offspring - hellfest 2024 (arte TV)

Arte Concert: The Offspring - Hellfest 2024, YouTube, 19.07.2024 Arte Concert: The Offspring - Hellfest 2024, Arte TV

@daveguasch

Fa uns anys, vaig pujar al blog un post on et parlava d'un concert del 2019 d'una banda de punk rock que m'agrada molt: Dropkick Murphys (1) (2) (3). Aquest concert va tenir lloc al Hellfest Festival de Clisson (4), una petita localitat de poc més de 7.000 habitants, a 20 km de Nantes (França).

La presència dels Dropkick Murphys al Hellfest Festival em va semblar remarcable, car aquest festival està dedicat principalment als grups de hard rock i de heavy metal a dos dels seus escenaris principals, i al black metal, death metal, doom metal o el stoner metal als altres quatre escenaris més petits.

Recordo que, quan vaig publicar aquell post, algú va dir-me que un concert d'una banda de punk rock -en aquest cas, més aviat de punk cèltic- no podia ser altra cosa que un fet aïllat que no es repetiria en el futur.

Bé, doncs, el vídeo amb què he obert el post d'avui, confirma el contrari. El concert d'Offspring es va celebrar el 30 de juny d'enguany i és un dels millors concerts que mai he vist de la banda. Molt més d'un milió de visites des de la publicació del vídeo a YouTube!

Si la memòria et falla o si, a causa de la teva edat, no has tingut l'oportunitat d'escoltar abans a aquesta banda, et proposo veure tres dels seus temes més coneguts: Self Esteem (1994), The Kids Aren't Alright (1998), Want You Bad (2000) i You´re gonna go far kid (2008).

Ja no tenen l'edat de quan van començar. Però la veu i el lideratge de Dexter Holland (58 anys!), la guitarra electritzant de Noodles (61 anys!) o la increïble força de la natura del jove bateria:  Brandon Pertzborn (29 anys!) que ja ha passat per les bandes de Marilyn Manson o Black Flag, segueixen creant una increïble atmosfera d'entusiasme entre un públic on es retroben gents de totes les tribus del rock i de totes les edats.

Just per la petita història el Hellfest 2024 va reunir 250.000 persones durant els quatre dies de concerts. Pel que fa al d'Offspring, pots veure el concert en obert a YouTube o a les pàgines d'Arte TV fins el 29.06.2025.

Per cert, abans de tancar el post d'avui, deixa'm dir als iniciats que el dia abans del concert d'Offspring, va haver-hi un concert de Wampas del qual, he de dir que malgrat un Didier Wampas (62 anys!) molt en el seu estil en concert, no em va agradar gaire la selecció dels temes: una mena de recopilatori de Rockabilly. I que vaig trobar a faltar temes com: C'est politique, que la banda va tocar fa molts anys a Brussel·les, i que pots trobar a un post publicat en aquest blog (5).

Uns altres que tocaven el mateix dia que els Wampas, eren The Interrupters. No em van agradar i que entenc perfectament els heavies que han decidit de deixar d'anar al Hellfest a causa de la presència de grups que surten a tocar amb americana botonada i amb un estil musical que poc té a veure amb l'esperit del festival. Personalment, només salvaria dos temes: Take Back the Power i She's Kerosene.

I encara una sorpresa! Tres dies abans del concert d'Offspring, va haver-hi un nou concert de Dropkick Murphys. El repertori seleccionat tenia un aire de déjà-vu, que deixava de banda bons temes més recents que si que havien tocat el 7 de juny a un concert al Rock am Ring Festival a Nürburg (Renània-Palatinat, RFA) (7). Altrament, tot i que el concert del Hellfest 2019 tampoc era per llençar coets, el so del concert del Hellfest 2024 em va semblar que no estava en fase amb la qualitat del que van presentar altres bandes, i els nous arranjaments dels vells temes em van semblar totalment prescindibles. Prefereixo pensar què, per algun motiu que desconec, no van trobar el temps per preparar i assajar aquest concert.

Une bière et Jivay - La bière au Hellfest, YouTube, 09.07.2023

---

1. Wikipedia: Dropkick Murphys [en] [fr] [es] [ca]
2. Veure Dropkick Murphys @ Hellfest 2019, publicat en aquest blog el 31.03.2020
3. Dropkick Murphys - Hellfest 2019, Facebook
4. Wikipedia: Hellfest [en] [fr] [es] [ca] || Home page
5. Veure Les Wampas, publicat en aquest blog el 02.12.2019
6. Wikipedia: Rock am Ring [en] [fr] [es] [ca]
7. Dropkick Murphys Setlist at Nürburgring, Nürburg, Germany, Setlist.fm

beer is the answer... but I can't remember the question

Voir cette publication sur Instagram

Une publication partagée par Bright Side (@brightside.official)

el sentido de la birra - pedro vallín

ESDLB con Ricardo Moya #334 - Pedro Vallín: Opinión, Cultura y Política, YouTube, 08.01.2023

@daveguasch

El sentido de la birra es un podcast en el que vienen personas, tomamos cervezas y hablamos. És així de senzill i així de genial. Un podcast on, segons el seu director, Ricardo Moya: Se trata de salvar el mundo desde el bar, como manda la tradición. Per aquest podcast que, pots trobar a: YouTube, a Facebook, a Instagram ..., ha passat gent que parla de la seva vida, de la seva carrera professional o de qualsevol altra cosa, mentre comparteixen unes cerveses en un ambient relaxat, sense guió i sense límit de temps.

Probablement, la millor presentació de Ricardo Moya la pots trobar a una entrevista que l'Andreu Buenafuente li va fer al seu Late Motiv (1), després que Ricardo Moya el va entrevistar a ell al seu programa (2). O a l'article que Forbes li va dedicar l'any passat (3). Sobre els entrevistats, pots trobar gent de tota mena, com ara en Jorge de Ilegales (4) o en Raül Romeva (5).

Personalment, no sabria dir-te. Tinc el mateix sentiment contradictori amb Ricardo Moya que amb molta gent de la seva edat. Els trobo molt intel·ligents, fan coses molt interessants, tenen una filosofia de vida que moltes vegades admiro, però de vegades tinc com el sentiment que no compartim el mateix concepte sobre el significat de l'empatia. No vull dir amb això que el meu sigui millor, no. Tan sols que és diferent. Si un dia veus l'entrevista que va fer-li a Carmen Romero (6) probablement veuràs a què m'estic referint.

Et deixo amb el podcast amb què he obert el post d'avui. Amb un Pedro Vallín menys fluid quan parla de cinema del que ho és a les seves homilies a La Vanguardia. I políticament més conciliant de com hom el coneix a Twitter.

---

1. Late Motiv - Ricardo Moya. El Sentido de la Birra, YouTube, 23.11.2021
2. ESDLB - Andreu Buenafuente: El Padrino de la Comedia #175, YouTube, 30.05.2021
3. María Corisco: Ricardo Moya: «Pasé de ser hippie a profesionalizar un impulso artístico», Forbes, 23.04.2022
4. ESDLB - Jorge Ilegal: Ilegales, Orígenes y Condimentos #283, YouTube, 19.06.2022
5. ESDLB - Raül Romeva: Ir a la Cárcel por la Independencia #275, YouTube, 22.05.2022
6. ESDLB - Carmen Romero #93, YouTube, 15.08.2020

Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (7)

euronews (en español): Cambio climático: los viñedos ingleses sacan partido, YouTube, 10.11.2016

@daveguasch

Fa cinc anys hom podia trobar a la premsa una notícia que va causar sensació: El cultiu de la vinya a la Gran Bretanya seria la confirmació definitiva del canvi climàtic. La versió en espanyol d'Euronews li dedicava un interessant reportatge que val la pena recordar: Cambio climático: los viñedos ingleses sacan partido (1).

Després de tot el que hem anat veient aquests darrers anys, estic segur que aquesta notícia no sorprendria gairebé a ningú avui dia. El clima està canviant i aquest reportatge presenta una de les seves evidències.

Segurament per deformació professional, m'agradaria subratllar quelcom que m'ha semblat que és un dels punts més interessants del reportatge:

Marck Driver, propietari del celler Rathfinny a Alfriston (Sussex, UK), assegura que "fa dos mil anys, els romans eren aquí i ja llavors tenien una propietat, es creu, amb vinyes. Després, a l'edat mitjana, va arribar un període fred i ens convertim en consumidors de cervesa. Les vinyes es van començar a plantar de nou en els 1950, els 1960 i els 1970. Ara, amb el canvi climàtic, cada vegada es veuen més vinyes a Anglaterra."

Fa molts anys que sabem que l'òptim climàtic medieval va ser un període de clima relativament càlid en la regió del nord de l'Atlàntic i que la fabricació de la cervesa a l'antic Egipte o de la cervesa Cruzcampo a Sevilla des de 1904 no responien a l'arribada d'un període interglacial. Probablement, Marck Driver es refereix a l'arribada de la petita edat de gel, que va començar al final de la baixa edat mitjana, i va representar la desaparició del conreu de les vinyes a Britània.

També sabem que l'arribada dels romans a Britània va coincidir amb el conreu de la vinya al sud-est de l'illa, com han confirmat diverses excavacions arqueològiques (2). Així, un estudi liderat per Tony Brown (2) ens diu que:

Una de les principals zones productores de vi de Britània es trobava a l’actual Northamptonshire. En aquella època, Britània tenia un clima una mica més càlid que l'actual. I, amb unes precipitacions anuals de 500 a 600 mm, aquesta zona es trobava a l'extrem inferior del rang de precipitacions de l'illa, cosa que hauria fet que tingués menys problemes amb els fongs i fos més adequada per a la producció de raïm.

L'estudi liderat per Tony Brown (2) també ens dona una versió un xic diferent de la de l'entrevistat pel que fa a la fabricació de la cervesa:

La difusió de la viticultura pel món romà i fins a quin punt va suplantar la fabricació de cervesa, es pot veure com un element essencial en la consideració de la romanització del nord-oest d’Europa.

Si tornem al vídeo d'Euronews, veurem a 04:45 una curta entrevista a Alistair Nesbitt, de la University of East Anglia, autor d'una investigació sobre el canvi climàtic i el seu impacte en l'extensió de la viticultura a la Gran Bretanya. Sobre un mapa de l'illa, Nesbitt explica que:

En els últims deu, quinze anys, s'ha observat un augment de la superfície cultivada de vinyes, en particular al sud-est d'Anglaterra (...) probablement, en els pròxims deu anys les vinyes s'estendran cap a zones com l'East Anglia.

Si et mires ara el PDF de l'estudi liderat per Tony Brown (2), veuràs a la pàgina 11 (755 a la publicació original) que ambdós mapes se semblen com dues gotes d'aigua.

Si llegim l'article que Wikipedia li dedica al vi de Britània durant l'antiga Roma (3) veurem que, molt abans de l'arribada dels romans a Britània, ja hi havia les evidències de l'existència de vinya (Vitis vinifera). Aquestes evidències es remunten a un període conegut com l'Hoxnian Stage, també com a Interglacial Mindel-Riss. Un període del Plistocè caracteritzat per un clima temperat que s'estengué, aproximadament, entre el 424 000 i el 374 000 aC, entre la glaciació de Mindel i la glaciació de Riss.

---

Caure en la il·lusió de què el clima és quelcom estàtic i invariable al llarg del temps i caure en el parany de creure que els canvis que estem veient actualment són excepcionals i que només poden explicar-se pel desenvolupament industrial no em sembla una bona idea. Ho vam veure quan analitzàvem la fusió de les glaceres (4) i ho tornem a veure avui amb un altre exemple.

Probablement, l'acció humana sobre el medi acabarà per accelerar i magnificar el canvi climàtic. Probablement, si prenem les accions adequades, el canvi climàtic no desapareixerà, però tornarà a un ritme natural. Un ritme natural que també podria accelerar-se o magnificar-se per les erupcions volcàniques, caiguda de meteorits, canvis en l'eix de rotació de la Terra, etc.

Captan en un vídeo el increíble momento en el que un meteorito cae sobre el volcán más activo de Indonesia https://t.co/Ah6CEP4Atg

— 20minutos.es (@20m) May 31, 2021

Si les accions adequades per tornar a la normalitat del canvi climàtic han d'estar dirigides a seguir fent el que hem fet fins ara, a fer-ho amb altres tecnologies que hom coneix amb el nom de renovables o a plantejar-nos el canvi d'un model econòmic definit per un creixement infinit basat en recursos finits, això ja fa part d'una altra discussió.

I encara més, si basem aquesta discussió en la premissa de què, el que coneixem avui, és una photo finish d'un planeta que estava esperant que arribéssim per aturar les seves dinàmiques geològiques, climàtiques, geomagnètiques, etc.

---

1. Hans von der Brelie/Alex Sutton: Cambio climático: los viñedos ingleses sacan partido, Euronews, 10.11.2016
2. Brown, Tony; Meadows, Ian; Turner, S.D. and Mattingly, David. (2015). Roman vineyards in Britain: Stratigraphic and palynological data from Wollaston in the Nene Valley, England. Antiquity. 75. 745-757. 10.1017/S0003598X00089250. [PDF] || David Keys: Veni, vidi, viticulture - remains of Roman vineyards found in UK, The Independent, 16.11.1999
3. Wikipedia: Ancient Rome and wine [en] [fr] [es] [ca] || Nota: la versió en francès no té un apartat dedicat a la producció de vi a Britània en època romana.
   
4. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6), publicat en aquest blog el 09.05.2021

bar libreria arcoiris - cerveza artesana km 0

buypidik - bar librería arcoiris

@daveguasch

Aquesta història va passar el vespre d'un divendres de fa gairebé 40 anys. Acabava d'ordenar els apunts de la setmana quan va sonar el timbre. Era un company del barri que també estudiava a la UAB i em venia a buscar per anar a beure unes birres a un local que hi havia molt a prop de casa: un bar-llibreria on s'arreplegaven els progres del barri. L'ambient era guapo, la bona birra bona i a un preu correcte, tancaven tard i, detall determinant, havia quedat amb una penya que coneixia i, detall encara més important, coneixia a un dels cambrers.

Per aquells que el recordeu, aquest company era tirant a gros, amb el cabell sempre ben tallat, pentinat cap enrere i amb una discreta gomina per fixar-lo. Aquella tarda es va presentar amb una chupa de cuir nova de trinca, estil Ramones, uns texans de tergal i unes vambes de mercadillo.

Com la penya de la qual em va parlar figurava que era super divertida, vaig decidir ficar-me en fase amb el seu look, just per riure. Vaig obrir un armari i em vaig posar una americana que li havia expropiat al meu pare (la del seu casament, a ell feia anys que no li entrava). I com al meu look li faltava alguna cosa, vaig recordar que encara hi havia un tub de gomina a l'armari del lavabo: sincerament, no recordo si el va oblidar la noia amb qui havia compartit el pis o algú d'altre. Mai me n'havia posat abans i, com era d'esperar, se me'n va anar un xic la mà.

Vam entrar al local. Estava ple de gom a gom i la penya parlava animadament. Vam començar a recórrer amb el local la mirada, buscant la penya del company. També els buscàvem entre els que entraven al local. La penya no es presentava i, per acabar-ho d'adobar, el cambrer que coneixia el meu company havia trucat dient que no aniria a treballar.

A poc a poc es va anar instal·lant un silenci pesat. Contràriament a l'efecte divertit que esperàvem provocar, ens vam adonar que la penya ens havia pres per una parella de la pasma: segurament uns ens van prendre per estupes, altres per la brigada política i gairebé tots com l'anunci d'una redada imminent. El local es va començar a buidar. En cosa de 10 minuts només vam quedar quatre gats. La mirada assassina del cambrer que hi havia a la barra ens va fer comprendre que teníem un nou bar del barri que afegir a la llista dels locals on teníem l'entrada refusada. Vam beure les nostres birres en silenci i mai més no vam tornar a anar-hi.

Gairebé 40 anys més tard, una bona amiga em va dir que feia uns quatre anys que havien tancat un dels locals que m'agradava visitar quan baixava al barri: La Fàbrica (1). Em va saber greu perquè, malgrat el que deixava imaginar la visió de la seva façana, el seu interior tenia una decoració barreja de nau industrial i de bar americà que m'agradava moltíssim, no es menjava malament, els preus eren correctes, la carta de birres era decent i els dissabtes a la nit hi havia música en directe (2).

Pels motius personals que molts ja coneixeu, feia molt de temps que no havia anat pel barri i, els rars cops que ho havia pogut fer, no havia trobat el temps de fer un tomb pels seus locals. Un dia em va donar per mirar on podria anar a fer un tomb la propera vegada que tingués l'oportunitat d'anar-hi.

Sorpresa! Buscant a les pàgines de Hop Guerrilla i Birrapèdia vaig descobrir que aquell bar llibreria al que ens van refusar l'entrada fa gairebé 40 anys encara existeix: Arcoiris Bar - Cerveza artesana km 0 (3) Confio que si un dia vaig a beure una birra ningú no em reconeixerà. I en cas que algú ho faci, sempre podré al·legar la prescripció del delicte. No ho sé, ja veurem.

En el pitjor dels casos, sempre em puc deixar caure pel bar de heavies del meu antic carrer: Zeppelin Bar (4). Són bona gent i crec que encara podria aguantar una hora de música heavy.

---

1. Google Street Maps: La Fàbrica, al carrer Bunyola 10: la imatge és de l'Octubre del 2014. Aquesta és del maig del 2019.
2. Restaurante La Fabrica, restaurantes.com
3. Arcoiris Bar-Libreria, Cerveseria Artesana km0: Hop Guerrilla, Birrapedia, Facebook [Home page], Facebook [Eix Nou Barris], Guia del Ocio, Buypidik, 
4. Facebook: Zeppelin Bar

very swiss trip - randos bière en suisse

Very Swiss Trip: épisode 5 : Sur la route de la randonnée bière, Le Temps, 11.07.2020

@daveguasch

Dos llibres de Monika Saxer que els amants de Suïssa i de la cervesa no us hauríeu de perdre: Randos Bière en Suisse (1) i Randos Bière en Suisse Romande (2).

A un dels itineraris proposats al segon d'aquests llibres, el diari Le Temps, va dedicar-li enguany l’últim episodi de la sèrie Very Swiss trip (3), que ens proposa una de les famoses excursions que ofereix Randos Bière en Suisse Romande.

Aquest itinerari ue travessa els paisatges agrícoles del cantó de Fribourg (4) i acaba a una coneguda braseria artesanal de la ciutat de Fribourg (5): la Freiburger Biermanufaktur (6). Una braseria on l'equip d'Uwe Siegrist, mestre cerveser, experimenta amb la creació de tot tipus de cerveses artesanals.

Amb una gamma de quatre especials de temporada i tres cerveses que s’elaboren durant tot l’any, inclòs el seu best seller “La Patriote”. Seguint una línia de responsabilitat local, sempre que els és possible compren els seus ingredients a productors locals i la braseria dona feina a una trentena de treballadors locals.

---

1. Monika Saxer: Randos Bière en Suisse, Helvetiq, 2014
2. Monika Saxer: Randos Bière en Suisse Romande, Helvetiq, 2017
3. Very Swiss Trip: épisode 5 : Sur la route de la randonnée bière, Le Temps, 11.07.2020
4. Wikipedia: Canton de Fribourg [en] [fr] [es] [ca] 
5. Wikipedia: Fribourg [en] [fr] [es] [ca]
6. Freiburger Biermanufaktur: Home page

the brewery conspiracionists: again (1)

Benito Mussolini's mugshot, 1903, Rare Historical Photos, 06.01.2014

@daveguasch

Al primer article de la sèrie The Brewery Conspiracionists (1) et parlava de Genève, la brasserie de Fritz Landolt i alguns dels seus clients il·lustres, entre els quals es trobaven Vladimir Ilyich Ulyanov i molt probablement també Benito Mussolini: en aquella època, un actiu militant socialista.

El passat 21 de febrer, Frank McDonough publicava a Twitter l'enllaç a un article de Rare Historical Photos (2) que ens mostrava la fitxa policial que la policia de Bern havia obert a Benito Mussolini en 1903.

Rare Historical Photos (cf. 2) m'ha après que Mussolini es va exiliar a Suïssa per escapar al servei militar obligatori. I com el seu activisme periodístic no li donava per menjar, va treballar a la construcció i va acabar sent secretari del sindicat de treballadors italians a Lausanne.

Arran de la vaga de la construcció que va esclatar el 1903 a Genève (4), organitzada al voltant de sindicats anarquistes i protagonitzada per treballadors italians, Mussolini va ser arrestat per la policia de Bern, acusat d'haver protagonitzat accions violentes. Després de passar dues setmanes a la presó, va ser deportat a Itàlia, on va ser alliberat i va tornar a Suïssa amb una falsa identitat.

Detingut en 1904 a Genève, el van expulsar altre cop del país per la seva falsa identitat. Poc temps més tard tornava a estar a Lausanne com oient de les lliçons que Vilfredo Pareto (5) donava al departament de ciències socials de la Universitat de Lausanne. Com Lenin i Mussolini, Pareto va ser un altre dels immigrants que mai no va apreciar res d'interessant al sistema polític suís i li va preferir un ideari polític basat en el govern d'una elit, cosa que va propiciar que acabés a les files feixistes de Benito Mussolini, qui el nomenà senador vitalici.

En desembre de 1904, Mussolini va tornar a Itàlia aprofitant una amnistia destinada als desertors. Com la condició per ser perdonat consistia a servir a l'exèrcit, el 30 de desembre de 1904 es va incorporar al cos dels Bersaglieri. Després de servir durant dos anys, es va dedicar a la docència, va escriure a diversos diaris socialistes i va acabar per ser considerat com l'estrella naixent de l'esquerra d'Itàlia. Anys més tard, ja sabem què va passar.

---

1. The Brewery Conspiracionists (1/3), publicat en aquest blog el 15.01.2020
2. Prof. Frank McDonough (@FXMC1957): Photo of the Day. A mugshot of a young Benito Mussolini (1903)
3. Benito Mussolini's mugshot, 1903, Rare Historical Photos, 06.01.2014
4. The Brewery Conspiracionists (3/3), publicat en aquest blog el 29.01.2020 
5. Wikipedia: Vilfredo Pareto [en] [fr] [es] [ca]

the brewery conspiracionists (3/3)

Pòster de la pel·lícula Good bye, Lenin!, Wikipedia

@daveguasch

Si a la primera entrega d'aquesta sèrie contextualitzava l'exili de Lenin a Ginebra, al voltant d'una braseria d'aquesta vila (1), i a la segona contextualitzava el periple del seu exili i altres fets que van tenir lloc a dues de les més importants braseries de Munich que van marcar la història europea del segle XX (2), avui m'agradaria tancar aquesta sèrie amb algunes notes que he anat recollint sobre l'activitat de Lenin a Suïssa.

Com abans ho havien fet Bakunin, Kropotkin, Réclus, i tant d'altres, el fet que Lenin escollis Suïssa com a destí pel seu exili no va ser fruit de l'atzar. A diferència d'altres països veïns, on els exiliats polítics eren vigilats o perseguits, a Suïssa els exiliats podien moure's lliurement sense ser espiats. I fins i tot podien publicar! (3).

Però qualsevol que fos la tolerància que les autoritats haurien pogut mostrar amb els exiliats estrangers, no tenia gran cosa a veure amb la seva actitud davant dels moviments obrers locals, que van ser combatuts molt durament. L'anomenada Pau del treball (4), signada entre la patronal i els sindicats en 1937, ha amagat sovint quin va ser l'origen d'aquest contracte social.

La vaga general de Ginebra del 1902

La reivindicació salarial dels treballadors de la companyia de tramvies de Ginebra, enfrontats a una direcció nord-americana sense cap voluntat de diàleg, va provocar un moviment de solidaritat que es va estendre a tot el cantó durant tres dies del mes d'octubre de 1902. La substitució dels treballadors acomiadats per esquirols va donar lloc a un moviment de solidaritat que es va materialitzar el 9 d'octubre en la convocatòria d'una vaga general de solidaritat. Ben organitzada i seguida a gairebé a tots els sectors per uns 15.000 treballadors, el Consell d'Estat va respondre amb la mobilització de prop de 2.500 soldats destinats a reprimir-la amb força (5).

Source. Yves Sancey: Les 100 ans de la Grève générale et son actualité, Assemblée romande VPT, Syndicat du personnel des trasports, 06.11.2018

Policia i soldats van multiplicar les escenes de violència: en particular les tropes a cavall, armades amb sabres. Les detencions arbitràries van ser freqüents i sota qualsevol motiu, fins i tot durant les incursions a les terrasses dels bistrots de Plainpalais, on es trobava el nostre conegut Landolt (cf. 1). Moltes d'aquestes detencions es transformaven en expulsions quan es tractava de treballadors estrangers. Dels 321 soldats que no es van presentar a la mobilització, un bon centenar va patir sancions disciplinàries. Quinze d'entre ells van seguir un procés "exemplar" condemnats a sentències molt dures. (cf. 5).

Després de la primera vaga de la construcció el 1898 i un any més tard de la vaga general, va tenir lloc una vaga de la construcció de la qual et vaig parlar a l'article que obre aquesta sèrie (cf. 1). Organitzada al voltant de sindicats anarquistes, va ser protagonitzada per treballadors italians, poc integrats en la població de Ginebra. Després de la repressió de la vaga general un any abans, aquell moviment de solidaritat no es va reproduir en aquesta i, després de llargues setmanes de lluita, va acabar sense èxit i amb la deportació de més d'un miler de treballadors (cf. 5).

La vaga general de Zürich del 1912

La vaga general que va començar a Zürich en Juliol del 1912 va ser una de les nou grans vagues que van tenir lloc a Suïssa entre 1902 i 1912. Hi van participar fins a 23.000 treballadors de diferents nacionalitats (en 1910, el 17% dels treballadors eren estrangers, la majoria alemanys i italians). Estaven ben organitzats i eren molt disciplinats: la van començar en el moment en què van ser cridats a fer-la i la van acabar en el moment que van decidir (6).

Tot va començar al març i l'abril de 1912, quan un sindicat de pintors va convocar unes vagues a Zürich exigint una reducció de la jornada laboral de 30 minuts al dia. Els empresaris van reaccionar creant llistes negres, deportant als vaguistes estrangers i fent venir esquirols d'Alemanya. Lenin va qualificar els esquirols com una "banda de convictes (lumpen proletaris) amb pistoles" que "omplien les tavernes del districte obrer i s'hi dedicaven a un hooliganisme inaudit". Després que un esquirol matés a un treballador amb una arma, els treballadors van decidir organitzar una vaga d’un dia per al 12 de juliol de 1912 (cf. 6).

Tot i que la vaga va ser pacífica, la reacció va ser molt dura. Els empresaris van tirar endavant un lockout de dos dies i el govern cantonal va reunir tres batallons de fusellers i una esquadra de cavalleria - 3.000 homes en total - per mantenir l'ordre. Les concentracions i les manifestacions es van prohibir. També es van anunciar mesures contra els funcionaris de la ciutat que estaven en vaga i l'expulsió de treballadors estrangers de Suïssa. Finalment, la Casa del poble (la seu del sindicat), va ser ocupada per l'exèrcit (cf. 6).

Source. Yves Sancey: Les 100 ans de la Grève générale et son actualité, Assemblée romande VPT, Syndicat du personnel des trasports, 06.11.2018

La vaga general del 1918

Amb una població de menys de quatre milions d'habitants, en 1918 gairebé 700.000 persones es trobaven sota el llindar de la pobresa. I, a la frontera de la pobresa, molts treballadors i funcionaris de baix nivell (7). Després d'una sèrie de revoltes i de la decisió del Consell Federal d'instaurar el servei militar obligatori, un comitè format per membres de l'esquerra del Partit Socialista i dels sindicats, conegut amb el nom de Comitè d'Olten (8), va organitzar diverses vagues i va reclamar l'entrada en negociacions per resoldre els problemes de la classe obrera.

Photo prise sur la place Paradeplatz de Zurich avec des manifestants et des cavaliers de l'armée face à face, Wikipedia: Grève générale de 1918 en Suisse

Un any abans havia esclatat la revolució russa. Pressionat pel govern i la comunitat financera de Zürich, però també per l'exèrcit, el Consell Federal va considerar la possibilitat d'una guerra civil que posaria en perill "l'existència de l'ordre constitucional". El 6 de novembre va ordenar l'ocupació militar de Zürich. Com a resposta, el Comitè d'Olten va convocar una vaga general del 12 al 14 novembre 1918. Si la vaga va ser seguida per 250.000 treballadors de tot el país, el Consell Federal va desplegar 100.000 soldats per restablir l’ordre als centres urbans (9).

Lenin

Lenin no era a Ginebra en el moment de la vaga del 1902, però crec que sí que hi era a la de la construcció del 1903. No he pogut trobar cap document amb alguna al·lusió de la seva part a cap d'elles. La vaga general del 1912 el va enganxar vivint a Paris, però va parlar d'ella a Pravda (10). La vaga general del 1918 el va enganxar ocupat en la direcció de la revolució dels bolxevics.

Lenin ja s'havia adonat de l'organització extraordinària i de la disciplina dels treballadors de Suïssa i va considerar la possibilitat de fomentar una revolució armada al nostre país. Va ser amb aquesta idea que es va afiliar al Partit Socialista de Zürich i va participar freqüentment en les seves reunions: "arribava d'hora i sempre seia a primera fila" (11).

Aviat es va donar compte què l'esquerra suïssa el fugia: "l'esquerra em fuig", va escriure. Lenin no era conegut entre la militància i, aquells que el coneixien, el consideraven com un sectari. Tampoc era un bon orador. La majoria de vegades s'expressava en rus, davant de petits grups de compatriotes (12) (13). Tot i que no he trobat enlloc que pogués expressar-se en Schweizerdeutsch (14), sabia expressar-se en alemany, idioma que va utilitzar en una conferència en territori francòfon que va fer poc abans del seu retorn a Rússia el 18 de mars del 1917, a la Chaux-de-Fonds (15).

Lenin es va mantenir convençut que el proletariat suís era capaç de prendre el poder per les armes (cf. 11) però, poc abans del seu retorn a Rússia, es va resignar davant d'unes organitzacions i uns líders que, segons ell, no volien aprendre a organitzar un partit revolucionari (cf. 15).

Probablement Lenin no va entendre mai que, abans que ell arribés amb les seves idees, els anarquistes ja hi havien difós les seves. I que si els treballadors estrangers eren majoritàriament originaris de zones catòliques, a Ginebra, Zürich i a les muntanyes del Jura, però també a Berna, es trobava en país protestant. Sota aquestes circumstàncies, qualsevol moviment basat en un líder, una vanguardia dirigent, una estructura piramidal o la sola idea de tirar endavant una dictadura del proletariat al país de la democràcia directa, estava condemnat al fracàs.

Fritz Platten, un social demòcrata que més tard es convertiria en comunista, va organitzar el retorn de Lenin a Rússia, en un tren que sortiria de l'estació de Zürich el 9 d'abril del 1917, travessant Alemanya en un vagó amb immunitat diplomàtica (cf. 11). L'anunci del seu retorn a Rússia no va provocar el més mínim interès, més enllà de la comunitat d'emigrants russos. Només després de la revolució d’octubre es va fer palesa la seva importància i el 15 de desembre de 1917 el seu retrat va aparèixer a la portada de la Schweizer Illustrierte Zeitung (16).

---

1. The brewery conspiracionists (1/3), publicat en aquest blog el 15.01.2020
2. The brewery conspiracionists (2/3), publicat en aquest blog el 22.01.2020 
3. Pascal Fleury: Ces anarchistes qui affolaient la Suisse, La Liberté, 14.10.2016
4. Wikipedia: Paix du travail [en] [fr] [es] [ca]
5. Charles Heimberg: 1902 - Grève générale à Genève: une population solidaire, Solidarités, n° 15, 10.10.2002 || Yves Sancey: Les 100 ans de la Grève générale et son actualité, Assemblée romande VPT, Syndicat du personnel des trasports, 06.11.2018 || Suisse. Les opérations internes de l’armée, avant la grève générale de novembre 1918, A l'encontre, 05.11.2018
6. Jeannie Wurz: Lenin’s view of the July 1912 Zurich strike, swissinfo, 12.07.2012 || General Strike Paralyzes Switzerland, 100yearsagotoday.wordpress.com, 12.07.2012
7. Grève générale de 1918 - La Suisse au bord de la guerre civile, Histoire Vivante, RTS, 25.03.2018
8. Wikipedia: Comité d'Olten [en] [fr] [es] [ca]
9. Wikipedia: Grève générale de 1918 en Suisse [en] [fr] [es] [ca]
10. Published: Pravda No. 63, July 12, 1912. Signed: B. Z., Source: Lenin Collected Works, Progress Publishers, [1975], Moscow, Volume 18, pages 160-162.
11. Ian Hamel: Il y a 100 ans, Lénine préparait la révolution bolchevique en Suisse, Le Point, 21.02.2017
12. Dictionnaire Historique de la Suisse: Lénine
13. L'exil suisse de Lénine: de Genève à Pétrograd, Histoire vivante, RTS, 08.10.2017
14. Wikipedia:  Schweizerdeutsch [en] [fr] [es] [ca]
15. Lénine a marqué La Chaux-de-Fonds, La Tribune de Genève, 07.04.2017
16. By train to the revolution, nationalmuseum.ch, april 2017

the brewery conspiracionists (2/3)

Soviet Friends, Youtube, 17.07.2015

@daveguasch

A la primera entrega d'aquesta sèrie (1) et vaig presentar la braseria Landolt de Ginebra. Un lloc on es reuniren menxevics, bolxevics i, ja més tard els anti-salazistes portuguesos.

També vaig parlar d'un dolorós incident que va patir Lenin (2) quan es dirigia al Landolt per participar en el Congrés de la Lliga de socialdemòcrates russos a l'estranger (3), una de les nombroses faccions que constituïen el Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia (4). A marxists.org (5) pots veure que tenien una molt forta ressemblança en nombre de faccions i de delegats a aquelles que apareixien a un film mític de Monty Python: La Vida de Brian.

La vida de Brian - Frente Judaico Popular, Youtube, 24.02.2014

Lenin ja havia estat a Ginebra en 1895, quan tenia 25 anys, per conèixer el filòsof Georges Plekhanov (6). Va tornar cinc anys més tard, després d'exiliar-se de Rússia. Però aquest cop, només arribar, va marxar ràpidament a Munich on, entre 1900 i 1902, es va publicar Iskra (7), el diari oficial del partit, del que Lenin era un dels seus principals responsables. En 1902 els editors alemanys van deixar de publicar-lo per evitar problemes amb la policia política del Kaiser i la publicació i els seus redactors es van traslladar a Londres.

En 1903 Iskra es publicaria a Ginebra, on Lenin i la seva dona es van desplaçar de mala gana, sota les pressions del partit, que desitjava que el grup de redacció residís a la mateixa ciutat on s'editava la publicació. La prova que a la parella no li va agradar deixar la capital de l'imperi britànic per anar a Ginebra la tenim en el nombre de vegades que va canviar d'adreça durant els dos anys que van viure-hi (8), abans de tornar a marxar (9) (10):

La revolució de 1905 li va permetre tornar a Rússia a finals d'any. Per quarta vegada, va tornar a Ginebra a principis de 1908, quan va tornar a exiliar-se. I a finals del mateix any a París, on va conèixer una de les seves amants: Inès Armand (11), i on va viure fins a mitjans de 1912. Des de París va marxar a un poble prop de Cracòvia, fins a ser empresonat breument a Galítzia (12), al començament de la primera guerra mundial. Quan el van alliberar va anar a viure a Berna entre 1914 i 1915, i després a Zürich des d'on, com la majoria d'exiliats russos que vivien en Suïssa, va acceptar una proposició dels alemanys per tornar en ferrocarril a Rússia el 1917 (13).

Tot i que no va viure molt de temps a Zürich, estava encantat de viure a un apartament en ple centre de Zürich i a dos passos del llac. Va escriure una carta a la seva mare on li deia: "Ens agrada molt Zürich. El llac és magnífic". Nadejda Kroupskaïa, no compartia aquest entusiasme, com ho demostra a les seves memòries: "hi ha una olor horrorosa que ve del pati d’una fàbrica d’embotits. Només podem obrir les finestres a la nit".

Un comentari singular per algú que havia viscut anys abans amb Lenin a Munich. I com ell, una assídua client de la Hofbräuhaus am Platzl (14). Una braseria que havia lloat al seu diari descrivint-la com el lloc "on la bona cervesa elimina totes les diferències entre les classes socials" (15). Una braseria que presenta la singularitat de ser propietat de l'estat de Baviera (16) i tenir una capacitat de 1500 persones al hall principal i altres 1000 persones al subsòl, a més d'una Biergärten (17) que pot acollir 500 clients suplementaris (18). El fet que hi hagués tanta gent bevent gerres de cervesa va reclamar de la direcció de l'establiment una solució per l'evacuació de les aigües usades que van descriure en detall a The Beer Times: un article que hauria de ser de lectura obligada pels amants de la cervesa i que et recomano vivament de llegir (19).

Viator Travel: Munich - Hofbrauhaus, Youtube, 29.10.2014

La Hofbräuhaus am Platzl va ser el lloc escollit en 1919 per a la proclamació de la República Soviètica de Baviera (20). Un any més tard, els nazis (21) van proclamar el programa dels 25 punts pel qual es regiria el seu partit fins a la seva prohibició, després del Putsch organitzat per Hitler i la seva banda en 1923 (22) a una altra braseria de la vila: la Bürgerbräukeller (23). Una braseria que podia acollir gairebé 2000 persones i on Hitler va estar a punt de perdre la vida en 1939 a causa d'un atemptat amb bomba (24).

Francament, amb les quantitats de cervesa que podia arribar a beure el personal i l'enrenou que sempre hi ha a l'interior d'aquestes braseries, em demano si va haver-hi molts clients que s'assabentessin que, a pocs metres de la seva taula, s'estaven escrivint les pàgines més negres de la història del s XX.

---

1. The brewery conspiracionists (1/3), publicat en aquest blog el passat 15.01.2020
2. Wikipedia: Vladimir Lenin [en] [fr] [es] [ca] ||
   Rychkov B.N.: Lenin. Seven Years in Switzerland, 1980
   The film tells about the 7-year exile Lenin in Switzerland. The film used iconographic material, newsreels, captured by Lenin during his life. Types city of Zurich, Geneva, building the Grand Hotel, where negotiations Lenin with GV Plekhanov. Type town Diablerets. Landscapes of Switzerland. View Cafe Landolt, frequented by Lenin. Types of London. Types of streets in the city of Geneva, where he lived, Lenin, while in exile. Type city library, where Lenin worked. Types of streets in the city of Zurich, where he lived, Lenin.
3. La Ligue de la social-démocratie révolutionnaire russe à l'étranger, Marxists Internet Archive
4. Wikipedia: Russian Social Democratic Labour Party [en] [fr] [es] [ca]
5. Délégués au II° congrès du Parti Ouvrier Social-Démocrate de Russie (1904), marxists.org
6. Quand Lénine planifiait la révolution d’Octobre dans la Cité de Calvin, La Cité, 03.10.2017
7. Wikipedia: Iskra [en] [fr] [es] [ca] 
8. Ian Hamel: Il y a 100 ans, Lénine préparait la révolution bolchevique en Suisse, Le Point, 21.02.2017
9. Wikipedia: Galicia (Eastern Europe) [en] [fr] [es] [ca]
10. Dictionnaire Historique de la Suisse: Lénine, version du 20.11.2008
11. Wikipedia: Inès Armand [en] [fr] [es] [ca] ||
    Lenin’s Mistress – Revolution Before Romance: Inessa Armand, Europe Between East And West, 15.11.2014||
    Es muy conocida su polémica epistolar con Lenin sobre aspectos de la liberación femenina. Lenin no estaba de acuerdo con un panfleto en que propugnaba el amor libre y que finalmente no fue publicado por entender que se trataba de un concepto burgués (es.wikipedia).
12. Jeannie Wurz: Lenin’s view of the July 1912 Zurich strike, swissinfo.ch, 12.07.2012
13. Wikipedia: Lenin y la revolución de 1917
14. Wikipedia: Hofbräuhaus am Platzl [en] [fr] [es] [ca]
15. Nansen & Piccard: Seven things which you did not know about the Hofbräuhaus, Simply Munich. Munich Travel
16. Durant molt de temps, la posició de monopoli d'aquesta cerveseria va ser un important element pel finançament de l'estat. Hom diu que, durant el segle XVII, les vendes de cervesa i els impostos sobre aquesta van comportar entre el 30 i el 50 per cent dels ingressos de l'estat de Baviera. Més recentment, entre el 2017 i el 2018, els seus beneficis van aportar al voltant de dos milions i mig d'euros a l'Estat Lliure de Baviera. (Nansen & Piccard, see above)
17. Wikipedia: Biergärten [en] [fr] [es] [ca]
18. La cervecería más antigua de la ciudad de Munich, Clarin, 12.08.2017
19. La historia de la cervecería Hofbräuhaus, The Beer Times, 17.04.2017
20. Wikipedia: Bavarian Soviet Republic [en] [fr] [es] [ca]
21. Wikipedia: National Socialist German Workers' Party [en] [fr] [es] [ca] 
22. Wikipedia: Beer Hall Putsch [en] [fr] [es] [ca] || Josep Playà Maset: Adolf Hitler, en la cervecería, La Vanguardia, 21.10.2019
23. Wikipedia: Bürgerbräukeller [en] [fr] [es] [ca]
24. Wikipedia: Georg Elser [en] [fr] [es] [ca]

the brewery conspiracionists (1/3)

Genève, rue de-Candolle: brasserie Landolt Jullien Frères (éditeur), © Bibliothèque de Genève, notrehistoire.ch

@daveguasch

Feia molt de temps que tenia ganes d'anar a Ginebra i visitar un local que feia part del patrimoni social de la vila: la brasserie de Fritz Landolt. L'ocasió no va trigar a presentar-se quan l'empresa on treballava em va inscriure a un curs a Ginebra i vaig aprofitar per fer un tomb per Planpalais, fins a plantar-me davant del n°2 de la rue de Candolle.

Francament, no esperava trobar-me amb el paisatge de la vella fotografia amb què he obert aquest article. Però tampoc amb un edifici d'oficines dels anys 70 (1), ni el Landolt reemplaçat per un restaurant japonès anomenat Takumi, que tancarà d'aquí a poc per deixar pas a l'obertura d'un nou bar restaurant que portarà el nom de l'antic Landolt (2).

Intérieur de la brasserie Fritz Landolt (01.02.1914) © Daniel Dreyer, notrehistoire.ch

La idea inicial era entrar al vell Landolt, tancar els ulls i recordar un fet del qual no n'han parlat gaire els historiògrafs soviètics. Corria el 1903 i Vladimir Ilyich Ulyanov (més conegut com a Lenin) pedalejava ràpidament pels carrers de Ginebra per no arribar tard al Landolt, on s'havia de celebrar el Congrés de la Lliga de socialdemòcrates russos a l'estranger (3). Els seus seguidors parlen d'un accident fortuït i els seus detractors diuen que no sabia ni conduir una bicicleta. El cas és que se li va travar una roda a una via de tramvia i es va trencar la cara contra els llambordins. Va entrar al Landolt amb el cap i les mans plens de sang, les celles tallades, un ull a la virulé i, probablement, maleint grollerament en rus.

Mai m'he cregut el relat segons el qual, en veure l'estat de Lenin i assabentar-se del que havia passat, els bolxevics s'emprenyessin veient que els menxevics es trencaven el pit de riure. Però el fet és que, pocs dies després de la celebració d'aquell congrés, va haver-hi una excisió a la Lliga entre bolxevics i menxevics que els historiadors més seriosos sempre han presentat com un resultat de les seves divergències polítiques.

Més enllà del record d'aquest incident, del que tenia ganes era de veure les dimensions del local i les de les seves sales de reunions. I en funció d'aquestes dimensions, fer-me una idea sobre quants membres podia reunir el Congrés de la Lliga de socialdemòcrates russos a l'estranger (cf. 3). Més, tenint en compte que,  a partir d'aquella excisió, bolxevics i menxevics van seguir reunint-se al Landolt, però en sales diferents.

La cervesa de Munich, que pots veure anunciada a la imatge amb què obro aquest article, era probablement de bona qualitat i el preu més que correcte car, segons la dona de Lenin, Nadejda Kroupskaïa, gairebé totes les tardes "els bolxevics es trobaven al cafè Landolt i passaven una bona estona davant dels gots de cervesa, discutint sobre els esdeveniments de Rússia i fent plans de futur". (4).

Un altre dels avantatges que tenia el Landolt per a Lenin és que estava molt a prop de la Bibliothèque publique universitaire, avui Bibliothèque de Genève, on va passar moltes hores llegint i on va escriure algunes de les seves obres. Si vols saber més sobre el seu pas per aquesta biblioteca, les imatges d'època, quins eren els llibres que llegia habitualment i on ho feia, et recomano la lectura d'un article que La Cité va publicar el 03.10.2017 (5).

Un dels detalls més inesperats de l'article de La Cité (cf. 5) és el de que no es pugui descartar que Lenin coincidís a la sala de lectura de la biblioteca amb Benito Mussolini (6) que, en aquells temps, i abans de convertir-se anys més tard en el Duce dels feixistes, escrivia al diari L'Avvenire dei Lavoratori, l'òrgan dels socialistes italians a Suïssa. Per algun motiu que desconec, a Wikipedia han decidit no parlar-ne (7), però a L'Avvenire dei Lavoratori pots trobar aquest paràgraf:

Des del seu inici, la Cooperativa es va convertir en un lloc de trobada d’emigrants que van formar una consciència sindical entre lluites polítiques contínues com la vaga dels maçons de 1911, que va servir de pretext perquè la policia expulsés a 1200 italians de Suïssa, carregant-los en un tren especial. Per la Cooperativa també va passar Mussolini, aleshores socialista i director d’Avanti, que el 1913 va pronunciar el discurs de l’1 de maig a Zürich. I va ser a la Cooperativa que Lenin va fer el seu últim àpat a Suïssa, abans d’embarcar-se en el vagó que el 1917 el va portar cap a Rússia (8).

Tornant al Landolt, la Société des Cafetiers et Restaurateurs de Genève també ens recorda que, pels ginebrins, la braseria va ser durant molts anys una mena d'annex de la Universitat. Un antic propietari del local, Francis Longchamp, deia als estudiants: "Tot el que sabeu, és aquí que ho heu après!". També ens recordava que una de les tradicions dels estudiants era gravar els seus noms a les taules. Aparentment, els bolxevics també la seguien car, una de les taules, que portava una inscripció de Lenin, es troba actualment a la sala d'estudiants de la Zofinge de Ginebra (9) (10).

Molts anys després, també els refugiats antifeixistes portuguesos van prendre el Landolt com a base d'operacions. Preparaven l'enderrocament del règim salazarista, que culminaria el 1974 en la Revolució dels Clavells. Una placa, a l'altra banda del carrer d'on es trobava el Landolt, al n°1 de la Rue du Conseil-Général encara ho recorda (11).

---

1. Google Street View: 2, rue de Candolle, Gèneve
2. Un café genevois qui a compté Lénine parmi ses habitués va renaître, RTS, 30.12.2019
3. La Ligue de la social-démocratie révolutionnaire russe à l'étranger, Marxists Internet Archive
4. Ian Hamel: Il y a 100 ans, Lénine préparait la révolution bolchevique en Suisse, Le Point, 21.02.2017
5. Quand Lénine planifiait la révolution d’Octobre dans la Cité de Calvin, La Cité, 03.10.2017
6. Antonio Scurati explora la figura de Mussolini como creador de un arma política que el liberalismo no sabe combatir. Fernando García: Mussolini, el padre de todos los populismos, La Vanguardia, 15.01.2020.
7. L'Avvenire dei Lavoratori: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
8. L'Avvenire dei Lavoratori: Home Page
9. Société des Cafetiers, Restaurateurs de Genève: Historique, Cafés suisses (Sources: «Bistrots genevois: miroir du temps» de Michèle et Michel Baettig)
10. Wikipedia: Zofinge
11. Brasserie Landolt-Plaque commémorative, 1 rue du Conseil-General, 1205 Geneve

beer from the sky

Devil’s Beef Tub, Moffat, Scotland
Un equip de 4 persones va recollir
500 l d'aigua dels núvols

El passat 1er. de Novembre, The Independent (1) ens parlava d'una nova cervesa: Sky.P.A., una India pale ale (2) produïda per una cerveseria d'Edimburg: Innis and Gunn (3), que presentava com a novetat que l'aigua amb la que estava fabricada havia estat obtinguda per un dispositiu en suspensió, equipat amb una turbina i un condensador que aspirava la humitat directament dels núvols abans de refredar-la i transformar-la en aigua.

Fog catchers boost water security
in the north of Chile
.
.

Com pots veure en aquest vídeo del 2015, l'obtenció d'aigua dels núvols per la fabricació de cervesa ja fa temps que es coneix al desert d'Atacama (4), a Xile. Els dispositius que permeten capturar la humitat de les espesses boires que travessen aquest desert es coneixen amb el nom de Atrapanieblas (5) i han donat el seu nom a una Scottish ales (6) i també a una Brown ale (7)  produïdes amb l'aigua obtinguda a la reserva ecològica Cerro Grande, a la Comunidad Agrícola de Peña Blanca (8) a la província del Limarí, dins de la regió de Coquimbo (9).

---

1. HOOTON, Christopher: Sky.P.A: This IPA beer is made from cloud water, The Independent, 01.11.2016
2. Wikipedia: India pale ale
3. Wikipedia: Innis and Gunn
4. Wikipedia: Desert d'Atacama
5. Nuevo sistema de atrapaniebla, Mitsubishi Motors, 28.01.2015
6. Wikipedia: Scottish ales // MEDINA, César: Conoce a Cervecería Atrapaniebla, productores de “la primera cerveza” en base a agua de niebla, El Observa Todo, 21.10.2013
7. Wikipedia: Brown ale
8. Cosecha de agua en Peña Blanca, Chile Sustentable, 24.02.2015
9. Wikipedia: Región de Coquimbo