Saturday, August 31, 2013

Offshore Wind Farms: Borkum project and Areva

El passat 26 d'Agost es va acabar la primera etapa del projecte Trianel-Borkum, amb la connexió a la xarxa de 40 aerogeneradors amb una potència de 200 MW. Una segona etapa, amb la construcció i la connexió d'altres 40 generadors, completarà la potència d'aquest parc eòlic amb 200 MW suplementaris. A la fi del projecte, serà el parc eòlic offshore més important construït a Alemanya.

Més enllà de l'aspecte cada cop més impressionant dels aerogeneradors, m'agradaria subratllar que el projecte, d'un cost total de 1,6 miliards de euros, ha estat finançat per 33 serveis industrials municipals i l'empresa Trianel.

Ara bé, el que més m'ha impressionat d'aquest projecte ha estat el fet que les turbines han estat subministrades per la societat francesa Areva: el gegant del nuclear francès, que es presenta a la seva pàgina principal com "Leader mondial de l'énergie nucléaire et acteur majeur des énergies renouvelables".


Global Offshore Wind Farms

Aquesta imatge està associada a un enllaç que us portarà a una cartografia interactiva sobre les eòliques offshore que podeu trobar pràcticament arreu del mon: en estat operacional, però també en projecte. Just perquè veieu de què es tracta, un proposo de donar un cop d'ull a l'exemple sobre Dinamarca que he afegit al peu de l'entrada. Però no deixeu de visitar la pàgina original: ja veureu que val la pena!

Thursday, August 29, 2013

geografia urbana de demà? (3/3)


Montréal, 28.12.2012
Avui us proposo de tancar el recorregut que hem fet del dossier: Reinventing towns and cities amb un article de Benjamin Keller: Densifier les villes, sauver les campagnes. Un article que ens presenta l'extensió urbana com el fracàs de les viles a absorbir el creixement de la  seva població. Es el cas de Zürich, on la població ha passat de 440'000 habitants el 1960 als 377'000 actuals ... gràcies a una eficaç xarxa de trens de rodalies!  

Com aplicar la legislació Suïssa sobre el territori, basada en una  organització urbana policèntrica a un país on, segons les previsions demogràfiques, la població augmentarà en 800'000 habitants d'aquí a l'any 2035? Amb l'idea de base de densificar l'interior del perímetre actual de les viles, l'autor analitza dues proposicions provocadores (...)

Wednesday, August 28, 2013

geografia urbana de demà? (2/3)

Parlàvem de teories urbanes i de la seva praxis en la planificació del territori suís: una praxis orientada vers una organització urbana policèntrica. Es el moment de recordar que en Peter Hall (2009): The Polycentric Metropolis: Learning from Mega-City Regions in Europe, ens presenta al seu llibre el nord de Suïssa com un dels cluster of cities and towns, physically separate but intensively networked in a complex spatial division of labor.
Ara bé, quina és la talla ideal de les ciutats que han d'integrar aquests clusters?  (...)

geografia urbana de demà? (1/3)

EPFL - Rolex Learning Center
En la seva edició del mes de Març, la revista Reflex, editada per l'escola politècnica de Lausana (EPFL), publicava un dossier especial: Reinventing towns and cities amb una sèrie d'articles que he trobat força interessants.

Sunday, August 25, 2013

la nova ruta de la seda ...



No havia escoltat parlar de la Chongqing-Xinjiang-Europe International Railway: una línia de tren, de poc més de 11'000 km, que surt de Chongqing (la cinquena ciutat més gran de Xina) i, després de travessar el  Kazakhstan, Rússia, Belarús i Polònia, arriba a fins el port de Duisburg, un dels ports més importants del Mar del Nord.

Saturday, August 24, 2013

Zomia: anarquisme i geopolítica?

Mapa de Zomia
Corria l'any 2002 quan el neerlandès Willem van Schendel va sorprendre un munt de geògrafs (i també a membres d'altres disciplines) amb la publicació de l'article: Geographies of Knowing, Geographies of Ignorance: Jumping Scale in Southeast Asia, Development and Planning D: Society and Space, 20 (2002), 647-668. Van Schendel (veure sumari) analitzava quines son les bases de la delimitació de les fronteres en els estudis regionals: els espais físics, els simbòlics o els institucionals. Proposava abandonar els límits regionals actuals, perquè no son uns contenidors eterns d'historicitat, i reemplaçar-los pels espais socialment construïts: passar de les 'trait geographies' a les 'process geographies'. A través d'una sèrie de proposicions metodològiques presentava, com a resultat de la seva reflexió, l'exemple d'una regió que anomenava Zomia [1][2]: un espai transnacional,  marginal respecte als estats que el controlen nominalment i que és homogeni en la seva diversitat -religiosa, ètnica, cultural, lingüística- i la seva inaccessibilitat. Tot plegat feia de Zomia una mena de santuari de comunitats aïllades no assimilades.

Thursday, August 22, 2013

Suïssa: un país insòlit

Decididament, visc a una ciutat insòlita. No és sols per la preocupació per la qualitat amb la que els transgressors del sistema realitzen els seus graffitis. Tampoc ho és solament per la decoració del carro que ocupa una plaça reservada a la policia (dues imatges que he agafat pel matí, camí de la feina). Tampoc ho és per la sorpresa que es van endur els grups d'intervenció d'elit de la gendarmeria del cantó, quan anaven a entrenar-se i es van trobar amb que uns squatters havien ocupat els locals on feien les pràctiques i, gràcies a un buid legal, van haver de marxar a fer-les a un altre lloc. Una ciutat insòlita en un país insòlit.

Tuesday, August 20, 2013

tècniques professionals en geografia II ...


Tot i recordar que els il·lustres membres del Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i paisatge (GRAMP) prefereixen visitar el Pirineu, els Alps francesos o, fins i tot, l'Atlas del Marroc, als Alps Suïssos (altra cosa és venir a cruspir-se una fondue a Le Chalet Suisse de Lausana), crec que aquest vídeo pot ser un bon complement als que vaig presentar ahir sobre la utilització dels drons en el treball de camp en geografia. 

Monday, August 19, 2013

tècniques professionals en geografia ...


Tot i que fa temps que no treballo professionalment en el tema dels Sistemes d'Informació Geogràfica (GIS), segueixo amb passió com avança la tecnologia en aquesta disciplina: en concret, en la utilització dels drons. Si decidiu seguir llegint el contingut d'aquesta entrada, veureu com aquests enginys estan revolucionant el treball de camp en la geografia/geologia, l'arqueologia, l'enginyeria ... i, encara que no toqui el tema, en el terreny militar.

Sunday, August 18, 2013

Almere 2013 - back to the future

La vila d'Almere es troba a la província de Flevoland, que es va crear el 1986 a partir de les terres de tres polders recuperats al IJsselmeer. Estem parlant d'una vila que no existia abans i que és el fruit d'una planificació del territori destinada a descongestionar Amsterdam. La primera casa de la vila es va construir el 1976, poc després d'iniciar-se la construcció del primer edifici de Ciutat Badia: les possibles comparacions s'acaben aquí. Almere, amb gairebé 200'000 habitants, s'ha convertit en la 7a ciutat del país: el govern ha autoritzat recentment que pugui augmentar fins 350'000 a l'horitzó 2030.

Amb tot però, el més sorprenent és que, bellugant-te pels diferents districtes de la vila, mai no tens el sentiment que estigui tant poblada. Estem parlant de cases baixes que rarament superen els tres pisos d'alçada, sovint vorejant canals de drenatge o llacs artificials, gairebé totes amb pàrquing exterior. Estem parlant d'una ciutat amb rutes especifiques per bicicletes, d'altres d'ús exclusiu pels autobusos.  Amb escoles, centres hospitalaris, instal·lacions esportives, parcs, ... I malgrat tot, el sentiment d'espai és senzillament brutal!  Com han arribat a fer-ho? Us proposo de buscar les respostes a Green City Almere.

Parlem ara d'urbanisme? Comencem per una recerca indiscriminada a google sobre l'arquitectura de la vila punxant aquest enllaç: impressiona, oi? Deixeu-me continuar recordant que la vila s'ha construït al damunt d'un polder sorrenc que es troba a 5 m per sota el nivell del mar. Es un detall important abans de presentar Almere Centrum.  I ho és perquè estem al davant d'un enorme City Mall (zona comercial) dissenyat per l'arquitecte francès Christian de Portzamparc, construït al damunt d'un pàrquing de les mateixes dimensions i integrat amb pisos destinats a l'habitatge. Aquesta concepció fa que els únics vehicles que't creues a la superfície del centre vila siguin principalment bicicletes i velomotors (a les zones no peatonals!). No veuràs camions a la zona del City Mall fent operacions de càrrega i descàrrega, perquè aquestes operacions es realitzen prioritàriament al subterrani del centre vila i les mercaderies pugen als centres comercials amb elevadors.

Parlem ara de l'arquitectura dels blocs de pisos? Com ja haureu vist abans estem parlant de construccions d'una audàcia increïble. Com la de les torres residencials Side by Syde, plantades directament sobre el llac Weerwater. O la d'un edifici absolutament futurista seguint la riba del llac: The Wave. La de les persianes de l'edifici The City, destinades a integrar-se amb la forma de l'edifici quan es tanquen. A la plaça del Fòrum, l'anomenat bioscop Utopolis, un cinema multi-sales amb una arquitectura insòlita. A la ciutadella del City Mall hi ha la cadena del Bakker Bart on pots esmorzar a uns preus raonables. Costat Forum, hi ha una escala insòlita que no porta enlloc, però que serveix per protegir de la puja una de les entrades del pàrquing i com a lloc de trobada pel jovent de la vila. També, just al davant del Forum, la bogeria arquitectònica de l'edifici Lakeside: per cert, hi ha un restaurant de la cadena Bobbie Beer on es menja bé, bé de preu i el jovent que s'ocupa del servei és super simpàtic. Més amunt, en ple City Mall, hi ha la zona de lleure de Belfort, on hi havia un restaurant de la cadena La Cubanita, que juga al típic tòpic carero de les tapes, els mojitos i la sangria en un ambient simpàtic. Ara que, per bogeria arquitectònica, desafiant la llei de la gravetat sobre un substrat de sorra, tampoc està gens malament la dels murs inclinats de l'edifici Smaragd: la seva forma i la combinació de colors estan destinats a millorar la il·luminació natural de l'interior dels apartaments.  O les construccions futuristes del Modecentrum/ Brandboxx. O al districte de Business, el complexe de La Defense o la torre del WTC (Carlton WTC2), amb 120m d'alçada!

Altres referències:

Amsterdam 2013 - notes personals: museus


Aquest any, hi havien dos esdeveniments a Amsterdam que no ens volíem perdre si visitàvem la ciutat. Un d'ells era la reobertura del Rijksmuseum, després de deu anys de treballs de renovació. L'altre era l'exposició Van Gogh at work, al Van Gogh Museum.

Amsterdam 2013 - notes personals: la vila

Si ahir us vaig donar quatre idees respecte al transport, m'agradaria afegir-ne un parell pel que fa a la visita de la ciutat. En primer lloc, eviteu tant com pogueu anar a l'Oficina de Turisme que hi ha al davant de l'estació de Amsterdam Centraal. Els dies que vam anar-hi estava plena de gom a gom i, malgrat la simpatia del personal, no donaven abast. Si heu de comprar un mapa, passeu per un quiosc i agafeu el model més senzill que pogueu ficar a la butxaca. El centre històric de la vila no és enorme, la cartografia és fàcil a retenir mentalment, els mapes estan ben fets i els carrers estan ben senyalitzats: no us perdreu (...)

Saturday, August 17, 2013

Amsterdam 2013 - notes personals: transport urbà

No crec descobrir res si dic que la bicicleta és el mitjà de transport per excel·lència als Països Baixos.  Ara bé, quan arribes a l'estació d'Amsterdam Centraal, una de les primeres coses que't frapa de valent és el parking de bicicletes a l'oest, que es complementa amb els vells ferries que, al nord, darrera de l'estació, també s'han dedicat a aquest ús. En aquest enllaç trobareu un vídeo que us dirà molt més del que jo pugui arribar a escriure.

Amsterdam 2013 - notes personals: DHL

No vaig ser prou ràpid per reaccionar i prendre les imatges que calia en el moment oportú, així que les he hagut d'anar a buscar a la xarxa. No importa, elles contenen una de les coses que més me va impactar. El missatge de que una de les multinacionals més importants en el mon del transport urgent: DHL, no ha tingut cap problema en adaptar els seus seus sistemes de distribució als medis de transport més adequats per Amsterdam.

Thursday, August 15, 2013

Amsterdam 2013 - notes personals: la burgerzaal

Koninklijk Paleis Amsterdam - Voorheen stadhuis van Amsterdam, YouTube, 08.06.2010

Havia somniat tantes vegades en veure la sala dels ciutadans de l'ajuntament d'Amsterdam (actualment, el Palau Reial) ... La tradició cartogràfica neerlandesa. Els seus mapes, inicialment realitzats sobre ciment en colors, gravats al marbre a partir del s XVIII, representen el mon tal i com es coneixia en aquella època:  Euràsia i Africa, les Amèriques i, al bell mig de la sala, el cel tal i com es veu a l'hemisferi septentrional. La sala estava oberta als ciutadans (d'aquí el seu nom), i jo podia tancar els ulls i escoltar els mercaders discutint si invertir en un vaixell que tornaria mesos o anys en tornar carregat de productes de països dels que sols els mapes els donaven una idea de la distància a la que es trobaven, imaginar l'època de la Companyia de les Índies Orientals ... Però millor li deixo descriure tots aquests sentiments a Carl Sagan, que va descriure aquella època en una narració magnifica del capítol 'Histories de Viatjers' de la sèrie Cosmos:
La República revolucionària holandesa del s XVII és un paradigma de l'època d'exploracions i descobriments navals. S'havia declarat recentment independent del poderós Imperi espanyol, i va abraçar la Il·lustració amb més força que qualsevol altre país europeu de la seva època.

Va ser una societat racional, ordenada, creativa. Però estant tancats els ports espanyols als vaixells holandesos, la supervivència econòmica de la diminuta república depenia de la seva capacitat de construir, tripular, i desplegar una gran flota destinada a la navegació comercial. La Companyia Holandesa de les Índies Orientals, una empresa conjunta del govern i la iniciativa privada, va enviar vaixells als racons més llunyans del món per adquirir mercaderies rares i revendre-les profitosament a Europa.

Aquests viatgers van ser la sang de la República. Els mapes de navegació es consideraven secrets d'estat. Amb freqüència els vaixells embarcaven amb ordres segellades. Els holandesos van fer de sobte la seva aparició a tot el planeta. El mar de Barents a l'oceà Àrtic i Tasmània a Austràlia, tenen el nom de capitans de vaixell holandesos. Aquestes expedicions no eren simples empreses d'explotació comercial, encara que d'això hi va haver molt. També hi havia en elles poderosos elements d'aventura científica, i l'obsessió per descobrir noves terres, noves plantes i animals, nous pobles, la recerca del coneixement en si.

L'Ajuntament d'Amsterdam reflecteix la imatge confiada i secular que tenia de si l'Holanda del s XVII. Es van precisar naus senceres carregades de marbre per construir-lo. [...] Un gran mapa embotit, que data de finals del s XVII, i arriba des d'Àfrica occidental fins a l'oceà Pacífic. El món sencer era un escenari per a Holanda. I en aquest mapa els holandesos, amb una modèstia encantadora, es van ometre a si mateixos, utilitzant només el vell nom llatí de Belgium per a la part d'Europa que els corresponia (...)
.

Wednesday, August 14, 2013

Amsterdam 2013 - notes personals: futbol


Johan Cruyff segueix sent una llegenda a Amsterdam. No sabria com expressar el que vaig sentir quan vaig veure per primer cop la seva samarreta a les botigues de souvenirs, amb el mític 14 que portava com a jugador del Ajax, aquell club que tant ens va fer somniar i que'ns va mostrar una manera de jugar al futbol com mai més s'ha tornat a veure ...


Monday, August 5, 2013

canvi climàtic i migració d'espècies marines

Després de tres anys de recerques, i sobre una recopilació d'observacions realitzades entre 1960 i 2009, aquesta setmana s'han publicat a la revista Nature Climate Change els resultats d'un estudi internacional: Global imprint of climate change on marine life. De manera resumida, l'estudi pren com a base l'observació dels fluxos de migració de les espècies cap a zones més temperades a causa del canvi climàtic. La primera sorpresa és que un 24% de les espècies estudiades no han mostrat cap tipus de resposta als canvis de temperatura i no s'han bellugat del seu hàbitat. Així doncs, pel que fa al 76% que si ho ha fet, i en relació a les que no s'ha bellugat, es pot deduir que està tenint lloc una reorganització dels ecosistemes a escala regional. S'ha de tenir compte, a més, que els desplaçaments cap a aigües més temperades semblen ser més ràpids entre les espècies que viuen a la zona pelàgica: així, el fitoplàncton es mou uns 470 km per dècada, els peixos uns 280 per dècada i els invertebrats del plàncton a uns 143 km per dècada. Amb tot però, no us amagaré que el que més m'ha sorprès és haver trobat a la revista Nature Climate Change, aquestes informacions: Received: 13 August 2012. Accepted 24 June 2013. Published online: 04 August 2013 ... més, tenint en compte que el 4 d'Agost era diumenge!

referències:

Jane Fonda: El tercer acte de la vida



veure original

Sunday, August 4, 2013

Compulab annonce un mini PC ARM à 99 dollars

La société israélienne CompuLab a annoncé la commercialisation durant le courant mois d'août d'un mini PC ARM, vendu à partir de USD 99. Le système d'exploitation choisi sera Linux< (dans sa version Ubuntu), mais il sera également possible d'utiliser Android. Le nom de ce modèle est "Utilite" son processeur sur: Freescale i.MX6 – a single / dual / quad core ARM Cortex A9 with a high-performance GPU and a multi-stream HD video engine. Concernant ses ressources en mémoire ajouter qu'il est équipé de 4GB de DDR3-1066 et, d'après le constructeur: offers both high-performance SATA SSD and micro-SD for storage. Utilite can incorporate an internal mSATA SSD module of up-to 512GB. The front-panel micro-SD socket supports SDXC up to 128GB. La connectivité est aussi l'une des forces de ce modèle: deux ports Gigabit Ethernet, una carte sans fil 802.11n, un module Bluetooth dont je n'ai pas trouvé de détail de sa version, et un mini connecteur pour RS232. Il sera livré avec deux ports Ethernet, quatre ports USB 2.0, deux entrées HDMI 1.4 et un second port DVI-D. Les deux avec une résolution de 1920 x 1200 pouvant être utilisés en mode dual-head. Les canaux audio 5.1 sont aussi disponibles avec HDMI et S/PDIF. En addition, il est possible connecter deux jacks de 3,5 mm pour le stereo line-out et line-in. A ne pas oublier pour compléter la configuration de base un port Antenne, ou encore un lecteur de carte micro SD. Ce NetTop sera aussi commercialisé dans des configurations plus soutenues, le maximum étant proposé avec un processeur quad core 1,2 GHz, un SSD de 512 Go et une micro SD de 128 Go. Mais ces configurations dépasseront le prix de base de USD 99.

Saturday, August 3, 2013

dubtes sobre les causes reals del colesterol ...

El 2009, el Dr  Randall C. Thompson (Missouri University - Kansas City School of Medicine) havia presentat al Congrés Anual de l'American College of  Cardiology (ACC) d'Orlando el resultat de les seves recerques sobre el colesterol identificat en més del 70% de les 22 mòmies (1981 AC-364) del Museu d'Antiguitats de El Caire que havia analitzat. Davant l'evidència de que aquests resultats no es podien associar a una sèrie de hàbits com el consum sedentari de televisió, una alimentació industrial basada en els  fast-foods o el consum de tabac, va haver un cert consens sobre una explicació basada al voltant dels hàbits de vida de de les classes altes de l'antic Egipte. Segurament aquesta explicació no va satisfer al Dr. Thompson car, quatre anys després, al congrés de l'ACC organitzat a San Francisco els 9-13 de Març d'enguany, va tornar a sorprendre els participants amb l'exposició de l'estudi: Atherosclerosis across 4000 years of human history: the Horus study of four ancient population. Aquesta presentació es basava sobre un estudi anomenat Horus, que es basava en els resultats de les anàlisis del colesterol realitzats sobre 137 mòmies procedents de quatre regions diferents en moments històrics diferents: mòmies egípcies (3100 AC-364), mòmies peruanes (900 AC-1500), mòmies dels indis Pueblo (1500 AC-1500) i mòmies d’Unangan, a Alaska (1756-1930). Els resultats de l'estudi mostraven que gairebé un terç de les mòmies examinades presentaven senyals de arteriosclerosi provada o probable. Com ja heu vist, els grups eren diferents en el temps i en l'espai. També des del punt de vista genètic, climàtic o cultural. I també els modes de vida, l'alimentació i la manera de preparar-la: així, si els peruans eren agricultors/ramaders, els indis Pueblo no disposaven d'animals domèstics i, en el cas dels Uganans, no coneixien l'agricultura. Probablement tots practicaven una activitat física intensa el que, malgrat estar considerat avui en dia com una factor protector contra el colesterol, no va tenir els resultats esperats. Què passa doncs amb totes les idees preconcebudes sobre el colesterol? I què hem de fer doncs amb les estatines?

referències:

Can Cobalt Make Solar Cells More Sustainable?

see also news in 20minutes.ch
Researchers at the University of Basel have successfully replaced the rare element iodine in copper-based dye-sensitized solar cells by the more abundant element cobalt, taking a step forward in the development of environmentally friendly energy production. The journal «Chemical Communications» has published the results of these so-called Cu-Co cells (University of Basel, 02.08.2013)

my personal notes:
Cobalt toxicity can be explained by its chemical properties and / or radiotoxic of its radioactive isotopes (28 in total), used for research and nuclear medicine. In addition, it can act synergistically with other metals that often accompany it in the nature (arsenic,copper, nickel, manganese). But in my opinion, danger is maybe most important on the panel production side or in their installation than in the customers side.

Plastic Ocean: The Midway Film Project


MIDWAY : a short film by Chris Jordan from Midway on Vimeo.

La newsletter de la primera setmana d'Agost de LiveScience es feia ressò del problemes pressupostaris de la NOAA davant del gran problema que els residus estan ocasionant des de fa temps a l'atol de  Midway, perdut al bell mig del Pacific. El problema que ens mostra aquest vídeo al bloc de l'equip de The Midway Film Project, és que els oceans s'estan transformant en una mena de sopa de plàstic, car aquest es fragmenta constantment en trossos més i més petits que es dispersen en diferents densitats per tots els oceans del món: en particular a l'Atlàntic. El pitjor és que aquestes petites peces de plàstic són uns potents acumuladors de contaminants orgànics persistents. Segons Greenpeace, a la zona del Pacific Nord coneguda com The Trash Vortex, per cada kg de plàncton es troben 6 kg d'aquesta sopa de plàstic. Tota la cadena alimentària, des dels mol·luscs filtradors, fins als mamífers marins, està menjant aquest plàstic. Com el problema ja no son les illes de plàstic descobertes per Charles Moore, la solució no pot passar ni pel Plastiki Project o ni per la vella idea de crear amb aquests residus una eco-illa i fer-la habitable per 500'000 persones. La dimensió del problema és tal, que la neteja d'aquest desastre mediambiental no sembla viable, ni tècnicament ni econòmicament. Alguns experts afirmen que si tots els vaixells del món es dediquessin a la neteja, no podrien separar ja els plàstics del plàncton, que és la base de la cadena alimentària, de la captura de la meitat del CO2 de l'atmosfera i de la meitat de l'oxigen que necessitem per respirar. Però també podria ser que un jove neerlandès hagi trobat una solució brillant i econòmica al problema: us proposo de llegir amb atenció l'article publicat el mes de març d'enguany per Slate.fr: A 19 ans, Boyan Slat a peut-être trouvé comment nettoyer les océans, de visitar la pàgina de Boyan: The Ocean CleanUp Project i, encara més important, d'escoltar la defensa del seu projecte a la Universitat de Tecnologia de Delft (NL), durant les audicions pel Best Technical Design Award 2012 (a youtube, no oblideu d'escollir la llengua dels subtítols al menú Captions, a la part inferior dreta del vídeo)
En aquest context, si el Midway Film Project ens mostra els efectes del problema en una de les illes més aïllades del planeta: els científics estimen que 4,5 tones de plàstic arriben cada any transportades pels estomacs dels albatros, en Boyan Slat ens recorda que existeix una solució. Us recomano de veure el film i de donar un cop d'ull als enllaços que podeu trobar a continuació.

Referències: el bloc del projecte Jorney to Midway;el bloc de l'associació The Ocean Conservancy;  els vídeos al canal del projecte a Vimeo i a Youtube; també el canal Plastic Ocean a Youtube. Dos articles molt interessants al National Geographic: BARRY, Carolyn (2009): Plastic Breaks Down in Ocean, After All - And Fast, KAUFMAN, Rachel (2010): Ocean Garbage Patch Not Growing—Where's "Missing" Plastic?. El Marine Debris Program de la NOAA i la seva pàgina de desmitificació del fenomen.  Boylan Slat: la divulgacio del seu projecte a Slate.fr, la seva pàgina The Ocean CleanUp Project i la seva defensa al  Best Technical Design Award 2012 a la la Universitat de Tecnologia de Delft (a youtube, no oblideu d'escollir la llengua dels subtítols al menú Captions, a la part inferior dreta del vídeo

Friday, August 2, 2013

la nova ruta de la seda ...




Confesso que no havia escoltat pas parlar de la Chongqing-Xinjiang-Europe International Railway: una línia de tren, de poc més de 11'000 km, que surt de Chongqing (la cinquena ciutat més gran de Xina) i, després de travessar el  Kazakhstan, Rússia, Belarús i Polònia, arriba a fins la ciutat de Duisburg, prop de Düsseldorf i dels grans ports del Mar del Nord.

Tampoc sabia que aquesta ruta no és sinó una de les tres que surten actualment del Chongqing Railway Container Centre. Les altres dues son: Chongqing-Shenzhen-Europe i Chongqing-Shanghai-America.

El que sé avui és que la linia de la que parlem ja s'ha posat en funcionament i que s'ha dedicat un gran esforç a la qualitat del transport (veure els seven keywords), a la superació dels problemes polítics i tècnics (entre d'altres l'ample de via dels països de l'antiga URSS) i que s'estan portant a terme treballs de construcció molt importants per superar una geografia implacable (veure aquest article recent del China Daily, del que us recomano la lectura).

Però no tot es redueix al ferrocarril senso stricto. L'abril del 2011 també es parlava de la construcció d'una autopista que, sortint de Xinjiang, arribaria al cor d'Europa, passant per Turquia (en el moment d'escriure aquest post desconec quin és l'estat d'avançament del projecte).

El que és real avui és que la durada del trajecte actual entre Chongqing i Duisburg és de 16 dies, tres setmanes de menys del que pren fer-ho amb vaixell: però si agafeu una calculadora i dividiu els quilometres de la línia per una velocitat mitjana baixa d'un tren de mercaderies i li afegiu un o dos tractats per agilitzar les tasques burocràtiques a les duanes  ... veureu que la durada del trajecte té un marge de reducció brutal.

Com també el tindrà el del transport marítim si, com està previst, enlloc d'utilitzar els ports congestionats de la mar de la Xina, els containers passessin per una nova línia ferroviària entre la ciutat xinesa de Kashgar (Xinjiang, a la frontera entre Xina, Tadjikistan i Kirguizistan) i el port pakistanès de Gwadar, a prop de la frontera amb Iran i a l'entrada del Golf Pèrsic.

A la vista del conjunt d'aquests projectes, desconec quina pot ser la importància estratègica pels xinesos del port de BCN, i quin el seu eventual  interès pel Corredor Mediterrani. Si bé és cert que la companyia xinesa Hutchison Port Holdings (HPH) ha invertit molts diners en la modernització del port de Barcelona i que l'ha convertit en el seu first semi-automated terminal in the HPH Group, la seva llista de ports, només a Europa, és impressionant. Pel que fa al tràfic de containers jo recordaria que, abans de competir amb els ports del Mar del Nord, el port de Barcelona, hauria de començar per arribar a superar el volum de containers dels ports de València i d'Algesires.

energia fotovoltaica al desert de Mojave

Un article publicat el passat 25 de Juliol al National Geographic, ens informa que després de més de sis anys de treballs, la planta Ivanpah començarà a produir electricitat abans del final d'aquest estiu. Amb més de 170.000 miralls, concentrarà la llum solar a les calderes situades a tres torres de 150 metres d'alçada i serà capaç de produir 377 Megawatts (MW), que és més del doble de la capacitat de producció de les centrals espanyoles d'Andasol, Solnova o Extresol (150 MW aprox. cadascuna).

GARTHWAITE, Josie,
National Geographic :
 - An Early Focus on Solar, 28.02.2012
- .Mojave Mirrors: World's Largest Solar Plant Ready to Shine, 25.07.2013

LibreOffice 4.1 en català !

La darrera versió de LibreOffice, el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet actualment, està disponible a les pàgines de Softcatalà. Desenvolupat per la comunitat LibreOffice es pot descarregar gratuïtament per a sistemes Windows, Mac i GNU/Linux. El paquet inclou un processador de textos (Writer), un gestor de fulls de càlcul (Calc), un editor de presentacions (Impress), un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw), un editor de base de dades (Base) i un editor de fórmules matemàtiques (Math). També inclou les següents eines lingüístiques de sèrie: corrector ortogràfic, diccionari de partició de mots i diccionari de sinònims, corrector gramatical i assistent d'estil. La interfície del LibreOffice es troba traduïda completament al català i l'ajuda en un grau superior al 95%. L'instal·lador per a Windows detecta automàticament la llengua de configuració del sistema operatiu i s'instal·la automàticament en aquesta llengua. Per tant, si voleu que el LibreOffice s'executi en català, haureu de tenir la llengua catalana com a llengua principal del Windows. Softcatalà recomana executar abans el Catalanitzador (http://catalanitzador.softcatala.org) i, posteriorment, instal·lar el LibreOffice que us podeu baixar des del Rebost de Softcatalà: http://www.softcatala.org/libreoffice. Per aquells que prefereixin instal·lar-ho a un llapis USB podeu descarregar gratuïtament la versió portàtil a la pàgina oficial.  
.

Thursday, August 1, 2013

Ubuntu Edge

Imagineu que teniu un ja vell Samsung Galaxy S3 a les mans. Segons All-In-One-Toolbox, una eina que aconsello a tots aquells que tinguin un telèfon Android, veureu que ve equipat amb un processador de 1.4 GHz quad-core, amb 1GB de RAM, 16GB de memòria flash de base per l'emmagatzematge (l'alta gamma comptava amb 32 o 64GB) que poden estendre's amb 32GB més amb una targeta micro SD. A més, trobareu que ve equipat amb una pantalla que dona una resolució de 1280 x 720 pixels. Imagineu que, després de donar un cop d'ull a les aplicacions que heu instal.lat al telèfon, us adoneu que omplen les mateixes funcionalitats que les que teniu instal·lades al vostre ordinador. La conclusió a la que arribeu és que el que porteu a la butxaca és, accessòriament, un aparell que us permet telefonar, un ordinador amb més gadgets que el que teniu a casa. Potser menys potent, però amb una optimització brutal dels seus recursos i, a sobre, portàtil.
Bé, doncs, aquestes son les premisses més importants sobre les que s'ha basat el projecte que la firma sud-africana Canonical ha decidit llençar cap endavant: Ubuntu Edge, D'una manera super resumida, es pot dir que la idea és construir una aparell amb el que hi ha de millor en hardware avui en dia, i instal.lar-li una versió del lynux Ubuntu (en dual-boot amb Android) que canviaria d'ergonomia segons que el desktop es visualitzés al smartphone o, via un cable HDMI (perquè no via el Wi-Fi), a un monitor (TV, computer, ...): : This could be the mobile device that finally has enough power and moxie to replace a PC, because it can act just like one (c|net, 23.07.2013). A més, que si li doneu un cop d'ull al vídeo, veure que el design de l'aparell és super atractiu. No puc sinó estar totalment d'acord amb l'opinió de l'expert de ZD Net: Ubuntu Edge might just change the computing world.
La idea pot revolucionar el mon de la informàtica no solament pel fet d'estar basada en part en un sistema d'explotació Open Source, no solament pel concepte, no solament per la potència que tindrà l'aparell sinó, sobretot, perquè Canonical ha decidit que no val la pena de tirar endavant el projecte sinó està sostingut per aquells que seran els seus futurs clients. Es per això que havent estimat a 32 Mio de USD el finançament d'una primera sèrie de producció de 40'000 aparells, s'han arriscat a utilitzar la via de les donacions o crowdfunding. Segons Canonical, van recollir 1 Mio USD durant les primeres cinc hores, després els dons ja no van tenir l'effet d'appel i l'entusiasme va baixar. Podeu seguir en aquesta pàgina on es troben en aquest moment. Personalment, crec que la idea de base té una lògica implacable. Jo no sé si Ubunti Edge serà el primer phone que segueix aquesta lògica, però estic segur que no serà l'únic. 

magic landscapes on earth