Wednesday, October 28, 2015

the man who wants to control the weather with lasers

http://edition.cnn.com/2015/04/24/tech/laser-cloud-seeding-mci/index.html

...
El 24 d'abril d'enguany, CNN publicava un reportatge sobre Jean-Pierre Wolf, professor de Física Aplicada a la Université de Genève i membre eminent del Biophotonics Group d'aquest departament. El seu equip d'investigadors ha passat enguany pel davant d'un miler d'altres projectes de recerca europeus guanyant el premi al Best EU-funded Project amb NAMDIATREA, que ha desenvolupat instruments nanotecnològics que milloren la detecció de biomarcadors  moleculars dels càncers més freqüents.

Però la veritable passió de Wolf, des de fa 30 anys!, són els làsers, dels que deia al reportatge de la CNN: Cada vegada cop que penses que has fet tot allò que és possible amb un làser, una nova possibilitat apareix. Actualment Wolf utilitza un potent làser d'un Terawatt, que produeix en un curt lapse de temps l'equivalent de l'energia que seria produïda per totes les centrals nuclears a la Terra. I ho fa en el marc d'un estudi destinat a demostrar que la utilització intel·ligent d'aquesta tecnologia permetrà controlar el temps: fer ploure enllà on hi ha sequera, impedir la pluja enllà on hi han inundacions, o fins i tot controlar els impactes negatius dels llamps.

Si l'aplicació del làser en el control de la meteo està en els seus inicis i encara lluny dels objectius, l'equip de Wolf segueix treballant en les seves aplicacions en el terreny de la biomedicina: Canviant el color del làser, podríem identificar i eliminar les cèl·lules canceroses de manera selectiva, amb poc o cap dany col·lateral.



Monday, October 26, 2015

swiss plasma center



Al campus de l'École polytechnique fédérale de Lausanne (EPFL), el Centre de recherches en physique des plasmas ha canviat el seu nom pel de Swiss Plasma Center (SPC) una de les tres instal·lacions europees que treballen en el projecte International Thermonuclear Experimental Reactor (ITER), que té per objectiu demostrar que és possible produir energia de forma comercial mitjançant la fusió nuclear.

El canvi d'identitat ha coincidit amb una subvenció de 10 milions de CHF de la Confederació, que permeten l'expansió del SPC gràcies a la renovació dels seus equips. L'interès d'aquestes instal·lacions es troba en donar suport a la investigació per dominar la fusió nuclear per tal de generar, de forma fiable i ecològica, una font inesgotable d'energia basada en materials abundants, amb una extracció menys problemàtica que la d'urani i sense els inconvenients del seu reciclatge.

A més de la investigació teòrica, també té com objectiu la concepció dels equips que han de respondre al repte de crear grans quantitats d'energia mitjançant el control del plasma: un gas que s'escalfa a més de cent milions de graus. I fer-ho sense danyar el reactor, allunyant el plasma de les parets del reactor gràcies a un potent camp magnètic.

Sunday, October 25, 2015

alessandro della bella - helvetia by night



Helvetia by Night és un projecte de time-lapse que presenta Suïssa de nit. Vídeos curts de nits llargues que presenten la impressionant bellesa dels Alps suïssos i mostren la màgia espectacular del cel nocturn i la de l'increïble treball d'Alessandro Della Bella. Imagineu veure una presentació de diapositives a una velocitat ràpida o mirant un llibre animat: les fotografies esdevenen un film real que està passant aquí mentre que la majoria de nosaltres estem dormint.

Aquest vídeo que avui vull compartir amb tu possiblement sigui el més reeixit de la sèrie. Però en pots trobar d'altres tant o més reeixits a helvetiabynight.com.

Saturday, October 24, 2015

nathan sawaya - the art of the brick



Ahir vaig assabentar-me que, des del passat 25.09 i fins el 10.01.2016, hi ha una exposició a Zürich de Nathan Sawaya: The Art of the Brick. I és que, el que arriba a fer aquest home amb les peces de Lego, és pura màgia. Tot i que els preus són molt lluny de ser populars, vaig a intentar llençar una operació seducció amb la family per veure'ls de convèncer d'anar a visitar l'exposició i passar el dia a Zürich.

Friday, October 23, 2015

USGS cannot agree the NASA conclusions





how the 'memristor' could revolutionize electronics



Potser que un dia t'hagi donat per obrir un smartphone i li hagis donat un cop d'ull a un processador que, malgrat tenir unes dimensions minúscules, té pràcticament la mateixa potència que el d'un ordinador. En realitat el teu processador està constituït per un elevat nombre de transistors suportats pel silici, un material rígid que té la propietat de gestionar el flux d'electrons, i per tant la informació. Pel que fa a les dimensions cada cop més petites dels processadors, potser hagis escoltat parlar de la Llei de Moore, que porta el nom d'un dels creadors d'Intel que, en 1975, va establir que el nombre de transistors en un circuit electrònic es duplica aproximadament cada dos anys.

Si és veritat que fins ara aquesta llei s'ha demostrat precisa i ha marcat el ritme de l'augment de la potència de càlcul dels processadors, també ho és que hi ha un límit físic pel nombre de transistors que podem encapsular-se en un processador. I que ens estem acostant al llindar de la miniaturització d'aquesta tecnologia.

I és per parlar de la superació d'aquests límits, i potser fins i tot de revolucionar l'electrònica tal i com l'hem conegut fins ara, que cal parlar de Jennifer Rupp, responsable de la càtedra d'Electrochemical Materials al Swiss Federal Institute of Technology (ETH, Zürich). Però també directora d'un projecte revolucionari: Memristive Information Storage and Logics, que a la CNN presentaven així el passat mes de març:

El memristor pot significar la fi de l'electrònica i el començament d'una nova era anomenada "iònica". Si un transistor funciona utilitzant un flux d'electrons, el memristor aparella els electrons amb els ions, o àtoms carregats elèctricament. 

En un transistor, una vegada que el flux d'electrons és interromput pel tall del corrent elèctric, tota la informació es perd. No obstant això, un memristor pot recordar la quantitat de càrrega que fluïa a través d'ell, i igual que llapis USB retindrà les dades encara que no hi hagi corrent elèctric. Això pot fer que un ordinador s'encengui i s'apagui com una bombeta sense pèrdua de dades, car la memòria RAM ja no s'esborraria quan la màquina s'apaga.

Comparats amb els transistors, una altra diferència fonamental és que els memristors poden escapar dels límits del codi binari. Car, a diferència d'un transistor, que es basa en codis binaris, un memristor pot presentar diversos estats: zero, un mig, un quart, un terç, i així successivament ... Un canvi revolucionari en la metodologia de la computació que permetria crear equips "intel·ligents" que operen en una forma que recorda a les sinapsis en el cervell. Lliure de les limitacions dels 0s i 1s, els ordinadors més potents serien capaços d'aprendre i prendre decisions, en última instància, de fer un salt endavant per crear una intel·ligència artificial similar a la humana.


Més informació a:

Thursday, October 22, 2015

the smartphone and the limits of privacy

Segur que, quan et baixes una aplicació al teu smartphone rarament et llegeixes l'advertència que t'està fent sobre les dades que estàs autoritzant que accedeixi al teu aparell. Imagina ara que t'acabes de baixar una aplicació que afegeix uns efectes divertits a les teves fotografies. Et sorprendria ara saber que, havent obert l'accés al teu banc d'imatges, també has obert la informació spacio temporal que acompanya cada fotografia? Que, gràcies a aquestes informacions, és potencialment possible saber on i amb qui ens vam prendre una copa el passat dimarts a les 18h o, on i amb qui vas passar les vacances l'estiu passat?

Acceptar les condicions d'ús d'un servei d'arxiu de documents (google drive, dropbox, etc.) també pot proporcionar l'accés a més informació de la que creus. Per no parlar de les aplicacions que utilitzes com a membre de diferents xarxes socials, i on un tercer podria saber quin són els teus interlocutors, quins els temes de les teves discussions o, fins i tot, desxifrar les teves opinions sobre certs temes, mitjançant l'anàlisi de les paraules que utilitzes amb més freqüència.

Bé, tampoc cal caure ara en la paranoia. Perquè, sense instal·lar-te cap aplicació coneguda, hi ha gent a la NSA -també a altres llocs que ni t'imagines- que sap el que ha de fer per accedir a aquest tipus d'informacions. Dit això, segur que estàs d'acord amb que no estaria de més estar informat sobre quines son exactament les dades personals que podem oferir a la xarxa cada cop que instal·lem una nova aplicació.

I per fer-ho, res de millor que donar-li un cop d'ull a una eina: PrivySeal, desenvolupada per uns enginyers del Laboratoire de Systèmes d’Information Répartis de l’EPFL (LSIR), que ens permet saber amb precisió quines son les dades a les que té accés cada aplicació que instal·lem. Sols que ... per accedir a aquest servei, els amics del LSIR et demanen connectar-te amb el teu compte Google Drive! Com a mi no m'ha semblat la millor de les idees per protegir la meva privacitat, no ho he fet. No deixis d'explicar-me tot el que has aprés si tu ho has fet.

Però abans de fer-ho, dones-li un cop d'ull a aquests articles (o d'altres per l'estil!)

Monday, October 19, 2015

the cartography of the california's high speed rail



California High-Speed Rail
Després d'anys de debat apassionat sobre el cost del projecte més car de la història de l'estat, els legisladors de Califòrnia van aprovar en 2012 el llançament del projecte: California High-Speed Rail que hauria de connectar el nord de l'estat fins la frontera amb Mèxic (San Diego) i deixar Los Angeles a 2h40' de San Francisco (600 km aprox). L'inici dels treballs enguany també coincideix amb l'anunci d'un partenariat entre una companyia americana i China Railways per la construcció d'un tren d'alta velocitat entre Las Vegas i Los Angeles, actualment en discussió amb el CHSRA.

Personalment, he trobat molt interessant el debat al voltant del cost del projecte. Particularment pel fet que aquest té lloc a l'estat més ric i poblat dels USA. També el debat al voltant de no incórrer en alguns dels errors en que han caigut els països europeus.

Ara bé, com pots veure en aquest vídeo, hi han dues coses que m'han cridat molt més l'atenció. La primera, que en un país a la punta de la tecnologia en cartografia terrestre i de l'espai, per a usos civils i militars, la tecnologia escollida per la cartografia del traçat de les línies d'alta velocitat, hagi estat la dels drons eBee fabricats per una empresa suïssa: SenseFly, una spin-off de l'Ecole polytechnique de Lausanne (EPFL), adquirida el 2012 pel grup francès Parrot Technologie. La segona que m'ha cridat encara més l'atenció, és la discreció total de SenseFly per no donar publicitat a la selecció del seu producte: qualificat com better, faster and cheaper al vídeo, i no despertar el debat sobre l'ús de tecnologies estrangeres als USA.

Sunday, October 18, 2015

'tubes' de plasma détectés au-dessus de la Terre



Un equip d'astrofísics australians del CAASTRO, ha portat a terme un experiment consistent en una utilització innovadora del Murchison Widefield Array (MWA) -un radiotelescopi situat al desert australià- i ha pogut identificar l'existència d'enormes estructures tubulars de plasma,  surant a uns 600 quilòmetres pel damunt de la superfície de la Terra.

En una zona de 9 km2, es van repartir 128 antenes del MWA i, separant els senyals rebuts per les antenes situades als extrems, i després combinant-los, l'equip d'investigadors ha pogut crear una imatge en 3D d'aquestes estructures.

Segons Cleo Loi (School of Physics, Université de Sydney, Australie): El descobriment d'aquestes estructures és molt important,  car poden causar distorsions que podrien afectar el funcionament dels sistemes de navegació de satèl·lits civils i militars. Així que hem de conèixer-les millor.



Friday, October 16, 2015

erosion by an Alpine glacier

RTS - Cartographier les glaciers 08.10.2015
Un equip de recerca internacional dirigit per professor Frédéric Herman, del Institute of Earth Surface Dynamics (University of Lausanne), i finançat pel Fonds national suisse (FNS), en col·laboració amb el Muséum national d’histoire naturelle (França), el California Institute of Technology (USA) i l’Institute of Geological and Nuclear Survey Science (New Zealand) va publicar a Science el passat 09.10.2015 un article: Erosion by an Alpine glacier que presenta un nou mètode per a la cartografia d'una glacera, així com la confirmació d'un model teòric proposat el 1979 que avançava que l'erosió glacial no és solament proporcional a la velocitat de lliscament de la glacera, sinó al seu quadrat:
Nous observons depuis quelques décennies une accélération du glissement des glaciers, note Frédéric Herman. Notre modèle indique que l’érosion va s’intensifier de manière non-linéaire avec le réchauffement climatique." Cela signifie davantage de sédiments dans les rivières alpines, ce qui augmente les risques de "lave torrentielle", un mélange d’eau et de boue.

The rate at which glaciers erode landscapes is an important but poorly constrained relationship. Herman et al. tackle this issue by considering the Franz Josef alpine glacier in New Zealand. The amount of sediment piling up at the edge of the glacier provided erosion rates, whereas remote sensing allowed for simultaneous tracking of glacial motion. The result was a nonlinear relationship, suggesting that fast glaciers are much more effective at gouging landscapes. This could explain the paradox of why long-term erosion rates are so much lower in polar regions with more permanent glaciers.

    Wednesday, October 14, 2015

    apunts sobre la democràcia suïssa

    Durant la campanya electoral del passat 27S vaig haver de suportar un munt de "experts" locals que donaven la seva opinió sobre un tema (un de més) sobre el que no tenien ni idea del que estaven dient. Me refereixo al de la democràcia suïssa. L'objectiu de l'entrada d'avui no és parlar de la democràcia directa, basada en les iniciatives i els referèndums populars, sinó de les eleccions a les cambres federals del proper 18 d'octubre.

    El parlament federal està compost per dues cambres. El Consell Nacional (que seria l'equivalent espanyol del Congrés) amb un nom que'ns diu que el concepte de nació a Suïssa no està lligat a una llengua, sinó a una cultura política cimentada en la estructura confederal d'aquest país. Els 200 escons d'aquesta cambra es reparteix en funció de la població de cada estat (els cantons): Zürich, essent el més poblat té assignats 35 escons, Obwald, un dels menys poblats en té 1. El Consell dels Estats (que seria l'equivalent espanyol del Senat) té 46 escons, que es reparteixen a raó de dos escons per cada estat (els cantons) i un per cadascun dels antics mig-cantons. Això vol dir que el cantó de Zürich, amb 1'3 milions d'habitants el 2008, té els mateixos representants que el cantó d'Obwald, que en 2008 no arribava als 35'000 habitants.

    Just afegir que la composició del futur govern de set membres serà escollida de manera proporcional als resultats de les eleccions. I que si com a resultat d'aquests, un partit té dret a dos membres al govern, serà el parlament (i no el partit) qui designarà aquells que li semblin més adequats. Just per acabar amb aquest punt, recordar que la presidència de la confederació serà rotatòria entre els membres del govern per un període d'un any.

    I ara, deixa'm passar al punt més interessant, el de l'elecció dels parlamentaris. Com pots veure a la pàgina 8 de la Notice explicative pour l'élection du Conseil national du 18 octobre 2015: Informations pour les Cantons où on élit la Chambre du peuple selon le système proportionnel imagina que tens al teu davant la llista electoral d'un partit amb el que't trobes proper ideològicament. Però que, per les raons que siguin, no estàs d'acord amb votar al seu cap de llista: Fas una ratlla al damunt i el teu vot no va a parar a aquest candidat. Imagina que vols donar el doble de vots al segon candidat, fas una ratlla al damunt del tercer i inscrius el nom del segon altre cop. Imagina ara que, pel sisè lloc de la llista, prefereixes votar pel candidat d'un altre partit (a la mateixa llista!): esborres el nom del sisè candidat de la llista i inclous el d'una altra formació que't sembli més adequat. I ara imagina que no hi ha cap llista amb la que simpatitzis completament i que tu en vols crear una de personal: com pots veure a la pàgina 9, pots agafar una butlleta en blanc i escriure els noms dels teus candidats preferits en l'ordre que tu ho desitgis.

    Segurament no és un sistema polític perfecte. I estic obert a la discussió dels seus defectes. Però val la pena saber que, quan llegeixis un article dels corresponsals espanyols sobre la política d'aquest país, t'etiquetaran com a progressistes aquells que volen homologar-lo amb els sistemes d'altres països de la Unió Europea, i com a extrema dreta, aquells que no volen canviar una coma d'aquest sistema.

    Just per acabar, dir que crec que hi han altres maneres de fer patriotisme que el de buscar-se mites fundadors i cabdills que els representin (als meus fills ningú els va parlar a l'escola de Guillem Tell). Jo he trobat en la defensa del sistema polític d'aquest país, que també és el meu, el millor dels arguments que hom pugui imaginar. 

    Tuesday, October 13, 2015

    wind in power - 2014 european statistics

    Dos enllaços interessants. El primer: european statistics archive, presenta les estadístiques de producció d'energia eòlica en instal·lacions onshore. El segon: offshore statistics, presenta les estadístiques de producció d'energia eòlica en instal·lacions offshore.

    Altrament, Craig Morris col·laborador habitual d'una publicació d'un interès remarcable: Renewables International, publicava el passat 09.09.2015 un interessant article a Energy Transition: Happy with 25 percent wind and solar? The case of Italy and Spain on analitzava les causes de la desacceleració del desenvolupament de les energies renovables a Itàlia i a Espanya.
    (...) Italy had the second most PV capacity per capita in the world in 2014 after only Germany. In terms of total megawatts installed, the Italians came in fourth behind three much bigger countries: Germany, China, and Japan (but ahead of the United States). Spain ranked fourth for wind power both in terms of total capacity installed and per capita capacity. And renewable development in both of these countries has come screeching to a halt.
    Pel que fa al cas espanyol, on es parla des les pressions del govern contra les energies renovables, l'article presenta un enllaç amb una publicació de Red Eléctrica de España: The Spanish Electricity System. 2014 Preliminary Report. Tot i que l'enllaç que m'he trobat més interessant en l'article porta sobre un altre article del 15.07.2015 del mateix autor: No business case for lots of wind and solar.
    In recent years, the increasing competitiveness of wind and solar power has been widely hailed. But there is a cloud to this silver lining – power production does not match power demand. As a result, the actual value of wind and solar power will decrease as we get more of it. Craig Morris says policymakers should pay attention.

    Sunday, October 11, 2015

    the khan academy

    Salman Amin Khan (1) és un enginyer que va crear en 2006 una organització d'aprenentatge online gratuït, que té com missió "proporcionar una educació d'alt nivell per a qualsevol persona, a qualsevol lloc del món".

    Aquesta organització, la Khan Academy, està associada a institucions com la NASA, el Museu de Art Modern de Nova York, l'Acadèmia de Ciències de Califòrnia i el prestigiós Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT)

    Des del gener de 2013, els vídeos i recursos també estan disponibles en espanyol, gràcies a la col·laboració de la Fundació Carlos Slim.

    El nivell dels vídeos de la Khan Academy és remarcable: pots veure alguns exemples al canal youtube dels projectes de l'acadèmia. En primer lloc, les instruccions són clares i de fàcil comprensió. En segon lloc, l'acadèmia dona molta importància a que qualsevol explicació, per complexa que pugui ser, estigui acompanyada d'unes explicacions gràfiques que permetin visualitzar l'idea que es transmet, alhora que ajudin a la seva comprensió. Finalment, els continguts inclouen molts temes diferents: matemàtiques, ciències, programació, historia, art, economia, ...

    I tot plegat, gratuïtament i sense publicitat i obert a totes les edats.

    Doncs bé, la noticia del dia és que fa pocs dies han tret la versió beta d'una aplicació per Android i que et pots inscriure com a beta tester des del teu compte Google i transmetre la teva opinió i les teves remarques a l'equip de desenvolupadors. T'hi animes?

    Friday, October 9, 2015

    how to know the history of a webpage?

    De vegades, estàs llegint el contingut d'una pàgina que has trobat a la xarxa i et demanes si la informació que estàs llegint està actualitzada. Quan la va escriure el seu autor i si, des del moment en que ho va fer, si l'haurà actualitzat. Rares vegades pots trobar aquestes dades a les informacions de la pàgina punxant al menú 'Tools' i l'opció 'Page Info'.


    Però, en general, el que et trobes no és la data en que la pàgina ha estat creada, sinó la data d'avui, la de la nova imatge de la pàgina que s'ha creat al cache control del teu ordinador en el moment de la teva visita.

    Què fer, llavors? Una de les possibilitats més interessants és la d'anar a Internet Archive: archive.org i entrar al camp 'Browse History' l'adreça de la pàgina de la que vols conéixer la historia de les seves actualitzacions.

    Per exemple, prova d'entrar aquesta adreça: http://www.agiledata.org/essays/tdd.html. Impressionant, oi? L'únic que has de recordar és que les dates que surten al gràfic i al calendari corresponen a les vegades que la pàgina ha estat visitada per la Wayback Machine de Internet Archive, i ha enregistrat el seu estat en aquell moment. Un estat que pots consultar punxant diferents dates i comparant la part del contingut de la pàgina de la que t'interessa conèixer la seva actualització.


    Més informació en aquest bloc el 16.01.2015 - four impressive sites to visit

    Monday, October 5, 2015

    leukerbad (loèche-les-bains)

    Cap de setmana a Leukerbad (conegut en francès, la llengua dels seus primers pobladors, com Loèche-les-Bains) amb la idea de passar el dissabte a un dels centres termals més coneguts dels Alps.
    Hi han altres centres termals a la vila, però nosaltres vam estar a l'antic Burgerbad, que ha canviat de nom i ara s'anomena Leukerbad Therme. I pel que fa al menjar, la veritat és que vam sopar força bé al Steak House del complexe Choucas. Però molt millor al Walliserkanne-La Croix-Fédérale, on un dels grups que participava al 19ème Weekend de la musique folklorique (musica tradicional alpina i cants de yodel arreu), li va donar una touche molt especial a un sopar que ja ho era.

    Deixant de banda els camins de randonnée i els telefèrics que surten del poble, una de les coses que m'han sorprès són les fonts d'aigua calenta que pots trobar passejant pel poble. També els colors de la tardor que ens van rebre divendres al vespre i, després de la pluja del dissabte al vespre, els cims nevats que ens van acomiadar diumenge.