Monday, September 30, 2019

Sunday, September 29, 2019

barcelona i la memòria històrica - nou barris

Relligant Nou Barris, Los Escuelones, Youtube, 11.07.2018

Fa uns dies et parlava d'un exercici exemplar de solidaritat obrera a Roquetes en 1964, amb la construcció d'un clavegueram del qual l'ajuntament s'havia desentès (1). Just per contextualitzar la data, això passava just un any abans que Pasqual Maragall entrés a treballar per Josep Maria de Porcioles a l'Ajuntament de Barcelona. Dinou anys abans que Pasqual Maragall concedís a Porcioles la medalla d'or de la ciutat (2).

El vídeo que avui m'agradaria compartir amb tu ens presenta quines van ser les solucions del franquisme a la manca d’equipaments escolars a Torre Baró. Una solució que va passar per la instal·lació d’un conjunt de dotze tramvies destinats a la ferralla que es van habilitar per donar classes a la canalla del barri.

Aquests barracons s'anomenaven Grupo Escolar San Juan, però van ser batejats pel periodista Josep Maria Huertas Clavería (3) amb el nom de "los Escuelones" Els tramvies-escola van estar en funcionament fins el 1971, quan van ser substituïts per l’Escola Font dels Eucaliptus (4). Ricard Fernández Valentí, un geògraf que escriu a un blog més que recomanable, donava més detalls sobre aquest episodi de la història de la misèria (5). Però l'història continua, car altres barracons escolars segueixen actius a la ciutat encara avui.

Com ja et pots imaginar, la manca d'equipaments escolars a Nou Barris no es reduïa a Torre Baró. I enllà on no arribaven les "solucions escolars" del franquisme, altres es van ocupar d'escolaritzar a la canalla del barri.

Així, el 1962, un grup de persones liderades per Maria Antònia Canals (6), llicenciada en Ciències Exactes a la Universitat de Barcelona i fundadora de l'Associació de Mestres Rosa Sensat (7), va fundar l'escola Ton i Guida (8) a Roquetes. Una escola que va reprendre els mètodes pedagògics de Maria Montessori (9) inculcats per la seva família: on la solidaritat, la integració social i l'intent de millorar l'entorn eren els valors principals de l'escola.

Aquest vídeo i les lectures complementàries que pots trobar a la fi d'aquest article et permetran conèixer la tasca impressionant de Maria Antònia Canals, el seu equip i els veïns del barri.

Relligant Nou Barris: Escola Ton i Guida, Youtube, 11.03.2014

Personalment, sols puc afegir que vaig fer bona part dels meus estudis de primària a un soterrani del Passeig de Verdum que s'anomenava Colegio Academia Fleming. Hi havia un munt de canalla amuntegada, però la seva superfície sembla no donar avui més que per a una botiga d'informàtica (10).


  1. Barcelona i la memòria històrica - Noubarris, publicat en aquest blog el 22.09.2019
  2. Barcelona i la memòria històrica: La Sagrera, publicat en aquest blog el 28.07.2019
  3. Wikipedia: Josep Maria Huertas Clavería
  4. Raúl Soria: Torre Baró, Memorias de mi Barrio, torrebaromemorias.blogspot.com, 13.02.2015
  5. Ricard Fernández Valentí: Los tranvías-escuela o "escuelones" de Torre Baró, en Barcelona, El tranvía 48, 22.02.2009
  6. Wikipedia: Maria Antònia Canals i Tolosa
  7. Wikipedia: Associació de Mestres Rosa Sensat
  8. 50 anys de l’Escola Ton i Guida, BTV, 17.09.2012
  9. Wikipedia: Maria Montessori
  10. L'antic Colegio Academia Fleming: Google Street View

Lectures complementàries:

Friday, September 27, 2019

the idan raichel project

The Idan Raichel Project - הפרויקט של עידן רייכל - ממעמקים, Youtube, 2005

Avui m'agradaria compartir amb tu uns vídeos d'Idan Rachel, un músic israelià pel qual tinc el més gran dels respectes. Productor, teclista, compositor i intèrpret, Idan s’ha convertit en un dels artistes més coneguts d'Israel.

Als àlbums que ha produït amb The Project, així com en les altres iniciatives musicals en què ha participat, Idan ha introduït una nova cultura musical: un estil de producció original combinat amb lletres en diversos idiomes, inclosos l'àrab, l'alemany, l'espanyol (vegeu el darrer vídeo), l'amharic (llengua parlada pels jueus d'Etiòpia), el francès i, naturalment, la seva llengua materna, l'hebreu.

T'he de confessar però que la barreja de pop israelià i etíop, ritmes caribenys, jazz, balades, i música electrònica ... no m'enganxa sempre, i molt menys als concerts. Per això mateix pots estar segur que els que he penjat avui m'han arribat de veritat el cor i em provoquen una gran emoció i tendresa.

No diré més sinó que pots trobar una bio força completa d'Idan a la seva Home Page o a la versió en anglès de la seva entrada a wikipedia.

The Idan Raichel Project - הפרויקט של עידן רייכל - הביתה, הלוך חזור, Youtube, 04.08.2011

The Idan Raichel Project - הפרויקט של עידן רייכל, Youtube, 29.05.2013

Idan Raichel feat. Danay Suarez - La Eternidad Que Se Perdió, Youtube, 14.03.2019

Thursday, September 26, 2019

julio romero de torres - conciencia tranquila




El tema “El anarquista y su familia” fue propuesto a los pintores por la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando para optar a una beca de estudios en Roma en 1899. En 1897, el año del concurso de la beca estuvo especialmente reñido porque se presentaron a ella muy buenos pintores, todos con el mismo título del cuadro, el del tema propuesto, salvo precisamente Romero de Torres, que al llamar a su obra ‘Con la conciencia tranquila’ es el único que demuestra poner sus simpatías del lado del obrero (1).

Esta primera obra de Julio Romero de Torres se inscribe dentro de la línea del realismo social. Es un lienzo desgarrador con influencia de autores de ese movimiento como Jean-François Millet (2) o de Honoré Daumier.

En la escena un juez practica un registro en la habitación de un obrero anarquista, que se ve con los brazos atados. La mujer llora previendo la desgracia y tres guardias civiles aguardan las órdenes del juez, mientras el anarquista soporta con dignidad el registro.

Puede que sea el más importante cuadro social de la obra de Julio Romero de Torres, junto al de ‘Trata de Blancas’. Pese a la incontestable calidad del cuadro, cuya composición es magistral, su atmósfera es parecida a la de "Las meninas" y la tensión provocada está contenida a duras penas.

La beca no le fue concedida. Sí consiguió con esta obra el Tercer Premio en la Exposición Nacional de Bellas Artes de 1899.

Esta obra se encuentra actualmente en el Museo Nacional, Centro de Arte Reina Sofia (Madrid) (3).


  1. La familia del anarquista el día de su ejecución, El Dibujante, 25.02.2011
  2. Ver Banksy's - The Gleaners, publicado en este blog el pasado 24.07.2019
  3. Museo Nacional, Centro de Arte Reina Sofia (Madrid): Julio Romero de Torres Córdoba, España, 1874 - 1930 - Conciencia tranquila (1897)

Wednesday, September 25, 2019

bbc mini-series - retribution / one of us (2016)

One Of Us, Season 1 Trailer (2016) BBC Mini-Series, Youtube, 05.08.2016

Aquest cap de setmana he vist a Netflix una minisèrie britànica del 2016 que et recomano veure. El seu títol original és Retribution (1), però també pots trobar-la sota el nom d'One of Us, (2) o com diable l'hagin volgut anomenar quan l'hagin traduït a cada país.

Un thriller en quatre episodis que t'enganxen des del primer moment. Per fer ras i curt és la història del crim d'una parella que ha tornat a casa després de la seva lluna de mel. Les seves famílies, veïns a un remot poble escocès, estan enfonsades en el dolor quan, un dia de tempesta, hi ha un accident de carretera al costat d'on viuen i descobreixen en un home malferit l'assassí dels seus fills, buscat per la policia. A partir d'aquí comença una història brutal, de la que no et serà fàcil desenganxar-te i que prendrà forma en un final impressionant.


  1. Netflix: Retribution
  2. Wikipedia: One of Us || IMDb: One of Us 

Monday, September 23, 2019

catalonia state air force

Facebook: Segre/La Veu de Lleida, 22.07.2014

NacioDigital publicava un article el passat dissabte 21.09.2019: Debat Constituent aborda el model de seguretat i la necessitat d'un exèrcit a Catalunya (1).

Hom pot pensar que, amb la sentència del Suprem a punt de caure i uns acusats que sempre han manifestat ser gent de pau dirigint un moviment pacífic, actes com aquest no són el millor dels favors que poden fer ni als presos ni al moviment.

Aquells que creuen que la gent llegeix alguna cosa més enllà dels titulars segurament diran que el debat ha destacat que s'ha d'anar més enllà de si cal o no un exèrcit a Catalunya. I que s'ha optat per encarar-lo des d'una anàlisi "àmplia", que defineixi un model de seguretat i els cossos que l'han de constituir. I també que aquest debat s'ha de plantejar "amb una visió avantguardista" per no caure en models "tradicionals" que podrien ser "obsolets" per definir els reptes actuals.

Entre els ponents hi havia en Miquel Sellarès (2), fundador de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) (3) i fundador i director del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC) (4). Imagino que la visió avantguardista de la qual es parlava estarà en fase amb l'estratègia del CEEC, dirigida prioritàriament a incloure els afers militars i militar-industrials en una anàlisi global al voltant de la seguretat, el crim organitzat i transnacional, el fenomen del terrorisme i l’activitat contra terrorista, les polítiques de defensa, els conflictes convencionals i asimètrics i els equilibris estratègics.

Pel que fa als models tradicionals obsolets probablement algú estaria pensant en el destí militar de l'aeroport Lleida-Alguaire que presentava un article de Segre a l'inici de l'article. O en la publicació en 2014 per la sectorial de Defensa de l'ANC d'un memoràndum on s'especificava els tipus i la quantitat de vaixells i recursos que necessitaria una força naval catalana.

Se m'ha fet molt estrany que NacioDigital, tot i estar abonat al compte de @estudismilitars i d'haver vist als seus tweets el nivell d'empipament dels seus membres, no hagi dit res sobre el fet que no s'hagi demanat consell als "experts militars" de la Societat d'Estudis Militars (SEM) (5) que, contràriament al que deia Cristian Segura a un article que va publicar a El País en 2015 (6), no és club d'amics que s'hagi creat recentment.

La SEM es va fundar el 1924 per militants d'Acció Catalana, i la va presidir Lluís Nicolau i d'Olwer, encara que a l'entrada d'aquest darrer a la wikipedia en català no en digui res (7). Entre els seus assessors principals destacava en Pere Màrtir Rossell i Vilar, de qui la versió en català de wikipedia presenta una cara molt més amable que la seva versió en castellà (8). Finalment, dos altres membres importants que havien passat pel SEM eren Pau Vila (9) i Ferran Soldevila (10).
De Pau Vila vull afegir que el curs 1912-1913 deixà l'Escola quan va guanyar una beca per completar els seus estudis i diplomar-se a Ginebra, a l'Institut Rousseau des Sciences de l'Éducation, on descobrí la geografia regional de la mà dels occitans Paul Vidal de la Blache i Jean Brunhes. De Ferran Soldevila, que després de l'exili a França, va acabar a Suïssa: Chavornay (Vaud) (11), des d'on va tornar a Catalunya ... en 1943 !!!
No ho sé Rick ... crec en la llibertat d'expressió i en què tothom pugui dir el que li sembli sobre el que li sembli. Però crec que no estaria de més saber què en pensen a l'ANC, a ERC i a la CUP d'aquests debats. I encara em tranquil·litzaria més pensar que la principal de les conclusions d'aquests debats fos que aquí també s'hauria d'aplicar el dret a decidir del poble sobre aquestes qüestions.

Finalment, també estaria força bé que algú es tornés a mirar el mapa dels Països Catalans i veiés amb quins territoris té fronteres la Catalunya Sud, i cap a qui haurien d'apuntar els canons del nou estat.

Mentrestant, crec que estaria d'allò més bé debatre sobre el funcionament i finançament de la futura seguretat social i el sistema de pensions, el model d'escola, el model energètic, si la futura república seria federal i quins estats la compondrien, si hom seguiria amb el model radial de la xarxa de transports, o si la població seguiria concentrada a l'àrea metropolitana de Barcelona i quina solució s'aplicaria al despoblament de la Catalunya interior, ... 


  1. Debat Constituent aborda el model de seguretat i la necessitat d'un exèrcit a Catalunya, NacióDigital, 21 de setembre de 2019
  2. Wikipedia: Miquel Sellarés [es] [ca]
  3. Assemblea Nacional Catalana (ANC): Home page, Wikipedia [es] [ca], Twitter,
  4. Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC): Home page
  5. Societat d'Estudis Militars (SEM): Home page, Wikipedia, Twitter,
  6. Cristian Segura: El somni militar de Catalunya, El País, 21.05.2015
  7. Wikipedia:  Lluís Nicolau i d'Olwer [es] [ca]
  8. Wikipedia: Pere Màrtir Rossell i Vilar [es] [ca]
  9. Wikipedia: Pau Vila [es] [ca]
  10. Wikipedia: Ferran Soldevila [es] [ca]
  11. Ferran Soldevila y Zubiburu y el nacionalismo historiográfico, The World News, Crónica, El Español 06.05.2018

Sunday, September 22, 2019

barcelona i la memòria històrica - nou barris

Relligant Nou Barris: Urbanitzar en diumenge, Youtube, 11.07.2018

En 1983, Josep Maria Porcioles, alcalde franquista de Barcelona entre 1957 i 1973, va ser condecorat amb la medalla d'or de la ciutat per un antic empleat municipal sota les seves ordres: Pasqual Maragall.

Més enllà del discurs ditiràmbic que Pasqual Maragall, Narcís Serra i Jordi Pujol li van dedicar a l'acte d'homenatge que es va organitzar per la seva mort (1), avui m'agradaria compartir amb tu un document que presenta un exemple brutal de solidaritat obrera enfront de la misèria de la vida sota el franquisme tal com es vivia, entre molts altres llocs, a Nou Barris gràcies, entre altres, a l'individu que rebia medalles.

Jo en vaig sentir parlar quan ja era adolescent a uns veïns a un bar del barri, però mai no havia vist cap imatge. Veure aquest vídeo m'ha provocat una pujada de sucre.

  1. Barcelona i la memòria històrica: La Sagrera, publicat en aquest blog el 28.07.2019

Friday, September 20, 2019

joaquín sabina: el seu pare i les diputacions

Joaquín Sabina detenido por su padre que era policía, Youtube, 04.08.2016
Diario Sabina: 19diasy500noches, Youtube, 08.01.2018
Ramon Gieling: 19 Dagen en 500 Nachten,

Avui és l'aniversari del meu pare i, probablement perquè no té res a veure, m'he recordat de dues anècdotes que coneixia de Joaquín Sabina sobre el seu pare.

La primera anècdota, que pots trobar al vídeo que obre aquest article: la seva detenció pel seu pare, que era policia nacional.

La segona anècdota, la narrava magistralment fa uns anys Fernanda Tabarés a La Voz de Galícia (1).
Del carácter mitológico de las diputaciones provinciales quedó constancia el día en el que Joaquín Sabina relató los segundos finales de su padre y el carácter de su preocupación postrera. Narró hace años el cantante que, convencido su progenitor de que se acercaba el lance final, reunió a sus hijos en torno al lecho de la agonía definitiva y con la solemnidad melancólica de las últimas palabras requirió: «Quisiera yo saber de dónde sacan tanto dinero las diputaciones provinciales».
Que una Administración pública tan anacrónica que ni siquiera respeta el sufragio universal sea la última inquietud de un ser humano antes de empezar a transformarse en polvo demuestra que hay algo de naturaleza divina en estos organismos de casi doscientos años que estos días coletean con una furia que parece la de los estertores previos a la muerte (...)
Probablement estic equivocat, però jo no tinc el sentiment que estiguin a punt de morir ...

  1. Fernanda Tabarés: El padre de Sabina, La Voz de Galícia, 29.11.2015

Thursday, September 19, 2019

kallidad

Kallidad - Death Fiesta (LIVE), Youtube, 19.05.2015

Quan ja creia haver-ho vist tot en aquesta vida, resulta que tres australians que van actuar al lliure de Montreux d'enguany em foten totes les conviccions per l'aire. I això està bé.

No sé massa bé com definir-los. Al programa del Montreux Jazz Festival d'enguany ho feien així:
Kallidad combina unes triturades guitarres flamenques amb una caixa de percussió i uns ritmes infecciosos per crear un espectacle ràpid, enèrgic i visualment emocionant. Elements de rock i metall s’entrecreuen amb instrumentacions acústiques de classe mundial per crear una experiència a la vida que mai oblidareu.

Molt menys entusiastes a The West Australian deien d'ells que la seva música aporta un toc de metall mariachi.

A la seva Home Page diuen de si mateixos que combinen influències de la música flamenca i mariachi amb el rock i el metall per crear un so potent, enèrgic i engrescador que no dóna altra opció al públic que ficar-se a ballar!

Personalment, crec que quan els arriba de tocar bé, a fe de déu que ho fan! I quan no, doncs no ho fan. I, francament, tampoc passa res.

Kallidad - Amigos! Glorious! Amigos! Victorious! (live April 2013), Youtube, 16.06.2013

Wednesday, September 18, 2019

thierry duval - l’heure d’or sur le pont neuf de paris




Per pura casualitat, un dia vaig caure al compte twitter d'Helen Warlow (@HWarlow), una llibretera jubilada que publica uns tweets sobre art que trobo molt interessants.

Entre ells, un que va publicar el passat 11.06.2019, em va permetre descobrir una aquarel·la senzillament increïble d'un pintor que no coneixia: Thierry Duval.

Si encara necessites una excusa per a visitar la seva pàgina: aquarl-duval.com, comença per mirar-te aquest vídeo amb algunes de les seves aquarel·les més impressionants.

Watercolor´s Thierry Duval, Youtube, 10.06.2011

Tuesday, September 17, 2019

open research - open access


El gener del 2017 vaig publicar en aquest blog un article en record d'Aaron Swartz (1), que va preferir suïcidar-se abans de fer front a una condemna de 35 anys de presó, un milió de dòlars i la confiscació dels seus béns per haver descarregat i difós gratuïtament publicacions acadèmiques que només es podien consultar contra pagament (2).

Al mateix article també et parlava d'una altra activista: Aleksandra Elbakian (3), que va reprendre l'activitat d'Aaron Swartz sota la persecució implacable de les editorials que veien perillar els seus guanys amb la lliure difusió del coneixement.

A una proposta que feia part d'Horizon 2020, un paquet de finançament per a la investigació científica, la UE ens deia en 2013 que enguany s'obriria l'accés gratuït al coneixement (4) :
... Qualsevol investigació publicada que es financi per la UE entre el 2014 i el 2020 ha d'estar disponible en revistes d'accés obert, on tothom pugui consultar-la de manera gratuïta.
En 2018, Robert-Jan Smits, director general de recerca, la ciència i la innovació de la UE, ens parlava explícitament de la prioritat de la prioritat de l’Open Access per la UE (5):
En aquests moments estem dotant amb molts diners públics la ciència en l'àmbit nacional, europeu i mundial. Però no tenim accés gratuït als resultats publicats de la investigació que financem, ja que hem de pagar per fer-ho. Hem de gastar una quantitat enorme de diners cada any en subscripcions a revistes on es publiquen els articles científics que financem. Però hem de fer que aquests resultats estiguin disponibles immediatament en accés obert.  L’Open Access és esmentat explícitament com a prioritat dins l’agenda científica oberta.
Probablement tots els articles amb finançament públic siguin de lliure accés a partir del 2020. Però el Fons Nacional Suís de la Recerca Científica (FNS), tot i haver-hi subscrit els objectius del Pla S de la UE, ha decidit seguir la seva pròpia estratègia per al 2020 car, una enquesta realitzada entre 2014 i 2018 li ha permès realitzar que (6):
Prenent 32.000 publicacions subvencionades pel FNS entre el 2014 i el 2018, sols el 48% són actualment de lliure accés, el 33% no és accessible online i el 19% no està disponible en la seva versió més recent i més útil. Així doncs, encara queda molt a fer per a reeixir l’objectiu d’accés obert al 100% per al 2020.
A partir d'ara, el FNS comprovarà que els beneficiaris apliquen el requisit d'accés obert. "Si trobem que aquesta obligació no és respectada o que la situació no està clara, enviarem una lletra a la persona interessada".
Interpreto doncs que la lletra prevista serà duríssima i farà tremolar de por els infractors. Però hi ha també una al·lusió a la Green Road:
Les publicacions sovint es poden publicar segons la Green Road, que consisteix a publicar primer els resultats a una revista de pagament i després enviar l’article a una base de dades d’accés obert en un termini de sis mesos (o dotze mesos per als llibres).
Diable! Algú podria interpretar que s'està obrint la porta a què els editors puguin negociar la venda de publicacions subvencionades amb els meus impostos, bloquejant el seu lliure accés entre 6 mesos i un any a tots aquells que no paguin per elles.

  1. Wikipedia: Aaron Swartz
  2. Privés de savoir? Le combat d'Alexandra Elbakyan, publicat en aquest blog el 26.01.2017
  3. Wikipedia: Aleksandra Elbakian
  4. Research plan fuels open access revolution, Horizon, 13.03.2013
  5. Open access to scientific publications must become a reality by 2020 - Robert-Jan Smits, Horizon, 23.03.2018
  6. Objectif 100%: généraliser les publications en Open Access, Fonds National Suisse de la Recherche Scientifique, 13.06.2019

Monday, September 16, 2019

5 jours en trains à travers les alpes suisses

Aiguillages - Trains Suisses au sommet, Youtube, 12.07.2018

Swiss Travel Pass
  • 3, 4, 8 et 15 jours
  • Trajets illimités en train, car et bateau
  • Trajets illimités à bord des trains panoramiques premium (avec réservation et/ou supplément éventuel en sus)
  • Accès illimité aux transports publics de plus de 90 villes en Suisse
  • Entrée libre dans plus de 500 musées
  • Trains de montagne compris : Rigi, Schilthorn, Stanserhorn et Stoos
  • Jusqu’à 50 % de remise sur les autres trains de montagne
  • Jusqu'à 30 % de remise sur les offres SBB RailAway. Achat possible aux guichets CFF.
  • Les 6-16 ans voyagent gratuitement s’ils sont accompagnés d’au moins un de leurs parents (muni d’un titre de transport valide du STS) grâce à la Swiss Family Card (gratuite)
  • Les moins de 6 ans voyagent gratuitement quelle que soit la personne qui les accompagne (munie d’un titre de transport valide).
  • Le Swiss Travel Pass, le Swiss Travel Pass Youth et le Swiss Half Fare Card sont tous disponibles en version « e-ticket » à imprimer chez soi
  • Seules les personnes domiciliées à l’extérieur de la Suisse et de la principauté du Liechtenstein peuvent obtenir le Swiss Travel Pass

Sunday, September 15, 2019

la màgia d'andrea kowch




En l'improbable cas que encara no t'ho hagi dit, sóc un fidel seguidor dels posts que Helen Warlow (@HWarlow) publica a Twitter. El 2 d'agost d'enguany va publicar un quadre impressionant d'una artista americana que encara no coneixia: Andrea Kowch.

Em vaig quedar bocabadat després de donar un cop d'ull a les imatges que em proposava el motor de recerca de Google i les que vaig trobar als comptes: @andrea.kowch.artist a Facebook,  #andreakowch a Instagram i Andrea Kowch Art a Pinterest. També, evidentment, a les galeries de la seva home page.

Com no he trobat cap entrada seva a Wikipedia et proposo donar un cop d'ull a la bio que pots trobar a la seva pàgina i també a un article que el magazín minus37.com va publicar el 28.10.2018: Andrea Kowch: Revival of the American Gothic.

Just per acabar, què et sembla si li donem un cop d'ull a aquest vídeo:

College for Creative Studies: Andrea Kowch / CCS Alumni, Youtube, 25.02.2014

Friday, September 13, 2019

brexit: what nobody talks about

Love Art Not People: Las geniales pancartas de humor inglés en la masiva marcha contra el Brexit, 25.03.2019

En un article publicat en aquest blog en setembre del 2017 (1) et parlava de l'esgotament dels jaciments de petroli del Mar del Nord, del cost faraònic del desmantellament de les plataformes d'extracció, i de com aquest cost s'acabaria per cobrir amb els pressupostos dels estats.

Mentre la premsa ens tenia entretinguts amb els darrers números de circ de Boris Johnson al parlament britànic, el seu govern anunciava que no desmantellaria totes les plataformes d'entre els centenars que s'han de desmantellar (2). En un gest de xantatge diplomàtic més propi de països com Iran, Turquia o Corea del Nord, el govern de Johnson s'alineava amb les tesis defensades per la companyia Shell, fent saltar per l'aire els acords signats a la ‘OSPAR Convention' (3) on, a més del Regne Unit, hom pot trobar entre els signataris els països següents: Bèlgica, Dinamarca, la UE, Finlàndia, França, RF Alemanya, Islàndia, Irlanda, Països Baixos, Noruega, Portugal, Espanya, Suècia, també Luxemburg i Suïssa.

A més de tirar per terra un tractat on participen tants països, no desmantellar les plataformes pot significar un perill enorme per a la navegació marítima i un gran risc futur de fuites d'hidrocarburs degudes al problema de la corrosió dels materials. Pots trobar informacions més detallades sobre aquests i altres riscs a l'article que Greenpeace va publicar conjuntament amb The Times a principis d'any (cf. 2) o també a un article que The Guardian va publicar a principis de setembre (4).

El gran problema és que, a la campanya del Brexit, els seus defensors van presentar davant del poble britànic una versió septentrional de l'Europa ens roba i la prometedora Arcàdia d'un Regne Unit deslligat de la UE. La realitat és que aquelles companyies que haurien de pagar el desmantellament seguiran finançant les campanyes electorals d'aquells que defensen els seus interessos, i que el Regne Unit no té, ni tindrà, la capacitat econòmica per enfrontar tot sol el desmantellament d'aquestes plataformes. I amb un Brexit sense acord, i sense les ajudes de la UE, encara molt menys.

Mathew Carr and Jeremy Hodges: No-Deal Brexit Seen Breaking Up Ireland’s Power Market, Bloomberg, 12.09.2019
Als voltants de mitjans de setembre, en el moment d'escriure aquest article, Bloomberg també ens parlava d'un document confidencial que el govern britànic va elaborar a principis del mes d'agost (5). Aquest document contenia amenaces, més o menys vetllades, lligades a la dependència energètica de la República d'Irlanda, que hauria d'enfrontar-se a una ruptura del mercat únic d'electricitat en cas que el Regne Unit abandonés la UE sense acord. Aquesta ruptura no provocaria necessàriament interrupcions en el subministrament d'electricitat, però "probablement hi hauria augments importants en el seu preu", el que permetria pronosticar un impacte econòmic i polític més amplis (6).

Tot sembla indicar que algú s'ha tornat a mirar el mapa i ha realitzat que la xarxa elèctrica del Regne Unit també està interconnectada amb la de la UE, i que qualsevol mesura de retorsió del seu país sobre la República d'Irlanda podria tenir una resposta de la UE. És possible que algú també s'hagi mirat l'evolució del curs de la lliura esterlina i hagi realitzat que una eventual pujada de preus de l'electricitat subministrada a la República d'Irlanda podria quedar ràpidament compensada pel valor d'una lliura esterlina en caiguda lliure.

No cal sinó esperar que el gran circ mediàtic del Brexit deixi pas al sentit comú i no acabi en una estúpida guerra comercial que, com en totes les guerres, sempre acaben per perdre els mateixos.


  1. Oil and Gas Facilities have Tax Relief too, publicat en aquest blog el 27.09.2017
  2. Joe Sandler Clarke: UK government backs Shell’s plan to leave some North Sea installations in place, despite German concerns, unearthed.greenpeace.org, 18.02.2019
  3. The ‘OSPAR Convention': The Convention for the Protection of the Marine Environment of the North-East Atlantic, 22.09.1992
  4. Philip Oltermann and Jillian Ambrose: UK facing EU outrage over ‘timebomb’ of North Sea oil rigs, The Guardian, 04.09.2019
  5. Operation Yellowhammer: HMG Reasonable Worst Case Planning Assumptions, 02.08.2019 
  6. Mathew Carr and Jeremy Hodges: No-Deal Brexit Seen Breaking Up Ireland’s Power Market, Bloomberg, 12.09.2019

Thursday, September 12, 2019

the magic pink lagoon in western australia

The Magic Pink Lagoon In Western Australia - Кристина Макеева - CC BY-NC 2.0
Avui m'agradaria compartir amb tots vosaltres, però molt especialment amb el mestre saliner del Delta, Israel Hands, una sèrie de 21 imatges increïbles de Kristina Makeeva (1) que vaig trobar a boredpanda.com (1) sobre el Hutt Lagoon (2).

El Hutt Lagoon és un llac de color rosa a la costa oest d'Austràlia. Separat del mar per una barra de sorra, el seu color vermell o rosa es deu a la presència de les algues productores de carotenoides, un agent de colorant alimentari i font de vitamina A. La llacuna conté la planta de producció de microalgues més gran del món i una sèrie de basses artificials de 250 hectàrees, destinades a la cria de la Dunaliella salina, una alga utilitzada en la producció de cosmètics i suplements alimentaris.

  1. Кристина Макеева; Home page
  2. Кристина Макеева: I Photographed The Magic Pink Lagoon In Western Australia, boredpanda.com
  3. Wikipedia: Hutt Lagoon

Tuesday, September 10, 2019

ernst kreidolf - morning idyll (1893)



Monday, September 9, 2019

argentina - revolución silenciosa de las zonas rurales

La fachada de una pulpería en Mercedes, provincia de Buenos Aires. Leandro Vesco

Fa molts anys que em semblava una imbecil·litat política i territorial la carrera desbocada entre Barcelona i Madrid per veure quina de les dos ciutats arriba a semblar-se abans a Buenos Aires (1).

Viure i veure l'estructura urbana de Suïssa, però també la d'Alemanya o la del nord d'Itàlia, no han fet més que intensificar aquella idea. M'ho confirma encara més una entrevista genial sobre Leandro Vesco (2), de la que et passo traduïts uns paràgrafs.
La província de Buenos Aires, de lluny la més poblada d'Argentina, té una superfície total de 307.571 km², superior a l'extensió territorial d'Itàlia. No obstant això, 94% de les més de 15 milions de persones que l'habiten es concentren en els seus centres urbans, especialment als que envolten la Capital Federal, l'anomenat Gran Buenos Aires, o en altres ciutats importants com La Plata, Bahia Blanca o Mar del Plata, on imponents edificis conviuen amb la platja i el mar.

Però fora de les zones metropolitanes i els conglomerats urbans de Buenos Aires, hi ha centenars de petits pobles rurals que completen la geografia d'aquesta immensa província (...) Moltes d'aquestes poblacions rurals intenten sobreposar-se a l'era privatitzadora i neoliberal de la dècada del 90, i a l'abandonament i/o tancament de les línies de ferrocarril que les comunicaven a altres pobles i ciutats.
I a Catalunya? Tot bé, gràcies! (3)

Sunday, September 8, 2019

la muixeranga

La Fúmiga - LA Muixeranga (amb Pere Joan de La Gossa Sorda), Youtube, 03.10.2018

La primera vegada que vaig veure aquest vídeo em va emocionar moltíssim.
Avui que el torno a veure ... se m'ha tornat a fer un nus al coll.

Si no la coneixes ja, crec que és un bon moment per aprendre dues o tres coses que tots hauríem de saber sobre la muixeranga a les pàgines de muixeranga.org.

Si prefereixes una informació molt més detallada, et proposo llegir aquest article que Pau Benavent va publicar el passat 05.09.2019 a Vilaweb: Muixerangues i molta música a Algemesí.

Espectacular Muixeranga a Algemesí, Youtube, 28.10.2013

Thursday, September 5, 2019

cyberdefence specialist to be new army chief




swissinfo.ch publicava ahir la notícia del nomenament pel govern federal d'un nou cap de l'exèrcit: un exbanquer que actualment dirigeix l'Armed Forces Command Support Organisation (AFCSO).

El nou cap de l'exèrcit ha treballat com a especialista en informàtica i en anàlisi financer en llocs clau de diversos bancs del país: UBS, Bank Vontobel i Credit Suisse. La seva candidatura va ser retinguda pel govern federal gràcies a la seva "gran experiència en la direcció de projectes complexos i en ciberdefensa".

Aquest nomenament respon a l'entrada en vigor el passat mes de març d'una llei federal de ciberdefensa militar, en virtut de la qual l'exèrcit s'ha de dotar d'una unitat especial de ciberseguretat ad hoc. Aquesta unitat constarà d’entre 100 i 150 experts en informàtica i 400-600 soldats en servei,  i té com a missió principal ser el centre d'operacions de l'exèrcit per a la guerra electrònica, incloent-hi la criptologia i les mesures de protecció contra els ciberatacs a instal·lacions civils i militars. Assegurant que el nostre exèrcit i la nostra economia siguin operacionals en tota mena de circumstàncies: en situació normal, en període de crisis, desastres i conflictes.


Wednesday, September 4, 2019

catalunya i la memòria històrica - el poble gitano

Canut Reyes y los gitanos, Youtube, 26.04.2015

François Marie Reyes, conegut com a Canut Reyes, és un guitarrista, cantant, compositor i pintor gitano català. Conegut per haver estat membre dels Gipsy Kings, és fill del fundador del grup, José Reyes, i cosí de Manitas de Plata i d'Hyppolyte Baliardo (1).
Els avis de Canut provenien de la Catalunya Sud, d'on van fugir arran de la Guerra Civil. Segons afirma el seu germà Paul en una entrevista, el seu avi Joanet era de Figueres i estava emparentat amb el pare d'en Peret. Com tota la seva família, Canut parla català i francès, tot i que canta sobretot en castellà. Els membres dels Gipsy Kings i les seves respectives famílies, tots gitanos catalans, estan repartits entre Arle i Montpeller.
Probablement, la majoria dels que llegiu aquest article ja havíeu sentit parlar dels gitanos de la Catalunya Nord (2). Probablement també havíeu vist l'emissió de Caçadors de paraules, on Roger de Gràcia entrevistava als gitanos de Perpinyà (3). Potser també havíeu llegit algun article sobre la importància d'aquesta comunitat en la supervivència del català a Perpinyà (4).

El que ja és menys probable és que sabeu que, a França, podeu trobar desenes de milers de catalanoparlants escampats per tot el país, més enllà de la Catalunya Nord. 150 comunitats de gitanos catalans escampades per tot l’hexàgon (5) que, en alguns casos, associen parlar en català amb parlar "gitano" (6).

Parlant dels meus avis a una entrada publicada el passat mes de juliol (7) explicava que, acabada la guerra, la meva àvia va haver de guanyar-se la vida venent roba als mercats. Vivia amb el meu avi a una planta baixa de la Sagrera, on l'habitació que havien deixat la meva mare i la meva tieta quan es van casar s'havia convertit en una mena de magatzem de roba.

De quan anava a veure els meus avis recordo que, de vegades, la meva àvia rebia a casa la visita de gitanes amb les quals feia negocis. Rarament les negociacions es feien en català, molt més sovint en espanyol i, de vegades, també en una llengua que jo no comprenia i que més tard vaig aprendre que era el caló (8). De fet, que millor per fer negocis utilitzant la llengua de la qual deriva la paraula calers? També recordo que, un parell de vegades que vaig acompanyar la meva àvia a comprar peces de roba a un majorista gitano, la conversa es feia en català. Jo era molt petit i no recordo molt bé a quin carrer es trobava el majorista que anàvem a veure, però tinc com el sentiment que la cosa es passava a Hostafrancs.

Barcelona.cat - Gitanos Catalans, Youtube, 07.03.2012

La majoria dels que llegiu aquest article ja sabeu que, probablement, hi ha més gent al territori de la Catalunya Sud que parla el caló (cf. 8) que no pas l'aranès, sense que aquella llengua sigui mencionada a l'Estatut. També sabeu que no és l'única discriminació que han patit els membres de l'ètnia gitana (9), o que les diferències culturals poden fer molt difícil la convivència sense un mínim de tolerància per ambdues bandes (10). Probablement, la majoria dels que llegiu aquest article ja sabeu que no tots els gitanos són catalanoparlants, i que no tots aquells que ho són viuen a Hostafrancs (11). Fins i tot, que a Hostafrancs també hi ha molts gitanos que no són catalans (12).

Però estic segur que molts no sabeu que alguns dels més grans futbolistes són d'ètnia gitana: Cristiano Ronaldo, Zlatan Ibrahimović, Andrea Pirlo, José Antonio Reyes, Daniel Güiza, Ricardo Andrade Quaresma, Enrique Sánchez Flores, Hristo Stoichkov, Eric Cantona, “Zarra” Telmo Zarraonaindía Montoya, Rafael van der Vaart, Gheorghe Hagi, Dejan Savićević, Giga Popescu, Siniša Mihajlović, Marius Mihai Lăcătuş, ... (14).

La hipòtesi que Cruyff també pugui ser d'origen gitano no l'he trobat enlloc més que a l'article de Cinta S. Bellmunt (cf. 9). Clar que, tampoc és que mai no ens hagin dit gran cosa sobre l'origen jueu de l'Ajax d'Amsterdam, ni de l'odi antisemita que pateixen els seus seguidors en els desplaçaments del seu equip als terrenys de joc dels seus adversaris. La vita è bella!


Altres referències:
  • Yeray S. Iborra: El pueblo gitano, más de 600 años en Catalunya, Publico, 14.11.2019
    La Generalitat ha declarado el 26 de noviembre como Día de la Llegada del Pueblo Gitano a Catalunya, un reconocimiento que las entidades celebran sin desatender sus reivindicaciones.

  1. Wikipedia: Canut Reyes [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Gitanos - Països Catalans
  3. SalvemLesNeutres: El català dels gitanos - Caçadors de paraules (TV3), Youtube, 20.08.2014
  4. Gerard Bagué: El cor de Perpinyà parla gitano català, El País, 14.02.2008
  5. Albert Font-Tarrés: El mapa dels gitanos que parlen català a França, ara.cat, 19.06.2015
  6. Gustau Nerín: Eugeni Casanova: "Els gitanos de París, a parlar català, li diuen parlar gitano", naciodigital.cat, 16.12.2016
  7. Barcelona i la memòria històrica: la Sagrera, publicat en aquest blog el 28.07.2019
  8. Wikipedia: Caló [en] [fr] [es] [ca]
  9. Cinta S. Bellmunt: Gitanes i gitanos catalans. Les feines tradicionals: bestiar, ferralla i mercat, pensem.cat, 26.07.2019
  10. Montse Erra: Gitanos: el difícil equilibri entre la tradició i la modernitat, naciodigital.cat, 08.04.2017
  11. Agus Giralt: Per gitanos, Hostafrancs, Memòria de Sants, 18.04.2009
  12. Helena López: Los vecinos de Hostafrancs piden más vigilancia en la plaza de Herenni, El Periódico, 06.06.2009
  13. Futbolistas de etnia gitana, 20minutos.es, 03.12.2014
  14. Wikipedia: Amsterdamsche Football Club Ajax [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, September 3, 2019

échappées belles - un été à chamonix

Échappées belles - Un été à Chamonix, Youtube, 22.10.2018

Un altre episodi d'una sèrie que adoro: Échappées belles.
L'episodi dura 1h30 i s'ha de gaudir tranquil·lament.
Molt més si ja has visitat Chamonix.
Així que, vés ficant birra a refrescar al frigo i comprova que tens prou pistatxos.

Monday, September 2, 2019

ryan chrys & the rough cuts - this far along

Ryan Chrys & The Rough Cuts - This Far Along, Youtube, 2016

Vaig publicar un post a principis d'estiu on et presentava una banda: Ryan Chrys & The Rough Cuts. Com et deia llavors, malgrat un nombre increïblement baix de visites als vídeos que han penjat a Youtube, o el fet de no estar ni mencionada a Wikipedia, és una banda de Modern Outlaw Country que m'agrada molt.

I després de veure el vídeo que avui comparteixo avui amb tu, encara m'agraden molt més. Segurament perquè m'ha provocat una gran tendresa veure'ls als llocs on han de tocar per a guanyar-se les garrofes, i el bon rotllo que porten al damunt a llocs on no deu ser gens fàcil (penso per exemple en el cretí de la moto).

Altrament, els USA en estat pur!

Sunday, September 1, 2019

rainbow mountains

rainbowmountainperu.com

Fa uns dies vaig trobar entre les meves notes uns articles publicats a Forbes (1) i a la versió nord-americana del HuffPost (2) sobre la Muntanya dels Set Colors, a Vinicunca (Perú, 5.200 m) (3). Sobre les particularitats geològiques de les muntanyes i les concessions mineres del govern peruà a una zona que haria d'estar protegida com a patrimoni de la humanitat et deixo llegir l'article de Wikipedia i els seus enllaços.

Com aquesta muntanya es troba a només 3 h del centre històric del Cusco i al National Geographic la van incloure al “Top 100 Places To Visit Before You Die”, normalment ja par part dels circuits que programen la seva visita abans o després de la del Machu Picchu (4). Així que, si tens pensat deixar-te caure pel Perú abans les explotacions mineres encara no s'ho carreguin, et proposo donar un cop d'ull a rainbowmountainperu.com.

The Ausangate Rainbow Mountains of Peru (Credit: flashpackerconnect.com)
Si la Muntanya dels Set Colors t'ha impresionat, no hauries de perdre't dos article de Forbes (5) i al HuffPost (6) sobre les muntanyes del Zhangye National Geopark (7).

No són les úniques formacions geològiques d'aquest tipus que pots trobar al planeta, però sí que són les més espectaculars, en especial les del Zhangye National Geopark (7). En tot cas, avui no he afegit més bibliografia que la dels articles de Forbes i del HuffPost perquè en trobaràs a manta si llences una recerca "Rainbow Mountains" amb Google. I el mateix val per les imatges i els vídeos.

Espero que t'ho passis tan bé com jo m'ho he passat amb el resultat de les teves recerques. Deixa'm just compartir amb tu que tinc el sentiment que moltes de les imatges que veuràs tenen pinta de haver passat abans pel PhotoShop a fi de donar més vida als colors (8) !

Rainbow Mountains In China’s Danxia Landform Geological Park Are Very, Very Real,
HuffPost, 31.07.2013

  1. Trevor Nace: Welcome To The Incredible Rainbow Mountains Of Peru, Forbes, 21.02.2017
  2. Purehow: These Rainbow Mountains In Peru Look Like They’re Straight Out Of A Dr. Seuss Book, HuffPost, 05.08.2018
  3. Wikipedia: Vinicunca
  4. Wikipedia: Machu Picchu
  5. Trevor Nace: The Rainbow Mountains Of China Are Earth's Paint Palette, Forbes, 02.03.2016
  6. Rainbow Mountains In China’s Danxia Landform Geological Park Are Very, Very Real, HuffPost, 31.07.2013
  7. Wikipedia: Zhangye National Geopark
  8. No et perdis els divertits comentaris sobre la saturació artificial dels colors a un tweet que Laura Franch va publicar el passat 28.06.2019: En la Montaña de los 7 Colores de Cusco, Perú, a 5200 m