Showing posts with label sport. Show all posts
Showing posts with label sport. Show all posts

Saturday, July 19, 2025

alguns clubs que potser no coneixes

v
Barak Fever - ¿Cuáles son los clubes de izquierda?, YouTube, 10.04.2023
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Tinc amics i companys que, sabent com m'agrada el futbol, no acaben de comprendre que m'hagi desenganxat de l'esport que encara porta el mateix nom, però que actualment no és res d'altre que un producte comercial. Un producte que, de vegades, està en les mans de grans financers, i de vegades en les d'empresaris locals de la construcció i el seu grup d'amics, segons quina sigui la projecció internacional del club.

Personalment, no m'interessen les declaracions de jugadors que avui juguen a un club i demà ho faran a un altre, sols pel fet que els paga una fitxa més elevada. No m'interessen els comentaris de periodistes que són incapaços d'interpretar el disseny tàctic que un entrenador ha imaginat per oposar-se a la qualitat de joc de l'adversari. No m'interessen els comentaris de periodistes que estimen que un equip ha jugat bé si ha guanyat o malament si ha perdut. I tampoc m'interessa seguir a cap club que no defensi uns valors o uns ideals que estiguin en fase amb aquells que són els meus.

Barak Fever Daniels (1) és un periodista esportiu de pare xilè i mare mexicana que va nàixer a Israel, on va viure fins als nou anys, abans d'anar a viure a Ciutat de Mèxic. A més de les seves activitats professionals, té un canal de Youtube: Barak Fever, que porta el seu nom i compte gairebé amb 500.000 subscriptors. Fa poc més de dos anys, Barak Fever va publicar el vídeo amb què he obert el post d'avui. Una recopilació de 20 clubs de futbol amb unes aficions que se situen políticament a l'esquerra de l'espectre polític.

Fa més de sis anys, després de descobrir que molts dels amics i coneguts que tenen una ideologia d'esquerres desconeixien l'existència del Sankt Pauli (2), em vaig dedicar a una modesta tasca de proselitisme sobre aquest club, tasca que he repetit fa uns dies guanyant nous adeptes a la causa.

Pels amics i companys de Barcelona, aquesta tasca de divulgació fa temps que es va complementar amb una informació general pels joves, i un recordatori pels més vells, de la història d'alguns dels clubs més carismàtics de la ciutat: el CE Sagrerenc (3), el CF Damm, el Barça Atlètic del Fabra i Coats o la Unió Esportiva Sant Andreu del Narcís Sala (4). I, potser el més carismàtic de tots: el CE Júpiter (5).

La curta recopilació de Barak Fever no pot incloure tots els clubs d'ideologia progressista que hi ha arreu del món (com per exemple, el Clapton (5)), però estic segur que us descobrirà molts equips que heu vist un munt de vegades sense saber res ni de la seva història, ni de l'afició que li dona suport.

I això, benvolguts amics, també és cultura.


  1. Wikipedia: Barak Fever [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: FC St. Pauli [en] [fr] [es] [ca]
  3. Veure Barcelona i la memòria històrica: La Sagrera, publicat en aquest blog el 02.07.2019
  4. Veure Barcelona i la memòria històrica - Nou Barris, publicat en aquest blog el 08.02.2019
  5. Veure Barcelona i la memòria històrica: El Poblenou, publicat en aquest blog el 14.07.2019

Friday, June 20, 2025

l'usap és molt més que un club 

USAP, les guerriers du losange, YouTube, 13.03.2020
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

El passat 12.06.2025, Gautier Sabrià publicava a La Directa un article que em va arribar al cor: L’USAP també és “més que un club” (1) (2) (3).

Podria comentar l'article de Sabrià o el vídeo amb què he obert el post d'avui. Però millor et deixo llegir l'un i veure l'altre, tot proposant-te de veure aquest vídeo per saber exactament de què estem parlant (4).

Esperant que tant l'article com el vídeo t'hagin emocionat com m'han emocionat a mi, abans d'acomiadar-me m'agradaria proposar-te que retinguis aquest comentari de Joan Clua, delegat de la catalanitat de l'USAP i el relacionis amb com ho tradueix el club sobre el terreny:
La catalanitat o és oberta o no existeix pas. Més de la meitat dels habitants que viuen al Departament (Pyrénées Orientales, Catalunya Nord) han nascut a altres llocs.

O la catalanitat té per objectiu d'acollir-los i d'integrar-los o desapareixerà. És tan senzill com això. No es pot ser catalanista i sectari, i l'USAP juga un paper integrador absolutament considerable.
USAP Officiel: L' Access match Grenoble USAP - Plus qu'une finale, YouTube, 11.06.2025

Que tinguis un bon cap de setmana!


  1. Gautier Sabrià: L’USAP també és “més que un club”, La Directa, 12.06.2025
  2. "El documental" estrena "USAP, els guerrers de la losange", 3cat.tv3, 29.03.2011
  3. Corine Sabouraud: Journaliste et écrivain, le Perpignanais René Grando s’est éteint ce jeudi matin, L'Indépendant, 12.09.2024
  4. Elsa Panadès: L'Estaca élu meilleur hymne du championnat de rugby, fierté pour l'USAP et les supporters catalans, France 3 Occitanie, 03.05.2025

Friday, October 4, 2024

ancient mesoamerican ballgame

Residente - René, YouTube, 28.02.2020
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

El març del 2013 vaig publicar un post dedicat a Calle 13 (1) on pots trobar el vídeo amb què he obert el post d'avui: un tema brutal (2) que comença amb una rondalla per a infants  (3) que recorda amb quines parts del cos jugaven amb una pilota els indis Taïnos (4).

Aquell antic esport es practicava a les illes del Carib poblades pels Taïnos i es coneix amb els noms de Batú o Batey, també Batos (5). 

El vídeo que pots trobar a continuació et mostra un exemple del treball per la recuperació d'aquella tradició a Puerto Rico, amb algunes variants sobre el reglament descrit per la rondalla que cantava la mare de René.

Así Somos: Indio Taíno. Juego del batú, YouTube, 03.08.2014

També hi ha molta gent que està treballant des de fa molt de temps en la recuperació de les llengües, les tradicions i els esports practicats a l'època precolombina a Centreamèrica (6).

BBC Global - The ancient Mayan sport making a comeback, YouTube, 17.06.2022

A la pàgina que Wikipedia dedica als jocs de pilota mesoamericans podràs trobar els noms de diferents modalitats amb la qual aquests es practicaven en diferents regions, diferents èpoques i per diferents pobles. 

Quan busquis a YouTube, una de les modalitats que trobaràs més sovint és la de l'Ulama (7), descendent del joc de pilota que practicaven els asteques a l'actual Mèxic. La varietat de l'Ulama que només es pot jugar amb els malucs (8) es coneix a Guatemala amb el nom de Pelota Maya (9). També pots trobar-lo amb el nom de Pok Ta Pok.

Si has mirat alguns dels vídeos que corren per YouTube, segurament hauràs vist a moltagent que juga amb la millor de les voluntats, però amb un resultat que fa molt difícil comprendre la passió que va despertar aquell esport a Centreamèrica durant els 1.500 anys que es va practicar abans de la colonització dels espanyols.

Arribats a aquest punt, crec que val la pena veure aquest vídeo publicat a TikTok amb gent que el juga molt millor (segurament a anys llum de com el jugaven els seus avantpassats) per veure que es tracta d'un joc senzillament impressionant.
@historiauniversal_pnd #juego #pelota #futbol #mesoamerica #deporte #ritual #precolombino #sabiasque #tlachtli #curioso #viral #xcaret #mexico #maya #azteca #historia ♬ sonido original - Historia Universal PND

  1. Veure Calle 13, publicat en aquest blog el 02.03.2023
  2. Luis Rodriguez: La íntima confesión de Residente, que ha puesto a llorar a las redes, Mi Diario, 03.03.2020 || Residente tiene madre, Primera Hora, 26.02.2020 || ‘René’: conoce el significado oculto del número 7550822 en el último éxito de Residente, La República, 11.03.2020
  3. Wikipedia: Rondalla
  4. Wikipedia: Taínos [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia: Batú / Batey [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia: Juego de pelota mesoamericano [en] [fr] [es] [ca]
  7. Wikipedia: Ulama [en] [fr] [es] [ca]
  8. AFP - L'ulama, un jeu de balle aztèque renaît à Mexico, YouTube, 04.09.2019
  9. AFP: La pelota maya, una tradición que rebota de cadera en cadera en Guatemala, YouTube, 24.06.2021

Tuesday, September 19, 2023

paul breitner

FC Bayern München - This is Paul Breitner, YouTube, 05.09.2021


Sempre m'ha agradat el futbol. Vaig començar a jugar d'ençà que era un marrec a un descampat que hi havia darrere de casa, fins que van construir un bloc de pisos a uns terrenys que els veïns sempre havien cregut que es destinarien a la construcció d'una església. Més tard, vaig anar amb els amics del carrer a veure com jugaven els grans (1):
Els diumenges que jugaven a casa, ens colàvem per veure els partits del CF Damm, on jugava un noi de la meva escala, i on més tard acabarien jugant Keita Baldé, Aleix Vidal, Cristian Tello, Dani García, Isaac Cuenca, ...

Quan ens vam fer més grans, vam acabar per fer el mateix que fèiem als terrenys del CF Damm, enfilant-nos a les tanques dels terrenys del Fabra i Coats per veure el Barça Atlètic, marxant a tota pastilla quan ens veia el personal del club i venien amb cara de pocs amics per fer-nos baixar
.
Tot va canviar però quan vaig veure a la TV en blanc i negre de casa alguns partits i extractes de partits de la Lliga de Campions de l'UEFA (2) de la temporada 1970-1971 i vaig poder veure un club: l'Ajax d'Amsterdam, que practicava un futbol que mai havia vist abans, que seguiria veient durant les competicions del 1971-1972 i 1972-1973 i a la Copa del Món de 1974 i que ja no tornaria a veure mai més a la meva vida. Mai abans s'havia vist res que s'assemblés al futbol que practicaven els jugadors de l'Ajax, el nucli al voltant del qual es va construir la selecció neerlandesa.

Han passat gairebé 50 anys i, cada cop que veig un resum del partit de la final de la Copa del Món de 1974, segueixo sense entendre perquè la selecció alemanya, tot i haver fet el millor partit que havia jugat en aquell mundial, no va encaixar el cabàs de gols que es podia haver emportat a la segona meitat del partit, només amb tot el que van fallar per molt poc Johan Neeskens o Johnny Rep.

1974 World Cup Final Extended Goals and Highlights. Germany 2 x 1 Netherlands, YouTube, 14.03.2021

Deixa'm dir-te que no m'agradava gens el futbol que practicaven els alemanys en aquella època. Segurament, bona part de la meva aversió tenia el seu origen en els periodistes esportius: Si l'adversari portava la pilota i un alemany li feia una entrada esgarrifosa, allò era futbol viril. Si un jugador alemany portava la pilota i hi havia el més mínim contacte, el jugador alemany queia estrepitosament a terra i era rar que els comentaristes no demanessin targeta per l'adversari. Per no parlar de la patètica recerca constant del penal.

I ara deixa'm confessar-te que un dels jugadors per qui vaig sentir més animadversió durant aquella final va ser Paul Breitner (3). Quan l'àrbitre va xiular un penalty generós, ningú de l'equip alemany volia tenir la responsabilitat de llençar-lo: Breitner es va dirigir tranquil·lament cap a la pilota i el va llençar de manera impecable (honestament, molt més bé que el de Johan Neeskens!):
Paul Breitner explicaria més tard que durant tot el torneig, cap jugador havia volgut ser el tirador oficial de penals de l'equip. Uli Hoeneß ho va fer al principi, però va fallar-ne un i no va voler tornar-ho a fer. Per tant, Paul Breitner va anunciar abans de la final que, si ningú volia fer-ho, ell ho faria.
I no en va tenir prou amb haver marcat un dels dos gols del seu equip que, a més a més, va salvar un gol dels neerlandesos a la mateixa línia de gol!

Podria dir que la meva animadversió a Paul Breitner va arribar al seu súmmum quan el 1974 va fitxar pel Real Madrid, amb qui guanyaria els campionats de lliga del 1975 i 1976. Però no és veritat. Va ser just quan va arribar al Real Madrid que, més enllà del jugador alemany que seguia sense agradar-me, vaig descobrir un personatge contradictori que em va començar a interessar d'allò més.
Cahiers Oncle Fredo: Paul Breitner, “rebelle à temps partiel”, Dialectik Football, 07.12.2019
Paul Breitner va néixer el 1951 a Kolbermoor, un poble d'una Baviera governada per la ultraconservadora CSU. El Maig francès va arribar quan ell tenia 17 anys i aquells esdeveniments el van marcar, com a gairebé tots els joves de la seva edat. La veritat però és que a la RFA no havien esperat que els francesos es revoltessin per crear un moviment de contestació a la política tradicional (4).

Dos anys després del Maig francès, Paul Breitner va fer el seu debut com a professional al Bayern München, on el símbol del club era un Franz Beckenbauer elegant, conservador i burgès. La presència d'un jove que deia simpatitzar amb el maoisme i amb el Che Guevara hauria pogut impressionar algú a una Baviera molt conservadora, però Breitner va decidir guardar-se les seves idees al calaix durant els primers anys al club i només les va començar a mostrar discretament quan ja havia esdevingut un ídol a l'equip pel seu enorme talent.

Mentrestant, el seu esperit de rebel·lió es va limitar als seus cabells afro i a la seva manera de vestir fora del terreny de joc. Res que pogués impressionar aquells que ja feia temps que teníem una samarreta del Manchester United amb el nom de George Best (5).
Contes de Foot - George Best, Le 5ème Beatle, YouTube, 24.04.2018

Després de guanyar la Copa del Món de 1974 i d'haver liderat una mena de moviment “sindical” amb Uli Hoenness, on es reclamava un repartiment més equitatiu dels guanys que generava la selecció nacional (5), Breitner va prendre una de les decisions més desconcertants de la seva carrera. Va decidir marxar del Bayern München i fitxar pel Real Madrid. Així doncs, aquell jove d'idees maoistes va decidir marxar a un país on encara governava Francisco Franco i a un equip lligat estretament al seu règim i dirigit per Santiago Bernabeu.

Qualsevol que fos la idea del maoisme que pogués tenir Breitner, aquesta no va preocupar gens ni mica al president del Real Madrid: Santiago Bernabéu qui, durant la signatura del seu contracte va afirmar que: “Ja m'encarregaré jo de reconduir-lo”. La veritat però és que no va haver de fer gran cosa per a reconduir-lo car, seguint la mateixa estratègia que havia seguit durant els seus primers anys al Bayern München, Breitner es va comportar de manera molt discreta i no va crear cap enrenou al club.

Tanmateix, no es pot dir que Breitner no sabia on anava. I ho va demostrar amb un incident que va provocar des del  mateix moment en què va arribar al club (5):
Va estar a punt de no arribar a la presentació oficial perquè va ser demorat a l'aeroport quan es va descobrir que portava una arma a l'equipatge de mà. Tot i això, va pagar la multa i va llogar un avió privat que li va costar una fortuna. Va arribar just al seu primer compromís a Espanya i ningú es va assabentar de l'incident fins molt de temps després.

Tenint en compte que Franco estava viu, va tenir la sort de ser jugador del Real Madrid i no acabar així a la presó. Ara bé, per què portava una pistola al seu equipatge? Segons ell, no se sentia segur per expressar les seves idees amb llibertat i creia estar més protegit amb una arma al seu poder.
Álvaro Corazón Rural: Árbitro maoísta, defensa franquista y delantero socialista; cuando en el fútbol sí se opinaba de política, Jot Down, 06.02.2023

Després de la mort de Franco, Breitner va descobrir que no era l'únic maoista del futbol espanyol. Però la veritat és que Breitner semblava estar molt còmode al Real Madrid i va decidir seguir deixant al calaix el llibre vermell de Mao, dedicar-se només a jugar a futbol i viure la transició a la democràcia en mode espectador (5):
Nosaltres vam tenir uns 12 anys de feixisme. Jo vaig viure 15 mesos el feixisme espanyol i després el canvi a la democràcia. Per a una persona com jo, que estava interessat en tot el que passa a la política, a la societat, era una època fenomenal”.
Però en el mateix moment en què Breitner es va començar a interessar activament pel que passava a la política espanyola, concretament quan va declarar la seva solidaritat amb els obrers del metall de la fàbrica Standard i va aportar 500.000 pessetes per a aquesta causa, els directius de Real Madrid van decidir cancel·lar el contracte amb l'excusa de la baixada del seu nivell futbolístic: Breitner va marxar del club el 1978.
El boicot a la Copa del Mundo de Argentina 1978, ESPNFC.com, 25.04.2018

La pilota va començar a rodar al Mundial d'Argentina el dijous 1 de juny de 1978. El mateix dia que les Madres de la Plaza de Mayo es manifestaven com cada dijous des del 30 d'abril de 1977 davant la Casa Rosada demanant la devolució dels seus fills. Mentre l'Argentina es dessagnava amb 30.000 persones desaparegudes, tant la FIFA com la resta del món van preferir mirar cap a una altra banda i gaudir de l'espectacle del futbol.

Tanmateix, va haver-hi futbolistes que sí que es van atrevir a mostrar la seva disconformitat i el seu absolut rebuig al règim dictatorial de Jorge Rafael Videla: un d'ells era Paul Breitner (6).
“Alemanya és l'actual campió i això ens fa tenir unes responsabilitats especials. La Selecció no ha de deixar que la utilitzin com una marioneta, perquè els esportistes, encara que tinguin a l'esport la seva principal preocupació, no han de ser eunucs polítics”.
Breitner era un dels futbolistes més importants del seu país i les seves paraules abans del Mundial 78 van generar una gran controvèrsia al seu país, sobretot entre els seus companys. Va renunciar a participar en el torneig i va demanar als seus compatriotes repudiar la dictadura argentina cada vegada que se'ls presentés l'oportunitat. Alguns jugadors ho van escoltar en silenci i altres es van ofendre per les seves paraules. De totes maneres, Alemanya no va arribar a la final d'aquella competició.
Qui sí que va arribar a la final d'aquella competició van ser els Països Baixos, on no jugava Johan Cruyff, qui també havia renunciat a fer-ho. Es va especular durant molts anys sobre els motius d'aquella renúncia, però no va ser fins al 2016 que l'antic jugador del FC Barcelona va explicar quins van ser els seus motius, i aquests no tenien relació amb cap convicció política (7).
Després de la seva renúncia a jugar amb la selecció nacional al Mundial 78, Breitner es va retrobar amb el seu millor nivell de joc i va guanyar dues Bundesliga i una Copa d'Alemanya amb el Bayern München. El 1980 va jugar un partit amistós històric a Múnic amb el Real Madrid que venia de guanyar dues Ligas. Breitner estava especialment motivat, com si diguéssim, i va capitanejar al seu equip en una de les humiliacions més grans de la història del Real Madrid: una golejada de 9-1 a favor de l'equip local. Més, tenint en compte que el primer temps va finalitzar amb un 7-0 (5).
Von Christophe95 - Eigenes Werk, CC BY-SA 3.0

Breitner va jugar al Bayern München fins al 1983. Després, va seguir treballant durant uns anys en diverses missions de l'equip tècnic del club i com a comentarista a la TV, des d'on va aprofitar per dir tot el que pensava dels directius de la federació, i dels entrenadors i dels jugadors de la selecció alemanya de futbol. Comentaris que, ben mirat, eren molt més suaus que els dedicats recentment a Neymar:
"Gràcies, estimats saudites per haver comprat al senyor Neymar, que en els últims anys ha estat un dels jugadors més falsos sota el sol. Un dels grans jugadors que només ha fet teatre. Un fals microbi. Cal donar les gràcies per no haver de suportar-ho més", va dir Breitner al programa 'Blickpunkt Sport' de la televisió bavaresa (8).
El 2016, en arribar als 60 anys, Breitner va plantejar-se tornar a estudiar, car havia hagut d'abandonar quan era jove els seus estudis de filosofia i psicologia durant la seva carrera esportiva. Però va decidir treballar en el junt amb la seva parella, arquitecte, en la planificació i la renovació del centre de la ciutat de Velbert (Nordrhein-Westfalen) (9). En arribar als 65 anys va deixar la seva feina com ambaixador de la marca Bayern München (10).

El més recent que he vist sobre ell és un article del 2018 on es fa al·lusió al seu treball des del 2006 com a benèvol, junt amb la seva dona Hildegard Breitner, a un banc d'aliments: Münchner Tafel (11).

Quan Breitner va arribar a Espanya la meva diferència d'edat amb ell em va semblar enorme, tot i que, en realitat, només ens portem vuit anys. Mirat retrospectivament, i recordant on van acabar alguns dels més coneguts maoistes del nostre país (12), no cauré en l'error d'acusar-lo de ser un fals maoista car, ser un seguidor d'aquestes idees a un país occidental, mai no ha semblat ser massa evident. En tot cas, crec que en la darrera etapa de la seva vida, Paul Breitner està mostrant una coherència en les seves idees que va molt més enllà de la que han mostrat molts dels seus correligionaris.

Dit això, seguiré sense oblidar mentre visqui aquella final de la Copa del Món de 1974 que van merèixer guanyar els neerlandesos.


  1. Veure Barcelona i la memòria històrica - Nou Barris, publicat en aquest blog el 08.02.2019
  2. Wikipedia: UEFA Champions League [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Paul Breitner [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: West German student movement
  5. Cahiers Oncle Fredo: Paul Breitner, “rebelle à temps partiel”, Dialectik Football, 07.12.2019 || Damian Didonato: El caballero rojo, Revista Un Caño, 02.07.2017
  6. J. Carlos Jurado: Argentina 1978. Los que no miraron para otro lado durante el Mundial. Marca. 10.04.2010
  7. Luis Federico Florio: Johan Cruyff, el futbolista que renunció a un mundial para proteger a su familia, La Vanguardia, 24.03.2016
  8. Breitner agradece a Arabia Saudí por no tener que "soportar" más a Neymar: "Ha sido uno de los jugadores más falsos bajo el sol", Cadena SER, 22.08.2023
  9. Paul Breitner: Die unbekannte Seite des einstigen Fußball-Stars, Remscheider-General-Anzeiger, 08.10.2010
  10. Breitner verlässt Bayern München, Spiegel Sport, 08.03.2017.
  11. Breitner: "Armut ist ein unaufhaltsamer ICE", Tageszeitung, 20.01.2018
  12. Veure Cómo empezó este engaño (3/3), publicat en aquest blog el 16.06.2019

Sunday, June 19, 2022

winter closed sustenpass by bike

Paul Explorations: Winter Closed Sustenpass by bike, YouTube, 26.08.2021


Fa uns dies vaig descobrir uns vídeos impressionants a un canal YouTube: Paul Explorations. Seleccionar només un per compartir-lo amb tu no ha estat fàcil.

Finalment, m'he decidit per aquest. Una travessa de dos dies pels paisatges brutals de l'alta muntanya del nostre país en bicicleta i esqui: de Meiringen a Brig, passant pel Sustenpass (2 259 m).

Thursday, January 13, 2022

catalan tradition - human towers

Yann Arthus-Bertrand: Human, Le Film. Castellers, YouTube, 29.09.2015


La seva força. La seva bellesa. El treball col·lectiu, dur i anònim, de milers d'homes i dones, gent gran, adults i infants, d'orígens socials i geogràfics diversos. La tendresa que em provoquen les enxanetes ... Les llargues hores de treball i esforç que es materialitzen en pocs minuts. L'ambient brutal de les concentracions castelleres.

No sé trobar les paraules per expressar tot el que sento quan veig aquests vídeos. Una tempesta d'emocions que torna a cada cop que els veig. Un gran enyor de no ser-hi.

La Xarxa de Comunicació Local: Concurs de Castells de Tarragona - 3d9fa Jove de Tarragona, YouTube, 05.10.2016

TV3 - Enxaneta 3D - Videoclip (HD), YouTube, 09.11.2011

National Geographic: These Death-Defying Human Towers Build on Catalan Tradition | Short Film Showcase, YouTube, 11.08.2019

Sunday, August 8, 2021

jérémie heitz (2/2)

Passe-moi les jumelles  - Portrait d’un freerider surdoué, Jérémie Heitz, YouTube, 01.03.2019


Fa temps compartia amb tu un film brutal de Jérémie Heitz: La liste. Un film de 2016 on vam poder veure un escalador remarcable i un esquiador sense parell baixant per pendents vertiginosos per parets de més de 50° de desnivell al bell mig de paisatges brutals.

Després del seu accident al Freeride World Tour, a Fieberbrunn (Àustria)  en 2017, la publicació de les seves News s'havien aturat el 2018 a la seva pàgina perso. Francament, creia que ho havia deixat córrer quan vaig poder veure una reposició d'una emissió del programa de la RTS: Passe-moi les jumelles, que ens recordava que, més enllà d'un escalador i un alpinista remarcable, Jérémie Heitz és també posseïdor d'una força tranquil·la i determinada, amb unes qualitats humanes que no tenen res a envejar a les seves qualitats com alpinista.

Un reportatge que no hauries de deixar de veure!

Sunday, April 4, 2021

fly the alps (3/3)

Red Bull - 2 Wingsuit Flyers BASE Jump Into a Plane In Mid-Air | A Door In The Sky, YouTube, 28.11.2017

Avui m'agradaria tancar aquesta sèrie d'articles amb un dels vídeos més virals del Wingsuit (1). Com el vídeo que vaig compartir amb tu a l'article precedent (2), també fa part del catàleg de vídeos de Red Bull a YouTube (3).

Els protagonistes del video que obre aquest article són dos francesos: Fred Fugen i Vince Reffet. L'objectiu que s'havien fixat era senzillament increïble: saltar des del cim de la Jungfrau (4158 m), a Suïssa, una de les muntanyes més altes d’Europa, i planejar fins entrar dins d'un avió Pilatus PC-6 (4) en ple vol.

El que molt poca gent sap és que aquesta performance era un homenatge a Patrick de Gayardon (5), també conegut com Deug, una llegenda del Wingsuit que el 29.07.1997 va saltar d'un avió Pilatus i, planejant, va tornar a pujar a la cabina un minut després (6).
Gràcies a un error monumental del diari L'Equipe (7), molts francesos (i fins i tot Wikipedia, cf. 6) estan convençuts que aquesta performance va inspirar l'escena de la introducció del film GoldenEye, quan James Bond arriba a escapar-se d'una base russa (8). El problema és que la performance de Deug data de juliol del 1997 i la première de GoldenEye va tenir lloc a New York el 13.11.1995 (9).
Patrick de Gayardon va morir accidentalment a l'edat de 38 anys un 13.04.1998 a Hawaii, mesos després d'aquella performance amb el Pilatus PC-6, a causa d'un incident en l'obertura del seu paracaigudes. Fred Fugen i Vince Reffet van realitzar la seva performance un 13.10.2017, vint ans més tard com homenatge a la que va protagonitzar Patrick de Gayardon (cf. 7).

Molt poca gent sap que el Pilatus PC-6 amb el que van realitzar la seva performance estava pilotat per Phil Bouvier i Yves Rossy (10), el pilot suís a qui li vaig dedicar el primer article d'aquesta sèrie (11). Sobre el Pilatus PC-6 dir que és un avió que coneixen bé al Skydive Empuriabrava car s'ha utilitzat durant molts anys pels salts dels paracaigudistes (12). Sobre Philippe Bouvier, dir que és un dels pilots del Pilatus PC-6 del Skydive Empuriabrava (13) i sobre Yves Rossy, recordar que va ser també al Skydive Empuriabrava on va fer els seus entrenaments de pilotatge del seu enginy. Just per informació, afegir que Fred Fugen i Vince Reffet van passar varis mesos entrenant al Skydive Empuriabrava, fent més de 100 vols de prova abans de reeixir la seva performance a Suïssa.

Vince Reffet va morir amb 36 anys el passat 17.11.2020, en un accident durant un entrenament a Dubaï, mentre pilotava un enginy equipat amb una ala de fibra de carboni, propulsat per quatre mini motors de reacció (14). El mateix tipus d'enginy que havia dissenyat Yves Rossy, a qui la premsa suïssa no va mencionar. El mateix Vince Reffet a qui vam veure pilotar aquest enginy al vídeo que tancava el primer article d'aquesta sèrie. Un enginy amb el que va arribar a puntes de velocitat de 400 km/h.

Quatre mesos abans de la seva mort, Vince Reffet i Fred Fugen estaven preparant el seu proper challenge, l'imposant Face de Bellevarde. Una muntanya que domina, des dels seus 2830 m, la Val d’Isère. El passat gener de 2021 Fred Fugen va fer un vol en homenatge al seu company d’equip. Aquest és el vídeo (15).

Val d'Isère - Wingsuit: Fred Fugen dévale la Face de Bellevarde, à Val d'Isère, YouTube, 26.01.2021

  1. Wikipedia: Wingsuit [en] [fr] [es] [ca]
  2. Veure  Fly the Alps (2/3), publicat en aquest blog el 31.03.2021
  3. Red Bull: Youtube
  4. Pilatus Aircraft Ltd | Swiss Aircraft Manufacturer: Home page || Wikipedia: Pilatus PC-6 [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia: Patrick de Gayardon
  6. Wingsuit.fr: Patrick de Gayardon, YouTube, 13.05.2014
  7. Patrick de Gayardon, la légende du wingsuit, L'Equipe, 03.12.2018
  8. James Bond 0007 - GoldenEye - Bond escapes the Russian base, YouTube, 25.08.2020
  9. Wikipedia: GoldenEye
  10. A Door in the Sky, Fred Fugen and Vince Reffet fly into plane from Jungfrau, planetmountain.com, 29.11.2017
  11. Veure  Fly the Alps (1/3), publicat en aquest blog el 29.03.2021
  12. Skydive Empuriabrava: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || Joseba Zubiaurre - Pilatus PC-6 Skydive Empuriabrava en alta definicion, YouTube, 19.09.2016
  13. Philippe Bouvier, apollo.io
  14. L'"homme volant" Vince Reffet meurt lors d'un entraînement, 24Heures, 17.11.2020 || Fred Fugen, à propos de Vince Reffet : « Il m'a toujours impressionné », L'Equipe,  12.12.2020, L'Equipe, 12.12.2020
  15. Vincent Girard: Fred Fugen en hommage à Vince Reffet au-dessus de la Face de Bellevarde, theriderpost.com, 27.01.2021

Wednesday, March 31, 2021

fly the alps (2/3)

Red Bull - Wingsuit Flying in Switzerland’s Vaud Alps with the Red Bull Air Force, YouTube, 17.12.2019

Potser ja coneixes el canal dedicat als esports extrems que Red Bull té a Youtube (1). Entre els seus vídeos potser els més espectaculars estan dedicats als vol en Wingsuit (2). I entre els actors dels seus vídeos, l'equip conegut a la casa amb el nom de Red Bull Air Force (3).

Al vídeo que avui comparteixo amb tu, l'equip va començar el seu viatge a la ciutat suïssa de Bex, a l'estat de Vaud. Aquest municipi, a més d'acollir una antiga mina de sal (4), també disposa d'un aeròdrom (5) dedicat a diverses activitats esportives, entre les quals, potser les més conegudes siguin els festivals aeris que reuneixen milers d'apassionats cada any.

Si en algun moment la cronologia les vistes de les seqüències del vídeo se't fan un xic estranyes, recorda que aquest es va rodar amb el suport de Villars-Gryon-Les Diablerets-Bex-Glacier 3000 (6) i que és probable que el responsable de comunicació de l'estació fes alguns suggeriments a l'equip de rodatge sobre algunes vistes que s'havien de filmar sí o sí.

Imagino que un dels objectius comercials de l'estació d'esquí era mostrar que, per practicar el Wingsuit, no cal deixar-se la cansalada en l'ascensió a la glacera de Les Diablerets, ni barrejar-se amb la plebs als telecabines i que, si t'ho arregles amb els propietaris, pots aterrar a un terreny de golf. També que, si tens prou diners, pots fer-ho amb els helicòpters (els pilots d'Air Glaciers increïbles, com sempre) o les avionetes amb base a l'aeròdrom. Deixant això de banda, prefereixo quedar-me amb la tècnica i l'elegància del vol de l'equip, la qualitat de les imatges i els paisatges increïbles de les muntanyes de l'estat de Vaud.


Que els vídeos de Wingsuit siguin espectaculars no treu que sigui una de les pràctiques esportives més arriscades que existeixen. Tampoc treu que seria interessant fer un estudi sociològic per saber perquè, gent que no estaria disposada a fer córrer cap mena de risc als seus fills, consenteix en iniciar-los en quelcom que els pot conduir a la pràctica d'aquest esport extrem als diversos centres indoor que hi ha al país. Centres com el RealFly de Sion, a l'estat de Valais (7).

This is RealFly, Youtube, 04.07.2014


Mentrestant, al voltant de 20 joves moren cada any practicant aquest esport arreu del món. A la premsa podem trobar els noms d'aquells que són més coneguts, com ara Alexander Polli (8), un expert que solia filmar les seves gestes amb un GoPro per pujar-les a YouTube (9) i que es va fer famós al nostre país quan va travessar la Roca foradada a Montserrat. Polli va morir amb 31 anys, el 22.08.2016 quan es va estavellar contra un arbre al massís de Brévent, damunt de Chamonix.

EpicTV - Unbelievable Wingsuit Cave Flight! Batman Cave, Alexander Polli, YouTube, 16.04.2013

  1. Red Bull: Youtube
  2. Wikipedia: Wingsuit [en] [fr] [es] [ca]
  3. Red Bull Air Force: Home page
  4. Wikipedia: Saline de Bex
  5. AeroBex Aérodrome Bex Chablais: Home page
  6. Villars-Gryon-Les Diablerets-Bex-Glacier 3000: Home page
  7. RealFly: Home page
  8. Marie-Claude Martin: La mort en direct d’un homme-oiseau sur Facebook Live, Le Temps, 29.08.2016 || Fallece Alexander Polli, el saltador que se coló por una roca en un vuelo increíble sobre Montserrat, La Vanguardia, 23.08.2016 || Wingfly, un deporte extremo que causa una veintena de muertes al año, El Periódico, 23.08.2013
  9. Alexander Polli: YouTube

Sunday, March 28, 2021

jérémie heitz (1/2)

TimeLinemissions - La Liste (Teaser 2015)


Si fa temps que em segueixes, hauràs vist en alguns dels articles que he anat publicant que m'agraden molt els vídeos l'esquí extrem: Aquests vídeos són impressionants. Però sincerament, cap d'ells m'ha fet sentir les emocions que he sentit amb el film: La liste (versions en anglès i francès). Un film on pots trobar paisatges dels Alps que probablement no has vist abans. L'escalada en gel de parets gairebé verticals i el descens en esquí de vessants de 50° o més de pendent, amb una elegància que sols un monstre del freeride com Jérémie Heitz és capaç de fer.

Consell d'amic: si t'agrada la muntanya, no et perdis aquest film per res del món. A continuació, la versió completa del film.

TimeLine Missions: La liste (version français)

Friday, March 26, 2021

estacions d'esquí abandonades (2/2)

Tev - Ici Japon: L'étrange station de ski abandonnée, YouTube, 09.09.2018

Si el passat 24 de març vaig compartir amb tu un article que contenia uns vídeos impressionants d'estacions d'esquí abandonades a França (1), avui m'agradaria compartir amb tu un vídeo d'una immensa estació destinada als esports d'hivern que està abandonada a Corea del Sud (2).

Situada a l'extrem nord-est de Corea del Sud, propera a un poblet anomenat Heul-ri al comtat de Goseong (província de Gangwon) estic segur que les imatges del vídeo no et deixaran indiferent per diversos motius. En primer lloc, per les dimensions del complex. En segon lloc, perquè tot està intacte i no hi ha cap senyal ni de robatori ni de vandalisme.

Personalment, el que m'ha impressionat més és la proximitat del complex a la Zona Desmilitaritzada (DMZ) que separa les dues Corees, el seu estat d'aparent abandonament, el fet que no es vegi una ànima enlloc i les portes obertes d'edificis de la DMZ on ningú no sembla haver-se atrevit a emportar-se res.


  1. Veure Estacions d'esquí abandonades (1/2), publicat en aquest blog el 24.03.2021
  2. Jim Powell: South Korea's abandoned ski resort near Winter Olympics venue - in pictures, The Guardian, 20.01.2018 || Nam Hyun-woo: Ski resort abandoned in Olympic shade, The Korea Times, 12.02.2018

Wednesday, March 24, 2021

estacions d'esquí abandonades (1/2)

Les infos d'Alex - A la découverte de stations de ski abandonnées, YouTube, 15.02.2021

L'augment de les temperatures està provocant canvis que no sempre veiem als telenotícies. El passat 15 de febrer, Alex Muffon (1) publicava a YouTube un vídeo: A la découverte de stations de ski abandonnées que vaig trobar molt interessant sobre el canvi climàtic i l'abandonament actual de 170 estacions d'esquí a França. Si un 80% d'aquestes estacions són petites estacions de caràcter local, el vídeo també ens presenta grans complexos en estat d'abandonament.

En els casos on la recuperació de les seves instal·lacions no presenta cap mena de solució, organitzacions de benèvols com Mountain Wilderness (2) es dediquen al seu desmantellament. Però, segons les previsions, el nombre d'estacions que tancaran durant els anys vinents serà massa important perquè organitzacions com aquesta puguin respondre al seu desmantellament.

Si el vídeo ens presenta altres solucions per evitar el tancament i desmantellament de les estacions d'esquí actualment abandonades o que s'abandonaran a mesura que augmenti l'impacte del canvi climàtic, m'agradaria tancar el post d'avui amb dos vídeos. Al primer, uns estudiants de Science Po de Toulouse ens presentaven l'estat d'abandonament en 2018 de l'estació d'esquí del Puigmal, tancada en 2013. El segon vídeo ens presenta la reobertura de l'estació, ara un parc d'activitats de lleure, programada el desembre del 2019 amb el finançament d'una mancomunitat de municipis i el coaching del fabricant d'esquís Rossignol.

Puigmal : Une station de ski abandonnée dans les Pyrénées, YouTube, 08.02.2018

France 3 Occitanie - Neiges catalanes : la station du Puigmal rouvre ses pistes, YouTube, 15.11.2019


  1. Alex Muffon: Youtube, Twitter
  2. Mountain Wilderness: Home page

Sunday, November 8, 2020

fire on ice

Bob Bissonnette - La machine à scorer (vidéoclip officiel), Youtube, 11.11.2012

Avui m'agradaria compartir amb tu uns vídeos d'un paio increïble: Roberto Bissonnette (1). Nascut un 27 d'abril del 1981 à Caracas (Veneçuela), Bissonnette va ser un remarcable jugador de hockey sobre gel que també es va dedicar a la música, amb temes molt lligats a l'esport que portava al cor. Un paio molt divertit i absolutament ruixat que es va fer estimat per tot arreu per on va passar.

Per exemple, al vídeo amb el que he obert l'article d'avui (més d'un milió de visites!), Bob fa una parodia dels jugadors del Quebec que es van exiliar per jugar a diferents equips suïssos durant diversos lockouts de la LNH (2). I ho fa vestint una de les samarretes més prestigioses de Genève-Servette: la del Top Scorer, al bell mig de l'espectacle dels matxs de hockey al palau d'aquest club.

De totes maneres, l'ambient que pugui haver-hi al palau del Genève-Servette, està a anys llum del que pots trobar al Lausanne Hockey Club, que està intractable des de que va tornar a la primera lliga.

Lausanne Hockey Club Promotion LNA 2013 (National League), Youtube, 19.04.2013

Enguany, i malgrat tenir l'estadi buit a causa de la pandèmia, l'equip segueix responent de valent. Aquesta setmana encapçalava la taula de la lliga!

Tornant a Bob Bissonnette, dir que podria haver tancat aquest article amb un vídeo que ens presenta la popularitat del hockey sobre gel als carrers del Quebec: Bob Bissonnette - Hockey dans rue (vidéoclip officiel). O potser amb un dels vídeos amb més de 4,5 milions de visites: Bob Bissonnette - Mettre du tape su' ma palette. Però he preferit fer-ho amb l'extracte d'un vídeo d'homenatge que el realitzador Bruno Lachance va dedicar-li: Bob Bissonnette: ROCKSTAR. Pis pas à peu près.

Bob Bissonnette: RockStar. Pis pas à peu près. (bande-annonce officielle), Youtube, 25.04.2019


  1. Roberto Bissonnette: Wikipedia [en] [fr]
  2. National Hockey League (NHL) [en] [fr]

Sunday, August 2, 2020

du léman à la méditerranée à pied

Passe-moi les jumelles: Du Léman à la Méditerranée, un périple incroyable de 600 km à travers les Alpes,
Youtube, 17.02.2017

No importa quan puguis veure aquest documental del programa Passe-moi les jumelles (1): Du Léman à la Méditerranée, un périple incroyable de 600 km à travers les Alpes (2) car els seus 50' et passaran ràpidament mentre veus el condensat de bellesa de la Gran Travessa dels Alps, des del llac Léman (a Suïssa) fins a la Mediterrània. Una travessa de 600 km al llarg de cinc setmanes, tot travessant quatre parcs naturals, 60 colls de muntanya i uns desnivells acumulats de 30.000 m. Amb etapes diàries d'una mitjana 20 km i 1.000 m de desnivell, entre 8 i 10 hores de marxa.

Tret d'una petita modificació en el seu tram final, l'itinerari del documental segueix el tram que va des del llac Léman fins a la Mediterrània del Sentier de grande randonnée (GR 5) (3) (4), que va des de Hoek van Holland (Països Baixos), al Mar del Nord, fins a Niça (França) a la Mediterrània.

Sense oblidar que el GR5 coincideix amb l'itinerari de la variant oriental del Sentier européen de grande randonnée - E2 (5), que té el seu inici a Galway (Irlanda) i el seu destí a Niça (França).


  1. Passe-moi les jumelles: Radio Télévision Suisse (RTS), Youtube
  2. Rebecca Mosimann: Entre le Léman et la mer, ils se réapproprient la lenteur, Tribune de Genève, 09.12.2017
  3. Wikipedia: Sentier de grande randonnée 5 (GR 5) || Topo : GR 5, la grande traversée des Alpes, trekmag.com, 27.09.2019
  4. Es important no confondre aquest GR5 amb el GR5 dels Sender de gran recorregut/Sendero de Gran Recorrido d'Espanya, car l'itinerari d'aquest, també conegut com a Sender dels Miradors, té el seu inici a Sitges i el seu destí a Canet de Mar, passant per Montserrat i el Montseny. Wikipedia: Sender de gran recorregut [es] [ca] || Wikipedia: GR-5. Sendero de los Miradores o de los Parques Naturales || GR-5, FEEC i Senders de Catalunya
  5. Wikipedia: Sentier européen de grande randonnée || Sentier européen E2

Sunday, July 12, 2020

the whisky trek in switzerland

Beer, Wine and Spirits: What Is The Whisky Trek In Switzerland?, Youtube, 15.01.2019

Cada cop que en Sinfu ve a veure'm a Suïssa em porta una ampolla de Tullamore (1) que ha comprat al Duty Free de l'aeroport. El que jo em guardo molt de dir-li és que, des del 1er de juliol del 1999, any en què es va autoritzar la seva destil·lació legal, a Suïssa també es produeix Whisky.

A partir d'aquella autorització, una de les cerveseries més importants del país: Brauerei Locher AG (2), va començar la producció d'un Whisky conegut amb el nom d'Appenzeller Säntis Malt (3). Des del 2003, aquesta destil·leria només utilitza ordi i cereals cultivats a les zones de muntanya de Suïssa i l'envelleix en velles bótes de cervesa, que li donen un sabor de caramel i de mel. Però sobre les botes parlarem més endavant.

El xovinisme suís recorda constantment que Jim Murray (4), després d'en Sinfu un dels més reconeguts experts en Whisky del món, va declarar en 2010 l'Appenzeller Säntis Malt com el Whisky Europeu de l'Any. Hom diu també que, en els darrers tasts, està batent molts dels Whiskies escocesos (5). Com aquestes coses em recorden vagament a d'altres que he escoltat sovint al país que em va veure nàixer, deixa'm dir-te que no me les crec gaire.

Ara bé, amb la mateixa llibertat que puc dir que el meu paladar inexpert m'ha permès apreciar Whiskies japonesos que poden competir amb els millors Whiskies que el meu pressupost m'ha permès tastar, també puc dir que el Whisky d'Appenzell està força bé.

Aquesta opinió també la compartia Sepp Manser, propietari d'un refugi de muntanya: Berggasthaus Meglisalp (6) que, en 2012, va proposar a la Brauerei Locher AG embotellar una varietat de l'Appenzeller Säntis Malt amb el nom del seu refugi. Una idea que es va estendre ràpidament car, actualment, 26 refugis de muntanya s'han organitzat al voltant d'un circuit de trekking, conegut fora del país amb el nom de The Whisky Trek In Switzerland, on cadascun d'aquests refugis té una bóta de Whisky pel consum dels seus clients.

Cada bóta conté el mateix destil·lat bàsic: el Säntis Malt de la Brauerei Locher AG. Però el que fa que cadascuna d’aquestes bótes sigui única i la diferenciï de les altres és l'indret on ha madurat (ho has de veure el vídeo); el tipus de fusta de la bóta: roure americà, portuguès, francès o rus; i el tipus de beguda alcohòlica que havia envellit a la bóta abans: vi dolç, Merlot, Pinot Noir, Sauvignon, Gamay, Zweigelt, Porto, Xerès, Rom, Bourbon, aiguardent de pruna o cervesa. D'aquestes combinacions en resulta un sabor únic per cada bóta, i la seva descoberta és possible seguint l'itinerari del The Whisky Trek In Switzerland. Per tal de preservar l'exclusivitat d'aquests Whiskies, afegir que només es poden beure al refugi de muntanya que els ofereix, directament de la bóta, o bé en ampolles d'1 o 5 dl signades personalment com a còpies úniques pel guarda del refugi (7).

Deixa'm aclarir-te però una cosa. Jo no he fet encara el Whisky Trek. Si mai el faig, no diré que no a tastar un got de Whisky dels refugis. Però veient al vídeo les condicions de transport de les bótes fins els refugis i les variacions de temperatura dels llocs on figura que el Whisky envelleix, sospito que el Whisky obert que serveixen ha envellit tranquil·lament a la la destil·leria de Brauerei Locher AG i s'ha transportat al refugi en helicòpter. De totes maneres, cal recordar que els tios del vídeo sempre el consumeixen en ampolles tancades. En fi, si fas el Whisky Trek abans que jo el faci, no deixis de deixar-me un comentari. Danke schön.


  1. Tullamore: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  2. Brauerei Locher AG: Home page
  3. Säntis Malt: Home page
  4. Wikipedia: Jim Murray (whisky writer)
  5. A Primer on Swiss Whisky, Newly Swissed, 29.11.2012
  6. Appenzellerland: Berggasthaus Meglisalp
  7. Du Säntis Malt au Whiskytrek: la randonnée de l’eau-de-vie, myswitzerland.ch

Wednesday, April 29, 2020

mens sana in corpore sano


Tots hem pogut comprovar durant el període de confinament que hi ha una categoria de persones que han sofert un munt de crítiques per altres persones a les quals hom ha anomenat la policia dels balcons.

M'estic referint als runners, que sovint han estat acusats de ser uns ciutadans insolidaris amb l'objectiu col·lectiu del confinament. Podríem dir el mateix d'aquells que sortien a passejar el gos, anaven cada dia a comprar, etc.

Tornant als runners, és veritat que tots coneixem gent que mai a la seva vida ha practicat cap esport i què, tot d'un cop, tenien una necessitat compulsiva de sortir a córrer. Però no seria just oblidar aquells que han practicat des de fa molt de temps aquest esport, en tot cas d'ençà que es va posar de moda.

La veritat és que molts d'ells han viscut molt negativament la prohibició de sortir a córrer. Què diable, sempre ha estat ben vist fer esport. Pels metges, però també per les empreses. Especialment a les empreses, hom sap que, més dur és l'esport que practiques, més alta és la possibilitat que alliberis la dopamina: una hormona que et produeix una sensació de plaer i et fa sentir menys fatigat i més productiu; l'adrenalina: que et permet augmentar el teu ritme d'estrès; o la noradrenalina, que li dóna al teu cos l'ordre d'alliberar-se de les grasses supèrflues (1).

Cal dir que la majoria de la gent practica l'esport de bon rotllo. I com ja hem vist, aquelles hormones produeixen una sensació de plaer i de felicitat que són molt ben vistes socialment. Si no em creus, busca "esport, dopamina, endorfines" al banc d'imatges de Google i veuràs un munt de gent feliç i somrient.

Però també sabem que hi ha gent que ho porta d'una altra manera. El plaer que li proporcionen aquelles hormones els fan aïllar-se de la resta de la humanitat, practicar una mena de culte al cos, amb dures sessions de càstig als fitness i un sentiment de competitivitat que, més enllà del terreny esportiu, acaba manifestant-se per enllà on passen.

El cas és que l'esport està socialment tan ben vist que poca gent s'atreveix a dir coses com aquestes (2):
Aquest grup de neurotransmissors té una estructura que s'assembla molt a la de la morfina. Són poderosos analgèsics que proporcionen una font de plaer, permetent així la recerca de grans esforços i eufòria, fent desaparèixer els símptomes de la depressió. I dins dels esports, els de cardio són els que més en produeixen. Practicats durant 30 minuts a un ritme ni fàcil ni dur, aquests esports aporten una taxa d’endorfina (3) molt elevada (...) La dopamina produeix els mateixos efectes que el consum d'alcohol, les drogues o l'activitat sexual.
Just per aclarir, he tret aquests extractes del blog fix.net, creat per un antic ciclista professional, entrenador esportiu i columnista esportiu de TV. No és molt diferent del que ens diu a una entrevista una psiquiatra: Georgia Pouliou, a una entrevista que van fer-li a Le Temps el passat mes de març (4) i de la que et passo uns extractes:
Quan hom practica amb intensitat una activitat física, el cos allibera dopamina i endorfines que són hormones del plaer. Aquest plaer pot esdevenir una “recompensa” repetida per la qual, a poc a poc, l’organisme pot desenvolupar una addicció: el subjecte haurà de practicar l’esport amb més freqüència i d’una manera més intensa, per sentir els efectes neurobiològics d’aquestes hormones (...) Tot i que l’addicció a l’esport és freqüent entre els atletes d'alt nivell, també pot afectar altres esportistes. Aquesta addicció es manifesta més concretament en els esports de resistència més endorfinògens, com ara les diferents modalitats de les curses a peu (...) El perfil psicopatològic dels addictes sovint els presenta com a persones amb baixa autoestima que eviten sentir emocions negatives. Sovint, controlen el seu pes, no estan satisfets amb la seva imatge corporal i presenten trets impulsius de caràcter (...) Tot i tractar-se d'una addicció, poques persones demanen ajuda perquè consideren que és una addicció saludable.
Es molt probable doncs que entre la gent que necessitava sortir a córrer sí o sí durant el confinament hi hagués gent insolidària amb l'objectiu col·lectiu. Però també podia tractar-se d'addictes no diagnosticats. I, entre ells, alguns dels partidaris de la competitivitat a ultrança, que porten la idea de la "llei del més fort" a tots els àmbits de la seva vida i que pots identificar ràpidament a la feina. Tot i que, entre aquests darrers, ja sabem que molts no practiquen cap altre esport que el de podrir-li la vida als altres. Un esport que també sembla estar socialment molt ben vist a moltes empreses.


  1. Más ejercicio no supone menos calorías, Investigación y Ciencia, 03.02.2016
  2. Erwann Menthéour: Quelles sont les hormones stimulées par le sport ?, fitnext.com, 12.07.2019
  3. Wikipedia: Endorphine. De l'abréviation endogenous morphine — morphine endogène) 
  4. Caroline Christinaz: Georgia Pouliou: «Le public sous-estime la dépendance au sport», Le Temps, 27.03.2020

Thursday, April 2, 2020

diana fankhauser: la lutte des femmes

diana fankhauser: la lutte des femmes

L'agost del 2016 et parlava de la Fête fédérale de lutte suisse et des jeux alpestres (1) i d'un esport que al nostre país atreu molta més gent que el futbol: La lutte suisse ou Schwingen (2). Un esport del qual et deia que adorava el bon rollo que hi ha tant entre els atletes com entre el públic.

Avui m'agradaria compartir amb tu un documental encisador d'una emissió que adoro: Passe-moi les jumelles (3), que la RTS va emetre el passat 27 de març: Lutteuse. Un documental sobre Diana Fankhauser, el Schwingen i altres aspectes del nostre país que no sempre són coneguts a l'estranger

La història de Diana Fankhauser, una jove que ha seguit una tradició familiar iniciada per la seva mare i dues tietes, i s'ha convertit en una apassionada lluitadora de Schwingen. Amb 23 anys, Diana es desplaça pel país i s’entrena incansablement per progressar en un esport on les nocions de respecte i la tradició són essencials.


  1. Fête fédérale de lutte suisse et des jeux alpestres, publicat en aquest blog el 28.08.2016 (recomanat veure'l amb el navegador del teu ordenador)
  2. Wikipedia: Schwingen [en] [fr] [es] [ca]
  3. Passe-moi les jumelles, RTS Radio Télevision Suisse

Wednesday, September 4, 2019

catalunya i la memòria històrica - el poble gitano

Canut Reyes y los gitanos, Youtube, 26.04.2015

François Marie Reyes, conegut com a Canut Reyes, és un guitarrista, cantant, compositor i pintor gitano català. Conegut per haver estat membre dels Gipsy Kings, és fill del fundador del grup, José Reyes, i cosí de Manitas de Plata i d'Hyppolyte Baliardo (1).
Els avis de Canut provenien de la Catalunya Sud, d'on van fugir arran de la Guerra Civil. Segons afirma el seu germà Paul en una entrevista, el seu avi Joanet era de Figueres i estava emparentat amb el pare d'en Peret. Com tota la seva família, Canut parla català i francès, tot i que canta sobretot en castellà. Els membres dels Gipsy Kings i les seves respectives famílies, tots gitanos catalans, estan repartits entre Arle i Montpeller.
Probablement, la majoria dels que llegiu aquest article ja havíeu sentit parlar dels gitanos de la Catalunya Nord (2). Probablement també havíeu vist l'emissió de Caçadors de paraules, on Roger de Gràcia entrevistava als gitanos de Perpinyà (3). Potser també havíeu llegit algun article sobre la importància d'aquesta comunitat en la supervivència del català a Perpinyà (4).

El que ja és menys probable és que sabeu que, a França, podeu trobar desenes de milers de catalanoparlants escampats per tot el país, més enllà de la Catalunya Nord. 150 comunitats de gitanos catalans escampades per tot l’hexàgon (5) que, en alguns casos, associen parlar en català amb parlar "gitano" (6).

Parlant dels meus avis a una entrada publicada el passat mes de juliol (7) explicava que, acabada la guerra, la meva àvia va haver de guanyar-se la vida venent roba als mercats. Vivia amb el meu avi a una planta baixa de la Sagrera, on l'habitació que havien deixat la meva mare i la meva tieta quan es van casar s'havia convertit en una mena de magatzem de roba.

De quan anava a veure els meus avis recordo que, de vegades, la meva àvia rebia a casa la visita de gitanes amb les quals feia negocis. Rarament les negociacions es feien en català, molt més sovint en espanyol i, de vegades, també en una llengua que jo no comprenia i que més tard vaig aprendre que era el caló (8). De fet, que millor per fer negocis utilitzant la llengua de la qual deriva la paraula calers? També recordo que, un parell de vegades que vaig acompanyar la meva àvia a comprar peces de roba a un majorista gitano, la conversa es feia en català. Jo era molt petit i no recordo molt bé a quin carrer es trobava el majorista que anàvem a veure, però tinc com el sentiment que la cosa es passava a Hostafrancs.

Barcelona.cat - Gitanos Catalans, Youtube, 07.03.2012

La majoria dels que llegiu aquest article ja sabeu que, probablement, hi ha més gent al territori de la Catalunya Sud que parla el caló (cf. 8) que no pas l'aranès, sense que aquella llengua sigui mencionada a l'Estatut. També sabeu que no és l'única discriminació que han patit els membres de l'ètnia gitana (9), o que les diferències culturals poden fer molt difícil la convivència sense un mínim de tolerància per ambdues bandes (10). Probablement, la majoria dels que llegiu aquest article ja sabeu que no tots els gitanos són catalanoparlants, i que no tots aquells que ho són viuen a Hostafrancs (11). Fins i tot, que a Hostafrancs també hi ha molts gitanos que no són catalans (12).

Però estic segur que molts no sabeu que alguns dels més grans futbolistes són d'ètnia gitana: Cristiano Ronaldo, Zlatan Ibrahimović, Andrea Pirlo, José Antonio Reyes, Daniel Güiza, Ricardo Andrade Quaresma, Enrique Sánchez Flores, Hristo Stoichkov, Eric Cantona, “Zarra” Telmo Zarraonaindía Montoya, Rafael van der Vaart, Gheorghe Hagi, Dejan Savićević, Giga Popescu, Siniša Mihajlović, Marius Mihai Lăcătuş, ... (14).

La hipòtesi que Cruyff també pugui ser d'origen gitano no l'he trobat enlloc més que a l'article de Cinta S. Bellmunt (cf. 9). Clar que, tampoc és que mai no ens hagin dit gran cosa sobre l'origen jueu de l'Ajax d'Amsterdam, ni de l'odi antisemita que pateixen els seus seguidors en els desplaçaments del seu equip als terrenys de joc dels seus adversaris. La vita è bella!


Altres referències:
  • Yeray S. Iborra: El pueblo gitano, más de 600 años en Catalunya, Publico, 14.11.2019
    La Generalitat ha declarado el 26 de noviembre como Día de la Llegada del Pueblo Gitano a Catalunya, un reconocimiento que las entidades celebran sin desatender sus reivindicaciones.

  1. Wikipedia: Canut Reyes [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Gitanos - Països Catalans
  3. SalvemLesNeutres: El català dels gitanos - Caçadors de paraules (TV3), Youtube, 20.08.2014
  4. Gerard Bagué: El cor de Perpinyà parla gitano català, El País, 14.02.2008
  5. Albert Font-Tarrés: El mapa dels gitanos que parlen català a França, ara.cat, 19.06.2015
  6. Gustau Nerín: Eugeni Casanova: "Els gitanos de París, a parlar català, li diuen parlar gitano", naciodigital.cat, 16.12.2016
  7. Barcelona i la memòria històrica: la Sagrera, publicat en aquest blog el 28.07.2019
  8. Wikipedia: Caló [en] [fr] [es] [ca]
  9. Cinta S. Bellmunt: Gitanes i gitanos catalans. Les feines tradicionals: bestiar, ferralla i mercat, pensem.cat, 26.07.2019
  10. Montse Erra: Gitanos: el difícil equilibri entre la tradició i la modernitat, naciodigital.cat, 08.04.2017
  11. Agus Giralt: Per gitanos, Hostafrancs, Memòria de Sants, 18.04.2009
  12. Helena López: Los vecinos de Hostafrancs piden más vigilancia en la plaza de Herenni, El Periódico, 06.06.2009
  13. Futbolistas de etnia gitana, 20minutos.es, 03.12.2014
  14. Wikipedia: Amsterdamsche Football Club Ajax [en] [fr] [es] [ca]