le canal du midi

France 3 Nouvelle-Aquitaine - Histoire d'Ici: le Canal du Midi, YouTube, 04.04.2025

Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

@david-guasch.bsky.social

Des racines et des ailes - L'épopée du Canal du Midi, YouTube, 18.12.2023

Scarna Fishing - Le canal du Midi se vide ! Regardez ce que nous avons trouvé, YouTube, 17.01.2025

la mort de pocket i el renaxeiment d'una vella sinagoga

@david-guasch.bsky.social

A principis del mes de març t'explicava que l'anunci per Microsoft de la fi del suport de Windows 10 havia desencadenat un viatge vers la informàtica gratuïta i/o open source. En això estic i val a dir que m'ho estic passant molt bé redescobrint coses que havia oblidat i descobrint-ne de noves.

Si al post publicat a principis de gener t'explicava com havia migrat a Raindrop els enllaços i les notes que tenia al OneNote de Microsoft (1), el 22 de maig vaig rebre un email de Mozilla Corporation -l'editor, entre altres del navegador Firefox i de Thunderbird, l'útil de gestió d'email, agenda i contactes - informant-me que havien decidit aturar Pocket (2) el 08.07.2025 i esborrar definitivament els seus continguts el 08.10.2025.

M'havia enganxat a Pocket ja des de molt abans de la seva adquisició per Mozilla, quan era conegut amb el nom de Read It Later. Pocket ha estat una eina genial que, gràcies a una extensió al meu navegador (ordinador, mòbil o tablet), m'ha permès guardar per a una lectura ulterior un article que havia trobat interessant a un diari o un magazín, tot associant-lo a uns tags que m'han permès agrupar-lo amb altres articles tractant la mateixa temàtica. El millor de tot és que després podia llegir l'article sense publicitat, tot subratllant amb diferents colors de stabylo el text que em semblava més interessant.

Confrontat altre cop al caràcter efímer de tot allò que hi ha de bo a la vida i a l'eternitat de la bestiesa humana, vaig començar a mirar quina podria ser la millor alternativa de reemplaçament de Pocket. Vaig trobar molts articles. Alguns proposant-me eines que, sense aportar gran cosa de més a les funcionalitats de Pocket, no eren ni gratuïtes ni open source. Altres sí que ho eren, però demanaven un esforç de temps en la seva instal·lació i configuració que no em va semblar interessant.

Al llarg dels anys havia anat acumulant més de 3.500 articles, cadascun amb entre 1 i 4 tags. Com Pocket exportava totes les seves metadades en un fitxer en format CSV, després de fer uns tests amb altres productes, vaig comprovar que Raindrop era capaç de llegir ràpidament el fitxer CSV i de classificar en molt poc temps, gràcies als tags, més de tres milers d'articles. 

Mentre controlava el resultat de la importació de les dades de Pocket a Raindrop, vaig trobar un antic bookmark que va retenir la meva atenció (4). Aquest bookmark enllaçava amb la pàgina web de Baksteen Productions - Baksteen és el nom que un fotògraf neerlandès, Levaronne Lourens, utilitza per publicar les fotografies Urbex (5) que fa arreu del món -, que presentava unes fotografies espectaculars sobre l'estat d'abandonament d'una vella sinagoga de Constanța, a Romania (5). Com les fotografies i el text estan protegits, utilitzaré altres referències per presentar-te aquest edifici.

La gran sinagoga es va construir entre 1910 i 1914, al lloc on es trobava una sinagoga anterior, erigida entre 1867 i 1872. Si has tingut l'oportunitat de llegir l'article que Wikipedia dedica a la ciutat de Constanța, hauràs vist que la seva historia va ser especialment moguda. I que si avui es troba al si de la Unió Europea, durant molt de temps Romania es va trobar dins de les fronteres de l'Imperi turc, i va canviar de mans entre els imperis rus i turc nombroses vegades durant els segles XIX i XX.

L'article en català de Wikipedia ens diu que, a mesura que la població jueva de Constanța va disminuir, la sinagoga va caure en desús. Una manera com una altra d'evitar parlar de l'evolució de la població per ètnies de la ciutat i del que va passar amb la poblacions jueva (també la gitana i la búlgara) durant l'holocaust i, ja més tard, amb la creació de l'estat d'Israel. A l'article en anglès una taula sobre l'evolució demogràfica de les diferents ètnies que han viscut a la ciutat pot explicar moltes coses sense necessitar escriure novelles roses (7).

Kockamica, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons

Seguint amb la descripció de Wikipedia: les fotografies mostren que la sinagoga encara estava en ús - i en un estat de conservació més o menys acceptable - almenys fins el 1996. Però un cop l'edifici es va abandonar, el vandalisme el va fer caure en un avançat estat de degradació i en perill d'esfondrament. Insisteixo a recomanar donar un cop d'ull a l'article de la Wikipedia en anglès i la lectura de la taula que ens parla de l'evolució demogràfica de les diferents ètnies que han viscut a la ciutat.

El fet que les imatges que presentaven l'estat lamentable de la gran sinagoga de Constanța es difonguessin arreu del món, i l'interès creixent d'un bon nombre de turistes per visitar-la, va fer que, com pots veure al vídeo, les forces vives de la ciutat s'impliquessin en la seva restauració amb l'objectiu d'incloure la sinagoga en la llista de Monuments Històrics de Romania i al circuit cultural i turístic de la ciutat de Constanța.

DOTTO TV: Lucrările la Sinagogă avansează (Els treballs a la Sinagoga estan avançant), YouTube, 05.2025

Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Tot sembla indicar que la reconstrucció de la gran sinagoga aixkenazí (8) de Constanța es farà en un període de temps raonable. No serà el cas del temple sefardita (9) que es va construir entre 1905 i 1908 amb un estil arquitectònic que hom associa arreu amb el del gòtic català (10).

Templul Sefard - 1910, Constanța, Romania Marius Stirbu: Amintirea unui sinagogi, Constantareala.ro, 24.01.2021

Aquesta sinagoga, coneguda com el Temple sefardita de Constanța (11) va patir greus danys durant la Segona Guerra Mundial, durant la qual va ser utilitzada com a magatzem de municions. Més tard, la seva estructura va quedar molt malmesa a causa d'un terratrèmol. Finalment, l'edifici va ser enderrocat l'any 1989, sota el govern de Nicolae Ceaușescu i amb el consentiment de la Unió Jueva Internacional.

---

1. Veure Le temps d'une pause ..., publicat en aquest blog el 09.03.2025
2. Pocket is saying goodbye - What you need to know, Support Mozilla, 2205.2025
3. Wikipedia: Pocket (service) [en] [fr] [es] [ca]
4. The grand synagogue, Baksteen Productions
5. Wikipedia: Urbex [en] [fr] [es] [ca]
6. Wikipedia: Constanța [en] [fr] [es] [ca]
7. Wikipedia: Constanța - Demographics: Etnicity
8. Wikipedia: Ashkenazi [en] [fr] [es] [ca]
9. Wikipedia: Sephardic [en] [fr] [es] [ca]
10. Wikipedia: Catalan Gothic [en] [fr] [es] [ca]
11. Wikipedia: Sephardic Temple (Constanța) [en] [fr] [es] [ca]

tsunamis a la mediterrània?

À Punt Mèdia, La via verda - Detectades restes d'un tsunami centenari a les costes de la serra d'Irta, YouTube, 25.11.2024

@daveguasch

El matí del dimarts 29 d'octubre de 2024, des de les 07:36 h, l'AEMET (1) publicava el nivell d'alerta vermell per a diverses zones del País Valencià, indicant la gravetat de la situació i advertint sobre pluges torrencials que podrien ocasionar crescudes perilloses a rius i barrancs, qualificant el perill d'extrem (2).

Hores després de la publicació d'aquella alerta, es va publicar una notícia sorprenent que acabaria per diluir-se entre el flux de notícies que arribaven sobre l'horror de la catàstrofe. Aquella notícia ens parlava d'un pacte a les Corts Valencianes entre la dreta extrema i l'extrema dreta que tenia per objectiu autoritzar la construcció d'hotels a 200 metres del mar (3).

Les notícies sobre el cúmul d'errors, de negligències de la incapacitat dels responsables de l'emergència i la recuperació política d'aquella catàstrofe se succeïen. També els treballs científics que l'havien anunciat des de feia temps i pronosticaven que el model d'ocupació del territori i el canvi climàtic no farien en el futur res d'altre sinó augmentar la magnitud i l'impacte d'aquesta mena de catàstrofes.

#UnMesDeLaDANA

La catàstrofe del 29 d’octubre de 2024 quedarà per sempre en la memòria dels valencians i valencianes. Una jornada que passarà a la nostra història col·lectiva, de la mateixa manera que ho va fer la gran riuada de València del 14 d’octubre de 1957 i la pantanada… pic.twitter.com/xvuEJaIIrs

— À Punt NTC (@apuntnoticies) November 29, 2024

Durant molts dies, aquestes notícies van absorbir la meva atenció. Tanmateix, el 25 de novembre, la cadena pública de la radiotelevisió valenciana, À Punt (4), va publicar al programa La via verda (5), en una hora de baixa audiència,  un reportatge que recomano a tothom veure abans que els interessos del lobby turístic demanin la seva ràpida desaparició (6).

El reportatge amb què he obert el post d'avui ens parla dels efectes que va tenir un tsunami d'una magnitud que avui som incapaços ni tan sols d'imaginar a la costa del que avui coneixem com el Parc Natural de la Serra d'Irta, situat al nord del País Valencià, entre les localitats de Peníscola, Santa Magdalena de Polpís, Alcalà de Xivert i Alcossebre (7).

A la imatge que pots trobar a continuació, pots veure l'anunci d'un simulacre d'alerta per tsunami que va tenir lloc als departaments mediterranis de França el passat 19.01.2024. Un simulacre que té com a objectiu anticipar les accions a fer davant un futur tsunami, preparant a la població amb exercicis de simulació, a fi que els danys que pugui provocar en vides humanes es redueixin al mínim. Pots trobar més informació en les referències d'aquest post (8).

Une alerte tsunami déclenchée ce vendredi 19 janvier dans les Alpes-Maritimes, Le Figaro, 19.01.2024

Tornant al reportatge emès per À Punt, la magnitud d'aquell tsunami es pot comprovar en el volum dels blocs de pedra arrancats des del fons del mar i transportats fins a la costa. 

A partir de l'orientació i la inclinació d'aquests blocs, els equips de científics valencians i mallorquins van identificar una orientació SE que els va permetre treballar amb la hipòtesi que aquest tsunami estava lligat a un fenomen sísmic que havia tingut el seu origen a la costa d'Algèria.

Abel Campos, el presentador del reportatge, ens explica que, si bé els tsunamis a la costa valenciana no són freqüents, tampoc es tracta de fenòmens estranys. I dona com a exemple el fet que, des del tsunami del 1755, l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) ha identificat altres tsunamis. Com podem veure als tsunamis identificats des de l'any 1522, el tsunami de 1755 és el de més gran magnitud identificat pel Catálogo de tsunamis en las costas españolas(9). Al vídeo, Enric Forner menciona una cita literària del 1755 d'un eclesiàstic de les Balears que parla d'un fenomen similar que es va poder observar a les illes.

Enric Forner i Valls en sap un munt sobre el tema del qual ens parla: ho demostra una seva extensa bibliografia que pots trobar als catàlegs de publicacions de Dialnet o de ResearchGate. Si en vols saber més sobre el tema del reportatge emès per À Punt, et proposo la lectura d'un article publicat l'any 2018 a la revista Nemus (10).

És important retenir però que els blocs de tsunami identificats a les costes de la Mediterrània occidental, no són nombrosos: A excepció de les Balears! Si hom ha identificat 82 localitats amb blocs de tsunami, 65 corresponen a l'arxipèlag (11). Podem veure un exemple a un article publicat a Nemus l'any 2022 (12) que presentava el resultat d'un projecte de recerca realitzat sobre els blocs de tsunami identificats a la costa de Binidalí (S de Menorca, illes Balears). En tots aquests articles, hom situa l'origen del tsunami a la costa d'Algèria.

La orientació mitjana dels blocs és de 178°, que concorda amb les direccions predominants de les modelitzacions d’Álvarez-Gómez et al. (2010) procedents del N d’Àfrica que afecten la costa S de Menorca.

Consultant el Catálogo de tsunamis en las costas españolas de l'IGN (9), hom pot pensar que l'orientació dels blocs està relacionada amb el tsunami del 1790. Però hom podria pensar també que, donada la seva magnitud, podria estar relacionat amb el tsunami del 1755: aquell que va provocar el terratrèmol de Lisboa. 

Però el de 1755 hauria d'haver arribat a les costes valencianes amb una força colossal per aixecar els blocs de la talla que hem vist al reportatge d'À Punt. 

NOAA/NWS Pacific Tsunami Warning Center - Tsunami Forecast Model Animation: Lisbon 1755, YouTube, 05.11.2016

Millor deixar als experts la resposta a aquestes qüestions. Experts com els geòlegs espanyols que el 2003 van publicar al Journal of Iberian Geology diversos treballs sobre els registres de tsunamis identificats a les costes espanyoles. Un diari francès: L'Indépendant, resumia les conclusions d'alguns d'aquells articles i el resultat d'alguns dels debats que van tenir lloc entre els experts (13):

Els geòlegs donen l'alarma: el canvi climàtic podria fer que qualsevol tsunami a la Mediterrània fos més devastador que mai per a la península i els seus habitants (...) L'impacte dels tsunamis que ha viscut la costa mediterrània espanyola en el passat no serien res comparats amb els que vindran, a causa del canvi climàtic i de la urbanització del litoral.

L'article acaba recordant-nos un documental que et recomano veure: La gran ola. Avui, o quan tinguis un moment per fer-ho. Un documental que, dirigit per Fernando Arroyo, inclou més de 30 entrevistes a científics, funcionaris experts, càrrecs públics, personal de rescat (BUSF), ONG, etc. de diferents països. Un documental que ens recorda els efectes del tsunami de 1755 a Lisboa i a la costa atlàntica del sud d'Espanya i Portugal i el que podria passar avui, amb l'ocupació actual de les costes, sense uns plans de prevenció i d'evacuació adients.

Emès a la sèrie Documentos TV per RTVE, el podeu veure actualment a Canal Sur (per la seva fitxa tècnica, punxeu aquí). Si, pel que sigui, no poder accedir-hi, el podeu veure al vídeo que he enllaçat a continuació.

Tsunami en España - La Gran Ola (DocumentosTV), YouTube, 23.11.2023

Cap al final de La gran ola, Ernesto Mauricio González Rodríguez, responsable del Grup d'Enginyeria i Gestió de la Costa i Professor Titular de la Universitat de Cantàbria, explicava una teoria personal: Els desastres naturals no existeixen, el que sí existeix sovint és una gestió incompetent de la preparació i la gestió dels fenòmens naturals.

Probablement, la millor manera d'anticipar els efectes de l'arribada d'un futur tsunami a la Mediterrània occidental seria començar per prendre consciència que, més tard o més d'hora, acabarà per arribar. Prendre consciència en l'àmbit polític i ciutadà, sense oblidar als actors de l'economia i la seva visió a molt curt termini.

En segon lloc, demanar als ajuntaments que preparin o actualitzin els seus plans d'emergència i d'evacuació (14) és una bona idea. Però potser també ho seria organitzar una visita dels responsables d'emergències de les comunitats autònomes espanyoles a la vila de Cannes (França), amb l'objectiu d'informar-se dels passos que ha seguit aquest municipi per obtenir un label de l'Unesco: Tsunami Ready (15).

El vídeo que pots trobar a continuació dona algunes pistes a tenir en compte en futurs plans d'emergència i d'evacuació, als que caldria afegir algunes accions que no surten al vídeo, com ara la formació a les escoles dels nens i els joves perquè sàpiguen què han de fer (i què no han de fer!) el dia que rebin una alerta de tsunami.

L'Express - Sommes-nous prêts pour le prochain tsunami en France ?, YouTube, 18.12.2022

De retorn a casa, els responsables d'emergències podrien debatre sobre una senyalització unificada, dels missatges d'aquesta senyalització i dels idiomes a utilitzar en zones d'alta intensitat turística. De si una senyalització basada en adhesius és una solució que pot anar més enllà de la propaganda a un telenotícies. De l'interès de completar la senyalització amb la utilització de plànols amb rutes d'evacuació, enlloc de noms de carrers que poden no dir gran cosa als forasters. De la identificació prèvia dels edificis que podrien ser utilitzats com a refugis, de la seva capacitat i de la seva resistència.

També podrien establir simulacres anuals obligatoris a les zones industrials, amb instruccions molt clares dels punts d'evacuació i dures sancions a empresaris o treballadors que no els seguissin. I com en una situació de catàstrofe natural un dels primers serveis a ser impactat és el del subministrament de l'electricitat, assegurar que les antenes de telefonia mòbil es troben en zones protegides i disposen de generadors o bateries que assegurin el seu funcionament.

Són només quatre idees que m'han passat ràpidament pel cap. Els professionals de les emergències i de la protecció civil en tenen moltes més i millors. En tot cas, no fer res, quan hi ha el temps i els mitjans per fer-ho, seria d'una inconsciència criminal.

---

1. AEMET - Agència Estatal de Meteorologia (Govern d'Espanya): Home page
2. Cronología de la AEMET alertando de la DANA ante la narrativa que afirma que no la predijo, Maldito Bulo, 01.11.2024
3. Laura Martínez: PP y Vox pactan permitir la construcción de hoteles a 200 metros de la costa valenciana, eldiario.es, 29.11.2014-12:21h
4. À Punt: Home page || YouTube || X (Twitter) || TikTok || Instagram || Facebook
5. À Punt: La via verda
6. À Punt Mèdia, La via verda - Detectades restes d'un tsunami centenari a les costes de la serra d'Irta, YouTube, 25.11.2024
7. Parc Natural de la Serra d'Irta: Ajuntament d'Alcalà de Xivert i Alcossebre || Turisme de Castelló || Generalitat Valenciana
   
8. Sécurité civile et gestion des crises - Le risque Tsunami en France, YouTube, 09.11.2022 || L'Express - Sommes-nous prêts pour le prochain tsunami en France ?, YouTube, 18.12.2022 || Une alerte tsunami déclenchée ce vendredi 19 janvier dans les Alpes-Maritimes, Le Figaro, 19.01.2024 || France Télévisions C à vous -Tsunami : un risque réel en Méditerranée ?, YouTube, 19.01.2024 ||
9. Instituto Geográfico Nacional: Catálogo de tsunamis en las costas españolas
10. Francesc Xavier Roig-Munar et al.: Presència de blocs de tsunamis i tempestes a les costes rocoses de la serra d’Irta (el Baix Maestrat, País Valencià), Nemus, núm. 8. 2018, pàg. 7-21
11. Francesc Xavier Roig-Munar: Revisión de los depósitos de tsunamis, bloques y tsunamitas en las costas del Mediterráneo Occidental. Revista de la Sociedad Geológica de España, 33 (2), 2020
12. José Ángel Martín-Prieto et al.: Nou registre de blocs de tsunamis a la costa rocosa de Binidalí (S de Menorca, illes Balears), Nemus núm. 12 (2022) pàg. 16 - 23
13. Oriane Babik: Environnement : L'Espagne redoute l'arrivée de tsunamis plus violents que jamais, L'Indépendant, 02.06.2023
14. El president Illa anuncia plans de protecció civil vigents i actualitzats a tots els municipis de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 04.11.2024
15. Cannes obtient la distinction « Tsunami Ready » : une première en Méditerranée !, Cannes.com

waste management on the moon

NeoExplains - What the Apollo 11 Site Looks Like Today, YouTube, 12.12.2022

Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

@daveguasch

Tots coneixem algú que disposa d'informacions secretes que els governs ens amaguen i donen una explicació plausible a les més insospitades bajanades.

Ja fa molts anys d'això, vaig tenir una conversa amb un col·lega francès de la feina que, tot i treballar al departament d'informàtica, mai no va fer un secret del seu menyspreu per tot el que tingués alguna relació amb els Estats Units. A un moment de la nostra conversa em va sortir amb la vella història delirant de les proves que existien sobre la mentida de l'arribada dels americans a la Lluna.

Imagine Dragons - On Top Of The World (Official Music Video) (Dir. Matt Eastin), YouTube, 13.11.2013

Si t'està passant pel cap menysprear el que creia d'aquell col·lega, deixa'm dir-te que fa anys d'aquella conversa, però que un article de fa un any publicat al National Geographic (1) o un altre publicat el març d'enguany per Muy Interesante (2) seguien presentant les proves científiques que intenten demostrar a una massa creixent d'incrèduls que els americans van arribar a la Lluna. També que algú va considerar interessant recordar que no ho van fer només una sola vegada (3).

Hi ha qui creu que, des que Neil Armstrong va deixar marcada la seva famosa empremta sobre la regolita lunar, ningú ho va tornar a fer. Tot i això, en total han estat 6 les missions que han tornat a la Lluna i un total de 12 astronautes també van trepitjar la superfície lunar tal com va fer Armstrong el 1969.

Davant la pluja dels secrets delirants que aquell col·lega m'estava donant, vaig decidir demostrar-li que m'havia convençut. Així que vaig proposar-li d'organitzar una reunió urgent amb els científics de l'Observatoire de la Côte d’Azur, del Centre national de la recherche scientifique (CNRS) i els de la Université de la Sorbonne per compartir amb ells les informacions sobre l'engany dels americans i recomanar-los d'aturar les mesures realitzades durant més de 50 anys per calcular l'allunyament de la Lluna de la Terra amb la telemetria làser que apuntava als miralls que els americans deien que havien deixat les missions Apollo 11 i 14 (4). Pel que sigui, va recordar que tenia un treball urgent a lliurar i ja no vaig tenir l'oportunitat de seguir amb aquella conversa.

Els anys han passat i, recentment, pel que sigui (podem anomenar-ho recursos miners?), l'interès per tornar a la Lluna torna a estar d'actualitat. Per un motiu que desconec, quan Neil Armstrong va trepitjar Lluna i va pronunciar una de les frases més icòniques de la història: “És un petit pas per a l'home, però un gran salt per a la humanitat”, alguns van comprendre que, per humanitat, Amstrong es referia als humans nascuts als països occidentals, i no van veure amb una gran simpatia que altres agències espacials que la NASA o l'ESA enviessin a la Lluna els seus enginys espacials.

The Guardian News - China lunar probe returns from moon carrying first ever soil samples from it's far side, YouTube, 25.06.2024

Sincerament, no conec quina opinió li mereixen a Màrius Carol la Tiangong space station: l'estació orbital xinesa que orbita el nostre planeta des del 2021 (5) o el rover Zhurong que la Xina va enviar a Mart un any abans (6), però la desafortunada descripció que va fer de la missió Chang'e-6 (7) a un article d'opinió de La Vanguardia  sembla no dir gran cosa ni a favor seu ni al del diari que el va publicar (8):

Desconec si aquests dos quilos de roques lunars transportades en una càpsula caiguda a Mongòlia –que era el més semblant a una torradora gegant– tenen efectes benèfics sobre el planeta.

Tanmateix, no puc descartar haver interpretat malament el missatge que Màrius Carol volia transmetre. Mostrant el seu escepticisme sobre l'interès científic dels 2 kg de roques lunars transportats per Chang'e-6, Màrius Carol segurament ens volia advertir de la prioritat de repatriar no menys de 96 bosses de residus orgànics, el contingut de les quals està format en part per orina i matèria fecal, que van deixar a la Lluna les missions del programa Apollo (9), junt amb els altres residus no orgànics que hem pogut veure al vídeo amb què he obert el post d'avui.

Amb tota probabilitat, algú tan ben informat com Màrius Carol comparteix la proposta de Mark Lupisella, responsable d'exploracions i investigacions del Goddard Space Flight Center de la NASA, qui proposa llançar una missió robòtica amb l'objectiu de recuperar i analitzar les mostres de residus biològics deixades per les missions del programa Apollo des del 21 de juliol. 1969 (10). Entre altres experiments, Mark Lupisella voldria dur a terme una seqüenciació biomolecular, que permetés conèixer millor les possibles mutacions genètiques que podrien haver patit els microbis presents en els excrements humans.

Mentre les agències de diversos països segueixen treballant en la idea de crear bases lunars habitades, la manca de protocols pel que fa a la gestió dels excrements a la Lluna podria convertir-se en un problema. Una altra cosa seria encara saber qui i com fixaria aquests protocols i qui i com s'encarregaria del seu seguiment. Afortunadament, els americans semblen haver trobat una solució amb la utilització de la urea continguda en l'orina, transformant-la en un superplastificant que es podria utilitzar en la producció d'un formigó sobre el qual prefereixo no conèixer els detalls de la seva composició (11).

Frank Sinatra - Fly Me To The Moon #classic pic.twitter.com/tvT8NPUGvd

— Ladytron Fan Account (@Lady_FanAccount) July 6, 2024

---

Altres lectures d'interès

• Kiona N. Smith: The Apollo 11 Astronauts Left A Lot Of Junk On The Moon, Forbes, 20.07.2017
• Hilary Brueck: There was no toilet on the Apollo moon missions - here's how the astronauts went to the bathroom, Business Inside, 06.07.2019
• Sara Chodosh: Money, shoes, poop, and other highlights from the 796 items we’ve left on the moon, Popular Science, 20.07.2019
• Meghan Bartels: The Weirdest Things Apollo Astronauts Left on the Moon, Space.com, 21.07.2019

---

1. Sylvia Roig: 10 pruebas científicas que demuestran que el hombre llegó a la Luna, National Geographic España, 25.08.2023
2. Sarah Romero: Pruebas que demuestran que el hombre llegó a la Luna, Muy Interesante, 14.03.2024
3. Héctor Rodríguez: ¿Cuántas veces hemos llegado a la Luna?, National Geographic, 23.03.2023
4. Nouvelle estimation de la taille du noyau de la Lune grâce aux mesures Laser-Lune. Laboratoire Géoazur. Observatoire de la Côte d'Azur. Université Côte d'Azur. UMR 7329 CNRS - UR 082 IRD, 09.07.2019
5. Wikipedia: Tiangong space station [en] [fr] [es] [ca]
6. Veure Mars Spacecrafts, publicat en aquest blog el 05.06.2024
7. Wikipedia: Chang'e-6 [en] [fr] [es] [ca]
8. Màrius Carol: Una tostadora caída del cielo, La Vanguardia, 27.06.2024
9. Becky Ferreira: Pooping on the Moon Is a Messy Business, Wired, 25.06.2024
10. Mark Lupisella et al.: Low-Latency Telerobotic Sample Return and Biomolecular Sequencing for Deep Space Gateway, Deep Space Gateway Science Workshop 2018 (LPI Contrib. No. 2063)
11. Adrienne Rey: L'urine des astronautes pourrait construire la future base lunaire, Korii, 07.04.2020

la societat d'atracció de forasters

Barcelona Memory - La vía de los burgueses. ¿Cómo nació la Vía Layetana?, YouTube, 14.11.2020

@daveguasch

Faig part d'aquells que, tenint ja una certa edat, partim sovint d'un principi erroni. L'error que tot allò que sabem i hem vist al llarg de la nostra vida, també ho saben, ho han vist i ho recorden aquells que tenen més o menys la nostra edat. L'error que allò que va passar anys abans que naixéssim és conegut i recordat per aquells que ho van viure. I l'error què, gràcies a Google i al coneixement de les eines que hom pot trobar a la xarxa, també deu haver estat vist i conegut per aquells que són més joves.

Aquest error segueix provocant-me sorpreses. Com la de trobar un preocupant dèficit de memòria durant la lectura d'un editorial publicat a La Vanguardia el 27.06.2024 (1) i en la bateria d'articles que el van acompanyar o precedir en aquest diari. Uns articles on s'atacava l’Ajuntament de Barcelona i els seus problemes amb la justícia per la manera en què s'havia aprovat la reurbanització de la Via Laietana: històricament, una de les actuacions urbanístiques més cares, injustes, absurdes, salvatges i estúpides que la burgesia de Barcelona va emprendre durant la primera meitat del segle XX.

Voleu passejar pels carrers i carrerons desapareguts amb l'obertura de la Via Laietana? pic.twitter.com/t6OrgA3GPc

— Històries de Barcelona (@historiesdebcn) June 25, 2024

Personalment, crec que hauria estat suficient que l'autor de l'editorial i els autors dels altres articles recordessin l'article que Jesús Fráiz va publicar el maig del 2022 a La Vanguardia (2).

Just per aquells que no la coneguin, recomano la visita de la pàgina Web de Jesús Fráiz: La Barcelona de antes. I pel tema del post d'avui, alguns dels articles (punxa aquí) que l'autor ha escrit sobre la història de la ciutat que existia en l'espai ocupat per l'actual Via Laietana.

Seguint amb l'article publicat per Jesús Fráiz a La Vanguardia (2), hauria estat un detall recordar que el consistori actual, i el que el va precedir, no tenen cap altra intenció que la d'ampliar el parc temàtic de la ciutat, tot blanquejant la salvatjada que van fer els avantpassats de mols dels actuals denunciants:

Si les voreres fossin el doble d'amples, convidarien a passejar els ciutadans; si s'hi haguessin instal·lat grans firmes comercials, en lloc de córrer per desplaçar-nos-hi, passejaríem mirant aparadors i es podria aixecar el cap i gaudir dels edificis històrics que flanquegen ambdós costats del carrer.

Abans de la Via Laietana", el retrat d'una ciutat esborrada, TV3 Telenotícies, 07.07.2019

L'article de Jesús Fráiz (2) ens recorda que la burgesia que estava darrere d'aquella salvatjada, tenia el poder i els mitjans necessaris per demolir tots els edificis que calguessin, expulsar a tots els veïns que els fessin nosa i definir l'amplada de l'avinguda que li vingués de grat:

A banda de la calçada i les voreres que tindrien 40 metres, s'havia de deixar 20 metres més a cada costat per realitzar la construcció dels nous edificis que s'haurien de construir d'acord amb la importància de la nova via (...)

Per a la seva realització s'havien d'enderrocar 300 edificis, unes 2.199 cases i molts dels palauets particulars. Es calculava que l'obra podia afectar unes 2.500 famílies i unes 10.000 persones (...) Les protestes dels veïns i els intel·lectuals van ser nombroses, ja que cap no comprenia tanta destrucció per a l'obertura d'un trist carrer (...)

El 1879, es va aprovar la Llei d'Expropiació Forçosa per a tots els que es trobaven de lloguer i que van haver d'anar al carrer sense cap mena de compensació ni ajuda, La llei afavoriria la realització de l'obra. Amb el canvi de la llei el 1904, es va poder començar a desallotjar d'una manera ràpida els milers de persones que abarrotaven aquella part de la ciutat.

Els responsables d'aquella "operació urbanística" i aquells que ara intenten maquillar-la des del consistori municipal, comparteixen un enorme complex d'inferioritat que ha acabat subordinant des de ja fa massa temps la població de Barcelona a la imatge que la ciutat pugui projectar davant dels forasters que no hi viuen.

betevé - La recreació ideal del Barri Gòtic -Dani Cortijo- Història de Barcelona, YouTube, 08.04.2014

Tot aquest desgavell no va començar doncs amb les olimpíades. Va començar molt i molt abans. I si no t'ho creus, pots trobar a una descripció acuradament presentada a Wikipedia d'un nyap conegut amb el nom de Societat d'Atracció de Forasters (3).

Un dels més impactes més importants d'aquest preocupant complex d'inferioritat de la burgesia catalana el podem trobar en la destrucció dels barris de la ciutat per a millorar el seu atractiu vis-a-vis dels forasters i recordar als locals qui mama a la ciutat.

En el cas de la Via Laietana, el poder de destruir la vila popular per construir un carrer on ningú, més enllà dels pertorbats que van participar en aquella operació especulativa, va veure res que li recordés a Chicago. L'expropiació del passat medieval dels barris destruïts per crear un nou barri temàtic que no havia existit mai, i sobre la base del qual es van construir mites i llegendes urbanes que molts insisteixen encara avui a presentar-nos com la història de la ciutat.

Barcelona Memory - La invención del barrio gótico de Barcelona, YouTube, 23.10.2021

---

Lectures i informació complementària

• Barcelona Memory
• Revista Barcelona atracción. La Sociedad de Atracción de Forasteros y la promoción del turismo (1911). Archivo Histórico de la Ciudad de Barcelona. Barcelona.cat
• Dani Cortijo: El fals aqüeducte de la Plaça Nova, Altres Barcelones, 12.07.2009
• Dani Cortijo: La invenció del Barri Gòtic, una recreació contemporània amb objectius turístics, Altres Barcelones, 09.04.2014
• La Vanguardia - La Barcelona desaparecida, YouTube, 11.12.2014
• La Vanguardia - Las entrañas Via Laietana en Barcelona, YouTube, 27.05.2015
• Arxiu Fotogràfic de Barcelona, juny a octubre de 2019 - Exposició La ciutat dels passatges: Abans de la Via Laietana - Prospecte en PDF, Ajuntament de Barcelona, 18.06.2019
• Alonso Carnicer i Sara Grimal: "Abans de la Via Laietana", imatges d'una ciutat desapareguda, CCMA.cat/324, 07.07.2019
• Va passar aquí - L’obertura de la Via Laietana, betevé, 01.03.2020
• Juan Antonio Ortiz - Via Laietana, Calles Desaparecidas, Abertura y Construcción 1ª Parte y 2ª Parte, YouTube, 23.04.2020 y 209.04.2020

---

1. Jordi Juan: Colau pateix les elits, La Vanguardia, 27.06.2024
2. Jesús Fraiz Ordóñez: Los dramáticos orígenes de la Via Laietana. La Vanguardia, 17.05.2022
3. Wikipedia: Societat d'Atracció de Forasters

dw - misterios de la edad de piedra

Deutsche Welle Documental - Misterios de la Edad de Piedra (1/2), YouTube, 12.07.2018

Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Deutsche Welle Documental - Misterios de la Edad de Piedra (2/2), YouTube, 12.07.2018<

produir més energia o estalviar-la?

Definición de win-win³ pic.twitter.com/Be8DNUeAfS

— Javier Peña | Hope (@hope_enpie) April 3, 2024

jaume gallifa

Amb Jaume Gallifa al Café de l'Europe, 21.02.2024

@daveguasch

Temps era temps, la potència de càlcul dels ordinadors personals que just acabaven de sortir al mercat era molt limitada. Aquells que estàvem a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), utilitzàvem uns servidors del centre de càlcul de la universitat que, tot i ser molt més potents que els ordinadors personals, tampoc eren molt ràpids si els comparem amb els ordinadors de mitja i baixa gamma que tenim avui a casa. Així que,  els programes, o les aplicacions que utilitzàvem per a la realització de complexos càlculs cartogràfics i d'estadística, podien prendre molts minuts, veure hores, fins que poguéssim arribar a veure els resultats.

Wikipedia Commons. MBlairMartin. Digital Equipment Corporation Video Terminal

Accedíem als servidors VAX-11 des de terminals VT100 (1) com el que pots veure a la imatge precedent. Aquests terminals es trobaven als centres de càlcul de diferents facultats del campus. El nombre d'alumnes i d'investigadors era gran i el de terminals limitat. S'havien de reservar, i no era fàcil fer-ho durant el dia, encara menys durant les hores lectives. Així que vaig agafar el costum d'anar a treballar durant la nit, preferentment a partir de les 22h00 o 23h00 al centre de càlcul de la facultat de Psicologia, més rarament al de la facultat d'Econòmiques.

Com ja t'he dit abans, podien passar molts minuts, veure hores, fins a arribar a poder veure els resultats. Així que, un cop havia entrat el codi, les dades i llençat l'execució del programa, no era rar que dediqués el temps d'espera a petar la xerrada amb els geeks i els nerds (2) que també treballaven al centre de càlcul durant la nit.

No recordo ni quin era el centre de càlcul ni quina va ser l'hora, però durant una d'aquestes pauses vaig petar la xerrada amb en Jaume Gallifa (3).

Image by Dim Hou from Pixabay

Al llarg de la meva vida, he tingut la sort de tenir molt bons amics. En Jaume Gallifa és un d'ells. Però amb una particularitat remarcable que fa molt especial la nostra amistat: no tenim gairebé res en comú! No compartim cap ideologia, ni cap gust musical, mai hem parlat de literatura, mai hem anat junts de farra, i ni tan sols hem parlat mai del Barça! I en l'àmbit professional, ell sempre ha estat més per Apple i jo per Linux, Android i Windows. Tampoc ens hem vist mai massa sovint. Però, sempre que ens hem necessitat, pel que sigui, hem trobat l'un en l'altre un suport incondicional.

El 1986, junt amb la llicència de Geografia per la UAB, vaig obtenir el diploma de Màster en informàtica per l'Institut d'estudis de microordinadors (IEM) del Col·legi Oficial d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya. Vaig acabar tan just de diners que, poc després, vaig haver de demanar un crèdit a La Caixa per comprar-me un ordinador personal.

Si el 1987 ja treballava com a professor ajudant del Departament de Geografia (UAB), el salari deixava molt a desitjar: no arribava a guanyar el que havia guanyat treballant com obrer a Danone el 1983!

Recordo que el juny del 1987 vaig comentar-li a Jaume Gallifa que l'IEM organitzava un curs d'AutoCAD que m'interessava molt seguir, però no m'acabava de decidir perquè seguia anant just de diners per matricular-me. No és solament que en Jaume Gallifa va donar-me els ànims i el coratge per matricular-me sinó que, unes setmanes després també ho va fer perquè seguíssim junts un curs sobre Sistemes Experts que organitzava el departament de Tècniques Quantitatives de Gestió de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona.

Feia poc que jo havia començat a sortir amb la que, encara avui, és la meva companya quan em va presentar a una noia suïssa amb qui ell havia començat a sortir i amb qui acabaria casant-se i marxant a viure a Suïssa. Vam perdre el contacte durant molt de temps.

Quan vaig decidir deixar la universitat, vaig dir-me que seria una bona idea anar a veure'l i conèixer les dues filles que havien tingut amb aquella noia. Vaig contactar amb ell i ens va acollir a Lausanne el novembre del 1991.

En assabentar-se que havia decidit deixar la UAB, va dir-me que, a l'empresa on ell treballava, feia temps que estaven buscant un expert en cartografia automàtica, i que gairebé tots els que hi havia al país estaven treballant a les universitats i politècnics en projectes de recerca. Va animar-me a postular per la plaça que seguia oberta, em va auxiliar com a traductor a les entrevistes, i vaig començar a treballar el maig del 1992. Vaig arribar amb un permís de residència d'1 any, però ens vam enamorar d'aquest país i ja no vam tornar mai a viure al país d'on havíem marxat.

Els anys van passar i sempre vam trobar almenys un dia a l'any per dinar junts o passar una tarda passejant a la riba del llac Léman, ficant-nos al corrent de la família, de la feina, etc. Els anys van seguir passant, va arribar la pandèmia i el meu càncer. Feia molt de temps que no ens vèiem i em va trucar el mes de gener d'enguany per tornar a veure'ns. Ho vam fer el mes de febrer, com pots veure a la imatge amb què he obert el post d'avui.

Recordo amb emoció la nostra retrobada al hall de la Gare CFF de Lausanne. Vam riure molt veient com ens havíem envellit. Ens vam ficar al corrent sobre les nostres vides, les famílies i, mentre dinàvem, em va explicar que s'havia convertit en soci d'una empresa: SHIFT Architecture (Cully, Suisse) (4) que es dedica a crear solucions d'arquitectura sostenible i a la utilització d'eco-materials en la construcció. També em va parlar dels altres dos socis de l'empresa: Pascal Oulevay, i un espanyol: Roberto Camarasa (5), un enginyer especialitzat en energia i en materials d'origen biològic que també té un màster en arquitectura per la Universitat de Lleida.

M'hauria agradat passar molt més temps amb ell, però jo havia de tornar a la feina i ell havia d'agafar un tren per anar a una reunió a Cully. Ens hem de tornar a veure!

---

1. Wikipedia: VT100 [en] [fr] [es] [ca]
2. Daniel Pardo: ¿Cuál es la diferencia entre un geek y un nerd?, BBC News Mundo, 24.06.2013
3. Jaume Gallifa: LinkedIn
4. SHIFT Architecture: Home page
5. Roberto Camarasa: LinkedIn

energies renovables i producció distribuïda

Le Monde - Le phénomène El Niño va-t-il aggraver le réchauffement climatique ?, YouTube, 06.08.2023

@daveguasch

Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Les energies fòssils i nuclear ens han permès aïllar-nos durant molts anys del clima i preocupar-nos solament d'una eventual manca d'energia en funció de la situació política a l'Orient Mitjà o dels eventuals accidents dels reactors nuclears.

Una de les coses que més em preocupa de com s'està duent endavant la transició energètica és que estem deixant progressivament les fonts d'energia que van provocar el canvi climàtic i estem passant a la producció massiva d'electricitat eòlica i fotovoltaica sense anticipar el risc que comporta la seva estreta associació amb el clima o, si ho prefereixes, amb el canvi climàtic.

La possibilitat de futures interrupcions en el subministrament d'electricitat no sorprendran aquells que ja tenen la dissort de viure a una certa distància de les zones metropolitanes: en realitat, les coneixen ja des d'abans que es fessin sentir els efectes de la transició energètica. Per a tots aquells que no les han viscut encara amb regularitat, podria ser interessant fer pinya amb aquells que ja les coneixen i començar a reflexionar en termes de sobirania energètica.

Branchés : De la voiture vers la maison, RTS - Formats Courts, 17.02.2024

Una sobirania energètica que començaria a casa de cadascun. Per exemple, produint in situ l'electricitat, i acumulant-la a bateries domèstiques, o emmagatzemant pèl·lets que serien utilitzats com a combustible de calderes que alimentarien en aigua calenta la calefacció o l'aigua sanitària. Hi ha un llarg etcètera de possibilitats que avui deixaré de banda.

Deixa'm donar-te un parell d'exemples dels problemes en la producció d'electricitat renovable que hom va viure en 2023 i que estan estretament lligats a un fenomen climatològic periòdic del qual, com has vist al vídeo amb què he obert el post d'avui, hom sap molt menys del que s'acostuma a dir: El Niño, també conegut per l'abreviació ENSO, de l'anglès de El Niño-Southern Oscillation (1).

Photo de Harry Cunningham @harry.digital

Segurament estarem d'acord si et dic que em sembla lògic construir parcs eòlics enllà on hi ha més vent, instal·lant enormes turbines eòliques amb la finalitat d'obtenir la màxima producció amb un cost reduït. També podem considerar normal que, quan el vent no bufa amb prou força als indrets on estan implantats aquests parcs, no arribi a moure les enormes pales d'aquells aerogeneradors, baixi la producció d'electricitat i, a causa la llei de l'oferta i la demanda, s'apugi el preu de l'electricitat. Això és exactament el que va passar durant els vuit primers mesos del 2023, a causa d'unes velocitats del vent inusualment baixes causades pel fenomen d'El Niño, que van fer que la generació eòlica dels Estats Units baixés més d'un 4,5% (2).

Photo de Pixabay

Segurament també estarem d'acord si et dic que em sembla lògic construir parcs solars enllà on hi ha més insolació i també suficient espai per optimitzar la producció d'energia solar gràcies a la instal·lació de milers de panells solars, amb la finalitat d'obtenir la màxima producció amb un cost reduït. Ara bé, quan ens trobem davant d'una situació meteorològica caracteritzada per una inestabilitat que provoca baixes pressions i l'acumulació de núvols, també podem estar d'acord en el fet que els parcs solars que es troben implicats reben una insolació inferior a la mitjana habitual, i en què aquesta disminució es tradueix en una producció elèctrica inferior a l'habitual que, quan es compensa amb la crema d'hidrocarburs, es tradueix en una pujada dels preus i de les emissions. Aquesta és la situació observada a finals del mes de novembre del 2023 a la costa occidental dels Estats Units (3).

El Niño escalfa l'aigua de l'oceà Pacífic oriental tropical, i provoca un corrent que dona lloc a un augment dels núvols al sud i el centre dels Estats Units. Durant els hiverns d'El Niño, grans àrees dels Estats Units continentals tenen tendència a experimentar una irradiància reduïda. Califòrnia, el sud-oest, el mig oest, el sud-est, i Mèxic en particular, tenen condicions més ennuvolades en comparació amb la mitjana. Per contra, grans àrees del nord-oest del Pacífic i el Canadà tendeixen a rebre una irradiació superior a la mitjana.

Hybrid Wind and Solar Electric Systems, U.S. Department of Energy

I ara deixa'm donar-te un exemple. Probablement també estarem d'acord si et dic que l'actual potencia de càlcul que tenim en les eines informàtiques que utilitzem cada dia té més a veure amb una informàtica distribuïda -milers d'ordinadors en xarxa a un DataCenter connectat amb desenes o milers d'altres DataCenters- que no pas en disposar d'enormes superordinadors.

Si estem d'acord en tot el que t'acabo d'exposar, potser també ho estarem si et dic que el concepte de la infografia del departament d'energia dels USA que pots trobar amunt seria una bona idea si l'apliquéssim tant en residències aïllades com als edificis de les nostres ciutats, fent part d'una xarxa elèctrica distribuïda que podria ser gestionada per empreses públiques regionals o municipals.

Sense posar en qüestió la construcció dels grans parcs solars i eòlics, estic convençut que la idea que podem trobar a la infografia del departament d'energia dels USA seria un bon complement per la seguretat de la xarxa elèctrica.

Deixa'm afegir que no tinc res en contra de la idea d'incloure un generador si admetem que aquest només seria una eina auxiliar destinada a cremar biocombustible (o biogàs) quan la producció elèctrica generada per les turbines eòliques o les plaques solars no fos suficient per a les necessitats domèstiques. En realitat però, les declinacions que hom podria aplicar al disseny de la infografia són molt grans.

El disseny d'una xarxa distribuïda per assegurar l'aprovisionament en electricitat durant els fenòmens climàtics més extrems, però també destinada a assegurar la sobirania energètica són una necessitat i hauria de començar a ser estudiada i legislada quan abans millor.

---

1. Wikipedia: El Niño [en] [fr] [es] [ca]
2. Gavin Maguire: US wind power generation breaks out of summer doldrums, Reuters, 08.09.2023
3. U.S. solar has less thanks to give, as El Niño pattern develops, PV Magazine, 24.11.2023

barcelona's grid design and the future

Everything Explained - Why Barcelona's Grid Design is Saving it's Future, YouTube, 02.02.2023

@daveguasch

Si al post que vaig publicar el 18.01.2024 et parlava de les illes de calor a la ciutat de Barcelona (1), el vídeo amb què he obert el post d'avui ens explica que el clima va ser una de les grans preocupacions d'Ildefons Cerdà (2) quan va dissenyar l'urbanisme d'allò que avui coneixem com l'Eixample de Barcelona.

Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.

El vídeo, publicat per Everything Explained, està força ben documentat i encara més ben explicat. Però comparteix el mateix problema que molts altres articles i vídeos que es van publicar abans arreu del món: l'experiència de les superilles (eng. superblocks) havia impressionat tant als seus admiradors, que a ningú li podia entrar al cap que els ciutadans de Barcelona decidirien amb el seu vot el retorn al consistori d'aquells que defensaven destruir-les i tornar al model urbà anterior.

Res de nou a la ciutat de Barcelona. Com pots veure al vídeo amb què he obert el post d'avui, aquell Eixample del qual tan orgullosos estan els seus ciutadans, no té gran cosa a veure amb el disseny inicial d'Ildefons Cerdà. No, aquells carrers tan amplis no eren una premonició de l'arribada en massa de l'automòbil i les seves illes no eren terrenys destinats a la construcció de pàrquings i tallers.

Però no m'agradaria ser injust amb ningú. Perquè gràcies a aquells que en el passat van carregar-se el disseny inicial de Cerdà, als que més tard van decorar els seus límits amb els blocs dels barris de la perifèria i a aquells que en el present tenen com a objectiu carregar-se les superilles, els investigadors podran seguir fent mesures sobre els efectes del fenomen de l'illa de calor en les temperatures de la ciutat.

---

1. Veure Onades de calor, arquitectura i urbanisme, publicat en aquest blog el 18.01.2024
2. Veure Barcelona i la memòria històrica - Narcís Monturiol, publicat en aquest blog el 20.10.2019

onades de calor, arquitectura i urbanisme

Leaf of Life - How This Desert City Stays Cool With An Ancient Air Conditioning System, YouTube, 18.06.2023

@daveguasch

Fent una neteja d'articles que havia anat guardant per a llegir un dia que tingués temps, vaig trobar un article publicat el mes de novembre del 2023 a La Vanguardia que parlava de les illes de calor a les ciutats (1).

De manera molt i molt resumida, les illes de calor són unes zones a l'interior de les ciutats que, durant la nit, registren una temperatura més elevada que les de la perifèria i el medi rural que envolta les ciutats. Aquest fenomen s'explica en part per la irradiació de la calor acumulada durant el dia per les grans superfícies d'asfalt i del ciment dels edificis de les ciutats, que s'afegeixen a les activitats pròpies d'aquestes que també generen calor com, per exemple, el trànsit rodat, les activitats industrials o els aparells d'aire condicionat.

Aquest article, de lectura recomanada, contenia alguns comentaris de Javier Martin-Vide, a qui jo tenia per jubilat, però que l'article presenta com a catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona. Bàsicament, l'article explica, amb gràfics i dades, un fenomen que coneix gairebé tothom que ha viscut a una ciutat com Barcelona:

El ciment i l'asfalt irradien la calor absorbida durant les hores de sol i fa que la temperatura nocturna augmenti de manera considerable: pot haver-hi al voltant de cinc graus de diferència entre una zona i una altra a la ciutat.

Aquest article em va recordar que un antic company de despatx a la Universitat Autònoma, i més endavant, un gran amic: Joan Sabí, havia passat moltes nits recopilant informació sobre aquest fenomen amb Martin-Vide i altres membres d'un equip d'investigadors, d'això ja fa molts anys (2).

A més de portar-me bons records d'en Joan Sabí, que ens va deixar un 11 d'octubre del 2003, a l'edat de 55 anys, l'article també em va recordar una conversa que vaig tenir mentre dinàvem amb un company iranià a la cafeteria de l'empresa on treballo.

Estàvem en ple estiu a Lausanne i feia calor, molta calor, a un edifici ben equipat per resistir el fred de l'hivern, però que no està equipat per les temperatures superiors als 30°C que feia dies que patíem. A un moment donat, un altre company que menjava amb nosaltres va dir que, si no arribàvem a aturar el canvi climàtic hauríem d'anar pensant seriosament a demanar a l'empresa que instal·lés aparells d'aire condicionat.

Va ser llavors que el company iranià ens va parlar dels antics badgirs (3) que encara es podien trobar en moltes ciutats del seu país. Uns dispositius arquitectònics de disseny passiu que permeten esmorteir la gran variació tèrmica entre el dia i la nit, arribant a assolir una temperatura mitjana propera al confort higrotèrmic a l'interior dels edificis.

Roland Dehghan Kamaragi: L’étude du Badgir : le savoir vernaculaire et le numérique au service de la transition énergétique !, YouTube, 23.01.2022

Jo ja n'havia sentit parlar, però el vídeo que ens va enviar a la tarda per mostrar-nos amb imatges el que ens havia explicat al migdia -és el vídeo amb què he obert el post d'avui- va despertar tot el meu interès. Vaig seguir llegint alguns articles quan trobava un moment per fer-ho. Però, si vols saber-ne un parell de coses més, just per començar, et proposo que et miris el vídeo que pots trobar aquí al damunt: és molt lent, però brutal! També et proposo que li donis un cop d'ull als articles de Wikipedia que et passo a la bibliografia.

Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió amb les llengües dels vídeos seleccionant la teva llengua de preferència

Ara que ja hem vist els vídeos que ens expliquen com la concepció adequada dels edificis -no era el tema, però podem ampliar-lo al traçat i l'amplada dels carrers- permet reduir els efectes de les altes temperatures sense consumir un kW d'electricitat. Una manera d'enviar a les deixalles l'arrogància que ens fa considerar com obsolets tots els coneixements que van acumular durant segles aquells que van viure en aquest planeta abans que nosaltres ho féssim.

Un cop feta aquesta tasca, et proposo tancar el post d'avui amb un vídeo de Deutsche Welle que ens dirà algunes coses més sobre les solucions tradicionals, però també les més actuals, que existeixen per fer front a les onades de calor que patirem els anys vinents a causa del canvi climàtic.

Només et demano que, quan tornis a constatar l'admiració que arreu del món van provocar les superilles que va fer l'anterior consistori de la ciutat de Barcelona, no t'oblidis d'aquells que van lluitar el que no està escrit per eliminar-les. I ja que hi som, també et proposo que donis un cop d'ull al portafolis de projectes -bàsicament en Extrem Orient- de l'empresa Kanopea Architecture Studio, mencionada al vídeo.

DW Planet A - How to cool our homes (even without ACs), YouTube, 04.08.2023

---

1. Laura Aragó: El calor mata más que el frío en España: consulta el riesgo según la zona donde vives, La Vanguardia, 11.11.2023
2. Javier Martín Vide, Mercedes Marín Ramos, María Carmen Moreno García, Carles Carreras Verdaguer, Joan Sabí: Modificaciones térmicas en las ciudades. Avance sobre la Isla de Calor en Barcelona, Documents d'anàlisi geogràfica, ISSN 0212-1573, ISSN-e 2014-4512, Nº 17, 1990, pàgs. 51-77
3. Wikipedia: Windcatcher [en] [fr] [es] [ca]

échappées belles - catalogne, l'espagne inspirée

Echappées belles - Catalogne, l'Espagne inspirée, YouTube, 09.05.2022

@daveguasch

La Catalogne est loin de se résumer à Barcelone, sa capitale. Cette région de l'Espagne est divisée en comtés (comarques) ayant retrouvé leur autonomie depuis le retour à la démocratie du pays dans la fin des années 1970. La Catalogne regorge de magnifiques paysages très divers. Si elle est forte de traditions gastronomiques et culturelles très vivaces, cette région est aussi marquée par son modernisme dans l'architecture et dans l'art.

Sophie Jovillard arpente les rues de villes et de bourgs moins connus, comme Reus, la ville natale d'Antoni Gaudí, l'architecte de la célèbre et toujours inachevée Sagrada Família.

passejant per valència

València, vista interior del Mercat Central. Magnífica fotografia. pic.twitter.com/1eKYFMRx6A

— @PassejantVLC (@PassejantV) July 25, 2023

@daveguasch

Hi ha un compte a Twitter que m'agrada visitar sovint, al que recentment m'he abonat i pel que et recomano fer un tomb: Passejant per València (@PassejantV) que respon al que hom espera d'ell després de la lectura de la seva presentació: Curiositats històriques i documents gràfics dels més de dos mil anys d'història de Valentia Edetanorum (1), Madinat al-Turab (2), Balansiya (3) i València - Cap i casal (4).

Pots completar aquesta visita amb la d'aquesta pàgina web: Passejant València amb ulls curiosos, amb la presentació que en fa d'ella el seu autor: Luis de Manuel i un índex que et permetrà descobrir articles molt interessants sobre el passat fascinant de la ciutat. Per no donar que un exemple, la ressemblança de les portalades i els patis d'alguns antics palaus de la ciutat de València amb alguns que pots trobar a Barcelona, m'ha deixat bocabadat.

---

1. Wikipedia: Valentia Edetanorum [en] [fr] [es] [ca]
2. Madínat at-Turab fou el nom amb que era coneguda coneguda la ciutat durant els foscs segles VIII, IX i XI, que vol dir 'ciutat del fang' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en què es trobava (font: Wikipedia - Balànsiya
3. Wikipedia: Balànsiya [en] [fr] [es] [ca]
4. Wikipedia: València [en] [fr] [es] [ca]