Tothom ha sentit els comentaris dels
marixulos ridiculitzant la manera de conduir de les dones. Però molt poca gent coneix la historia de
Bertha Benz (1) que resumeix el vídeo comercial amb què he obert el post d'avui.
Aquest vídeo emotiu i remarcable narra la història de la primera persona -una dona,
Bertha Benz- que va conduir un automòbil amb motor de combustió interna:
Benz Patent Motorwagen (2) al llarg d'una distància de més de 100 km.
Abans del seu viatge en un vehicle del qual ella havia finançat la construcció amb el seu dot i que el seu marit:
Carl Benz (3), havia dissenyat i construït, només s'havien fet tests en trajectes curts, durant les quals es tractava ficar a punt la seva mecànica.
El
5 d'agost de 1888, sense dir res al seu marit i sense demanar cap permís de les autoritats,
Bertha Benz va marxar amb els seus fills
Richard i
Eugen, de tretze i quinze anys, al volant d'un dels més recents models del
Patent Motorwagen, i el va conduir al llarg dels 106 km que hi havia entre
Mannheim i
Pforzheim, on residia la seva mare.
Commemorant el primer viatge de Bertha Benz, el 2008 es va inaugurar una ruta turística i temàtica alemanya a Baden-Württemberg: la Bertha Benz Memorial Route, inscrita en el catàleg de l'European Route of Industrial Heritage (4).
Però la visita a la seva mare no era sinó una excusa per demostrar al seu marit que tots els diners i l'esforç que havien invertit en la construcció d'aquell vehicle no tindrien cap sentit si el públic no comprenia la seva utilitat i no es convertia en un èxit comercial.
Com hem vist resumit al vídeo, durant aquell trajecte, Bertha va haver de resoldre alguns dels problemes tècnics que els tests en trajectes curts no havien ficat en evidència.
Com el Benz Patent Motorwagen feia servir un sistema de termosifó per refredar el motor, el subministrament d'aigua va ser una gran preocupació al llarg del viatge: i per resoldre'l, Bertha va haver d'aturar-se a cada font que trobaven pel camí per afegir-ne.
Quan es va acabar el combustible, va haver de trobar un apotecari que li vengués Ligroina (5).
Va necessitar l'ajuda d'un ferrer per a reparar la cadena de transmissió. També va haver de reparar els frens: més endavant seria ella qui inventaria les primeres pastilles de fre. També va haver d'utilitzar un passador llarg del seu barret per a netejar el carburador, que s'havia obstruït, i també va haver d'utilitzar una de les seves lligues per recobrir un cable elèctric pelat.
Havent sortit de Mannheim a l'alba, va arribar a Pforzheim al capvespre i va informar a Carl del seu èxit per telegrama. Dies després va conduir de nou de tornada a Mannheim.
Els relats del viatge, on cal destacar a tots aquells que es van espantar veient el seu automòbil, van tenir un gran ressò a la premsa i el seu vehicle va rebre molta publicitat. A més, a partir de les experiències recollides per
Bertha al llarg d'aquell viatge,
Carl Benz introduir algunes millores en el vehicle, com ara la introducció d'un engranatge addicional per les pujades o la introducció dels folres de cuir per millorar la potència del fre.
Ara t'he de demanar que em deixis fer un petit parèntesi per parlar-te d'un altre inventor alemany:
Siegfried Marcus (6). Pel que sigui, el que t'explico ara només ho trobaràs a la versió en llengua francesa de
Wikipedia, però també a un munt d'articles a Internet que ho confirmen.
Cap a l'any 1860,
Siegfried Marcus esdevingué el primer a destil·lar petroli cru per obtenir benzina que, mesclada amb l'aire, donava un potent producte detonant. El 1870 va construir un primer prototip de cotxe capaç de desplaçar-se molt esporàdicament a 5 km/h.
El 1888, l'any del viatge de
Bertha Benz,
Siegfried Marcus va desenvolupar el primer automòbil que podem considerar com a "
modern": motor d'explosió de gasolina de 4 temps i una potència d'1CV, xassís, direcció, frens, suspensió ... Però aquest vehicle va ser oblidat durant molt de temps pels historiadors.
Un oblit que pot semblar estrany si tenim en compte que
Siegfried Marcus va viure la major part de la seva vida a
Àustria-Hongria, on va rebre la
Creu d'Or del Mèrit pels seus èxits científics, per l'aleshores emperador austrohongarès
Franz Joseph. Un reconeixement a la seva tasca com a científic que confirmava el monument que li havien dedicat davant de la
Universitat Tècnica de Viena.
El cas però és que
Siegfried Marcus era d'ascendència jueva. I quan els nazis van annexionar
Àustria, una directiva del
Ministeri de la Propaganda nazi, amb un extracte que pots trobar a la versió en llengua anglesa de
Wikipedia, va exigir la destrucció de qualsevol document o artefacte que fes referència a la seva obra (7):
S'ha notificat a l'Institut Bibliogràfic i a l'editorial FA Brockhaus que, en el futur, [les enciclopèdies] Meyers Konversations Lexikon i la Große Brockhaus es referiran als dos enginyers alemanys Gottlieb Daimler i Carl Benz com a creadors de l'automòbil modern, no a Siegfried Marcus.
Després de la
II Guerra Mundial, el monument va ser reconstruït i un dels exemplars del seu vehicle, que es va amagar darrere d'un fals mur per evitar la seva destrucció, al
Museu Tècnic de Viena (actualment és propietat de l'
Automòbil Club Austríac) es va tornar a exposar.
Ara m'agradaria proposar-te que vegis el vídeo precedent. Un vídeo molt interessant que segueix el relat de l'oblit que els nazis van imposar sobre la figura de
Siegfried Marcus i que ens presenta a
Gottlieb Daimler i a
Carl Benz com els creadors de l'automòbil modern.
Si tens problemes amb l'anglès, no oblidis activar els subtítols del vídeo seleccionant la traducció automàtica a la teva llengua de preferència. Fes molta atenció però al moment del vídeo on ens presenta un altre personatge remarcable de la indústria de l'automòbil:
Emil Jellinek (8).
Nascut a
Alemanya, la família d'
Emil Jellinek es va traslladar a
Viena després del seu naixement. Quan va tenir 19 anys,
Emil va anar a viure a
França. Per fer ras i curt, va fer molts diners i va començar a passar els hiverns a
Niça, on va establir forts vincles amb empresaris internacionals i l'aristocràcia local. Durant la seva primera època a
Niça,
Jellinek es va sentir captivat pels automòbils i va començar a comprar i vendre cotxes, principalment de fabricació francesa, a aristòcrates europeus que passaven les vacances d'hivern a la regió francesa.
Després de veure l'anunci d'un cotxe
DMG (
Daimler Motoren Gesellschaft) a una revista,
Jellinek va viatjar el 1896 fins a
Stuttgart, per esbrinar una mica més sobre l'empresa. Va redactar les especificacions d'un cotxe que va encarregar a
DMG. Per no repetir tot el pots trobar a
Wikipedia, faré ras i curt dient que a aquell encàrrec el van seguir altres i que la producció dels vehicles sota les especificacions inèdites que
Jellinek va donar als enginyers de
DMG van ser un èxit de vendes.
L'any 1900
Jellinek va arribar a un acord amb
DMG per la producció d'un cotxe esportiu revolucionari que portaria el nom de la seva filla:
Mercedes.
Com
Jellinek ja era membre del Consell de Direcció de
DMG, va obtenir la distribució en exclusiva del nou
Mercedes per a
França,
Àustria,
Hongria,
Bèlgica i els
EUA. Com una altra empresa s'havia fet amb el dret d'utilitzar exclusivament el nom de
Daimler a
França,
Jellinek no va trobar cap problema per fer acceptar per
DMG que els vehicles de la marca s'anomenessin
Mercedes a partir de 1902.
"El nom de la meva filla té un impacte publicitari que es perdria si féssim servir un altre nom. El nom és tant exòtic com atractiu. Pot ser fàcilment pronunciat i és prou bo. Vostè pot anomenar a aquests cotxes com vulgui, però els que jo vengui es diran Mercedes!" (Emil Jellinek, 1900)
Quan va esclatar la
I Guerra Mundial,
Jellinek va fugir primer d'
Austria-Hongria i es va refugiar a
França. Quan a
França va ser acusat de treballar com espia pels alemanys, es va refugiar a
Ginebra (
Suïssa) on va ser detingut. Va romandre a
Ginebra fins a la seva mort el 21 de gener de 1918, a l'edat de 64 anys. Totes les seves propietats a
França van ser confiscades. L'any de la mort d'
Emil, la seva filla
Mercedes va haver de demanar pels carrers per poder menjar ella i els seus dos fills (9).
El 1926, durant la gran crisi que va asfixiar econòmicament alemanya durant la postguerra i sota la pressió dels bancs,
DMG es va haver de fusionar amb
Benz per passar a ser l'empresa
Daimler-Benz, anomenant els seus cotxes "
Mercedes-Benz". L'empresa ara és part del grup
Daimler.
Quan
Hitler va entrar en l'escena política,
Bertha Benz el va acollir com el salvador dels alemanys. Com la gran majoria dels empresaris alemanys, la família
Benz va adherir ràpidament a la propaganda nazi, i els nazis van mostrar des del primer moment una gran passió pels seus vehicles. Aquest va ser el cas, per exemple, del
Mercedes-Benz 770 (10), un vehicle que posseïen, entre altres:
Adolf Hitler,
Paul von Hindenburg,
Hermann Göring,
Heinrich Himmler,
Reinhard Heydrich,
Benito Mussolini o
l'emperador Hirohito, i del qual
Wikipedia ens recorda que:
Hi ha un Mercedes-Benz 770 que Hitler va regalar a Francisco Franco al Palacio de El Pardo de Madrid.
Un detall del qual no t'he parlat abans és que el pare de
Mercedes Jellinek,
Emil Jellinek era fill d'
Aaron Jellinek, un conegut rabí de les comunitats jueves de
Leipzig i
Viena. I que la seva dona, la mare de
Mercedes,
Rachel Goggmann, era una filla il·legítima, jueva d'origen sefardita nascuda a
Algèria: al vídeo de
Mercedes sobre
Emil Jellinek, hom la presenta com a espanyola.
A tots aquells que encara avui es demanen si tots aquells jerarques nazis apassionats per aquella marca de vehicles sabien que el seu nom estava lligat a una noia d'origen jueu, els respondria que
Mercedes Jellinek va morir l'any 1929 i va ser enterrada a
Viena, a una tomba familiar, prop del seu avi, el gran rabí de
Viena,
Aaron Jellinek. Que el germà de
Mercedes,
Raoul Fernand, es va suïcidar l'any 1939, víctima de persecucions antisemites. Que la seva filla
Elfriede també va ser víctima de les persecucions dels nacionalsocialistes i que el seu fill
Hans-Peter va ser arrestat el 1944 per la
Gestapo, abans de ser alliberat per l'exèrcit nord-americà.
I tant que ho sabien!
Però el nom de la marca havia transcendit al seu origen, i l'empresa de
Bertha Benz estava activament implicada en l'esforç bèl·lic de l'
Alemanya nazi, tot com ho van fer altres fabricants americans i europeus, com per exemple:
General Motors,
Ford o
Renault (11).
Des de principis dels anys 30, la producció i els beneficis de la marca van explotar: a més dels vehicles particulars utilitzats, entre altres, pels alts dignataris nazis, les fàbriques del grup produïen camions, motors i components per avions militars, tancs i submarins.
Quan els obrers de l'empresa van ser mobilitzats, els seus llocs de treball van ser coberts inicialment per dones. La producció era tan important i les necessitats de mà d'obra tan angoixants que, com podem veure a la pàgina web de l'empresa (12):
Daimler-Benz va utilitzar treballadors forçats: presoners de guerra, civils segrestats o reclusos dels camps de concentració que s'havien obert prop de les fàbriques. Les SS custodiaven els presoners dels camps de concentració en condicions inhumanes i en feien "préstec" a l'empresa a canvi d'una quota. El 1944, gairebé la meitat dels 63.610 treballadors de Daimler-Benz eren treballadors forçats.
Aquells treballadors forçats, primer francesos i després essencialment soviètics, treballaven en unes condicions tan espantoses que van acabar organitzant motins i vagues: els seus participants van acabar als camps d'exterminació.
Daimler-Benz, va admetre l'any 1986 que havia donat feina a més de 30.000 treballadors forçats en condicions terribles durant la guerra, cosa que li va permetre generar enormes beneficis (13).
Un dels més grans sarcasmes de la història és que, poc abans que els nazis comencessin la tasca d'esborrar del record a
Siegfried Marcus a causa dels seus orígens jueus,
Hitler era fotografiat a
Viena el 1938 a l'
Heldenplatz dempeus, a un dels seus models preferits: un
Mercedes 540 G4 (14) del que avui en dia només queden tres exemplars: Un d'ells, fabricat el 1934, és el que
Hitler li va regalar a
Francisco Franco després de la
Guerra Civil. Aquest vehicle, i un altre que Hitler va regalar al dictador: el
Mercedes-Benz 770 es troben avui a la
Sala Histórica de la Guardia Real, al
Cuartel ‘El Rey’, annex al
Palacio de El Pardo de
Madrid (15).
Un altre dels grans sarcasmes de la història és que avui se'ns vulgui presentar a
Bertha Benz com una feminista
avant l'heure que, seduïda inicialment per la propaganda nazi, es va desenganyar d'aquesta ideologia a mesura que va descobrir que portaria a
Alemanya a una nova guerra. A l'article que la
Wikipedia en llengua alemanya dedica a
Bertha Benz podem llegir:
Es diu que Bertha Benz, amb 84 anys, va saludar Adolf Hitler el 1933 com el "salvador dels alemanys". Ella i la seva família van adherir ràpidament a la propaganda nazi. Ja a la Setmana Santa de 1933 es va inaugurar, amb l'assistència de Bertha Benz, un monument nacionalsocialista a Mannheim que instrumentalitzava a Carl Benz. Més tard es va distanciar de Hitler quan va entendre que les seves polítiques portarien el país a una nova guerra.
Hom pot acusar a
Hitler de moltes coses. Però no d'amagar les seves idees, que estaven escrites
negre sobre blanc al
Mein Kampf. I quan vaig llegir aquest llibre ja fa molts anys, no recordo que hi hagués cap defensa ni del feminisme, ni del pacifisme, que haguessin pogut enganyar a ningú.
Altrament, si el 1933
Bertha Benz va començar a sospitar que
Hitler podria portar el país a una nova guerra, hom podria pensar que la pluja de comandes de material militar que la seva empresa va rebre d'ençà que
Hitler va prendre el poder, no podien fer res d'altre sinó confirmar aquella sospita.
En tot cas, gràcies a l'esforç de transparència de la marca, els
arxius de Benz guarden una imatge que mostra una desfilada de vehicles
Benz, saludats per la joventut nazi amb uniforme formant al carrer davant la casa de la família a
Ladenburg l'any 1939, amb motiu del
90è aniversari de Bertha Benz (16). La imatge completa -a l'enllaç només és un extracte (17)- mostra en primer pla un
Reimenwagen "Kutsche" de 2HP de 1892, amb l'esvàstica i dos ocupants fent la salutació nazi. També mostra la casa de
Bertha Benz engalanada amb emblemes de
Mercedes i esvàstiques.
A partir d'aquí, jo no tinc gran cosa més a afegir.
- Wikipedia: Bertha Benz [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Benz Patent Motorwagen [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Carl Benz [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Bertha Benz Memorial Route [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Ligroïna [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Siegfried Marcus [en] [fr] [es] [ca]
- Ronnie Schreiber: How the Nazis Made Daimler & Benz the Inventors of the Automobile and Wrote Siegfried Marcus Out of History, The truth about cars, 09.03.2014 || Larry Edsall: Who really invented the motorcar? Before Benz and Daimler, there was Siegfried Marcus. Why haven’t we heard about him?, The Classic Cars Journal, 23.05.2021
- Wikipedia: Emil Jellinek [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Mercedes Jellinek [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Mercedes-Benz 770 [en] [fr] [es] [ca]
- Pascal Fleury: Ces firmes qui roulaient pour Hitler. Durant la guerre, GM, Ford ou encore Renault fournissaient la Wehrmacht en véhicules militaires, La Liberté, 04.01.2019
- Daimler-Benz in der Zeit des Nationalsozialismus (1933 - 1945), Mercedes-Benz Group
- Christophe Lemaire: Mercedes et le régime nazi, L'Internaute, 29.07.2011
- Luis E. Togores: Los Mercedes Benz que Hitler regaló a Franco, El Debate, 17.05.2022 || Gustavo López Sirvent: Mercedes 540 G4: el coche con el que Hitler se movía entre trincheras, TopGear, 24.01.2022
- Javier Prieto: Las joyas rodantes de la Corona Española, motor.es, 12.10.2018
- Original Daimler Photo, 1939 Bertha Benz Nazi Birthday Ladenburg. Original 9 X 6.5" photo from the Benz archives. WorthPoint
- Celebración del 90 cumpleaños de Berta benz en ladenburg 1939. Alamy, Fotografías en blanco y negro
