Showing posts with label transport. Show all posts
Showing posts with label transport. Show all posts

Sunday, June 29, 2025

la xarxa suïssa de cars postals

Source: CarPostal. Quatre lignes dans les Grisons sont exclusivement desservies par des cars postaux électriques.


Malgrat l'arribada dels orcs neoliberals (1) i la degradació dels serveis públics sota un discurs de control de costs que no fan sinó ficar en evidència la seva incompetència, els ciutadans d'aquest país continuem compartint l'orgull de tenir un servei públic de transport reconegut a tot el món per la seva eficiència, puntualitat i fiabilitat.

Hom podria destacar l'excel·lent xarxa de transport públic urbà de les principals ciutats del país: Zúric, Ginebra, Basilea o Berna. Però, la joia de la corona és el sistema ferroviari del nostre país, amb una xarxa de més de 5000 km que cobreix tot el país i dona servei fins i tot a les seves regions més remotes.

Tanmateix, enllà on no arriba el ferrocarril, ho fan els vaixells, funiculars, telefèrics..., i la xarxa de CarPostal (2). Una xarxa que opera prop de 900 línies d'autobusos i autocars a tota Suïssa, incloses una trentena de xarxes urbanes

Just per informació, recordar que durant l'any 2024, els 2300 vehicles de la CarPostal van transportar 183 milions de passatgers.
A finals de 2024, 42 dels aproximadament 2.300 vehicles eren totalment elèctrics. Un terç d'aquests vehicles circulaven al cantó dels Grisons. 
L'any 2025 una trentena d'autocars postals elèctrics es posaran en servei a Sion, Moudon i Gland. Enguany, també s'electrificaran vehicles de les xarxes urbanes.  CarPostal ha previst convertir tota la seva flota en elèctrica el 2035 (3).
Chur bus station - Joachim Kohler Bremen, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons

La RTS ha emès enguany la segona temporada d'una sèrie que va començar a emetre en 2023. Una sèrie que posa l'èmfasi en la importància d'aquest servei a les regions alpines i en els traçats perillosos que han de salvar els conductor@s per assegurar el transport dels passatgers i el lliurament de correu i paqueteria als indrets més aïllats de les nostres muntanyes.

Els episodis de la sèrie presenten uns paisatges magnífics i escenes remarcables de la població que viu a les zones que travessen les línies dels car postals. Però també escenes que provoquen una forta pujada d'adrenalina, com quan els cars travessen els carrers estrets dels pobles i les petites ciutats de muntanya. O carreteres i túnels tan estrets que l'acumulació de gel a les parets durant l'hivern pot comprometre el seu pas. I tot plegat, mentre hom es demana si seria raonable fer obres de millorament de carreteres i túnels que, vists els pendents i l'estat del permagel, poden provocar que tot acabi per ensorrar-se.

RTS - L'Engadine (Episode 2 - Saison 2)
La ligne de cars postaux traverse la Basse-Engadine et se termine dans la vallée de Samnaun : elle passe par des vallées latérales, des tunnels étroits et le long de l’Inn.

RTS - Le Val d'Anniviers (Episode 3 - Saison 2)
La ligne menant au Val d'Anniviers, une vallée reculée, est une aventure qui permet d'atteindre les plus hauts sommets des Alpes.


  1. Wikipedia : Orc [en] [fr] [es] [ca
  2. CarPostal: Home page || Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca]
  3. Car postal - voyage à travers la Suisse, RTS (2023, 2025)

Saturday, December 7, 2024

no l'anomenis gota freda, anomena-la dana

FRANCE 24 Español - Tragedia en España: ¿cómo se forma una DANA y qué relación tiene con la crisis climática?, YouTube, 31.10.2024


Obro el post d'avui amb un reportatge emès per FRANCE 24 Español el 31 d'octubre d'enguany. Un reportatge on Éel María Angulo Hernández, ens explica de manera clara perquè hom anomena DANA al que fins ara coneixíem com una gota freda i els conceptes geogràfics i meteorològics que expliquen aquest fenomen. També ens recorda que no estem davant d'un fenomen excepcional, recordant-nos amb dates i quantitats de precipitació els precedents documentats des del 1957.

Recordem els fets de la DANA del darrer 29 d'octubre. L'Agencia Estatal de Meteorología (AEMET), havia elevat a les 7.36 hores l'alerta al seu màxim nivell. El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va seguir amb la seva agenda i, cap a les onze del matí, va anar a recollir la Certificación de la estrategia de sostenibilidad turística amb què AENOR premiava a la Generalitat Valenciana (1).

Hi ha qui diu que el lobby turístic, que estava present a la sala, va demanar-li que fes una declaració a fi de salvar les reserves hoteleres del pont del 1r de novembre. En tot cas, a les 13h00, Carlos Mazón va dir en una roda de premsa que el temporal es desplaçava cap a la Serranía de Cuenca i que hom esperava que al voltant de les 18.00 hores disminuiria la seva intensitat a tota la resta de la Comunitat Valenciana, una declaració que va tuitar i després va esborrar (2).

Naturalment, jo no tinc ni idea de si el lobby turístic valencià va suggerir res a Carlos Mazón. Però la lectura d'un article publicat a les pàgines de RTVE (3) em va fer pensar en la pressió que el lobby turístic podria aplicar enllà on menys ens ho esperem:
El fenomen meteorològic tan conegut a Espanya com a 'gota freda' ara s'ha rebatejat com a 'DANA': Depressió Aïllada a Nivells Alts. L'objectiu del canvi de nom és reduir l'excessiva alarma social que generava l'antic nom.

Rubén del Campo, portaveu de l'AEMET, explicava a EFE que el terme 'gota freda' s'associava als grans temporals dels anys vuitanta, que van deixar moltes víctimes i enormes pèrdues materials a les zones afectades. "Generava alarma cada vegada que un meteoròleg parlava de gota freda", comenta Del Campo.
Si encara hi havia qui dubtes de si ens trobàvem davant d'un nou episodi de la sèrie: Salvemos la hosteleriaRubén del Campo ens ho aclaria a continuació al mateix article:
L'expert de l'AEMET aclareix que, tot i que ambdós conceptes fan referència al mateix fenomen meteorològic, la DANA no sempre implica pluges torrencials. Pot generar altres efectes, com ara onades de calor, precipitacions moderades o fins i tot l'arribada de pols en suspensió des del continent africà. Aquest canvi de nomenclatura cerca una comunicació més precisa i menys alarmista.

Al vídeo que pots trobar a continuació Isaac Moreno Gallo ens explica clarament l'impacte que ha tingut el model d'ocupació del territori en la dimensió humana i econòmica de la catàstrofe. Un vídeo altament que et recomano veure per la seva documentació històrica i cartogràfica. Si pots fer-ho, també et recomano veure'l al teu ordinador reglant la màxima resolució amb què s'ha publicat a YouTube: 2160p60.

Isaac Moreno Gallo - Geografía de una inundación: la DANA de Valencia, YouTube, 03.11.2024

Isaac Moreno Gallo recorda als membres del club "això sempre ha passat" que, justament, pel fet que no es tracta d'un fenomen desconegut, el model d'ocupació del territori que s'ha desenvolupat durant els darrers decennis explica la magnitud humana i econòmica d'aquesta catàstrofe. I, a menys que es faci el necessari, de les que la seguiran.


Estic segur que els mitjans de comunicació no ens estalviaran -i espero que no ho facin- les imatges del dolor que provocarà l'enderroc dels habitatges situats en les zones de més alt risc d'inundació. Però, quan les veiem, farem bé en recordar que molts d'aquests mitjans de comunicació ens van amagar el dolor i la gran dosi de crueltat i cinisme que va provocar el desenvolupament del model d'ocupació del territori responsable de les pèrdues humanes i econòmiques que ha provocat aquesta catàstrofe.


Just per acabar, farem bé en recordar que són els membres del club "això sempre ha passat" qui segueixen remenant les cireres. I que, com deia en Jaume Perich: L'experiència ens ensenya que l'experiència no serveix de res.


Abans que ningú s'embali traient conclusions precipitades, deixa'm afegir que el model d'ocupació del territori de l'àrea metropolitana de Barcelona no té res a envejar al que acabem de veure. Sense anar més lluny, el bloc de pisos on viu un dels meus millors amics, al districte de Noubarris de la ciutat de Barcelona, està construït just damunt d'una antiga riera que travessa bona part del barri.

Un dia que tingui el temps i les ganes de fer-ho, potser dedicaré un post a la xarxa hidrogràfica que amaguen els carrers de la ciutat i a les zones inundables de l'àrea metropolitana. Mentrestant, pots buscar aquesta informació a Google.


  1. Natalio Blanco: Mazón, 29 de octubre: nunca en el sitio adecuado ni a la hora precisa, Diario 16+, 05.11.2024
  2. Las alertas hasta las 18h de la DANA en la Comunidad Valenciana: qué dijo Mazón, qué dijo la delegada del Gobierno y qué dijo la AEMET, Maldita.es, 02.11.2024
  3. La 'gota fría' ahora se llama 'DANA' para evitar una alarma excesiva ante temporales, RTVE, 06.11.2024

Sunday, October 20, 2024

vehicles elèctrics i altres coses


Quan era petit, l'oncle Eduard m'oferia llibres com a regal d'aniversari. En general, llibres d'una col·lecció que, entre 1966 i 1982 va publicar l'editorial Bruguera, i que es caracteritzava per l'alternança d'una pàgina de còmic que resumia les tres pàgines de text precedents.

La idea era genial. Començava saltant les pàgines de text per llegir les pàgines de còmic. I quan les acabava de llegir, si la història m'havia semblat interessant (sempre ho era, l'oncle Eduard era molt bo escollint els llibres que em podien interessar) passava a llegir un text que l'editorial havia adaptat al nivell lector del públic al qual els llibres anaven destinats.  

Home Alone - Feather Scene, YouTube, 20.01.2014

Un dels llibres que recordo amb més afecte és un de Mark Twain: Les aventures d'Huckleberry Finn (1). I un dels passatges d'aquest llibre que més em van impressionar era el de dos estafadors: The King i The Duke, que intenten escapar d'una turba de ciutadans als quals havien estafat. Finalment, els van enganxar i els van aplicar un càstig que, des de finals del s. XVIII era tradicional a les colònies britàniques d'Amèrica: Tarring and feathering (2), que consistia a enquitranar i emplomar als estafadors, muntar-los a una biga, i fer-los fora de la ciutat amb la prohibició de no tornar-hi mai més. Molts anys més tard, com pots veure al vídeo precedent, Home Alone ens presentava una versió més moderna i divertida del feathering

Moltes vegades, quan veig a la TV els personatges que ens presenten com a experts, afirmant que els vehicles elèctrics són una mena d'excentricitat moderna, i s'inventen mil i un falsos problemes amb els quals pretenen justificar que estan condemnats al fracàs, em demano si estan convençuts que ells no acabaran mai, metafòricament parlant, a dalt d'una biga, enquitranats i emplomats quan tots aquells que han enganyat es mirin les hemeroteques.

L'argus - Renault 4 (2025). Pourquoi le nouveau SUV électrique urbain et malin nous a seduit, YouTube, 14.10.2024
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Presentar els vehicles elèctrics com una excentricitat moderna és oblidar que aquests van ser els primers a assolir velocitats de més de 100 km/h el 1899 (3). O que es van produir en sèrie a principis del segle XX, com en el cas del primer Studebaker elèctric, fabricat el 1902 (4). Presentar enguany al Salon Mondial de l'Automobile de Paris el Renault 4 elèctric com una novetat permet fer-nos oblidar que, fa més de 50 anys (!), com podem veure al tweet amb què he obert el post d'avui, Renault ja l'havia presentat.
Corria l'any 1972 quan Renault va presentar el primer 4L électrique. Un any més tard, el 1973, el món occidental va viure la gran crisi del petroli. Pel que sigui, Renault va decidir no anar endavant amb el seu model elèctric. Pel que sigui? Bé, probablement el partenariat que Renault tenia amb Elf des de 1968 tingués alguna cosa a veure (5).
Thames TV - The Milkman | Electric Milk Float | Delivering Milk | TV Eye, 1984, YouTube, 10.02.2021

Pel que sigui, quan al vídeo del tweet amb què he obert el post d'avui Renault evoca els avantatges d'un vehicle elèctric, algú es va oblidar de dir que feia molts anys milers de petites furgonetes elèctriques s'utilitzaven diàriament per lliurar productes lactis frescos a domicili a les ciutats del Regne Unit.

Pel que sigui, no hem vist gran cosa ni a les portades dels diaris ni als telenotícies sobre el fet que a Europa, les vendes de furgonetes elèctriques van augmentar un 74% durant els primers cinc mesos del 2023, convertint-se en la segona propulsió preferida darrere del que utilitzen les furgonetes dièsel.

Pel que sigui, tampoc no s'ha dit gran cosa sobre l'interès que les furgonetes elèctriques estan despertant en empreses com UPS i Amazon, amb l'objectiu d'evitar les restriccions de circulació per emissions a l'interior de moltes ciutats del continent. I pel que sigui, encara avui, hom segueix oblidant que aquests vehicles van funcionar durant molts anys al Regne Unit amb resultats més que satisfactoris (6).

Actualment, a Lausanne, el carter arriba cada dia amb el seu petit tricicle elèctric (amb remolc o sense) per repartir el correu i la petita paqueteria. Els grans paquets encara no arriben amb furgonetes elèctriques com ja ho fan a Bern, Zürich o Genève. Però La Poste té com a objectiu que tota la seva flota de distribució estigui electrificada al 100% d'aquí a 6 anys (7).

Un camion électrique de 40 tonnes permet des livraisons dans toute la Suisse, sans émission de carbone, RTS, 12h45, 14.10.2021

Mentre Tesla presenta el seu camió elèctric i els fabricants alemanys segueixen dissenyant nous models d'aquests vehicles, dues empreses de transportistes del cantó de Vaud (Suisse) van finançar a una start-up de Winterthour (Zürich) perquè transformés un modern camió dièsel de 40 tones en un vehicle elèctric que els permetés lliurar sense emissions arreu del país: el 2021 es va lliurar el primer vehicle (8).

eMining AG - eDumper, YouTube, 25.04.2018

I mentre el messies espanyol del decreixement i els seus evangelistes segueixen defenent a les tertúlies de la TV que la maquinària pesada utilitzada a la mineria marca els límits de l'electrificació, no puc deixar d'oblidar la transformació, també a Suïssa, d'un camió amb motor dièsel en un emining amb un motor elèctric alimentat per bateries, i d'això fa més de 6 anys!

El missatge que volia transmetre amb el post d'avui és que no tot el que et presenten com a nou ho és realment. I que no tot el que et presenten com a impossible ho és en realitat. Que si el treball dels científics i dels enginyers redibuixa cada dia les fronteres d'allò que fins ahir no era possible, els interessos d'aquells que tenen els capitals per anar endavant amb el seu treball poden anestesiar la seva aplicació durant dècades.

Si el debat estigués en el decreixement, ningú s'esveraria davant les xifres actuals d'un creixement demogràfic negatiu: i no és el cas! Car el debat, com sempre, està en la definició del progrés. 

Vivim al s. XXI, no hi ha cotxes voladors ni anem vestits amb pijames. Ans al contrari, hi ha una capa social privilegiada que sembla tenir com a objectiu enviar-nos a tots de nou al s. XIX. 

I, ara per ara, no sembla que els membres d'aquesta capa social puguin acabar sent enquitranats, emplomats i expulsats fora de les viles. Pel que fa als propagandistes de l'ús dels combustibles fòssils, no estic tant segur.


Altres lectures d'interès
  1. Wikipedia: The Adventures of Huckleberry Finn [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Tarring and feathering [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: La Jamais contente [en] [fr] [es] [ca]
  4. Veure First Studebaker Electric (1902), publicat en aquest blog el 15.05.2024
  5. Le partenariat ELF et RENAULT, Total Energies
  6. Hazel Southwell: The milk float was the first truly successful last-mile delivery EV, Ars Technica, 28.07.2023
  7. La Poste veut une flotte de distribution 100% électrique d'ici 2030, RTS, 18.01.2024
  8. Un camion de 40 tonnes 100% électrique débarque sur les routes suisses, RTS, 12h45, 14.10.2021
  9. 123 tons in motion. Rebuild of a diesel dump truck to a purely electric dumper, short eDumper, Lithium System, 04.09.2020 || Veure Switzerland - the biggest electric truck in the world, publicat en aquest blog el 16.05.2018

Tuesday, July 16, 2024

en train à travers la suisse


No sé si, a causa dels problemes habituals de copyright, podràs veure-la des del país on resideixes. Però si tens la possibilitat, m'agradaria proposar-te una sèrie de la RTS que val la pena veure: En train à travers la Suisse.

Més enllà dels trajectes turístics que pots haver ja vist en alguns vídeos que he anat publicant en aquest blog, i que també presenta la sèrie, els seus episodis de 50' presenten algunes de les ciutats dels seus recorreguts, entrevistes amb els conductors dels trens i els revisors, però també amb els passatgers i els membres de les nombroses associacions d'amics dels ferrocarrils que pots trobar arreu del nostre país.

I quelcom que no s'escaparà a aquells que viuen en altres realitats, el fet que malgrat que la sèrie hagi estat realitzada per compatriotes de llengua suïssa alemanya, tothom s'expressa als episodis amb la llengua que coneix (tot i que no sigui sempre la seva) i és només en el doblatge de la zona on s'emet la sèrie que es doblarà o no. 
Una altra cosa són els "revisors" dels trens, que han de conèixer les llengües nacionals, l'anglès i, en zones altament turístiques, també el japonès.
Personalment, és una sèrie que no puc veure sense experimentar una gran emoció. En particular, quan veig molts dels trens, dels paisatges i de les ciutats que presenten els episodis i que he tingut la sort de conèixer gràcies a les meves activitats de lleure o professionals.

Actualment, pots veure els episodis de la sèrie a:

Sunday, May 26, 2024

my first tour of switzerland

Deutsche Welle Documental - Glacier Express: en tren de Sankt Moritz al monte Cervino, YouTube, 24.02.2022

If you don't understand the language of the videos, remember to activate the subtitles and select the language of your choice.
En 2007, pel meu aniversari, Lluïsa em va fer un d'aquells regals que mai oblidaré. Un tour de Suïssa en família i en tren, d'una durada de quatre dies, aprofitant el pont de l'Ascensió.

El tour va començar amb un trajecte des de Lausanne a Zürich, on vam passar la tarda i part del vespre passejant pel cor de l'imperi financer de la Bahnhofstrasse i la Paradeplatz (1), el Limmat (2) i el Zürichsee (el llac de Zürich). També vam passejar per l'Altstadt (el barri antic), on vaig flipar quan vam passar davant del Cabaret Voltaire (4), al carrer on feia molts anys que havia viscut Lenin (5).
Anys més tard, em vaig assabentar que els membres del Cabaret Voltaire van organitzar una festa al cementiri de Bremgartenfriedhof (6), a Bern, per celebrar l'adopció de Bakunin com a Dadaista. També que, gràcies a un grup de patrocinadors anònims, van salvaguardar la seva tomba en commemoració del 200è aniversari del seu naixement. El 2016 també van renovar la placa de la seva tomba amb una placa de bronze de l'artista suís Daniel Garbade (7).
Placa de la Tumba de Bakunin en el cementerio Bremgartenfriedhof en Berna, Suiza, con una lápida encargada al artista suizo Daniel Garbade, con un dibujo de Bakunin realizado por los Dadaístas de Zurich

Finalment, vam fer nit al Novotel Zürich City-West, al Technopark de Zürich (8).

The Irish Xpat - What is hiding under Zurich Central Station? YouTube, 07.03.2024

L'endemà, vam agafar un InterCity en direcció a Chur, on vam enllaçar amb el tren de la Rhätische Bahn (RhB) (9) que ens portaria a Sankt Moritz (10).

Quan vam arribar, vam seguir la riba del St. Moritzersee, per deixar les maletes a un hotel que estava just al sud d'aquest llac: Lluïsa, que havia estat un hivern amb Pili, havia fet el mateix trajecte passant damunt del llac gelat. 

Com l'antic poble, Sankt Moritz-Dorf, no ens va fer el pes, vam passar la tarda passejant per la riba oriental del St. Moritzersee.
source: myswitzerland.com

El tercer dia, vam pujar al Glacier Express (11) en direcció a Zermatt. Pujar en aquest tren, era fer realitat un dels somnis de la meva vida.
Segurament, en l'imaginari de molts de vosaltres l'ideal seria fer aquest trajecte a la tardor o a l'hivern. El meu somni era fer-ho al final de la primavera car, per si no ho saps, la passió de la geomorfologia segueix viva en mi i és molt millor veure els processos geomorfològics quan aquests no estan coberts per la neu.
No puc descriure amb paraules l'emoció que em va envair quan, prop de Reichenau vaig veure l'aiguabarreig del Vorderrhein (12) i del Hinterrhein (13), ambdós amb un cabal propi de la fusió de la neu i les glaceres, cadascun amb el color de l'aigua marcat pels diferents sediments que transporta.
Un aiguabarreig del qual neix el Rhein i em feia pensar que, després de passar pel Bodensee (llac de Constança) i travessar el nostre país des de l'est vers l'oest, les seves aigües es dirigirien vers el nord i acabarien versant el seu cabal al Mar del Nord.

Abans que no ho oblidi, em va fer molta gràcia saber que l'Hinterrhein té un afluent que li arriba d'una vall que té per nom Val Ferrera
(14).
Gipfelglück - Wandern zur Rheinschlucht (Ruinaulta) und Crestasee bei Flims, Kanton Graubünden, Schweiz, YouTube, 17.06.2021

Uns quilòmetres després d'haver-me quedat impressionat amb l'aiguabarreig del Rhein, el tren enfilava en direcció a Illanz. Prop de Flims, em vaig tornar a quedar bocabadat amb el paisatge del Congost de Rheinschlucht / Ruinaulta (15) que pots veure amunt, al vídeo de Gipfelglück.

Després de passar per l'Oberalppass (2046 m.), vam arribar al Rhonegletscher (16), on neix el Rhône.
Des de 1874, aquesta glacera ha retrocedit una mitjana de 8,5 m cada any (-11,1 metres el 2001/2002, -2 metres el 2002/20039). El seu gruix disminueix anualment en uns 25 cm. En 2007 era trist veure aquesta glacera que, en altres temps, havia arribat molt a prop de la via del tren. No puc ni imaginar a quin punt deu ser trist veure-la ara.
La resta del trajecte fins a Zermatt està força ben resumida pel vídeo de Deutsche Welle amb què he obert el post d'avui. 

Ara deixa'm afegir que Lluïsa havia trobat un hotel a Zermatt amb una habitació en dúplex i un balcó amb una vista privilegiada sobre el Matterhorn (17). El contrast de la nit al poble amb el cim del Matterhorn rebent els darrers raigs del sol, va ser un espectacle al·lucinant difícil d'oblidar!
El darrer dia, vam sortir de l'hotel i ens vam dirigir a l'estació del Gornergrat Bahn (18) per pujar al tren cremallera que va fer el seu primer trajecte el 1898 i que ens portaria al Gornergrat (19), des d'on hi ha una vista impressionant de més de 20 cims de 4.000 m.

També hi ha una vista impressionant sobre l'increïble Gornergletscher (20), un sistema glacial que es troba a l'oest del massís del Monte Rosa, dominat pel Dufourspitze (4.634 m). 

Vam tenir la sort de ser-hi als inicis de la seva transformació pel canvi climàtic. Abans d'aquest, la glacera principal estava alimentada per un gran nombre de glaceres tributàries més petites que connectaven amb la Grenzgletscher.
Aquelles glaceres tributàries segueixen existint encara, però a la seva part baixa, moltes d'elles estan actualment desconnectades de la glacera principal.
SciTech Daily - Melt: Expedition to the Gorner Glacier (ESA Documentary), YouTube, 07.11.2021

El 2007, encara no s'havia construït el nou refugi hightech del Monte Rosa (21), que va reemplaçar el vell refugi que es va obrir l'any 1895, un any abans de l'obertura del Kulm Hotel. Al damunt de l'hotel, a finals dels 1960, es va obrir el Stellarium Gornergrat (22) que, fins al 2010, era considerat el millor lloc per l'observació astronòmica de tota Europa Central.
Pots veure l'antic observatori a la fotografia del 20.05.2007 que tanca el post d'avui. Amb millor qualitat, junt amb un parell més de fotografies d'aquell dia, a una pàgina que encara tinc oberta a 500px, on després que canviessin les condicions d'utilització, vaig deixar de pujar res d'altre.
Després de dinar a una mena de fast food alpí que hi havia al Kulm Hotel, vam tornar a agafar el Gornergrat Bahn en direcció a Zermatt, vam recollir les maletes i vam agafar un tren fins a Visp (Viège). Des d'aquesta estació vam agafar el tren amb què vam tornar a Lausanne.




  1. Wikipedia: Bahnhofstrasse [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Limmat [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Zürichsee [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Cabaret Voltaire [en] [fr] [es] [ca]
  5. Veure The Brewery Conspiracionists (2/3), publicat en aquest blog el 22.01.2020
  6. Veure Bakunin et la Suisse i L'anarchisme en suisse, publicats en aquest blog el 20.08.2017 i el 09.08.2022
  7. La tumba de Bakunin tiene una nueva cara, Artzeit Magazine Gallery, 02.06.2016
  8. Technopark Zürich: Home page, Wikipedia
  9. Wikipedia: Rhätische Bahn (RhB) [en] [fr] [es] [ca]
  10. Wikipedia: Sankt Moritz [en] [fr] [es] [ca]
  11. Wikipedia: Glacier Express [en] [fr] [es] [ca]
  12. Wikipedia: Vorderrhein [en] [fr] [es] [ca]
  13. Wikipedia: Hinterrhein [en] [fr] [es] [ca]
  14. Wikipedia: Val Ferrera [en] [fr] [es] [ca]
  15. Rheinschlucht / Ruinaulta: Sentiers et itinéraires dans les Grisons || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  16. Wkipedia: Rhonegletscher [en] [fr] [es] [ca]
  17. Wikipedia: Matterhorn [en] [fr] [es] [ca]
  18. Gornergrat Bahn: Home page
  19. Gornergrat: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  20. Wikipedia: Gornergletscher [en] [fr] [es] [ca]
  21. Monte Rosa Hütte (Zermatt): Home page
  22. Stellarium Gornergrat: Home page

Sunday, May 19, 2024

sobre les arrels musulmanes de catalunya i del país valencià

Tourmalet - Llum Mudèjar - Documental, YouTube, 30.03.2023


Llum Mudèjar (1) és un documental de David Segarra (2) i Víctor Serna que té com a objectiu descobrir-nos el llegat mudèjar valencià, presentant aquest com el resultat de la fusió de diferents pobles i cultures que van precedir o coexistir al període medieval: ibers, fenicis, grecs, romans, visigots, àrabs, amazics, jueus, musulmans i cristians. Personalment, és un documental que recomano veure a catalans i valencians per defugir els mites històrics que es van anar construint al llarg dels anys en ambdós països.
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Aprofitant l'oportunitat que em dona compartir aquest documental, m'agradaria proposar-te llegir un article que David Segarra va publicar el passat mes de juny a El Crític (3) i que es va convertir en un dels articles més llegits d'aquesta publicació durant el 2023.


Si has llegit la sèrie d'articles Venim del nord, tornem del sud que vaig publicar en aquest blog entre 2020 i 2021, comprendràs que hagi sintonitzat ràpidament amb David Segarra quan a la introducció de l'article ens presenta així un al-Àndalus que, encara avui, se'ns continua presentant com una població constituïda per àrabs invasors i cristians sotmesos:
Les forces militars berbers i àrabs van entrar a la península Ibèrica l’any 711 (...) Una conquesta sense quasi resistència amb la qual s’iniciava un procés d’arabització i islamització, que se sumava a les romanitzacions i cristianitzacions anteriors. Lentament, es va constituir una nova civilització mediterrània: al-Àndalus, un terme geogràfic que es refereix a la península Ibèrica. I que s’associa al nou sistema polític i cultural nascut de la suma de les cultures post-iberes hispanoromanes, visigòtiques, jueves, àrabs i amazigues. Al llarg de cinc segles, es va viure tant el poder dels emirats i califats com la descentralització radical del període taifa. Va ser una època en què ciutats com Tortosa o València es van convertir en capitals internacionals.
Ara bé, el títol que David Segarra ha escollit pel seu article i l'ordre amb què enumera els pobles autòctons i els nou arribats que van fer part del poblament d'al-Àndalus no fa sinó confirmar la força que encara tenen els mites històrics, fins i tot entre aquells que els volen defugir: abans que arribessin amazics i àrabs, fins i tot abans de l'arribada dels romans, ja hi havia una nombrosa comunitat jueva a la península Ibèrica (4).

Contràriament a un discurs que s'ha anat consolidant durant segles, l'article de David Segarra insisteix en recordar-nos, i amb tota la raó, que:
Andalusina és la gent d’al-Àndalus. Ètnicament, els i les andalusines eren descendents dels antics ilergets, cossetans, ilercavons, contestans, edetans, etc., amb la suma d’aportacions humanes romanes, jueves, visigòtiques, àrabs i amazigues. Els andalusins eren aquells ibers que abans havien estat romanitzats i cristianitzats, i que ara s’islamitzaven. Aquesta és la clau per entendre la història. Els andalusins, tal com la historiografia actual explica, eren la població nativa ibèrica.
Davant d'altres mites històrics, en què també semblen caure les actuals comunitats jueves sefardites, m'agradaria subratllar un altre dels paràgrafs de l'article de David Segarra:
Sefarad és el terme jueu per a al-Àndalus, la península Ibèrica. Sefarad no és Espanya, ni Castella, ni Aragó, ni Catalunya.
L'article de David Segarra segueix enderrocant mites històrics, com el de la presumpta decadència dels regnes de Taifes, o els períodes de pacífica coexistència cultural entre musulmans, cristians i jueus o el de l'endarreriment cultural i comercial dels territoris andalusins davant de la potència dels regnes cristians del nord. També ens presenta un passat andalusí que encara roman viu en les toponímies geogràfiques del nostre territori, també en els noms de pobles i ciutats, fins i tot en cognoms que avui considerem "catalans". En l'arquitectura, la gastronomia, la música, la ceràmica o l’agricultura.

Tanmateix, hi ha una part de l'article on crec que David Segarra ha estat víctima d'allò que els creadors de mites han transformat en aquelles creacions històriques de les quals ens parlava Nieves Concostrina (5):
L’any 1609, el rei Felip III, l’Església i el Consell d’Estat van decidir a Madrid la deportació de tota la població morisca. Les autoritats de la Corona catalanoaragonesa s’hi van oposar, sense cap resultat. Al Regne de València, l’exèrcit hispànic va capturar, espoliar i deportar un de cada tres habitants: unes 130.000 persones. Es calcula també que almenys 3.000 xiquets valencians, els morisquets, van ser robats a les seues mares, i van quedar com a serfs. A Catalunya, però, es va produir una anomalia: una gran part dels moriscos va poder quedar-se a les terres de l’Ebre. Conèixer aquests 900 anys ens permet entendre el present.
El contingut d'aquest paràgraf pot crear una petita confusió pel que fa a l'expulsió de la població de confessió musulmana que vivia a Catalunya: els anomenats Tagarins. El text no ens explica el motiu pel qual la població musulmana que encara vivia a Catalunya era molt reduïda si la comparem amb la que vivia al Regne de València o al Regne d'Aragó. Tampoc perquè aquells que encara hi vivien ho feien a les actuals comarques del Segrià, la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre. Tampoc ens diu res sobre els Tagarins que van acabar deportats a Tunísia i Algèria: a la vila d'Alger encara hi ha un barri anomenat dels Tagarins, a la part alta de la ciutat (6).

Sobre el mite de l'oposició a l'expulsió per part de les autoritats de la Corona catalanoaragonesa, l'autor no ens diu que aquesta no es basava en motius humanitaris, sinó que estava justificada per la por a perdre uns agricultors que, amb el seu treball, permetien viure molt bé als nobles que els havien espoliat les seves terres. Tanmateix, crec que val la pena recordar una carta dels diputats de la Generalitat on aquests manifestaven el seu entusiasme per l'expulsió d'aquells a qui no consideraven els seus conciutadans (7).
Besem la mà infinites vegades a sa majestat, oferint-nos en tot el que sigui de servei de sa majestat i en benefici i facilitació d’una obra tan heroica i digna de perpètua i gloriosa memòria, acudirem amb totes les nostres forces donant ordre al nostre general de les galeres d’aquest Principat perquè acudeixi als Alfacs.
Sobre les tropes comandades per membres de la noblesa catalana que van participar en la deportació dels musulmans o el paper crucial que va tenir el Port dels Alfacs en la seva logística també podem comptar amb nombrosos testimonis (cf. 6).

Si, les autoritats d'aquella Generalitat de Catalunya que els creadors de mites s'han encarregat de blanquejar, també van participar activament en la deportació. I l'Església catòlica també va participar en l'espoli dels béns dels deportats. I aquells que van adquirir els béns que van deixar enrere els deportats, també es van beneficiar de la seva expulsió.

Blanquejar aquells moments indignes de la nostra història de colons pot permetre'ns tenir bona consciència i opinar indignats sobre el que pugui passar o hagi pogut passar actualment a Gaza, però no ens fa millors. Tampoc no ens fa hereus, sinó usurpadors, de la tradició cultural d'aquells que vam fer fora de la seva casa, de les seves terres i del seu país. Qualsevol altra cosa que es pugui dir, no són sinó romanços per a justificar allò que mai no serà justificable.


  1. Proyección del documental “Llum Mudèjar” Luz Mudéjar, Centro Cultural Hispano Árabe, Valencia
  2. Veure David Segarra, publicat en aquest blog el 17.12.2020 || YouTube: @DavidSegarraSoler
  3. David Segarra: Set coses que no saps de les arrels àrabs de Catalunya i del País Valencià, El Crític, 16.06.2023
  4. Veure Venim del nord, tornem del sud (2), publicat en aquest blog el 21.10.2020
  5. Veure Nieves Concostrina - Sobre la història, publicat en aquest blog el 10.01.2024
  6. Veure Venim del nord, tornem del sud. L'expulsió dels moriscos (1), L'expulsió dels moriscos (2), L'expulsió dels moriscos (3) i L'expulsió dels moriscos (4) publicats respectivament en aquest blog els 26.11.2020, 01.12.2020, 06.12.2020 i el 14.01.2021
  7. Jordi Gilabert Tomàs: 1610: l’expulsió dels moriscos per La Ràpita, Port Fangós - Blog d'història del Delta de l'Ebre, 01.05.2018

Wednesday, May 15, 2024

first studebaker electric (1902)

source: @slobodan_ukic


El passat mes de febrer vaig publicar un post on et presentava un vehicle elèctric fabricat a principis del segle XX: el Baker Coupé del 1913 (1).

El passat 11.04.2024, l'Enric va enviar-me la fotografia amb què he obert el post d'avui: el primer Studebaker elèctric, fabricat el 1902. Vaig intentar trobar la font d'aquesta imatge per recerca inversa amb Google i Tineye, però només la vaig trobar amb el primer cercador al compte Twitter d'un senyor que viu a Belgrad.

L'Enric és un amic, però també el veí que tenia al pis de dalt quan vivia a Barcelona. Cada dia ens enviem almenys un missatge al matí i al vespre. I, junt amb els missatges, sempre ens enviem alguna altra cosa. Compartim doncs moltes coses, però quan vaig rebre aquesta foto, vaig començar a demanar-me si no tenim també un petit grau de comunicació telepàtica.

Ho dic perquè, la nit abans de rebre aquesta imatge, havia estat llegint un vell article que explicava que no hi havia res de nou en les discussions entre els partidaris dels vehicles propulsats per motors d'explosió i els partidaris dels motors elèctrics (2). L'article presenta bàsicament les opinions d'ambdós bàndols a principis del segle XX i què va motivar a John M. Studebaker a fabricar els seus vehicles elèctrics: Els cotxes amb motor de gasolina són bruts, perillosos i sorollosos, fan pudor i s'avarien en el pitjor moment possible.

Avui, fins i tot aquells que un dia van conduir un Biscúter (3) ho han oblidat, però a principis del segle XX, quan el cotxe amb motor d'explosió estava en els seus inicis, eren molt difícils de conduir, feien molt de soroll, desprenien uns fums molt nocius i, el sol fet d'arrencar el motor, no era gens evident i podia fins i tot provocar lesions musculars.

Milo Farms - 1915 Model T Start and Drive, YouTube, 12.06.2023
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
John M. Studebaker comparava la complexitat de fer arrencar un d'aquells vehicles amb la simplicitat de la tecnologia que utilitzaven els seus vehicles: als primers cotxes elèctrics, hom pujava, accionava un interruptor i no havia de fer res d'altre que donar potència per posar-lo en moviment. El motor elèctric no tenia cap misteri: Westinghouse feia temps que fabricava aquells motors i les bateries estaven àmpliament disponibles a través de diversos proveïdors.

A l'època en què la fabricació de vehicles amb motor d'explosió estava en els seus inicis, no hi havia sortidors de gasolina per tot arreu: crec que val la pena recordar que Bertha Benz va tenir la gran sort de trobar una farmàcia al poble on el seu vehicle es va quedar sense combustible per poder seguir amb el seu històric viatge de prova amb el Benz Patent Motorwagen (4).

Studebaker lliurava els seus vehicles amb un cable de més de 4 m per la càrrega de les seves bateries, però hom havia d'adquirir un dispositiu anomenat rectificador, car les centrals elèctriques produïen corrent altern i les bateries necessitaven corrent continu. A més a més, l'amperatge disponible a les cases en aquella època no és exactament el mateix que tenim avui dia. Però, com veurem més endavant, si hom vivia a New York, aquest era un problema que es podia resoldre fàcilment.

MyClassicCarTV - Jay Leno's Baker Electric Car, YouTube, 26.11.2012

Un dels paràgrafs de l'article que més em va cridar l'atenció és aquell on diu que: Els actuals col·leccionistes d'automòbils encara gaudeixen de la durabilitat dels cotxes elèctrics. Fins i tot després de molts anys, pots posar una bateria, inflar els pneumàtics i probablement ja estàs a punt per engegar el cotxe. Comparativament, posar en marxa un cotxe de gasolina que fa temps que no has utilitzat no és tan fàcil com ho és fer-ho amb un elèctric.

Vaig fer una recerca a Google i vaig trobar el vídeo que pots veure al damunt i que et recomano veure, si més no per comparar-lo amb el que hem vist precedentment. Un vídeo on Dennis Gage, un Youtuber apassionat pels vehicles clàssics, entrevista a Jay Leno, probablement el més important col·leccionista d'automòbils del món (5).

Durant aquesta entrevista, Jay Leno ens presenta un vehicle de la seva col·lecció: un Baker Electric de 1909. Segon ell, un dels cotxes més revolucionaris que mai s'han construït, el que no obsta perquè la seva estètica que li recordi sempre a la d'una vella cabina telefònica amb rodes.

El primer que Jay Leno destaca d'aquest vehicle és que és l'únic de la seva extensa col·lecció que no ha necessitat mai cap treball de manteniment. No ha hagut de fer-li mai ni la pintura ni cap mena de reparació o canvi de peces. També destaca la seva acceleració instantània, pel fet que el seu par motor màxim està disponible des de zero revolucions (6). Però això és quelcom que gairebé tothom sap d'ençà que era petit i va conduir per primer cop un auto de xoc (7).
Bateries de níquel-ferro de la marca Exide, desenvolupades originalment el 1901 per Thomas Edison. Exide va adquirir l'Edison Storage Battery Company el 1972 i va fabricar aquest tipus de bateries fins al 1975. Foto feta al Thomas Edison National Historical Park a West Orange, Nova Jersey. Font: User:z22 — Travail personnel, CC BY-SA 3.0

Un altre punt molt i molt interessant evocat per Jay Leno és que aquell Baker Electric de 1909 estava equipat amb una bateria de níquel-ferro fabricada per Thomas Edison. Una bateria increïblement resistent que podia carregar dues vegades més ràpid que les bateries de plom i àcid, i que permetia duplicar l'autonomia dels vehicles elèctrics. Una bateria que només necessitaven una neteja, afegir aigua destil·lada, i funcionava durant dos o tres anys com si fos nova, amb una vida útil d'entre 25 a 40 anys !!!
Si tens un moment, avui o un altre dia, també m'agradaria proposar-te llegir un article molt interessant que la BBC va publicar sobre la bateria de níquel-ferro que Thomas Edison va inventar a principis del segle XX (8). Si aquest article ha retingut el teu interès i en vols saber un xic més, et proposo que li donis un cop d'ull a l'article que Wikipedia dedica a aquesta bateria (9).

La recerca en el domini de les bateries és molt intensa i no hi ha dia que no aparegui a les publicacions científiques una nova descoberta, documentada en un llenguatge que només és apte pels experts, que els periodistes científics no sempre arriben a traduir correctament i, sovint, acaben per enredar més que informar.

Trobar articles que tothom pugui comprendre no és fàcil. Però si encara tens temps i segueixes interessat pel tema, et proposo que li donis un cop d'ull a un article de Jonathan Schramm actualitzat en novembre del 2023 (10). Llegeix amb atenció el curt paràgraf que dedica a les bateries LFP (liti-fer-fosfat), perquè les retrobaràs a la Road Map que Toyota va publicar en setembre del 2023 (11), unes bateries que Toyota preveu fabricar entre 2026-2028 i que, amb una càrrega ràpida de 20 minuts, tindrien una autonomia de més de 1.000 km.
Tornant a l'entrevista amb Jay Leno, crec que val la pena no oblidar (i comparar amb l'estat actual!) el moment en què Dennis Gage i Jay Leno recorden quelcom de molt interessant: a principis del segle XX hi havia almenys 15.000 estacions de càrrega per vehicles elèctrics arreu de New York!

Sobre la història d'aquell vehicle elèctric a principis del segle XX i del perquè aquella revolució tecnològica no va tenir l'èxit comercial que hom podia imaginar, Jay Leno explica quelcom que no havia llegit mai abans enlloc: quelcom que té a veure amb el sexisme i que no t'hauries de perdre. No sigui que, també avui, creiem que estem parlant de tecnologies, quan en realitat altres estan pensant en altres coses.


  1. Veure The baker electric car, publicat en aquest blog el 05.02.2024
  2. Adam Wernick; Christopher Intagliata: The battle between gas and electric cars isn’t new, The World, 16.10.2014
  3. Wikipedia: Biscúter [en] [fr] [es] [ca]
  4. Veure Bertha Benz, publicat en aquest blog el 07.09.2023
  5. Edward Jones: Jay Leno’s Car Collection, duPont Registry, 03.01.2024
  6. ¿Los eléctricos son potentes? Hyundai, 07.10.2021
  7. Wikipedia: Bumper cars [en] [fr] [es] [ca]
  8. Allison Hirschlag: La increíble batería inventada hace 120 años que puede revolucionar la producción energética, BBC News Mundo, 21.03.2021
  9. Wikipedia: Nickel–iron battery [en] [fr] [es] [ca]
  10. Jonathan Schramm: L’avenir du stockage d’énergie - Technologie des batteries à l’échelle industrielle, Securities.io, 30.11.2023
  11. Toyota sets out advanced battery technology roadmap, 14.09.2023

Wednesday, April 3, 2024

switzerland - cable cars

Monday, February 5, 2024

the baker electric car

British Pathé - Solar Energy (1960), YouTube, 13.04.2014


El cotxe que pots veure al vídeo amb què he obert el post d'avui és el mateix vehicle elèctric que pots veure a l'anunci publicat per The Washington Post el 19 d'octubre de 1913: un Baker Coupé fabricat per Baker Motor Vehicle Company (1).
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.
A 1913 Baker Electrics Advertisement - The Washington Post, October 19, 1913

Com pots veure a l'article de Wikipedia, el Baker Coupé, tot com els altres models fabricats abans per Baker Motor Vehicle Company, funcionava amb l'electricitat que emmagatzemaven les seves bateries. Els vehicles de Baker van ser uns dels pocs cotxes elèctrics que es van fer molt populars a principis del segle XX, abans que els cotxes de gasolina dominessin el mercat.

L'any 1960 sota el mandat d'una empresa de tecnologia punta d'aquella època: International Rectifier Corp., un enginyer nord-americà, el Dr. Charles Escoffery, va decidir modificar aquell antic vehicle alimentant la seva bateria amb un panell solar al sostre. Gràcies a les seves bateries, el Baker Coupé podria córrer durant tres hores a una velocitat d'uns 30 km/h: la velocitat màxima que s'està estenent a molts dels barris de la meva ciutat.

D'això ja fa més de 60 anys. Avui gairebé ningú recordarà al Dr. Charles Escoffery ni el prototip que va construir sobre la base d'un d'aquells vehicles elèctrics que es venien fa més de 110 anys.


  1. Wikipedia: Baker Motor Vehicle [en] [fr] [es] [ca]

Thursday, January 25, 2024

suïssa - el transport públic sense complicacions

FAIRTIQ - Smart Mobile Ticketing (French), YouTube, 19.07.2022


Els amics que encara tinc a Barcelona i rodalies també em coneixen per ser el pesat que sempre els està demanant com funciona el sistema de targetes per viatjar en transport públic i passar-me el dia rondinant sobre la complexitat dels sistemes que teniu a Catalunya.

Recordant la cara que fan quan veuen que em costa comprendre com funcionen uns sistemes que no paren mai de canviar, m'agradaria compartir amb tu el sistema que jo utilitzo a Suïssa i que comença a estendre's a altres països del continent. Així doncs, abans de començar, deixa'm que et proposi veure el vídeo amb què he obert el post d'avui.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió del francès seleccionant la teva llengua de preferència.
FAIRTIQ (1) és una aplicació mòbil creada per la startup suïssa del mateix nom. Permet el pagament dels trajectes intermodals efectuats en transport públic a Suïssa i Liechtenstein, així com a les àrees metropolitanes i associacions de transport d'altres països europeus. L'aplicació es va llençar per primera vegada en abril del 2016 en un àmbit geogràfic limitat de Suïssa i, des del març de 2018, ja es podia utilitzar a tot el sistema de transport públic de Suïssa i Liechtenstein.

FAIRTIQ - public transport made easy (Français), YouTube, 09.12.2019

Ara deixa'm explicar-te amb un xic més de detall el que acabes de veure al segon vídeo que he compartit amb tu en aquest post. Quan la noia activa el trajecte a l'aplicació, aquesta detecta automàticament a quina parada de bus es troba: si, com a moltes ciutats, l'alçada dels edificis no deixa arribar amb claredat el senyal del GPS, no puc afirmar-ho, però és probable que la localitzi gràcies a la triangulació de les antenes de telefonia mòbil. També identifica la línia/es de bus que està utilitzant durant el seu trajecte. I, durant aquest, quines són les zones tarifàries per les quals passa el seu itinerari.

Quan arriba a destinació i la noia indica a l'aplicació que ha acabat el teu trajecte, l'aplicació calcula el millor preu segons les tarifes de la companyia/es de transport que ha utilitzat, li mostra l'itinerari que ha fet i el preu que ha calculat.

Per exemple, jo puc agafar totes les vegades que vulgui el bus a Lausanne, però mai em cobrarà més del que hauria de pagar si hagués agafat el bitllet que la companyia de transport de la vila cobra per un dia amb utilització il·limitada. A més, com tinc un abonnement demi-tarif (2) que he indicat als paràmetres de l'aplicació, em descomptarà el 50% del preu del trajecte per qualsevol servei de transport públic que utilitzi al nostre país.

Imagina que em trobo a una altra vila, per exemple en Suïssa alemanya on, a més de tenir problemes per entendre o expressar-me correctament en Schweizerdeutsch, no conec el sistema de les seves zones tarifàries, ni si els dispensadors de bitllets accepten monedes, bitllets, targetes de prepagament o targetes de crèdit. Si he d'agafar un bus, un tramvia, un tren, un vaixell o un funicular urbà, no hi fa res, l'aplicació s'ocupa de tot. 

També és super pràctica l'opció que permet afegir a l'aplicació altres persones -per exemple, amics o familiars que ens venen a visitar des d'un altre país - el que fa que el trajecte i el bitllet que l'acompanya sigui vàlid per a totes elles.

Deixa'm afegir que, quan li assenyalo a l'aplicació que he acabat el meu trajecte, aquesta em presenta el recorregut i el preu que ha calculat per aquest. Finalment em demana si estic d'acord. Si no és el cas, em demana enviar un missatge explicant per què. Ho he fet un parell de vegades i, immediatament he rebut un email on un empleat s'ha identificat amb el seu nom i aquest, o bé m'ha comunicat que ja ha recalculat el trajecte tenint en compte la meva reclamació, o bé m'ha demanat més dades per saber si la meva reclamació era justificada. Un servei impecable!

FAIRTIQ: Smart Stop - la nouvelle innovation de FAIRTIQ, YouTube, 04.06.2021

Si l'aplicació detecta que he baixat del bus, però el GPS li diu que encara estic a la parada, interpreta que puc estar esperant un altre bus i que el meu trajecte no s'ha acabat. Si no he aturat el meu trajecte i el GPS identifica que estic caminant, l'aplicació obre un missatge i em demana si he oblidat aturar el meu trajecte (car podria estar desplaçant-me per buscar un bus d'una altra línia amb una parada diferent d'on he baixat). Si, pel que sigui, no responc a la pregunta i tinc activada l'opció Smart Stop, l'aplicació atura automàticament el meu trajecte a la parada de bus on vaig baixar.

I encara una altra. FAIRTIQ em cobra a finals de mes tots els trajectes que he fet a una targeta de crèdit i m'envia per email una factura que puc comparar amb els detalls que tinc al telèfon. Senzill, pràctic i eficaç. Sobretot si m'he desplaçat per motius professionals i vull passar una nota de despeses a l'empresa on treballo.

Un exemple de la simplicitat de la seva utilització és el meu desplaçament a l'aeroport de Ginebra. Des de la parada de bus que tinc a prop de casa, activo el trajecte quan arriba el bus que m'ha de portar a l'estació central de Lausanne. Prenc el tren, i quan arribo a l'aeroport de Ginebra, aturo el trajecte. No he de fer res d'altre. Això és tot. 

Molts suïssos trobem en FAIRTIQ una aplicació genial per la seva simplicitat d'utilització, la seva eficàcia i el servei que l'acompanya. Però com pots veure en aquest mapa, hi ha altres països a Europa on s'està estenent el seu ús.


Una altra informació complementària. A Suïssa, per a tots aquells que fan trajectes repetitius cada dia al llarg de l'any existeixen un munt de fórmules d'abonament mensual o anual que poden ser econòmicament més interessants que FAIRTIQ. Aviat jo també demanaré l'abonament que la Commune de Lausanne ofereix als jubilats que viuen a la vila i l'inclouré als paràmetres de l'aplicació, de manera que pugui seguir desplaçant-me per tot el país i sols els viatges a Lausanne no em seran facturats.

Un altre punt interessant. El passat mes de desembre FAIRTIQ va enviar-me un resum anual de la meva utilització de l'aplicació amb els km que havia fet, l'equivalent CO₂ que representaven en comparació a si els hagués fet amb un vehicle privat, junt amb altres informacions personals. Tenint en compte els dies que vaig fer de teletreball i que, durant l'estiu, molts dies vaig anar a peu a treballar, mai no m'hauria passat pel cap que havia fet tants km en transport públic: val la pena recordar que Lausanne no té les dimensions de Los Angeles?
Just per acabar, un petit missatge. Quan tornis a sentir parlar de Smart Cities, recorda que la primera de les bones pràctiques en informàtica és que el seu ús simplifiqui la vida dels seus usuaris: allò que molts coneixem com el Principi KISS (3). Pensa que qualsevol aplicació que, per fer-la funcionar, necessitis passar hores per saber com funciona, haver de llegir un manual o haver de demanar ajuda a un expert, ha estat dissenyada per gent que hauria fet millor dedicant-se a una altra cosa.

Tanmateix, la meva experiència professional m'ha ensenyat que les adaptacions locals o la personalització d'aplicacions que funcionen perfectament, poden convertir-les en inutilitzables quan cauen en les mans de gent incompetent.


  1. FAIRTIQ: Home page, Wikipedia
  2. CFF: Parcourez la Suisse à moitié-prix grâce à l’abonnement demi-tarif
  3. Wikipedia: KISS principle [en] [fr] [es] [ca]

Monday, January 22, 2024

the ethical hacking

Source: Wikimedia Commons/Hugh Llewelyn


El passat mes de desembre vaig llegir un article publicat per Ars Technica (1) que parlava d’un grup de hackers ètics (2): Dragon Sector (3), un equip polonès aficionat als concursos Capture the flag (4) que, el juny del 2022, va ser contactat per Serwis Pojazdów Szynowych (SPS) (5), una important empresa que es dedica al manteniment i la reparació de material ferroviari.

SPS volia descobrir quin era el motiu que provocava les avaries misterioses que immobilitzaven els trens fabricats per un constructor polonès de material ferroviari: Newag (6) tot just entraven als seus tallers. Aquests trens eren propietat de la companyia Koleje Dolnośląskie (KD) (7).

L'equip de Dragon Sector va passar dos mesos analitzant el programari dels trens i va descobrir que la causa es trobava en una interferència informàtica del fabricant, que provocava avaries forçades que impedien que els trens es posessin en marxa. L'equip de hackers ètics va concloure doncs que la inutilització dels trens era una acció deliberada de Newag.

Segons Dragon Sector, Newag havia introduït un codi en els sistemes de control dels trens per impedir que aquests funcionessin si un rastrejador GPS indicava que el tren havia estat aparcat durant diversos dies en un taller de reparació independent. El codi també inutilitzava el tren si certs components havien estat substituïts sense un número de sèrie aprovat pel fabricant.

La situació era molt delicada car, la falta de trens havia esdevingut un problema seriós per KD. El fet que les seves unitats estiguessin bloquejades als tallers de SPS significava que hi havia menys unitats disponibles, el que es traduïa per trens més curts i una capacitat de passatgers reduïda.


Un article publicat uns dies abans a les pàgines de International Railway Journal (8), explicava que aquestes revelacions van fer que la situació per Newag comencés a ser molt complicada. El preu de les accions de la companyia va baixar fins a un 17% a mesura que es van publicar les al·legacions el 5 de desembre, recuperant-se per experimentar una caiguda del 6% al tancament de les cotitzacions d'aquell dia.

Newag va començar per negar rotundament les conclusions de l'equip de Dragon Sector. Mentrestant, SPS no va poder resoldre els problemes que tenien bloquejats els trens i va haver de fer front a sancions contractuals que finalment van pujar a l'equivalent de 500.000 dòlars. Finalment, KD va arribar a la conclusió que SPS no tenia l'experiència necessària per reparar els seus trens i els va tornar a Newag que, després de rebre una tarifa addicional, va resoldre ràpidament el problema.

El moment per a començar amb una dura estratègia de contraatac havia arribat, i Newag va començar dient que la companyia ja havia descobert l'any 2022 interferències amb els seus sistemes de control i programari dels trens per part de tercers (la competència, sense donar més dades). I que aquesta informació es va fer pública quan la van notificar a les autoritats pertinents en aquell moment. Newag va afegir que els trens, que es van lliurar el 2017, es van subministrar amb una garantia de tres anys i que molts actors diferents hi haurien pogut tenir accés durant el seu temps de servei (altre cop la competència, sense donar més dades). Finalment, va concloure dient que la protecció física dels trens era responsabilitat de l'operador (o sigui, KD).

Newag també va dir, no sé si en coneixement de causa, que cap pirata informàtic era capaç d'identificar exactament l'autor del registre digital d'un eventual programa que immobilitzés els trens. Del que hom podia deduir que la insinuació dels periodistes en el sentit que algú de Newag havia escrit alguna cosa al programari constituïa una calúmnia. Afegint que el programari del sistema de control funcionava offline, sense connexió a Internet, la qual cosa feia que qualsevol interferència remota per part de Newag fos impossible.

I si fins ara SPS i KD ja havien rebut el que es mereixien, també li va arribar el torn als hackers:
Prendrem accions legals si l'empresa continua sent calumniada sobre la base de les revelacions fetes per part dels pirates informàtics que actuen en nom dels nostres competidors. També presentarem les demandes pertinents contra els caps dels directors dels pirates informàtics, és a dir, l'empresa SPS.
Ja saps que a mi no m'agrada ficar-me en política. Però tota aquesta història al voltant de Newag m'ha fet pensar en tot l'armament sofisticat -principalment avions de combat i míssils de defensa i atac- que molts països compren a grans potències per assegurar la seva defensa. En fi, parlo de material militar, per no parlar del que ja fa anys que s'està fent amb els cotxes (9). Ho dic, més que res, per si algú creu que el post d'avui només parla de quelcom relacionat únicament amb els trens de Polònia. 


  1. Ashley Belanger: Trains were designed to break down after third-party repairs, hackers find, Ars Technica, 13.12.2023
  2. Wikipedia: Hacker ethic [en] [fr] [es] [ca]
  3. Dragon sector: Home page
  4. Wikipedia: Capture the flag
  5. Serwis Pojazdów Szynowych: Home page
  6. Newag S.A.: Home page
  7. Wikipedia: Koleje Dolnośląskie
  8. Newag comes out fighting in claims over foul play, International Railway Journal, 07.12.2023
  9. María González: La perversa tecnología que bloquea tu coche cuando dejas de pagar las letras, Xataka, 26.09.2014