunciant-me la planificació del preoperatori i de la primera de les intervencions a què l'haurien de sotmetre.

Aquell dimarts, que havia començat com un dia banal, el món es va ensorrar sota els nostres peus en poques hores. Aquella primera intervenció va anar seguida d'altres, una d'elles, la més critica, sota les mans del mateix cirurgià que m'intervindria a mi mateix anys més tard per un altre càncer. Just abans de l'anestèsia, el cirurgià es va presentar i vaig dir-li que ja el coneixia, car havia operat al meu fill a la que ell va descriure com la intervenció més llarga i més difícil que mai havia fet al llarg de la seva carrera: la va recordar immediatament.

No era la primera vegada que em trucava per interessar-se per l'evolució del meu fill. Però mai oblidaré el dia que el coronel de la unitat on servia el meu fill em va trucar per demanar-me l'autorització per visitar-lo a l'hospital, acompanyat pels seus companys de l'escola de reclutes. Una infermera madrilenya del servei d'oncologia, amb qui petàvem sovint la xerrada quan el visitava, em va dir que es van quedar tots al·lucinats quan els van veure.

Des d'aquell dia, i durant els llargs de períodes de quimioteràpia i les altres intervencions que van seguir, vaig rebre almenys un cop per setmana una trucada d'aquell coronel, interessant-se per saber com anava el meu fill. El súmmum va ser el dia que es va personar a casa amb el cap de l'estat major de l'exèrcit de terra per veure com anava i oferir-li el suport de l'exèrcit quan reprengués la seva vida laboral.

Més enllà d'altres comandaments de l'exèrcit amb els que havia treballat a la feina (des de caporals fins a majors), aquesta és, molt resumida (perquè va ser més llarga i personal), la relació que vaig viure amb alguns dels responsables de l'exèrcit suís.

I és aquesta relació la que potser explica també el meu respecte per la trajectòria del coronel Jacques Baud (3), tant a Suïssa com a les missions internacionals a les quals ha participat, de manera molt resumida: antic membre de la intel·ligència estratègica suïssa, especialista en països d'Europa de l'Est i antic cap de doctrina de les operacions de manteniment de la pau de les Nacions Unides. Dins de l'OTAN, va participar en programes a Ucraïna, sobretot després de la revolució de Maidan el 2014 i el 2017.

Deixa'm afegir que, abans del vídeo que avui comparteixo amb tu, ja havia vist altres entrevistes a Jacques Baud publicades per mitjans d'informació propers a l'extrema dreta o al "complotisme", com ara l'entrevista que li van fer a Sud Radio (4) el 30 de maig d'enguany: Pour affaiblir la Russie, les Occidentaux utilisent l’Ukraine (5).

Tot i que les declaracions de Jacques Baud coincidien amb moltes de les lectures que jo havia fet prèviament i les presentava d'una manera més que coherent, no et negaré que l'orientació política dels mitjans que l'entrevistaven, aprofitant la publicació del seu darrer llibre: Ukraine entre guerre et paix (6), em feien dubtar sobre el fonament de les acusacions que hom pot trobar sobre el personatge a l'entrada que li dedica Wikipedia (cf. 3).

Però malgrat que a les pàgines de Conspiracy Watch van respondre amb arguments de pes una entrevista de Jacques Baud a RT France (7), no vaig poder evitar recordar com gairebé tots els estómacs agraïts del periodisme també acusaven de "complotisme" l'informe de Seymour Hersh (8) sobre l'atac del gasoducte Nord Stream (9) i em vaig decidir a fullejar un llibre de Jacques Baud: Gouverner par les Fake News. Conflits internationaux: 30 ans d’infox utilisées par les pays occidentaux (10). Un vell conegut de l'EPFL va escriure un article al seu blog. Et passo alguns extractes (11).

Informació truncada deliberadament o fruit d'una visió reductiva que, quan ja no es qüestiona, esdevé una postveritat. Aleshores, la realitat esdevé producte d'una percepció i ja no és el resultat de fets objectius. El problema és que aquestes postveritats condicionen la manera com veiem els problemes i els solucionem. Això sovint ens porta a definir solucions inadequades amb greus conseqüències per a la nostra humanitat.

Baud destaca acuradament les falses veritats difoses pels governs occidentals que, sovint incapaços de resoldre els seus problemes domèstics, es refugien en l'aventurisme militar.

(Alguns periodistes) No volent debatre sobre les falses veritats dels governs occidentals, sembla que ignoren que estan posant en perill els mateixos fonaments de la seva professió i de les nostres democràcies, com els recorda Hannah Arendt. Esperem pel bé de tothom que canviïn d'opinió.

O, com hom diu a les pàgines de les emissions en francès de RTVE: L'Occident s'ha adonat que, davant de Rússia, ja no n'hi havia prou amb la propaganda i que calia passar a la desinformació (12).

Finalment, va ser a les pàgines d'un Pòdcast que he començat a seguir fa poc: The Swiss Box Conversation (13) on vaig trobar una de les millors entrevistes que he vist a Jacques Baud. Seguint la seva línia editorial, les entrevistes no tenen límit de temps, el que fa d'aquesta una de les més llargues de les publicades. Et proposo doncs que la vagis veient per parts a mesura que tinguis el temps de veure-la, perquè gairebé tot el seu contingut invita, almenys, a la reflexió, ja des de l'inici del vídeo:

En el clima actual, veus com la teva, Jacques, són molt importants perquè no sentim parlar gaire de pau i molt de guerra. Per què és tan difícil parlar de la pau? Almenys a Europa, quan llegim els mitjans, només veiem crides al lliurament de més armes, de guanyar la guerra a Rússia..., i poc, o gairebé mai, un missatge que aniria en la direcció de buscar solucions per a trobar la pau.

És cert. I aquesta és una de les coses que més m'han impactat. I no deixa de sorprendre'm que les úniques veus interessades en la pau o en trobar una solució negociada del conflicte siguin les dels militars o les dels antics membres dels serveis d'intel·ligència. I encara és més sorprenent que els polítics de gairebé totes les tendències, almenys a Occident, s'oposin a la pau. És un xic contraintuïtiu, perquè sempre tenim la impressió que són els militars els que volen la guerra i els polítics els que volen la pau. I en aquesta situació és exactament el contrari.

Espero que si tens el temps de veure aquest vídeo et pugui aprendre tantes coses com jo he après d'ell. Recorda que, si tens problemes amb la comprensió del francès, pots activar el traductor automàtic de YouTube i veure el seu contingut en subtítols en la llengua de la teva elecció. Just deixa'm afegir que, si la traducció a l'anglès és més o menys acceptable, les traduccions a l'espanyol o al català estan lluny de ser el millor que mai he vist.

---

1. Armée suisse: Obligation de servir (20.06.2023)
   
2. CHUV: Centre hospitalier universitaire vaudois
3. Wikipedia: Jacques Baud
4. Wikipedia: Sud Radio (France) || Adrien Franque: Les mauvaises ondes droito-complotistes de Sud Radio, Libération, 29.04.2023
5. Jacques Baud : "Pour affaiblir la Russie, les Occidentaux utilisent l’Ukraine", Sud Radio, 30.05.2023
6. Jacques Baud: Ukraine entre guerre et paix, Max Milo, 24.05.2023
7. Antoine Hasday: Sur RT France, Jacques Baud coche toutes les cases du conspirationnisme géopolitique, Conspiracy Watch, 07.09.2020
8. Wikipedia: Seymour Hersh [en] [fr] [es] [ca]
9. Seymour Hersh: Así eliminó Estados Unidos los gasoductos Nord Stream, CTXT, 08.02.2023
10. Jacques Baud: Gouverner par les Fake News. Conflits internationaux : 30 ans d’infox utilisées par les pays occidentaux, Max Milo, 27.08.2020
11. Richard Golay: Jacques Baud: Gouverner par les fake news, ou l’empire du mensonge, Blog perso, 13.09.2020
12. Côté face, Russie; Côté pile. URSS, RTVE, emission en français, 08.07.2021
13. The Swiss Box Conversation: Home page, Twitter, YouTube, Facebook, Spotify,  Telegram
    

sobre la música i l'activitat cerebral

Dra Vega y Drs Pastor y Canabal, del Hospital público de La Princesa, publican estudio sobre la estimulación cerebral con música en pacientes UCI sedados q concluye q el heavy metal indujo los mayores cambios en la actividad cerebral frente a la música clásica o la dodecafónica. pic.twitter.com/dhogFGpE5y

— Juan Miguel Garrido🔻🏳️‍🌈 (@JuanmiGG_News) March 1, 2023

@daveguasch

A un post que vaig publicar a principis de febrer d'enguany et parlava de la meva entrada a la universitat i de la meva experiència amb un inoblidable curs de matemàtiques (1). Dos anys més tard vaig treballar amb programes de cartografia automàtica i també d'estadística, en particular amb un package que encara s'utilitza: SPSS (4) i també amb la programació en llenguatge Fortran (5). 

El problema era que treballàvem en terminals connectats amb els hosts del centre de càlcul de la universitat, érem molts a fer-ho, pocs els terminals i reservar una hora de treball no era gens fàcil.

By Bill Bertram - Own work, CC BY-SA 2.5

Aprofitant del meu salari a Danone, em vaig comprar un Sinclair ZX Spectrum (3) que acabava de sortir a la venda al Regne Unit. Amb aquesta màquina vaig desenvolupar un programa de tractament de text i altres programes per a la representació de diferents tipus de càlculs i gràfiques que utilitzava en la presentació dels meus treballs. També vaig millorar una mena de full de càlcul que m'havia passat en una K7 un company amb qui havia treballat a Danone (6).

Quan no treballava a les nits amb els terminals al centre de càlcul del Departament de Psicologia, ho feia a una petita habitació que hi ha al garatge de casa dels meus pares. M'agradava treballar en aquell garatge i, per mantenir-me despert, escoltava una emissora del Vallès que fa molt de temps que va deixar d'existir i de la que he oblidat el nom. 

Al principi, només escoltava la música mentre programava. Més endavant, també em vaig acostumar a escoltar-la mentre estudiava i, finalment, també mentre redactava els treballs de curs o preparava exàmens. 

En general, escoltava Punk Rock (7) i Hard Rock. De vegades, alguns temes de Heavy Metal. També, tot i que més rarament, alguns temes com ara el Get Back de The Beatles o altres temes dels The Rolling Stones.

TheBeatlesLyrics - Get Back (Take 1) Rooftop Concert, YouTube, 13.01.2023

Quan Lluïsa i jo ens vam casar, vam condicionar una de les habitacions del pis com a estudi. Ella preparava les seves classes i jo les meves, a més del meu projecte de Tesi doctoral. 

Recordo com se li creuaven els cables quan em veia estudiar, programar o redactar davant de l'ordinador (ja havia reemplaçat el Sinclair ZX Spectrum per un PC Amstrad) mentre escoltava música amb un Walkman. I encara més, quan li deia que era incapaç de concentrar-me si no ho feia així.

Poc temps després que Lluïsa ja m'hagués gairebé convençut de què hi havia alguna cosa que no funcionava correctament al meu cervell, vam emigrar a Suïssa. 

Vaig entrar a treballar al servei informàtic d'una empresa on vaig descobrir que la majoria dels joves enginyers també escoltaven la mateixa música que jo mentre programaven. Un tipus de música que la majoria de gent que es considerava normal associava amb gent violenta i amb problemes de convivència.

Anys més tard, un article publicat a El País que parlava d'un estudi realitzat a Austràlia, descobria allò que molts ja sabíem des de feia temps (8):

Qualsevol que tingui un amic heavy ho sap: sota els cabells, la roba negra, el posat enfadat i el soroll, gairebé sempre hi ha algú tranquil i afable. Ara, però, aquesta teoria no escrita té un suport científic.

Aquest article reprenia un altre publicat a The Guardian el mateix dia amb aquest títol: Escoltar música "extrema" et fa més tranquil, no més enfadat (9) (10).

Centrant-se en el heavy metal, l'emo, l'hardcore, el punk, el screamo i altres subgèneres catalogats com a música "extrema", uns investigadors de la Universitat de Queensland, una institució de recerca pública australiana a Brisbane, van estudiar 39 oients habituals de música "extrema" d'entre 18 i 34 anys.

Els subjectes de l'estudi eren sotmesos a una "inducció a la ira" que durava 16 minuts. Cada individu havia de descriure temes que li inspiraven irritació, com ara les relacions personals, els diners o la feina, abans de passar 10 minuts escoltant els temes de la seva elecció i després experimentar 10 minuts de silenci complet. Els investigadors van descobrir que la música relaxava els participants.

Estic gairebé segur que, entre els temes de música heavy seleccionats, devia haver-hi algun d'una coneguda banda australiana, per exemple: AC/DC

Enhanced Music Videos - AC/DC - It's A Long Way To The Top, YouTube, 23.08.2021

El cas és què, vuit anys abans d'aquest estudi, un altre de la University of Warwick (Coventry, UK), mitjançant una enquesta a més de mil estudiants amb altes capacitats intel·lectuals, havia identificat que els millors estudiants escoltaven música Heavy per combatre el bulling provocat per les burles dels seus companys (11). 

Un any abans d'aquest estudi, a la 18th Annual Conference of the Association for Psychological Science (2006), a New York, un altre estudi presentava entre els seus resultats que les persones que preferien la música alternativa, el Rock i el Heavy metal havien obtingut millors puntuacions a unes proves realitzades per mesurar objectivament la seva intel·ligència. Dins dels resultats, es va destacar que aquestes persones presentaven una millor capacitat d'abstracció.

Deixant de banda l'opinió que em puguin merèixer aquesta mena d'estudis i, encara més, les seves conclusions, el 1r de març d'enguany vaig veure un tweet que em va cridar l'atenció. És el tweet amb què he obert el post d'avui i ens parla de tres investigadors de l'Hospital Universitario de La Princesa (Madrid) que han publicat un estudi pilot sobre l'estimulació cerebral mitjançant música en pacients sedats. 

En les seves conclusions l'estudi afirma que el Heavy metal va induir els canvis més importants en l'activitat cerebral enfront de la música clàssica o la dodecafònica, fent factible que aquest tipus de música arribi a implementar-se en la neurorehabilitació de pacients a UCI (13).

El primer que em va cridar l'atenció d'aquesta notícia és que per a la realització de l'estudi es van seleccionar sis pacients:

Cinc dones i un home amb edats compreses entre 53 i 82 anys, ingressats a la Unitat de Cures Intensives de l'hospital per diferents patologies. El seu estat era d'inconsciència provocada, per garantir la tolerància al dolor i alhora mantenir la funció cardiorespiratòria.

Aquests pacients van ser exposats a tres tipus de música: la música clàssica de Mozart (Sonata per a dos pianos en D, K 448), la dodecafònica de Schönberg (Klavierstuck Op.33a) i el heavy metall de la banda danesa Volbeat (The Devil's Bleeding Crown).

Si has punxat els enllaços i has escoltat els temes amb què els investigadors van decidir torturar als pacients és probable que estem d'acord amb el fet que la versió eurovisiva de la banda danesa era lleugerament menys anestesiant que les altres. Altrament, vista l'edat dels pacients i el tema escollit no m'ha sorprès gens ni mica no trobar cap comentari on un heavy es mostrés satisfet del resultat.

Personalment, no crec que aquells que ens hem acostumat a escoltar música per a concentrar-nos siguem més més intel·ligents que aquells que no es poden concentrar si l'escolten. Tampoc crec que el tipus de música que hom escolti pugui descriure una persona com a més o menys violenta.

Sobre la utilització de la música per a provocar l'estimulació cerebral en pacients sedats a una UCI em permetria suggerir als investigadors fer un test amb l'Himne de l'alegria de Beethoven  o les Valkiries de Richard Wagner.

Ara bé, si l'objectiu buscat és que els pacients es despertin i s'aixequin del llit per apagar la música, vestir-se ràpidament, demanar l'alta i sortir corrent de l'hospital, sempre poden provar amb la segona part d'aquest tema: Classical Rock à Montreux - Quand Wagner rencontre Black Sabbath.

---

1. Veure Què en penso de la intel·ligència artificial? (1/3), publicat en aquest blog el 02.02.2023
2. Wikipedia: Quantitative revolution
3. Wikipedia: SPSS [en] [fr] [es] [ca]
4. Wikipedia: Fortran [en] [fr] [es] [ca]
5. Wikipedia: ZX Spectrum, més tard el reemplaçaria per un ZX Spectrum 128
6. Veure Gary Moore - Whiskey in the jar, publicat en aquest blog el 04.05.2018
7. Veure Israel Hands: a friendship's story during the 80s, publicat en aquest blog el 26.02.2023
8. El metal tranquiliza, lo dice la ciencia, El País, 22.06.2015
9. Listening to 'extreme' music makes you calmer, not angrier, according to study, The Guardian, 22.06.2015
10. Marisa Fernández: Escuchar heavy metal extremo es saludable para los fans, Muy Interesante, 13.06.2017
11. Gifted Students Beat The Blues With Heavy Metal, University of Warwick, 22.03.2007
12. Marisa Fernández: ¿Las personas inteligentes oyen rock y heavy metal? Muy Interesante, 13.06.2017
13. Investigadores españoles validan el mayor impacto del 'heavy metal' como estimulador cerebral en pacientes sedados, Europa Press, 27.02.2023

les puits abandonnés par l’industrie pétrolière

@daveguasch

Sabem que una de les causes més importants del canvi climàtic són les emissions de CO₂, principalment lligades al consum de combustibles fòssils. També sabem que el canvi climàtic provoca un augment global de les temperatures. Que l'augment global de les temperatures provoca la fusió del gel dels pols i del permafrost (o permagel) de les zones polars i alpines. Sobre el permafrost hem vist en aquest blog els seus principals efectes (#permafrost): els geomorfològics, en particular en zones alpines; els bacteriològics i, un dels més temuts, l'alliberament del metà, un gas amb un efecte hivernacle vuitanta vegades més potent del que ho és el CO₂.

Hem vist i llegit prou als mitjans de comunicació per prendre consciència de la nostra responsabilitat personal en el canvi climàtic. I aquells que tenim un sentit ètic, hem fet el possible per reduït tan com podem la nostra empremta CO₂.

Però el 18.01.2023, la RTS va emetre un documental de @audreygloaguen (1) que em va deixar glaçat. El pots trobar punxant a un enllaç al final d'aquest post (2) car, tot i que estarà disponible a les pàgines de la RTS fins al 17.02.2023, probablement aquells que no viviu a Suïssa no el podreu veure a causa dels problemes de copyright. Per aquest motiu que intentaré resumir-lo a continuació.

LES FANTOMES DU PETROLE TLR from ◤FIPADOC on Vimeo.

A França, Alemanya, Anglaterra o els Estats Units, científics i whistleblowers s'han embarcat en una cacera vertiginosa: trobar pous de petroli i gas abandonats a la fi de la seva explotació comercial per la indústria petroliera i avaluar la seva perillositat (3) (4).

Al voltant de 3 milions de pous estimats només als USA: entre 20 i 30 milions de pous arreu del món. Uns pous que no es van segellar correctament en el moment de la fi de la seva explotació comercial i que actualment deixen escapar al fons del mar, sota terra o a l'atmosfera, materials perillosos per al medi ambient i per a la nostra salut: petroli, però també gas metà amb un efecte hivernacle molt potent, tot com altres substàncies de molt alta toxicitat. Milions de bombes de rellotgeria de les que ningú en parla, de les que s'han desdit les companyies petrolieres i que s'hauran de desactivar amb capitals públics si hom vol evitar el pitjor.

En cas que no puguis tenir accés al documental emès par la RTS (2), et proposo veure aquest altre que CNBC va penjar a YouTube el 24.02.2022. A més d'una bona descripció del problema als USA, en particular a Califòrnia, podràs veure quines són les tècniques utilitzades per identificar els pous abandonats i l'ingent treball destinat a la seva cartografia. Les infografies et permetran també veure les tècniques utilitzades pel seu segellat, intentant minimitzar el seu impacte ambiental. I potser el més important, el cost que caurà sobre les esquenes del contribuent, actualment estimat en 280 miliards d'USD, només pels pous actualment identificats als USA. Pels altres milions de pous que es troben disseminats arreu i sota els oceans em temo que les solucions es faran esperar.

Escampats pels Estats Units hi ha milions de vells pous de petroli i gas abandonats. Són una font important d'emissions de metà i poden filtrar contaminants a les aigües subterrànies. Localitzar i identificar aquests pous és molt difícil, ja que molts van ser perforats abans que les tecnologies modernes de cartografia i del manteniment de registres es generalitzessin. Netejar-los costarà milers de milions. Però per primera vegada hi ha un gran finançament federal dedicat a fer-ho.

CNBC: Why The U.S. Has Millions Of Leaking Oil And Gas Wells, YouTube, 24.02.2022

---

1. Audrey Gloaguen: Les fantômes du petrole (The Ghosts of Oil), Dream Way Productions, 2022
   
2. Doc à la Une: Les fantômes du pétrole, RTS 18.01.2023
3. Les Fantômes du pétrole, Film Documentaire.fr
4. Les fantômes du pétrole, France TV, 29.01.2023

el virus interminable

Photo de Karolina Grabowska

@daveguasch

Avui m'agradaria compartir amb tu l'entrevista que Marina Fernández li va fer a Miguel Sebastián (1), autor del llibre El virus interminable (2), a l'emissió d'Hora 25 (SER) del 22.12.2022 (3).

Et proposo punxar l'enllaç per escoltar l'entrevista i les informacions força interessants que dona Miguel Sebastián en resposta a les qüestions de Marina Fernández. Et passo alguns extractes:

• "Quan comparem l'any 2022 amb 2021 hi haurà moltes sorpreses. Perquè no és veritat que s'hagi reduït el nombre de morts tant com esperàvem amb la vacuna: i no és perquè la vacuna no sigui bona, sinó perquè el nombre de casos s'ha multiplicat".
• A dia d'avui encara hi ha moltes preguntes sobre el virus sense resposta. "¿Té efectes a llarg termini? Estem segurs que contagiar-se tant no té després cap conseqüència a llarg termini? Es tracta de quelcom que caldrà estudiar"

---

1. Wikipedia: Miguel Sebastián [en] [fr] [es] [ca]
2. Miguel Sebastián: El virus interminable, Ediciones B - 9788466669719, Casa del Libro, Ebook
3. Miguel Sebastián: "No se han reducido las muertes por COVID tanto como esperábamos, no porque la vacuna no sea buena, sino porque se han multiplicado los casos", Hora 25, SER, 22.12.2022 - 21:55h CET

what does it mean to be death positive?

Brut America - “Fun and Dying:” What Does it Mean to be Death Positive?, YouTube, 16.04.2022 Brut International - "Me estoy muriendo y me estoy divirtiendo", 18.10.2022

@daveguasch

Danna Nelson és una noia americana de 26 anys que té un sarcoma de nivell 4 (1): és a dir, un càncer en estadi terminal. Danna s'està morint a una edat en què s'hauria d'estar menjant el món, però ha decidit portar-ho amb un coratge remarcable. També amb tot l'humor i tota l'actitud positiva que és capaç d'exterioritzar (clarament, la processió va per dins) a aquells que l'envolten. Unes persones excepcionals que guardaran per sempre el sentiment d'haver tingut la sort de compartir la seva vida amb una noia extraordinària.

Podria passar hores a descriure la tempesta d'emocions positives que he tingut durant i després de veure aquest vídeo d'Eléonore (Léo) Hamelin (2), però crec que és molt millor deixar-te veure'l per saber a què m'estic referint. Just recorda que, a la llegenda del vídeo amb què he obert el post, pots trobar una versió de Brut International amb subtítols en espanyol que es deixa llegir molt més bé que no pas la traducció automàtica de YouTube.

En el meu cas, a la tempesta d'emocions pel vídeo de Léo Hamelin, s'hi afegeix el del record de la meva mare, que avui fa 26 anys que ens va deixar. Una dona que no va perdre mai la capacitat d'exterioritzar l'humor, el somriure ni l'educació amb tots els que l'envoltàvem. Ni tan sols quan la van baixar a la planta de cures pal·liatives de l'hospital Duran i Reynals.

Passo pel davant de l'hospital Duran i Reynals cada cop que baixo en avió a Barcelona. I cada cop que el veig, recordo els moments que vam passar junts les tardes dels diumenges, quan estàvem sols a la seva habitació, poques hores abans d'agafar el vol que em tornaria a Lausanne. Recordo que vèiem a la TV en Gran Wyoming i l'equip de Caiga quien caiga, i rèiem junts amb les entrevistes de Pablo Carbonell a Esperanza Aguirre, intentant fer abstracció d'una metàstasi que avançava imparable.

Fins aquell vol de retorn a Barcelona, l'endemà d'haver arribat a Lausanne, quan Lluïsa em va trucar per dir-me que la meva mare se'ns anava, i vaig poder trobar un vol per tornar a temps i agafar-li fort la mà poc abans que marxés.

Malgrat que la metàstasi la va fer patir el que no està escrit, la meva mare sempre va tenir un somriure i una paraula amable per tots aquells que l'envoltàvem. Va ser especialment dur quan em va dir que ja no podia aguantar més el dolor i em va demanar que l'ajudés a marxar. Encara més dur pel fet que jo vivia a Suïssa, un país on el suïcidi assistit és legal des de 1942 (3). Va ser super dur no poder fer res mentre veia com la morfina baixava a raig per intentar calmar tot el dolor que estava patint. Però mentre la morfina li va deixar prou de lucidesa per fer-ho, la seva actitud positiva, el coratge que va demostrar davant de tota aquella adversitat, va ser un exemple que m'agradaria poder honorar el dia que m'arribi l'hora.

I mentre aquest dia no arriba, només puc estar content d'haver tingut la sort d'haver conegut a aquella dona tan extraordinària que va ser la meva mare, recordar tots els bons moments que vam passar junts i oblidar aquells que no ho van ser tant. I recordar que si, des d'un punt de vista purament biològic, una part d'ella segueix vivint en mi i en els meus fills, el seu record seguirà vivint en tots aquells que la vam conèixer.

---

1. Wikipedia: Sarcoma [en] [fr] [es] [ca]
2. Léo Hamelin: Home page
3. Kaoru Uda: Ces pays qui ont décidé comme la Suisse de légaliser le suicide assisté, SwissInfo, 21.07.2022

the persistence and transience of memory

De Hollyhock: L'hypermnésie ou le fait de se souvenir d'absolument tout : don ou malédiction?, hitek.fr, 27.04.2017

@daveguasch

El post que avui compartiré amb tu està dedicat a la persistència i a la fugacitat de la memòria. I per il·lustrar-lo, m'he dit que seria una bona idea reutilitzar una imatge que ja vaig incloure a un post publicar el 28.07.2019 (1). Probablement estàs pensant: Quina memòria té aquest tio! Si fessis aquest comentari a aquells amb qui visc, segurament riurien i et dirien que res més allunyat de la realitat. En realitat, passo per ser aquell que mai se'n recorda de res.

Ras i curt, no soc una persona afectada gens ni mica per la hipermnèsia (2). I això malgrat els intents desesperats per aferrar-me amb força als enunciats sobre els records del Dr. Jordi Camí (3). Si conèixer tres o quatre coses sobre la sintaxi del motor de recerca de Google, saber utilitzar la seva agenda i la seva gestió de tasques m'ha ajudat a cobrir els meus buits de memòria en el terreny professional, he d'admetre que ni els enunciats del Dr. Jordi Camí ni Google no m'han servit de gaire cada cop que he oblidat alguna cosa que m'han encarregat o converses que he tingut a casa.

Afortunadament, cada estiu els becaris dels diaris recuperen i presenten com una notícia recent un estudi publicat el 2017 per un grup d'investigadors de la University of Toronto. Segons aquest estudi: la manca de memòria no seria en realitat res d'altre que un signe d'intel·ligència.

Una idea que ja em va bé. Recordem que a un article publicat fa uns dies, Blai Felip Palau ens recordava que Will Storr explicava de quina manera l'òrgan que habita al nostre crani dirigeix la nostra vida, recrea la realitat i ens explica històries que ens encanten (4).

Tornant a l'article publicat pels investigadors de la University of Toronto (5) et proposo que llegeixis la traducció del seu pròleg. Si el trobes interessant, la resta de l'estudi no et decebrà:

Durant molts anys, l'estudi neurobiològic de la memòria s'ha focalitzat bàsicament en el record (persistència). Tanmateix, els estudis recents també han pres en consideració la neurobiologia de l'oblit (la transitorietat).

En aquest estudi, hem fet paral·lelismes entre els mecanismes neurobiològics i computacionals subjacents a la transitorietat. Defenem que és la interacció entre la persistència i la fugacitat la que permet la presa de decisions intel·ligents en entorns dinàmics i 'sorollosos'.

Concretament, argumentem que la transitorietat millora la flexibilitat, reduint la influència de la informació obsoleta en la presa de decisions guiades per la memòria, i evita l'adaptació excessiva a esdeveniments passats, promovent així la generalització.

Segons aquesta visió, l'objectiu de la memòria no és la transmissió d'informació a través del temps, per se. Més aviat, l'objectiu de la memòria és optimitzar la presa de decisions. Com a tal, la transitorietat és tan important com la persistència en els sistemes mnemotècnics.

Finalment, potser no sigui tan dolent tenir la memòria mig buida. En tot cas, millor que rebre descàrregues elèctriques inspirades pel resultat d'un estudi de la Boston University (6) o que, seguint les conclusions d'un estudi del MIT, m'implantin uns records no desitjats al cervell (7).

Altrament, sembla que, l'oblit de certes coses, és un procés necessari per guardar els records que considerem més rellevants. El problema és si, el que és rellevant per uns, ho és també pels altres. I, de totes maneres, fins i tot els records més emotius, sovint poden no ser reals, o ser diferents fins i tot entre aquells que els comparteixen (8).

Personalment, després d'haver vist la histèria mediàtica lligada a la canícula d'aquest estiu i les projeccions d'un futur apocalíptic lligat al canvi climàtic, realitzo que molta gent que tenia per intel·ligent ha oblidat que, almenys a Suïssa, l'estiu del 2021 (l'any passat!) va ser el cinquè més plujós des que es van començar a enregistrar les mesures el 1864 (9). També he realitzat la velocitat amb què alguns diplomats en meteorologia han oblidat l'existència d'un fenomen conegut amb el nom de La Niña (10), de les possibles causes i dels efectes que està tenint el fet rar que hagi entrat enguany en el seu tercer any (cicle) consecutiu (11).

Francament, no crec que tenir la memòria d'un peix vermell d'aquari converteixi a cap de nosaltres en més intel·ligent que els altres ni, vist lo vist, que aquest fet permeti comprendre més ràpidament l'origen d'un problema, la seva comprensió i, eventualment, albirar diferents hipòtesis per a la seva solució.

---

1. Veure Barcelona i la memòria històrica: la Sagrera, publicat en aquest blog el 28.07.2019
2. Wikipedia: Hypermnesia [en] [fr] [es] [ca]
3. Veure Jordi Camí - la realitat és una construcció mental, publicat en aquest blog el 05.12.2018
4. Blai Felip Palau: Así se las ingenia el cerebro para convertir la realidad en una gran novela, Neurociencia, La Vanguardia, 16.08.2022
5. Blake A. Richards, Paul W. Frankland et al.: The Persistence and Transience of Memory, Neuron, Volume 94, Issue 6, P1071-1084, June 21, 2017, DOI: https://doi.org/10.1016/j.neuron.2017.04.037 [PDF document]
6. Niall Firth: Zapping the brain with electricity seems to improve memory in older people, MIT Technology Review, 09.04.2019 || Mayte Rius: La estimulación cerebral eléctrica mejora la memoria de las personas mayores, La Vanguardia, 22.08.2022 || Veure Sobre el funcionament del cervell, publicat en aquest blog el 19.05.2019
   
7. Veure Total Recall? publicat en aquest blog el 15.09.2014
8. Daniel Mediavilla: Olvidar es necesario para guardar los recuerdos relevantes, Neurociencia, El pais, 17.03.2015
9. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (12), publicat en aquest blog el 14.08.2022
10. Wikipedia: La Niña [en] [fr] [es] [ca]
11. Andrej Flis: ENSO Weather: The strange La Nina will endure into the Cold Season. But how will it impact the weather as we head for the seasonal pattern change?, Severe Weather Europe,, 21.07.2022