juguem a fer-nos una mica de por ?

En un article publicat aquest mes a Tom's Guide, Kapersky Total Security es presenta com un dels Best Antivirus Software and Apps 2016 (1). Però no és aquesta noticia la que avui vull compartir amb tu, sinó la publicació per Kapersky d'un ciber-mapa (2) que't permet la visualització en temps real de tots els malwares, ciber-amenaces i altres atacs de hackers detectats pels productes de seguretat de Kaspersky, instal·lats en milions de computadores arreu del món.

Aquest cibermapa mostra gràficament quins són els tipus d'amenaces, d'on vénen, quins són els països atacats i quin és el nivell d'amenaça en un moment donat. No necessites descarregar-te'l o instal·lar cap programa per accedir a aquestes dades. Només has de punxar aquesta adreça: https://cybermap.kaspersky.com.

Clar que, ja que parlem d'amenaces, et recomano llegir aquest article publicat a la secció de tecnologia d'un conegut diari de Montreal (Quebec): Dangereux, les logiciels de sécurité informatique ? (3)

Una recerca de la Universitat Concordia de Montreal sembla haver demostrat que el fet d'afegir als mitjans de seguretat propis dels navegadors una capa de programes de seguretat i anti-virus poden fer que les teves connexions a la xarxa siguin menys segures.

L'equip d'investigació va examinar 14 programes àmpliament usats per augmentar la protecció de les dades, el bloqueig de virus o posar fora de perill els usuaris que accedeixen a pàgines de 'continguts qüestionables' a Internet. Els investigadors van trobar que aquests programes podien fer més mal que bé.

Jo et diria que no val la pena que t'amoïnis més enllà del que és necessari. Recorda que, des del moment en què entres una dada a un aparell (un ordinador o un smartphone) i que el connectes a la xarxa, si a algú (i quan dic 'algú', pensa en que tinc una imaginació desbordant que va molt més enllà dels hackers amateurs) se li fica al cap de ficar al descobert qualsevol cosa que hagis enregistrat, ho farà. I molt més si l'has enregistrat al teu mòbil, des del qual has obert un munt d'autoritzacions a les aplicacions gratuïtes que t'has descarregat (no t'amoïnis però, les aplicacions de pagament també hi accedeixen).

De totes maneres, no crec que el teu ordinador guardi la meitat de secrets que el govern americà i també estic convençut de que no disposes del mateix pressupost que ells per protegir-lo. I fins i tot així ... creu-me si et dic que no és la penya de Kapersky la que els permet dormir més tranquils (4).

A partir d'aquí, fes el que creguis convenient. Si et fa il·lusió, pots caure en la histèria de la 'seguretat'. Però si et serveix d'alguna cosa, recordo haver llegit fa poc que han descobert que un tio es va comprar una arma passant pel Deep Web: imagino que va llegir a algun lloc que mai no el podrien trobar si passava per aquesta xarxa.  I a tots aquells que estan convençuts de que passar per Tor els garanteix l'anonimat absolut, m'agradaria recordar-lis que es tracta d'un projecte que, als seus orígens, va ser dissenyat i implementat per la US Navy en 2002 (5), i que els documents filtrats en 2013 per Edward Snowden semblaven demostrar que la NSA hauria aconseguit "trencar" Tor i descobrir les identitats dels usuaris que buscaven l'anonimat en aquesta xarxa.

Crec que val la pena recordar un paràgraf interessant d'un llibre de Alexander Söderberg: El amigo andaluz, del que fa temps que vaig publicar una entrada en aquest blog:

Escribes los informes en la máquina de escribir y me los mandas por fax. El fax está encriptado, lo enchufas a la toma de teléfono en tu casa, como siempre.

Lars echó un vistazo al equipo, Gunilla vio su expresión inquisitiva.

—Aquí todo el mundo redactamos nuestros informes y análisis en máquinas de escribir. No dejamos huellas digitales en ninguna parte, no podemos asumir ese riesgo. Tenlo en cuenta.

Lars levantó la mirada, cogió la caja y abandonó la oficina.

En fi, tant que algú cregui que en la infal·libilitat del criptage d'un fax, ... o d'un smartphone (6). Naturalment, hi ha la possibilitat d'embolicar en paper d'alumini el smartphone, o guardar-lo a la nevera ... També, la de passar de tota aquesta histèria i seguir vivint normalment.

---

1. Tom’s Guide Staff (2016): Best Antivirus Software and Apps 2016, Tom's Guide, 12.07.2016
2. Schifreen, Rob (2016): Cybercrime. Watch It Happen In Real Time. | Gizmo's Freeware. 22.07.2016 
3. LPC (2016): Dangereux, les logiciels de sécurité informatique? La Presse Canadienne, 04.05.2016
4. Hrala, Josh (2016): The White House finally has a gameplan to counter a massive cyber attack, ScienceAlert.com, 28.07.2016
5. Si, la mateixa US Navy a la que una empresa alemanya acusa de haver piratejat més de 500'000 copies d'un programa de VR.
   Hrala, Josh (2016): The US Navy has been accused of pirating 558,000 copies of VR software, ScienceAlert.com, 25.07.2016. Si la noticia és verídica ho trobo remarcable, tenint en compte que els efectius en actiu de la Navy el 2015 eren de poc més de 320'000 persones! 
6. MacDonald, Fiona (2016): Edward Snowden's designed a phone case that warns if you're being spied on, ScienceAlert.com, 25.07.2016.

thalassa - les perles du Morbihan

Le Morbihan c’est un superbe coin de Bretagne et le repaire de tous ceux qui aiment vivre avec et pour la mer. Bien sur, il y a le célèbre golfe du Morbihan avec ses îles qui font rêver tous les amateurs de terres sauvages et protégées. Mais il y a aussi bien d'autres merveilles : Lorient et son charme oriental, les secrets de la petite mer de Gâvres, l’île de Groix qui attire irrésistiblement de nouveaux habitants ou la Ria d'Etel si paisible quand la mer est calme mais dont tous les marins connaissent les dangers.

Les perles du Morbihan - Thalassa, France 3, 15.05.2015

paula valls - years

No coneixia Paula Valls. M'ha agradat la seva veu. El vídeo no tant.

suïssa: esturions i producció local de caviar

Amb una llargada de prop de 15 km i connectant els cantons de Bern i del Valais, el túnel de Lötschberg és un altre dels túnels ferroviaris suïssos que travessa els Alps, permetent el transport de passatgers, automòbils i mercaderies entre el nord i el sud dels Alps.

Durant els treballs de construcció d'aquest túnel es va perforar accidentalment una veta d'aigua calenta que, amb un cabal de 100 l/s demanava una canalització especial per no impactar negativament els ecosistemes dels rius dels voltants. La solució que es va trobar va ser la d'aprofitar aquesta font d'aigua calenta per la cria d'esturions en captivitat per la producció piscícola i, com ja et pots imaginar, també de caviar.

El comerç de caviar salvatge està prohibit a la Unió Europea. La piscicultura proporciona el 90% de la producció mundial de caviar.

Pel que fa a la producció en piscifactoria, Itàlia és el major productor de caviar del món, seguida de França i la Xina. Aquesta activitat s'estén però també a d'altres països com Uruguai, Israel i, com pots veure en aquesta entrada, fins i tot a Suïssa. Els ous del caviar estan a punt per ser consumits quan l'esturió arriba als 7 anys. Cada femella produeix una mitjana de 2,1 quilos de caviar. Actualment els preus es troben entre 1.000 i 6.000 euros per quilo, segons la qualitat, que pot variar molt segons les condicions de les piscifactories i les espècies d'esturió.

Pots trobar més detalls sobre l'explotació dels esturions en captivitat a Frutigen (Bern), però també sobre la permacultura o agricultura 100% bio a una granja de Gollion (Vaud) a una sèrie que adoro: Taste Hunters, i que va dedicar el seu 4at episodi a Suïssa.

---

Com ja hauràs pogut veure al vídeo, l'interès de l'entrada es troba en l'aprofitament de les fonts termals per a la producció d'esturions, però també de mangues i bananes, en un paisatge insòlit. Altrament, tothom sap on es produeix el millor caviar ecològic del món. Tot i que, sense voler ofendre, possiblement n'hi hagin altres llocs on hom pugui parlar d'una qualitat lligada a un elevat nivell de misticisme religiós.

quan val un arbre del teu carrer?

No és fàcil calcular el valor d'un arbre. Però un grup d'investigadors del U.S. Forest Service i de la U.C. Davis ho han intentat, posant en valor alguns dels seus serveis: estalvi d'energia, emmagatzematge de carboni, absorció de contaminants,  intercepció de la pluja, ... El resultat dels càlculs dels investigadors pels arbres de les ciutats de l'estat de Califòrnia ha estat de gairebé 111 USD de mitjana per arbre.

---

McPherson et al. (2016): Structure, function and value of street trees in California, USA. Urban Forestry & Urban Greening. Volume 17, 1 June 2016, Pages 104–115. Pots fer-te amb l'estudi per 40 USD a Elsevier.

fulles biòniques més eficients que les de les plantes !

He trobat aquest vell vídeo de l'emissió Horizon, de la BBC: The Artificial Leaf - Renewable Energy (2013) per comentar les darreres novetats dels treballs de recerca de l'equip del professor Daniel Nocera, de la Harvard University, publicades el mes passat a la Harvard Gazette.

Conegut amb el nom de 'Bionic Leaf 2.0', el seu equip ha creat una nova i millorada versió d'un sistema que converteix l'energia solar en combustible a una velocitat 10 vegades més eficient que les plantes de més ràpid creixement. Resumint ràpidament, la "fulla biònica" utilitza energia solar per dividir l'aigua en oxigen i hidrogen, i uns microbis modificats genèticament mengen l'hidrogen per convertir el diòxid de carboni en bio-combustible líquid. Per mes precisions et proposo donar un cop d'ull a l'article publicat a la Harvard Gazette, la versió de divulgació publicada per Grist o aquest video de la Harvard University.

Ara per ara, la noticia no sembla haver tingut un gran impacte en el curs de les accions de Tesla Motors al Nasdaq.

the "silver dragon" on the qiantang river

Pots imaginar-te una marea que provoca una ona que pot arribar a tenir 9 m d'alçada i una velocitat de fins a 40 km/h?  Millor li dones un cop d'ull a aquest vídeo i al que fan aquests surfers a la badia de Hangzhou, sobre les aigües del Qiantang. Senzillament impressionant!

sardines millésimées ...

laperledesdieux.com

La segona setmana del mes de Juliol Lluïsa va tornar de Nantes amb un souvenir sorprenent.

Un parell de llaunes de sardines millesimées. Unes sardines que, preparades manualment à l'ancienne, sembla que milloren el seu gust amb el temps. Aquestes sardines es conserven i van millorant el seu gust durant almenys 10 anys! sempre que paris compte de donar-lis la volta a la llauna al menys cada sis mesos, a fi de que estiguin sempre amarades en l'oli.

També va portar uns pots de fleur de sel envasats a Saint-Hilaire-de-Riez i moltes ganes de tornar-hi. Quan ho faci, miraré d'anar-hi!

ciutat salvatge

'Ciutat Salvatge' (punxa per veure el vídeo TV3 a la Carta) mostra la relació de la fauna salvatge amb els éssers humans en els centres urbans. El reportatge es basa principalment en l'estudi del comportament dels senglars, gavines i cotorres argentines a Barcelona però també destaca l'aparició del puma a Los Angeles o la promoció de comunitats d'abelles en ciutats com París (més)

buhos - barcelona s'il·lumina

Comparat amb el vídeo d'abans d'ahir i amb el poblet del que parlava ahir ... veient aquest vídeo m'han agafat ganes de d'entrar a la pantalla de l'ordinador i sortir per l'altre costat per passejar-me pels paisatges del vídeo. 

Coses de viure lluny de BCN !!!

barcelona, a hamlet in new york state

Barcelona, New York, USA

El passat 06.07.2016 estava veient la soporífera primera part del partit Portugal-Gales quan vaig decidir fer zapping i vaig caure a una emissió de la RTS: Chez toi? Chez moi? Una emissió on es tracta d'identificar a un altre país una ciutat que porti el mateix nom que una ciutat suïssa i fer un intercanvi de famílies escollides entre l'una i l'altra, i seguir amb la càmera uns xocs culturals que no sorprenen a ningú.

La ciutat suïssa que van seleccionar era Interlaken, al Berner Oberland. Tot el que puc dir és que si l'equip de producció tenia al cap de buscar les ciutats homònimes als USA, podia haver escollit  Interlaken (New Jersey) o Interlaken (California).  Però finalment van escollir Interlaken (New York) que té la gràcia d'estar entre dos llacs: Cayuga Lake a l'est i el Seneka Lake a l'oest, ambdós en el grup dels Finger Lakes.

Sobre l'emissió en sí ... francament, he vist coses molt més interessants a la meva vida. Ara bé, després de recórrer la zona amb Google Maps i veure una varietat brutal de topònims per a tots els gustos, vaig caure sobre un que va retenir tota la meva atenció: Barcelona, un petit hamlet de la vila de Westfield (New York) a la riba del Lake Erie, del que no sé si va donar el seu nom al far del port o si el va prendre d'ell. Me va fer gràcia que el lloc es presenti com un destí d'escapades romàntiques (Niagara Falls està més lluny, al Nord), de platja i envoltat de vinyes.

Diuen que no saps mai on la vida t'ha de portar. Però, a menys de circular amb l'ajuda d'un GPS xinès sense traducció, jo tinc dubtes de caure mai en aquest paratge. I, francament, també els tinc de que mai siguis tu qui es deixi caure.

Ara bé, si per donar la nota a la feina, mai et passa pel cap d'anar-hi i decideixes no anar a sopar amb els Amish (si te'n vols anar de farra amb els Amish que viuen pels paratges ... mira de seguir els consells que't donen) una passejada pels comentaris que la penya ha anat deixant sobre els hotels, restaurants i cafès de la zona et deixa força clar que has de fer molta atenció amb el lloc on et deixis caure, perquè t'arrisques a trobar-te amb un servei pèssim, un vi infecte i un menjar altament saturat en greixos. I francament, no crec que valgui la pena travessar l'Atlàntic per experimentar sensacions que no tindràs cap problema en trobar a la Costa Daurada. Per ser justos, també he de dir que he trobat comentaris positius de francesos i italians sobre alguns dels restaurants de la zona. Ara bé, com he tingut la mala sort de caure en restaurants francesos i italians que no recomanaria al pitjor dels meus enemics, deixaré aquesta informació entre parèntesis. 

En fi, et deixo fer un tomb pels paratges amb Street View, ja veuràs que no et prendrà massa temps.

mazel tov, 500'000 visites a google+ !!!

Fa poc més de 5 anys va néixer Google+ amb l'objectiu desbancar a Facebook de la seva posició dominant al sí de les xarxes socials. La veritat és que Mark Zuckerberg es va ficar dels nervis i es va implicar en una guerra on tots els cops estaven permesos contra el nou challenger.

Google li va aplanar el camí amb una política de forceps cap els seus usuaris que, de cop i volta, es trobaven amb un compte obligatori a Google+, sense el qual no podien comentar un vídeo a YouTube (no parlem ja de crear un canal), Picasa desapareixia per donar lloc a un Google Photos totalment integrat a Google+ o Hangouts passava pel damunt de la privacitat i es dedicava a difondre el teu status a tots els altres usuaris.

Quan Google es va donar compte de l'error i va independitzar tots aquests serveis, deslligant-los de Google+, el mal ja estava fet. No sé si Facebook va guanyar la guerra, però Google l'havia perdut. I llavors van començar les campanyes inspirades pels nois de Zuckerberg i executades pels seus evangelistes anunciant l'enterrament de Google+ dia si, i dia també. Una campanya que va arribar al seu paroxisme durant 2015.

Al bell mig d'aquesta guerra, que a molts ens recordava les velles batalletes entre els usuaris de WordPerfect i els de Word, els de Apple i els de Windows, ens trobem aquells que mai no hem trobat el nostre lloc ni a Facebook ni a Twitter.

Segurament perquè som uns asocials que no sabem trobar una resposta adequada quan algú ens informa que està amb gent que no coneixem, prenent quelcom que mai consumiríem a un bar on mai no aniríem. També està l'assumpte de com ha crescut la canalla i lo simpàtics que surten a una foto que mai sospitarien que els seus pares enviarien a gent que ells no coneixen de res o, pitjor encara, que esperen no creuar mai més a la seva vida. O la historia d'acceptar com amics a gent que a penes coneixem i que ens odiaran a mort si no ho fem.

Això val pel Facebook, perquè en el cas de Twitter val a dir que alguns no tenim la inspiració necessària per enviar i rebre insults les 24h del dia per gent que s'amaga darrera de pseudònims, des dels que envien texts agressius amb una qualitat d'escriptura deplorable que pretén justificar-se darrera de les limitacions d'un SMS. Gent que si bloqueges pot enviar-te un assassí a sou a casa teva per fer-te pagar cara aquesta ofensa. 

I mentre els evangelistes de Facebook es dedicaven a anunciar la mort de Google+, uns quants vam decidir seguir compartint des d'aquesta plataforma aquells articles, imatges o vídeos que hem trobat interessants: sense tenir en compte els 'likes', si tenim més o menys 'amics' o de si algú se sent obligat a deixar un comentari.

Si que és veritat que aquells que ens hem quedat responem força a la definició que hom fa dels techies. Però tret d'algunes despistades que s'havien equivocat de xarxa social (o potser no), en general he tingut contactes amb gent super interessant que m'ha après moltes més coses de les que sabia abans d'obrir el meu compte.

I com la setmana passada el meu compte a Google+ va superar les 500'000 visites, me quedaré amb el sentiment de que els meus posts també han creat un cert interès entre un bon nombre de gent, i que val la pena seguir compartint amb ells allò que vagi trobant interessant en el futur ... Al menys el temps que duri, perquè Google acaba de fitxar a Chris Poole, fundador de 4chan, com a responsable de Google+ i reconec el meu escepticisme sobre el resultat que pugui tenir aquesta decisió.

---

• Rocambola. (2016): Google+ cumple 5 años, ¿cuál es su futuro? - Rocambola. 28.06.2016 
• Bolton, Doug. (2016): Google Plus reassures users it won't become a 'den of infamy' following hiring of 4chan founder Chris Poole. The Independent. 09.03.2016
• García Martínez, Antonio. (2013): How Mark Zuckerberg Led Facebook’s War to Crush Google Plus - Vanity Fair 07.03.2013. 
• Del Moral, José A. (2012): BBVA y el futuro de Google+ - Alianzo. Blog de Redes Sociales. 13.01.2012

california’s red tide and bioluminescence

Potser que tu també t'hagis llegit les Vint mil llegües de viatge submarí de Jules Verne, i que t'hagi menjat la curiositat per saber de què anava la historia del resplendor nocturn que hom podia observar des del Nautilus. Potser que trobessis una resposta en els Mars d'Ardora i el fenomen de la bioluminescència nocturna de l'aigua del mar.

Però potser que també t'hagis llegit El Club del Amanecer, de Don Wislow (lectura recomanada, merci Hands!) i creguis estar al corrent de tot el que s'ha de saber sobre la costa i la pràctica del surf a San Diego (CA, USA). I que per més que ho intentis recordar, no et vingui a la memòria res sobre el  California’s Red Tide, un fenomen s'ha observat almenys des de 1901 al llarg de les platges de San Diego (CA, USA).


Doncs en el cas de San Diego (CA, USA), sembla que es tracta d'un fenomen que té lloc alguns anys amb temperatures molt altes, preferentment entre abril i agost, que afavoreixen la proliferació de la floració d'una alga que, durant el dia, dona a l'aigua una coloració vermella espessa (el que fa que el fenomen també es conegui amb el nom de marea roja) i durant la nit un oceà brillant.

D'acord amb un biòleg marí anomenat Jorge Ribas, aquest fenomen està relacionat amb la floració d'un fitoplàncton bioluminescent anomenat Lingulodinium polyedrum, que emet llum en resposta a l'estrès: una onada que arriba a la riba, una taula de surf, la pressió d'una petjada, ...

Un fitoplàncton que, en el cas de San Diego (CA, USA) és inofensiu, a diferència d'altres formes de marea roja que hom pot trobar arreu del món i que poden ser tòxiques per a les persones i la vida marina.

Però deixem l'explicació del fenomen de costat i millor ens mirem aquests vídeos al·lucinants.

journalism and memory loss

Els californians de The Watchers han caigut en el parany de no contrastar una noticia recuperada d'un medi a priori fiable. I han presentat les nevades d'aquesta setmana a Suïssa amb aquest comentari: "És molt rar veure la neu per sota de 2'000 m en aquesta època de l'any", recuperat d'un article publicat a SwissInfo. Si haguessin buscat a Google, haurien vist aquest vídeo publicat per EuroNews el Juliol del 2009.

No soc dels que creuen que alguns ecologistes militants de la causa i alguns periodistes sensacionalistes actuen de mala fe, enganyant aquells que creuen en ells. Però estic convençut de que, com deia Balzac,  L’enfer est pavé de bonnes intentions (Honoré de Balzac: La Femme de trente ans, Paris, 1832). Tot i que, per trobar-se al país on es troben, he de dir que els periodistes de  SwissInfo m'han fet molt difícil comprendre que s'hagin oblidat de com funciona el clima del país on viuen.  

Just per acabar, deixeu-me recuperar la noticia tal i com va ser publicada al 24 Heures i afegir que el fenomen d'enguany s'explica per la presència d'una gota freda en altitud que, després de travessar el nostre país, deixarà pas a les temperatures normals de l'estiu.

erupció volcànica i revolució francesa?

Iceland Volcanic Eruptions,
from 1783 to 1784

Una de les coses que més me sorprenen quan escolto parlar del canvi climàtic és que alguns experts comparin les temperatures actuals a quelcom que hom anomena temperatures pre-industrials (1).  Si vas llegir el 4at article de la sèrie: canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? publicat en aquest blog, recordaràs que deia que, abans de la revolució industrial, hauríem de tenir en compte fenòmens dels que rarament hom parla, com ara: l'Òptim climàtic medieval, la Petita Edat de Gel o el Mínim de Maunder. Però se'm va oblidar parlar del més important fenòmen de canvi climàtic del que tenim referències històriques: la fissura del sistema volcànic de  Laki en 1783 (2).

A Islàndia, la fissura de Lakagigar, fa part d'un sistema volcànic centrat en el volcà Grímsvötn i que també inclou el volcà Þórðarhyrna. Una zona de fissures amb 130 cràters en direcció SW-NE que va entrar en erupció des del 8 juny de 1783 fins el 7 de febrer del 1784, i que va vessar 14.3 km3 de lava basàltica, al voltant de 8 milions de tones de fluorur d'hidrogen i 120 milions de tones de diòxid de sofre, que van provocar la mort del 25% de la població d'Islàndia així com la de més de sis milions de persones arreu el món.

Vaig recordar que havia oblidat fer referència a aquest fenòmen veient un vell documental de la BBC que van passar el dissabte 09.07.2016 a Arte-TV: Nuage Mortel (3). Abans de continuar, deixam afegir que si els drets de copyright t'ho permeten, et recomano veure la redifusió del documental els propers 14.07 a les 09h25 o el proper 07.08.2016 11h45 en aquest enllaç: Nuage Mortel.

Tornant al documental afegir que, malgrat la seva importància, aquesta erupció ha rebut un tractament mediàtic molt inferior al que ha tingut des de sempre la del Krakatoa, que va tenir lloc 100 anys més tard. Tot i que, durant vuit mesos, les emissions dels gasos emesos des de la fissura del sistema volcànic de  Laki, van provocar una de les pertorbacions climàtiques i socials més importants de l'últim mil·lenni (4).

Empès pels vents, el núvol tòxic va arribar arreu de l'hemisferi nord. L'efecte hivernacle va fer que l'estiu de 1783 fos un dels més càlids que hom recorda a Europa abans del canvi climàtic: en el cas d'Anglaterra hom va enregistrar les temperatures més càlides abans de les de 1995. Com a conseqüència dels efectes del nuvol tòxic sobre l'organisme (aquest gas reacciona amb la humitat als pulmons produint àcid sulfúric) i sobre les collites (pluja àcida), però també el fred extrem de l'hivern (5) i les inundacions que el van seguir amb el desglaç, hom estima que el fenòmen de la fissura de Lakagigar va provocar almenys 6 milions de morts (6) arreu del món. 

The summer of acid rain. The Economist 19.12.2007

Més enllà d'Europa, la costa est dels Estats Units va patir un dels hiverns més llargs i freds que mai han estat enregistrats, amb temperatures gairebé 5°C per sota de la mitjana. Al Japó va coincidir amb l'erupció del Mont Asama (7) i va provocar una de les tres pitjors epidèmies de fam de la història d'aquest país entre 1783 i 1786, provocant la mort de fins a 1 milió de persones, el que va obligar les autoritats a crear equips per netejar els camins de morts. També cal afegir que, a causa de la interrupció dels monsons, les pluges a la conca del Nil es van reduir en gairebé 1/5, i que a causa de la fam hom va constatar al gener de 1785 que una sisena part de la població d'Egipte havia mort o emigrat.

Segons algunes estimacions, a França, el 5% de la població va morir durant l'estiu del 1783: principalment joves que treballaven als camps, respirant aire que es transformava als seus pulmons en àcid sulfúric sota una calor sufocant.

Finalment, dir que pels autors del documental, l'erupció de Laki podria fins i tot haver accelerat l'arribada de la Revolució Francesa!  Es una hipòtesi interessant, però jo soc més aviat escèptic. Si mai has vist l'obscenitat del luxe del Palau de Versalles o del palau del ministre de Louis XIV, Nicolas Fouquet; si has llegit al Marquis de Sade, o els llibres dels contemporanis del període pre-revolucionari escrits pels autors de la il·lustració ... possiblement estiguis d'acord amb mi en que segurament hi ha factors que expliquen molt millor les causes de la revolució que l'erupció de la fissura de Lakagigar.

---

1. United Nations Framework Convention on Climate Change (UNFCCC) (2011). "Conference of the Parties – Sixteenth Session: Decision 1/CP.16: The Cancun Agreements: Outcome of the work of the Ad Hoc Working Group on Long-term Cooperative Action under the Convention (English): Paragraph 4" (PDF). UNFCCC Secretariat: Bonn, Germany: UNFCCC: 3. "(...) deep cuts in global greenhouse gas emissions are required according to science, and as documented in the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change, with a view to reducing global greenhouse gas emissions so as to hold the increase in global average temperature below 2 °C above preindustrial levels"
   
   What is the reference temperature of "pre-industrial levels"? Quora
2. Wikipedia: Laki
3. Monika KUPPER and Dan WALKER (2006): Nuage Mortel. BBC / Open University
4. Els gasos emesos contenien enormes quantitats de diòxid de sofre; en el seu punt màxim, l'erupció va produir en dos dies les mateixes emissions que la indústria europea actual produeix en un any. Part d'aquestes emissions es van dissoldre en el vapor d'aigua dels núvols creant pluges d'àcid sulfúric. The Economist (2007): The summer of acid rain. The Economist 19.12.2007
   
5. En mitjana, durant 1784 les temperatures van baixar a Europa al voltant de 2 °C per sota dels valors normals durant la segona meitat del segle XVIII (...) A Islàndia van baixar de gairebé 5 °C i va viure el més llarg període de mar glaçat al voltant de l'illa que mai s'hagi registrat. Berlín i Ginebra, a més de 1.300 miles de distància, van baixar de 2ºC per sota del que era normal. Estocolm i Copenhaguen, a poc més de 1.000 miles de distància, van veure baixar les temperatures en més de 3 °C. The Economist (2007): The summer of acid rain. The Economist 19.12.2007
6. Just per situar aquesta xifra en el context de l'època, val recordar que la població de l'Espanya peninsular, segons el Censo de Floridablanca, realitzat entre 1785 i 1787, era de poc més de 10 milions d'habitants.
7. Wikipedia: Mount Asama. Tenmei eruption (1783)

ahir com avui ...

Barry McGuire - Eve Of Destruction (1965)

the wonder years - brian cooper's funeral

El passat 4 de Juliol als USA festejaven l'Independence Day.  I com cada any, aquesta data me recorda una de les millors sèries de TV que mai he vist:  The Wonder Years (ABC 1988-1993 - youtube, wiki). Una sèrie amb un argument d'una humanitat total, en un context històric narrat de manera brillant, i amb un episodi final d'una emotivitat brutal: una lliçó magistral sobre la vida.


I en això estava quan, dos dies després, es va publicar l'Informe Chilcot sobre la Guerra d'Iraq i va recordar-me una seqüència brutal d'un altre dels millors episodis de la sèrie: el funeral de Brian Cooper, el germà de Winnie, mort al Vietnam.



La imatge sempre impactant de la immensitat dels cementiris militars americans i de totes les vides que es van truncar i reposen en ells. La banda de so amb un tema brutal de Buffalo Springfield: For What Its Worth (youtube, wiki).
I finalment, les paraules del sacerdot:

• MINISTER: We live in confusing times, times of change and of disagreement. There are those who will say that Brian Cooper was a man who died defending his country and there are those who will say that he was a child who died in vain!
• NARRATOR: Brian Cooper was the first person I ever knew who wasn't old that died. I guess we all had that moment when we realized that someone who was basically a kid can cease to exist and were never the same after that ...

Just per acabar en un registre diferent, estic segur que si li dones un cop d'ull a aquesta escena recordaràs un actor que, més tard, es va fer molt famós en una altra coneguda sèrie de TV de la NBC.

Potser també valgui la pena donar un cop d'ull a aquest episodi d'una altra sèrie de la NBC que no va acabar de funcionar: Working (youtube, wiki). O aquesta entrevista de la Fox en la que Fred Savage, amb l'egocentrisme propi de la gent de l'espectacle, a penes deixa parlar a Danica McKellar. De totes maneres no importa gaire, perquè tot el que ella podria haver dit ja ho va fer a un munt de films i de sèries de TV, però sobretot al teorema matemàtic del que és coautor i als seus llibres de divulgació de les matemàtiques. Clar que, també podria haver-se estalviat l'aparició en algun clip musical ... però no és res d'altre que una opinió molt personal.

suïssa: agricultura i protecció de la biodiversitat

El dia abans del meu accident, el telenotícies de la RTS presentava aquesta noticia que m'agradaria compartir amb tu per fer-te conèixer un xic millor el país on visc: Les paysans doivent consacrer une partie de leurs terres à la biodiversité.



Aquesta noticia ens parla de la prohibició de la dalla (1) dels prats extensius de la plana abans del 15 de juny, i entre el 1er o el 15 de juliol als de muntanya, així com la restricció de l'ús agrícola del 7% de la propietat agrària, que ha d'estar destinada a la protecció de la biodiversitat. Aquestes directives impliquen que, prats que podrien ser dallats fins a 5 cops per any, només ho puguin ser 1 a 2 cops, i una baixa del rendiment que pot arribar a -75%.

Com et proposo veure a continuació, aquesta baixa del rendiment és coberta des del punt de vista financer pur per les subvencions  federals directes. I, més enllà d'aquest criteri, per una millora no quantificable en la pol·linització, realitzada especialment per les abelles.
  
La protecció de la biodiversitat i les subvencions directes destinades a l'agricultura que l'acompanyen tenen la seva base en la Constitució Federal (2): de manera més precisa al seu article 104 (3), que defineix les línies mestres del rol de l'agricultura pel que fa a la seguretat de l'alimentació dels habitants del país, la seva descentralització i la protecció de la biodiversitat.

Justament, en relació amb la biodiversitat, l'article constitucional estableix que la Confederació ha de completar amb subvencions directes els ingressos dels agricultors per compensar les seves pèrdues.

Si punxes el gràfic de l'esquerra de l'Office fédéral de l'agriculture: Concept et structure du nouveau système des paiements directs (4) pots veure quines son les activitats prioritàries a les que es destinen aquests pagaments directes.

Tornant al tema de la biodiversitat, crec que val la pena donar un cop d'ull a aquest article de l'Office fédéral de l'environnement (OFEV): Stratégie et plan d’action pour la biodiversité (5), que'ns presenta una estratègia de 10 punts definida en 2012 pel Consell Federal.

Finalment, crec que també val la pena donar un cop d'ull a aquest article de l'Office fédéral de l'agriculture (OFAG): Contributions à la biodiversité (6), on podràs comprovar que les sumes invertides per la Confederació son conseqüents amb l'objectiu de l'article 104 de la Constitució Federal.

Espero que ara que ja has tingut l'oportunitat de donar un cop d'ull a l'estratègia constitucional en matèria de biodiversitat i de veure quin és el seu cost en el pressupost federal, entendràs millor el reportatge que la RTS va passar a les noticies de les 19h30 del passat 14.06.2016: Les paysans doivent consacrer une partie de leurs terres à la biodiversité.

---

1. Wikipedia: Dalla
2. La Constitució Federal es presenta així en un preàmbul que segueix emocionant-me cada cop que el llegeixo:  Au nom de Dieu Tout-Puissant! Le peuple et les cantons suisses, conscients de leur responsabilité envers la Création, résolus à renouveler leur alliance pour renforcer la liberté, la démocratie, l’indépendance et la paix dans un esprit de solidarité et d’ouverture au monde, déterminés à vivre ensemble leurs diversités dans le respect de l’autre et l’équité, conscients des acquis communs et de leur devoir d’assumer leurs responsabilités envers les générations futures, sachant que seul est libre qui use de sa liberté et que la force de la communauté se mesure au bien-être du plus faible de ses membres, arrêtent la Constitution que voici ... (https://www.admin.ch/opc/fr/classified-compilation/19995395/201506140000/101.pdf) 
3. Suisse - Constitution Fédérale. Art. 104, pp. 31 https://www.admin.ch/opc/fr/classified-compilation/19995395/201506140000/101.pdf
4. Office fédéral de l'agriculture (OFAG): Concept et structure du nouveau système des paiements directs.
5. Office fédéral de l'environnement (OFEV): Stratégie et plan d’action pour la biodiversité (més informació en els enllaços als documents mencionats en aquesta pàgina)
6. Office fédéral de l'agriculture OFAG. Contributions à la biodiversité.

xina: transports i geopolítica (2/2)

Seguint amb l'entrada d'ahir sobre les inversions en infraestructures de transport projectades per Xina i el seu impacte geopolític, crec que val la pena recordar la recent visita de Vladimir Putin a Xi Jinping. Una visita on, a canvi d'assegurar-se el finançament dels 800 km del tram de la línia d'alta velocitat entre Moscou i Kazan, el president rus va assegurar al lider xinès la no ingerència del seu país als conflictes territorials que Xina té amb Filipines i amb Kazakhstan (1).

Podria afegir que cal no oblidar que el tram entre Moscou i Kazan potser sigui un dels més importants de la línia que ha de connectar en el futur Moscou i Beijing (2). Però també podria afegir que desconec quin és l'interès de Putin en una eventual enemistat amb Kazakhstan: un país del que depèn la industria espacial del seu país i que fa transitar per Rússia una bona part de les seves exportacions en hidrocarburs. Però tot el que puc dir és que la política internacional fa temps que ha deixat d'interessar-me. 

Tornant als aspectes més interessants del challenge de la construcció de les noves rutes ferroviàries, cal dir que els enginyers xinesos estan treballant en una nova generació de trens d'alta velocitat: més ràpids i capaços de superar un dels grans problemes que trobaran al seu traçat, les diferències en l'ample de via, no solament entre l'ample de via rus de 1520 mm i el de 1435 mm de l'ample de via xinès (3):

While China, Iran and Turkey use 1,435 mm standard gauge tracks, Russia's tracks are currently gauged at 1,520 mm, India's and Pakistan's tracks are 1,676 mm gauge, the tracks covering an area from Bangladesh east to Vietnam and south to the tip of the Malay Peninsula are 1,000 mm gauge with some dual gauge track near the China-Vietnam border and within Bangladesh, and tracks in Indonesia and Japan are 1,067 mm gauge. (...) The new and existing track from Akhaura near India-Bangladesh border to India-Myanmar border is being converted to 1,676 mm (5 ft 6 in) under Project Unigauge of Indian railways.

Potser sigui perquè l'ample de via rus és el mateix que l'espanyol i que l'ample de via xinès és el mateix que l'europeu. I potser sigui perquè ja fa temps que, amb el Talgo, es va trobar la millor manera de resoldre aquest problema. Potser sigui per tot això que la penya de Next Big Future (3) acompanyi el seu article amb un vídeo sobre el funcionament del sistema utilitzat pel Talgo i el descrigui amb el nom de: European System for Variable Gauge Rail.

---

1. CHEN Yurong (2016): China, Russia carry a world of hopes. China Daily Europe, 24.06.2016
2. Rusia Today (2016): China to build 400km/h train for Russia's high-speed railway. Rusia Today. 06.06.2016; Next Big Future (2016): More China Russia infrastructure and resource deals and new China investments and projects in Pakistan and Indonesia, Next Big Future 21.06.2016
3. Next Big Future (2016): China developing faster high speed trains with adjustable wheels for different gauges from China to Europe. Next Big Future. 05.06.2016

xina: transports i geopolítica (1/2)

El passat 02.06.2016, The Economist publicava a la seva rubrica de política internacional un article molt interessant sobre la geopolítica de les inversions en energia i infraestructura de transport de la Xina i el seu impacte potencial en l'economia mundial: China’s foreign policy could reshape a good part of the world economy (1).

Aquest article és una descripció actual de l'estat d'un procès que ja he comentat abans en aquest blog (2) i en la que val la pena destacar que, en relació a la inversió de l'equivalent en dòlars actuals dels 130'000 milions que va representar el Pla Marshall (3), les autoritats xineses estan parlant d'invertir 4 bilions de dòlars en les infraestructures destinades a connectar el seu país a través de les noves "Rutes de la Seda" que pots trobar en la imatge que acompanya aquesta entrada.

Ara per ara però, The Economist ens parla de 900 projectes en curs, per valor de 890 milions de dòlars. Es una inversió important, però molt lluny encara de les xifres del Pla Marshall. Altrament l'article destaca també que Xina haurà de ballar amb uns països on regna un alt grau de corrupció i amb d'altres que veuen amb molt de recel el seu expansionisme hegemònic.

Just per la petita anècdota, en el disseny geopolític que'ns presenta The Economist, no surt cap corredor ferroviari ni cap port de la Mediterrània Occidental que se'ns han presentat com destinats a convertir-se en els més importants d'Europa. Tot el que puc dir és que la infografia que'ns presenta l'article de The Economist no sembla estar en contradicció amb una noticia que vaig llegir recentment a China Daily (4).

---

1. The Economist. (2016): Our bulldozers, our rules. China’s foreign policy could reshape a good part of the world economy. The Economist. 02.06.2016 
2. veure en aquest blog: la nova ruta de la seda ... (25.08.2013) o china: geopolitical of high-speed trains (25.08.2014)
3. Wikipedia: Pla Marshall.
4. Zhong Nan (in Shanghai, China Daily, 2016): COSCO takes 35% stake in terminal of Rotterdam. China Daily, 13.05.2016