la suisse en train - échappées belles

sobre el canvi a l'hora d'hivern

Aquest cap de setmana passarem altre cop a l'hora de hivern. En el meu cas, això significa sortir de nit per anar a treballar i tornar a casa de nit quan plegui. Per altres, seguir pensant que s'aixequen més tard que a d'altres països europeus. O dinar, sopar i anar a dormir més tard fent abstracció de que viuen a una hora que no es correspon amb la del seu meridià. Altres ens tornaran a explicar la vella historia de Franco i l'hora de Berlín (1), i d'altres trobaran lògic que estem alineats amb l'hora de Brussel·les.

Altres ens seguiran parlant dels avantatges del canvi d'hora en termes d'estalvi energètic (2), fent abstracció que aquest canvi es va iniciar en 1974, un any després de la crisi del petroli del 1973 (3), i molt abans de l'explosió de les cadenes de TV que tenen al personal enganxat fins a altes hores de la nit. Gairebé ningú pensarà en l'explosió de les energies renovables i el lligam entre la producció d'energia i les hores d'insolació: en el cas de les eòliques, tampoc en els règims de les marinades i dels terrals (4).

De manera similar al que es farà enguany a Turquia, on els rellotges seguiran per sempre més -mentre governi Erdogan- a l'actual hora d'estiu (5), el parlament de les Balears tenia previst aprovar el 25.10 una declaració institucional consensuada entre tots els grups perquè es mantingui l'horari d'estiu (6).

Pel que fa als que no vivim ni a Turquia ni a les Balears, no serà el cas dels ordinadors ni dels telèfons cel·lulars, però caldrà canviar altre cop l'hora dels despertadors, forns, micro-ones ... i això sí que és una veritable pèrdua de temps i d'energies! 

---

1. ¿Por qué España tiene la misma hora que Alemania y no que Portugal?, Cadena Ser, 29.09.2013
2. ¿Quan és el canvi d'hora d'octubre del 2016? Avantatges d'endarrerir el rellotge, El Periodico, 20.10.2016
3. Wikipedia: Crisi del petroli del 1973
4. Wikipedia: Embat 
5. La Turquie restera à l'heure d'été toute l'année. Ankara a décidé de maintenir en vigueur toute l'année le régime d'heure d'été qui devait s'achever fin octobre, 20minutes.ch, 08.09.2016
6. Les Balears, en contra del canvi d'hora de l'octubre, El Periodico, 24.10.2016 // Una hora más en Baleares, La Vanguardia, 24.10.2016 // Nota: en el moment d'escriure aquesta entrada no tinc ni idea de si la declaració ha estat aprovada o de si ha estat presentada al congrés dels diputats a Madrid. Però tinc com el sentiment de que l'actual debat d'investidura no deu haver deixat infiltrar aquest punt en l'ordre del dia.
   

alaska - échappées belles

québec - échappées belles

une suisse à 10 millions d'habitants?

L'Office fédéral de la statistique (OFS) va publicar a principis d'octubre els primers resultats del cens de la població suïssa 2010-2014. Cas que t'interessi, pots trobar la publicació completa en format PDF en aquest enllaç.

Resumint el seu contingut, hom pot constatar que la població suïssa s'ha duplicat en 80 anys, passant de 4,1 milions de persones a 8,2 milions. Que el cantó de Zürich té ara gairebé 1,5 milions d'habitants i Bern el segueix amb més d'1 milió de persones, el tercer a la llista és l'estat de Vaud amb 760.000 habitants, mentre que Ginebra és el 6è amb 477'000.

Destaca també l'envelliment de la població, amb un nombre de pensionistes que ha passat del 6% al 1900 al 18% gairebé cent anys més tard. I mentre els 45-55 anys són el grup d'edat més important, els joves menors de 20 anys, que constituïen el 40% de la població a principis del segle XX, representen en 2014 un de cada cinc suïssos.

Aquestes dades actualitzen altres publicades l'any passat, que ficaven en evidència que un terç de la població suïssa té el seu origen en la immigració (1):

El 2013, 2,4 milions dels 6,8 milions de persones de 15+ anys que vivien a Suïssa, procedien d'altres països (...) Des del 2003, la proporció de la població d'origen estranger ha augmentat 6 punts percentuals, del 29% al 35% (o en termes reals de 1,7-2.400.000), mentre que la proporció de la població indígena es va reduir, passant del 70,4% al 64,4% (o 4.291-4.397.000) (...) La distribució de la població immigrant no és però homogènia. La seva taxa s'eleva al 61% a la república de Genève i al 51% al cantó de Basel-Stadt. Per contra, la proporció és menor als cantons d'Uri (14%), Appenzell I (16%) i Nidwalden (20%) (...) Segons el seu origen, els immigrants més nombrosos son de nacionalitat italiana i alemanya (11% respectivament), seguits dels de nacionalitat portuguesa (8%) i francesa (4%).

La major part de la població resideix entre el llac Léman, a l'oest i el llac de Constança, a l'est. Un altiplà on es concentren 2/3 de la població suïssa, amb una densitat de 450 habitants per km2, que fa d'aquesta regió una de les més densament poblades d'Europa (2). Una altra informació molt interessant que pots trobar a les infografies de SwissInfo és que: durant els últims 50 anys, pocs països han experimentat un creixement de la població tan alt com el de Suïssa. Des del 1960 la població ha passat de gairebé 5 milions de habitants a més de 8 milions. Una taxa de creixement que hom no pot trobar que en països com Islàndia, Irlanda o Espanya. Una taxa de creixement que un demògraf: Philippe Wanner, va prendre com a referència per la publicació en 2015 del llibre: "Une Suisse à 10 millions d’habitants" (3) basant-se en les projeccions de l'OFS per l'escenari 2040 (4).

Tres conclusions ràpides:

• Aquells que defensen l'idea de que la immigració és la única solució a l'envelliment de la població farien bé en revisar els seus postulats.
• Aquells que me diuen: 'no pots ni imaginar-te el nombre d'immigrants que han arribat a Catalunya' farien bé en mirar-se la proporció de població d'origen estranger de la república de Genève i del cantó de Basel-Stadt.
• Finalment, aquells que es passen el dia parlant de la xenofòbia que existeix als països germànics farien bé en ... informar-se millor.

---

1. Un tiers de la population suisse est issue de l'immigration, RTS Info, 22.01.2015
2. La démographie suisse, galopante et vieillissante, en 9 infographies. SwissInfo, 27.11.2014
3. Une Suisse à 10 millions d'habitants, entrevista de la RTS a Philippe Wanner.
4. Dix millions d’habitants et une Suisse vieillissante, 24 Heures, 12.05.2016

creixement dels boscos boreals

La legislació a Suïssa assegura des de fa més d'un segle perquè el 30% de la superfície de Suïssa es reservi als boscos i als terrenys forestals (1): especialment a les regions més densament poblades i en creixement, on les autoritzacions forestals només són admissibles amb un permís especial, i on els arbres talats, en general, han de ser reemplaçats (2): a menys que hom pugui assegurar la seva repoblació natural.

Hom pot observar però, que la superfície protegida per la legislació augmenta cada any a raó  d'una àrea de la mida del Thunersee, principalment al versant sud dels Alps. No és un fenomen propi de Suïssa car sabem que les parcel·les forestals experimentals més antigues d'Europa central mostren resultats sorprenents pel que fa a a la talla i al volum dels arbres des dels anys 1960's (3). I tampoc és un fenomen propi d'Europa, car també ha estat observat als USA (4).

Fa uns dies, LA Times informava d'un recent estudi (5) segons el qual els arbres de les viles dels USA retindrien 643 milions de tones de carboni, als que afegirien l'emmagatzemament de 25,6 milions de tones de carboni cada any. Una altra investigació suggereix que, a mesura que la temperatura augmenta, la capacitat dels arbres urbans per capturar el carboni s'estaria reduint en un 12% (6). Finalment, quan hom aprèn que per arribar a aquestes conclusions, l'equip de recerca va estudiar 40 arbres a 20 indrets diferents a Raleigh, Carolina del Nord, durant més de tres anys ... hom esdevé molt menys entusiasta sobre els resultats d'aquests estudis.

I quan creiem que l'augment de la superfície forestal era quelcom que afavoria la captura de CO2 i que reduiria l'escalfament de l'atmosfera, un altre estudi (8) defensa la idea que, des de fa 250 anys, els boscos gestionats d'Europa han estat una font neta d'emissions de CO2, contribuint a l'escalfament climàtic en lloc de mitigar-lo. Es així que l'alliberament del carboni emmagatzemat en la fullaraca, la fusta morta, i els dipòsits de carboni del sòl en boscos gestionats han estat, per l'equip de l'estudi, un factor clau que ha contribuït  a l'escalfament climàtic. Protegir els gegants que no deixaven prou llum pels arbres joves, molt més eficients en l'emmagatzemament del CO2, sembla ara que tampoc va ser una bona idea. I encara menys la conversió dels boscos de fulla ampla pels boscos de coníferes, que ha canviat l'albedo i l'evapotranspiració afavorint l'escalfament.

Jo sempre he vist els boscos mal entretinguts com un perill potencial d'incendi i de plagues d'insectes ... i confesso que després de haver llegit aquests articles, encara no he trobat cap que m'hagi fet canviar d'idea.

---

1. Dictionnaire historique de la Suisse (2009): Lois sur les forêts.
2. Forest legislation: Tree-land is on the increase. MySwitzerland.com
3. PRETZSCH, Hans et al (2014): Forest stand growth dynamics in Central Europe have accelerated since 1870. Nature Communications 5, Article number: 4967 (2014). doi:10.1038/ncomms5967
4. McMAHON, M. et al (2010): Evidence for a recent increase in forest growth. Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), 23.02.2010, vol. 107, no. 8, 3611-3615
5. Nowak, David J. et al. (2013): Carbon storage and sequestration by trees in urban and community areas of the United States. USDA Forest Service / UNL Faculty Publications. Paper 238.
6. MEINEKE, Emily (2016): Urban warming reduces aboveground carbon storage. Royal Society (2016). DOI: 10.1098/rspb.2016.1574
7. NETBURN, Deborah (2016): As cities get warmer, their trees lose some of their ability to take carbon out of the atmosphere. Los Angeles Times, Science, 06.10.2016
8. NAUDTS, Kim (2016): Europe’s forest management did not mitigate climate warming. Science 05 Feb 2016. Vol. 351, Issue 6273, pp. 597-600. DOI: 10.1126/science.aad7270

transport d'aigua dolça des de la ràpita

Consultant les meves notes he trobat aquest vídeo de la secció Futuris d'Euronews: Transport d'eau douce : la théorie du big bag. La cosa va del transport d'una gran massa d'aigua dolça en un sac hermètic destinat a abastir en aigua els nuclis urbans i turístics que tenen un dèficit hidrològic. Si tecnològicament me pot semblar interessant, econòmica i ecològicament la idea me sembla completament absurda.

Vull dir que hi ha equips que estudien les pèrdues monstruoses identificades en les xarxes d'aigua potable de les grans ciutats de la Mediterrània. D'altres que estudien la utilització d'aigua tractada però no potable en el rec de plantacions forestals destinades a frenar la desertificació. D'altres que potabilitzen aigua del mar amb l'ajuda d'energia fotovoltaica i la destinen als conreus intensius. I d'altres que estudien l'impacte ambiental brutal dels complexes turístics de la Mediterrània.

En aquest cas, l'equip de recerca, ha omplert un sac de 2'000 m3 d'aigua a La Ràpita per fer el test del transport del seu primer prototip. No m'agradaria baixar-li la moral a ningú, però proposo donar un cop d'ull a les estadístiques de consum d'aigua per habitant de diferents països del món - particularment les d'Espanya- i calcular quants habitants podria abastir el sac del prototip, sense oblidar que omplir-lo ha pres gairebé dos dies i sense saber si tenen pensat que l'aigua ha de sortir de l'Ebre. Sobre les bombes necessàries per a buidar-lo i transportar l'aigua fins el deposit de la seva destinació ... prefereixo no entrar en el tema.

evolució del transport transalpí de mercaderies

El passat 21.09.2016, l'Office fédéral de la statistique publicava les dades de l'evolució del transport transalpí de mercaderies. Segons l'OFS, el volum de mercaderies transportades per carretera i ferrocarril a través dels Alps suïssos va ascendir a 38,7 milions de tones el 2014.

Aquest volum és més del doble que el 1981, un any després de l'obertura del túnel per carretera del Gotthard (no confondre amb el túnel ferroviari obert enguany).

I si, com pots veure en el gràfic següent, el transport de mercaderies per carretera segueix en augment, a diferència dels països veïns la major part del transport de mercaderies es continua realitzant a Suïssa per ferrocarril. En realitat, entre 1981 i 2014 la quota del transport per ferrocarril va passar d'un 17% a un 72% !!!

Després del vot del poble en 2001 i l'aplicació de la Redevance poids lourds liée aux prestations (RPLP), la política suïssa de transport està basada en el trànsfert del tràfic de mercaderies per carretera al ferrocarril. 

I tot i que entre 1981 i 2000 el nombre de camions en trànsit als Alps suïssos es va gairebé quadruplicar, les mesures adoptades després de l'aplicació de la llei han fet baixar el nombre de camions en transit mentre augmentava el volum de mercaderies transportat pel ferrocarril. 

Aquestes mesures, unides a la reducció del trànsit als Alps francesos semblen explicar l'explosió del tràfic per carretera a través dels Alps austríacs. En 2015, per exemple, el volum de mercaderies transportades per carretera a través dels Alps es repartia així: Àustria (47%), França (28%) i Suïssa (24%).

Tornant a Suïssa i donat que durant 2015 més d'un milió de camions en trànsit van creuar les nostres fronteres, tot sembla indicar que no serà possible assolir en 2018 l'objectiu establert per la llei de no excedir els 650.000 camions transportant mercaderies pesades a través dels Alps. 

De totes maneres, que més del 70% de les mercaderies en trànsit siguin transportades per ferrocarril segueix semblant-me una informació remarcable.  

idriss aberkane: biomimetisme

Probablement no hagis escoltat parlar d'Idriss Aberkane. En tot cas, jo no havia escoltat parlar mai d'ell fins que Lluïsa va passar-me a mitjans de setembre aquest vídeo: L'économie de la connaissance. Un extracte d'una conferència que va donar en mars del 2015 i que portava per títol: L'économie de la connaissance, le biomimétisme et la Blue Economy, que també pots trobar a youtube punxant l'enllaç. Vaig trobar el vídeo tant interessant que vaig buscar a youtube i en vaig trobar molts d'altres d'aquest personatge. Alguns amb el nivell del primer, altres que qualificaria de prescindibles, com la seva conferència d'enguany al TED de Liège: Comment faire la guerre à la guerre?


Buscant a Google vaig trobar el seu CV al Huff, però he de confessar-te que se'm va fer força rar veure que cada vídeo o article que presentava una conferència, un article o el seu llibre, afegia diplomes que no havia vist abans. I se'm va fer més estrany encara no trobar cap entrada seva a Wikipedia. Finalment, un comentari que algú va deixar en un dels seus vídeos va explicar-me perquè el món acadèmic i de la recerca havia decidit ignorar-lo. Cap publicació a cap revista científica oficial, una tesi dirigida per professors que no publicaven, no fer part de l'aristocràcia del CNRS, etc. (veure el comentari d'un tal HermesGO3 en aquest vídeo).

Vaig a especular pensant que Idriss té coses a dir: i déu si sap com expressar-les! Però que segurament ha arribat a la conclusió errònia de que hom l'escoltarà més si es presenta com un científic que no si ho fa com un divulgador de la ciència. D'altra banda hi han els investigadors/productors de conferències anestesiantes, que no interessen ni als seus becaris, que no poden admetre l'èxit mediàtic d'Idriss i han decidit fer el buit al seu voltant.

Si no conegués el món acadèmic, suggeriria a Idriss de deixar d'apropiar-se de diplomes i de recerques que ningú li demana (i atenció a les conseqüències penals de falsificar diplomes!) per expressar allò que vol dir. Als anestesistes els suggeriria de demanar a Idriss de presentar el resultat de la seva recerca, a fi de poder difondre-la entre el màxim nombre de persones possible.

Però imagino que Idriss es guanya bé la vida fent el que fa i que a l'aristocràcia de la ciència mai se li ha passat pel cap tenir cap obligació d'explicar al poble quin tipus de recerca està finançant amb els seus impostos.

Per la resta, afegir que el biomimetisme segueix sent una aposta d'un interès extraordinari! Pots comprovar-ho a les pàgines del Centre européen d'excellence en biomimétisme (Ceebios), que fa un any va obrir les seves portes a França

el valioso tiempo de los maduros

Mário Raul de Morais Andrade, 1893 - 1945 El valioso tiempo de los maduros “...Conté mis años y descubrí que tengo menos tiempo para vivir de aquí en adelante, que el que viví hasta ahora. Me siento como aquel chico que ganó un paquete de golosinas: las primeras las comió con agrado, pero, cuando percibió que quedaban pocas, comenzó a saborearlas profundamente. Ya no tengo tiempo para reuniones interminables donde se discuten estatutos, normas, procedimientos y reglamentos internos sabiendo que no se va a lograr nada. Ya no tengo tiempo para soportar absurdas personas que, a pesar de su edad cronológica, no han crecido. Ya no tengo tiempo para lidiar con mediocridades. No quiero estar en reuniones donde desfilan egos inflados. No tolero a maniobreros y ventajeros. Me molestan los envidiosos que tratan de desacreditar a los más capaces para apropiarse de sus lugares, talentos y logros.  Detesto, si soy testigo, de los defectos que genera la lucha por un majestuoso cargo. Las personas no discuten contenidos, apenas los títulos. Mi tiempo es escaso como para discutir títulos. Quiero la esencia, mi alma tiene prisa ... Sin muchas golosinas en el paquete ... Quiero vivir al lado de gente humana, muy humana. Que sepa reír de sus errores. Que no se envanezca con sus triunfos. Que no se considere electa antes de hora. Que no huya de sus responsabilidades. Que defienda la dignidad humana. Y que desee tan sólo andar del lado de la verdad y la honradez. Caminar junto a cosas y personas de verdad, disfrutar de un afecto absoluto y sin fraudes, nunca será pérdida de tiempo. Lo esencial es lo que hace que la vida valga la pena. Quiero rodearme de gente que sepa tocar el corazón de las personas ... Gente a quien los golpes duros de la vida, le enseñó a crecer con toques suaves en el alma. Sí... tengo prisa ... por vivir con la intensidad que sólo la madurez puede dar. Pretendo no desperdiciar parte alguna de las golosinas que me quedan ... Estoy seguro que serán más exquisitas que las que hasta ahora he comido. Mi meta es llegar al final satisfecho y en paz con mis seres queridos y con mi conciencia. Espero que la tuya sea la misma, porque de cualquier manera llegarás...”

un capitalisme diferent ...

Si mai has visitat Suïssa, hauràs vist per tot arreu una cadena de supermercats que porta per nom Migros. De fet, Migros és molt més que una cadena de supermercats, és tota una referència socio-liberal que ha inspirat generacions de polítics i empresaris del país ... abans que aquests darrers entreguessin la direcció de les empreses als managers d'origen angle-saxó.

Però Migros, no es pot entendre sense parlar del seu fundador: Gottlieb Duttweiler. Odiat per uns, adorat per altres, mai va deixar indiferent ningú.

"Dutti" va nàixer el 1888 a Zürich i va ser un self-made man molt influenciat pels Estats Units. Un home a la vegada paternalista, visionari, però també un polític sense pèls a la llengua: un empresari d'un altre temps sense el qual no s'entendria el darrer gran mite suís: la igualtat, la solidaritat i la prosperitat compartida (1).

En 1923, després de la liquidació d'un comerç d'ultramarins on havia començat treballant d'aprenent i del que esdevindria soci dos anys més tard, va marxar al Brasil per dirigir una plantació de cafè i l'explotació d'un ramat de bovins. No podent suportar el clima, ho va vendre tot. Però abans de tornar a Suïssa, un viatge als Estats Units li va permetre tornar ple d'idees (2).

El 1925 va crear la societat de responsabilitat limitada Migros SA, que tenia com a objectiu la venda de productes al client sense passar per cap intermediari. I molt abans que Aldi o Lidl, es va concentrar en la venda de sis productes bàsics: cafè, arròs, sucre, pasta, greix de coco i sabó, que venia en cinc camions Ford T que actuaven com a botigues ambulants i distribuïen aquests productes en zones rurals on, o bé es venien a preus prohibitius, o simplement no es venien. Els camions de "Dutti" els venien a un preu 40% per sota del de la competència.

El 1926 "Dutti" va provocar una vaga de protestes de sindicats i de botiguers d'arreu del país, que es van dedicar a sabotejar els seus camions quan va obrir el primer lliure-servei de Suïssa a Zürich (3). Avui ens pot semblar una reacció desproporcionada, però cal recordar que, fins aquell moment, era el dependent qui anava a buscar a unes estanteries amagades de la vista del public els productes que aquest li demanava. Una de les contradiccions paternalistes de "Dutti" era que, per raons morals, estava prohibida la venda d'alcohol i tabac als supermercats de Migros ... el que no li impedia mostrar-se públicament com un fumador de puros compulsiu.

els camions arribaven a tot arreu

En fi, la pressió social contra l'obertura d'aquest primer supermercat va ser tant gran que la gent s'amagava perquè no se sabés que comprava a Migros. El boicot va ser tant gran que va arribar al transport de productes a la companyia. Va ser llavors que Duttweiler va decidir que Migros produiria directament els productes que vendria: incloent el cafè, l'oli o la xocolata, ... amb marques pròpies i seguint les tècniques de producció més modernes que es practicaven als Estats Units.

L'èxit d'aquesta formula va ser enorme. Mentre tant, els camions seguien portant els productes de Migros als pobles més isolats dels Alps.

El 1935, "Dutti" va crear l'agència de viatges Hotelplan (4) amb l'idea d'oferir viatges a baix preu que democratitzessin el turisme entre el poble suís. En 1941, al bell mig de la II Guerra Mundial, va decidir abandonar la propietat de la companyia, va oferir les accions als seus clients i la va transformar en una cooperativa de la que ell es va convertir en assalariat (5). Cal saber que l'altre gegant de la distribució a Suïssa, el grup Coop, és una societat cooperativa que es va crear el 1895 i que, en 1915, agrupava 407 societats cooperatives arreu del país (6).

fins i tot quan les carreteres ...

En 1948, "Dutti" va crear l'École-club Migros. El mateix any va integrar al grup la companyia 'Ex Libris', que publicava sota llicència els autors més importants de la literatura alemanya. El cash obtingut  el va utilitzar per donar suport a l'edició de joves autors suïssos i engegar una col·lecció anomenada "ch", que tenia per objectiu promoure l'intercanvi cultural entre les quatre regions lingüístiques del país.  Dos anys més tard va crear la Banque Migros, destinada a autofinançar el grup.

En 1956 va cedir per l'ús public un terreny de 45'000 m² a Rüschlikon, amb la idea de crear un parc d'atraccions i d'oci per les classes populars: le "Pré Vert", predecessor d'altres parcs com ara Le Signal de Bougy: un lloc fantàstic on hem passat tants diumenges amb la canalla ... quan eren més petits, clar.

Políticament, Duttweiler se la tenia botada als franc-maçons, als que va intentar excloure en 1934 del dret d'associació que els reconeix la Constitució Federal. Un any més tard va fundar un nou partit: L'Alliance des Indépendants (7) que defensava la idea de federar el liberalisme econòmic i el progrès social. Mai no va arribar a estendre's electoralment més enllà de la zona germanòfona i va llençar dues iniciatives populars que van ser rebutjades pel poble: la setmana laboral de 44 hores (1958) i l'abolició dels privilegis fiscals (1976). Durant els 70's el partit comença a estar influenciat pel moviment dels ecologistes. Una tendència que, als 80's, es presenta ja com a majoritària. Feia anys que "Dutti" havia deixat aquest món i Migros va deixar de subvencionar un moviment que se li escapa de les mans i que, atrapat entre els ecologistes i els socialdemòcrates, va acabar desapareixent ... amb la majoria dels seus membres integrant a finals dels 90's el partit dels Verds.

Es possible que si "Dutti" no hagués estat un lider carismàtic i autoritari no hagués arribat a fer la meitat del que va fer. Però aquells que'm coneixeu sabeu que és un tipus de personatges que no m'agraden. Més que res, perquè acaben rodejats de personatges minúsculs als que l'herència els va massa gran i no saben massa bé què fer amb ella. I estic més que segur que, si pogués sortir de la tomba i veiés en què s'ha transformat tot el que va posar en peu, se'n tornaria de cop al forat.

De totes maneres, pels temps que corren, i veient a diari tot el que veig, crec que val la pena retenir de l'obra de Duttweiler que un altre capitalisme, amb una forta orientació social, no solament és possible, sinó que'n "Dutti" ho va demostrar amb fets. A partir d'aquí, que cadascú defensi el model social que més li convingui. Però que ningú ens vingui amb la historia de que les coses son com son perquè no poden ser d'una altra manera.

---

1. Dutti, Monsieur Migros, RTS, 01.05.2016
2. Dutti, Monsieur Migros, Fiche pédagogique, e-media.ch, 07.05.2008
3. El primer supermercat a Espanya es va obrir, a iniciativa del Ministeri de Comerç, el 1957 (López, Alfred (2012): ¿Cuál es el origen de los supermercados en España?, 20 Minutos, 25.04.2012
4. Si et passes per la pàgina de Hotelplan Holding AG, veuràs en la llista d'empreses del grup alguna que segur que coneixes, com ara Interhome.
5. La meva dona i jo, com tants altres suïssos, tenim accions de la cooperativa (en aquest cas la del cantó de Vaud) per les que no hem pagat un franc. Regularment rebem una revista publicada per la cooperativa i se'ns informa de la convocatòria de reunions de cooperativistes i de les propostes que es sometent a vot. Francament no hem participat mai. 
6. Wikipedia: Coop (Suisse)
7. Wikipedia: Alliance des indépendants

sal khan: let's teach for mastery - not test scores

Avui fa un any que vaig publicar aquest post: the khan academy, on et presentava en  Salman Amin Khan, un enginyer que va crear en 2006 una organització d'aprenentatge online gratuït:  la Khan Academy, que té com missió "proporcionar una educació d'alt nivell per a qualsevol persona, a qualsevol lloc del món".

El que avui vull compartir amb tu és un vídeo TED subtitulat, de novembre 2015: Enseñemos para comprender, no para los exámenes on Sal Khan ens fa una presentació molt interessant sobre l'absurditat del procés educatiu actual. La diferència amb altres conferenciants que han dit abans el mateix que ell, i potser defensat les mateixes solucions ... és que ell, amb la Khan Academy, ha creat els mitjans per demostrar el valor dels seus arguments.

above lausanne 4K

una instal·lació de biogàs molt singular

producció d'electricitat a partir del marro de nescafé i nespresso

A principis de juny, Nestlé Waters i Groupe E Greenwatt van inaugurar una singular instal·lació de biogàs a la regió de La Broye, a l'Estat de Vaud.

Aquesta planta tractarà 28.000 tones de matèria orgànica per any, de les quals 25'000 tones de matèria orgànica, a més de fems i purins, que lliuraran una trentena d'agricultors de la regió, i 3'800 tones de residus de cafè, en particular el marro de les càpsules usades de Nespresso i també els residus de Nescafé.

El gas obtingut en el procés de metanització es cremarà en un motor de cogeneració, el que permetrà la producció anual de 4 milions kWh d'electricitat i 4,5 milions kWh de calor. Nestlé Waters utilitzarà aquesta energia a la seva planta embotelladora d'aigua mineral d'Henniez, el que farà que la seva quota d'energia renovable superi el 50%. Mitjançant la substitució de l'energia produïda a partir de fonts fòssils, la planta de biogàs evitarà el rebuig de 1.750 tones de CO2 a l'atmosfera.

A la fi del procés de metanització, es tornaran els residus als agricultors, transformats en un fertilitzant que pot ser més ràpidament assimilat per les plantes. Un fertilitzant més ecològic i biològicament net que serà utilitzat sense cap tipus de problema a la zona de protecció de les fonts d'Henniez.

---

• La plus grande installation de biogaz agricole de Suisse est entrée en service, Groupe E, 09.06.2016
• GUINNARD, Jean-Paul (2016): La plus grande usine de biogaz a été inaugurée dans la Broye. 24 Heures, 09.06.2016
• Biogaz agricole en primeur sur sol vaudois, DomoTech Energie, 2016

producció de gambes a Suïssa?

Si a finals de Juliol et parlava dels esturions i de la producció de caviar als Alps suïssos,  avui et parlaré d'una start-up: SwissShrimp, que ha trobat els capitals necessaris per llençar-se a la producció de gambes a la vora del Rin. L'idea és la de contraposar a les importacions de gambes congelades o pre-cuinades una producció local, fresca i produïda de manera ecològica, amb l'ús de la sal produïda a Rheinfelden i l'aprofitament de la calor residual de l'aigua de les seves termes.

war games i skynet, ciència ficció?

Space Computational Center, NORAD Headquarters

No sé si a tu et passa el mateix. Però de vegades crec que la capacitat de memòria de la humanitat no té res a envejar la dels peixos d'aquari.

No crec que ningú se'n recordi ja de que Internet es va crear als USA als anys 60's, en plena guerra freda, i que era una xarxa d'ús exclusivament militar amb l'objectiu que, en l'hipotètic cas d'un atac soviètic, es pogués tenir accés a la informació militar des de qualsevol punt del país: aquest xarxa es va crear el 1969 i era coneguda amb el nom de ARPANET (1). I cas que algú ho recordi, me demano quanta gent se'n recordarà de MAD, les sigles en anglès amb que era coneguda la Doctrina de la destrucció mútua assegurada (2). I entre aquesta gent, quants n'hi hauran que han vist els films de War Games (3) o Terminator 3 (4) i recorden el virus informàtic Skynet o la base militar de Cristal Peak, excavada a Sierra Nevada. I entre els que hagin vist els films, quants hauran escoltar parlar de NORAD (5) o del Cheyenne Mountain Complex (6), el centre de comandament de NORAD excavat a una muntanya de l'estat de Colorado.

Tampoc crec que molta gent se'n recordi de que, en Novembre del 1979, un programa informàtic que simulava un atac nuclear per part de la Unió Soviètica, va ser confós amb un atac real de 2.200 míssils que es dirigien en direcció dels USA. Quants d'entre ells recorden que, res d'altre sinó el raonament lògic i la sang freda de Zbigniew Brzezinski, van impedir un contraatac que hauria reduït en cendres el planeta (7). Quants recordaran també que, en 1983, una altra falsa alarma al bàndol soviètic, anunciant l'arribada de milers de míssils balístics intercontinentals nord-americans en direcció a la URSS, va ser desestimada pel tinent Stanislav Petrov que, fent abstracció d'aquestes informacions, no va ordenar un contraatac que hauria destruït la vida al planeta.

Avui que els vells amb memòria de peix d'aquari no semblen recordar res d'aquest passat no tant llunyà i on els joves semblen haver-ho inventat tot a partir del no res. Avui que un bel·licisme insensat dirigit per un dels secretaris d'estat més nefasts que han tingut els USA després de Henry Kissinger (si, estic pensant en John Kerry) està cuinant un conflicte demencial a l'Europa de l'Est. Avui que tothom s'oblida del què és una guerra i creu que només pot passar fora d'Europa (8) ... Avui on el perill pot venir d'on hom menys s'ho espera (9). Avui tenim la sort de poder recordar tots aquests fets gràcies dos articles brillants de Matt Novak, editor del blog PaleoFuture a les pàgines de Gizmodo (10).

---

1. Wikipedia: Historia de Internet
2. Wikipedia: Doctrina de la destrucció mútua assegurada
3. Wikipedia: War Games / Jocs de guerra (1983) 
4. Wikipedia: Terminator 3
5. Wikipedia: North American Aerospace Defense Command (NORAD) 
6. Wikipedia: Cheyenne Mountain Complex
7. The 3 A.M. Phone Call. False Warnings of Soviet Missile Attacks during 1979-80 Led to Alert Actions for U.S. Strategic Forces. National Security Archive Electronic Briefing Book No. 371, March 2012
8. Un artiste colorise des photos de cette époque où NOUS étions les réfugiés. PauseCafein.fr, 23.09.2016
9. Une source inconnue se prépare à détruire internet. Les piliers d'internet subissent des attaques de plus en plus fréquentes et sophistiquées. PauseCafein.fr, 20.09.2016
10. Matt Novak (2016): Rare Photos From Inside NORAD Will Give You Retro-Armageddon Nostalgia, Gizmodo, 09.09.2016; Matt Novak (2015): The Computer Simulation That Almost Started World War III, Gizmodo, 16.02.2015

200 milions de m3 de roca amenacen l'aletsch

La glacera de l'Aletsch (a.k.a Aletschgletscher), s'estenia encara en 2014 sobre una longitud de 23 km. El que fa d'ella la major glacera dels Alps (1). Fa prop d'un any que el vam veure en aquest blog a un vídeo de la RTS amb unes imatges remarcables (2) i també en un article amb un vídeo del Fonds National Suisse per la recerca científica (3).

El passat dimarts 27.09.2016, l'Aletsch tornava a ser noticia a la RTS (4). Un vídeo amb unes imatges impressionants ens parlava dels efectes geomorfològics sobre la estabilitat dels vessants que està provocant la fusió de la glacera i la del permafrost. Alliberats de la pressió de la glacera i del pegament del permafrost, els vessants abans comprimits s'estan expandint, el que testimonien les esquerdes que, de pocs centímetres per any abans, s'estan eixamplant actualment uns 20 cm per dia i també una esllavissada de terra a Moosfluh. a la riba esquerra de la glacera, que s'ha accelerat enormement en les últimes setmanes.

Es per això que els geòlegs treballen sobre la hipòtesi d'una massa de roques de no menys de de 200 milions de m3 (previsió conservadora) col·lapsi la part d'aigües avall de la glacera de l'Aletsch, al municipi de Riederalp (VS). Tot i que, segons l'Etat de Valais (5): Un col·lapse ràpid de tota la massa en aquesta etapa sembla molt poc probable . Per contra, hom preveu col·lapses ocasionals que requereixen extrema precaució i que expliquen el tancament d'un gran nombre de camins.

---

1. Wikipedia: Aletsch Glacier
2. RTS (2014) VS: portrait du Glacier d'Aletsch, inscrit au patrimoine mondiale de l'humanité. Couleurs d'été, 18.07.2014, 18h55
3. veure en aquest blog (2015): Glaciers Meltdown: Impact on Hydraulic production. 
4. RTS (2016): Une masse de 200 millions de m3 près de s'effondrer au glacier d'Aletsch. Téléjournal 19h30, 27.09.2016
5. Glissement de terrain dans la région d’Aletsch: appel à la prudence, Le Nouvelliste, 27.09.2016

recerca sobre microclima urbà: l'illa de calor

Un investigador de la Hepia

Fa uns dies, estava llegint-me el programa de la conferència: Géoinformation 3D en action, que enguany ha tingut lloc el 29.09.2016 a Olten, quan vaig veure que un dels organitzadors és la Haute école de paysage, d’ingénierie et d’architecture (Hepia) i vaig recordar que estan treballant en un projecte sobre microclima urbà (l'illa de calor), basat en la recollida de dades a l'escala d'un vianant.


Segons Le Temps o l'edició en francès del 20 Minutes, per tirar endavant amb aquest projecte l'equip ha passat tres anys per dissenyar una màquina que pesa al voltant de cinc quilos i que podria haver estat dissenyada per Herbert George Wells. Instal·lada a una motxilla, la màquina disposa de sensors destinats a mesurar la temperatura la velocitat del vent, el monòxid de carboni, la radiació solar i el soroll.

Francament, crec que se li ha de reconèixer el mèrit als investigadors d'aquesta escola d'haver passat tres anys per dissenyar aquest artefacte. Més, si tenim en compte que han reeixit a fer-ho a Ginebra, una ciutat amb una reputació mundial per la seva industria rellotgera de precisió, a quatre passos de Neuchâtel, on es troba el Pôle de micro-nanotechnique de Suisse Occidentale; de Leyca GeoSistems, que produeix làsers per la NASA; de l'EPFL on van néixer SenseFly i el satèl·lit Swiss Cube ...

Podria afegir el meu escepticisme sobre la utilitat de les dades recollides a les 10h00 del mati a un carrer i la seva comparació amb les que hom pugui recollir a les 16h00 en un altre ... Però millor que m'aturi aquí, perquè estic veient la foto de l'investigador, m'està passant pel cap quant deu estar costant el projecte i se m'està disparant el sucre. 

spain: no way out

Divendres passat estava llegint un article publicat a principis d'any al National Geographic (1). Explicava perquè se segueixen invertint miliards de dòlars en energies renovables malgrat la caiguda de preus de les energies fòssils a totes les borses del món. Entre els motius, l'article menciona dades del Govern dels Estats Units que demostren que, malgrat la caiguda de preus de les energies fòssils, els preus de les energies renovables també han caigut des del 2008: un 60% els de l'energia solar a gran escala, i un 40% els de l'energia eòlica. I que malgrat els baixos preus del gas, l'energia solar i l'eòlica van representar el 60% de la nova capacitat instal·lada l'any passat als USA, sent probable que enguany arribin al 70%.

Canviant de publicació, la penya de futurism.com (2) presentava el record de preu més baix d'energia fotovoltaica, liderat actualment per JinkoSolar: 24,20$/MWh. Més baix que l'anterior record a Xile, amb 29$/MWh.

Vaig començar a llegir un altre article publicat fa mes d'un any a extremeTech (3) sobre la possibilitat de fabricar panells fotovoltaics transparents que podrien equipar les finestres d'arreu del món. L'article parlava d'un rendiment d'un 1% que podia pujar al 10% ... No et puc dir res més: ni sobre el preu, ni sobre on han arribat en la recerca d'aquesta solució a priori revolucionaria, perquè tenia l'article en les lectures pendents i encara no he anat més enllà.

Finalment, vaig passar-me per El periódico de la energía i vaig llegir que el consum de carburants d'automoció a Espanya va créixer un 6,3% el mes d'agost (4), que el consum d'electricitat havia pujat un 6,5% en un setembre calorós i que el 30% del consum es va cobrir amb energies renovables (4). Vaig seguir llegint i vaig realitzar que, malgrat la baixada dels preus de l'energia arreu del món, a Espanya el rebut de la llum encadenava el seu cinquè mes de pujades consecutives, després de pujar un 1,5% el mes de setembre (6).

Encara no m'havia recuperat de la sorpresa quan llegia un article sobre les pressions de Arias Cañete al govern polonès perquè ratifiqui l'Acord de Paris i planifiqui l'abandonament del carbó en la producció d'electricitat (7): a Polònia el 80% de l'electricitat es produeix amb carbó (8).

Però més tard vaig quedar-me sense esma quan vaig llegir que, després de reunir-se amb la patronal Carbunión i els dos grans sindicats de la mineria, els diputats del PSOE i Ciudadanos, havia decidit donar suport a totes les propostes presentades pels sindicats i la patronal i havia expressat la necessitat de garantir el futur de la producció de carbó nacional i el de les comarques que acullen les mines i les centrals de producció (9). Una de les peces mestres de l'acció política d'aquests partits és la d'imposar una taxa al carbó estranger, de tal manera que les elèctriques es vegin obligades a comprar l'autòcton. Contràriament al que diu l'article de El periódico de la energía, Unidos Podemos no es va afegir al pacte PSOE / Ciudadanos.

I mentre Arias Cañete els deia als polonesos que havien d'abandonar el carbó, mentre alguns ecologistes encara segueixen votant al PSOE, i el PSOE i la marca blanca del PP decidien anar endavant amb la producció d'electricitat basada en el carbó autòcton, llegeixo que el PP tenia pactat amb Brussel·les un pla pel tancament de les mines de carbó del que es desconeix el contingut. Però pel que ja ha rebut 2.000 milions d'euros de Brussel·les per dur-lo a terme.

Entre els que fa poc defenien la idea del fracking, els que des de sempre han detestat les energies renovables i els que enguany ens surten defenent la mineria i la industria del carbó, hom pot arribar fàcilment a la conclusió de que la classe política espanyola, i l'economia que li transmet els seus desitjos, han decidit anar a contrapèl del progrés i de la historia.  A Espanya s'ha arribat a un punt d'idiocràcia tal, que hom no pot excloure que un dia ens surtin de nou amb una vella idea revolucionaria pel consum de recursos autòctons: perquè no tornar a explorar el potencial del millor gasogen d'Europa (10)?

I mentre els deixem reflexionar sobre la idea del gasogen, deixa'm afegir que Iberdrola té previst invertir 700 milions d'euros a Mèxic en quatre plantes (dues solars i dues eòliques) per una potència instal·lada final d'uns 600 MW i segueix invertint de valent en el projecte Wikinger, al mar Bàltic (11)

---

1. KOCH, Wendy (2016): Why Solar and Wind Are Thriving Despite Cheap Fossil Fuels. National Geographic, 22.01.2016
2. GALLEGO, Jelor (2016): The Cost of Renewable Energy Is Plunging, and It’ll Change Everything. Futurism.com, 29.09.2016
3. LENDINO, Jamie (2016): This fully transparent solar cell could make every window and screen a power source. ExtremeTech, 20.04.2015
4. El consumo de carburantes de automoción creció un 6,3% en agosto. El periódico de la energía, 30.09.2016
5. El consumo eléctrico se dispara un 6,5% en un septiembre caluroso. El periódico de la energía, 30.09.2016
6. El recibo de la luz encadena su quinto mes de subidas tras encarecerse un 1,5% en septiembre. El periódico de la energía, 30.09.2016 
7. Arias Cañete confía en resolver las reservas de Polonia para ratificar el Acuerdo de París. El periódico de la energía, 30.09.2016&
8. KRUKOWSKA, Ewa & MARTEWICZ, Maciej (2016): Poland to Bring Up Coal Mines Survival, Russian Gas With EU. Bloomberg, 14.01.2016
9. ROCA, Ramón (2016): El carbón se lleva el gato al agua al ganarse el favor de la mayoría del Congreso. El periódico de la energía, 30.09.2016
10. Wikipedia: Gasógeno
11. LOPEZ, María-Paz (2016): Proyecto Wikinger - Molinos españoles en el Báltico, La Vanguardia, 02.10.2016