Thursday, February 28, 2019

com ens hem de veure ...

ConBotasSucias - Barón Rojo - Trailer de la película, Youtube, 10.01.2012

Farà cosa d'un parell de mesos, vaig caure per casualitat sobre una notícia publicada el 22.07.2012  al magazín Insonoro sobre la fi dels treballs de muntatge d'una pel·lícula sobre una banda de heavy espanyola: Barón Rojo: La productora Flip Flop Audiovisual ha concluido el montaje de la película sobre los madrileños Barón Rojo.

El que més em va impressionar no va ser llegir que, just acabat de muntar, el film ja es trobava en procés de selecció en diversos festivals de cinema, nacionals i internacionals. Tampoc veure al trailer a un dels membres de la banda afaitar-se les celles amb una Gillette. Ni escoltar els comentaris carregats de filosofia dels membres de la banda i els seus fans al llarg del trailer.

El que em va impressionar de debò, va ser llegir que el muntatge del film: Barón Rojo. Larga vida al Rock & Roll (2012) l'havia fet una productora madrilenya anomenada: Flip Flop Audiovisual SL, de la que és administradora una bona companya amb qui vaig compartir classes a l'UAB i altres coses que ara no ve al cas mencionar.

Feia la tira d'anys que no sabia res d'ella sinó que, a part del muntatge de films de bandes heavies, també havia treballat com assistent parlamentària i documentalista per al Grup Parlamentari Català al Congrés dels Diputats, a una època en què aquest estava dirigit pel Phil Collins de la banda: en Josep Antoni Duran i Lleida.

De Barón Rojo encara feia molt més temps que no en sabia res, així que vaig decidir buscar alguna cosa a Youtube que em pogués explicar perquè no havia tingut mai gens d'interès per una banda que, segons els seus membres, havia venut més milions de LP's que l'Arévalo K7's a les gasolineres.

Vaig trobar la resposta en aquest play-back de "Aplauso", un programa de TVE presentat per un individu autodenominat José Luis Fradejas, sempre ben protegit per l'esbart dansaire del Colegio de los Salesianos i els seus fans: tothom lluint un remarcable vestuari patrocinat per una coneguda marca de texans valenciana i El Corte Inglés.

Los Rockeros van al Infierno Baron Rojo, Youtube, 13.11.2006

Wednesday, February 27, 2019

goodbye google+ - welcome twitter

Source Larry Kim: Goodbye, Google+: Social Network Broken Into Streams and Photos Products , wordstream.com, 09.04.2018
A finals de gener vaig rebre un mail de Google que em recordava l'anunci, un mes abans, de la seva decisió d'aturar Google+ l'abril del 2019. Segons el planning, a partir del 4 de febrer, ja no es podrien crear nous perfils, pàgines, comunitats o esdeveniments. I a partir del 2 d'abril tancaran comptes, pàgines i començaran a suprimir els continguts. Els déus d'Internet ens recordaven que estem autoritzats a descarregar i a guardar el nostre contingut, a condició que ho fem abans del mes d'abril. I ens tranquil·litzaven recordant-nos que no està previst suprimir les fotos i els vídeos desats a Google Fotos. Molt agraïts!

Què hi farem! Em sap greu perquè la darrera vegada que vaig veure funcionar el comptador de visites havia passat de llarg les 500.000 !!!  Entre els seguidors que hi tenia em va sobtar trobar a Engie, The Watchers i un director general del departament d'Energia a l'UE: Dominique Ristori, amb qui havia bescanviat alguns missatges lligats a coses que havíem publicat. I tot i que havia altra penya lligada al tema de l'energia, no t'amagaré que també hi havia un sonat que es dedicava a publicar fotos de noies nues que esperava que li comentés, la nigeriana de rigor i una francesa que viu al Marroc i tenia unes ganes compulsives de casar-se. També hi havia un alemany apassionat pels cotxes de carreres amb qui, per un motiu que no et sabria explicar, petàvem de tant en tant la xerrada. Cosa que mai no vaig fer amb un indonesi amb qui no compartia la seva passió pel mobiliari d'interior i no deixava de donar-me la brasa amb el tema.

En fi, que vaig començar a mirar-me les alternatives. Cap de les proposades per Dan Price a un recent article publicat recentment a MakeUseOf m'havien fet el pes. Tampoc Instagram, on he deixat la pàgina oberta pel dia que em torni a dedicar a fer fotos, però res més. No més que Pinterest ... que només utilitzo molt de tant en tant per a guardar algunes imatges que m'hagin cridat l'atenció, però no el veig com una alternativa ni a Google+ ni al compte que tinc obert a Pearltrees.

Sobre Facebook, per no anar per quatre camins, dir que Mark Zuckerberg no és sant de la meva devoció. A més, que no m'agrada crear-li problemes a gent que te un compte amb el mateix nom i cognom, com per exemple un amb tio amb barba de Sabadell de qui, la penya que fa segles que no sap res de mi, podria pensar que és el meu fill. I si el contacten i comencen a explicar-li anècdotes sobre el seu pare, podria no prendre-ho bé. Millor evitar aquest tipus de situacions.

Malgrat haver estat a punt de morir de riure amb un vell article que Stuart Heritage havia publicat a The Guardian: Twitter for dummies: a guide to the social network that still confuses us, vaig decidir seguir el consell d'en @raf_jaime i obrir un compre a Twitter. Vaig estar a punt de deixar-ho córrer quan vaig rebre una metrallada de pàgines de publicitat, entre les que em van impressionar molt especialment: @SMP_PSL, @incredibleindia o @CGTNOfficial.

Fa uns dies que estic fent proves a Twitter i, després de haver bloquejat una pila de penya i de publicitat, he vist que un tweet que vaig publicar el passat 22.02.2019 ha rebut ja més de 8.000 visites, entre elles la d'un tio apassionat de Tesla que viu a l'estat de Colorado i amb qui he bescanviat alguns missatges. En fi, que m'està agradant el resultat i, pràcticament, he decidit quedar-me.

Doncs això, que goodbay Google+, welcome Twitter i si us passeu per la pàgina, doncs ja ens farem followers. Això sí, recordeu que només l'utilitzaré per a publicar el que vagi trobant interessant i que no em barrejaré en cap discussió amb penya que no conec de res i que no tingui cap interès en conèixer.

Tuesday, February 26, 2019

sense la música la vida seria un error ...

Steve`n`Seagulls - You Shook Me All Night Long, Youtube, 16.03.2015
Fa gairebé un any recordava en aquest bloc les nits que havia passat al garatge de casa dels meus pares, preparant exàmens i treballs amb el meu adorat Sinclair ZX Spectrum, mentre escoltava una emissora del Vallès que fa molt de temps que va deixar d'existir i de la que he oblidat el nom (1).

D'allò fa molts i molts anys. Però és un costum que encara tinc. A casa, però també a la feina, des que la generalització de l'Open-plan office (2) fes impossible concentrar-se mentre hi ha un munt de penya xerrant pel phone, en visió-conferència o senzillament parlant.

A la feina normalment escolto la música que he carregat al mòbil. Fora de la feina també escolto la ràdio. Conscient que tots tenim els nostres gustos i que aquests canvien amb el temps, avui et volia proposar donar un cop d'ull a les emissores de ràdio per internet que pots trobar a la pestanya radio (3) que encapçala aquest bloc. No són les úniques emissores que escolto, clar: de tant en tant també m'agrada passejar-me per Radio Garden i escoltar emissores locals de la primera vila que em passa pel cap.

Tornant a la llista dels enllaços de la pestanya radio, també t'he de confessar que, ara mateix, escolto més sovint són Fréquence Banane (4) i les que pots trobar a les rubriques: Bluegrass/Country i Celtic que no pas les altres.

També escolto els temes que he anat marcant al meu canal youtube. Però t'he de confessar que no passo gaire temps a netejar els vídeos que van esborrant gràcies a les lleis del copyright i ho tinc tot força desorganitzat.

Deixa'm afegir que, quan vull veure vídeos de youtube, darrerament l'he agafat el gust a fer-ho des de Music Songs Player, una pàgina a la que et recomano donar-li un cop d'ull. A menys clar, que et defenguis molt millor que jo en xinès, i prefereixis: Yinyuetai, de la que ja et vaig parlar fa temps (5).

Friedrich Nietzsche va dir que, sense la música, la vida seria un error. Probablement els trilobits i els dinosaures no estarien d'acord amb una afirmació tan reduccionista i antropocèntrica sobre el concepte de la vida. Però com afortunadament nosaltres n'hem de fer res de si estaven d'acord o no, et proposo que seguim escoltant la ràdio. 


  1. Gary Moore - Whiskey in the Jar, publicat en aquest bloc el 04.05.2018
  2. Wikipedia: Open plan 
  3. Llista de les meves emissores de ràdio preferides, en aquest bloc.
  4. Veure, per exemple, Fréquence Banane - La radio dels campus, publicat el 18.05.2018 en aquest bloc
  5. Dixie Chicks - Lil' Jack Slade at Yinyuetai, publicat en aquest bloc el 05.04.2018

Monday, February 25, 2019

kilmaine saints - whiskey blues & faded tattoos

Kilmaine Saints - "Whiskey Blues & Faded Tattoos", Youtube, 02.02.2018

Un dels rars vídeos decents que he trobat d'aquesta banda de Pennsilvània, que es defineix a si mateixa d'aquesta manera: Kilmaine Saints is a band formed on good whiskey and bad intentions. També es defineixen 'modestament' com una explosive Celtic rock band from central PA.

No toquen exactament l'estil de rock cèltic que més m'agrada però, tret de que es altament recomanat sortir corrent quan agafen una gaita, no sonen malament. De totes maneres, no deixo de pensar en un grup de vells amics de l'institut que s'han ajuntat per acabar la seva carrera musical d'una manera més o menys digna.

Voldria destacar molt en particular el cantant, una mena de Clark Kent, posant-se i traient-se les ulleres, el profe d'història amb un kilt i uns mitjons remarcables i també la senyora del violí, digna d'admiració i que no acabo d'associar amb les bad intentions que defineixen el grup.

Just per acabar, dir que no entenc massa bé què fa el transportista de Viladecans fent de bad boy al casting, però imagino que és un vell amic de la banda que volia sortir al vídeo.

Els pots trobar a la seva home page, al seu canal Youtube i a Facebook.

Sunday, February 24, 2019

the carbon capture through the management of world’s forests


Wildfire by skeeze CC BY-NC 2.0

El passat 21.02.2019 et presentava diversos projectes de captura del CO2 atmosfèric mitjançant la plantació de milers de milions de nous arbres (1). Però abans d'anar més endavant amb aquest tipus de projectes crec que val la pena alliberar-nos d'alguns estereotips (2) amb l'objectiu de gestionar millor les masses forestals que ja tenim.

Gestió sostenible del bosc als països  desenvolupats

Un dels primers estereotips és el d'associar els incendis forestals a una catàstrofe ecològica. A l'àmbit acadèmic dels USA fa temps que es defensa que el foc és un agent essencial en la gestió i l'evolució de la majoria d'ecosistemes forestals. (3). Als climes mediterranis d'arreu del món, les espècies vegetals s'han adaptat fins a un punt en què no existirien sense la presència del foc.

Si hom deixa al bosc renovar-se de manera natural, els incendis no serien necessàriament el seu enemic, car permetent el seu creixement en densitat en el moment en què allibera l'accés a la llum del sol als arbres joves, sobre un sòl enriquit amb les cendres dels vells i lliures de les plagues d'insectes que els amenaçaven, permetent el seu ràpid creixement en un entorn molt més saludable (4) i capturant molt més CO2 del que acumulava el vell bosc precedent.

I no és solament que un incendi forestal pugui, a terme, representar un nou esclat del món vegetal, sinó que ho és també per la fauna adaptada als incendis (5). Des d'un punt de vista de la regeneració del bosc, la importància de la tala destinada a la producció d'energia i els incendis controlats s'obren pas als USA (6).

Estic defensant la gestió del bosc a través dels incendis naturals o provocats?  No a Europa o, més precisament, no a Suïssa. Per exemple, en el cas de la gestió dels boscos de l'Estat de Vaud, la gestió està molt allunyada de la idea que es té a Catalunya sobre la neteja del bosc com a mesura per a garantir la seva salut. Aquí, la estratègia seguida és la tala selectiva dels arbres vells per deixar plaça als joves. Hom considera que els arbres vells caiguts i la fusta morta són un indicador d'un ecosistema forestal sa. Ambdós promouen la diversitat d'espècies, incloent líquens, fongs, insectes, molses i ocells. Protegeixen contra la caiguda de roques i allaus mentre una nova generació d'arbres està creixent. A causa de la seva estructura esponjosa, la fusta morta és un dipòsit d'aigua per a diverses plantes, com molses o arbres joves. Una part del carbó emmagatzemat a la fusta morta s'integra gradualment en el sòl durant el procés de la seva descomposició, ajudant així a mantenir la fertilitat dels sòls forestals ... (7)

Estem davant d'un fenomen complex. D'una banda estic convençut de què rejovenir el bosc és un procés positiu en la balança de la captura del CO2 però és un procés molt lent i, al punt on hem arribat respecte a les emissions, no estic molt convençut que sigui una bona idea agreujar-les amb les noves emissions que anirien lligades als incendis.

Altrament, la gestió del bosc a l'Estat de Vaud em fa recordar un estudi que van portar a terme en 2016 investigadors del CNRS francès (8), on s'afirmava, des de fa 250 anys, els boscos europeus han estat una font neta d'emissions de CO2, contribuint a l'escalfament climàtic en lloc de mitigar-lo. L'alliberament del carboni emmagatzemat a la fullaraca, la fusta morta, i els dipòsits de carboni del sòl als boscos gestionats pels estats haurien estat, segons els investigadors, un factor clau que ha contribuït a l'escalfament climàtic. Protegir els gegants que no deixaven prou llum pels arbres joves, molt més eficients en l'emmagatzemament del CO2, no hauria estat doncs una bona idea. La gestió del bosc de l'Estat de Vaud aniria doncs en una bona direcció, segons els nostres coneixements actuals.

Gestió sostenible del bosc als països en desenvolupament 

Del que no estic molt convençut és de què pagar a altres països perquè facin el que tu no fas a casa teva sigui una bona idea. Estic pensant en projectes com REDD (9) que, identificant la desforestació a un 20% de les emissions mundials dels gasos d'efecte hivernacle i estimant que la major part d'aquestes emissions estan associades a la desforestació en set països tropicals, inclosos Brasil i Indonèsia, té com a objectiu transferir unes subvencions destinades a una gestió sostenible dels boscos als països en vies de desenvolupament. Sobre el paper, la idea seria que una gestió forestal deficient, com ara la tala o incendis indiscriminats, seria menys rendible que una alternativa sostenible.

Tot i que es tracta d'una imatge del món que té més de 10 anys valdria la pena que, abans de responsabilitzar de les emissions als països en desenvolupament, no ens oblidéssim de la nostra responsabilitat visionant les imatges espectaculars que va publicar la NASA en 2014 sobre les emissions de CO2 al llarg d'un any i arreu del món. Unes imatges que ens mostren que, a l'hemisferi nord, amb l'arribada de l'hivern els pics de CO2 són espectaculars. Quedaria molt bé dir que és a causa de la pèrdua de les fulles dels arbres, però segur que tots estem pensant en els nostres confortables sistemes de calefacció.

NASA Goddard: NASA | A Year in the Life of Earth's CO2, Youtube, 17.11.2014

Tornant als projectes REDD (cf. 9) dels que et parlava, el cas més conegut seria el del compromís de pagament en 2010 de més d'1 miliard de USD de Noruega a Indonèsia a canvi de la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 26% en l'horitzó 2020 (10). La realitat és que, entre 2010 i 2015, Indonèsia va perdre un total de 9,9 milions d'hectàrees de cobertura forestal (Brasil va perdre un total de 14,4 milions d'hectàrees durant el mateix període).

Reconèixer que els incendis de l'any 2015 van costar a Indonèsia 16.000 milions de dòlars i van deixar a més de 500.000 persones afectades per malalties respiratòries (11), no hauria de fer oblidar que, si l'any 2000 Indonèsia destinava quatre milions d'hectàrees a la producció d'oli de palma, aquesta superfície ja era d'11,9 milions d'hectàrees en 2017 i que vastes zones de la selva han estat destruïdes i els boscos i torberes d'Indonèsia s'han convertit en una de les més altes fonts d'emissions de gasos d'efecte hivernacle del món (cf. 10). Però millor que abans d'acusar a Indonèsia del que sigui, mirem on estaven destinades les exportacions de l'oli de palma i ho comprovem mirant la composició dels productes que tenim guardats als armaris de la nostra cuina.


Enguany, segons la premsa de Singapur (12), el govern noruec hauria fet un primer pagament de 20 milions de dòlars al govern d'Indonèsia en constatar un descens del 60% de la desforestació del seu bosc primari des del 2017. Més enllà de respondre a una gestió sostenible dels recursos forestals, les causes de la disminució de la desforestació estarien associades a una situació climàtica que ha reduït el risc que es reprodueixin els incendis forestals catastròfics de 2015, també als baixos preus de l'oli de palma, que van reduir els incentius per expandir les plantacions destinades a la seva producció.

Malgrat això, des del govern noruec s'ha decidit donar suport a les polítiques de gestió forestal sostenible en curs, vigilant molt de prop la seva aplicació i els seus resultats. Mentrestant, fa uns dies que a Repsol estaven molt contents de poder seguir augmentant les emissions gràcies a la descoberta a Indonèsia del pou més gran de gas dels últims 18 anys (13).

Així doncs, mentre que els noruecs paguen a Indonèsia per a fer baixar les emissions de CO2 i que els espanyols pagaran també al mateix país per a seguir incrementant-les, el jovent es manifesta per a demanar més maduresa als adults que estan portant el nostre planeta a la catàstrofe (14). Naturalment, hom no pot descartar la probabilitat de que a Indonèsia prenguin als europeus com idiotes.

I mentre els humans seguim discutint, la tundra es va transformant a poc a poc en bosc boreal (15), alterant el delicat cicle del carboni existent fins ara. Però al mateix temps, recentment apreníem que un sol terratrèmol pot moure milions de tones de carboni a les zones de subducció més profundes de la Terra.

Menys explorada que la Lluna o Mart, és el cas de la Fossa de Japó, a 6 km per sota de la superfície de l'oceà, que hauria acumulat més d'1 milió de tones de matèria orgànica durant el terratrèmol del 2011 a la costa de Tohoku. Comparats als 4 milions de tones de carboni que cada any van a parar al mar des de les muntanyes de l'Himàlaia a través dels rius Ganges-Brahmaputra, és un volum molt important. Sobre com es produeix la transferència d'aquestes enormes masses de matèria orgànica no se sap encara gran cosa, tot i que hom pot avançar com hipòtesi que aquests paquets de sediments troben un camí relativament ràpid cap a l'interior de la Terra, des d'on eventualment es podrien tornar a alliberar a l'atmosfera com a diòxid de carboni durant les erupcions volcàniques. 


  1. The carbon capture through massive restoration of world’s forests, publicat en aquest blog el 21.02.2019
  2. Wikipedia: Estereotip 
  3. Jack Ainsworth & Troy Alan Doss: Natural History of Fire & Flood Cycles, presentation to the Post-Fire Hazard Assessment Planning and Mitigation Workshop at the University of California, Santa Barbara, August 18, 1995
  4. Alison Moodie: Trees of life: tiny beetles turn Californian forests into tinder for energy, The Guardian, 19.06.2016
  5. Justin Gillis: Let Forest Fires Burn? What the Black-Backed Woodpecker Knows, New York Times, 06.08.2017
  6. Molly Peterson: Why California's Best Strategy Against Wildfire Is Hardly Ever Used? KQED Public Media for Northern CA, 16.07.201 
  7. Etat de Vaud: Bois mort || Environnement-Forêts-Questions fréquentes
  8. NAUDTS, Kim (2016): Europe’s forest management did not mitigate climate warming. Science 05 Feb 2016. Vol. 351, Issue 6273, pp. 597-600. DOI: 10.1126/science.aad7270 
  9. REDD: Protecting climate, forests and livelihoods, International Institute for Environment and Development.
  10. Chris Lang: After seven years, Norway’s US$1 billion REDD deal in Indonesia is still not stopping deforestation, REDD Monitor, 28.12.2017
  11. Michael Taylor: Norway starts payments to Indonesia for cutting forest emissions, World Economic Forum, 19.02.2019
  12. David Fogarty: Norway to pay Indonesia for emission cuts after big drop in deforestation in 2017, The Straits Times, 22.02.2019
  13. Conchi Lafraya: Repsol realiza el mayor descubrimiento de gas en Indonesia de los últimos 18 años, La Vanguardia, 19.02.2018
  14. Richard Russell: The lessons infantile adults can learn from children go far beyond climate change, The Guardian, 22.02.2019
  15. Esprit Smith: The Arctic carbon cycle is speeding up, study reports, NASA, 06.08.2018
  16. Brandon Specktor: A Single Earthquake Can Move Millions of Tons of Carbon into Earth's Deepest Trenche, Live Science, 18.02.2019

Thursday, February 21, 2019

the carbon capture through massive restoration of world’s forests

source: jplenio in pixabay

Malgrat haver publicat en aquest bloc alguns articles sobre diverses estratègies orientades a la captura del CO2 (1) (2) (3), sempre he cregut que la manera més racional, més ràpida, més sostenible i també la més econòmica de reduir les emissions de l'atmosfera era tornar a portar el carboni al lloc d'on havia sortit.

Thomas Crowther (4), jove professor britànic de a ETH Zürich (5) i fundador del laboratori que porta el seu nom: Crowther Lab (6) defensava a una entrevista a The Independent (7) que "els arbres són la nostra arma més poderosa en la lluita contra el canvi climàtic". Crowther afirma que al món hi ha espai per plantar 1,2 bilions de nous arbres i que aquests tindrien un impacte molt més gran en el medi ambient que la construcció de turbines eòliques o l'adopció de dietes vegetarianes. Actualment hi ha al món uns 3 bilions d'arbres que capturen l'equivalent de 400 gigatones de carboni. Si, segons Crowther, afegíssim 1,2 bilions de nous arbres, es podrien capturar centenars de gigatones suplementaries, l'equivalent a 10 anys d'emissions.

Fa poc la NASA ens deia que el nostre planeta és avui més verd del que ho era fa 20 anys (8): en particular la Xina i l'Índia. Al continent africà: a escala reduïda a Egipte (9) i a més gran escala gràcies al projecte The Great Green Wall (10), però també a Suïssa i, en general, a la zona boreal la superfície forestal està augmentant (11) (12) i, amb ella, la capacitat de capturar el carboni de l'atmosfera.

BBC News: Why is Africa building a Great Green Wall?, Youtube, 26.09.2017

Plantar més d'un bilió d'arbres pot semblar un esforç tècnic i econòmic brutal, però no impossible. Fa uns dies et presentava l'exemple xinès del Saihanba National Forest Park (cf. 8). Avui et proposo visionar el vídeo de la BBC que tens al damunt. Veuràs que, a la regió del Sahel, les plantacions d'arbres lligades a The Great Green Wall, no solament semblen tenir un gran impacte ambiental, sinó que estan transformant la vida de milions de persones. També que, a Austràlia ha començat un programa per la plantació de milions d'arbres per a combatre el canvi climàtic: un projecte que durarà fins a l'any 2050 i que, segons les estimacions del govern, eliminarà 18 milions de tones de gasos d'efecte hivernacle per any (13).

No tinc suficient informació per a donar la meva opinió sobre si es poden considerar com factibles tècniques com les proposades per la sembra d'arbres amb drons en zones de difícil accés (14). Però davant de projectes d'aquesta magnitud estic segur que els enginyers i la iniciativa privada farien el necessari per dissenyar aparells que reduïssin els costs de la reforestació massiva del planeta.

Aquest problema té moltes solucions i jo també crec que, sense excloure'n d'altres, la reforestació és la millor de les solucions: la més racional, la més ràpida, la més sostenible i la més econòmica. 


  1. Carbon capture and desert irrigation publicat en aquest blog el 04.06.2014
  2. Turning CO2 gas into rock, publicat en aquest blog el 30.05.2017
  3. Carbon capture and storage, publicat en aquest blog el 19.03.2018
  4. Wikipedia: Thomas Crowther
  5. Wikipedia: ETH Zürich
  6. Crowther Lab: Home page
  7. Josh Gabbatiss: Massive restoration of world’s forests would cancel out a decade of CO2 emissions, analysis suggests, The Independent, 18.02.2018
  8. World is a greener place than it was 20 years ago, publicat en aquest blog el 13.02.2019
  9. Egypt: the amazing forest in the desert, publicat en aquest blog el 26.09.2016
  10. The Great Green Wall: Home page
  11. Creixement dels boscos boreals, publicat en aquest blog el 23.10.2016
  12. Esprit Smith: The Arctic carbon cycle is speeding up, study reports, NASA, 06.08.2018
  13. Jon Christian: Australia Is Planting a Billion Trees to Fight Climate Change, Futurism, 18.02.2019
  14. Kristin Houser: Swarms of drones can now plant trees in areas devastated by fires, Futurism, 27.11.2018

Wednesday, February 20, 2019

dritte wahl - morgen schon weg

Dritte Wahl - Morgen schon weg, Youtube, 07.11.2010

Dritte Wahl (Tercera Opció) és una banda de Rostock que es va crear en temps de la RDA. Difícil de catalogar, hi ha llocs on els entesos la descriuen com una banda de bio-punk, altres que la descriuen com una banda de metal-punk, ...

Quan veus aquest vídeo i la lletra del tema per primera vegada, pots imaginar fàcilment als creatius discutint sobre un vídeo on sortiria un tio que no li troba gaire sentit a la seva vida, un funcionari calb, un runner deprimit amb americana, parant molt de compte perquè no li caiguin ni les claus del pis ni les monedes que porta a les butxaques.
Avui aquí, demà a un altre lloc
Vull sortir d'aquest amagatall
Em sento preparat per a fer-ho
Perquè estic segur que ja és l'hora
Avui aquí, demà a un altre lloc
La meva recerca realment no té cap sentit
On vaig? això és un secret
Bé, no és exactament això el que volien transmetre els creatius, sinó quelcom en relació amb els darrers dies de la vida del baix de la banda: Marko "Busch'n" Busch, abans que un càncer d'estómac se l'emportés la nit del 17 de gener del 2005 als 35 anys. Et deixo a tu la interpretació de les imatges finals del vídeo com imagino què era l'objectiu dels seus autors.

Aquest vídeo es va publicar un any després la publicació d'un vídeo a la memòria de Busch'n que pots trobar a continuació. Un estil molt diferent però què, a diferència del primer, m'ha arribat directe al cor.

Ruhe in Frieden, Busch'n

In Gedenken an Busch'n (Dritte Wahl - Auf der Flucht), Youtube, 13.05.2009

Tuesday, February 19, 2019

política territorial - de què estem parlant?

Mgclape: Àrreu, Pallars Sobirà, Catalunya, June 2007

Gairebé un any després que Arsenio Escolar publiqués a eldiario.es un article sobre el problema del despoblament d'Espanya (1), el passat 13 de febrer vaig trobar un altre publicat a El País sobre el mateix tema (2).

Més enllà del discurs de si estem envaïts pels immigrants o de si els immigrants són necessaris per assegurar les jubilacions de la població indígena, l'article torna a posar sobre la taula un problema real. Et passo un resum dels punts que he trobat més interessants:
  • El padró de 2018, publicat a principis d'aquest any, dibuixa dues Espanyes. Una, que ha vist créixer la seva població a la majoria de les seves ciutats i els pobles més grans durant l'última dècada. I una altra, en decadència, on ha passat tot el contrari. Amb l'excepció de Madrid, l'Espanya de l'interior s'ha deixat pel camí un quart de milió d'habitants des de gener de 2008 fins a gener de 2018.
  • No és tan sols que el despoblament hagi arribat a les capitals de les comarques, és que està arribant a moltes de les capitals de les províncies d'Espanya (...). Aquesta davallada  demogràfica es fa notar especialment en comunitats autònomes com Astúries i en províncies com Jaén o Albacete que, del 2008 al 2018, han perdut habitants en 9 dels seus 10 municipis més grans. En quatre províncies de Castella i Lleó (Àvila, Burgos, Sòria i Zamora) i a Terol, 8 de 10 localitats també han minvat en aquesta dècada.
  • (El catedràtic emèrit de la Universitat de Léon) Lorenzo López Trigal, calcula que un terç de la població entre 25 i 40 anys de l'Espanya interior ha emigrat ,sobretot a les grans ciutats ("Madrid i en molta menor mesura Barcelona"), o a l'estranger.
  • Joaquín Recaño (demògraf del Centre d'Estudis Demogràfics a Barcelona, CED), urgeix a abordar una qüestió espinosa: hi ha massa municipis: "Hi ha molts que són inviables des del punt de vista demogràfic, però, alhora, cal pensar en la gent que viu en aquests llocs i en els serveis que cal prestar".
  • Davant d'aquesta realitat, Madrid, Barcelona i, encara que de manera desigual, la costa mediterrània, es revelen com a grans pols d'atracció que estenen el seu abast cada vegada més lluny de les seves zones d'influència tradicionals. Els 10 municipis més grans de Barcelona i d'Almeria han crescut des de 2008. El mateix passa en els nou municipis més grans de les províncies costaneres de Guipúscoa, Huelva, Màlaga o Las Palmas, i només en una de l'interior, Guadalajara, que es beneficia de la seva proximitat amb Madrid.

Si et diu de llegir-lo, l'article segueix amb altres dades que trobaràs segurament molt interessants. El que no trobaràs en aquest article ni en el d'Arsenio Escolar, són reflexions com aquesta:
  • Quin era el plantejament de política territorial que hi havia darrere la construcció de trens de molt alta velocitat entre Madrid i un territori despoblat?  S'ha fet algun estudi per saber si l'AVE està aturant o afavorint el seu despoblament?
  • Des d'un plantejament institucional a nivell estatal, hi ha una revisió en marxa sobre el nombre de representants al parlament espanyol en funció de l'evolució demogràfica? De l'assignació de recursos ordinaris en funció del nombre d'habitants? Hi ha plans de descentralització administrativa a nivell estatal, autonòmic o local, també en l'assignació de recursos?  
  • Des d'un plantejament econòmic, algun estudi sobre la concentració de la propietat: terra, bens immobiliaris, empreses, etc a les províncies que s'estan buidant d'habitants? A qui estan representant els diputats que surten d'aquestes circumscripcions electorals?
  • Des d'un plantejament d'ocupació, turístic i ambiental, s'està analitzant el potencial d'intensificar l'ús agrícola del sòl, la seva reforestació, la creació de reserves o parcs naturals amb l'ajuda de l'estat?
  • ... 
Si t'he deixat amb el sentiment de que aquest article només parla de l'Espanya interior és que m'he explicat molt malament. Per no parlar del Pirineu català (3), si agafes el cotxe i et passeges per la Catalunya interior (o bona part dels pobles de la costa) un dia entre setmana, a la tardor o a l'hivern, veuràs que el despoblament no és molt diferent. Poden haver-hi moltes cases aparentment noves o ben conservades, moltes urbanitzacions, però entendràs perfectament de què parlava Ronald Reagan quan amenaçava l'antiga Unió Soviètica amb la bomba de neutrons (4).

Personalment, estic convençut que l'idea evocada per Joaquín Recaño (CED) per reduir el nombre de municipis només tindria com a efecte una primera vaga de concentració de la població al poble on es concentrin els serveis, abans que es produeixi l'emigració definitiva a la macrocefàlia metropolitana més propera. La reducció de municipis reduiria el nombre de batlles però, si els criteris de representació no han canviat (confesso que ho desconec), res no canviaria a nivell de les diputacions,

Crec que la solució no es troba en tractar els efectes, sinó les causes. I crec que valdria molt i molt la pena que ens passegéssim una mica pels països germànics de l'Europa central per veure que una altra política territorial basada en ciutats de talla mitjana i en pobles petits amb una sòlida xarxa de PME no solament és possible, sinó saludable. En parlàvem fa uns dies a un article publicat en aquest blog el passat 29.01.2019 sobre el federalisme (5) i als seus comentaris.


  1. Arsenio Escolar: La media España vacía, una cuestión de Estado sin soluciones a la vista, eldiario.es, 15.01.2018 || veure en aquest blog un article publicat el 07.03.2018: L'Espanya abandonada i les teories de Malthus
  2. José M. Abad Liñán: España afronta la segunda oleada de despoblación, El País, 13.02.2019
  3. Àrreu, un poble del Pallars abandonat perquè fins avui no tenia accés, Telenotícies Comarques, TV3, 16.11.2018
  4. Wikipedia: Bomba de neutrons
  5. Federalisme: de què estem parlant?, publicat en aquest blog el 29.01.2019

Altres lectures complementàries

Monday, February 18, 2019

mars rover opportunity

Avui voldria compartir amb tu un vídeo fascinant realitzat pel Jet Propulsion Laboratory de la NASA que resumeix 15 anys de captures d'imatges del rover Opportunity.

També pots trobar aquest vídeo a youtube o ... a un retweet al compte que he obert aquest mes a twitter (@daveguasch). Consell d'amic, no te'l perdis si encara no l'has vist.

Sunday, February 17, 2019

renewable- the world's main power source

Solar Panels, by Maria Godfrida, Pixabay
Si llegeixes les pàgines de la secció d'economia d'un diari de fora d'Espanya, és probable que et trobis amb una notícia alarmant sobre la pèrdua de llocs de treball per segon any consecutiu en el sector de l'energia solar dels USA. I que la culpa d'aquest resultat s'ha de buscar en l'administració Trump, les polítiques d'energia de la seva administració i uns aranzels del 30% els sobre panells solars importats.

Mentre altres diaris seguiran confonent opinió i informació, al The Guardian et diran que, malgrat el descens dels dos darrers anys, durant els últims nou anys l'ocupació al sector de l'energia solar ha crescut  un 159%: des de poc més de 93.000 fins a més de 242.000 llocs de treball en els 50 estats. Que, malgrat la manca de suport a la indústria solar per part de l'administració Trump, només les indústries de petroli i gas natural tenen actualment més ocupació que la de l'energia solar, però aquesta darrera ocupa ja el doble de treballadors que la indústria del carbó i gairebé cinc vegades més treballadors que la indústria nuclear (1).

Malgrat que la majoria de periodistes europeus segueixen sense saber com funciona un estat federal de veritat, cal recordar que malgrat els titulars sobre les polítiques que puguin tenir Trump i els lobbies que van finançar la seva campanya, cal seguir molt atentament les decisions dels estats. Molt en particular l'estat de Califòrnia, que va anunciar el setembre passat la descarbonització de la seva economia i la producció del 100% de la seva electricitat amb fonts d'energia lliures d'emissions en l'horitzó 2045 (2).

El camí és molt llarg però finalment sembla que avancem en la bona direcció. I tot i que BP (3), una de les principals companyies petrolieres del món, afirma voler continuar invertint en la producció d'energia basada en els hidrocarburs, el seu informe anual (4) reconeix que les fonts d'energia renovables seran la principal font d'energia d'aquí a 20 anys i que actualment ja estan establint un punt de referència en el sistema energètic mundial, amb un ritme de creixement més ràpid que qualsevol altra font d'energia ho hagi fet mai abans (5).

Segons l'informe anual de BP (cf. 4), les energies renovables creixeran un 7,1% cada any durant les pròximes dues dècades i acabaran desplaçant el carbó com a principal font d'energia cap al 2040. Segons les seves estimacions, l'energia eòlica, solar i altres renovables suposaran aproximadament el 30% dels subministraments en electricitat del món per al 2040: per regions, s'espera que a Europa sigui del 50%.
Mentre que el petroli va trigar gairebé 45 anys per passar de l'1% de l'energia global al 10% i el gas va trigar més de 50 anys, es preveu que les renovables ho facin en un període 25 anys. En el cas d'un canvi més ràpid vers una economia de baix consum de carboni, aquest període es podria reduir a només 15 anys, el que BP afirma que faria saltar els gràfics estadístics en relació amb els canvis històrics precedents.
Esperant el moment on les renovables s'hauran convertit en la principal font d'energia cal advertir que, abans d'embarcar-se a títol privat en l'aventura de la producció d'energia renovable, val la pena informar-se molt bé de la legislació (en el cas espanyol, de la seguretat jurídica que ofereix aquest país), de les ajudes i/o subvencions (en el cas suís, dels fons encara disponibles) i de la política de preus de compra i venda dels distribuïdors d'electricitat. Però millor et mires aquest vídeo que la RTS va emetre en 2018 (6) i que ens presenta uns agricultors que van invertir centenars de milers de francs en panells solars, amb l'esperança de rebre una assistència financera de la Confederació: però a causa de l'explosió de les demandes el pressupost aprovat pel parlament es va exhaurir ràpidament, deixant 35.000 projectes en suspens.


  1. Edward Helmore: Solar energy sector lost 8,000 jobs in US last year, but future looks bright, The Guardian, 12.02.2019
  2. Oliver Milman: California moves towards 100% carbon-free electricity after landmark vote, The Guardian, 29.08.2018
  3. Wikipedia: BP
  4. The Energy Outlook, BP, 2019
  5. Adam Vaughan: Renewable energy will be world's main power source by 2040, says BP, The Guardian, 14.02.2019
  6. Ces exploitations agricoles victimes de l'engouement pour l'énergie solaire, RTS, 08.04.2018

Friday, February 15, 2019

the interrupters - what's your plan for tomorrow?

The Interrupters - Take Back The Power, Youtube, 18.08.2015

What's your plan for tomorrow?
Are you a leader or will you follow?
Are you a fighter or will you cower?
It's our time to take back the power

Whatcha gonna do
When they show up in black suits
On your street in army boots
And they're there to silence you
Whatcha gonna say
When they strip your rights away
And the taxman makes you pay
For every bead of sweat you bled today

(.....)

Thursday, February 14, 2019

norah jones - come away with me

Norah Jones - Come Away With Me, Youtube, 24.02.2009

Primer vídeo en solitari de James Frost. Crec que la bellesa del tema no es mereixia ni unes imatges tant anestesiantes, ni uns runners tan lamentables, ni un autoestopista antipàtic amb pinta de venir d'enterrar algú al bell mig del desert, ni molt menys una multa per excés de velocitat!!!

Però millor quedem-nos amb el tema. Que tinguis un feliç Valentine's Day !

Wednesday, February 13, 2019

world is a greener place than it was 20 years ago

Photo taken on July 11, 2017 shows tourists in Qixing Lake Scenic Area of Saihanba National Forest Park, located in Chengde City, north China's Hebei Province. (Xinhua/Wang Xiao)
Fa uns dies compartia amb tu un post on et parlava de la visió pessimista del món que tradicionalment ens presenta la premsa (1) car, de tots és conegut que les bones notícies es venen malament. Bé, aquesta és l'astracanada que intenten vendre'ns des de fa molt de temps car, tothom sap que, quan el públic va al cinema, paga per veure un final feliç.

En aparent contradicció amb el futur imaginat per la lletra d'un tema de Siniestro Total que compartia amb tu fa uns dies (2), un article publicat per molts diaris d'arreu del món ens alertava del perill dantesc de la futura extinció dels insectes, que podrien desaparèixer per complet d'aquí a un segle (3).

No vaig trobar gairebé enlloc un tweet que la NASA havia publicat el mateix dia amb una notícia que, honestament, crec que hauria d'haver ocupat la primera pàgina de totes les portades dels diaris del món (4): Les observacions dels satèl·lits han demostrat que el nostre planeta és avui més verd que fa 20 anys. I dos dels països més implicats en aquest canvi són la Xina i l'Índia gràcies als ambiciosos programes de plantació d'arbres a la Xina i a l'agricultura intensiva en ambdós països.

Què et sembla si recorrem junts un resum d'aquesta notícia?
  • "Quan vam observar per primera vegada el fenomen conegut com a greening, vam pensar que era degut a un clima més càlid i humit i a la contribució del diòxid de carboni al creixement de la vegetació de l'hemisferi nord. Ara, amb les dades de MODIS que ens permeten entendre el fenomen en escales realment petites, veiem la importància de l'activitat humana".
  • El greening observat durant les dues últimes dècades representa un augment de la superfície vegetal equivalent a la zona coberta per les selves amazòniques. Actualment hi ha més de dos milions de quilòmetres quadrats de superfície vegetal extra per any, en comparació amb l'inici dels anys 2000, un 5% més.
  • Tot i que només representen el 9% de la superfície vegetal del planeta, la Xina i l'Índia representen un terç del greening de tot el planeta.
  • En el cas de la Xina el 42% d'aquest resultat està lligat als programes de conservació i expansió dels boscos, particularment en terres guanyades als deserts del nord del país (5) que tenien, entre altres objectius, reduir els efectes de l'erosió del sòl, la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic. Entre el 32%, i el 82% de la superfície vegetal que es veu a l'Índia, prové dels cultius intensius.
  • La superfície agrícola de la Xina i l'Índia és comparable i no ha canviat gaire des de principis dels anys 2000. Tanmateix, aquestes regions han augmentat enormement la seva superfície total de regadiu i la seva producció alimentària gràcies a conreus que permeten diverses collites anuals. La producció de cereals, verdures i fruites ha augmentat un 35-40% des de l'any 2000 per alimentar les seves grans poblacions.
  • Si l'augment de la superfície vegetal està liderat per la Xina i l'Índia, també es pot observar arreu del món: en particular a la Unió Europea i el Canadà. I si no pot amagar el dany causat per la pèrdua de vegetació natural a regions tropicals com Brasil i Indonèsia, les observacions dels satèl·lits ens permeten confirmar que quan la gent s'adona que hi ha un problema, tendeix a fer el possible per a solucionar-ho.
Tot i que personalment mai no m'hauria imaginat la magnitud d'aquest canvi, fa molt de temps que hi havia notícies disperses que ens estaven anunciant què estaven passant coses arreu del món que no sempre sortien a les portades dels diaris, ni eren evocades a les manifestacions ecologistes. Pots trobar-ne alguns dels exemples publicats en aquest blog:
    El nostre planeta és avui més verd que fa vint anys i, a mesura que augmenti la seva superfície vegetal, augmentaran també les possibilitats de capturar i fixar una part del C02 atmosfèric (6). La població mundial segueix creixent, però no tant com ens diuen, ni enllà on ens diuen (7), les suposades amenaces demogràfiques no són altra cosa que carburant ideològic per a determinades formacions polítiques. Més de mil milions de persones han escapat de la pobresa en l'últim quart de segle, la mortalitat infantil s'ha reduït a la meitat i el descens de la criminalitat al planeta ha resultat espectacular (cf. 1).

    Tot plegat són bones notícies. Malauradament, la capacitat de resistència a l'extinció que presenten els imbècils segueix sent remarcable. És la nostra responsabilitat aturar almenys la seva proliferació no adherint-nos a la seva espècie. I podem començar a fer-ho ignorant el sensacionalisme i la manipulació d'uns missatges apocalíptics que no semblen tenir altre objectiu que el de podrir-nos la vida.

    CCTV News Agency: Three Generations of Experts Turn Desert into Vast Forest in North China, Youtube, 05.08.2017


    1. Doug Stanhope - La cultura de la por i la immigració, publicat en aquest blog el 01.02.2019
    2. Siniestro Total - Pueblos del mundo: ¡Extinguíos!, publicat en aquest blog el 01.02.2019
    3. Damian Carrington: Los insectos están desapareciendo y su extinción amenaza con destruir el medioambiente, The Guardian/eldiario.es, 11.02.2019 || veure l'article original a FranciscoSánchez-Bayo et al. (2019): Worldwide decline of the entomofauna: A review of its drivers, Biological Conservation, Volume 232, April 2019, Pages 8-27
    4. Abby Tabor: Human Activity in China and India Dominates the Greening of Earth, NASA Study Shows, NASA, 11.02.2019 || Veure l'article original (pagament) a Chi Chen et al. (2019): China and India lead in greening of the world through land-use management, Nature Sustainability Volume 2, pages 122–129 (2019)
    5. China wins award for its fight against desertification, GB Times, 23.08.2017
    6. Carbon Capture and Desert Irrigation, publicat en aquest blog el 04.06.2014
    7. What about the population boom? publicat en aquest blog el 14.08.2018

    Tuesday, February 12, 2019

    broilers - meine sache

    Broilers - Meine Sache (Official Video), Youtube, 05.10.2012

    The Broilers és una banda alemanya de punk rock. Van començar a rodar el 1992, amb un estil basat en un punk rock amb influències del skinhead tradicional i antiracista, proper a l'estil Oi! Diuen els entesos en aquestes coses que el nom de la banda (els pollastres de cria per l'escorxador) té el seu origen en la recerca d'un nom que contingués la combinació de lletres Oi!.

    Si la banda va treure el seu primer disc en 1996, va ser coneguda a partir del moment en què el seu líder, Sammy Amara (un alemany de pare iraquià), va començar a col·laborar en 2010 amb Die Toten Hosen, una banda que també és originària de Düsseldorf.

    Meine Sache (Vanitas, 2007), al vídeo d'aquest post, és un dels seus temes més coneguts. El n°14 del segon disc del "Santa Muerte Live Tapes", publicat en setembre del 2012. Personalment trobo què és un dels temes on l'ús dels teclats és més reeixit.

    Ja per acabar, dir que em fa il·lusió veure al vídeo els flashos dels membres de les millors bandes de punk-rock alemany que estaven invitades al concert: Die Toten Hosen, The Rogers, etc. ...

    Monday, February 11, 2019

    statistics and sense of humor

    El passat mes de setembre del 2018, Scott Adams, el genial dibuixant de Dilbert, va publicar en clau de conya un gràfic que mostra que el percentatge de persones entre 18 i 34 anys que viuen amb els seus pares es va disparar després del 2008, afegint: L'iPhone va ser llançat el 2007.

    El que em va cridar realment l'atenció va ser la reacció estúpida i desplaçada de Matt Novak -a qui segueixo des de fa molt de temps a Paleofuture- davant del que, a totes llums, no era res d'altre que una broma típica de l'autor de Dilbert:
    Scott Adams és un gran dibuixant però no té ni idea del que parla quan es tracta de l'impacte de la tecnologia (...). A la gent li encanta culpar a la nostra obsessió cultural per la tecnologia de tots els mals, i no hi ha dubte que l'iPhone i Internet han canviat la nostra forma de viure. Però l'iPhone no és el responsable de que els Millennials americans no marxin de casa.
    Conclusió: El Pare és increat i inengendrat, el Fill no és creat, sinó engendrat eternament pel Pare i, l'Esperit Sant, no és creat, ni engendrat, sinó que procedeix eternament del Pare i del Fill. Estic segur que entens el que vull dir.


    Sunday, February 10, 2019

    marta peirano - ¿por qué me vigilan?

    TEDx Talks - Marta Peirano :¿Por qué me vigilan, si no soy nadie?, Youtube, 22.09.2015

    Marta Peirano és adjunta al director de eldiario.es (1), on escriu sobre cultura, ciència i /o tecnologia. Va ser membre fundador d'un col·lectiu amb el qual va co-dirigir Copyfight, un festival internacional sobre models alternatius de propietat intel·lectual. També és membre fundador de HackHackers Berlin (2) i Cryptoparty Berlin, i responsable del manual: The Cryptoparty Handbook (4). Ha publicat llibres sobre autòmats, models col·laboratius, sistemes de notació i futurisme tecnològic. El seu llibre: El Pequeño Libro Rojo del activista en Red (5), és una introducció a la criptografia per a periodistes i mitjans de comunicació.

    Pots trobar-la a Twitter (6) i també en aquesta interessant presentació d'un TEDxMadrid que es va realitzar el setembre del 2015: ¿Por qué me vigilan, si no soy nadie? (7). Una presentació on Marta Peirano ens recorda que, tot i que ens sabem vigilats a través dels nostres mòbils, ordinadors i càmeres, ens sentim fora de perill perquè considerem que no fem res de dolent.

    Marta Peirano recorda que és urgent preocupar-nos i protegir el nostre anonimat a la xarxa ... però he de confessar-te que jo no tinc gaires ganes de passar-me la vida fugint. De qui? De què? Per què?  Sense menysprear per res del món aquest tipus de combat, trobo que hi ha maneres molt més senzilles i més saludables d'escapar al control al que nosaltres mateixos ens sotmetem utilitzant els smartphones i les targetes de crèdit. Però, si no et fa res, en parlarem un altre dia, que ara tinc ganes que veure una sèrie a NetFlix i deixar que em classifiquin en funció de les meves preferències.  


    1. eldiario.es - autores: Marta Peirano
    2. Twitter: HackHackers Berlin
    3. CryptoParty: Home Page
    4. GitHub: The CryptoParty Handbook
    5. Marta Peirano presenta en Barcelona 'El pequeño libro rojo del activista en la red', eldiario.es, 11.02.2015
    6. Twitter: Marta Peirano
    7. Marta Peirano : ¿Por qué me vigilan, si no soy nadie?, TEDxMadrid, 2015

    Saturday, February 9, 2019

    benito kamelas - aquellas cosas que solíamos hacer

    Benito Kamelas - Aquellas cosas que solíamos hacer, Youtube, 06.11.2009

    Ahir al bus, mentre rellegia el post que acabava de publicar: Velvet Underground - Pale Blue Eyes, m'estava demanant si no hauria estat més apropiat penjar aquest altre tema d'una banda de Benetússer, Benito Kamelas: Aquellas cosas que solíamos hacer. Tot i que fa anys, a Las Provincias, anunciaven la seva dissolució, he vist a Facebook que segueixen vius i sembla que amb moltes ganes. De conya, perquè tenen uns temes molt bons i espero que segueixin creant-ne de nous durant molt de temps.

    Friday, February 8, 2019

    barcelona i la memòria històrica - nou barris

    Velvet Underground - Pale Blue Eyes, Youtube, 31.03.2009

    Recordant que fa poc més de cinc anys que ens va deixar Lou Reed, avui m'agradaria compartir amb tu un tema molt especial del 1968 amb la Velvet !!!

    Per aquells temps jo no era més que un crio. Quan acabava les classes a l'Escola Splai (l'antic edifici està ocupat des de fa anys per l'Escola d’Art i Superior de Disseny Deià) anava a jugar a futbol amb els meus companys al descampat que hi havia al carrer de Valldemossa que, com la majoria dels carrers del barri, hauria d'esperar a la mort de Franco per a ser asfaltat. Companys amb els que ens llençàvem en patinets de fusta amb rodaments al carrer Felanitx, a pocs metres d'on 11 anys abans havia mort metrallat per la policia del règim en Facerias. Companys amb qui anàvem d'aventures a l'abocador de materials de construcció que acabaria sent anys més tard la plaça de Sóller. Més rarament, ens aventuràvem als tallers de la Renfe, a la Meridiana (haurien de passar molts anys abans de saber que, durant la República havia portat el nom d'Avinguda de la URSS).

    Els diumenges que jugaven a casa, ens colàvem per veure els partits del CF Damm, on jugava un veí de la meva escala, i on més tard acabarien jugant Keita Baldé, Aleix Vidal, Cristian Tello, Dani García, Isaac Cuenca, ... Una escala on també vivia una noia que acabaria sent Miss Catalunya i que va crear un bon enrenou entre les veïnes quan va sortir nua a la portada del Lib.

    L'escala era visitada de tant en tant per la policia del règim. Algun cop per regirar-li la casa i emportar-se un veí maoista que acabaria militant al PSC: junt amb el fill de la portera, m'havien ensenyat a caçar rates als comptadors de l'aigua. En realitat, la policia venia més sovint per informar-se sobre els rellogats clandestins que vivien als pisos de l'escala. Altrament, el carrer estava més o menys ben vigilat per un tio que era de la Guardia de Franco i un veí de l'escala, policia municipal, que tenia com hobby pegar a la seva dona i deixar-li multes al cotxe del meu pare.

    Quan ens vam fer més grans, vam acabar per fer el mateix que fèiem als terrenys del CF Damm, enfilant-nos a les tanques dels terrenys del Fabra i Coats per veure el Barça Atlètic (que ara anomenen Barça B). I sortint a tota pastilla quan ens veia el personal del club i venien amb cara de pocs amics per fer-nos baixar.

    De vegades també ho intentàvem al terreny de la Unió Esportiva Sant Andreu, on era molt més difícil entrar sense afluixar una pasta que no teníem, a menys que ens esperéssim al darrer 1/4 d'hora del partit quan, de vegades, ens obrien les portes gratuïtament. Quan ja em vaig fer més gran aniria al Narcís Sala a veure uns concerts difícils d'oblidar: Dire Straits i Police el 1983 i Deep Purple el 1985. Recordo l'emoció d'escoltar en directe Smoke on the Water al Narcis Sala i la que vaig sentir quan ho vaig recordar set anys més tard a Montreux, quan ja vivia a Suïssa.

    Deixa'm acabar dient-te que si en algun moment t'he deixat amb el sentiment que recordo amb enyor aquella època, no és el cas. Per res del món voldria tornar a viure aquells anys de misèria econòmica i moral. Una altra cosa és que no m'oblidi de la meva infància, clar.

    Thursday, February 7, 2019

    die göttliche ordnung - kinder, küche, kirche

    source: fleurop.ch
    El passat 04.02.2018, la RTS va passar un film d'una sensibilitat brutal realitzat per Petra Volpe (1) sobre la introducció tardana del sufragi de les dones a Suïssa: L'Ordre divin (2017) (2).

    El film ens parla de la lluita de les dones d'un petit poble de Suïssa per a defensar els seus drets durant la dura campanya de la votació popular del 7 de febrer de 1971, que va acabar instituint a tot el territori de la confederació el dret de vot de les dones en el terreny federal.

    Just per recordar que Suïssa és una confederació d'estats, el dret de vot de les dones ja existia en l'àmbit cantonal des de 1959 a Vaud i Neuchâtel i, un any més tard, a Genève. A poc a poc, s'hi van anar afegint els altres cantons de parla italiana i alemanya. Però no seria fins a la votació del 07.02.1971 (avui fa 48 anys!) que el 65,7 % dels votants (homes!) va acceptar que el dret de vot de les dones pels afers federals s'estengués a tots els cantons. Aquesta extensió del dret de vot no es faria efectiva arreu però fins al 27.11.1990, amb l'aplicació d'una sentència del Tribunal fédéral que va declarar inconstitucional el sufragi únicament masculí que es continuava practicant al cantó d'Appenzell Rhodes-Intérieures (3).

    Films YouTube - L'ordre divin - Trailer, Youtube, 06.09.2017

    Si et defenses en la llengua de Molière i les lleis del copyright (o un bon VPN) t'ho permeten, pots veure el film a la pàgina de la RTS durant uns dies: RTS: L'ordre divin, Box office, 04.02.2018, 20h48. Si els déus del Copyright no t'ho permeten, et proposo que intentis veure l'entrevista que van fer-li a Petra Volpe (cf 1) al telenotícies de la RTS del migdia del 06.06.2017 (4).


    1. Wikipedia: Petra Volpe
    2. Wikipedia: L'Ordre divin
    3. Wikipedia: Suffrage féminin en Suisse
    4. RTS: "L’Ordre divin", grand succès du cinéma suisse, Téléjournal, 06.06.2017

    Wednesday, February 6, 2019

    black m - mama ft. sidiki diabaté

    Black M - Mama (Clip officiel) ft. Sidiki Diabaté, Youtube, 27.04.2018
    Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador!
    1. Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina
    2. Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé)
    3. Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen
    Si pots veure aquest vídeo a una Smart TV en HD, no deixis de fer-ho. Paga la pena!

    Tuesday, February 5, 2019

    siniestro total - pueblos del mundo: ¡extinguíos!

    Siniestro Total - Pueblos del mundo: ¡extinguíos!, Youtube, 16.04.2006

    Per aquells amics que encara no tinguin Alzheimer, diré que no he penjat aquest vídeo pensant en cap viatge a Galícia per festejar l'equador de la carrera, mentre altres es quedaven treballant dignament a la Danone de Parets. Recordant el novè manament, tampoc l'he penjat pensant en l'Assumpta. Recordant el vuitè manament tampoc he pensat en cap personajillo de la política espanyola.

    He penjat aquest vídeo just per recordar aquesta gran banda i suggerir-vos la lectura d'un article que Henrique Mariño va publicar el passat 10.01.2019 a Público: Siniestro Total 'Menos mal que nos queda Portugal' y otras frases de Siniestro Total que ya son cultura popular.

    A mi m'ha agradat força. Espero que tu també el trobis interessant.



    P.S. També podeu trobar a Público un article publicat uns dies després i que pren una llicència literària, com si diguéssim, d'aquest tema: Apellidos gallegos del mundo: ¡extinguíos! Dejad que continúe la evolución.

    Monday, February 4, 2019

    xavi sarrià - renaixem (2017)

    Xavi Sarrià - Renaixem (2017), Youtube, 21.09.2017

    Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador!
    1. Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina
    2. Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé)
    3. Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen,

    Sunday, February 3, 2019

    tout va bien (1972)

    Films YouTube - Tout Va Bien (1972) - Trailer, Youtube, 28.06.2018

    No t'amagaré que una de les coses que més em fot de fer-me vell és que em presentin com a noves coses que ja he vist fa molts anys. I encara pitjor, quan els que me les presenten tenen, si fa no fa, la meva edat. En això estava pensant quan, farà cosa d'un mes, mentre els telenotícies de les cadenes franceses seguien donant la brasa amb el tema dels "gilets jaunes", vaig recordar un film genial: Tout va bien (1972) (1), d'un realitzador franc-suís genial: Jean-Luc Godard (2) interpretat, entre altres, per dos actors genials: Yves Montand i Jane Fonda.

    Han passat 47 anys i el film em sembla un documental de l'actualitat ... Per la manera com tracta a la classe política francesa, la brutalitat de les càrregues policials, la "responsabilitat" dels sindicats, una lluita de classe que hom troba difícilment a cap altre país que a França. L'únic que no sembla d'actualitat és el seu sarcasme i un llenguatge políticament incorrecte que probablement ofendria a la intel·lectualitat contemporània.

    Una de les coses que més m'al·lucina d'aquest film, però també del moment que estem vivint, és com pot conviure en una situació d'aparent normalitat un món que s'està enfonsant per moments i un altre on, a la imatge del títol del film, tot sembla seguir anant bé.

    I no és solament pel que pugui estar passant a França. Quan llegeixo la premsa suïssa, veig que el nostre país encapçala el rànquing mundial del "Global Talent Competitiveness Index" (3), que les nostres empreses respiren un gran optimisme i aposten per l'acceleració de les exportacions (4), que la Suïssa francòfona continua creixent més ràpidament que la mitjana suïssa, que hom preveu un boom d'ofertes de treball en aquesta regió del país (5) i que, en el cas del meu cantó, el nostre PIB seguirà estant per damunt del de la mitjana suïssa aquest any i, amb tota probabilitat, també el vinent (6) ...

    Tout va bien, doncs ... Tret que, amb un atur del 4.4% a finals del 2017 (el passat mes de desembre estàvem al 3,9%) (7), 1/3 dels ciutadans rebia un subsidi per poder pagar les primes de l'assegurança mèdica obligatòria (8), el 23% dels ciutadans no pagava impostos en 2015 per tenir uns ingressos massa baixos i, entre aquests, no eren una excepció els que feien les seves compres a les botigues de Càritas o als autobusos d'aquesta ONG que es desplacen a les zones rurals del país (9). Un 5% de la població activa està en situació de pobresa (10) (11), un percentatge més baix del 7% que, en 2016, anunciava l'Office fédéral de la statistique, pel conjunt de Suïssa (12).

    Per si tot això no fos suficient, tinc com el sentiment que si hagués viscut durant els anys 30's, tampoc veuria res de nou en el creixement de tots aquests moviments polítics que hom qualifica actualment amb l'eufemisme de "populistes".

    1. Wikipedia: Tout va bien
    2. Wikipedia: Jean-Luc Godard
    3. Rebecca Garcia: Ce qui rend la Suisse compétitive à l'échelle mondiale, Bilan, 23.01.2019
    4. AWP: Les PME helvétiques optimistes pour début 2019, Bilan, 24.01.2019
    5. Serge Guertchakoff: Boom du marché de l’emploi en Suisse romande, Bilan, 17.01.2019
    6. AWP: Croissance de 2,8% pour l'économie vaudoise en 2018, Bilan, 23.01.2019
    7. Canton de Vaud: Situation du marché du travail dans le canton de Vaud à fin:Décembre 2018. Service de l'emploi. Bulletin mensuel du marché du travail
    8. Boris Busslinger: Près d’un Vaudois sur trois touche un subside aux primes d’assurance, Le Temps, 24.10.2017
    9. Ceux qui ne paient pas d'impôts, RTS, Temps Présent, 11.06.2015
    10. Près de 5% des Vaudois actifs vivent en situation de pauvreté, RTS, 31.08.2017
    11. Lise Bourgeois: Vaud, le canton riche aux 40'000 pauvres, 24 Heures, 31.08.2017
    12. La pauvreté augmente et touche 615'000 personnes en Suisse, RTS, 10.04.2018