| Lee Marvin - Wand'rin Star (ReMastered Audio) (1969) (HD), Youtube, 27.08.2013 Lee Marvin I was born under a Wandering Star remastered, Youtube, 12.02.2013 Wikipedia: Lee Marvin, Wand'rin' Star. Paroles et traduction de «Wand'rin Star» |
Monday, April 30, 2018
lee marvin - i was born under a wandering star (1969)
Sunday, April 29, 2018
vivre au coeur de la région du léman
| VAUD - Région du Léman: Vivre : Au Coeur De La Région Du Léman, Youtube, 04.05.2018 |
Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador!
|
Friday, April 27, 2018
avui és el meu aniversari
| Bruce Springsteen: Born in the USA (subtitulada en español) |
Avui és el meu aniversari. No sabria dir-te perquè, però m'ha passat pel cap què diable devia estar fent un dia com avui fa 50 anys. Com ja et pots imaginar, no me'n recordo. Sí que recordo però el que devia haver fet els dies que el van precedir i els que el van seguir. Entre moltes altres coses, com gairebé cada dia de la meva infància i bona part de la meva adolescència, dinaria amb la meva mare mentre miràvem les notícies a la TV. I com gairebé cada dia de la meva infància i bona part de la meva adolescència, a les notícies internacionals hi hauria un apartat dedicat a la Guerra de Vietnam.
Fa 50 anys, l'ofensiva del Tet va fer de 1968 l'any més dur de la guerra, amb una primera fase que va començar a finals de Gener. Una segona fase que, com va començar justament a finals d'Abril, la devia estar veient a les notícies d'aquells dies. Més tard arribaria una tercera i darrera fase que començaria a mitjans d'Agost del mateix any.
Vaig pensar en tot aquells joves arrencats d'una Amèrica alegre i vital, a la punta del progrès tecnològic (e.g. l'Apollo Program), del combat social (e.g. Civil Rights Movement i Martin Luther King, Berkeley, ...), i de la revolucion musical (e.g. moviment hippie, els primers proto-punks ...) ... per anar a combatre a una guerra sense sentit. Una guerra que havia començat amb la descolonització francesa del sud-est asiàtic, després de la debacle militar de Diên Biên Phu. Vaig pensar en totes les il·lusions i projectes que van tornar a casa dins d'un sac de plàstic, també en el dolor dels pares, família i amics. Vaig pensar en aquells que van tornar mutilats de per vida. I vaig pensar també en aquells que van tornar a un país que els detestava i on ningú havia reservat un lloc per quan tornessin a casa.
També vaig pensar en aquells que, a l'altre bàndol, van haver d'enfrontar-se a la màquina de guerra més potent que mai havien vist els temps. Amb una tecnologia que, encara avui, ens sembla pura ciència-ficció: per exemple, uns avions que, encara avui, segueixen utilitzant-se en missions d'espionatge i de combat. També vaig pensar en aquells que van haver de fugir per sempre del seu país, a la fi de la guerra: els Boat People, que van acabar repartits arreu del món, també a Suïssa (jo n'he conegut a la feina!). I vaig pensar en aquells que es van quedar després d'haver derrotat aquella impressionant màquina de guerra. I em vaig demanar què deuen pensar avui, quan veuen el seu país avançant a tota màquina cap a el model econòmic i social contra qui van lluitar durant tants anys.
També vaig recordar que per aquelles dates va esclatar a Paris un moviment que hom coneix com el 'Maig del 68'. Un moviment del qual es diu que ho va canviar tot: amb el temps i, entre moltes altres coses, també canviaria les idees progressistes de molts dels seus activistes. Un moviment capitalitzat per uns europeus que, "marca de la casa", sempre van tenir molta cura en amagar que les seves arrels es trobaven al moviment de Berkeley i les seves protestes tot al llarg dels 60's.
Estava pensant què m'agradaria retenir d'aquella època i, finalment, vaig decidir-me per una musica que, encara avui, segueix emocionant-me quan l'escolto (1). Entre moltíssims altres, temes com: Blowin' In The Wind (Bob Dylan); San Francisco (Scott McKenzie); Fortunate Son, Bad Moon Rising Vietnam, Have You Ever Seen the Rain, Looking Out My Back Door (Creedence Clearwater Revival); Where Have all the Flowers Gone (Eve of Destruction); Reflections Of My Life (Marmalade); I Was Only Nineteen (Redgum); This is My Rifle (Mark Maysey); For what it's worth (Buffalo Springfield); The End (The Doors); Simple Man, Freebird (Lynyrd Skynyrd); He Ain't Heavy He's My Brother (The Hollies); Paint it Black, Under My Thumb (The Rolling Stones); Hey Joe (Jimi Hendrix); Riders On The Storm, Born To Be Wild (Steppenwolf); Goodnight Saigon (Billy Joel); Let the Sunshine In (Hair Movie); The Wall (Bruce Springsteen) ... i entre tots aquests temes, vaig escollir dos per acompanyar aquesta entrada (el primer, de Bruce Springsteen, data de 1984, però a mi em dona igual!).
Espero que t'agradi escoltar-los tan com a mi m'ha agradat tornar a fer-ho i que tinguis un bon dia!
Lily Rothman: Why the Vietnam War Produced Such Iconic Music, Time, 27.07.2017
Fa 50 anys, l'ofensiva del Tet va fer de 1968 l'any més dur de la guerra, amb una primera fase que va començar a finals de Gener. Una segona fase que, com va començar justament a finals d'Abril, la devia estar veient a les notícies d'aquells dies. Més tard arribaria una tercera i darrera fase que començaria a mitjans d'Agost del mateix any.
Vaig pensar en tot aquells joves arrencats d'una Amèrica alegre i vital, a la punta del progrès tecnològic (e.g. l'Apollo Program), del combat social (e.g. Civil Rights Movement i Martin Luther King, Berkeley, ...), i de la revolucion musical (e.g. moviment hippie, els primers proto-punks ...) ... per anar a combatre a una guerra sense sentit. Una guerra que havia començat amb la descolonització francesa del sud-est asiàtic, després de la debacle militar de Diên Biên Phu. Vaig pensar en totes les il·lusions i projectes que van tornar a casa dins d'un sac de plàstic, també en el dolor dels pares, família i amics. Vaig pensar en aquells que van tornar mutilats de per vida. I vaig pensar també en aquells que van tornar a un país que els detestava i on ningú havia reservat un lloc per quan tornessin a casa.
També vaig pensar en aquells que, a l'altre bàndol, van haver d'enfrontar-se a la màquina de guerra més potent que mai havien vist els temps. Amb una tecnologia que, encara avui, ens sembla pura ciència-ficció: per exemple, uns avions que, encara avui, segueixen utilitzant-se en missions d'espionatge i de combat. També vaig pensar en aquells que van haver de fugir per sempre del seu país, a la fi de la guerra: els Boat People, que van acabar repartits arreu del món, també a Suïssa (jo n'he conegut a la feina!). I vaig pensar en aquells que es van quedar després d'haver derrotat aquella impressionant màquina de guerra. I em vaig demanar què deuen pensar avui, quan veuen el seu país avançant a tota màquina cap a el model econòmic i social contra qui van lluitar durant tants anys.
També vaig recordar que per aquelles dates va esclatar a Paris un moviment que hom coneix com el 'Maig del 68'. Un moviment del qual es diu que ho va canviar tot: amb el temps i, entre moltes altres coses, també canviaria les idees progressistes de molts dels seus activistes. Un moviment capitalitzat per uns europeus que, "marca de la casa", sempre van tenir molta cura en amagar que les seves arrels es trobaven al moviment de Berkeley i les seves protestes tot al llarg dels 60's.
Estava pensant què m'agradaria retenir d'aquella època i, finalment, vaig decidir-me per una musica que, encara avui, segueix emocionant-me quan l'escolto (1). Entre moltíssims altres, temes com: Blowin' In The Wind (Bob Dylan); San Francisco (Scott McKenzie); Fortunate Son, Bad Moon Rising Vietnam, Have You Ever Seen the Rain, Looking Out My Back Door (Creedence Clearwater Revival); Where Have all the Flowers Gone (Eve of Destruction); Reflections Of My Life (Marmalade); I Was Only Nineteen (Redgum); This is My Rifle (Mark Maysey); For what it's worth (Buffalo Springfield); The End (The Doors); Simple Man, Freebird (Lynyrd Skynyrd); He Ain't Heavy He's My Brother (The Hollies); Paint it Black, Under My Thumb (The Rolling Stones); Hey Joe (Jimi Hendrix); Riders On The Storm, Born To Be Wild (Steppenwolf); Goodnight Saigon (Billy Joel); Let the Sunshine In (Hair Movie); The Wall (Bruce Springsteen) ... i entre tots aquests temes, vaig escollir dos per acompanyar aquesta entrada (el primer, de Bruce Springsteen, data de 1984, però a mi em dona igual!).
Espero que t'agradi escoltar-los tan com a mi m'ha agradat tornar a fer-ho i que tinguis un bon dia!
| The Rolling Stones: Paint it Black (Tour of Duty Trailer), Youtube, 20.08.2007 |
Lily Rothman: Why the Vietnam War Produced Such Iconic Music, Time, 27.07.2017
Thursday, April 26, 2018
what about the oil reserves?
 |
| source: Enfoque Noticias in radio-corporacion.com |
Un dia, a la pausa cafè de la feina, un company francès ens va explicar una teoria personal segons la qual els americans, amb unes reserves de petroli molt baixes i una producció basada principalment en el fracking, s'haurien situat com a segons productors mundials de cru gràcies a una explotació a tota màquina dels recursos que es troben als USA. Tanta pressa no tindria altre objectiu que esgotar les reserves abans d'escollir un nou president que, amb l'excusa de protegir el medi ambient, prohibiria el consum d'hidrocarburs als USA i la importació de productes fabricats amb aquests.
La veritat és que vaig quedar-me amb les ganes de dir-li que esperava que la seva teoria fos falsa. Recordant a John Grisham i el seu llibre: The Pelican Brief (1) podria haver afegit que, si aquesta teoria fos real, tant ell com els que l'escoltàvem podíem acabar tenint un accident no desitjat.
Conyes a part, dies després vaig recordar aquella conversa i vaig consultar dades sobre les reserves actuals de petroli. Quan era jove, i d'això fa molts anys, recordo que les fonts més pragmàtiques deien que encara teníem petroli per 50 anys. A les estadístiques de BP del 2017 (2) vaig trobar el següent: Les reserves provades mundials de petroli serien suficients per assolir 50,6 anys de producció mundial a nivells de 2016.
Com és que, tants anys després, l'horitzó dels 50 anys fins a l'esgotament de les reserves no ha canviat? Es tracta d'una conspiració reptiliana? No, l'explicació és més senzilla i cal trobar-la en la definició del que hom considera com 'reserves'.
Què hem d'entendre doncs per 'reserves'? Segons Wikipedia (3): Les reserves de petroli indiquen la quantitat de petroli cru que es pot extreure tècnicament a un cost econòmicament factible al preu actual del petroli. Per tant, les reserves variaran en el temps en relació amb el preu del petroli. Cal doncs diferenciar les reserves de petroli dels recursos petroliers, que inclouen tot el petroli que es pugui recuperar tècnicament a qualsevol preu.
I què hem d'entendre per 'reserves provades'? Les reserves provades de petroli són aquelles que es coneixen i que es poden explotar amb un alt grau de certesa. Al Regne Unit, hom defineix les reserves probables com aquelles amb una probabilitat del 90% de poder ser explotar tècnicament i comercialment. La definició exacta de reserves provades varia d'empresa a empresa i de país a país. Cal tenir també en compte que els valors divulgats pels governs sobre les reserves d'un país sovint estan manipulats (4).
La veritat és que vaig quedar-me amb les ganes de dir-li que esperava que la seva teoria fos falsa. Recordant a John Grisham i el seu llibre: The Pelican Brief (1) podria haver afegit que, si aquesta teoria fos real, tant ell com els que l'escoltàvem podíem acabar tenint un accident no desitjat.
Conyes a part, dies després vaig recordar aquella conversa i vaig consultar dades sobre les reserves actuals de petroli. Quan era jove, i d'això fa molts anys, recordo que les fonts més pragmàtiques deien que encara teníem petroli per 50 anys. A les estadístiques de BP del 2017 (2) vaig trobar el següent: Les reserves provades mundials de petroli serien suficients per assolir 50,6 anys de producció mundial a nivells de 2016.
Com és que, tants anys després, l'horitzó dels 50 anys fins a l'esgotament de les reserves no ha canviat? Es tracta d'una conspiració reptiliana? No, l'explicació és més senzilla i cal trobar-la en la definició del que hom considera com 'reserves'.
Què hem d'entendre doncs per 'reserves'? Segons Wikipedia (3): Les reserves de petroli indiquen la quantitat de petroli cru que es pot extreure tècnicament a un cost econòmicament factible al preu actual del petroli. Per tant, les reserves variaran en el temps en relació amb el preu del petroli. Cal doncs diferenciar les reserves de petroli dels recursos petroliers, que inclouen tot el petroli que es pugui recuperar tècnicament a qualsevol preu.
I què hem d'entendre per 'reserves provades'? Les reserves provades de petroli són aquelles que es coneixen i que es poden explotar amb un alt grau de certesa. Al Regne Unit, hom defineix les reserves probables com aquelles amb una probabilitat del 90% de poder ser explotar tècnicament i comercialment. La definició exacta de reserves provades varia d'empresa a empresa i de país a país. Cal tenir també en compte que els valors divulgats pels governs sobre les reserves d'un país sovint estan manipulats (4).
El volum de les reserves varia al llarg del temps en relació amb el preu del petroli. La definició de reserva provada varia d'empresa a empresa i de país a país. En qualsevol cas, els valors divulgats pels governs sovint estan manipulats.Vaig buscar un exemple sobre el què t'estic dient i vaig caure sobre aquest gràfic del butlletí estadístic de l'OPEP del 2017 que, per exemple, ens mostra que les reserves provades de Veneçuela representen gairebé el 25% de les reserves mundials (5).
 |
| OPEC share of world crude oil reserves, 2016 |
Com no tots els països productors de petroli fan part de l'OPEP, vaig consultar altres fonts estadístiques, com per exemple les de Wikipedia (6), on es comparen les fonts de la U.S. Energy Information Administration (7), de l'OPEP i de BP.
Què ha fet que les reserves més grans de petroli, que fa anys se situaven al Mig Orient, ara es trobin a l'Orinoco? Doncs que l'evolució dels preus del petroli ha fet que jaciments que abans no era rentable explotar, amb els preus actuals sí que ho sigui (8).
Actualment, les reserves recuperables totals de Veneçuela (provades i no provades) són les més grans del món. Això s'explica perquè, a més del petroli convencional, Veneçuela té dipòsits de sorres bituminoses d'una superfície similar a les del Canadà, i aproximadament igual a les reserves mundials de petroli convencional.
Ara bé, aquesta situació s'explica també pels preus actuals car, si les sorres bituminoses de l'Orinoco són menys viscoses que les d'Alberta (Canadà), es troben a massa fondària per extreure-les a cel obert, el que augmenta el seu cost d'extracció. El mateix passa amb la tecnologia necessària per recuperar el petroli cru ultra pesat que es troba a la major part del cinturó de l'Orinoco. La seva extracció és molt més complexa i costosa que l'extracció del petroli de l'Aràbia Saudita.
Cas d'una baixada de preu del cru, és probable que les reserves provades de Veneçuela (24% de les reserves actuals del món) s'hagin d'ajustar a la baixa.Prefereixo doncs deixar les teories conspiratives destinades a la dominació del món als personatges d'un còmic produït per Steven Spielberg: Pinky and the Brain (9): si has vist la sèrie, sabràs del que parlo.
No descobriré a ningú que el business del petroli és tan brut com la matèria primera amb què trafica: en tenim una prova recent en tot el petroli que va circular per Turquia per finançar a Daesh. Tampoc descobriré res a ningú si dic que aquest business mou tants diners que no es pot entendre segons les regles tradicionals de l'economia de mercat, tenint molt més en comú amb una partida de pòquer en la que els jugadors no tenen un gran interès a mostrar les seves cartes.
Si acceptem aquest fet, entendrem molt millor que no té gaire sentit discutir a les cafeteries sobre les reserves de petroli, quan aquestes varien amb els preus del moment i amb informacions geològiques tancades en cofres forts amb set claus.
I si et vas llegir el post que vaig publicar el passat 19.03.2018: Carbon capture and storage (9) sobre les instal·lacions industrials experimentals dedicades a la producció de gasolina a partir del CO₂ de l'aire, espero que arribis a la mateixa conclusió que jo: el petroli no deixarà de ser una font d'energia hegemònica fins que, com deia Bill Gates: es trobi una energia barata, neta i fiable que la reemplaci (10).
- Movieclips Trailer Vault: The Pelican Brief (1993) - Official Trailer, Youtube, 03.07.2014
- British Petroleum (BP): BP Statistical Review of World Energy, Reserves-to-production (R/P) ratios,p. 13, June 2017
- Wikipedia: Oil reserves
- Proven oil reserves, moneyterms.co.uk
- OPEC share of world crude oil reserves, 03.09.2016
- Wikipedia: List of countries by proven oil reserves
- Crude Oil Proved Reserves, International Energy Statistics, U.S. Energy Information Administration, 2016 // The World’s Largest Oil Reserves By Country, worldatlas.com, 16.02.1028 // Top 10 Countries With Largest Oil Reserves 2017, drillingformulas.com, 16.09.2017
- Wikipedia: Oil reserves in Venezuela
- Wikipedia: Pinky and the Brain
- Carbon capture and storage, 19.03.2018, en aquest blog
- Nuclear fusion could be soon a reality ... really? (1/2), 12.03.2018, en aquest blog
Wednesday, April 25, 2018
avui és 25 d'abril
| Música en valencià: Som - Obrint Pas, Youtube, 12.01.2013 Del concert "Un Poble en moviment", València 30 d'abril de 2005 |
Tot i que, des de 1977 se celebra en l'àmbit institucional el 9 d'octubre com a data de la Diada Nacional del País Valencià (dia festiu al calendari laboral), en record de l'entrada a la ciutat de València (1) de les tropes catalanoaragoneses comandades per Jaume I (2), l'esquerra i el nacionalisme valencià fa temps que li va preferir el 25 d'abril com a Diada Nacional (3), en commemoració per la derrota de la Batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707 (4), que va ser el principi de l'ocupació borbònica del Regne de València i, per dret de conquesta, de la pèrdua dels seus furs, que serien reemplaçats pels Decrets de Nova Planta.
Malgrat el que puguin dir aquells que parlen de l'adoctrinament de l'escola catalana, cap de les dues dates no acostumen a explicar-se a classe, ni a entrar com a tema d'examen. Tampoc el Setge de Xàtiva (5) o la deportació i l'extermini de la seva població (6). En realitat, des de l'establishment del nacionalisme català s'ha acostumat a presentar la Guerra de Successió Espanyola (7) com una mena de guerra entre els Borbons i Catalunya on, de vegades, han tingut la condescendència de mencionar el País Valencià, rarament les Balears (8) i gairebé mai l'Aragó (9).
Tampoc acostuma a explicar-se a classe el caràcter profundament social de la Guerra dels Segadors, amagant amb molta cura que la bandera d'aquells era la negra i no la que ens presenta la historiografia oficial (10). I és molt més rar encara que s'expliqui a la canalla la importància social de la Revolta de les Germanies, que es va estendre pel País Valencià i les Balears, però no a Catalunya (11).
No vull dir amb això que si els Segadors veiessin quin carrer els ha reservat l'Ajuntament de Barcelona, o quina és la bandera que alguns moviments populars han escollit avui com estendard per la seva lluita, potser es quedarien molt sorpresos, com si diguéssim: ells sabien qui eren els seus adversaris, sense necessitar historiadors que canviessin el relat perquè altres se l'apropiessin.
Però, francament, crec que hem d'admetre que, si hi ha hagut algun tipus d'adoctrinament a l'escola catalana sota la direcció dels nacionalistes catalans, aquest no li ha arribat a la sola de la sabata a l'adoctrinament independentista que ha sortit de les escoles valencianes, sota la direcció dels nacionalistes espanyols que, incomprensiblement, ara també semblen voler importar a Catalunya. Un adoctrinament que ha tingut com a resultat, entre moltíssimes altres coses, una explosió de bandes de música en valencià que van despertar de la seva anestèsia profunda el paisatge musical català.
Un exemple d'aquestes bandes va ser Obrint Pas (12). Avui he escollit obrir aquests post amb un dels seus temes per recordar aquest 25 d'Abril. Perquè: som el combat contra l'oblit i la historia que mai no han escrit !
Malgrat el que puguin dir aquells que parlen de l'adoctrinament de l'escola catalana, cap de les dues dates no acostumen a explicar-se a classe, ni a entrar com a tema d'examen. Tampoc el Setge de Xàtiva (5) o la deportació i l'extermini de la seva població (6). En realitat, des de l'establishment del nacionalisme català s'ha acostumat a presentar la Guerra de Successió Espanyola (7) com una mena de guerra entre els Borbons i Catalunya on, de vegades, han tingut la condescendència de mencionar el País Valencià, rarament les Balears (8) i gairebé mai l'Aragó (9).
Tampoc acostuma a explicar-se a classe el caràcter profundament social de la Guerra dels Segadors, amagant amb molta cura que la bandera d'aquells era la negra i no la que ens presenta la historiografia oficial (10). I és molt més rar encara que s'expliqui a la canalla la importància social de la Revolta de les Germanies, que es va estendre pel País Valencià i les Balears, però no a Catalunya (11).
No vull dir amb això que si els Segadors veiessin quin carrer els ha reservat l'Ajuntament de Barcelona, o quina és la bandera que alguns moviments populars han escollit avui com estendard per la seva lluita, potser es quedarien molt sorpresos, com si diguéssim: ells sabien qui eren els seus adversaris, sense necessitar historiadors que canviessin el relat perquè altres se l'apropiessin.
Però, francament, crec que hem d'admetre que, si hi ha hagut algun tipus d'adoctrinament a l'escola catalana sota la direcció dels nacionalistes catalans, aquest no li ha arribat a la sola de la sabata a l'adoctrinament independentista que ha sortit de les escoles valencianes, sota la direcció dels nacionalistes espanyols que, incomprensiblement, ara també semblen voler importar a Catalunya. Un adoctrinament que ha tingut com a resultat, entre moltíssimes altres coses, una explosió de bandes de música en valencià que van despertar de la seva anestèsia profunda el paisatge musical català.
Un exemple d'aquestes bandes va ser Obrint Pas (12). Avui he escollit obrir aquests post amb un dels seus temes per recordar aquest 25 d'Abril. Perquè: som el combat contra l'oblit i la historia que mai no han escrit !
- Francesc de Paula Burguera: Valencia del Cid, El País, 14.01.2005
- Wikipedia: Diada Nacional del País Valencià // Les institucions valencianes commemoren el 25 d’abril amb la mirada posada en el finançament i la nova televisió, Vilaweb.cat, 25.04.2018 // Calendario laboral para 2018 en la Comunidad Valenciana, Levante
- Wikipedia: Diada del 25 d'abril,
- Wikipedia: Batalla d'Almansa // L’ombra del mal d’Almansa recorda el 25 d’Abril, Vilaweb.cat, 25.04.2018
- Wikipedia: Setge de Xàtiva (1707)
- Wikipedia: Extermini de Xàtiva
- Wikipedia: Guerra de Successió Espanyola
- Wikipedia: Guerra de Successió Espanyola - Les Illes Balears, el darrer reducte contra francesos i espanyols
- Wikipedia: Decretos de Nueva Planta del Reino de Aragón
- Wikipedia: Bandera negra (símbol)
- Wikipedia: Revolta de les Germanies
- Wikipedia: Obrint Pas
Tuesday, April 24, 2018
world hapiness report 2018
 |
| source: business-standard.com |
Viure a un país avorrit et fa sentir més feliç? Ho dic perquè a mitjans del mes de Març es va publicar l'edició 2018 del World Hapiness Record de les Nacions Unides -pots descarregar l'informe en aquest enllaç- i a la pàgina 23 del PDF (la pàgina 20 del report): Figure 2.2: Ranking of Happiness 2015–2017, els cinc primers països classificats són, per aquest ordre:
Top 5 happiest countries, 2018
(2017 ranking in brackets)
1. Finland (5)
2. Norway (1)
3. Denmark (2)
4. Iceland (3)
5. Switzerland (4)
A diferència dels reports precedents, l'ONU també va examinar per primera vegada els nivells de satisfacció dels immigrants a cada país. I també en aquest punt Finlàndia va obtenir la màxima puntuació: "Finlàndia ha pujat des del cinquè lloc al primer aquest any", van dir els autors de l'informe, tot i que van assenyalar que els altres tres països nòrdics (més Suïssa) tenen puntuacions gairebé intercanviables.
L'informe, publicat anualment per l'UN Sustainable Development Solutions Network, afirma que tots els països nòrdics obtingueren una gran puntuació sobre els ingressos, una esperança de vida saludable, el suport social, la llibertat, la confiança i la generositat ... Els rànquings es basen en les enquestes de Gallup sobre el benestar, així com percepcions sobre la corrupció, la generositat i la llibertat.
Com saben tots els habitants del planeta, i probablement també els visitants d'altres galàxies, "enlloc es viu i es menja igual de bé" que a l'estat espanyol. Malgrat aquest fet, ocupa el 36è lloc del rànquing -després de Malaisya, però pel davant de Colòmbia-, el que fa que hi hagi gent que comenci a demanar-se si hom no podria fer un esforç per viure a un país tan avorrit com els països nòrdics.
Just afegir que l'alternativa de deixar de donar la brasa a tothom amb lo de què "enlloc com aquí es viu i es menja igual de bé" seria vista amb una gran simpatia per tots aquells que sobreviuen a altres països on igual resulta que es menja el què a cadascú li agrada menjar.
Monday, April 23, 2018
chris stapleton - tennessee whiskey
| ChrisStapletonVEVO - Tennessee Whiskey (Austin City Limits Performance), Youtube, 16.02.2018 |
Si encara no has escoltat res de Chris Stapleton (1), més val que et donis pressa per fer-ho i et passis pel seu canal VEVO a Youtube (2).
El mateix val pel tema que obre aquest post (3), pel que no trobo cap definició millor que la que va fer un tal Robert Vinson, als comentaris de l'àudio penjat a Youtube en 2015 (4): Els meus veïns van trucar a la policia perquè estava escoltant Chris Stapleton massa fort ... la policia va tancar a la garjola els meus veïns!
- Wikipedia: Chris Stapleton [en] [fr] // Home Page
- ChrisStapletonVEVO on Youtube
- ... recorda d'activar els subtítols per veure la lletra del tema!
- Chris Stapleton - Tennessee Whiskey (Audio) ... 190 milions de visites a Youtube !
Sunday, April 22, 2018
switzerland - st.moritz (graubünden)
| Martin Schumacher (Air-View): DJI Phantom 4 Pro - one weekend at St.Moritz / Graubünden, Youtube, 05.01.2017 |
Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador!
|
Friday, April 20, 2018
the cold war strikes again?
| Dr Strangelove - The Bomb Run Sequence, Youtube, 03.04.2016 |
Sembla que està de moda entre els periodistes tornar-nos a fer reviure la Guerra Freda i presentar-nos altre cop a Rússia com la gran amenaça pel mon occidental.
Jo parteixo de la premissa de què, per amenaçar a algú, ho has de fer amb un armament que sigui almenys igual de bo i modern que el del teu enemic. La majoria de la gent sap -espero que també els periodistes- que aquest armament costa molts diners. Així que m'he dit d'anar a mirar a les estadístiques quin és el PIB de les diferents economies del món i, per facilitar la tasca als periodistes a qui pugui interessar, passo dos enllaços de lectura fàcil i ràpida que podran comprendre ràpidament (1).
Com pots veure en aquestes fonts, el PIB de Rússia és just un xic més alt que el d'Espanya, molt lluny del dels països més importants de la UE, i a anys llum del PIB dels USA.
Si ara et mires les estadístiques de les despeses militars (2) veuràs que, a les dues fonts que es presenten a Wikipedia, Rússia ocupa la tercera o la quarta plaça, a anys llum dels USA, també dels països de la UE si fas l'addició de les despeses de cada país. I si ara et mires la despesa per habitant dels 15 països més importants (3) ... No sé ni què més puc afegir, la veritat.
Quan va caure el règim soviètic la flor i nata dels científics i enginyers que treballaven per l'exèrcit van marxar del país a la recerca de millors condicions de vida, gràcies als salaris més elevats dels països occidentals. Però no només la flor i nata. Sé de què parlo perquè vaig conèixer una empresa de telecomunicacions a Suïssa (ara ja desapareguda després d'una fusió i una ulterior adquisició per un operador estranger) on la major part del personal del departament d'informàtica provenia de l'exèrcit rus. El mànager que els va contractar va acabar sent el meu cap pocs anys després.
Doncs bé, amb el personal més competent fora del país, un PIB just per sobre de l'espanyol (en temps de crisi, qui sap d'aquí a uns anys!) i una despesa militar inferior a la suma dels països més importants de la UE, i a anys llum dels USA ... Hom pot demanar-se legítimament com s'ho fan els russos per tenir un armament tan avançat com per amenaçar el món occidental.
Hi ha qui diu que els americans passen periòdicament als espies russos els plànols d'armes que ells ja fa temps que han deixat tecnològicament al darrera. Això permetria que els russos utilitzin els seus recursos per posar-se a nivell dels americans. També que, quan els russos es modernitzen, els americans puguin presentar-los com una amenaça que justifiqui un pressupost militar conseqüent per a garantir la seguretat dels USA i del món occidental. A part, tothom sap que, quan els russos venen armament a un país, els seus adversaris estan obligats a comprar als americans un armament tecnològicament compatible o superior.
Naturalment, jo no puc creure'm una cosa així. Es per això que segueixo atentament tot el que publiquen a la TV i a la premsa. En particular, les anàlisis geopolítiques dels experts. I encara més si queda super clar qui són els bons i qui són els dolents: especialment si la cosa té una incidència al Mig Orient. El meu problema és que, després d'escoltar el que diuen a la premsa i la TV, ho contrasto amb estadístiques que estan a l'abast de qualsevol que tingui interès a llegir-les i interpretar-les. També tinc el problema de contrastar les falses pujades de to entre els països de la Unió Europea amb els projectes conjunts amb Rússia, com ara el Nord Stream (4). I, francament, acabo per no creure'm gran cosa.
Jo parteixo de la premissa de què, per amenaçar a algú, ho has de fer amb un armament que sigui almenys igual de bo i modern que el del teu enemic. La majoria de la gent sap -espero que també els periodistes- que aquest armament costa molts diners. Així que m'he dit d'anar a mirar a les estadístiques quin és el PIB de les diferents economies del món i, per facilitar la tasca als periodistes a qui pugui interessar, passo dos enllaços de lectura fàcil i ràpida que podran comprendre ràpidament (1).
Com pots veure en aquestes fonts, el PIB de Rússia és just un xic més alt que el d'Espanya, molt lluny del dels països més importants de la UE, i a anys llum del PIB dels USA.
Si ara et mires les estadístiques de les despeses militars (2) veuràs que, a les dues fonts que es presenten a Wikipedia, Rússia ocupa la tercera o la quarta plaça, a anys llum dels USA, també dels països de la UE si fas l'addició de les despeses de cada país. I si ara et mires la despesa per habitant dels 15 països més importants (3) ... No sé ni què més puc afegir, la veritat.
Quan va caure el règim soviètic la flor i nata dels científics i enginyers que treballaven per l'exèrcit van marxar del país a la recerca de millors condicions de vida, gràcies als salaris més elevats dels països occidentals. Però no només la flor i nata. Sé de què parlo perquè vaig conèixer una empresa de telecomunicacions a Suïssa (ara ja desapareguda després d'una fusió i una ulterior adquisició per un operador estranger) on la major part del personal del departament d'informàtica provenia de l'exèrcit rus. El mànager que els va contractar va acabar sent el meu cap pocs anys després.
Doncs bé, amb el personal més competent fora del país, un PIB just per sobre de l'espanyol (en temps de crisi, qui sap d'aquí a uns anys!) i una despesa militar inferior a la suma dels països més importants de la UE, i a anys llum dels USA ... Hom pot demanar-se legítimament com s'ho fan els russos per tenir un armament tan avançat com per amenaçar el món occidental.
 |
| Mission Impossible Ghost Protocol (2011) |
Hi ha qui diu que els americans passen periòdicament als espies russos els plànols d'armes que ells ja fa temps que han deixat tecnològicament al darrera. Això permetria que els russos utilitzin els seus recursos per posar-se a nivell dels americans. També que, quan els russos es modernitzen, els americans puguin presentar-los com una amenaça que justifiqui un pressupost militar conseqüent per a garantir la seguretat dels USA i del món occidental. A part, tothom sap que, quan els russos venen armament a un país, els seus adversaris estan obligats a comprar als americans un armament tecnològicament compatible o superior.
Naturalment, jo no puc creure'm una cosa així. Es per això que segueixo atentament tot el que publiquen a la TV i a la premsa. En particular, les anàlisis geopolítiques dels experts. I encara més si queda super clar qui són els bons i qui són els dolents: especialment si la cosa té una incidència al Mig Orient. El meu problema és que, després d'escoltar el que diuen a la premsa i la TV, ho contrasto amb estadístiques que estan a l'abast de qualsevol que tingui interès a llegir-les i interpretar-les. També tinc el problema de contrastar les falses pujades de to entre els països de la Unió Europea amb els projectes conjunts amb Rússia, com ara el Nord Stream (4). I, francament, acabo per no creure'm gran cosa.
- Wikipedia: List of countries by GDP (nominal)
World Economic Forum: The world’s 10 biggest economies in 2017.
- Wikipedia: List of countries by military expenditures
Wikipedia: List of countries by military expenditure per capita
- Aldo Mas: Nord Stream 2, el otro gaseoducto de Rusia que llega a Europa pese a las sanciones, eldiario.es, 06.04.2018
Thursday, April 19, 2018
for and against wind power
| Friends against wind: Projections de glace des éoliennes du Peuchapatte, Youtube, 25.10.2015 Extrait d l'emission MiniMag du Canal Alpha (Neuchâtel) du 20.10.2015 |
Fa uns dies, a la cafeteria de la feina, uns companys recordaven el resultat del vot popular sobre la Stratégie énergétique 2050 (1) i el projecte del Consell Federal per augmentar de manera molt important el potencial de l'energia eòlica (2).
Un company va afegir que era un objectiu molt ambiciós que s'hauria d'enfrontar amb la intransigència dels oposants a aquest tipus de producció d'energia i a la bateria de problemes que, segons ells, està creant.
Com no sabia molt bé de quina bateria de problemes estàvem parlant, vaig dir que coneixia el de l'impacte visual en el paisatge, el del soroll dels rotors, la famosa i afortunadament ja oblidada carnisseria entre les aus que provocaven les pales, la pèrdua del valor de les construccions properes a un parc eòlic (crec que és l'argument, en majúscula sobre el que valdria la pena focalitzar-se!) ... He de confessar-te que vaig quedar-me fregit quan vaig escoltar altres arguments dels quals no havia sentit parlar mai.
Les projeccions de gel
Un company va afegir que era un objectiu molt ambiciós que s'hauria d'enfrontar amb la intransigència dels oposants a aquest tipus de producció d'energia i a la bateria de problemes que, segons ells, està creant.
Com no sabia molt bé de quina bateria de problemes estàvem parlant, vaig dir que coneixia el de l'impacte visual en el paisatge, el del soroll dels rotors, la famosa i afortunadament ja oblidada carnisseria entre les aus que provocaven les pales, la pèrdua del valor de les construccions properes a un parc eòlic (crec que és l'argument, en majúscula sobre el que valdria la pena focalitzar-se!) ... He de confessar-te que vaig quedar-me fregit quan vaig escoltar altres arguments dels quals no havia sentit parlar mai.
Les projeccions de gel
Reconec que no vaig prendre'm molt seriosament l'argument del perill de les projeccions de gel (3). També vaig mirar-me amb escepticisme el dibuix que pots veure a continuació. M'ho vaig prendre més seriosament quan vaig veure els panells advertint d'aquest perill (4) i encara més quan vaig veure el reportatge amb què he obert aquest post.
En cap cas, crec que sigui un problema que es pot resoldre invitant a ramaders i excursionistes a mantenir-se allunyats de les instal·lacions. Ara bé, no puc deixar de recordar un hivern a Lausanne en què va fer tant de fred que la neu que hi havia als arbres va gelar. I, un dia amb fort vent del nord, blocs de glaç, força més grans i pesats que el del vídeo, queien perillosament dels arbres, amenaçant als vianants. A ningú se li va ocórrer exigir tallar tots els arbres de la vila!
En cap cas, crec que sigui un problema que es pot resoldre invitant a ramaders i excursionistes a mantenir-se allunyats de les instal·lacions. Ara bé, no puc deixar de recordar un hivern a Lausanne en què va fer tant de fred que la neu que hi havia als arbres va gelar. I, un dia amb fort vent del nord, blocs de glaç, força més grans i pesats que el del vídeo, queien perillosament dels arbres, amenaçant als vianants. A ningú se li va ocórrer exigir tallar tots els arbres de la vila!
 |
| Projection de glace, queduvent.ch |
Impacte sobre el clima
Fa anys vaig llegit un article molt interessant on es destacava l'efecte moderador de les instal·lacions eòliques sobre la força del vent i els seus efectes positius en els huracans del Golf de Mèxic (5).
Fa anys vaig llegit un article molt interessant on es destacava l'efecte moderador de les instal·lacions eòliques sobre la força del vent i els seus efectes positius en els huracans del Golf de Mèxic (5).
Després de l'anàlisi del resultat d'uns models que havia elaborat per comparar la força del vent d'un huracà que tingués davant una densa línia d'instal·lacions eòliques, d'un altre que no tingués res al davant, Marc Jacobson publicava a Nature que les instal·lacions eòliques: "Tenen un efecte moderador sobre els vents: Hem trobat que les turbines frenen la rotació dels vents exteriors de l'huracà, el que al seu torn provoca una caiguda en l'altura de les ones, la qual cosa redueix la moviments aeris cap a l'ull del cicló, augmentant així la pressió atmosfèrica al centre, que al seu torn disminueix els vents de tot l'huracà i fa que es dissipi més ràpidament".Fa un parell d'anys també havia llegit quelcom sobre unes iniciatives destinades a accelerar la propagació de l'energia eòlica al Japó a través del desenvolupament i la comercialització d'un sistema basat en instal·lacions verticals amb efecte Magnus, que seria capaç de generar grans quantitats d'electricitat gràcies als forts vents generats pels tifons (6).
 |
| Pas de neige à Noël: éoliennes coupables?, entrelemanetjura.ch, 24.12.2015 L’écoulement en aval est tracé par le brouillard loin derrière chaque éolienne |
No sabia però que, entre els arguments dels oposants a l'energia eòlica, hi havia el de l'impacte de les instal·lacions sobre la força del vent que, segons ells, podria explicar la pujada de les temperatures i la manca de neu que va patir Suïssa durant el 2015 (7).
Tot i que les precipitacions d'aquest hivern semblen invalidar aquesta afirmació, hom menciona sovint un estudi realitzat per investigadors del Max-Planck (8), publicat en 2011 a la revista Earth System Dynamics (9) i resumit a Wikipedia (10). Aquest estudi, que només tenia compte de les instal·lacions eòliques terrestres i no de les instal·lacions offshore, afirmava que: el càlcul de l'energia potencialment extractable (entre 18 i 68 TW) era del mateix ordre de magnitud que el de la demanda energètica mundial (17 TW). Si mai es procedís a l'extracció d'aquest màxim, els investigadors afirmaven que: provocaria un canvi en el règim de precipitacions, en la dissipació de la calor convectiva i un augment de la radiació solar a la superfície terrestre que tindria un impacte climàtic comparable al de la duplicació del nivell de CO₂.
Al contrari del que va passar en el seu moment amb els defensors de l'energia nuclear, mai no he sentit que ningú hagi defensat l'energia eòlica com única font d'energia. Aquells que defensen aquesta font d'energia la veuen sovint com una part d'un mix on hi ha d'altres energies renovables: solar, geotèrmia, etc.
Impacte sobre la planificació del territori
Tot i que les precipitacions d'aquest hivern semblen invalidar aquesta afirmació, hom menciona sovint un estudi realitzat per investigadors del Max-Planck (8), publicat en 2011 a la revista Earth System Dynamics (9) i resumit a Wikipedia (10). Aquest estudi, que només tenia compte de les instal·lacions eòliques terrestres i no de les instal·lacions offshore, afirmava que: el càlcul de l'energia potencialment extractable (entre 18 i 68 TW) era del mateix ordre de magnitud que el de la demanda energètica mundial (17 TW). Si mai es procedís a l'extracció d'aquest màxim, els investigadors afirmaven que: provocaria un canvi en el règim de precipitacions, en la dissipació de la calor convectiva i un augment de la radiació solar a la superfície terrestre que tindria un impacte climàtic comparable al de la duplicació del nivell de CO₂.
Al contrari del que va passar en el seu moment amb els defensors de l'energia nuclear, mai no he sentit que ningú hagi defensat l'energia eòlica com única font d'energia. Aquells que defensen aquesta font d'energia la veuen sovint com una part d'un mix on hi ha d'altres energies renovables: solar, geotèrmia, etc.
Impacte sobre la planificació del territori
T'he de confessar que desconec si les distàncies recomanades entre les instal·lacions eòliques i els habitatges a cadascun dels països que pots trobar en el gràfic d'aquí abaix són reals o si estan actualitzades. Però sí que sé què aquestes distàncies són diferents segons la legislació de cada país. Personalment crec que això no hauria de ser així i que, si aquestes distàncies s'expliquen per qualsevol tipus de profilaxi sanitària, haurien de ser les mateixes arreu.
 |
| Distances préconisées, queduvent.ch |
Hom pot ser més o menys escèptic davant de les advertències de l'estudi dels investigadors del Max-Planck (cf. 9) però el problema de la frenada de la força del vent per les instal·lacions eòliques i el seu impacte sobre les veïnes és un fet que ja comença a veure's als tribunals de la RFA i de França (11).
Aquest fenomen és conegut en francès amb el nom de "l'effet de sillage" (12) i pots trobar a internet un munt d'articles que el descriuen i li donen xifres. Però també pots trobar línies de recerca interessants sobre solucions d'enginyeria que s'estaven posant a prova fa uns anys, en particular a les instal·lacions offshore, per reduir els efectes d'aquest fenomen (13).
Conclusions
Sóc un gran defensor de l'energia produïda amb instal·lacions eòliques, entenent-les com una part important del mix energètic. Afortunadament, també sóc algú a qui li agrada conèixer els arguments d'aquells que no comparteixen els meus. I he de dir que, gràcies a una conversa informal a la cafeteria de la feina, vaig interessar-me per conèixer els arguments d'aquells que estan en contra de l'extensió de l'energia eòlica. Molts els entenc, alguns els comparteixo, la majoria no. Però gràcies a la pedagogia amb què defensen les seves idees jo he après un munt de coses que desconeixia. No puc doncs sinó donar-los les gràcies i encoratjar-los a seguir defenent les seves idees amb arguments que ens ajudin a tots a avançar en la bona direcció.
Aquest fenomen és conegut en francès amb el nom de "l'effet de sillage" (12) i pots trobar a internet un munt d'articles que el descriuen i li donen xifres. Però també pots trobar línies de recerca interessants sobre solucions d'enginyeria que s'estaven posant a prova fa uns anys, en particular a les instal·lacions offshore, per reduir els efectes d'aquest fenomen (13).
Conclusions
Sóc un gran defensor de l'energia produïda amb instal·lacions eòliques, entenent-les com una part important del mix energètic. Afortunadament, també sóc algú a qui li agrada conèixer els arguments d'aquells que no comparteixen els meus. I he de dir que, gràcies a una conversa informal a la cafeteria de la feina, vaig interessar-me per conèixer els arguments d'aquells que estan en contra de l'extensió de l'energia eòlica. Molts els entenc, alguns els comparteixo, la majoria no. Però gràcies a la pedagogia amb què defensen les seves idees jo he après un munt de coses que desconeixia. No puc doncs sinó donar-los les gràcies i encoratjar-los a seguir defenent les seves idees amb arguments que ens ajudin a tots a avançar en la bona direcció.
- Stratégie énergétique 2050: les Suisses ont accepté la sortie du nucléaire, le pays est à un tournant énergétique, ArcInfo, 21.05.2017
- L’énergie éolienne en Suisse, alpiq.com
- Projection de glace, queduvent.ch
- La Peuchapatte (par éolien Z61), librevent.ch
- Loïc Chauveau: Les éoliennes pourraient affaiblir les cyclones!, Sciences et Avenir, 01.03.2014 // Mark Z. Jacobson et al.: Taming hurricanes with arrays of offshore wind turbines, Nature Climate Change volume 4, pages 195–200 (2014), doi:10.1038/nclimate2120, 26.02.2014
- Utiliser la puissance des ouragans pour produire de l’électricité avec des éoliennes verticales à effet Magnus, infohightech.com, 17.05.2016
- Pas de neige à Noël: éoliennes coupables?, entrelemanetjura.ch, 24.12.2015
- Wikipedia: Société Max-Planck
- Estimating maximum global land surface wind power extractability and associated climatic consequences [PDF], Earth System Dynamics, 11.02.2011.
- Wikipedia: Énergie_éolienne - Impact sur la dynamique terrestre naturelle
- Recours entre parcs éoliens voisins : le cas de l’Allemagne, GreenUnivers, 26.06.2017
- Wiki Eolienne: Sillage
- Brigitte Bornemann: IDEOL : un flotteur éolien qui limite l'effet de sillage aérodynamique, Energies de la mer, 31.03.2011
Wednesday, April 18, 2018
sameblod - sami blood - a tale from the north (2017)
| Movieclips Film Festivals & Indie Films: Sami Blood Trailer #1 (2017) | Movieclips Indie, Youtube, 01.06.2017 xenixfilm: Sami- A Tale from the North / Une chronique Lapone Trailer, Youtube, 11.10.2017 Sami Blood: Wikipedia, movies.ch, Rotten Tomatoes, ImDb |
Aquesta és la història de Elle Marja, una noia de 14 anys que pertany a una família Sami que viu dels ramats de rens. El film està ambientat a la dècada dels anys 1930's a Suècia, a un internat on la protagonista descobreix els exàmens biològics que l'exposen al racisme dels seus companys. Contra el parer dels seus pares i dels seus professors, Elle Marja comença a somiar amb una altra vida. Però per arribar-hi s'ha de convertir en una altra persona i trencar tots els vincles amb la seva família i la seva cultura.
Tuesday, April 17, 2018
the band: I shall be released (the last waltz)
| The Band: The Weight 1969 @ woodstock live, Youtube, 25.04.2010 |
Com passa el temps, companys! Avui fa quatre anys, vaig pujar un vídeo d'un grup canadenc The Band. El tema porta per nom The Weight i és un dels més versionats de l'historia del rock. Aquest vídeo tenia l'interès de ser una bona re-masterització d'una gravació realitzada el 1969 durant el festival de Woodstock.
| The Band: I Shall Be Released (The Last Waltz), Youtube, 15.10.2010 |
Avui us vull proposar d'escoltar també un tema que Bob Dylan va escriure el 1967: I Shall Be Released i que, junt amb The Weight i altres temes, estaria inclòs al primer àlbum de la banda: Music from Big Pink (1968).
El 1976 (fa més de 40 anys!) va tenir lloc un concert de comiat de la banda què és conegut amb el nom de The Last Waltz, sobre el que Martin Scorsese va realitzar un documental que es va poder veure a les pantalles en 1978. Una de les particularitats més interessants del concert va ser la participació de músics com Eric Clapton, Ringo Starr, Bob Dylan, Ronnie Wood, Muddy Waters, Neil Young, Neil Diamond, Van Morrison, Bobby Charles, Dr. John, Paul Butterfield, Emmylou Harris, Ronnie Hawkins, Joni Mitchell, i The Staple Singers.
El vídeo que pots trobar aquí dalt està interpretat per Bob Dylan, Ringo Starr, Ronnie Wood, Joni Mitchell, Neil Young, Neil Diamond, Ronnie Hawkins i Van Morrison ... En fi, més interpretat per uns que per altres. Però qui cantava més, ni ahir ni avui, no té gens d'importància .
Monday, April 16, 2018
fossil vs solar: the big deal
 |
| source: moneyweek.com |
El passat 04.04.2018 en un article publicat en aquest blog: Central Europe: The Dark side of the Energy Transition et presentava un documental demolidor sobre l'impacte ecològic de l'extracció de carbó a Centre Europa.
Avui m'agradaria completar aquell article amb un reportatge que Annabelle Chapman va publicar a Euronews el passat 30.11.2017 (1) en el que ens presenta la qualitat de l'aire a Polònia com una de les pitjors d'Europa: trenta-tres ciutats poloneses s'han classificat entre les cinquanta ciutats més contaminades del continent, segons un informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) publicat l'any passat. Una pèssima qualitat de l'aire que augmenta significativament el risc de patir malalties cardiovasculars i respiratòries i càncer de pulmó, segons l'OMS.
Com l'extracció i la combustió del carbó per la producció d'electricitat no és quelcom que passi únicament a la Unió Europea et proposo donar un cop d'ull a uns articles que The New York Times va publicar l'any passat sobre la Xina.
El primer article, redactat per Michael Forsythe a principis d'any (2), ens parlava d'un anunci realitzat per l'Administració Nacional de l'Energia de la Xina sobre la cancel·lació de 103 projectes de construcció de plantes tèrmiques de carbó -planejades o ja en construcció-, que eliminarien 120 GW de futura capacitat de carbó. Aquest anunci incloïa desenes de projectes en 13 províncies, principalment en el nord i oest de la Xina destinats a produir 54 GW. Segons dades recollides per Greenpeace, més que tota la capacitat de carbó de la RFA.
Qualsevol interpretació optimista d'aquest anunci queia per terra per un article que Hiroko Tabuchi publicava a principis de Juliol (3). Així, mentre el govern xinès anunciava els plans per la suspensió de la construcció de més de 100 noves centrals tèrmiques de carbó, es feia públic que altres corporacions "privades" xineses estaven construint o planejaven construir més de 700 noves centrals tèrmiques de carbó a la Xina i arreu del món, algunes en països on actualment no n'hi ha cap. Si moltes d'aquestes plantes es troben a la Xina, una cinquena part de les noves centrals de carbó estarien projectades en països com Egipte, Pakistan, Kenya, ... (4).
No crec en conspiracions reptilianes però, en aquest cas, tampoc crec que invertir massivament en la construcció de centrals emissores de CO₂ i, alhora, rebentar els preus de mercat dels enginys que produeixen electricitat d'origen eòlic o solar, amb la finalitat d'obtenir el seu monopoli, sigui una estratègia imaginada exclusivament per empreses "privades" xineses al marge d'una estratègia de l'estat. La qüestió ara seria saber que tenen al cervell aquells que no semblen realitzar el què està passant. O, si ho saben, també m'agradaria molt saber a què estan jugant.
Just per acabar aquesta entrada amb una nota d'optimisme, el passat 06.04.2018 Slate.fr publicava que, segons Redes Energéticas Nacionais (REN), el passat mes de març Portugal va produir més energia renovable de la que va consumir. Amb 4812 GWh d'electricitat produïda o el 103,6%, va trencar el seu rècord anterior del 99,2% al febrer de 2014. Portugal podria unir-se així a Islàndia, Dinamarca i Noruega per convertir-se en un dels països més verds del món amb un 100% d'energia renovable (6).
Avui m'agradaria completar aquell article amb un reportatge que Annabelle Chapman va publicar a Euronews el passat 30.11.2017 (1) en el que ens presenta la qualitat de l'aire a Polònia com una de les pitjors d'Europa: trenta-tres ciutats poloneses s'han classificat entre les cinquanta ciutats més contaminades del continent, segons un informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) publicat l'any passat. Una pèssima qualitat de l'aire que augmenta significativament el risc de patir malalties cardiovasculars i respiratòries i càncer de pulmó, segons l'OMS.
Com l'extracció i la combustió del carbó per la producció d'electricitat no és quelcom que passi únicament a la Unió Europea et proposo donar un cop d'ull a uns articles que The New York Times va publicar l'any passat sobre la Xina.
El primer article, redactat per Michael Forsythe a principis d'any (2), ens parlava d'un anunci realitzat per l'Administració Nacional de l'Energia de la Xina sobre la cancel·lació de 103 projectes de construcció de plantes tèrmiques de carbó -planejades o ja en construcció-, que eliminarien 120 GW de futura capacitat de carbó. Aquest anunci incloïa desenes de projectes en 13 províncies, principalment en el nord i oest de la Xina destinats a produir 54 GW. Segons dades recollides per Greenpeace, més que tota la capacitat de carbó de la RFA.
Qualsevol interpretació optimista d'aquest anunci queia per terra per un article que Hiroko Tabuchi publicava a principis de Juliol (3). Així, mentre el govern xinès anunciava els plans per la suspensió de la construcció de més de 100 noves centrals tèrmiques de carbó, es feia públic que altres corporacions "privades" xineses estaven construint o planejaven construir més de 700 noves centrals tèrmiques de carbó a la Xina i arreu del món, algunes en països on actualment no n'hi ha cap. Si moltes d'aquestes plantes es troben a la Xina, una cinquena part de les noves centrals de carbó estarien projectades en països com Egipte, Pakistan, Kenya, ... (4).
Much of China’s overseas push has come under a state initiative called “One Belt, One Road,” announced in 2013, which calls for up to $900 billion in infrastructure investments overseas, including high-speed railroads, ports, gas pipelines and power plants.La Xina i el Japó són els grans actors de les renovables. Xina és un important exportador de panells solars i aerogeneradors: les empreses xineses es troben "entre les principals companyies de renovables de tot el món i tenen un paper clau en la dramàtica caiguda dels preus de producció de l'energia eòlica i de l'energia solar". Però com pots veure a les dades dels grans productors de plantes tèrmiques de carbó (5), ambdós països lideren la seva construcció.
No crec en conspiracions reptilianes però, en aquest cas, tampoc crec que invertir massivament en la construcció de centrals emissores de CO₂ i, alhora, rebentar els preus de mercat dels enginys que produeixen electricitat d'origen eòlic o solar, amb la finalitat d'obtenir el seu monopoli, sigui una estratègia imaginada exclusivament per empreses "privades" xineses al marge d'una estratègia de l'estat. La qüestió ara seria saber que tenen al cervell aquells que no semblen realitzar el què està passant. O, si ho saben, també m'agradaria molt saber a què estan jugant.
Just per acabar aquesta entrada amb una nota d'optimisme, el passat 06.04.2018 Slate.fr publicava que, segons Redes Energéticas Nacionais (REN), el passat mes de març Portugal va produir més energia renovable de la que va consumir. Amb 4812 GWh d'electricitat produïda o el 103,6%, va trencar el seu rècord anterior del 99,2% al febrer de 2014. Portugal podria unir-se així a Islàndia, Dinamarca i Noruega per convertir-se en un dels països més verds del món amb un 100% d'energia renovable (6).
- Annabelle Chapman: Le smog fait planer une vive inquiétude en Pologne, Euronews, 30.11.2017
- Michael Forsythe: China Cancels 103 Coal Plants, Mindful of Smog and Wasted Capacity, The New York Times, 18.01.2017
- Hiroko Tabuchi: As Beijing Joins Climate Fight, Chinese Companies Build Coal Plants, The New York Times, 01.07.2017
- Somini Sengupta: Why Build Kenya’s First Coal Plant? Hint: Think China. The New York Times, 27.02.2018
- Urgewald Database: Companies on Coal Expansion Course
- Aurélie Rodrigues: Le Portugal, champion des énergies propres, Slate.fr, 06.04.2018
Sunday, April 15, 2018
range rover sport - inferno downhill challenge (CH)
| Youcar: Range Rover Sport (2017) Inferno Downhill Challenge, Youtube, 08.11.2016 |
Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador!
|
Friday, April 13, 2018
fleetwood mac
| Fleetwood Mac - Go Your Own Way - Dance Tour '97, Youtube, 08.07.2006 Fleetwood Mac - Go Your Own Way (1977), Youtube, 25.08.2014 |
Fleetwood Mac. Un grup amb què em passava el mateix que amb Dire Straits. Jo no anava per res, però per res de res, del seu pal: la prova és que Stevie Nicks, per exemple, ha acabat donant misses a una església molt singular de la que l'amic Sinfu podria acabar sent bisbe o que Christine McVie (als teclats) podria passar perfectament per ser la neboda de Theresa May. Però m'enganxaven!
Van traure una pila de temes remarcables: avui m'agradaria compartir amb tu aquests dos: Go Your Own Way i Dreams. Més que res, per confirmar que tots canviem amb el temps ...
Sento no haver trobat millors vídeos. Quan no era l'àudio, era el vídeo qui tenia una pèssima qualitat. Això sí, curiosament, qualsevol que fos l'any d'enregistrament, gairebé tots diuen haver-ho estat en 1977. Tant li fa, sols espero que t'agradi tant escoltar-los com a mi pujar-los al blog per compartir-los amb tu.
Van traure una pila de temes remarcables: avui m'agradaria compartir amb tu aquests dos: Go Your Own Way i Dreams. Més que res, per confirmar que tots canviem amb el temps ...
Sento no haver trobat millors vídeos. Quan no era l'àudio, era el vídeo qui tenia una pèssima qualitat. Això sí, curiosament, qualsevol que fos l'any d'enregistrament, gairebé tots diuen haver-ho estat en 1977. Tant li fa, sols espero que t'agradi tant escoltar-los com a mi pujar-los al blog per compartir-los amb tu.
| Fleetwood Mac - Dreams (Official Music Video), Youtube, 27.09.2018 |
Thursday, April 12, 2018
la suisse et le plurilinguisme au travail
 |
| Langues de la Suisse (2017) : allemand (63,5 %), français (22,5 %), italien (8,1 %), romanche (0,5 %) Par Tschubby — Travail personnel, CC BY-SA 3.0, Lien |
Segons Wikipedia (1): Suïssa té quatre llengües nacionals dividides en quatre zones lingüístiques reconegudes, que són, en principi, unilingües: alemany al nord i al centre, francès a l'oest, italià al sud, i finalment el romanx, que es parla principalment per una minoria al sud-est del país. La població, majoritàriament de llengua alemanya, representa el 63,5% de la població total, la de llengua francesa el 22,5%, la de llengua italiana el 8,1% i la que té com a llengua el romanx és inferior al 0,5%. A aquestes dades cal afegir que, al voltant d'un 9% de la població immigrant, utilitza una llengua no nacional.
En fi, no és exactament això. Començant perquè el que a Wikipedia es descriu com a llengua alemanya és en realitat un mosaic de dialectes suïssos de l'alemany, que hom coneix amb el nom de Schwyzertütsch (2), uns dialectes molt diferents de l'alemany estàndard, que hom coneix amb el nom de Hochdeutsch. Com a totes les escoles la canalla ha d'aprendre el Hochdeutsch (Wikipedia ens diu que als cantons de Zürich, Schwyz, Uri i Zug els professors estan obligats a expressar-se exclusivament en aquest idioma), podem veure que, contràriament a l'afirmació inicial, a la Suïssa alemanya, gran part de la població que ha passat per l'escola suïssa, coneix almenys dues llengües.
El reduccionisme d'aquestes dades no és únicament un problema de Wikipedia. El juny de 2012, un comunicat de l'Office fédéral de la statistique (OFS), va sorprendre a propis i estranys afirmant que solament el 15,8% de la població suïssa era bi o multilingüe. Una bajanada que es recolzava en les respostes a la primera pregunta d'una enquesta sobre els idiomes del cens de 2010: quina era la llengua o les llengües en què l'entrevistat pensa i la que coneix millor? Una definició tan restrictiva del bilingüisme que podria presentar a França com un país amb una població més bilingüe que la de la Confederació.
A François Grosjean, professor honorari i antic director del Laboratoire de traitement du langage et de la parole de la Université de Neuchâtel, li va pujar el sucre quan va veure la mediocritat de la metodologia que s'havia utilitzat per a obtenir aquests resultats (3). El 2013, els seus atacs a la metodologia seguida per l'OFS havien tingut dret a una rectificació d'aquest organisme federal (4): (...) l'OFS ha revisat els seus càlculs sobre el bilingüisme. Mentre que el 2010 afirmava que era del 15,8%, basant-se en una metodologia molt criticada, les estadístiques del 2013 presentaven una població bilingüe de més del 40% en funció de la utilització d'una altra metodologia.
Basant-se en una enquesta del 2014 (!) sobre llengua, religió i cultura, l'OFS va publicar uns nous resultats que va recollir la premsa el passat 03.04.2018 (5):
En fi, no és exactament això. Començant perquè el que a Wikipedia es descriu com a llengua alemanya és en realitat un mosaic de dialectes suïssos de l'alemany, que hom coneix amb el nom de Schwyzertütsch (2), uns dialectes molt diferents de l'alemany estàndard, que hom coneix amb el nom de Hochdeutsch. Com a totes les escoles la canalla ha d'aprendre el Hochdeutsch (Wikipedia ens diu que als cantons de Zürich, Schwyz, Uri i Zug els professors estan obligats a expressar-se exclusivament en aquest idioma), podem veure que, contràriament a l'afirmació inicial, a la Suïssa alemanya, gran part de la població que ha passat per l'escola suïssa, coneix almenys dues llengües.
El reduccionisme d'aquestes dades no és únicament un problema de Wikipedia. El juny de 2012, un comunicat de l'Office fédéral de la statistique (OFS), va sorprendre a propis i estranys afirmant que solament el 15,8% de la població suïssa era bi o multilingüe. Una bajanada que es recolzava en les respostes a la primera pregunta d'una enquesta sobre els idiomes del cens de 2010: quina era la llengua o les llengües en què l'entrevistat pensa i la que coneix millor? Una definició tan restrictiva del bilingüisme que podria presentar a França com un país amb una població més bilingüe que la de la Confederació.
A François Grosjean, professor honorari i antic director del Laboratoire de traitement du langage et de la parole de la Université de Neuchâtel, li va pujar el sucre quan va veure la mediocritat de la metodologia que s'havia utilitzat per a obtenir aquests resultats (3). El 2013, els seus atacs a la metodologia seguida per l'OFS havien tingut dret a una rectificació d'aquest organisme federal (4): (...) l'OFS ha revisat els seus càlculs sobre el bilingüisme. Mentre que el 2010 afirmava que era del 15,8%, basant-se en una metodologia molt criticada, les estadístiques del 2013 presentaven una població bilingüe de més del 40% en funció de la utilització d'una altra metodologia.
 |
Basant-se en una enquesta del 2014 (!) sobre llengua, religió i cultura, l'OFS va publicar uns nous resultats que va recollir la premsa el passat 03.04.2018 (5):
- Les persones que treballen en professions intel·lectuals o intermediàries utilitzen habitualment diversos idiomes durant la seva activitat professional
- Quatre de cada deu treballadors suïssos parlen diverses llengües al seu lloc de treball. L'alemany és la llengua més utilitzada al lloc de treball (68%), seguida del suís alemany (60%) i el francès (36%). Després, arriben l'anglès (32%) i l'italià (9,8%). A més de l'anglès, l'espanyol (1,8%) i el portuguès (1,4%) són les llengües no nacionals més utilitzades.
- Tres de cada deu treballadors utilitzen dues llengües com a mínim un cop per setmana; un 13% coneix tres idiomes o més.
- Wikipedia: Suisse - Langues
- Wikipedia: Suisse allemand
- François Grosjean: La Suisse peine à compter ses bilingues, Le Temps, 30.11.2016
- François Grosjean: L’OFS rectifie: près de la moitié des Suisses sont bilingues, Le Temps, 02.06.2013
- Plurilinguisme au travail, une pratique répandue, Tribune de Genève, 03.04.2018
- Wikipedia: Référendum sur l'adhésion de la Suisse à l'Espace économique européen
Wednesday, April 11, 2018
luo li rong
 |
 |  |
Si has anat seguint el meu blog ja hauràs pogut constatar que sóc un apassionat de l'art figuratiu: en pintura i en escultura. Fa un parell de mesos que vaig descobrir una artista de la que no havia vist mai res abans i que va enganxar-me ràpidament per la bellesa i l'elegància de les seves obres: LUO Li Rong.
LUO Li Rong és una artista xinesa que viu a Bèlgica des de fa anys. Va estudiar art a la prestigiosa Acadèmia de Belles Arts (CAFA) de Pequín, on es va especialitzar ràpidament en escultura sobre una base clàssica, abans d'anar a viure a Bèlgica, on resideix actualment i on segueix dedicant-se a l'escultura, però també a l'ensenyament.
LUO Li Rong és una artista xinesa que viu a Bèlgica des de fa anys. Va estudiar art a la prestigiosa Acadèmia de Belles Arts (CAFA) de Pequín, on es va especialitzar ràpidament en escultura sobre una base clàssica, abans d'anar a viure a Bèlgica, on resideix actualment i on segueix dedicant-se a l'escultura, però també a l'ensenyament.
 |  |
Més informació a:
- LUO Li Rong, Home page a Wifeo
- Luo Li Rong, a Art Center HOres (Laethem-Saint-Martin, Belgique)
- Graceful Female Bronze Sculptures by Luo Li Rong, Hipeblaze, 04.10.2017
Tuesday, April 10, 2018
renovables: una teulada revolucionaria?
| Logic Group - HeroEasy - die Energie-Revolution auf dem Hausdach, Youtube, 03.04.2018 |
El passat 05.04.2018 l'emissora jurassiana de ràdio RFJ (1) i SwissInfo (2) presentaven l'estrena mundial d'unes teules revolucionàries que produeixen electricitat gràcies al sol, la calor i el vent.
Mentre et deixo veure al vídeo que obre aquest post la idea revolucionària que es troba darrere d'aquestes teules, deixa'm afegir que han estat desenvolupades per la societat Logic Group (3) que, des de fa un any, aquesta companyia col·labora amb la Hochschule Luzern - Technik & Architektur (4) en el disseny i control d'una instal·lació de test a Horw (LU), i que compta amb una ajuda financera de 200.000 CHF de la Fondation suisse pour le climat (5).
Tornant a les teules de Logic Group, precisar que la seva gran novetat és que combinen diferents tipus de generació elèctrica en un sol mòdul. Cada mòdul, anomenat 'Hero Easy', pesa 4,5 kg i conté cèl·lules fotovoltaiques, sensors de calor amb circuit d'aigua i un rotor per capturar el vent.
Segons Logic Group, una teulada de 160 m² amb uns 800 mòduls 'Hero Easy' per un cost approx. de 50.000 CHF pot produir anualment aproximadament 80.000 kWh d'electricitat: deu vegades el consum mitjà d'una llar familiar!
Et confesso que, més enllà del cost d'adquisició que puguin tenir els mòduls, em menja la curiositat veure quina és la complexitat de la seva instal·lació. També em menja la curiositat veure quina és la facilitat de la seva extracció davant d'una reparació o del seu reemplaçament. Finalment també m'interessa saber a quins tests de resistència sotmetran els aerogeneradors i quin serà el tipus de manteniment que aquests poden demanar, sobretot de cara a l'hivern, per no parlar de la gestió del soroll que puguin fer.
Mentre et deixo veure al vídeo que obre aquest post la idea revolucionària que es troba darrere d'aquestes teules, deixa'm afegir que han estat desenvolupades per la societat Logic Group (3) que, des de fa un any, aquesta companyia col·labora amb la Hochschule Luzern - Technik & Architektur (4) en el disseny i control d'una instal·lació de test a Horw (LU), i que compta amb una ajuda financera de 200.000 CHF de la Fondation suisse pour le climat (5).
Tornant a les teules de Logic Group, precisar que la seva gran novetat és que combinen diferents tipus de generació elèctrica en un sol mòdul. Cada mòdul, anomenat 'Hero Easy', pesa 4,5 kg i conté cèl·lules fotovoltaiques, sensors de calor amb circuit d'aigua i un rotor per capturar el vent.
Segons Logic Group, una teulada de 160 m² amb uns 800 mòduls 'Hero Easy' per un cost approx. de 50.000 CHF pot produir anualment aproximadament 80.000 kWh d'electricitat: deu vegades el consum mitjà d'una llar familiar!
Et confesso que, més enllà del cost d'adquisició que puguin tenir els mòduls, em menja la curiositat veure quina és la complexitat de la seva instal·lació. També em menja la curiositat veure quina és la facilitat de la seva extracció davant d'una reparació o del seu reemplaçament. Finalment també m'interessa saber a quins tests de resistència sotmetran els aerogeneradors i quin serà el tipus de manteniment que aquests poden demanar, sobretot de cara a l'hivern, per no parlar de la gestió del soroll que puguin fer.
- Des tuiles révolutionnaires présentées à Horw (LU), RFJ, 05.04.2018
- Des tuiles révolutionnaires présentées à Horw (LU), SwissInfo, 05.04.2018
- Logic Group: Home page
- Hochschule Luzern – Technik & Architektur (english)
- Fondation suisse pour le climat: Home page
Monday, April 9, 2018
switzerland - impressive ski lifts and funiculars
| The Sky's The Limit: Stoosbahn - the steepest funicular in the world, Youtube, 20.12.2017 |
El passat diumenge 1er d'Abril, el telenotícies de la RTS presentava un apartat dedicat a la modernització de les "remontées mécaniques" (1) : telefèrics, funiculars, cremalleres, etc ... en particular a la Suïssa germànica. I, més en particular encara, a l'increïble Stoosbahn (Schwyz) (2) que, després de 14 anys de treballs, s'ha convertit en una joia del disseny i de l'enginyeria, salvant un desnivell màxim del 110% al llarg del seu impressionant trajecte. A la pàgina que loisirs.ch dedica a les "remontées mécaniques" (3) pots trobar el detall d'algun dels més espectaculars, i també enllaços per accedir a més informacions. Per exemple, un dels que me semblen més espectaculars: Stanserhorn.
| Remontées mécaniques: attractions touristiques innovantes, RTS, 19h30, 01.04.2018 |
- Remontées mécaniques: attractions touristiques innovantes, RTS, 19h30, 01.04.2018
- The Sky's The Limit: Stoosbahn - the steepest funicular in the world, Youtube, 20.12.2017 // Stoos Muotatal: Stoosbahnen AG
- Loisirs.ch: Remontées mécaniques de tous les records. Téléphériques, funis, trains à crémaillère. Zoom sur les installations les plus vertigineuses de Suisse !
Sunday, April 8, 2018
climate change impact: the easter island
 |
| Josh Haner: Easter Island Is Eroding; New York Times, 15.03.2018 La isla de Pascua está desapareciendo, New York Times (edición en español), 15.03.2018 |
Tinc l'edat suficient per haver-me enganxat quan era jove a les lectures de Thor Heyerdahl qui, per defensar la teoria del model de difusió cultural i l'existència de possibles contactes entre antigues civilitzacions separades per milers de quilòmetres d'oceà, va organitzar i participar en dues expedicions èpiques: Kon-Tiki (1947) i les expedicions Rah (1969) i Rah II (1970).
Aquest record no va ser l'únic motiu, però sí un estímul afegit per atacar-me amb molt d'interès a la lectura d'un article excel·lent: Easter Island Is Eroding (La isla de Pascua está desapareciendo) publicat el passat 15.03.2018 a les edicions en anglès i en espanyol del The New York Times. Un article que presenta els efectes catastròfics i, si no fem res, irreversibles, que el canvi climàtic està tenint en el patrimoni arqueològic de l'illa de Pasqua.
Quan vaig obrir l'article no podia creure'm el que estava veient. No solament el text de Nicholas Casey és d'una qualitat remarcable, molt en la línia de la qualitat periodística del The New York Times. També ho són les impressionants les fotografies o els vídeos realitzats amb drons i en format mp4 per Josh Haner. Uns vídeos que s'activen a mesura que avances en la lectura de l'article i que et donen el sentiment d'estar a l'indret que està descrivint. També la cartografia interactiva i en 3D de Derek Watkins és remarcable. Tan remarcable com la producció i el disseny de paginació de l'article realitzats per Rebecca Lieberman, Meaghan Looram i Claire O’Neill.
En resum, un article impressionant que et recomano visitar i que crec que no t'hauries de perdre!
Aquest record no va ser l'únic motiu, però sí un estímul afegit per atacar-me amb molt d'interès a la lectura d'un article excel·lent: Easter Island Is Eroding (La isla de Pascua está desapareciendo) publicat el passat 15.03.2018 a les edicions en anglès i en espanyol del The New York Times. Un article que presenta els efectes catastròfics i, si no fem res, irreversibles, que el canvi climàtic està tenint en el patrimoni arqueològic de l'illa de Pasqua.
Quan vaig obrir l'article no podia creure'm el que estava veient. No solament el text de Nicholas Casey és d'una qualitat remarcable, molt en la línia de la qualitat periodística del The New York Times. També ho són les impressionants les fotografies o els vídeos realitzats amb drons i en format mp4 per Josh Haner. Uns vídeos que s'activen a mesura que avances en la lectura de l'article i que et donen el sentiment d'estar a l'indret que està descrivint. També la cartografia interactiva i en 3D de Derek Watkins és remarcable. Tan remarcable com la producció i el disseny de paginació de l'article realitzats per Rebecca Lieberman, Meaghan Looram i Claire O’Neill.
En resum, un article impressionant que et recomano visitar i que crec que no t'hauries de perdre!
Friday, April 6, 2018
le lac de gruyère à sec
| D-VisionAir: Ile d'Ogoz au Lever du Soleil 4K Switzerland, Youtube, 15.04.2017 |
A la fi de cada hivern, les companyies elèctriques gestionen el nivell dels embassaments de manera a què sigui proporcional als cabdals esperats en primavera per la fosa de la neu acumulada durant l'hivern a les muntanyes.
Normalment, en aquesta època de l'any, el Lac de la Gruyère hauria de tenir un nivell similar al que presenta el vídeo de D-VisionAir amb el que he obert aquest post. Però la gran quantitat de neu acumulada enguany ha fet que la companyia elèctrica responsable de la gestió de l'embassament: Groupe E, s'hagi decidit a fer baixar excepcionalment el nivell de l'aigua entre 15-20 metres, el que ha donat lloc als paisatges marcians que presentava un diaporama publicat el passat 14 de març per 20minutes.ch que t'invito a veure punxant l'enllaç de la publicació.
Si les imatges publicades per 20minutes.ch són impressionants, encara ho és més un vídeo realitzat el 26.02.2018 per un ciutadà de Morlon (FR), publicat per 20 minutes.ch dos dies després, on al terreny sec del fons del llac es va unir un fort vent del nord, provocant una sorprenent tempesta de sorra que t'invito a veure en aquest enllaç.
Normalment, en aquesta època de l'any, el Lac de la Gruyère hauria de tenir un nivell similar al que presenta el vídeo de D-VisionAir amb el que he obert aquest post. Però la gran quantitat de neu acumulada enguany ha fet que la companyia elèctrica responsable de la gestió de l'embassament: Groupe E, s'hagi decidit a fer baixar excepcionalment el nivell de l'aigua entre 15-20 metres, el que ha donat lloc als paisatges marcians que presentava un diaporama publicat el passat 14 de març per 20minutes.ch que t'invito a veure punxant l'enllaç de la publicació.
Si les imatges publicades per 20minutes.ch són impressionants, encara ho és més un vídeo realitzat el 26.02.2018 per un ciutadà de Morlon (FR), publicat per 20 minutes.ch dos dies després, on al terreny sec del fons del llac es va unir un fort vent del nord, provocant una sorprenent tempesta de sorra que t'invito a veure en aquest enllaç.
- Wikipedia: Lac de la Gruyère
- Lac quasi à sec, bise, et tempête de sable, 20minutes.ch, 28.02.2018
- Le lac de la Gruyère prend des allures lunaires, 20minutes.ch, 14.03.2018
Thursday, April 5, 2018
dixie chicks - lil' jack slade at yinyuetai
| Dixie Chicks - Lil Jack Slade (2003) Arrowhead Pond, Anaheim, CA, Youtube, 23.05.2009 |
Feia dies que estava buscant a Youtube o a Vimeo un tema amb el que les Dixie Chicks van guanyar un dels quatre Music Awards del 2003: Lil' Jack Slade. No he pogut trobar un sol vídeo que valgui la pena. De vegades, la qualitat del só estava bé: Dixie Chicks - Lil' Jack Slade. Gairebé mai la qualitat del vídeo i del só al mateix temps, com al vídeo anb el que obro aquest post: Dixie Chicks - Lil Jack Slade (2003) Arrowhead Pond, Anaheim, CA.
Així que vaig mirar de trobar quelcom de millor a YinYueTai, l'equivalent xinès de Youtube. Un lloc web que data del 2011, després que el seu creador va realitzar que no podia trobar fàcilment el vídeo musical que buscava a llocs com Youtube o, quan el trobava, tenia massa publicitat. YinYueTai no té anuncis i, a diferència de YouTube, només conserva una còpia de cada vídeo. Abans que comencis a pensar en coses rares, afegir que, segons Wikipedia, YinYueTai compta amb llicències de difusió de companyies com Sony Music, Universal Music, Warner Music, ...
En fi, tot això per dir-te que he trobat a YinYueTai el vídeo que estava buscant i que vull invitar-te a escoltar: Dixie Chicks - Lil' Jack Slade (live - 现场版)
Així que vaig mirar de trobar quelcom de millor a YinYueTai, l'equivalent xinès de Youtube. Un lloc web que data del 2011, després que el seu creador va realitzar que no podia trobar fàcilment el vídeo musical que buscava a llocs com Youtube o, quan el trobava, tenia massa publicitat. YinYueTai no té anuncis i, a diferència de YouTube, només conserva una còpia de cada vídeo. Abans que comencis a pensar en coses rares, afegir que, segons Wikipedia, YinYueTai compta amb llicències de difusió de companyies com Sony Music, Universal Music, Warner Music, ...
En fi, tot això per dir-te que he trobat a YinYueTai el vídeo que estava buscant i que vull invitar-te a escoltar: Dixie Chicks - Lil' Jack Slade (live - 现场版)
Wednesday, April 4, 2018
central europe - dark side of the energy transition
| Arte-TV: Vers un charbon propre? (10/03/2018 au 08/04/2018, après) (Nota: hi ha països on aquest vídeo no es pot veure. Si és teu cas, punxa aquí) |
Tot i que els preus de producció de l'energia produïda als parcs eòlics i als parcs solars no para de baixar, el preu de l'electricitat a Alemanya (RFA) segueix sent un dels més elevats d'Europa (1). Però com pots veure a les dades d'Eurostat (2) o als gràfics que es fan amb aquestes dades (3), el fet que el preu de l'electricitat a la RFA sigui més alt que a altres països s'explica més pels impostos i les taxes sobre el preu de l'electricitat que no pel seu cost de producció.
Durant molt de temps has sentit dir que aquest preu es justificava per les subvencions de l'estat per la promoció de les energies renovables a la RFA. Quan viatges a la RFA i veus per tot arreu parcs eòlics i solars, no pots sinó acceptar aquest argument com a vàlid.
Aquest reportatge d'Arte-TV et mostra la salvatjada ecològica i els costs sense mesura que provoca l'extracció del lignit a cel obert i el seu impacte en la vida dels ciutadans, com ara el trasllat de pobles sencers i la seva destrucció ... I quan les mines s'esgoten, el cost de la vegetalització i/o la transformació de les mines en llacs immensos que han de ser descontaminats, demanant també l'estabilització dels sòls dels voltants, que sovint tenen tendència a enfonsar-se ... Però també el cost de la recerca per reduir les emissions de les centrals o l'enterrament del CO₂ i, last but no least, el cost brutal sobre la salut dels pobles de l'Europa central, ...
Potser quan vegis en imatges tot el que la salvatjada de l'extracció a cel obert està provocant a la RFA arribis a la conclusió de què els impostos i les taxes que s'apliquen al preu de l'electricitat no vagi tan dirigits a la promoció de les energies renovables com a la subvenció de la indústria del carbó i al baix preu de producció de l'electricitat que es produeix amb aquest, un preu que està ofegant a totes les altres fonts d'energia, entre elles l'energia hidràulica.
Durant molt de temps has sentit dir que aquest preu es justificava per les subvencions de l'estat per la promoció de les energies renovables a la RFA. Quan viatges a la RFA i veus per tot arreu parcs eòlics i solars, no pots sinó acceptar aquest argument com a vàlid.
 |
| Unused church torn down in Germany to make way for open-pit coal mine, Deutsche Welle, 10.01.2018 |
Aquest reportatge d'Arte-TV et mostra la salvatjada ecològica i els costs sense mesura que provoca l'extracció del lignit a cel obert i el seu impacte en la vida dels ciutadans, com ara el trasllat de pobles sencers i la seva destrucció ... I quan les mines s'esgoten, el cost de la vegetalització i/o la transformació de les mines en llacs immensos que han de ser descontaminats, demanant també l'estabilització dels sòls dels voltants, que sovint tenen tendència a enfonsar-se ... Però també el cost de la recerca per reduir les emissions de les centrals o l'enterrament del CO₂ i, last but no least, el cost brutal sobre la salut dels pobles de l'Europa central, ...
Potser quan vegis en imatges tot el que la salvatjada de l'extracció a cel obert està provocant a la RFA arribis a la conclusió de què els impostos i les taxes que s'apliquen al preu de l'electricitat no vagi tan dirigits a la promoció de les energies renovables com a la subvenció de la indústria del carbó i al baix preu de producció de l'electricitat que es produeix amb aquest, un preu que està ofegant a totes les altres fonts d'energia, entre elles l'energia hidràulica.
- Eurostat: Electricity price statistics - Data extracted in November 2017
- Eurostat: Electricity prices for household consumers - bi-annual data (from 2007 onwards)
- Eurostat: Electricity prices for household consumers, first half 2017 (EUR per kWh)
Subscribe to:
Posts (Atom)