Wednesday, September 28, 2022

l'experiment de solomon asch

Carpeta Verde o Roja Presión Ambiental, YouTube, 10.04.2021


Fa uns dies vaig veure a Twitter un vídeo que, utilitzant com a base una coneguda escena del spin-off de la sèrie de TV3 Merlí (1), conegut com Merlí: Sapere Aude (2), el projectava en les estratègies de comunicació de l'extrema dreta a Espanya (3). En realitat però, aquesta estratègia de comunicació està lluny de ser utilitzada exclusivament per l'extrema dreta.

Fa uns mesos, algú a qui per allò de l'anonimat anomenaré Xavi, em va demanar si podia ficar un xic d'ordre en el seu compte de missatgeria, suprimint els missatges publicitaris i classificant automàticament en carpetes els altres missatges que rebia: segons quin fos el seu origen i suprimint-los en funció de la seva data passat un període raonable de temps.

Entre els missatges que rebia en Xavi hi havia els d'un partit polític del qual és membre. I entre aquests missatges, no vaig poder evitar veure que, gairebé cada dia, rebia uns correus amb un argumentari que recollia algunes notícies que ja havien aparegut a la premsa o que apareixerien aquell dia, descrivint quina era la posició del partit i quines eren les paraules i les frases clau que havia d'utilitzar si aquelles notícies sortien a una conversa. Les paraules i les frases clau eren exactament les mateixes que usarien els líders del partit i tots els periodistes afins a les seves idees als debats de TV, entrevistes, tertúlies, columnes de premsa, etc.
Mai no obro cap fitxer ni fotografia a cap dels ordinadors que em passen per reparar o per configurar: ni em pertanyen ni em pertany fer-ho. I el mateix passa amb el contingut de la missatgeria. Però en aquest cas, no vaig poder evitar llegir alguns d'aquells missatges. Vaig acabar descobrint que aquell argumentari apareixia en moltes de les paraules i frases que en Xavi havia utilitzat en algunes de les converses que havíem tingut recentment. Conscientment o inconscientment, en Xavi també havia intentat condicionar la meva opinió sobre la base d'un missatge repetit insistentment a través de diferents mitjans de comunicació.

Tornant al vídeo amb què he obert aquest post, vaig retenir que Maria Pujalte menciona a Nietzsche i a Kant: és una classe de filosofia i, d'acord amb l'endogàmia pròpia dels departaments universitaris, en cap moment menciona res sobre la psicologia social. Altrament, a un vell article d'una revista de psicologia on es parlava de la sèrie, es mencionava una coneguda frase de Hermann Ebbinghaus (4) sobre la psicologia i els seus orígens: La psicologia té un llarg passat, però una breu història, i aquest passat es diu justament filosofia (5).

El cas és que ni a l'escena de Merlí: Sapere Aude ni a l'article de PsyCiencia, no es deia res sobre un psicòleg hebreu nascut a Polònia, Solomon Asch (6). Un pioner de la psicologia social que va dur a terme durant els anys 1950 una sèrie de recerques experimentals sobre el conformisme i les decisions d'un individu en el sí d'un grup.

Sense entrar en la discussió de les causes que puguin explicar el fet de silenciar aquestes recerques al vídeo o a l'article, tot com el fet que no existeixi una entrada sobre el seu autor a la Wikipedia en català, et proposo veure un vídeo molt interessant d'un psicòleg valencià: Alberto Soler Sarrió, a qui pots conèixer molt millor després de fer una recerca a Google.

Píldoras de Psicología: El experimento de Solomon Asch sobre conformidad social, YouTube, 23.09.2019


  1. Wikipedia: Merlí [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Merlí: Sapere Aude [en] [fr] [es] [ca]
  3. Veure "El ser humano es el único animal que necesita un amo para vivir". (Kant) @REDROJA4 No seas carpeta roja. Twitter 25.09.2022
  4. Wikipedia: Hermann Ebbinghaus [en] [fr] [es] [ca]
  5. Rita Arosemena P.: Análisis de la serie ‘Merlí’: un buen discurso de filosofía, PsyCiencia, 17.08.2017
  6. Wikipedia: Solomon Asch [en] [fr] [es] [ca]
  7. Wikipedia: Asch conformity experiments [en] [fr] [es] [ca]

Wednesday, September 21, 2022

el millor moment del día

Will Hunting. El mejor momento del día, YouTube, 17.10.2019


Mai oblidaré aquella tarda al sindicat tèxtil. Corria l'any 1980 i m'havien acomiadat de la fàbrica on treballava des de feia més de cinc anys. Estava amb dos companys del sindicat: en Pepo i en Salva. També amb el cap de l'empresa, que era alhora el cap de la secció sindical de CC.OO., car l'empresa era en aquell moment una societat anònima laboral.

Reclamava la meva readmissió en un acomiadament que era del tot improcedent. Refusada aquesta, el cap de l'empresa ens va proposar negociar una indemnització. Gairebé al final d'una dura negociació conduïda amb una remarcable mà esquerra per en Salva, el cap de l'empresa, a qui coneixia des dels setze anys, quan vaig entrar a treballar com aprenent, em va dir: Mira David, tu saps d'on arriba el teixit que tenim als magatzems. El nostre sector acabarà per desaparèixer a causa de les importacions que arriben d'Àsia i la nostra fàbrica acabarà tancant. Intentarem resistir tot el temps que sigui possible, però acabarem tancant. T'oferim una bona indemnització (ho era!). Ets jove, pren-la, fes-ne un bon servei, segueix uns estudis i demostra a tothom allò que pots arribar a fer.

Finalment, vaig acceptar aquella indemnització i em vaig enganxar amb decisió a l'oportunitat que em donava. La fàbrica va tancar i els seus terrenys estan ocupats avui per blocs de pisos. No vaig tornar a veure aquell home mai més: imagino que quan va tancar la fàbrica es va jubilar i va tornar a la seva Andalusia natal. Per la diferència d'edat que teníem, probablement avui ja no és d'aquest món.

Quaranta-dos anys més tard, crec que vaig fer bon ús de l'oportunitat que em va donar aquella indemnització. Altrament, la meva vida hauria pogut ser molt diferent ...

Sunday, September 18, 2022

data centers hit by energy prices

Image by dlohner from Pixabay


Almenys als països de l'Europa Central i del Nord, fa setmanes que a la premsa i la TV ens metrallen amb missatges apocalíptics pel que fa als alts preus de l'electricitat i la penúria d'energia que viurem aquest hivern. I ens preparen per inevitables talls en el corrent elèctric i en la calefacció, que només podrem pal·liar reduint dràsticament el nostre consum.

No entraré a comentar l'opinió que em mereixen els missatges transmesos des dels mitjans de (des)informació. De totes maneres, tot com la política exterior, tinc com el sentiment que la política energètica es decideix lluny d'Europa i que, almenys des de fa uns mesos, els dirigents europeus han fet prova de seguir lleialment les consignes que els arriben de Washington i Kyiv.

Al bell mig d'aquests anuncis apocalíptics de penúria d'energia, una de les coses que m'ha cridat més l'atenció és realitzar que, a les empreses on tinc coneguts que treballen en el domini de la informàtica, no s'ha aturat cap projecte de migració al Cloud dels seus sistemes. Tampoc s'ha revisat cap pressupost preveient canvis en les condicions contractuals amb les empreses propietàries dels Data Centers que acullen els servidors que aquelles empreses utilitzen. A un altre nivell, també se m'ha fet molt rar que molts dels serveis fins ara gratuïts o amb baix cost destinats a particulars no ens hagin enviat un sol correu anunciant-nos futurs canvis en les seves condicions contractuals.

Justament, a un post publicat divendres passat, on també parlava d'altres publicats precedentment, recordava que si alguna cosa caracteritza els Data Centers és la seva enorme voracitat energètica. Llavors, si hem de viure penúries i talls en el subministrament de l'electricitat i els Data Centers consumeixen quantitats descomunals d'aquesta, què és el que explica la convivència tranquil·la entre el missatge apocalíptic dels mitjans de (des)informació i la calma olímpica amb què els departaments d'informàtica de les petites i grans multinacionals del nostre país segueixen desenvolupant els seus projectes de migració al Cloud?

Pots trobar algunes pistes interessants (no totes, ni de lluny!) en unes lectures que et passo a continuació. He seleccionat uns paràgrafs que et passo traduïts:
  • Hi ha signes que comencen a apuntar a una possible desacceleració. Reuters informa que Google Cloud, Azure de Microsoft i AWS d'Amazon van mostrar un creixement més lent en els seus resultats recents.
  • Un dels factors que afecta els operadors dels Data Centers és l'espiral del cost de l'energia. Els proveïdors (...) estan assumint el cost de l'augment dels preus de l'energia. Des del gener del 2021, el Regne Unit ha vist augmentar els preus de l'energia en més d'un 600%. Altres països també han vist augmentar molt els preus. Com ara, França, amb un 400%; els Països Baixos, amb un 360%; o Alemanya, amb un 270%. Als USA, els preus de l'energia han augmentat al voltant d'un 11% durant el mateix període de temps.
  • Tots els grans actors del Cloud han ampliat recentment la vida útil dels seus servidors per fer baixar els seus costos. Microsoft va anunciar aquest mes que ampliaria la vida útil dels servidors en dos anys, cosa que li permetrà estalviar l'any vinent 3.700 milions de dòlars. Google va anunciar el mes de febrer una ampliació del cicle de vida útil dels seus servidors, que passarien de tres anys a quatre. Amazon va anunciar que esperava estalviar un miliard de dòlars durant aquest trimestre ampliant del cicle de vida útil dels seus servidors a sis anys, en lloc de cinc actualment.
  • L'Associació holandesa de Data Centers (DDA) afirma que alguns estan posposant inversions a causa de la pressió enorme dels preus de l'energia. Cada cop més operadors de Data Centers estan avaluant la possibilitat de repercutir els pics de preu de l'energia als seus clients. Els experts aventuren que els clients dels proveïdors holandesos rebran aviat una carta oficial anunciant o proposant una revisió de preus.

Lectures recomanades
  1. Veure A beep each time you send data to google, publicat en aquest blog el 16.09.2022
  2. Veure Internet, Facebook i el consum d'energia, publicat el 19.12.2013 || Google i l'energia renovable, publicat el 14.03.2017 || Big Data Centers and Electricity Network, publicat el 26.10.2021 || Submarine Cables (3/3), publicat el 31.10.2021

Friday, September 16, 2022

a beep each time you send data to google


El passat 21 d'agost, Bert Hubert, neerlandès, desenvolupador i defensor de la privacitat dels usuaris a la xarxa, va presentar al seu compte a Twitter una aplicació personal que produeix un so cada vegada que el vostre ordinador envia dades a Google (1).

De manera més precisa, l'aplicació: Googerteller (2) emet un so cada vegada que l'ordinador envia dades a Google (actualment només funciona amb ordinadors Linux). L'aplicació utilitza una llista d'adreces IP -Google les proporciona gratuïtament- que estan associades amb diversos serveis de Google (excepte els relacionats amb Google Cloud). Cada vegada que l'ordinador es connecta a una d'aquestes adreces IP -mentre fem servir un programa o mentre naveguem per la xarxa-, Googerteller emet un so.

Més enllà de les idees conspiranoiques que ens puguin passar pel cap quan veiem aquest vídeo, crec que val la pena recordar que aquestes dades permeten a Google saber com utilitzem el seu motor de cerca i, a mesura que anem teclejant, anticipar quina és la recerca que desitgem realitzar, accelerant d'aquesta manera el resultat que obtindrem al navegador (3). També, a mesura que punxem als enllaços que ens presenta el resultat, Google aprèn quins són els resultats més pertinents de la nostra recerca. Naturalment, és molt més complex que tot això i cal no oblidar l'orientació comercial que s'aplica a aquests algoritmes, però crec que és una bona base abans d'anar més lluny.

Tot com la majoria dels altres motors de cerca (però no tots!), i més enllà del que t'acabo de dir, està el fet que Google identifica el navegador que utilitzem (navegador i versió), el sistema operatiu i la versió on hem instal·lat el navegador, des de quin país l'utilitzem, amb quina llengua ho fem, etc.

Si, com has vist al vídeo, cada so ens diu que el nostre ordinador està enviant dades a Google, pots imaginar quants ordinadors del planeta estan fent el mateix de manera simultània i el tràfic brutal de dades a les fibres òptiques que això pot representar.

Si, més enllà dels cookies que puguin emmagatzemar els nostres navegadors, admetem que les respostes a les nostres recerques permeten a Google crear un perfil d'usuari a qui se li proporcionaran unes ofertes de publicitat que consideren altament personalitzades, podem imaginar que aquesta informació s'emmagatzema en immenses bases de dades que cobreixen els perfils comercials de miliards d'usuaris de tot el planeta.

Si ara pensem en la velocitat amb què Google ens identifica, la velocitat amb què troba al nostre perfil els productes que som més propensos a consumir i la velocitat amb què aquests se'ns presenten al nostre navegador, o la velocitat de les respostes a les nostres recerques, podem imaginar que el tràfic que generem des dels nostres ordinadors no deu ser gran cosa comparat amb el que genera Google en el mateix moment en què obrim el nostre navegador.

Segurament arribarem a la conclusió que tot aquest procés està suportat per unes granges de servidors d'una potència que difícilment podem ni tan sols imaginar. I que els Data Centers que acullen aquestes granges de servidors consumeixen quantitats descomunals d'energia, destinada a assegurar tant el funcionament dels servidors com a la seva refrigeració.

Mentre et deixo rumiant en tot això, et proposo que li donis un cop d'ull als posts que he publicat sobre els Data Centers en aquest blog (4). El proper diumenge tornaré a parlar d'ells.


  1. Stan Schroeder: This app beeps every time you send data to Google, and it beeps a lot, Mashable, 23.08.2022
  2. Download App Googerteller at GitHub
  3. Kyle Bradshaw: This app beeps every time your computer sends data to Google, 9to5google.com, 22.08.2022
  4. Veure Internet, Facebook i el consum d'energia, publicat el 19.12.2013 || Google i l'energia renovable, publicat el 14.03.2017 || Big Data Centers and Electricity Network, publicat el 26.10.2021 || Submarine Cables (3/3), publicat el 31.10.2021

Wednesday, September 14, 2022

the ethics of computer science

Monólogo "Indomable Will Hunting" Matt Damon, YouTube, 11.09.2011


Això va passar ja fa molts anys. Després de molt de temps de no saber d'ella, un dia vaig trucar a una vella amiga de qui m'acabaven de passar el número del mòbil. Ens vam ficar molt contents de poder tornar a parlar i ens vam ficar al corrent sobre què se n'havia fet de les nostres vides ...

Quan va arribar el moment de parlar dels nostres fills, em va dir que un dels seus havia estudiat informàtica i que s'havia especialitzat en criptografia. Estava molt orgullosa d'ell. Tenia motius perquè, pel que em va dir, era francament bo en aquesta feina. Però estava un xic preocupada perquè ara vivia molt lluny i treballava a una ciutat que, immediatament, vaig associar amb una gran base naval d'una gran potència militar.

Mentre em parlava del seu fill, no vaig poder evitar recordar un film brutal que, si no l'has vist encara, et recomano fer-ho: Good Will Hunting (1), i una escena que pots trobar al vídeo amb què he obert el post d'avui. 

Quan va acabar d'explicar-me el poc que sabia de la feina que el seu fill feia en aquella ciutat, em va demanar què en pensava. Francament, no sabia què dir-li. Més que res, perquè se m'acabaven d'activar totes les alarmes pensant en la possibilitat que algú estigués enregistrant aquella conversa, i no tenia cap intenció de veure'm embolicat en una història de la qual, amb tota probabilitat, ja sabia més del que hauria de saber.

Crec recordar haver-me excusat dient que jo no sabia res de res sobre la criptografia més enllà d'algunes lectures ràpides que havia fet a Wikipedia. I que tampoc tenia ni la més remota idea sobre el tipus d'empresa on podia treballar el seu fill a una ciutat de la qual no sabia res. Sense donar-li temps a respondre'm, vaig demanar-li què en sabia d'alguns amics comuns, tot evitant anomenar-los pel seu nom.

Vaig realitzar immediatament que es va sentir un xic incòmoda pel fet d'haver canviat bruscament el tema de la conversa. I assumeixo que no vaig fer res per explicar-li el munt de coses que em passaven pel cap. Avui potser lamento haver buscat una excusa per acabar amb aquella conversa, utilitzant la frase clau de la qual tots coneixem el significat: Bé, si això, ja ens trucarem un altre dia, d'acord?

No, no estic gens orgullós d'haver acabat així una conversa amb algú a qui segueixo estimant molt des de la distància. Però el seu fill va decidir què volia fer amb la seva vida, i jo feia molt de temps que també ho havia fet: no acabar mai en la situació del soldat que descrivia Will Hunting a la seva entrevista de treball a la NSA.


  1. Wikipedia: Good Will Hunting [en] [fr] [es] [ca]