gravity

Divendres passat vam tenir la sort de veure el darrer film d'en Alfonso Cuarón: Gravity. Entenem-nos, per sort entenc el fet de haver-lo vist a casa i no haver-me gastat un duro al cinema per veure'l. Es possible que si l'hagués vist en 3D, amb taps a les orelles (per no escoltar a Bullock) i amb l'actitud d'estar veient un documental a l'IMAX, estaria d'acord amb les critiques que he llegit sobre les qualitats del film. Deixant de banda els efectes especials ... francament, l'argument està a l'alçada de la interpretació de George Clooney: tots dos perfectament  prescindibles. Prenent en préstec un comentari encertat de na Lluïsa, afegir que la interpretació de Sandra Bullock sembla altament inspirada pel personatge de Scrat a Ice Age, l'escafandre en més i l'humor en menys. 

El cas és que el film hauria pogut ser diferent. En primer lloc, perquè durant la selecció del càsting amb els preliminars rodats a un Ikea i als carrers de Paris, dues joves promeses van quedar just per sota de l'ofici de la Bullock pel que respecta a anguniar el personal amb la seva histèria. Finalment, tot i que es va valorar la possibilitat de donar una touche menys angoixant al film, fins i tot afegir-li un diàleg adequat, l'idea es va acabar desestimant pel productor, el director i el responsable del script. 

cartografia interactiva: energia solar

variation of global horizontal irradiance

Un company de la feina m'ha passat aquesta adreça del Photovoltaic Geographical Information System (PVGI), del Joint Research Centre, on podràs trobar formules de càlcul i cartografia dels resultats per diversos paràmetres basats en l'energia solar. 

Canviant de tema, aquesta penya també ha editat una versió gratuïta (PDF) del: Atlas européen de la biodiversité des sols. Si te'l baixes i li dones un cop d'ull, fes-me 5 cts del que t'ha semblat, please.

internet, facebook i el consum d'energia

Al darrer numero del magazine Horizons, publicació gratuïta editada pel Fonds National Suisse de la Recherche Scientifique, en Anton Vos destacava que: D'acord amb una estimació de l'EMPA basada en dades del 2009, el consum d'energia elèctrica associat a Internet va arribar  als 4,6 TWh a Suïssa: aproximadament el 7,8% del consum total d'electricitat del país. Una central nuclear com la de Mühleberg no seria doncs suficient per garantir el funcionament de tots els equips de la xarxa del país: ordinadors, routers, servidors, etc. (Anton Vos: Optimiser la consommation et la production d'énergie, Horizons, n°99, décembre 2013).

Donat que una gran part d'aquest consum elèctric es transforma en calor [1] i que les sales dels DataCenters consumeixen enormes quantitats d'energia per la seva climatització, no és estrany que Facebook hagi escollit pel seu primer DataCenter fora dels USA una de les ciutats més fredes de Suecia: Luleå. Afegim que la zona es caracteritza per tenir un clima subàrtic i una temperatura mitjana per sota dels 10°C durant nou mesos l'any (l'escalfor generada pel DataCenter també és utilitzada per la calefacció de la vila), que disposa d'un abundant i modern subministre elèctric a baix cost, basat al 100% en recursos renovables, i una ma d'obra altament qualificada que ha arribat amb un centenar d'altres empreses tecnològiques.

Just per acabar dir que fins i tot Greenpeace ha saludat l'elecció de Facebook. Que du bonheur !

---

1. Hi ha una pila d'estudis en curs que estan analitzant el reemplaçament a les xarxes de distribució del corrent altern pel continu, justament per evitar el malbaratament en forma de calor que es produeix en el procés de transformació del corrent a la majoria dels electrodomèstics, particularment als que integren més electrònica.

una mica de bona musica ...

norah jones - come away with me

---

joshua radin - what if you

---

chrissie hynde - creep

la banalitat del mal

Michael Graves Design Group

No, no vull parlar de la polèmica generada per la tetera dissenyada per Muchael Graves Design Group, en la que s'ha volgut veure un clin d'oeil a Hitler. Tampoc de l'aerofàgia verbal (una malaltia que, malhauradament, no es pot patir en silenci) del fenomen  mediàtic conegut amb el nom de Tila Tequila i la proclamació de la seva simpatia per Hitler, després que l'any passat mostrés la seva simpatia pel judaisme ortodox.

Vull parlar de l'entrevista a l'historiador Volker Ullrich pel seu nou llibre Adolf Hitler: Die Jahre des Aufstiegs 1889 - 1939 Biographie (1). Deixant de banda detalls poc coneguts com el fet que, igual que Franco, només tenia un testicle, o que va descobrir el seu antisemitisme quan va deixar Viena per instal·lar-se a Munic (2), el que més m'ha sorprès de l'entrevista és no haver trobat la més mínima al·lusió a Hannah Arendt.

Volker Ullrich ens presenta un Adolf Hitler que "no estava tan boig com alguns erudits de psicohistòria (...) ens volen fer creure. Tal vegada era una persona més normal del que voldríem pensar". El que el diferenciava era "el seu extraordinari talent per a fingir. La seva formidable habilitat com a actor és, sovint, obviada. (...) Podia ser molt agradable, fins amb gent que detestava, i alhora increïblement fred amb gent molt pròxima a ell (...) Joseph Goebbels deixà constància als seus diaris que el dictador no solament sabia mantenir una agradable conversa amb els seus coneguts més pròxims, sinó que també sabia escoltar de meravella" (3).

Que un criminal de guerra pugui ser vist com la persona més normal del mon és quelcom que va realitzar Hannah Arendt durant el procés d'Adolf Eichmann a Jerusalem. Al seu llibre sobre la banalitat del mal, Hannah Arendt presentava Eichmann com "un individu gris, que no va poder passar dels estudis de primària, un asocial amb problemes de comunicació verbal, un simple buròcrata que complia ordres sense reflexionar sobre les seves conseqüències. Per Eichmann, tot era realitzat amb zel i eficiència, i no hi havia en ell un sentiment de «bé» o «malament» en els seus actes".

Com s'ha tornat a ficar de manifest a les recents guerres dels Balcans, Hannah Arendt desacreditava l'idea de que els criminals de guerra siguin necessàriament psicòpates diferents de la gent normal que'ns creuem pel carrer: "Els actes d'Eichmann no eren disculpables, ni ell innocent, però aquests actes no van ser realitzats perquè Eichmann estigués dotat d'una immensa capacitat per a la crueltat, sinó per ser un buròcrata, un operari dins d'un sistema basat en els actes d'extermini dirigits per aquell divertit gran conversador que era Adolf Hitler".

En definitiva, uns tios normals: sense remordiments, sense empatia, manipuladors amb un ego inflat i mentiders patològics (4). Res que hom no pugui trobar un dia a la terrassa d'un bar, a les xarxes socials, a la vida professional o al parlament (5). Uns tios normals que van desencadenar junts una guerra que es va cobrar 50 milions de de morts, dels quals cal deduir l'extermini de 6 milions de hebreus (6).

---

1. Podeu trobar l'entrevista realitzada per Jan Von Fleischhauer a la versió original en alemany i la traducció a l'anglès del Der Spiegel. També podeu trobar la versió en català d'aquesta entrevista publicada per El Temps.
2. Per contra, a la residència d’homes, on (Hitler) va viure durant tres anys a Viena, va mantenir molts vincles amistosos amb jueus. Els distribuïdors que compraven les seves pintures a un preu decent eren també jueus.
3. Fa uns anys vaig conèixer algú que encaixa de meravella amb aquesta descripció!  
4. Malgrat tots els esforços de la fiscalia, tothom podia veure que aquest home (Eichmann) no era un monstre, però era realment difícil no sospitar que fos un pallasso. I com aquesta sospita hagués estat fatal per al bon fi del judici i alhora era bastant difícil de sostenir en vista dels sofriments que ell i els seus semblants havien causat a milions de persones, les seves pitjors pallassades es van prendre escassament en compte i gairebé mai es va informar d'elles.
5. Veure l'entrevista "El capitalismo premia rasgos del psicópata” de El País a Jon Ronson, autor de "¿Es usted un psicópata?"
6. Els nazis, però també molts que creuen que no ho son, no feien cap diferència entre hebreus i jueus ... Però, Marx o Trotsky eren hebreus i no jueus, com també tenen orígens hebreu penya com Mark Knopfler o Pink, per exemple. Malgrat tot, una sorprenent associació ideològica entre la progressia militant i el catolicisme radical segueix insistint en associar els uns als altres. 
   

john grisham: skipping christmas (2001)

"Skipping Christmas" (2001), ("Una navidad diferente") és un llibre de John Grisham on no trobaràs un sol advocat. Amb el que si que't trobaràs és amb una divertidíssima comèdia on l'autor presenta una mirada àcida sobre l'absurd comercial que envolta aquestes festes, l'estat de demència generalitzada que les envolta i el seu cost descomunal a les nostres butxaques. Amb una descripció divertidíssima dels personatges i de situacions per les que tots hem passat, i també amb un desenllaç inesperat, també trobaràs una descripció excel·lent sobre el control social de la "comunitat" sobre els seus membres i, en paral.lel, el rol de la mateixa "comunitat" quan un esdeveniment arriba on hom no se l'esperava.

Desconec si hi han llibres de Grisham que no hagin acabat a les pantalles. Però, com pots veure al vídeo que he penjat al damunt, no és el cas d'aquest. Només he vist el trailer de Christmas with the Kranks, que va sortir a les pantalles tres anys després de la sortida del llibre, pero el seu realitzador (Chris Columbus: Gremlins, The Goonies, Home Alone, ...), el casting i l'adaptació de l'argument del llibre, me fan pensar que segurament pots passar una molt bona estona veient el film si alguna cadena decideix passar-lo aquestes festes. Però, davant la incertesa, puc afirmar que m'ho he passat d'allò més bé amb el llibre. Te'l recomano!

avui com ahir ...

Impossible viure fora i no sentir un nus que't puja quan veus aquests anuncis ... 

i la relativa indiferència amb que aquest fenòmen s'està vivint a casa nostra.

panells solars utilitzats com antenes

Els investigadors del politècnic de Lausanne (EPFL) han reeixit a  fusionar antenes i panells solars en un dispositiu mixt que promet una eficiència sense precedents (1). Es tracta d'un primer pas cap el desenvolupament de satèl·lits més compactes i lleugers, però  també de la millora dels sistemes de comunicacions mòbils utilitzats per la protecció civil en cas de catàstrofe.

Fins ara les interferències no permetien associar en un mateix dispositiu antenes de telecomunicacions i cèl·lules solars. L'existència d'aquesta restricció té un impacte en el pes i en la mida dels satèl·lits, que han de tenir una superfície prou gran per integrar les antenes, que permeten la recepció i la transmissió de dades, i els panells solars, pel subministrament d'electricitat (2). 

---

1. Aquesta recerca és el resultat d'un treball de master realitzat per Philippe Dreyer al grup del professor Perruisseau - Carrier, on trobareu alguns cognoms que no us deixaran indiferents.
2. Podeu trobar informacions més detallades punxant en aquest enllaç.

nou barris: ahir com avui

9 barris esta cabrejada from baralez on Vimeo.

El passat novembre ha estat un mes de retrobada amb el meu passat. Tot va començar amb la lectura d'un article de La Vanguardia: Nou Barris reivindica su historia popular, (02.11.2013), que va permetre'm conèixer el bloc: L'arxiu històric de Roquetes-Nou Barris i retrobar-me amb un munt de records. També altres blocs del barri, com Xarxa 9 barris acull, que havent viscut el que és l'emigració, no va m'ha deixat gens indiferent.

Avui fa un mes, de nou al meu barri, vaig fer aquesta foto davant dels locals de l'Associació de Veïns del barri de Porta, a la plaça Sóller, l'antic abocador d'enrunes on vaig jugar tantes tardes amb la canalla del barri. I es que, havent viscut durant  més de trenta anys a poc més de 50 m  d'on va caure en Josep Lluís Facerias (aquesta placa ho recorda), me va emocionar molt veure la renaixença d'un moviment veïnal que fa ja molts anys ens van segrestar.

Catalunya i Europa: una anàlisi desapassionada

Ciutadà d'un país que no és membre de l'Unió Europea, tampoc de l'OTAN i que va entrar amb forceps a l'ONU el 10.09.2002 (més per les pressions de la marxa de la seu de Ginebra, en cas de no adhesió, que per entusiasme), segueixo amb sorpresa la preocupació de molts catalans per lligar el futur del país amb l'eventual entrada en aquestes organitzacions .

També observo amb no menys sorpresa les especulacions -moltes vegades amb poc fonament- d'alguns polítics sobre aquest tema i la manca de preocupació per l'entrada en organitzacions molt més determinants pel futur del país, com ara l'OMC. La confusió creada és tal que he trobat interessant recomanar-te la lectura de l'entrevista que Gemma Aguilera va fer a Bardo Fassbender, catedràtic de dret internacional, dret europeu i dret públic de la Universitat de Sankt Gallen (Suïssa), publicada el 15.10.2013 per la revista: El Temps (lectura de l'article).

ser educat no costa gaire

El patró de la Petite Syrah, una cafeteria situada a la rue Cassini de Niça, ha tingut una idea genial: fixar el preu del cafè en funció de la educació dels clients. Si el client demana un cafè, sense més, li costarà 7 euros. Si afegeix un 'Sis-plau', el preu baixarà a 4,25 euros. Afegint un 'Bondia' a la frase precedent, només li costarà 1,40 euros.

an impossible made possible

"An Impossible Made Possible" és el nom de la campanya publicitària que Honda va llençar per la comercialització del nou CR-V 1.6 diesel. Et proposo veure com es va fer aquest anunci magnific on, les tècniques de anamorfisme i un treball intel·ligent, la combinació de la càmera, les il·lusions òptiques i la pintura amb efectes 3D, van fer innecessari el tractament de les imatges amb ordinadors.

john grisham: the litigators

Dijous passat vaig acabar la lectura d'un llibre de John Grisham: The Litigators (2012) en la seva versió en espanyol: Los litigantes (no vaig trobar el llibre en català). 

L'argument tracta d'un jove advocat, David Zinc, que treballa al bell mig d'altres centenars d'advocats a un dels bufets més prestigiosos de Chicago. Fill d'un magistrat del tribunal suprem de Minnesota, i net del propietari d'un bufet de dos-cents advocats a Kansas City, en David està fent una feina que no li agrada, en un ambient que detesta. Un dia arriba al punt de ruptura, deixa la feina, agafa una turca monumental, ho envia tot a petar i demanar feina a un dubtós bufet d'advocats: Finley & Figg. I ho ha en el moment en que els dos pintorescos associats d'aquest bufet volen sortir dels casos mal pagats de divorcis i de la caça als clients que corren pels hospitals després d'un accident, per demandar a qui sigui a canvi d'un percentatge. I es troben per atzar amb un cas que els vindrà un xic gran: la demanda a una gran empresa farmacèutica sense escrúpols, responsable de la producció d'un medicament anti-colesterol, el Krayoxx, que sembla tenir efectes mortals en els milers de persones que el prenen.

cançó per un funeral ?

Un company escocès de la feina va haver d'agafar un vol a Londres aquest cap de setmana per anar al funeral d'un amic: un vell company de l'escola, music de professió, que s'havia matat en un accident de carretera a Eslovènia. M'estava parlant de la cerimònia mentre ens preníem un cafè quan, de cop, comença a riure: "Saps que va ser el millor de la cerimònia?", me diu. "Doncs que, quan es van acabar els discursos, un tio que havia tocat amb ell va seure al piano que hi havia a la sala i es va ficar a tocar la versió lenta de: Always Look On The Bright Side of Life", "I tot d'un cop, ens vam trobar tots, familia i amics, cantant el tema!. Va ser molt al·lucinant".

contemporary geographies of knowledge

La penya del Oxford Internet Institute està treballant en un projecte que te per objectiu la cartografia del coneixement disponible a Internet. L'idea és difondre aquest treball en una gran varietat de formats gratuïts i accessibles entre els que es trobaran els ebooks i una pàgina interactiva. També un atles clàssic imprimit en dur.

camilla läckberg: els vigilants del far

El passat mes de Juny vaig llegir-me el que, en la meva modesta opinió, és el millor llibre de la sèrie Fjallbacka de na Camilla Läckberg: Els vigilants del Far.

Prenent en préstec una descripció que trobaràs gairebé per tot arreu: l'acció se situa a Grarkar, l’illa del far, un indret conegut pels habitants de Fjällbacka com l’illot de les Ombres, perquè la llegenda diu que qui hi mor, mai no abandona l’illa. L’Annie hi vivia de petita, i ara, anys més tard, s’hi ha establert de nou. Per això, quan la seva parella de joventut apareix assassinada en estranyes circumstàncies, totes les mirades apunten al far.

b.b. king - three o'clock blues

patricia cornwell: un ambiente extraño

Un vell llibre de Patricia Cornwell (Unnatural Exposure, 1997) que no vaig poder trobar traduït al català i que, finalment, vaig trobar el temps de llegir aquest estiu. Potser per recordar els temps en que els personatges de Kay Scarpetta i de Pete Marino no quedaven eclipsats per na Lucy Farinelli ni en Benton Wesley.

Val, en aquest llibre del 1997, Richmond ja s'havia quedat petit per Kay Scarpetta, que és coneguda arreu del mon i col.labora activament amb el departament de defensa dels USA. En fi, si deixo de banda aquesta tendència megalo de l'autora, la veritat és que es tracta d'un llibre molt interessant i que t'enganxa des del primer moment.

walter benjamin i el cementiri de port-bou

Marta Pesarrodona publicava a l'edició de El Temps del passat 12 Novbre un article remarcable: No tots són sants que us recomano de llegir. En particular en Sinfu, per si li és d'alguna utilitat per la seva tesi. Segueixo amb un extracte de l'article que fa al·lusió a Walter Benjamin (bio, cites):

züri west - zimmerwaud

Züri West, és una banda de Berna on la majoria dels temes estan interpretats en el dialecte del suis alemany que es parla en aquest cantó (1). Fa temps que corren. I no solament m'agrada el seu estil (particularment la veu del solista: Kuno Lauener), sinó també el seu sentit de l'humor: de fet, el nom de la banda és una al·lusió a Berna com a barri a l'oest de Zürich. Just per acabar dir que tenen un munt de seguidors: en particular quan actuen a la plaça del palau federal de Berna.

---

1. Recordo que la primera vegada que vaig escoltar el dialecte bernès va ser a l'Office Fédéral de Topographie, a Berna (aquí, els noms dels departaments federals tenen traducció oficial en les llengües del país). Tot i no entendre'l molt més del que l'entenen els alemanys, aquesta llengua te una musicalitat que m'encanta.

little free libraries

Quan érem petits ens van aprendre que l'univers està en expansió. El problema és que el meu pis no, que la lectura és un vici i que ja no m'atreveixo a comprar llibres en paper per por de no saber on endreçar-los. 

Una de les solucions que he trobat és baixar-me llibres electrònics gratuïts (sense copyright) i comprar-ne altres de tant en tant, però roman el problema amb els que corren per casa. Què fer? Les biblioteques i els llibrers no els volen, i llençar-los al contenidor pel reciclatge fa mal.

Una de les solucions és inscriure't a bookcrossing.com, crear una etiqueta per un llibre, deixar-lo enllà on tinguis ganes de fer-ho i, si aquell que el recull juga el joc, seguir-li la pista fins que algú trenqui la cadena i li perdis la traça: sempre et quedarà el consol de haver compartit amb d'altres un llibre que tu vas llegir.

Una altra solució genial és la little free library, també coneguda al meu país com a livres en balade o, a França, com boîtes à lire. Honestament, no havia escoltat parlar-ne mai abans. Es per això que, quan vaig veure a librarything (1) l'idea d'una caixa on els veïns podien deixar els llibres que ja han llegit, i agafar lliurement d'altres que d'altres veïns havien deixat, ho vaig trobar senzillament genial. Demanant més informació sobre el tema, un tio d'Arcachon va passar-me els enllaços que acabo d'entrar al damunt.

Comparat amb la quasi clandestinitat militant del bookcrossing, la idea de la little free library me sembla una alternativa més simpàtica i participativa. Dijous passat, a la feina, durant la pausa, vaig parlar-ne a una noia del servei del personal per veure que li semblaria crear-ne una a la cafeteria de l'empresa. Li va agradar la idea: ella ja havia fet bookcrossing al tren i, per les seves darreres vacances a Malaga, se'n va emportar un munt de llibres que havia collit a una little free library. Va dir-me que'n parlaria amb el cap de personal (Continuarà?)

---

1. La llista de llibres que podeu trobar al meu perfil de librarything no és més que un test. Un dia que trobi el temps i les ganes potser pujaré la llista complerta. Cal que vegi si he de classificar els llibres segons els tingui a casa o me'ls hagin deixat. I, en aquest cas, aquells que m'han deixat penya que conec, una biblioteca, etc.Tot compte fet, veure l'interès de la cosa.

greetings from home

jean-jacques goldman: et l'on n'y peut rien ...

Un espectacle brutal de musica irlandesa, en directe des de Lille (França, 2002), de la ma d'aquest tema increïble de Jean-Jacques Goldman [fr][en]. I per completar l'espectacle, la participació de la troupe folklòrica de Lublin (Polònia), la ciutat on va néixer el seu pare: jueu i comunista resistent, com la seva mare. Amplia't el vídeo sobre tota la pantalla: un espectacle que val la pena de veure!

entrevista a ken robinson

Com passa el temps! Fa poc més de quatre anys publicava al Geògraf Solitari un article sobre un vídeo que m'havia impressionat de Ken Robinson [1] [2]: Does Schools Kill Creativity? (Technology, Entertainment, Design, TED Conferences, Monterrey, California, 2006). Com veig que el vídeo ha desaparegut de Google videos (segurament per una historia de drets de propietat intel·lectual) tornaré a penjar l'original en aquest bloc. Si no l'has vist encara, no te'l perdis. I si ja el vas veure, et recomano de tornar-ho a fer, car paga la pena.

De totes maneres, del que tenia pensat parlar avui és d'una entrevista a Ken Robinson que va publicar La Vanguardia el passat 3 de Novbre. i que també et recomano de llegir.

(La creatividad se aprende igual que se aprende a leer, La Vanguardia, 03.11.2013)

la geografia a l'escola del treball de Badalona

El passat 24 Novbre., Enric Juliana publicava a La Vanguardia una sèrie de dibuixos centenaris del seu avi, alumne de l'Escola del Treball de Badalona i ens explicava la importància que va arribar a tenir la Geografía en la renovació pedagògica en temps de la Mancomunitat de Catalunya. 

L'Escola del Treball de Badalona eé el seu origen en l'escola de la cooperativa La Bienechora de l'Ateneu Obrer de Badalona ... va ser refundada el 1915 amb el títol oficial d'Escola d'Arts i Oficis de Badalona, dependent de la Mancomunitat de Catalunya. 

A aquesta segona època pertanyen els mapes del meu avi . Va ser una etapa molt interessant . Dinàmica, innovadora i de mentalitat oberta . Dirigia el centre , el llavors jove pedagog Artur Martorell , un dels pioners de la renovació escolar a Catalunya . Seguidor del mètode Montessori: estímul de la responsabilitat individual, treball col·lectiu , elaboració perceptiva dels conceptes i adaptació al medi. Redacció, Matemàtiques, Història i Geografia. Modernitat . Escola en llengua catalana.

(Enric Juliana: Mapas, mapas, mapas. La Vanguardia, 24.11.2013) 

un dia amb els rapitenks ...

una escapada al Montsià per visitar The Monster Family.

Com sempre, massa curta. Com sempre, màgica i il·lusionant.

Per cert, segons el wiki: La presència humana al terme de Sant Carles de la Ràpita es remunta al paleolític, ja que s'ha trobat una pintura rupestre que representa un bou en posició vertical de color negre, a la cova del Tendo. Aquesta pintura és la més antiga de Catalunya, actualment ja desapareguda.
Segur que han buscat per Viladecans?

Korea's Got Talent: Amazing !!!

En Choi Sung-bong va nàixer a Corea del Sud el 18.02.1990 i va ser abandonat en un orfenat als 3 anys. A causa dels maltractes que rebia, es va escapar als 5 anys i va viure en escales i WC públics fins que es va ficar a treballar als 8 anys: venent xiclets i bevent begudes energètiques per sobreviure, cosa que va fer durant 10 anys. Però el pitjor li va arribar quan el van vendre a gent sense escrúpols. La seva vida va canviar el dia que va escoltar un solista a la sortida d'un club nocturn i, una dona que venia menjar en un carret a la sortida del club, el va animar a fer l'equivalent coreà d'un examen de GED (Desenvolupament Educatiu General ) per assolir el primer cicle dels plans d'estudi, que el permetria entrar a l'escola secundària.

Tot i que es va arribar a graduar, no va trobar cap mestre que pogués donar-li classes de cant,  ja que no comptava amb els recursos econòmics per pagar per les classes. Treballant per guanyar diners per a la matrícula i les classes ,va patir dos accidents de trànsit pels quals no va poder rebre el tractament mèdic adequat durant molts anys. Malgrat tot, va poder acabar l'ensenyament secundari abans de trobar feina a la construcció

Quan va decidir presentar-se al Korea's Got Talent, mai no hauria imaginat que més de 100 milions de persones veurien a youtube la seva actuació. Va presentar-se dient als jutges que, tot i que no cantava bé, cantava perquè el feia feliç. Quan el van escoltar, els jutges van tenir dificultats per mantenir la compostura. Jo també els he tingut!

john le carré: una veritat delicada

"Els contractistes de defensa privats. En quin món viu? Ara és el pa de cada dia. Per si no s'ha adonat, la guerra s'ha corporativitzat. Els exèrcits regulars professionals no serveixen per a res. Massa comandaments, mal equipats, un general de brigada per cada dotze reclutes en el terreny, i costen un dineral. Si no em creu, passi un parell d'anys en Defensa i veurà".

John Le Carré, en una critica demolidora generalitzada del New Labour liderat per en Toni Blair i, més particularment, de la submissió a corporacions privades dels serveis d'intel·ligència i, fins i tot de la defensa: empreses creades i finançades per "rics nord-americans, fanàtics religiosos i conservadors, convençuts que l'Agència Central d'Intel·ligència està envaïda de sanguinaris simpatitzants islàmics i fotuts progressistes".

camilla läckberg: l'ombra de la sirena

Avui m'he acabat de llegir un altre llibre de na Camilla Läckberg que tenia pendent: L'Ombra de la Sirena. Personalment, me quedo amb aquesta cita del llibre: 'Sembla que ens enfrontem a una persona psicològicament pertorbada que, a més, és cauta i molt organitzada. Es tracta d'una combinació perillosa'. Encara que no m'hagi semblat el millor llibre de l'autor i que no li faci cap favor a l'imatge que tenim de les dones sueques (la versió Fjällbacka de 'Desperate Housewives', fa temps que me fatiga enormement), he de confessar que l'argument m'ha enganxat des del principi i que ha sabut mantenir el dubte sobre el desenllaç fins a la fi

alexander söderberg: El amigo andaluz

Es tracta del primer llibre d'un autor suec: Alexander Söderberg. Un guionista de la TV sueca que ha sabut crear una novel·la negra que t'enganxa des de la primera pàgina, amb una acció trepidant i sostinguda, gairebé sense pauses.

Un argument basat en unes empreses a les que, el fet de dedicar-se a una sèrie d'activitats legals, amb un alt contingut social, no els impedeix arrodonir el seu balanç amb el tràfic de drogues o el d'armes. Una acció que es desenvolupa des de Paraguay fins a Russia, des de Estocolm a Torremolinos, passant per Munic i Varsòvia.

Suïssa insòlita: traders i banquers ...

El grup bancari en línia lider de Suïssa, un dels centres de negoci en borsa en línia més importants del país ... i un personal que sap no prendre's seriosament i que es munta un lipdub amb un tema on pots escoltar ... Get rich or die trying? Supposed business men who poker with my money? you gotta be kidding me ... El millor de tot, el comentari d'una clienta del banc que pots trobar entre d'altres: Sympa, en matiere de secret bancaire Swissquote est au top. Tu peux lire les infos sur les écrans, tu sais exactement comment est structurée la banque vue de l'intérieur, sans parler du personnel on ne peut plus sérieux. Mon argent est entre de bonnes mains je suis désormais rassurée ;-)

Decididament, Suïssa és un país insòlit. I sinó t'ho acabes de creure, dona un cop d'ull al director de la banca en aquesta entrevista i compara-me'l amb qualsevol director d'una agència de barri de La Caixa.

Suïssa segueix apostant per l'energia solar

L'Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL) ha començat a equipar una façana de 300 m2 del futur Swiss Tech Convention Center amb 1'400 mòduls de cèl·lules solars de de 35 x 50 cm, muntades sobre vidres de colors translúcids basats en la tecnologia coneguda com Cellule Grätzel, del nom del seu inventor, Michaël Graetzel, professor de l'EPFL.

També conegudes en francès amb el nom de cellules à pigment photosensible o, en anglès, com a dye-sensitized solar cell (DSSc, DSC o DYSC), aquestes cèl·lules  fabricades sota patent per les societats suïsses Solaronix i  Glass2Energy, reprodueixen el mecanisme natural de la fotosíntesi, utilitzant colorants per absorbir els raigs del sol i transformar-los en corrent elèctric directament utilitzable. 

Entre els avantatges d'aquests mòduls, mencionar que son indiferents a l'angle d'incidència de la llum i que poden desplegar-se verticalment sense pèrdua de rendiment. A l'estiu ofereixen una protecció contra la llum i la calor a l'interior dels edificis, mentre produeixen energia. Afegir que, en relació a les cèl·lules basades en el silici, presenten l'avantatge d'un baix cost, d'un pes molt més reduït i d'una eficàcia elevada en condicions de nuvolositat: també funcionen sota la llum artificial permetent recuperar una part de l'electricitat utilitzada per l'enllumenat.

Entre els desavantatges en relació a les cèl·lules basades en el silici està el seu feble rendiment que, si als tests realitzats en laboratori arriba a un respectable 15% (en contrast amb el 45% de la darrera generació de les cèl·lules basades en el silici), en el cas dels panells instal·lats actualment al futur Swiss Tech Convention Center es troba encara entre el 1 i el 5%, segons el color del modul. De totes maneres, serà interessant veure com evoluciona aquesta tecnologia i quin serà el seu impacte en la producció d'energia quan equipi els grans gratacels.

fracking halloween !

El passat 30 d'Octubre, el BusinessWeek de Bloomberg anunciava  que el govern espanyol havia esmenat una llei del 1998 permetent la prospecció de hidrocarburs seguint les tècniques de fractura hidràulica (fracking), superposant la llei d'àmbit nacional a qualsevol legislació autonòmica i refermant les autoritzacions prèviament acordades el passat mes d'abril a tres companyies: Repsol SA (OTC: REPYY), l'irlandesa San Leon Energy Plc (LSE: SLE) i la texana Heyco Energy Group Inc. Un article de Energy & Capital feia un xic de conya amb el fet que la decisió es prengués a punt de caure Halloween: possiblement no estiguessin al corrent que el personal tenia el cap al pont de Tots Sants. Clar que, potser m'equivoqui, però tampoc me sembla que es tracti de res que sembli preocupar la classe política. D'una banda perquè, com afirmen al BusinessWeek de Bloomberg: Spain is one of Europe’s most energy-poor nations, importing about 99 percent of its oil and gas needs. Mentre, a Alemanya estan explotant a fons la filera del fotovoltaic i de l'eòlic. D'una altra banda, el partit al govern a Catalunya potser no trobi cap motiu per crear un nou conflicte de competències car, en aquest tema, sembla compartir la posició del PP.  I pel que fa a la lleial oposició, potser tampoc cap partit català tingui motius per enemistar-se amb el consogre d'en José Manuel Lara Bosch, l'Antonio Brufau. En el cas de Iniciativa per Catalunya-Verds, no he trobat la noticia comentada a la primera pàgina. Tot i que la cosa començarà al Cantàbric i al País Basc, donat que el gas obtingut també es coneix amb el nom de gas natural de pissarra, gas de esquist o shale gas, no me cal cap mapa geològic per saber on començaran les prospeccions quan arribin a Catalunya.

my winter's tasklist

l'hivern està al caure ...
.
.
.
.
.

Amb l'arribada del fred, alguns mamífers, com els óssos, entren en hibernació. D'altres, com els suïssos, s'han dedicat tradicionalment a la fabricació de rellotges. Només he trobat una relació entre els óssos, la hibernació i els rellotges en un episodi de Johnny Bravo.

L'arribada del fred marca un període de l'any en que sempre tinc ganes de fer un munt de coses. Enguany, m'ha donat per ficar un xic d'ordre en un munt de coses que he deixat abandonades des de fa temps. Deixaré de banda l'àlbum de fotos -en parlaré un altre dia- i passaré a descriure el que tinc pensat fer en relació a les meves notes, la musica i els llibres.

Greetings from Fernando Poo

El magazine electrònic grist (a beacon in the smog) publicava el passat 21.10 aquest vídeo simpàtic, realitzat per la tripulació d'un vaixell que es dedica a l'avituallament de les plataformes petrolieres al Golf de Guinea: actualment les plataformes de l'illa de Fernando Poo, Bioko, Otcho ... agafa el nom que més t'agradi, és la mateixa illa.

Veient el vídeo, m'han passat pel cap un munt de coses. La primera, el meu llibre de Geo de l'escola primaria on, entre les províncies espanyoles, ens havíem d'aprendre les que Espanya tenia a l'Africa: entre les menys recordades, Fernando Poo i Rio Muni, però també Sidi Ifni: una oblidada aventura colonial de la II República, i una no menys oblidada i maleïda guerra, on van participar alguns companys de la primera fàbrica on vaig treballar.

Guinea Equatorial és un país que sempre m'ha al·lucinat. Quan era petit, per en Floquet de Neu, que va ser capturat i expatriat poc abans de la independència, i es va convertir en un altre dels símbols (del colonialisme) de la meva ciutat. Recordo també que, en el moment de la independència de Guinea Equatorial, se'm va fer molt estrany que la capital del país, Malabo (l'antiga Santa Isabel del meu llibre de Geo), es trobés a una illa, i no pas al continent, a Rio Muni. Més tard, recordo que, quan vaig agafar geologia com matèria optativa durant el Curs d'Orientació Universitària, va donar-me per llegir tot el que vaig poder (poc, internet no existia!) sobre la fascinant Cameroon Line.

volvo: quan el vehicle és converteix en bateria ...

Un dels problemes al que s'enfronten els fabricants de vehicles elèctrics o híbrids és el pes de les bateries. Tesla investiga des de fa temps la manera de reduir el pes i augmentar l'autonomia, amb resultats molt prometedors però, fins ara, les cèl·lules liti-ió de darrera generació continuen essent massa pesades.

Edie Brickell & New Bohemians: What I Am

catch you later, Lou

Lou Reed no ha sobreviscut al trasplantament de fetge que li van fer el passat mes de Maig i ens ha deixat als 71 anys. Al vídeo, amb en John Cale en un tema que m'ha semblat apropiat: Hello It's Me.

Toutankhamon - son tombeau et ses trésors

Aquest diumenge plovia a bots i barrals pel mati i hem decidit que era un bon dia per anar a veure una exposició que teníem apuntada a la nostra agenda: Tutankamon - la seva tomba i els seus tresors, una de les més grans exposicions itinerants que mai s'han fet. L'idea va nàixer de la ma de dos alemanys: Paul Heinen i Wulf Kohl que van  organitzar la seva première a Zürich, l'any 2008. L'exposició, que ha estat visitada per més de quatre milions de persones arreu del món (BCN, Museu Egipci, 2013), ha tornat de nou a Suïssa des del 20.09, i hi romandrà fins el mes de Gener 2014, ocupant més de 4.000 m2 a Palexpo, Ginebra .  

even mistakes can lead to discoveries

El passat 5 d'Agost vaig publicar una entrada: Plastic Ocean: The Midway Film Project on parlava del problema de les illes de plàstic, descrit per Charles Moore des de la publicació de Plastic Ocean. Com ja vam veure el problema ha evolucionat, amb la degradació del plàstic, vers una sopa que a una zona del Pacific Nord: The Trash Vortex, presenta la característica de que per cada kg de plàncton s'hagin identificat 6 kg de sopa de plàstic. Vull completar aquesta informació afegint que aquesta contaminació no és limita als oceans, sinó que investigadors del politècnic federal de Lausanne (EPFL) l'estan estudiant en un dels llacs més ben preservats del continent: el llac Léman.

Priscilla Ahn - Dream

preparant la revolució del transport de demà?

Un dels blocs més interessants al que estic subscrit és: Next Big Future. Dirigit per en Brian Wang, presenta cada dia una llista de línies de innovació que segueixo amb interès.  L'edició d'avui parlava, entre altres coses, del treball que estan fent a EADS per fer realitat un avió comercial als voltants de 2030. M'ha donat peu per afegir-li una altra línia de recerca actualment en curs a l'EPFL. Potser la combinació de les dues transformi demà el transport aeri tal i com el coneixem avui. 

Linzi Stoppard & Ben Lee (aka Fuse)

Linzi Stoppard,Vanessa Mae, Lindsey Stirling, Mairead Nesbitt ...

Lifehouse - Halfway Gone

Un altre tema d'aquest grup californià que adoro!

Midnight Barcelona

El passat 14.10.2013, el Periódico publicava un article on l'autor ens parlava d'un time-lapse sobre Barcelona realitzat per un bielorús, i el complementava parlant d'un altre treball d'un mexicà establert a la ciutat.

Vull imaginar que l'autor de l'article no coneixia els treballs impressionants d'en Pau García Laita, i que per això ni el va mencionar. Just afegir que t'encoratjo a visitar l'espai d'en Pau a Vimeo, o d'altres treballs amb MadFilms. Pel que fa al vídeo d'aquesta entrada, dir que a youtube està inclòs al canal de The Documentary Network i que pots trobar més informació sobre els cinc mesos de treball que hi han darrera la seva realització en aquest enllaç. També et proposo de veure l'interessant tilt–shift: Summer Barcelona, realitzat durant l'estiu 2012 i que va ser seleccionat com Staff Pick pel personal de Vimeo l'Octubre del 2012.

Lindsey Stirling - Shadows

un testimoni impressionant d'humanitat

Un testimoni molt emotiu d'un metge jove que es va trobar confrontat a patir la malaltia per la que havia jutjat durament a una dona que va rebre durant la seva guàrdia a les urgències d'un hospital. No és solament que me senti implicat personal i emocionalment en la seva conferència. Es que és d'una humilitat i d'una humanitat senzillament brutals. T'aconsello veure aquest vídeo: no te'l perdis!

la educación prohibida

El passat 7 d'octubre, al post l'école 42: una revolució pedagògica? deia que, entre els joves que havien passat per l'experiència, vaig caure al bloc de Laurène Castor, i que m'havia agradat tant, que vaig subscriure'm a la seva newsletter. Doncs bé, a la newsletter que he rebut avui, Laurène parla d'un film que no coneixia: la educación prohibida. Com sempre me passa, potser arribi tard i ja et trobis entre els més de 100'000 fans que te a Facebook, els més de 8 milions de persones que ja han vist el film a youtube, o igual ja te l'has baixat des de educacionprohibida.com. Si no és el cas, et proposo de començar per veure el trailer que tens al damunt i mirar de trobar poc més de dues hores aquesta setmana per veure'l.

Passenger - Let Her Go

Gotye - Somebody That I Used To Know

una nit amb Brian Adams

Hi ha moments de la vida que, sense saber perquè, et queden gravats per sempre. Era pràcticament l'alba i m'havia passat la nit estudiant al reducte del garatge de casa: el meu pare encara l'utilitza! Unes hores més tard tenia un examen. No recordo de què. Però recordo que m'era impossible concentrar-me sense musica. I que, en el silenci de la nit, la radio va emetre aquest tema de Brian Adams: Cuts Like A Knife. I acte seguit, un altre tema del mateix àlbum: Straight From The Heart.

Nickelback - Far Away

Un altre tema magnific que vaig descobrir en la banda de só d'aquesta sèrie extraordinària d'humanitat que fou Cold Case. En aquest episodi, es tracta de Far Away, dels canadencs Nickelback. També et recomano escoltar How You Remind Me i Rockstar. Per les sorpreses, et proposo visitar el canal del grup a youtube.

Lifehouse

Vaig descobrir Lifehouse a la banda de só d'aquest episodi de Cold Case (pots trobar altres temes d'altres grups en aquest canal de youtube), una sèrie produïda per l'increïble Jerry Bruckheimer.  Tornant a Lifehouse, m'és molt difícil recomanar altres temes per escoltar, perquè m'agrada gairebé tot el que han anat fent. Si de cas, potser el tema amb el que es van donar a conèixer fa ja dotze anys: Hanging by a Moment. I per descomptat: From where you are ...

Gary Jules - Mad World

Un tema que no me canso d'escoltar, un vídeo que no me canso de veure!

l'école 42: una revolució pedagògica?

Xavier Niel, és un self-made man que simbolitza a França la reeixida d'un empresari atípic que, format a l'escola catòlica, va començar programant pàgines roses (si veus el que vull dir), i ha acabat sent el propietari d'un dels grups de telefonia més importants dels país i accionista dels principals medis de comunicació.  

notes sobre la resiliència ...

l'extinció dels dinosaures vista pels creacionistes? visita recomanada d'altres cartoons de Jack Holden

T'has demanat mai perquè algunes persones semblen mantenir la calma davant els desastres, mentre que d'altres semblen enfonsar-se? Aquelles que son capaces de mantenir la calma tenen el que els psicòlegs anomenen la resiliència, o la capacitat de fer front als problemes i als contratemps. Les persones resilients són capaces d'utilitzar les seves capacitats per fer front als problemes i sortir-se'n: problemes com ara la pèrdua de la feina, complicacions financeres, malalties, un divorci o la mort d'un ésser estimat (What Is Resilience? Coping With Crisis, By Kendra Cherry).

amazing photographer: Pep Ventosa

Pep Ventosa - La Pedrera

Els articles de l'edició 3/2013 del magazine arcAktuell, que publica la penya d'esri Deutschland, estan il·lustrats amb imatges d'un fotògraf català que no coneixia: Pep Ventosa.

Abans de continuar, et proposo donar un cop d'ull a l'article que li va dedicar l'any passat el  HuffPost (català) ...

Ara et proposo que et deixis captivar per la visita de la seva pàgina: en concret la secció the photographs. Si totes les imatges son màgiques, permete'm que'm quedi amb el grup Reconstructed Works: Europe,

Segons en Pep, aquestes imatges van ser creades utilitzant centenars de fotografies de diversos autors, fetes en diferents èpoques. De cadascuna va extreure els fragments que va trobar més adequats, per després reconstruir les peces del trencaclosques, una a una, i crear un espai narratiu únic que, en realitat, mai va existir. Meitat memòria, meitat imaginació, no gaire diferent de la forma en què el veiem. I malgrat tot, ...

Berna: una ciutat especial

 

Berna no és la ciutat més important del país. En nombre de habitants, comparteix gairebé el quart lloc amb Lausanne (un xic menys que el barri de Sant Andreu de BCN). Té un aeroport, però el tràfic de passatgers no pot comparar-se amb els aeroports de Zürich, Genève o Basel. La seu del parlament federal es troba a la vila, però el tribunal federal es troba a Lausanne, i la seu de la radio-televisió suïssa alemanya, es troba a Zürich. Té una universitat, però les escoles politècniques federals es troben a Zürich i a Lausanne. 

Kuntsmuseum Bern: Albert Anker

Després de visitar el museu d'història dissabte, diumenge vam anar a fer un tomb al Kuntsmuseum (veure canal youtube). La part de la col·lecció que va des de l'art modern fins l'impressionisme, amb quadres de Manet, Cézanne, Monet, Pissarro, Renoir, Van Gogh et Toulouse-Lautrec és força interessant ... En la nostra opinió el conjunt guanyaria molt amb una disposició diferent, una il·luminació indirecta moderna i algun que altre treball de restauració (per exemple, Van Gogh).