Tuesday, July 31, 2018

the road to hell is paved with good intentions

David Keith: A critical look at geoengineering against climate change, TEDSalon 2007 Hot Science

Avui m'agradaria compartir amb tu una de les propostes més radicals per acabar amb l'escalfament global. Es una proposta de David Keith, professor de física aplicada a la Paulson School of Engineering and Applied Sciences i professor de polítiques públiques a la Harvard Kennedy School (Harvard University) (1). També dirigeix un fons de recerca creat per Bill Gates a la Harvard University: Fund for Innovative Climate and Energy Research (2) que, junt amb l'empresa Carbon Engineering (3), de la que ja vaig parlar en una entrada al mes de març en aquest blog (4), fan part de The Keith Group (5).

Si et mires el vídeo de la seva presentació al TED  Salon Hot Science del setembre del 2007 (6) i la seva visió de la GeoEnginyeria a les pàgines de The Keith Group (7), veuràs que la seva proposta per acabar amb l'escalfament climàtic d'una manera ràpida i econòmica estaria basada en la utilització d'una flota d'avions per dispersar diòxid de sofre (SO₂) a l'estratosfera, on es combinarien amb vapor d'aigua per formar aerosols. Dispersats pels vents, aquestes partícules estarien destinades a reflectir aproximadament un 1% de la radiació solar de retorn a l'espai.

Erin O'Donnell: Buffering the Sun, Harvard Magazine, July-August 2013

Aquesta idea es recolza en l'observació dels efectes de la dispersió de 17 megatones de SO₂ que va provocar l'erupció del volcà Pinatubo en 1991 (8) i la ràpida baixada de temperatures que va provocar. Per sostenir aquesta idea, Keith ens recorda que fins i tot aturant en sec les emissions actuals, passarien molts anys abans que els seus efectes tornessin a fer baixar les temperatures:
Alguns dels efectes dels gasos d'efecte hivernacle poden persistir durant segles, fins i tot després que hagi desaparegut l'emissió dels gasos que inicialment el van desencadenar. En concret, l'expansió de l'aigua quan s'escalfa, combinada amb la fusió del gel polar i de les glaceres, pot donar lloc a un augment significatiu del nivell del mar que durarà segles, fins i tot si totes les emissions de gasos d'efecte hivernacle s'aturen per complet. Això es deu al fet que aquests gasos romandran a l'atmosfera i continuaran a atrapar la calor molt després que les seves emissions hagin sigut eliminades: un fet que de vegades s'oblida en les discussions sobre la mitigació del canvi climàtic. Si totes les emissions de diòxid de carboni s'eliminessin en 2050, Solomon i els co-autors de la seva línia de recerca van concloure que la meitat de les emissions encara estaria en l'aire 750 anys més tard, i seguirien escalfant del planeta (9).
Si penso en l'erupció del Pinatubo, he de dir que no tinc massa clar quines emissions addicionals de CO₂ provocaria l'extracció de 17 megatones de SO₂ i els vols necessaris per dispersar-les a 40 km d'altitud per fer baixar la temperatura de l'hemisferi nord entre 0,5 i 0,6°C. Però sí que he llegit a l'estudi de l'US Geological Survey que si l'alliberament de 17 megatones de SO₂ a l'estratosfera va produir aerosols suficients per compensar les tendències actuals de l'escalfament global, també és cert que va impactar greument la capa d'ozó: Com a conseqüència de la presència de les partícules d'aerosol, les concentracions d'ozó a mitja latitud van assolir els nivells més baixos registrats durant 1992-93, el "forat d'ozó" de l'hemisferi sud va augmentar el 1992 a una mida sense precedents i es va observar que la seva disminució era la més ràpida que mai s'havia enregistrat (cf. 8).

Personalment, he de dir que si Keith va quedar impressionat pels efectes de l'erupció del Pinatubo en 1991,  jo també vaig quedar impressionat per un estudi publicat a la revista Nature en 2014 sobre l'extensió de la massa vegetal a les zones semi-àrides d'Austràlia a causa de les pluges associades al fenomen conegut com La Niña, que va fer que durant el 2011 els sòls emmagatzemessin l'equivalent d'un 40% de les emissions de CO₂ lligades a les activitats humanes (combustió de carbó fòssil i canvis d'usos del sòl) (10).

Donat que a Carbon Engineering està treballant de valent i amb resultats molt prometedors en la captura industrial del CO₂ de l'aire, m'agradaria proposar a David Keith d'analitzar l'impacte de l'aturada en sec de l'extracció i combustió del carbó, la irrigació de zones desèrtiques amb plantes potabilitzadores alimentades per energia solar, almenys enllà on políticament i econòmicament fos possible (per exemple, Austràlia , l'Oest dels USA, Nord de Mèxic, ...), així com la reforestació de zones on avança la desertificació (per exemple, Espanya). Tinc el sentiment de què no seria la "solució" miracle del problema. Però que entraríem en una via molt més sostenible per resoldre'l.


  1. Wikipedia: David Keith (scientist)
  2. Fund for Innovative Climate and Energy Research: Home Page
  3. Carbon Engineering: Home Page
  4. Carbon Capture and Storage, 19.03.2018, en aquest blog
  5. The Keith Group: Home Page
  6. A critical look at geoengineering against climate change (David Keith | TEDSalon 2007 Hot Science). Recorda d'activar els subtítols en espanyol si necessari
  7. The Keith Group - Geoengineering
  8. Stephen Self et al. (1999): The Atmospheric Impact of the 1991 Mount Pinatubo Eruption, USGS, 11.06.1999. 
  9. Greenhouse Gases: Myths and Facts , 12.02.2017, comentari de Susan Salomon (MIT) publicat en aquest blog
  10. Carbon Capture and Desert Irrigation, 04.06.2014, publicat en aquest blog

Monday, July 30, 2018

buenos aires insolite

Expedia: Buenos Aires Vacation Travel Guide, Youtube, 22.06.2014

El passat 14 de juliol, estava buscant algun documental a la Swisscom Box per passar l'estona quan vaig caure sobre la reposició d'un documental excel.lent del 2014, que France 2 havia passat el 6 de maig d'enguany: Buenos Aires insolite.

Vaig enregistrar l'emissió a la TV Box, però no he trobat cap enllaç des del qual es pugui veure l'emissió des de l'estranger. Així que l'únic que et puc passar és una pàgina on pots trobar el DVD en venda. Si el documental t'agrada la meitat del que em va agradar a mi, hauràs de fer esforços per no sortir disparat i comprar un bitllet pel primer vol que et porti a la vila i et permeti descobrir els barris que et descriu el documental. No té res a veure, però et passo aquí dalt un vídeo d'Expedia per si t'animes a veure l'altre (2).

Per aquelles casualitats de la vida, el mateix dia que vaig veure el documental havia llegit a CTXT un article on Ana Basualdo (3) descrivia un barri de Palermo que poc després vaig poder veure en imatges al documental: La Plaza Italia i el Jardin Botanico del francès Carlos Thays; l'Avenida Sarmiento, que uneix aquesta plaça amb el Rio de la Plata ..., etc. 


  1. Claire David-Tartane: Buenos Aires insolite, KVP HK Editions, 2014
  2. Expedia: Buenos Aires Vacation Travel Guide, Youtube, 22.06.2014
  3. Ana Basualdo: Una crónica rescatada, CTXT, 14.07.2017

Sunday, July 29, 2018

daniel lópez rosetti - meditación y estrés

TEDx Talks: Meditación y estrés | Daniel López Rosetti | TEDxSanIsidro, Youtube, 28.07.2016

Dr. Daniel López Rosetti [twitter][facebook]. Especialista en Clínica Médica y Cardiólogo Universitario, jefe del Servicio de Medicina del Estrés del Hospital Central Municipal de San Isidro, Buenos Aires, profesor titular de Psicofisiología de la Facultad de Psicología, Universidad Maimónides, director del Curso Universitario de Medicina del Estrés y Psiconeuroinmunoendocrinología Clínica de la Asociación Médica Argentina, presidente de la Sociedad Argentina de Medicina del Estrés, miembro titular de la Asociación Médica Argentina y miembro de la Sociedad Argentina de Cardiología, miembro de la Sociedad Española para el Estudio de la Ansiedad y el Estrés (SEAS), fellow del American Institute of Stress de Nueva York. Fue presidente del Congreso Argentino de Medicina del Estrés en los años 2001 y 2005 en Buenos Aires y desarrolló una metodología original para el diagnóstico de vulnerabilidad en el síndrome del estrés, el perfil psicobiológico del estrés y el primer programa de manejo del estrés (PROMES).

Thursday, July 26, 2018

stunning abandoned places on earth

19 Times Nature Turned Abandoned Places Into Surreal Masterpieces, brightside.me, 03.05.2018
This car in Taiwan, China is clearly claimed by grass

Bright Side publicava a principis de maig un article amb 19 imatges impressionants de llocs abandonats d'arreu del món amb aquest comentari: la naturalesa té la seva pròpia manera de reclamar el que una vegada va ser legítimament seu. Si tens un moment, dóna-li un cop d'ull. Paga la pena.

Wednesday, July 25, 2018

les prix suïsses des transports absurdes

Des de l'any 2002, l'associació suïssa Initiative des Alpes (1) concedeix un premi que porta per nom Pierre du diable a aquells transports que destaquen per ser abominablement absurds.
Els nostres hàbits de consum es dirigeixen cap als productes derivats d'una economia cada vegada més globalitzada. El transport d'aquests productes genera un trànsit que sovint es podria evitar: per exemple, el tràfic de camions sense càrrega que travessen els Alps a diari. O els crustacis que es pesquen a Escandinàvia i són enviats al Marroc per netejar-los, abans d'arribar a les prestatgeries dels nostres supermercats. O els residus domèstics italians que són transportats a través dels Alps fins Alemanya, on seran incinerats (2).
Enguany, l'Initiative des Alpes ha seleccionat de nou tres actors suïssos per a la Pierre du diable: SBB, Landi i Proviande. Aquest premi negatiu per a un transport particularment absurd té per objecte educar els consumidors i animar les empreses a prendre mesures.
  • Els ferrocarrils federals (SBB/CFF/FFS): Façanes xineses per Europaallee (3). Les façanes del prestigiós edifici dels ferrocarrils federals a Europaallee, a Zürich, estan cobertes de pedres naturals alemanyes que han sigut transportades fins a la Xina, on han estat treballades i muntades abans d'enviar-les al nostre país. Distància de transport total: 43'120 quilòmetres. Això significa que les emissions de CO₂ són vint vegades superiors a la producció local.
  • Landi: llenya del nord i de l'est d'Europa. La indústria de la fusta està ofegada pels preus baixos del mercat: els nostres boscos poden subministrar una gran quantitat de fusta i, tanmateix, Landi ofereix llenya importada en el seu assortiment. Distància de transport total: 1525 quilòmetres. La fusta importada genera vuit vegades més de CO₂ que la fusta suïssa.
  • Proviande: els budells dels nostres embotits. Abans de ser utilitzats per a la fabricació de les nostres salsitxes, la majoria dels budells suïssos de porc es transporten a la Xina per al seu tractament. Distància total del transport: 44'315 quilòmetres. Aquest avanç produeix 30 vegades més de CO₂ que si els budells estiguessin directament condicionats a Suïssa.
També s'han definit els candidats a Cristal de roche, que es centren en solucions locals i transparents.

Mitjançant la votació en línia, el públic pot votar fins el 20.08.2018 quina és la pràctica de transport més absurda i quina la més sensata.

  1. Initiative des Alpes: Home page
  2. Initiative des Alpes: Transports Absurdes
  3. Europaallee: Home page
  4. Initiative des Alpes: L'Initiative des Alpes lance la votation sur les transports absurdes et les solutions locales judicieuses.

Tuesday, July 24, 2018

in god we trust. all others must bring data

Nasa Goddard: Lights of Human Activity Shine in NASA's Image of Earth at Night, Youtube, 12.04.2017

Avui m'ha fet gràcia intitular aquesta entrada amb una cita de William Edwards Deming (1): In God we trust. All others must bring data, per compartir amb tu un article que vaig llegir a l'edició en francès de Slate el passat 16 de maig: Les photos satellite, un moyen efficace de révéler les pays qui gonflent leur PIB (2).

Luís Martínez, politòleg de la Universitat de Chicago, volia comparar les dades de la lluminositat que presenta de nit la Terra amb les xifres oficials del creixement del PIB de diferents països. El seu objectiu era determinar si els països classificats com a "no lliures" per la Freedom House (3) menteixen en les seves estadístiques econòmiques.
Els estudis realitzats pels investigadors de la Universitat de Chicago fan part d'una nova àrea de recerca anomenada "forensic economics" (4). En lloc d'acceptar les estadístiques governamentals com si estiguessin gravades en marbre, aquesta disciplina utilitza dades alternatives (com ara les dades de la lluminositat de les zones econòmicament més desenvolupades del planeta) per comprovar les xifres lliurades pels governs.
Martínez va decidir doncs treballar sobre una base establerta pels resultats d'estudis precedents: vista des d'un satèl·lit, la il·luminació nocturna d'un país és un bon indicador per avaluar el creixement del seu PIB. Com més brillant sigui un país millor serà la seva situació econòmica.

Martínez va poder veure en els resultats obtinguts que, en línies generals, els règims autocràtics inflen entre un 15% i un 30% les seves xifres sobre creixement econòmic.

Segurament estàs pensant que no calia cap observació per satèl·lit per arribar a aquesta conclusió. Però, com deia Deming: In God we trust. All others must bring data. De totes maneres, tampoc està gravat en marbre que el creixement econòmic sota una dictadura vagi lligat inexorablement a una passió compulsiva del seu govern per electrificar el territori i il·luminar els carrers de les grans viles en hores de toc de queda. En qualsevol cas, la cita que val realment la pena retenir és aquesta: There are three kinds of lies: lies, damned lies, and statistics (5)


  1. Wikipedia: W. Edwards Deming
  2. Aurélie Rodrigues: Les photos satellite, un moyen efficace de révéler les pays qui gonflent leur PIB, Slate, 16.05.2018
  3. Freedom House, The Democracy Project: Home page
  4. National Association of Forensic Economics (NAFE): Home Page
  5. Three kinds of lies: Lies, Damned Lies, and Statistics, publicat en aquest bloc, 11.01.2018

Monday, July 23, 2018

the clan - italian celtic folk'n roll

The Clan - We are The Clan - Summer 2015, Youtube, 07.10.2015

The Clan és una sorprenent banda d'Irish Punk Rock o, com ells es prefereixen definir-se al seu canal Youtube, una banda de Folk'n Roll amb una canya remarcable. Una banda creada el setembre del 2013 per músics de Milà (Itàlia), originaris de diferents projectes musicals, però amb el mateix amor profund per la musica irlandesa i la inspiració de grups com Dropkick Murphys, Flogging Molly, The Pogues i The Dubliners ... No sonen malament, en especial quan no abusen dels covers i no es despisten amb altres estils, cosa que els arriba un xic massa sovint darrerament. 

Sunday, July 22, 2018

suisse: glaciers rocheux

Glacier rocheux au Val Sassa, Parc Naziunal Svizzer
La pàgina en francès de Wikipedia dona aquesta definició d'una glacera rocallosa: Una glacera rocallosa és una massa d'enderrocs barrejats amb gel que es desplaça a una velocitat molt lenta (uns pocs centímetres a uns metres per any) sobre un pendent. Al llarg de diversos milers d'anys, aquest desplaçament genera una morfologia similar a un flux de lava, que a vegades arriba a diversos quilòmetres, particularment identificable en paisatges de muntanya (1).

Avui m'agradaria compartir amb tu un reportatge curt que van passar al Téléjournal de la RTS del passat 16.07.2018 sobre la vigilància de la fosa del gel del permafrost (2) sobre el que reposen els enderrocs units pel gel a la Val d'Anniviers (3). Entre altres, el reportatge presenta unes imatges espectaculars de la "lave torrentielle" del 2012 i els importants treballs d'enginyeria que s'estan portant a terme per assegurar la protecció de la població que viu a la vall.

Changements climatiques: les chaleurs de ces derniers jours accélèrent la fonte du permafrost en haute montagne,
RTS, Téléjournal 19h30, 16.07.2018


  1. Wikipedia: Glacier rocheux // veure també: Société Suisse de Géomorphologie: Typologie et âge des glaciers rocheux // Formes de relief périglaciaire: Glaciers rocheux, geol-alp.com. No t'oblidis de donar també un cop d'ull a Instutut d'estudis catalans. Diccionari de geologia: glacera rocallosa. I recorda que a la Catalunya Sud els pots trobar una glacera rocallosa fòssil a l'estany de la Ratera, a Aigüestortes (Claude Beaudevin: Les glaciers rocheux, geoglaciaire.net, 11.08.2011)
  2. Veure articles dedicats al permafrost en aquest bloc.
  3. Val d'Anniviers: Home Page

Thursday, July 19, 2018

some erroneous predictions of the future

Movieclips Classic Trailers: Blade Runner (1982) Official Trailer, Youtube, 27.01.2014

Si m'has anat seguint en aquest bloc, ja saps que m'apassiona el "futurisme" (1): una mena de predicció sobre el futur tenint compte de l'avanç tecnològic del present. Però més enllà de les previsions tertulianes i d'altres més "cultes", gairebé sempre amb una bona dosi de catastrofisme, que ens anuncien com serà el futur, també tinc una gran passió pel "retrofuturisme" (2), o les representacions del futur, l'actual present!, tal com es veia en una època anterior. Més que res perquè aquesta darrera, permet considerar amb molta més humilitat totes les visions que es fan a la primera

Sobre el "retrofuturisme" he publicat en aquest bloc alguns articles basats en entrades d'un bloc genial de Matt Novak (3): "paleofuture" (4) -des del 2013 integrat a les pàgines de gizmodo- que te com divisa: We come from the future (5).

Imagino que per proximitat emocional, sobre el tema del retrofuturisme destacaria una entrada dedicada a la Barcelona del 2028, tal com la va veure i la va presentar Nicolau Maria Rubió i Tudurí durant l'Exposició Universal del 1929 (6).

Pel que fa a l'art, també m'agrada molt la síntesi entre "futurisme" i  "retrofuturisme" de moviments com el "SteamPunk" (7) o el "DieselPunk" (8) i les seves creacions al·lucinants.

I què dir del cinema: des de Metropolis (1927) (9) a ... el film que vulguis, passant a alguns dels meus preferits: Blade Runner (1982) (10), Aliens (1986) (11), Terminator 3: Rise of the Machines (2003) (12) ... Uns films que ens presenten tecnologies ja completament depassades o que no trigarem en veure, tecnologies en què actualment estan investigant a empreses com Darpa (13), Boston Dynamics (14) . O tecnologies que acabaran veient llum com a resultat d'un projecte que et vaig presentar en aquest bloc: Neom City (15). Però també hi ha films com V For Vendetta (2005) (16) que avui semblen premonitoris d'una propera distòpia a la que sembla que ens dirigim a tota velocitat (17).

Però com deia una vella i infumable cançó de Gilbert Bécaud (18), ja veurem "de quoi demain sera t-il fait".

Així que el que avui et proposo és donar un cop d'ull a una recopilació que va fer la BBC (19) sobre algunes de les esperances i dels temors amb què es van acollir algunes de les innovacions tecnològiques que posaven en qüestió la visió del món tal i com es coneixia quan van aparèixer. Una recopilació que comença cap el 370 AC, quan Sócrates va criticar la idea de que tots els homes aprenguessin a escriure: "Deixaran d'utilitzar la seva memòria perquè confiaran en el que van escriure". En la mateixa línia, als segles XV i XVI, hi havia "sabis" que estaven preocupats pels efectes perniciosos de l'abundància de llibres, que podrien "fins i tot convertir-nos en "bàrbars".

Ja molt més a prop, a finals del segle XIX i principis del XX, el somni d'una societat on treballaríem menys. "Quinze hores a la setmana", va predir Keynes, quan l'escriptor Edward Bellamy parlava de la jubilació als 45 anys en una novel·la anticipada ... I pensar que, avui en dia, aquells que s'atreveixen a parlar de la jubilació als 60 o una setmana de 30 o 32 hores sovint són acusats d'utòpics...


  1. Wikipedia: Futurism [en] [fr] [ca]
  2. Wikipedia: Retrofuturism [en] [fr]
  3. Matt Novak: paleofuture.com/about-me
  4. paleofuture.com, paleofuture.gizmodo.com
  5. punxa aquí per veure les entrades mencionant el bloc de Matt Novak en aquest bloc
  6. Nicolau Maria Rubió i Tudurí (1929): Barcelona Futura, in Jaime Noguera: ¡Bienvenidos al año 2028! Así iba a ser la Barcelona del futuro, según un proyecto de 1929, Strambotic, 26.06.2016
  7. Wikipedia: SteamPunk [en] [fr] [ca] [google images]
  8. Wikipedia: DieselPunk [en] [fr] [google images]
  9. Wikipedia: Metropolis (1927 film) \\ Viral Film: Metropolis (1927) - Official Trailer, Youtube, 07.10.2014
  10. Movieclips Classic Trailers: Blade Runner (1982) Official Trailer, Youtube, 27.01.2014
  11. Aliens (1986) Trailer, Youtube, 11.09.2009
  12. Terminator 3-  Skynet Takes Over, Youtube, 31.10.2011
  13. Wikipedia: Darpa \\ Home Page
  14. Wikipedia: Boston Dynamics \\ Home Page
  15. $500 billion mega city in Saudi Arabia, publicat en aquest blog el 18.01.2018
  16. Movieclips Classic Trailers: V For Vendetta (2005) Official Trailer, Youtube, 05.11.2013
  17. Rosa María Artal: La democracia puede desvanecerse de la noche a la mañana, El Periscopio, 18.05.2018
  18. Gilbert Bécaud - De quoi demain sera t-il fait? (1978), Youtube, 16.11.2015
  19. Miriam Quick and Piero Zagami: What the distant past told us about work in the future, BBC Capital, 12.03.2018

Wednesday, July 18, 2018

merle haggard and willie nelson

Merle Haggard and Willie Nelson - Okie from Muskogee, Youtube, 21.03.2011

Avui m'agradaria compartir amb tu un vídeo que m'emociona cada cop que el veig. Merle Haggard i Willie Nelson, interpretant en un live del 2009 un tema que Haggard va crear el 1969: Okie from Muskogee. No va ser ni el primer ni el darrer cop que tocaven junts, però crec que és un dels que respira més bon rollo.

I no és que a l'enregistrament de It's All Going to Pot hi hagués mal rollo. No el podia haver amb una lletra tan divertida. Tampoc amb Merle Haggard (78 anys) i Willie Nelson (82 anys) fumant-se un joint darrere l'altre a l'estudi de gravació i partint-se el pit de riure.

WillieNelsonVEVO: Willie Nelson, Merle Haggard - It's All Going to Pot, Youtube, 20.04.2015

Merle Haggard ens va deixar l'abril del 2016, el dia del seu aniversari. Un any després, Willie Nelson enregistrava amb el fill d'Haggard (que tocava amb la guitarra del seu pare), al mateix estudi i amb una selecció de les imatges de It's All Going to Pot, un tema emotiu en homenatge del seu amic i el publicava el dia del primer aniversari de la seva mort.

WillieNelsonVEVO: Willie Nelson - He Won't Ever Be Gone, Youtube, 06.04.2017

Merle Haggard va dir que esperava que, quan morís, el món el recordés com "el millor guitarrista de jazz del món a qui li agradava tocar música country". Fa sis anys, que Willie Nelson va escriure el seu testament a una cançó on ens deia quina era la seva última voluntat ...

WillieNelsonVEVO: Roll Me Up and Smoke Me When I Die, Youtube, 19.04.2013

Tuesday, July 17, 2018

citroën 2cv - 4 roues sous 1 parapluie

Paris Tourisme: 4 roues sous 1 parapluie - Paris aboard a 2CV, Youtube, 24.07.2013

Avui m'agradaria compartir amb tu una altra entrada dedicada al vell Citroën 2CV, familiarment conegut al món francòfon com la "Deuche" o també com la "Deudeuche" (1). Més concretament un concepte de turisme realitzat amb un 2CV que porta per nom: 4 roues sous 1 parapluie (2), amb una interessant modalitat anomenada: Virée Paris Eternel en 2CV électrique 1H30.

Pots veure de què va la cosa, i en la llengua que et faci més ràbia, als enllaços que pots trobar més avall. Si prens la versió en espanyol de la pàgina de turisme de la vila de Paris, veuràs que tot comença amb una acollidora benvinguda d'un xofer cultivat i simpàtic, vestit amb l'elegància resultant de combinar la samarreta de Du Quois (Harry Ditson) i el barret de Chocolate Mousse (Eddie Tagoe), membres d'un remarcable comando de la resistència francesa a Top Secret! (1984). L'elegància d'una samarreta que l'inspector Jacques Clouseau (Peter Sellers) ja havia presentat en societat anys abans a The Pink Panther Strikes Again (1976).

Seguint amb la versió en espanyol de la pàgina de turisme de la vila de Paris trobaràs que, després que el xofer que serà el teu guia s'hagi presentat, començarà l'aventura:
Para empezar, un viaje de los sentidos  el motor se poner a zumbar, exhalando su inimitable sensación de libertad. Luego la 2CV se lanza valientemente sobre los adoquines parisinos para una inolvidable escapada a cielo abierto por la calles de París, cómodamente instalado en el terciopelo rojo de la 2CV, gozando de las divertidas anécdotas, a veces inéditas, compartidas con fervor por un conductor loco por París ¡y muy atento a sus huéspedes!
No he utilitzat mai aquest servei i no conec el tipus d'anècdotes que pot explicar el guia. Sols desitjo que el nivell del seu espanyol superi el dels traductors de l'Office du Tourisme de Paris, que han traduït una indigesta frase en francès: "les souvenirs heureux du passé que la 2CV ravive immanquablement au cœur de ceux qui ont un jour fréquenté la demoiselle" per una frase d'equívoca interpretació en espanyol: "la 2CV reaviva inevitablemente los recuerdos de todos aquellos que ya se subieron a la doncella".

En cas d'escapada romàntica a Paris, el preu del servei i les vistes de la capital, que al vídeo es descriuen com: "driving in a postcard" poden pagar la pena. A menys que la teva parella tingui una passió compulsiva per Astérix et Obélix, només em quedaria per recomanar-te que no espatllessis la nit amb un sopar a Nos Ancêtres Les Gaulois, que jo et diria de deixar per més endavant. a una sortida entre company@s.


  1. Wikipedia: Citroën 2 CV
  2. 4 roues sous 1 parapluie: Home Page, [fr] [en] [es]; Paris - Site officiel de l’Office du Tourisme et des Congrès [fr] [en] [es]

Monday, July 16, 2018

johnny winter - be careful with a fool

Johnny Winter - Be Careful With A Fool, Youtube, 19.11.2008
Johnny Winter from Danish TV in 1970 with Tommy Shannon on bass and Uncle John Turner on Drums

Avui fa quatre anys, a poc més de 200 km d'on s'estava celebrant el Montreux Jazz Festival (1), ens deixava una llegenda del blues: Johnny Winter (2). Dos dies abans havia participat al Cahors Blues Festival (3). La mort el va trobar sol, als seus 70 anys, a l'habitació d'un hotel a Bülach, al nord de Zürich (4).

Amb només 15 anys ja havia creat la seva primera banda amb el seu germà menor Edgar i havia publicat el seu primer àlbum a un segell de Houston. Després d'abandonar l'escola per provar sort a Chicago, va tornar al seu Texas natal per tocar amb diverses bandes i acompanyar les estrelles del blues. Famós per la seva virtuosa guitarra i el seu llarg cabell blanc, Johnny Winter es va guanyar la notorietat a la fi dels anys 60 tocant al Newport Jazz Festival (5)  amb B. B. King, (6) un dels seus (i dels meus!) ídols, i a Woodstock.

Junt amb aquest record, avui m'agradaria compartir amb tu el vídeo amb què he obert aquesta entrada, un tema molt més impressionant que el sweater de Uncle John Turner (7): i sols els déus saben fins a quin punt em va impressionar quan el vaig veure.


  1. Montreux Jazz Festival 2014
  2. Wikipedia: Johnny Winter [en] [fr]
  3. Cahors Blues Festival - Press Book 2014 - 33ème édition
  4. Carnet Noir. Johnny Winter, Légende du Blues, retrouvé mort en Suisse, Le Matin, 17.07.2018
  5. Newport Jazz Festival
  6. Wikipedia: B. B. King [en] [fr].  B. B. King, que ens deixaria 10 mesos després que ho fes Johnny.
  7. Uncle John Turner: Home Page \\ “Uncle John” Turner Dies

Sunday, July 15, 2018

mountain bike singletracks through the Swiss Alps

Teton Gravity Research: Singletrack Switzerland, Youtube, 2016

Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador!
  1. Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina
  2. Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé)
  3. Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen,
Singletrack Switzerland, és una sèrie de tres episodis publicats a Youtube entre mars i abril del 2016. Aquests episodis presenten uns interessants itineraris per fer amb mountain bike a través d'alguns dels paisatges més impressionants de Suïssa: Zermatt, Verbier, Jungfrau ... Aquesta sèrie es va produir per Teton Gravity Research, en col·laboració amb Swiss International Airlines, Switzerland Tourism i BMC Bikes.

Si t'agraden aquests episodis, no deixis de veure altres produccions de Teton Gravity Research al seu canal Youtube.

Friday, July 13, 2018

renaud

Renaud: HEXAGONE, Youtube, 20.08.2011
Wikipedia: Hexagone (chanson)
Paroles de la chanson Hexagone par Renaud
  • Mars : la peine de mort. Renaud met en parallèle la situation de la France et celle de l'Espagne franquiste, en évoquant l'exécution de deux militants du MIL dont l'anarchiste catalan Salvador Puig i Antich, le 2 mars 1974. («Quand on exécute au mois d'mars / De l'autre côté des Pyrénées / Un anarchiste du Pays basque (???) / ... / Mais ils oublient que la guillotine / Chez nous aussi fonctionne encore»). La peine de mort sera abolie en 1978 en Espagne (dernière exécution en 1975), puis en 1981 en France (dernière exécution en 1977). Wikipedia: Hexagone (chanson).  
  • (...)
  • Mai : la commune de Paris de 1871 et sa semaine sanglante ("Ils se souviennent au mois de mai / D'un sang qui coula rouge et noir / D'une révolution manquée / Qui faillit renverser l'histoire") Puis de la victoire de la droite aux élections législatives à la suite des événements de Mai 68 («J'me souviens surtout d'ces moutons / Effrayés par la liberté /S'en allant voter par millions / Pour l'ordre et la sécurité»).
  • Juin: la collaboration sous l'Occupation et le 30e anniversaire du Débarquement («Ils commémorent au mois de juin / un débarquement d'Normandie / ils pensent au brave soldat ricain / qu'est venu se faire tuer loin de chez lui / Ils oublient qu'à l'abri des bombes/ les Français criaient : vive Pétain / qu'ils étaient bien planqués à Londres / qu'il ny'avait pas beaucoup d'Jean Moulin»).
    Juillet : la fête nationale du 14 juillet, commémorant une révolution «qui n'a jamais éliminé la misère et l'exploitation».
  • (...) ... Hexagone (chanson)
Renaud- Toujours debout (Clip officiel), Youtube, 26.02.2016
Paroles de la chanson Toujours Debout par Renaud

Thursday, July 12, 2018

andré breton - le surréalisme

André Breton, Pionnier Du Surréalisme (1961), 29.06.2013, Youtube

En 1961, Judith Jasmin s'entretient avec André Breton dans son atelier de Paris. Pour situer les téléspectateurs, la journaliste demande d'entrée, au «pape du surréalisme», de lui définir ce mouvement.

Wednesday, July 11, 2018

joey ramone on conan o'brien's (july 1999)

Joey Ramone on Conan O'Brien's - July 1999 (Subs en español), Youtube, 11.05.2016

Conan O'Brien (1) entrevistava a Joey Ramone (2) dos anys abans que aquest ens deixés. En aquell moment, Jeffrey Ross Hyman, nascut a una família jueva de Forest Hills, al barri de Queens (NY), arrossegava un limfoma des de feia cinc anys. Una greu malaltia que, com pots veure en aquesta divertida entrevista, no va poder acabar amb el seu sentit de l'humor ... tampoc amb una remarcable educació.

Com pots comprovar diàriament a les emissions de la TV, hom pot passar el càsting per dirigir un programa de gran audiència sense fer prova d'un mimin d'intel·ligència emocional. M'explico. Si ja has vist l'entrevista (3), hauràs comprovat que O'brien bromejava sobre els títols de les cançons relacionats amb el cervell amb algú que tenia un historial psiquiàtric que havia començat des del moment en què va nàixer (4) (5) (6). També va ser sorprenent que O'brien li demanés a algú que seguia un tractament de quimioteràpia (6) si havia pensat alguna vegada en tallar-se el cabell. Seguint amb l'entrevista, va ser remarcable que li demanés a algú que feia cinc anys que arrossegava un limfoma, i a qui la seva companya havia deixat per anar-se amb Johnny Ramone (7) si havia pensat en casar-se. El surrealisme total va arribar quan O'brien va acabar posant en dubte amb una ganyota l'amor per la vida que va manifestar-li algú a qui aquesta se li estava escapant. I just per acabar amb l'entrevista, mencionar la manca d'elegància d'O'brien en la manera d'acomiadar a Joey quan es va acabar el temps patrocinat per la discogràfica del nou àlbum de Ramones.

Joey va saber donar una lliçó d'estil, d'educació i de sentit de l'humor a O'brien al llarg de l'entrevista. Clar que, recordant el que Joey havia dit sobre Johnny Rotten, tampoc puc descartar que l'humor amb què Joey va fer front a l'entrevista no tingués alguna cosa a veure amb quelcom que hagués pogut deixar a la mà a O'brien i de la seva banda en el moment de l'encaixada de benvinguda.

Com sóc home de bona fe, prefereixo pensar que tota l'entrevista no va ser sinó un cúmul de preguntes desafortunades. I que amb el temps, O'brien i els seus guionistes van poder superar el seu handicap emocional amb una dieta rica en fòsfor i fibra, molta fibra, combinada amb un llarg i intensiu tractament d'empatia gràcies a un treball pràctic basat en visites a diferents hospitals oncològics.

I just per parlar dels darrers dies de la vida de Joey recordar que, mentre era a l'hospital, va demanar-li a la seva mare i al seu germà que volia acomiadar-se amb una super festa pel seu 50è aniversari. El nombre d'artistes que mai havien passat a visitar a Joey a l'hospital però que van manifestar la seva disposició per actuar a la festa va ser impressionant. Joey va morir un mes abans de fer els 50 anys (8): el seguirien Doug Colvin (Dee Dee Ramone) en 2002 i John Cummings (Johnny Ramone) en 2004. La mort de Joey no va impedir la celebració de la festa (9), donant l'oportunitat a tots els participants d'expressar tot allò que no van anar a dir-li quan estava al llit de l'hospital.

Sagrada coincidència, vaig descobrir el vídeo de l'entrevista d'Obrien per atzar, a principis del mes de Juny d'enguany, mentre escoltava un tema de l'àlbum que presentava O'Brien a l'entrevista. Una entrevista que, malgrat tot el que t'hagi pogut dir, no t'hauries de perdre. Mentre la veus, aprofitaré per sentir un tema que no em cansava d'escoltar a la ràdio quan era jove.

Rock and Roll Radio - Ramones, Youtube, 28.01.2006


  1. Wikipedia: Conan O'Brien [en]
  2. Wikipedia: Joey Ramone [en][fr]
  3. Joey Ramone on Conan O'Brien's - July 1999 (Subs en español), Youtube, 11.05.2016
  4. Hyman was something of an outcast, diagnosed at 18 with obsessive–compulsive disorder (...) At birth, Joey was born with a parasitic twin, which was a malformed Siamese twin growing out of his back. The twin was incomplete and thus it was surgically removed (cf. 1)
  5. Cat Jones: How OCD Killed Joey Ramone, Beyond the Barbed Wire, 04.03.2016
  6. Mickey Leigh (2009): I slept with Joey Ramone, A Punk Rock Family Memoir. Simon and Schuster, 2011. Jeffrey Ross Hyman va ser un nen, un adolescent, un home de qui els metges havien dit que mai faria res de bo a la seva vida a causa dels seus problemes de salut. La van encertar amb l'espina bífida, l'esquizofrènia i el limfoma que finalment va acabar amb la seva vida. Sobre que no faria res de bo a la seva vida ...
  7. Poca gent recorda que, a part del seu autoritarisme al sí de la banda, Johnny Ramone simpatitzava amb les idees del partit republicà (Reagan era el seu president preferit!), i era membre de la National Rifle Association (Wikipedia: Johnny Ramone).
  8. Joey Ramone: Godfather of punk, Morbid New Jersey, 10.01.2012
  9. John Holmstrom publicava a punkmagazine.com el mateix dia del que hauria estat l'aniversari de Joey un article sobre aquesta festa pòstuma. John Holmstrom: Life's A Gas! Joey Ramone's Birthday Bash Hammerstein Ballroom, punkmagazine.com, 19.05.2011

Monday, July 9, 2018

un de cada quatre barcelonins ...

LatínCor. El Superlatino
Córsega 536 - Barcelona (08025) España
El passat 30 de juny la redacció de NacióDigital publicava una d'aquelles notícies que em fan pensar que, tampoc al camp sobiranista, la gent no té les coses gaire clares. La notícia portava per títol: Un de cada quatre barcelonins ha nascut a l'estranger (1). Si l'enciclopèdia catalana defineix l'estranger com el conjunt de països altres que el nostre (2) i veient que l'article de la redacció de NacióDigital es referia únicament als ciutadans nascuts fora de l'estat espanyol, hom podria deduir fàcilment que, en l'inconscient de la redacció, els ciutadans de l'estat espanyol no són estrangers i que el país d'on venen és també el nostre.

Ara seriosament, ja sé que els articles d'opinió del diari no van en aquesta direcció. I és justament per això que estic convençut de què a tots ens faria molt de bé llegir l'entrevista d'Amador Fernández-Savater a Edgar Straehle, publicada el passat 6 de juliol per eldiario.es: Independentismo no independentista, la complejidad del 'procés' y sus estereotipos (3).

Tornant a l'article de NacióDigital, començava així:
Barcelona ha incrementat en el darrer any la població fins arribar als 1.628.936 empadronats a 1 de gener de 2018. Segons l'Oficina Municipal de Dades de l'Ajuntament durant el 2017 la ciutat va augmentar en 3.799 habitants. Entre la informació analitzada per aquest organisme, constaten que per primera vegada la població nascuda a l'estranger supera les 400.000 persones i ja representa prop d'un quart del volum de residents.

També detalla que hi ha més dones de nacionalitat estrangera que homes i que els principals països d’orígen de la població nascuda a l'estranger són Perú, Argentina, Equador, Colòmbia, Pakistan i Itàlia. L'anàlisi del padró també confirma un lleuger increment de la població infantil i juvenil a la ciutat, que compta amb 205.911 nenes i nens menors de 15 anys i que representen un 12,6% de la població resident.
Més endavant continua dient que:
Pel que al pes de la població estrangera, l’informe constata que augmenta i se situa en la xifra més elevada, superant el record assolit el 2009, i superant, per primera vegada, els 300.000 habitants. En concret, a Barcelona residien, a 1 de gener de 2018, 301.626 estrangers, equivalent al 18,5% de la població. Aquesta xifra suposa un augment de 12.951 persones de nacionalitat estrangera respecte les dades de gener de 2017 (4,5%).

Durant l’any 2017 les nacionalitats que més van créixer són Itàlia (2.228), Veneçuela (1.659), Hondures (1.537), Colòmbia (1.133), Perú (697) i Xina (689). De les nacionalitats que més han augmentat, Hondures, Veneçuela, Colòmbia (a més d’Ucraïna) son les que més sol·licitud d'asil i refugi s'han rebut.
No estic massa convençut de què en Graupera, l'Albiol o en Valls s'hagin llegit unes dades de l'Oficina Municipal de Dades de l'Ajuntament de Barcelona que tinc com el sentiment que no deuen ser molt diferents de les dades d'altres ciutats de la corona metropolitana. O, en cas que les hagin llegit, que hagin considerat interessant sortir dels seus propis estereotips.

Parlant d'estereotips, crec que val la pena donar un cop d'ull al llistat de països en la gama de productes de LatínCor. El Superlatino. O a l'article que directe.cat publicava el passat 7 de juliol sobre LatinosPorLaRepública (4). O l'article que Guillem Martínez publicava el passat 4 de juliol a CTXT (5). I és que, en aquest món que ens volen presentar com a dicotòmic, res és exactament el que vol representar ser. I, francament, vist el camí que portem, a mi ja em va la mar de bé que sigui així.


  1. Un de cada quatre barcelonins ha nascut a l'estranger, NacióDigital, 30.06.2018
  2. enciclopèdia.cat: estranger
  3. Amador Fernández-Savater: Independentismo no independentista, la complejidad del 'procés' y sus estereotipos, eldiario.es, 06.07.2018
  4. Gerard Sesé: Neix LatinosPorLaRepública per a respondre dubtes sobre la independència, directe.cat, 07.07.2018
  5. Guillem Martínez: Parlem, CTXT, 04.07.2018

Sunday, July 8, 2018

marchés d'Europe: le ventre d’amsterdam

Le ventre d’Amsterdam. Marchés et dégustations, Arte-TV
Disponible du 02/07/2018 au 31/07/2018. Prochaine diffusion le jeudi 19 juillet à 02h40

Dins de la sèrie: Marchés d'Europe: le ventre de la ville, Arte-TV va emetre el passat 06 de juliol un episodi dedicat als mercats d'Amsterdam i als personatges que els caracteritzen. A poc que t'estimis aquesta vila la meitat del que jo vaig estimar-la quan la vaig visitar, és tracta d'un episodi de 50' que s'acaben fent curts. No te'l perdis abans que el retirin a finals de mes! 

Friday, July 6, 2018

flipboard - els meus magazines

View my Flipboard Magazine.
View my Flipboard Magazine.
View my Flipboard Magazine.

A mesura que vaig llegint coses m'agrada guardar la ressenya dels articles que per una o altra raó m'han interessat o que llegiré més tard. Una aplicació de les moltes que t'ho permeten fer és Flipboard, que et permet seleccionar les notícies que t'interessen i confeccionar amb elles un magazine personal que és super agradable de fullejar a un smartphone o a una tablet, també al navegador del teu ordinador Linux, Windows o iOS.

Pots trobar tres exemples d'aquests magazines aquí amunt i, en cas que t'interessi seguir-me, no dubtis en subscriure't.

Thursday, July 5, 2018

how to grow a forest really fast

IVN, Netherlands: Tiny Forest, Youtube, 03.06.2017
with Shubhendu Sharma, Founder and Director of Afforestt

Tots ens esverem quan sentim que les emissions de CO₂ continuen creixent i que res no atura la desforestació al Brasil o al Sud-est asiàtic. Assistim esperançats conèixer els resultats dels gadgets industrials destinats a capturar i emmagatzemar el CO₂ (1) i esperem trobar una solució ràpida aturant en sec les emissions, tot i saber que alguns dels efectes dels gasos d'efecte hivernacle poden persistir durant segles, fins i tot després que hagi desaparegut l'emissió dels gasos que inicialment el van desencadenar (2).

Més enllà de les solucions que puguin presentar enginyers i científics, tots sabem que res no captura i emmagatzema millor el CO₂ que la biomassa vegetal. Però durant molt de temps se'ns ha dit que aquesta és una solució molt lenta i que no es pot enfrontar amb èxit a les mesures urgents a què hem de fer front. Pot ser, però durant el 2011 la biomassa vegetal va emmagatzemar gairebé un 40% de les emissions de CO₂. Un record lligat a l'extensió de la massa vegetal a les zones semiàrides d'Austràlia a causa de les pluges associades al fenomen conegut com La Niña, que es caracteritza pel reforçament dels vents alisis al Pacífic equatorial amb un gran aport d'humiditat sobre aquestes zones usualment àrides (3).

Morino Project Home Page (english)

En 2011 es va confirmar doncs l'obvietat de què res emmagatzema millor el CO₂ que la biomassa vegetal. 2011 va ser també l'any que vaig sentir parlar per primera vegada del Dr. Akira Miyawaki (4), director del Japanese Center for International Studies in Ecology (5) i especialista mundial en la restauració de la vegetació natural en terrenys degradats a un vídeo (6) on presentava el fracàs dels boscos de pi roig i negre destinats a la protecció de les costes japoneses davant del tsunami que va provocar un terratrèmol que va tenir lloc aquell any (7) i proposava la seva substitució per un bosc autòcton dens, robust i amb un sistema de plantació que afavoriria el seu ràpid creixement (8).

El 2013, una pàgina de Mitshubishi Corporation parlava d'una metodologia de Miyawaki que consistia en un dens planter de diverses espècies de vegetació autòctona que tenia com a resultat un bosc biodiversificat que creixia naturalment després de tres anys amb arbres que mesuraven 4m després de cinc anys, 8m després de deu anys, i més de 20m després de 25 anys (9).

El 2014, un article publicat al bloc de TED (10) ens presentava Shubhendu Sharma (11), un antic enginyer de Toyota Índia que havia creat una empresa: Afforestt (12) que té com a missió proveir serveis per a la creació de boscos naturals segons el mètode de creixement ràpid desenvolupat pel Dr. Akira Miyawaki (4). Un article del magazín Next Big Future que mencionava aquest bloc, subratllava una de les seves frases més impactants: Growing a mature forest in ten years instead of 600 to 1000 years. En efecte, l'experiència d'Afforest demostrava que la creació d'un bosc madur que, en condicions naturals, hauria necessitat no menys de 600 anys, es podia realitzar en tan sols 10 anys, sense utilitzar cap tipus d'adob, pesticida o OGM, seguint únicament la metodologia de sis etapes sobre la base del mètode del Dr. Akira Miyawaki que pots trobar resumida en aquest article (13) o en el vídeo amb què he obert aquesta entrada.

TED: Shubhendu Sharma: How to grow a tiny forest anywhere, Youtube, 04.09.2014

A Europa, seguint la metodologia creada pel Dr. Akira Miyawaki (4), es va crear a Bèlgica en 2016 l'empresa Urban Forest (14). La cadena NoTélé en 2016 (15) i RTL en 2018 (16) presentaven dos dels seus projectes.


  1. Carbon Capture and Storage, publicat en aquest bloc el 19.03.2018
  2. Greenhouse Gases: Myths and Facts, publicat en aquest bloc el 12.02.2017
  3. Carbon Capture and Desert Irrigation, publicat en aquest bloc el 04.06.2014
  4. Wikipedia: Akira Miyawaki [en] [fr] [ca]
  5. Japanese Center for International Studies in Ecology: Home Page (english) 
  6. Akira Miyawaki: Creating "Forests That Protect Lives": The Great East Japan Earthquake Recovery, Youtube, 01.06.2011
  7. Wikipedia: 2011 Tōhoku earthquake and tsunami
  8. Pots trobar més informacio sobre aquest projecte a: Morino Project Home Page (english)
  9. Mitshubishi Corporation: Re-creating Native Forests with Native Trees. The Concept of Potential Natural Vegetation - A system for forest regeneration through the creation of ecology-based scientific scenarios
  10. Karen Frances Eng: The man who plants trees: Shubhendu Sharma is reforesting the world, one patch at a time, TEDBlog, 09.05.2014
  11. Shreya Pareek: The Man Who Has Created 33 Forests In India – He Can Make One In Your Backyard Too!, The Better India, 11.07.2014
  12. Afforestt : Home Page
  13. Brian Wang: Growing a mature forest in ten years instead of 600 to 1000 years, Next Big Future, 24.02.2015
  14. Urban Forests: Home Page
  15. NoTélé: Création d’une “forêt primaire”sur une parcelle, le long de la Chaussée de Valenciennes, à Ormeignies. Une première expérience prometteuse en Belgique, 15.11.2016
  16. Plantation de 1000 arbres dans un futur zoning industriel à Péruwelz, RTL, 24.04.2018 // Gilles Toussaint: Urban Forests veut remettre la nature dans nos vi(ll)es, La libre Belgique, Avril 2018

Wednesday, July 4, 2018

lausanne - history of swiss anarchism

Le Réveil socialiste-anarchiste - Genève (CH) - manchette du numéro 282 du 11 juin 1910
By Unknown. see on ephemanar-  and Wikipedia Commons
El 27.03.2017 la Tribune de Genève publicava una notícia sobre la troballa d'una càpsula del temps (1) durant uns treballs de renovació que s'estaven fent a Ouchy (2).

Una càpsula del temps que s'havia submergit en el ciment d'una pilastra el 07.07.1900 i que contenia un diari del dia, una carta cal·ligrafiada pels treballadors i un segell oficial.

Sobre la sorpresa de l'autor de l'article per l'elecció del diari que es va ficar a la càpsula, dir que és probable que els treballadors de la construcció fossin anarquistes d'origen italià (com ho eren molts en aquella època), però és encara més probable que l'autor no s'hagi mirat el peu de la imatge que acompanya l'article: Le Réveil, bimensuel anarchiste fondé par le Tessinois Louis Bertoni, fut publié à Genève du 7 juillet 1900 au 28 août 1940. No era doncs solament el 'diari del dia', sinó la primera edició d'un bimensual (no era un diari) amb una orientació ideològica amb què probablement simpatitzaven els treballadors.

Què et sembla si llegim junts què diu Wikipedia sobre Luigi Bertoni (3) i sobre el bimensual Le Réveil anarchiste (4)?  Que et sembla si veiem junts què va passar a Ginebra amb aquells que van donar el seu suport a la revolució anarquista a Espanya? Què et sembla si descobrim junts una Suïssa que coexisteix amb la que ens presenten com la seu de les grans banques i les grans multinacionals o com a destí turístic a Lonely Planet (5)? Una Suïssa que ja vam descobrir junts el passat mes de maig en un post d'aquest bloc dedicat a Alain Tanner (6).


A més de les notes que pots trobar a continuació et passo dos articles molt interessants amb referències al Centre International de Recherches sur l’Anarchisme (CIRA) de Lausanne. que m'han fet arribar dos bons companys:

  1. Un journal anarchiste de 1900 découvert à Ouchy, Tribune de Genève, 27.03.2017
    Wikipedia: Càpsula del temps [en] [fr] [ca]
  2. Wikipedia: Ouchy [en] [fr]
  3. Wikipedia: Luigi Bertoni [en] [fr] [it] [es] \\ Bertoni, Luigi: Luigi Bertoni Papers, International Institute of Social History (IISH), Amsterdam. \\ Bertoni, Luigi: Biblioteca Franco Sarantini
  4. Wikipedia: Le Réveil anarchiste
  5. Manon Pulver: A Genève, la pensée libertaire a pignon sur rue, Le Temps, 02.07.2015 \\ Centre International de Recherches sur l'Anarchisme (CIRA): Home Page \\ Renversé, Information et luttes Suisse Romande: Home Page \\ RAGE (Réseau Antifasciste Genève): Home Page \\ Anarchistische Buchmesse / Salon du livre anarchiste
  6. Alain Tanner, 11.05.2018 en aquest bloc

Tuesday, July 3, 2018

hunting hitler

Telenoche, Canal Trece: El Bariloche Nazi tour, 18.05.2016

Va passar un cap de setmana que no feia bon temps quan, fent zapping per trobar algun programa decent, vaig veure per casualitat la reposició d'un episodi d'una sèrie molt interessant: Hunting Hitler (1) a Planète + (2). Es tracta d'una sèrie de la cadena americana History (3) que, basant-se en la manca de proves de la mort d'Adolf Hitler (4) -una anàlisi recent de l'ADN de les famoses restes del crani que els russos s'havien emportat de Berlín, havien resultat ser d'una dona (5)- s'articula al voltant de dues qüestions: si Adolf Hitler es va escapar del Führerbunker (6), com ho va poder fer? i a on va poder anar?

La sèrie comença amb la desclassificació per l'FBI de més de 700 pàgines amb informacions -sovint anònimes o no confirmades- que presentaven indicis de què Hitler estaria encara viu a la fi de la dècada de 1940 i hauria fugit a l'Argentina. Un equip d'investigació liderat per un veterà de la CIA: Bob Baer (7), segueix pas a pas els indicis que presenten aquests documents i comença a seguir la traça dels jerarques nazis que van escapar a diferents països (8) gràcies a diverses xarxes d'exfiltració (9), amb el suport de passaports lliurats principalment pel Vaticà (10) i la Creu Roja (11), i un sentiment d'impunitat tan gran que, sovint, no creien necessari ni amagar el seu nom real al passaport (12). Una de les xarxes d'exfiltració en les que es concentra l'equip d'investigadors de la sèrie és la que va portar a l'Argentina personatges com: Erich Priebke, Josef Mengele, Adolf Eichmann, Klaus Barbie (13) ... però també al secretari privat d'Adolf Hitler: Martin Bormann, reconegut pel qui va ser el seu xofer a l'Argentina (14), malgrat que els tests d'ADN realitzats en 1998 semblaven situar la seva mort a Berlín en 1945 (15). 

Independentment del resultat de la recerca d'Adolf Hitler, és interessant veure la documentació classificada que va estar dormint durant un munt d'anys als calaixos de l'FBI. I també la manca de sorpresa de la gent que vivia prop de les diferents bases militars que els nazis havien construït arreu del món per preparar la retirada mentre seguien enviant els soldats a lluitar als fronts.

Estic recordant, per exemple, els hidroavions i el trasllat dels seus passatgers a la residència que Franco tenia a Donostia, un interessant tour turístic per les clavegueres de Cadis, una residència a les Illes Canàries, la base nazi de Tànger, ciutat ocupada en 1941 per les tropes espanyoles (16), una fàbrica d'armes i de municions al mateix Buenos Aires (17), les polèmiques construccions nazis a la jungla argentina, just a la frontera amb Paraguai (18), la participació dels exfiltrats nazis al conflictiu "Proyecto Potrero del Clavo” (19) ... Res però comparable al formidable complex militar i a la controvertida construcció d'una planta d'energia nuclear prop de Bariloche. Un complex militar que es comenta a l'entrevista que Telenoche va fer a Abel Basti (20) a l'emissió: El Bariloche Nazi tour (21).

Si vas llegir amb interès el thriller de Frederick Forsyth: The Odessa File (22) o no et va deixar indiferent el film de John Schlesinger: Marathon Man (23) estic segur que també seguiràs amb interès la sèrie: Hunting Hitler. Si més no, si fas abstracció dels innecessaris i avorrits recursos dramàtics utilitzats pel seu realitzador i recordes que, malgrat algunes crítiques que corren sobre la credibilitat del documental, la investigació està portada a terme per aquest equip:
  • Bob Baer - Former CIA Operative
  • Dr. John Cencich - Former International War Crimes Investigator, Professor, and Criminologist
  • Nada Bakos - Former Terrorist Targeting Officer
  • Tim Kennedy - U.S. Army Special Forces and Former MMA Fighter
  • James Holland - WWII Historian
  • Mike Simpson - Medical Doctor, Airborne Ranger, and Special Forces Operator
  • Gerrard Williams - Investigative Journalist and Historian
  • Lenny DePaul -Former Commander U.S. Marshals
  • Steve Rambam - Private Investigator and Nazi Hunter
Hunting Hitler: Dr. Richter's Nuclear Research Island (Season 2, Episode 6) | History, Youtube, 29.07.2017


  1. Wikipedia: Hunting Hitler (2015) // Hunting Hitler: The Final Evidence, History, Home Page // Documentaire - Hunting Hitler : les dossiers déclassifiés (saison 1), Fawkes News, 05.04.2016 // Una serie investiga si Hitler estuvo en Argentina, Todo Noticias, 02.02.2016
  2. Wikipedia: Planète+
  3. Wikipedia: History
  4. Wikipedia: Adolf Hitler
  5. Le "crâne d'Hitler" conservé à Moscou révèle un ADN de femme, L'Obs, 01.10.2009
  6. Wikipedia: Führerbunker
  7. Hunting Hitler: The Final Evidence - About, History
  8. Nazi Hunting, The New York Times
  9. Wikipedia: Réseaux d'exfiltration nazis
  10. Annabelle Georgen: Après la guerre, des milliers de nazis ont réussi à prendre la fuite à l'aide de l'Église catholique, Slate.fr, 18.05.2018
  11. Gerald Steinacher: Le rôle ambigu joué par la Croix-Rouge dans la fuite des nazis à la fin de la Seconde Guerre mondiale, Atlantico, 28.02.2015
  12. Gerald Steinacher: Les nazis ne cachaient même par leur identité face aux agents du CICR, Le Temps, 20.03.2015
  13. Wikipedia: Réseaux d'exfiltration nazis: La filière argentine
  14. Martin Bormann May Have Been in Argentina After WWII, Hunting Hitler, Season 2, Episode 3.
  15. Wikipedia: Martin Bormann
  16. Wikipedia: Tanger. (...) En juin 1940, après la défaite française face aux offensives de la Wehrmacht, les troupes espagnoles occupent Tanger et imposent, en mars 1941, l'installation du consul du Troisième Reich à la Mendoubia (résidence du mendoub, représentant du sultan auprès de l'administration internationale tangéroise), où flotte désormais le drapeau nazi. En mars 1944, l'Espagne fait évacuer, sous la pression des Alliés, les Allemands de la Mendoubia avant de retirer, le 9 octobre 1945, ses troupes de Tanger, qui récupère ainsi son statut international.
  17. IMdB: The Factory, Hunting Hitler, Season 2, Episode 5
  18. Erin Blakemore: Found: A Secret Nazi Hideaway in the Heart of an Andean Jungle, Smithsonian.com, 23.02.2015  // Hunting Hitler: A Nazi House in the Jungle (Season 1, Episode 2) | History, Youtube, 06.12.2016
  19. El criminal nazi Otto Adolf Eichmann, Catamarca y el proyecto Potrero del Clavillo, El Ancasti, 05.02.2017
  20. Planeta de Libros (Argentina): Abel Basti
  21. Canal Trece: El Bariloche Nazi tour, 18.05.2016 // El "Bariloche nazi tour": un recorrido por los lugares en los que se cree que estuvo Adolf Hitler, Todo Noticias, 19.05.2016 // Hunting Hitler: A Secure Hideout (Season 1, Episode 6) | History, Youtube, 15.12.2015
  22. Wikipedia: The Odessa File
  23. Wikipedia: Marathon Man (film) // Eric Lichtblau: In Cold War, U.S. Spy Agencies Used 1,000 Nazis, The New York Times, 26.10.2014