Showing posts with label artificial intelligence. Show all posts
Showing posts with label artificial intelligence. Show all posts

Wednesday, April 9, 2025

límits de la tecnologia o tecnologia sense límits?

Blade Runner - Test Voight-Kampff


Ahir, a la sala d'observació de l'hospital on m'acabaven d'intervenir, mentre navegava sense rumb amb el meu mòbil, vaig descobrir una notícia que em va despertar de cop, abans de tornar a ensopir-me.
Honestament, tenia cables per tot arreu, estava mig K.O. i vaig llegir la notícia a una pàgina de geeks (1) que m'agrada visitar per descobrir cada dia fins on han arribat els límits de l'absurd. 
Quan m'he llevat aquest matí, he recordat aquella notícia. He obert el meu ordinador per confirmar que no es tractava d'un fake: l'he trobat publicada amb tot luxe de detalls a les pàgines de CNBC (2).

Just per entrar a fons en el tema, li he demanat a CoPilot que em resumeixi l'article de CNBC en català i menys de 100 paraules. Amb algunes correccions personals, aquest és el resultat:
L'article explica l'existència de falsos candidats a ofertes de treball publicades a la xarxa. Aquests candidats utilitzen eines d'IA generativa per crear falses identitats amb historials laborals (CV), falses fotos d'identitat, documentació falsa, etc.  També per generar les respostes adequades durant les entrevistes online.

Si alguns experts han alertat recentment d'un augment massiu d'aquests casos, segons Gartner, el 2028, 1 de cada 4 candidats responent a les ofertes de treball publicades a la xarxa, podria ser un fals candidat. Aquest fenomen suposa enormes riscos per a les empreses. En particular les empreses dedicades a la ciberseguretat i a les criptomonedes són especialment vulnerables.
Just per aprofundir una mica més el tema, li he ofert un cafè virtual a CoPilot i hem seguit uns minuts més amb la xerrada:
La tecnologia darrere de les identitats generades per IA combina diverses eines avançades. Principalment, utilitza models generatius d'aprenentatge profund, com ara GANs (Generative Adversarial Networks), que creen imatges realistes de cares humanes. Aquests models s'entrenen amb grans quantitats de dades reals per aprendre patrons i generar contingut nou que sembli autèntic.

Per a textos, s'utilitzen models de llenguatge com GPT, que poden escriure biografies, experiències laborals o respostes a preguntes. També es poden utilitzar deepfakes per modificar vídeos o àudios, fent que una persona sembli o soni com algú altre. Aquesta combinació permet crear identitats falses molt convincents.

  1. Wikipedia: geek [en] [fr] [es] [ca]
  2. Hugh Son : Fake job seekers are flooding U.S. companies that are hiring for remote positions, tech CEOs say, CNBC, 08.04.2025

Friday, October 18, 2024

the ghost of johnny cash

Thomas Gabriel Official - Folsom Prison Blues (Live at Cash Cabin with Justin Johnson and John Carter Cash), YouTube, 05.09.2023


Fa molts anys, la descoberta de Johnny Cash (1) em va inocular una passió per la música country i el bluegrass que mai m'ha abandonat al llarg de la meva vida.

Durant molts anys vaig creure que ningú podria igualar aquella veu increïble i la vida tràgica que amagava. Johnny Cash ens va deixar quan tenia 71 anys, el 12 de setembre de 2003. Hi ha qui diu que a causa d'unes complicacions relacionades amb la seva diabetis. Hi ha qui diu que va morir de tristesa, quatre mesos després de la mort de la dona que tant el va estimar al llarg de la seva vida: June Carter.

Un any abans de la seva mort, Johnny Cash va enregistrar pel seu darrer àlbum un tema preciós: Hurt, una versió del tema original d'una banda de rock industrial: Nine Inch Nails, però amb una lletra políticament més correcta. 

Johnny Cash - Hurt, YouTube, 13.09.2019

El temps va passar i, de tant en tant, anava mirant per YouTube per veure si algú havia publicat la remasterització d'algun tema de Johnny Cash. Va ser així que un dia vaig descobrir a Thomas Gabriel (3), a qui pots veure al vídeo amb què he obert el post d'avui.

També vaig descobrir, massa tard però, a Jesse Morris (a.k.a. Punk Rock Johnny Cash), qui havia començat a tocar a les estacions de metro de San Francisco i va donar fi als seus problemes d'addicció a les drogues suïcidant-se en aquesta ciutat un 06.11.2011 (4).

Jesse Morris: Sunday Morning Coming Down, YouTube, 06.09.2011

Més tard vaig fer la descoberta d'un artista anomenat The Ghost of Johnny Cash que, quan el sents, et demanes si no és realment Johnny Cash. Com molts altres, les meves recerques per identificar qui es trobava darrere d'aquell nom van ser infructuoses. Més endavant vaig veure que es va presentar amb un nom que molts van identificar com un àlies: David Radcliffe. Finalment, aquest nom es va presentar a LinkedIn, va obrir una Home page, va canviar el seu canal YouTube i va obrir un compte a Open Spotify (5). 

Alguns dels temes publicats estan fets seguint el seu estil "Ghost of Johnny Cash", altres seguint el seu propi estil. Sobre el primer, hi ha qui afirma que és un imitador de la veu de Johnny Cash, però també hi ha qui afirma que el resultat dels temes és producte de la utilització de tecnologies Deepfake AI.

Honestament, no ho sé. Probablement tothom té una part de raó. Només puc dir que, quan vaig sentir la seva versió de The Sound of Silence amb la veu de Johnny Cash, vaig pensar que, després de la de Disturbed, era una de les millors versions que mai havia sentit d'aquest vell tema de Paul Simon

David Radcliffe: The Sound of Silence -Disturb - Ghost of Johnny Cash, YouTube, 13.10.2022
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

  1. Wikipedia: Johnny Cash [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Hurt (Nine Inch Nails song) [en] [fr] [es] [ca]
  3. Thomas Gabriel: Home page || YouTube || Twitter || Instagram || FaceBook
  4. Jesse Morris: Wikipedia
  5. David Radcliffe: Home page || YouTube || Open Spotify || LinkedIn

Sunday, May 12, 2024

intel·ligència artificial i alarma social

Bloomberg Originals - How Internet Sleuths Can Find Your Exact Location by a Single Photo, YouTube, 08.03.2023
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Segurament has utilitzat Google StreetView més d'un cop. Més enllà de la seva utilitat per orientar-te a una ciutat que no coneixes gaire, també és una eina que et permet viatjar gairebé arreu del món sense moure't de casa.
A un post que vaig publicar el juny del 2020 et deia que, sovint m'agradava passejar-me amb Google StreetView pels carrers d'Ushuaia (Argentina), una ciutat que es troba a l'extrem austral de Sud-amèrica. Un viatge que començava gairebé sempre a l'aeroport, seguint el passeig Roque Sánchez Galdeano fins a la vila.
En aquell post (1) et parlava d'un joc: GeoGuessr, que comença deixant-te a un lloc del món escollit a l'atzar, i has d'identificar on et trobes el més ràpidament que puguis, desplaçant-te amb Google Street View i analitzant les informacions que vas recollint visualment: paisatge, vegetació, llengua i topònims dels panells de senyalització, matrícules dels cotxes, etc.

En desembre del 2023, tres estudiants de la Stanford University (California, USA) es van inspirar en aquell joc per desenvolupar una aplicació d'intel·ligència artificial que afirma poder geolocalitzar un individu a partir d'una foto, independentment del lloc del món on aquesta s'hagi fet, gràcies als elements visibles al voltant o al rerefons de la imatge, que el sistema creuarà amb el contingut de la informació de les aproximadament 500.000 imatges emmagatzemades per Google Street View.

Alguns articles publicats a la premsa (2) afirmaven que aquest sistema d'intel·ligència artificial, PIGEON (abreviació de Predicting Image Geolocations), havia demostrat unes capacitats impressionants: en el 95% dels casos, endevinava el país on es va fer la foto i podia oferir una precisió d'uns 40 km sobre la ubicació exacta. Seguien amb uns paràgrafs destinats a crear alarma social sobre la intromissió d'aquest sistema en les nostres vides privades. Finalment, hom ens deia que, davant d'aquesta alarma, els tres estudiants van preferir no oferir el seu projecte com a codi obert per tal d'evitar un ús maliciós.

En primer lloc dir que, personalment, una precisió d'uns 40 km sobre la ubicació exacta d'una foto no em sembla suficient per crear un risc en la vida privada de ningú. En segon lloc, recordar que hi ha un senyor autodidacta que corre per YouTube, que és dona a conèixer com @josemonkey, que es dedica a localitzar gent a partir d'una imatge i té uns quants vídeos on explica la metodologia que segueix per fer-ho: mètodes coneguts de geolocalització i quelcom que hauries de conèixer, l'OSINT.

Com no estic molt segur que els periodistes de qui et parlava hagin sentit mai parlar de l'OSINT, deixa'm compartir unes definicions tallades a cop de destral que, si tens el temps i les ganes, et proposo ampliar amb la lectura dels articles que li dedica Wikipedia (3).
Tant per la Intel·ligència Nacional com pel Departament de Defensa dels EUA, OSINT (abreviació d'Open source intelligence) es defineix com "la intel·ligència produïda a partir d'informació disponible públicament que es recull, s'explota i es difon de manera oportuna a un públic adequat amb el propòsit d'abordar un determinat requisit d'intel·ligència." Per l'OTAN, és la intel·ligència "derivada d'informació disponible públicament, així com d'altres informacions no classificades que tenen una distribució o accés públics limitats".
Davant de l'eventualitat que les competències que el senyor @josemonkey et presenta als seus vídeos no t'acabin de fer el pes, sempre pots visitar les pàgines de l'Institut de Formació Contínua-IL3 de la Universitat de Barcelona per confirmar l'interès de l'OSINT (4): com a mínim, coneixeràs l'existència d'algunes eines que probablement no coneixies abans.

O encara millor, per 4.770 €, pots inscriure't a un Master en Behavioral Data Science (5) on també t'aprendran algunes coses interessants. Tanmateix, després de veure la presentació d'aquest màster a YouTube, potser t'interessi més seguir una formació professional de Tècnic en Instal·lacions Elèctriques i Automàtiques (a.k.a. lampista) i muntar el teu propi negoci.

Institut de Formació Contínua IL3 - Master Behavioral Data Science IL3-UB, YouTube, 21.02.2022

Ara seriosament (de veritat creus que parlava de broma?). Geolocalitzar una foto pot ser fàcil. Ho pots comprovar al vídeo de Hannah Fry amb què he obert el post d'avui. Hannah, que és matemàtica, et dona algunes pistes sobre el que podria ser un procés intuïtiu de geolocalització.

Tanmateix, si has participat en alguna videoconferència amb Teams o Zoom amb gent que té com a rerefons del vídeo un munt de roba acumulada damunt d'una cadira i amb un llit per fer, o amb algú que té com a rerefons del vídeo la imatge d'una solitària platja del Carib amb palmeres i aigua turquesa, no descarto que puguis acabar trobant un xic fora de lloc les explicacions de les tècniques de geolocalització que ens explica Hannah.

En realitat, hi ha mètodes molt més senzills per geolocalitzar una foto. Segurament no és el teu cas, però segur que saps d'algú que fa fotos i les puja de manera immediata a Instagram o a FaceBook sense desactivar prèviament l'opció que guarda les coordenades GPS del lloc on ha fet la foto. Jo, per exemple, ho he fet algunes vegades.
A més, crec que val la pensa recordar que, en les propietats de la foto que has pujat, estan enregistrades, el model del telèfon, l'hora en què has fet la foto (eventualment també l'hora a què l'has modificat), i un munt d'informacions lligades als paràmetres de la càmera del mòbil.

Però resulta que el mòbil va indicant constantment a les antenes de telefonia la seva posició per poder localitzar-lo si algú fa una trucada. I les companyies de telefonia de la majoria de països, com per exemple Espanya (6), estan obligades a guardar aquestes dades (la posició, entre altres) durant molt de temps, per cedir-les a agents que comptin amb una ordre judicial, o no, segons la legislació de cada país.

Encara que hagis desactivat la teva posició en les informacions que guardarà la teva foto. L'hora en què la vas fer es pot creuar fàcilment amb quina era la teva posició a aquella hora que està enregistrada per les companyies de telefonia.
Just un apunt sobre el tema de l'alarma social que estan creant les notícies relacionades amb l'ús de les aplicacions lligades a la intel·ligència artificial.
Abans de caure en la paranoia i d'embolicar el mòbil amb paper d'alumini, crec que valdria la pena pensar en totes les aplicacions que has instal·lat. Per començar, el directori d'adreces i la teva agenda. Podem seguir amb les aplicacions que ens envien un codi que ens permet accedir a les coordenades bancàries, a les nostres assegurances o al nostre compte Windows amb Microsoft Authenticator. Els sistemes de pagament de l'estil d'Apple Pay, Google Pay, Samsung Pay, o les targetes de dèbit o de crèdit integrades als mòbils. No tinc ni idea de si a Espanya ja és possible tenir el carnet d'identitat i el carnet de conduir al mòbil, però hi ha països on ja es pot fer (7). També sé de gent que té el codi d'accés al seu apartament al mòbil. Etc., etc.

I ara s
í. És el moment de demanar-nos quin és l'interès que s'amaga en crear alarma social amb la intel·ligència artificial, sense dir res sobre el que és obvi. Gairebé tots els aspectes de la teva vida privada estan emmagatzemats al teu mòbil i el seu contingut es troba emmagatzemat, per casos de pèrdua, en uns servidors que potser es troben al país on resideixes, o potser no. I tu ets qui ha alimentat i actualitza tota la informació que tens al teu mòbil.
Del que hom parla més aviat poc, és que si un dia el teu mòbil es trenca, el perds, te'l roben ... Pots passar en pocs segons al nivell més baix de la invisibilitat i de la indigència, desapareixent completament dels radars de la societat de la qual creies fer part un moment abans.
Sense aquest mòbil que fins ara t'identificava, serà difícil contactar amb amics i familiars que puguin ajudar-te a sortir del tràngol (no hi ha cabines, tampoc recordes els seus números de telèfon). Identificar-te (des d'on?) a cap servei bancari o altre, sense passar per un formulari i/o un codi de seguretat, que enviaran a un telèfon que ja no tens, per resoldre un problema que no sempre està previst. O, si els teus documents d'identitat es troben al teu telèfon, identificar-te a una oficina, si en trobes una amb éssers humans.
Segurament acabaràs per trobar una solució. Però, durant unes hores, o uns dies, hauràs desaparegut de la societat. I aquí sí que hi ha motius per crear alarma social. Si m'ho permets, tota la resta, no són res d'altre que carallotades.


  1. Veure Geoguessr - detectiu en geografia, publicat en aquest blog el 30.06.2020
  2. Per no mencionar tots els articles que vaig llegir sobre el tema, et passo dos de lectura ràpida. Frank Landymore: Scary AI Can Look at Photos and Figure Out Exactly Where They Were Taken, Futurism, 20.12.2023 || Victoria Beurnez: A partir d'une simple photo, cette intelligence artificielle peut vous géolocaliser instantanément, BFM TV, 20.12.2023
  3. Wikipedia: OSINT [en] [fr] [es] [ca]
  4. OSINT: qué es y técnicas más usadas. Institut de Formacio Continua-IL3, Universitat de Barcelona, 05.10.2022
  5. Máster en Behavioral Data Science. Institut de Formacio Continua-IL3, Universitat de Barcelona (https://www.youtube.com/watch?v=1Y3qF3okHOg)
  6. Wikipedia: Ley de retención de datos
  7. France Identité || La question du jour. Le permis de conduire sur le téléphone portable : est-ce une bonne idée ?, Le Courrier de l'Ouest, 14.02.2024

Tuesday, January 30, 2024

santiago bilinkis - sobre la tecnologia

TEDx Talks: Inteligencia artificial: el riesgo del sedentarismo cognitivo | Santiago Bilinkis | TEDxRiodelaPlata, YouTube, 21.12.2023


En novembre del 2023, navegant per Twitter, vaig veure un fil que em va cridar l'atenció. L'havia publicat en Josep M. Mainat i donava consells sobre programari d'intel·ligència artificial.

Més enllà de la curiositat per descobrir una afició que no coneixia d'en Mainat, el fil no em va interessar gaire fins que vaig arribar a la rèplica que li va deixar un senyor de Salou que respon al nom de @ernest7321. Va ser gràcies a ell vaig descobrir a Santiago Bilinkis, de qui no havia sentit parlar mai abans.

Podria afegir un munt de coses sobre les quals el vídeo de Santiago Bilinkis m'ha fet reflexionar. Però crec que és millor deixar el post així i que cadascú que el vegi en tregui les seves pròpies conclusions.

Abans de tancar el post, deixa'm afegir però que em sembla que el vídeo de Bilinkis pot ser un excel·lent complement al vídeo de Carl Sagan que vam veure fa uns dies (1).

Tenim un problema amb l'ús que estem fent de la tecnologia i, més d'hora que tard, l'haurem de resoldre.


  1. Veure Carl Sagan - His last interview (1996), publicat en aquest blog el 26.01.2024

Wednesday, January 24, 2024

intel·ligència artificial: l'empremta ecològica

Bloomberg Quicktake - What the AI Boom Means for Carbon Emissions, YouTube, 15.03.2023


El vídeo de Bloomberg amb què he obert el post d'avui ens parla de la relació entre el boom de la intel·ligència artificial i el de la seva empremta ecològica.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.
Tres mesos després de la publicació d'aquest vídeo, Maanvi Singh publicava un article a The Guardian (1) on parlava del secretisme de les empreses tecnològiques sobre la quantitat d'energia i aigua necessàries per entrenar els programes d'intel·ligència artificial.

Per trencar amb aquest secretisme l'autor va estimar que el millor era fer-li la pregunta directament a ChatGPT (2):
  • Quanta energia consumeixes?
  • Com a model de llenguatge d'IA, no tinc presència física ni consumeixo energia directament. El consum d'energia associat a les meves operacions està relacionat principalment amb els servidors i la infraestructura utilitzats per allotjar i executar el model.
La mateixa pregunta a Google Bard (3) va rebre una resposta un xic diferent:
  • La meva empremta de carboni és zero. Preguntat per l'energia consumida en la seva creació i entrenament, Google Bard va donar una resposta més "honesta": Aquesta informació no és de domini públic.
El resultat de les converses de Maanvi Singh amb ChatGPT i Google Bard em van recordar molt a la que va tenir Ripley amb l'ordinador Mare, que controlava el vaixell espacial Nostromo al film Alien (4).

WW Movie Clips - Alien (1979) - Ripley learns the truth from Mother, YouTube, 23.02.2023

Com, pel que sigui, la intel·ligència artificial no estava en condicions de poder donar les respostes esperades, Alex de Vries va decidir ocupar-se personalment de trobar les respostes i les va compartir a un article publicat a principis del mes d'octubre (5):
Al llarg del 2022 i el 2023, la intel·ligència artificial (IA) ha estat testimoni d'un període d'expansió ràpida i una aplicació extensa i a gran escala (...) Aquest desenvolupament accelerat genera preocupacions sobre el consum d'electricitat i l'impacte ambiental potencial de la IA i els centres de dades. En els darrers anys, el consum d'electricitat del centre de dades ha representat un 1% relativament estable de l'ús global d'electricitat, excloent la mineria de les criptomonedes. Entre el 2010 i el 2018, el consum global d'electricitat dels centres de dades podria haver augmentat un 6%.
Source: Nextplatform. Datacenter Becomes Nvidia’s Largest Business

El mateix dia de la publicació de l'article d'Alex de Vries, Delger Erdenesanaa resumia algunes de les seves conclusions a un article publicat al The New York Times (6):
De Vries va trobar una manera d'estimar el consum d'electricitat mitjançant les vendes previstes de servidors Nvidia A100, el maquinari que utilitzarà el 95% del mercat de la IA. Uns servidors que són unes veritables bèsties energívores. Va començar amb una projecció recent de Nvidia per a la fabricació d'1,5 milions d'aquests servidors fins al 2027, i va multiplicar aquesta xifra pel consum elèctric d'aquests servidors: 6,5 kW pels servidors DGX A100 de Nvidia, i 10,2 kW per als seus servidors DGX H100.

Basant-se en la hipòtesi que Nvidia tindrà la capacitat industrial per a produir els processadors que equipen aquests servidors, De Vries estima que l'any 2027 els servidors d'IA podrien consumir entre 85 i 134 TWh anuals. Això és equivalent al consum de l'Argentina, els Països Baixos o Suècia en un any, i representa al voltant del 0,5% del consum mundial actual d'electricitat.

Depenent de si els centres de dades obtenen la seva energia de combustibles fòssils o de recursos renovables, l'electricitat necessària per fer funcionar la IA podria doncs augmentar les emissions de carboni.

En qualsevol cas, el secretisme dels editors del programari de la intel·ligència artificial té els dies comptats, car totes les grans empreses que fan negocis a Califòrnia, incloses les empreses intensives en IA com OpenAI i Google, hauran de ser molt més transparents sobre els riscos i els impactes ecològics que poden provocar, en virtut de dues lleis de divulgació de l'empremta climàtica que es van aprovar el passat mes d'octubre. Aquest és també el cas de la Unió Europea, que el 2021 ja va emetre una normativa similar que ordenava a les empreses revelar les seves emissions de carboni
.
Just un apunt final a l'estudi d'Alex de Vries. Com l'autor afirma al seu article, les seves estimacions no tenen compte del fet que bona part de l'electricitat consumida pels processadors dels servidors es transforma en calor als centres de dades. Com hem vist anteriorment en aquest blog, aquestes naus immenses de servidors necessiten quantitats enormes d'energia i aigua per assegurar la seva refrigeració (7) (8).

En desembre del 2023, Melissa Heikkilä publicava un article al suplement d'intel·ligència artificial de la MIT Technology Review (9). Presentava els resultats d'un estudi realitzat per investigadors de la startup d'IA Hugging Face i de la Carnegie Mellon University (10) que calculava l'energia necessària per l'ús d'un model d'IA per a la realització de diferents tasques, amb l'objectiu d'ajudar a prendre decisions informades sobre com utilitzar la IA d'una manera més respectuosa amb el planeta.

L'equip va analitzar l'energia consumida per les 10 tasques més populars de la IA, com ara la resposta a preguntes, la generació de text, la classificació d'imatges, la creació de subtítols i la generació d'imatges. Els experiments es van dur a terme amb 88 models diferents. Per a cadascuna de les tasques, com ara la generació de text, l'equip va executar 1.000 indicacions i va mesurar l'energia utilitzada amb una eina que va desenvolupar, anomenada Code Carbon, que mesura l'energia que consumeix un servidor mentre executa un model. L'equip també va calcular l'energia consumida per vuit models generatius, que van ser entrenats per fer diferents tasques.

Per fer ras i curt, l'equip va confirmar que l'ús de grans models generatius per crear publicacions consumia molta més energia que l'ús de models de la IA adaptats a tasques específiques. Per exemple, utilitzar un model generatiu per classificar les crítiques de pel·lícules segons si són positives o negatives consumeix unes 30 vegades més d'energia que utilitzar un model creat específicament per a aquesta tasca. La raó per la qual els models de la IA generativa utilitzen molta més energia és que intenten fer moltes coses alhora, com ara generar, classificar i resumir text, en lloc d'una tasca única, com seria la classificació.

Tant l'article de Melissa Heikkilä com l'estudi de l'equip de Luccini mereixen una lectura pausada per tenir més detalls, i et recomano trobar un moment per llegir-los si el tema t'interessa i tens temps i ganes per fer-ho.

Altrament, deixa'm afegir que l'equip de Luccini espera que el seu treball encoratgi la gent a ser més eco-conscient quan utilitzi la IA generativa i opti per models més especialitzats i menys intensius en consum d'energia. Jo tinc grans dubtes sobre el resultat. Ara bé, també hi ha qui diu que estudis com el de l'equip de Luccini ens ajuden a fer que les empreses siguin més responsables sobre l'ús d'energia i les emissions, car la responsabilitat legal caurà en les empreses que estan creant els models i n'obtenen els beneficis.

Estic segur que, a la imatge de les respostes de l'ordinador Mare del Nostromo, enllà on no arribi la consciència ecològica de les empreses tecnològiques i la dels usuaris, l'accés a la potència de la IA generativa s'acabarà limitant pel comú dels mortals, obrint l'accés del seu potencial només a "oficials científics" de l'estil d'Ash, l'androide del primer film d'Alien (4). Si més no, per raons de seguretat, davant dels riscos potencials de l'ús de l'IA que en puguin fer els ciberdelinqüents.
La IA està jugant un paper més important en la ciberseguretat, però els dolents poden beneficiar-se més
Artificial intelligence is playing a bigger role in cybersecurity, but the bad guys may benefit the most


  1. Maanvi Singh: As the AI industry booms, what toll will it take on the environment? The Guardian, 08.06.2023
  2. Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂  (1/3), publicat en aquest blog el 13.12.2023
  3. Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂  (3/3), publicat en aquest blog el 14.12.2023
  4. Wikipedia: Alien [en] [fr] [es] [ca]
  5. Alex de Vries: The growing energy footprint of artificial intelligence, Joule, Volume 7, ISSUE 10, P2191-2194, October 18, 2023. DOI:https://doi.org/10.1016/j.joule.2023.09.004
  6. Delger Erdenesanaa: A.I. Could Soon Need as Much Electricity as an Entire Country, The New York Times, 10.10.2023
  7. Veure Big Data Centers and Electricity Network, publicat en aquest blog el 26.10.2021
  8. Veure Data Centers hit by Energy Prices, publicat en aquest blog el 18.09.2022
  9. Melissa Heikkilä: Making an image with generative AI uses as much energy as charging your phone, MIT Technology Review, 01.12.2023
  10. Alexandra Sasha Luccioni et al: Power Hungry Processing: Watts Driving the Cost of AI Deployment?, arXiv:2311.16863v1 [cs.LG] 28 Nov 2023

Wednesday, December 20, 2023

corea del nord i la intel·ligència artificial

Friday, December 15, 2023

intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂ (3/3)

Source: The Sidney Morning Herald


El passat dimecres vaig compartir amb tu el resultat d'una feina que li vaig demanar fer a ChatGPT (1). Li demanava d'escriure un article de divulgació d'un màxim de 500 paraules que expliqués quin era l'estat del coneixement sobre la captura de CO₂ a les closques de les ostres. L'article hauria d'incloure informació sobre altres mol·luscs que també poden acumular quantitats importants de CO₂ a les seves closques.

L'endemà vaig publicar un nou post (2) on compartia amb tu el resultat a la mateixa qüestió obtingut amb Microsoft Copilot (3). Deixant de banda la qualitat de la resposta, vaig dir-te que el que més em va agradar de Microsoft Copilot va ser que em presentava informacions actuals, no limitades en el temps com a la versió gratuïta de ChatGPT. Però encara em va agradar molt més que, al final de la seva resposta, hi havia una referència de les fonts on havia anat a trobar les informacions amb què havia elaborat l'article.

He sentit a molta gent opinant sobre si ChatGPT és millor que Microsoft Copilot i el seu contrari. En cas que no ho sàpigues, els diners amb què es finança el desenvolupament d'ambdós productes surt del mateix lloc. Així, a principis del 2023 El País ens publicava aquest titular: Microsoft invertirà 10.000 milions d'USD a l'empresa de ChatGPT per impulsar la intel·ligència artificial. El gegant tecnològic reforça la seva aliança amb OpenAI, de la qual ja era soci de referència (4).

Ahir també t'explicava que la versió gratuïta de ChatGPT utilitza GPT versió 3.5 i la versió de Microsoft Copilot amb què vaig fer el test, utilitzava GPT versió 4.0 Turbo (5).

Ara deixa'm afegir que Microsoft publica a les seves pàgines una explicació ja antiga, molt bàsica, sobre altres diferències entre ambdós productes (6). Tot és un xic més complex que el que diu l'article, i tot avança tan ràpidament que el que hom escriu avui pot ser obsolet demà. Així que, si vols saber-ne més i més actualitzat, et proposo que busquis més informació a ... Google. En tot cas, l'article de Microsoft té un paràgraf que hauria de retenir tota la nostra atenció:
A diferència d'un motor de cerca, ChatGPT no té la capacitat de buscar a Internet i potser que no tingui la informació més actualitzada per extreure-la. Això pot deixar un marge d'error o «sense sentit» a les respostes, per la qual cosa és important revisar i editar la informació que ChatGPT proporciona. Com totes les eines d'intel·ligència artificial basades en xat, és possible haver de seguir un procés de prova i error, buscant quines són les preguntes que millor s'adapten a les respostes que es busquen.
Tanmateix si, com en el cas de Microsoft Copilot, coneixes les fonts on ha trobat les informacions contingudes a la seva resposta, és més fàcil comprovar quina és la seva pertinència i quina és la precisió amb què Microsoft Copilot les ha integrat al text. Fer el mateix amb ChatGPT -ho dic per haver-ho experimentat- pot consumir hores i donar moltes sorpreses sobre les fonts que ha consultat per elaborar la seva resposta.

Tornant a l'article de Microsoft, recordem aquell paràgraf on, honestament, reconeix que ChatGPT no té la capacitat de buscar a Internet i potser que no tingui la informació més actualitzada per extreure-la. Qui si que sap buscar a Internet informacions actualitzades, ho fa des de fa molts anys, i ho segueix fent molt bé és Google i el seu motor de cerca, de lluny més potent que el de Microsoft Bing. El cas és que Google també té una eina d'intel·ligència artificial en fase experimental que avui m'agradaria proposar-te utilitzar: Google Bard.

Amb l'objectiu de comparar el que és comparable et proposo que punxis aquest enllaç a Google Bard, que et connectis amb el teu compte Google i entris a la zona de preguntes del seu xat el mateix enunciat que vaig entrar pel test dels altres productes:
I'd like to ask you to write a divulgation article with 600 words maximum. This article must deal with the January 2022 knowledge of CO2 capture in oyster shells. This article should include information about other molluscs that can also accumulate significant amounts of CO2 in their shells.
I quan obtinguis la resposta, entra aquest enunciat:
Can you translate your answer into Catalan?
Just recorda que la versió de Google Bard amb la que estàs fent el teu test no és res d'altre que una versió en fase experimental i que, en l'estat actual, li queda força camí per recórrer per arribar al nivell dels altres productes. Però, sabent quina és la potència del motor de cerca de Google, seria incomprensible que, més aviat que tard, aquest producte no arribi a competir amb força amb els altres que hem vist.

Això dit, seria estúpid per la meva part no recordar que a Google són capaços tant de fer coses realment revolucionaries, com de deixar penjats als seus usuaris sense una explicació plausible. Els exemples són nombrosos però, de tots ells, el més incomprensible de tots els que conec és l'abandonament del projecte Google Glass.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.
Jerad Hill Tech: Google Glass 10 Years Later, YouTube, 11.05.2023


  1. Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂  (1/3), publicat en aquest blog el 13.12.2023
  2. Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂  (2/3), publicat en aquest blog el 14.12.2023
  3. Microsoft Copilot: AI for All || Damián García: Microsoft Copilot estrena version web: el asistente de IA ahora se puede usar desde cualquier dispositivo, La Vanguardia, 15.11.2023
  4. Miguel Jiménez: Microsoft invertirá 10.000 millones en la empresa de ChatGPT para impulsar la inteligencia artificial El gigante tecnológico refuerza su alianza con OpenAI, de la que ya era socio de referencia, El País, 23.01.2023
  5. Javier Marquez: Copilot evoluciona y se actualiza con GPT-4 Turbo, una versión mejorada de DALL·E 3 y un intérprete de código , Xataka, 06.12.2023
  6. ChatGPT vs Microsoft 365 Copilot: ¿Cuál es la diferencia? Microsoft

Thursday, December 14, 2023

intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂ (2/3)

Source: @bhent_india, 06.05.2021-07:59 AM


Al post que vaig publicar ahir (1) vam veure com ChatGPT creava un article a partir d'una pregunta en anglès que vaig fer-li. La pregunta era aquesta:
I'd like to ask you to write a divulgation article with 600 words maximum. This article must deal with the January 2022 knowledge of CO2 capture in oyster shells. This article should include information about other molluscs that can also accumulate significant amounts of CO2 in their shells.
Avui m'agradaria compartir la resposta a la mateixa pregunta amb l'ús d'una altra eina d'intel·ligència artificial generativa: Microsoft Copilot (2). 

Un cop em va presentar la seva resposta, vaig fer-li una altra pregunta: Can you translate your answer into Catalan?. Aquesta va ser la resposta de Microsoft Copilot: Sí, per descomptat! Aquí tens la traducció del meu article anterior.

Et passo un extracte de la traducció del resultat tal qual el vaig rebre, sense modificacions. Pots provar a fer-ho tu mateix per veure quin és el resultat.



Ostres i altres mol·luscs: una solució natural al canvi climàtic?

El canvi climàtic és un dels reptes més urgents del nostre temps, impulsat per l'augment de les emissions de diòxid de carboni (CO2) i altres gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera. Mentre molts esforços es centren en reduir aquestes emissions, alguns científics també estan explorant maneres de treure el CO2 de l'aire i emmagatzemar-lo en una forma segura i estable. Una d'aquestes solucions potencials és utilitzar l'habilitat natural dels mol·luscs, com ara les ostres, les cloïsses i els musclos, per capturar i emmagatzemar CO2 en les seves closques.

Els mol·luscs són animals marins que tenen dues closques dures fetes de carbonat de calci, un mineral que conté carboni i oxigen. Per construir les seves closques, els mol·luscs extreuen ions de carboni de l'aigua de mar, el que redueix l'acidesa de l'aigua i augmenta la seva capacitat per absorbir més CO2 de l'atmosfera. Aquest procés s'anomena calcificació i elimina eficaçment el CO2 de l'oceà i l'aire, emmagatzemant-lo en les closques dels mol·luscs.

(...).




Si ja has provat d'entrar la pregunta que et proposava a Microsoft Copilot (si vas actualitzant Windows, també el trobaràs al navegador Edge) i has comparat la seva resposta amb la que vam obtenir ahir amb ChatGPT (1), segurament hauràs vist que és un xic diferent. Part d'aquesta diferència l'explica que la versió gratuïta de ChatGPT utilitza GPT versió 3.5, i el Microsoft Copilot amb què vaig fer el test utilitza la GPT versió 4.0 Turbo (3).

Deixant de banda la qualitat del contingut de la resposta de Microsoft Copilot, el que més m'ha agradat d'aquesta és el fet que mencioni les fonts on ha trobat les informacions que ens presenta. En el meu cas, eren aquestes: Probablement, a les futures versions de Microsoft Copilot presentaran les fonts consultades seguint estàndards acadèmics com: APA, MLA, Chicago o alguna barreja d'aquestes de l'estil de les que jo utilitzo al post. Però, ara per ara, és el que l'eina dona de si, i ja és molt més del que en fan altres.



Oops! Estic escrivint aquest post dimecres al vespre i se m'ha fet un xic tard. Seguirem demà si et sembla bé.


  1. Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂ (1/3), publicat en aquest blog el 13.12.2023
  2. Microsoft Copilot: AI for All || Damián García: Microsoft Copilot estrena version web: el asistente de IA ahora se puede usar desde cualquier dispositivo, La Vanguardia, 15.11.2023
  3. Javier Marquez: Copilot evoluciona y se actualiza con GPT-4 Turbo, una versión mejorada de DALL·E 3 y un intérprete de código , Xataka, 06.12.2023

Wednesday, December 13, 2023

intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂ (1/3)

Yamaha Outboards - Can Oyster “Recycling” Lead to Carbon Sequestration? YouTube, 24.06.2022


Mirant els articles que Inoreader (1) m'havia recollit, em vaig aturar en un publicat per Grist (2) que parlava d'un gran fabricant de motors per embarcacions, Yamaha, i la seva participació en el finançament de dos projectes de recerca sobre els esculls d'ostres i el segrest de carboni a les closques d'aquest mol·lusc a la costa atlàntica de Geòrgia i la costa del golf de Texas (3). Aquest és el projecte del qual parla el vídeo amb què he obert el post d'avui.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.
Com no havia sentit parlar mai d'aquesta línia de recerca, vaig buscar a Google i vaig trobar un munt d'informació en anglès. Vaig començar llegint un article publicat a Scispace (4) i els seus enllaços:
Les closques d'ostres es poden utilitzar com a forma sostenible de capturar CO₂. S'han desenvolupat esculls artificials d'ostres amb bioenginyeria per mitigar l'erosió mentre s'emmagatzema carboni a les seves closques. Les closques d'ostres també es poden reutilitzar com a matèria primera per crear materials de construcció, contribuint a la sostenibilitat econòmica, reduint la petjada de carboni al sector de la construcció. Les closques d'ostres també es poden utilitzar com a materials de drenatge per millorar sòls mal drenats, i el seu ús pot reduir les emissions de CO₂ en comparació amb la sorra natural.
Hi havia molta matèria a llegir, ja eren les 21h00 del vespre i se'm va ocórrer una idea: començar per llegir un bon resum i, més tard, anar llegint articles a mesura que tingués temps.
Oyster Reef Build with Shells from Restaurants, Biz New Orleans

Una conversa super interessant amb l'amic Pepo, i un vídeo de Santiago Bilinkis sobre la intel·ligència artificial (5), em van donar la idea d'entrar a ChatGPT. Vaig fer-li una pregunta en anglès car, contràriament al que diu Bilinkis al vídeo, la meva experiència és que les respostes són millors si ho fas en aquesta llengua. Altrament, res no t'impedeix després demanar-li a ChatGPT que tradueixi la seva resposta a la llengua que prefereixis.

La pregunta que vaig fer-li és aquesta:
I'd like to ask you to write a divulgation article with 600 words maximum. This article must deal with the January 2022 knowledge of CO2 capture in oyster shells. This article should include information about other molluscs that can also accumulate significant amounts of CO2 in their shells.
A continuació pots trobar la resposta que vaig obtenir de ChatGPT. Com la traducció al català, tot i ser francament bona, no tenia el nivell de la traducció amb Google, aquesta és la traducció textual amb què tancaré el post d'avui (524 paraules en anglès, 616 en la traducció al català). Bona lectura!



Títol: Les closques d'ostres com a capturadors de CO₂

En la recerca de solucions innovadores per combatre el canvi climàtic, els científics s'han inspirat en les meravelles de l'oceà. Una via d'investigació prometedora implica l'ús de closques d'ostres com a eina natural de captura de carboni. Aquest avenç, sorgit d'estudis realitzats fins el gener de 2022, fa llum sobre el potencial dels mol·luscs per jugar un paper crucial en la mitigació dels nivells de CO2.

Les ostres, ja celebrades pel seu atractiu culinari, estan guanyant ara reconeixement pels seus beneficis mediambientals. Els investigadors han descobert que les closques d'ostres tenen una capacitat notable per absorbir i emmagatzemar el diòxid de carboni (CO2) del medi ambient. Aquesta troballa té implicacions importants tant per als ecosistemes marins com per a la lluita contra el canvi climàtic.

El procés de captura de CO2 a les closques d'ostres està arrelat en el cicle de vida natural d'aquests mol·luscs marins. Les ostres, com altres mol·luscs, extreuen carbonat de calci dissolt de l'aigua de mar per construir les seves closques protectores. El carbonat de calci, un compost compost de carboni, oxigen i calci, segresta eficaçment el diòxid de carboni quan s'incorpora a l'estructura de la closca.

El que fa que les closques d'ostres siguin especialment intrigants és la seva capacitat per emmagatzemar quantitats substancials de CO2. Aquesta capacitat inherent transforma aquestes mol·luscs en una arma potencial contra l'augment de les emissions de carboni. A mesura que les ostres continuen filtrant i construint les seves closques, contribueixen activament a eliminar el CO2 de l'aigua, convertint-se en magatzems de carboni naturals.

Tanmateix, les ostres no són els únics herois d'aquesta narrativa ecològica. Altres mol·luscs, com les cloïsses, els musclos i els cargols, també participen en el joc de captura de carboni. Cadascuna d'aquestes criatures posseeix els seus mecanismes únics per incorporar carboni a les seves closques, oferint una àmplia gamma de possibilitats per aprofitar els seus beneficis ambientals.

Les cloïsses, per exemple, són conegudes per la seva impressionant capacitat de filtrar grans volums d'aigua, extreure tant nutrients com diòxid de carboni. Els musclos, en canvi, segreguen una substància semblant a una cola que uneix fragments de closca i, en el procés, capta CO2. Els cargols contribueixen extraient carbonats del seu entorn i incorporant-los a les seves closques durant el creixement.

Tot i que el potencial d'aquests mol·luscs en la captura de carboni és prometedor, és important tenir en compte que les activitats humanes, com la sobrepesca i la destrucció d'hàbitats, poden suposar amenaces importants per a les seves poblacions. S'han d'implementar esforços de conservació per garantir la sostenibilitat d'aquests sistemes naturals de captura de carboni.

A la llum de les troballes fins gener de 2022, els científics estan explorant aplicacions pràctiques per utilitzar closques d'ostres i altres closques de mol·luscs en iniciatives de captura de carboni. Una d'aquestes aplicacions consisteix a reutilitzar les closques descartades de les indústries de marisc per crear esculls artificials que puguin millorar els ecosistemes marins alhora que segresten CO2.

A més, els investigadors estan investigant maneres d'accelerar el procés natural de captura de carboni a les closques de mol·luscs, desenvolupant potencialment tecnologies innovadores per a la captura i emmagatzematge de carboni a gran escala.

El descobriment de mol·luscs com a capturadors naturals de CO2 exemplifica el potencial no aprofitat de la natura per abordar el canvi climàtic. En comprendre i aprofitar les habilitats d'aquestes criatures marines, podem trobar solucions sostenibles per mitigar els impactes de l'augment dels nivells de diòxid de carboni. A mesura que ens aventurem cap a un futur marcat pels reptes ambientals, la modesta closca d'ostra pot emergir com un poderós aliat en l'esforç global per combatre el canvi climàtic.



  1. Wikipedia: Inoreader [en] [fr] [es] [ca]
  2. Grist: Home page || Wikipedia
  3. Emily Jones: How much carbon can oysters store? Scientists are trying to find out, Grist, 07.12.2023
  4. Can oyster shells be used as a sustainable way to capture CO₂?, Scispace
  5. Veure Santiago Bilinkis - Intel·ligència artificial i natural, publicat en aquest blog el 09.12.2023

Saturday, December 9, 2023

santiago bilinkis - intel·ligència artificial i natural

Urbana Play - Santiago Bilinkis en TodoPasa: Inteligencia Artificial y trabajo, YouTube, 27.04.2023


A menys que passi alguna cosa estranya demà, diumenge 10 de desembre, Javier Milei assumirà la presidència de l'Argentina. Em sembla important recordar que ho va fer gràcies a ser el candidat més votat, amb 14.476.462 (1). Però també em sembla important destacar que, segons Wikipedia (2), la població de l'Argentina és de 46.044.703 d'habitants.

Deixant de banda aquells que no estan registrats per exercir el seu dret de vot i a aquells que han votat blanc o nul, però també aquells que s'han abstingut d'exercir el seu dret de vot -malgrat que votar sigui obligatori a l'Argentina (3)-, Javier Milei ha estat el candidat votat per aquells que comparteixen el seu programa polític, però també per aquells que no volen tornar a veure ni en pintura aquells polítics que han estat al poder abans d'ell. I entre aquests darrers, si penso en els comentaris que he sentit dels pocs argentins que conec (4), tinc com el sentiment que no són minoria.

El problema amb les regles de la democràcia, és que poca gent sembla conèixer-les. I entre aquesta gent, hi ha qui crea els titulars, els experts que analitzen percentatges i una gran majoria de gent que creu el que diuen uns i altres. Però en el cas de les eleccions presidencials de l'Argentina poca gent es dirà que el 60% de la població no ha votat per Javier Milei, de la mateixa manera que no fan mai aquest tipus d'anàlisi a les eleccions del seu propi país. I aquí entrem en un dels terrenys més interessants del sistema democràtic: per guardar el poder, és tan important saber qui t'ha votat i perquè, com recordar a tots aquells que no ho han fet.

Deixaré de banda que tinc com el sentiment que Javier Milei no té la majoria parlamentària per fer passar les lleis que presentava el seu programa. I naturalment, que hi ha tendència a oblidar que l'activitat legislativa d'un govern depèn de quines són les forces que li donen suport i quin és el programa que aquestes defensen: i això val per a l'Argentina, però també per Espanya.

M'ha semblat important parlar de les eleccions presidencials de l'Argentina perquè m'han provocat una gran tristor els comentaris que he sentit des de fa dies sobre el poble argentí entre familiars i amics. Més que res, perquè tinc el més gran dels respectes per aquest poble en general i per molts dels seus habitants en particular.

Entre els argentins pels quals tinc un gran respecte es troba Santiago Bilinkis (5), un personatge molt interessant que vaig descobrir fa unes setmanes a Twitter i de qui no em canso d'aprendre coses als vídeos que publica als enllaços que pots trobar al final del post d'avui.

El vídeo sobre la intel·ligència artificial i els seus límits amb què he obert el post d'avui és un condensat de coneixements i de sentit comú explicats com solament un gran divulgador sap fer-ho. El vídeo amb què tancaré el post d'avui, tracta sobre els límits de la intel·ligència natural, però també sobre la capacitat premonitòria de Santiago Bilinkis basant-se en experiències realitzades en el passat: si ja has vist el vídeo i ara et mires a una foto de Javier Milei de quin color té els ulls, veuràs ràpidament de què estic parlant. I si arribes a retenir que aquestes experiències s'han fet a molts països amb els mateixos resultats, potser arribarem a comprendre dues o tres coses que potser mai ens havíem plantejat abans.

Santiago Bilinkis: ¿Los candidatos reflejan lo que nosotros pensamos?, TikTok


  1. Cuántos votos sacó Javier Milei en las elecciones 2023, La Nación, 20.11.2023
  2. Wikipedia: Elecciones presidenciales de Argentina de 2023
  3. Balotaje Argentina 2023: la multa por no haber ido a votar a presidente, La Nación, 20.11.2023
  4. Argentinos votaron desde el exterior: quién ganó las elecciones, El Observador, 19.11.2023
  5. Santiago Bilinkis: Bitly Link-in-bio || YouTube || Twitter || Instagram || TikTok

Thursday, December 7, 2023

els fanzins i la intel·ligència artificial

Couper/Coller - Reconfigurer la bande dessinée à l’ère numérique
10.11.2023–7.1.2024 - EPFL Pavilions, Pavilion A
Mardi à dimanche, 11h – 18h - Entrée libre


Tot i que ja feia temps que corrien, jo vaig descobrir els fanzíns a principis dels anys 1980. Més enllà del que puguin dir els erudits, la meva experiència és que estaven molt condicionats per dos factors: el seu autor tenia una història per contar, o no; o bé el seu autor sabia dibuixar, o no.

Els fanzins que van córrer per les meves mans estaven fotocopiats en blanc i negre. Uns, estaven mal dibuixats i amb una història inexistent; altres amb una bona història, però amb una lamentable qualitat de dibuix; altres ben dibuixats, però amb una història totalment psicòtica; i finalment, hi havia les veritables obres d'art.

Amb l'arribada dels ordinadors personals, la qualitat va millorar. Però jo també em vaig fer gran i vaig començar a distanciar-me d'aquell món i, a poc a poc, el meu interès es va dirigir a altres expressions artístiques, com ara l'Street Art, al que l'he dedicat uns quants posts en aquest blog (2) i un àlbum que tinc un xic descuidat a Flipboard, bàsicament perquè els enllaços apunten a pàgines que ara són de pagament, han canviat de nom o simplement han desaparegut.

El temps va seguir avançant i, aquells que creien tenir alguna cosa a dir, van trobar a Twitter i a Instagram un canal on fer-ho, i en Photoshop i Canvas la manera d'expressar-ho gràcies als mems (3). I dels gifs animats a Twitter hom va passar als vídeos curts, bàsicament a TikTok, on no tenir gran cosa a dir no ha impedit als seus autors tenir una gran difusió urbi et orbi

Un cop gairebé esgotades totes aquestes manifestacions terapèutiques de l'art, podríem estar davant d'un revival del còmic. I enllà on la intel·ligència natural ja no dona per més (4), hom ens presenta la intel·ligència artificial (5) com una solució que permet superar aquest hàndicap.

L'anunci de l'exposició "Couper/Coller - Reconfigurer la bande dessinée à l’ère numérique" amb què he obert el post d'avui, m'ha fet recordar el vídeo que pots veure a continuació, que ens presenta un tutorial delirant per crear un còmic gràcies a la intel·ligència artificial.

Tanmateix, el record que guardo d'aquest vídeo és el menyspreu amb què el va comentar un company de la feina amb qui el vaig compartir. Un company que està convençut de ser un gran cuiner després que es va comprar una Thermomix

IA Pulse - Bruno A.D - Créer une bande dessinée avec l'IA (Tutoriel complet - intelligence artificielle), YouTube, 05.11.2023


  1. Wikipedia: Fanzín [en] [fr] [es] [ca]
  2. Veure posts de Street Art publicats en aquest blog
  3. Wikipedia: Meme [en] [fr] [es] [ca]
  4. Veure The decline of the Flynn effect, publicat en aquest blog el 13.09.2020
  5. Veure la trilogia de posts Què en penso de la intel·ligència artificial? (1/3) (2/3) i (3/3) publicats enguany respectivament els 02.02.2023, 07.02.2023 i 09.04.2023

Thursday, April 20, 2023

sobre la música i l'activitat cerebral



A un post que vaig publicar a principis de febrer d'enguany et parlava de la meva entrada a la universitat i de la meva experiència amb un inoblidable curs de matemàtiques (1). Dos anys més tard vaig treballar amb programes de cartografia automàtica i també d'estadística, en particular amb un package que encara s'utilitza: SPSS (4) i també amb la programació en llenguatge Fortran (5). 

El problema era que treballàvem en terminals connectats amb els hosts del centre de càlcul de la universitat, érem molts a fer-ho, pocs els terminals i reservar una hora de treball no era gens fàcil.

By Bill Bertram - Own work, CC BY-SA 2.5

Aprofitant del meu salari a Danone, em vaig comprar un Sinclair ZX Spectrum (3) que acabava de sortir a la venda al Regne Unit. Amb aquesta màquina vaig desenvolupar un programa de tractament de text i altres programes per a la representació de diferents tipus de càlculs i gràfiques que utilitzava en la presentació dels meus treballs. També vaig millorar una mena de full de càlcul que m'havia passat en una K7 un company amb qui havia treballat a Danone (6).

Quan no treballava a les nits amb els terminals al centre de càlcul del Departament de Psicologia, ho feia a una petita habitació que hi ha al garatge de casa dels meus pares. M'agradava treballar en aquell garatge i, per mantenir-me despert, escoltava una emissora del Vallès que fa molt de temps que va deixar d'existir i de la que he oblidat el nom. 

Al principi, només escoltava la música mentre programava. Més endavant, també em vaig acostumar a escoltar-la mentre estudiava i, finalment, també mentre redactava els treballs de curs o preparava exàmens. 

En general, escoltava Punk Rock (7) i Hard Rock. De vegades, alguns temes de Heavy Metal. També, tot i que més rarament, alguns temes com ara el Get Back de The Beatles o altres temes dels The Rolling Stones.

TheBeatlesLyrics - Get Back (Take 1) Rooftop Concert, YouTube, 13.01.2023

Quan Lluïsa i jo ens vam casar, vam condicionar una de les habitacions del pis com a estudi. Ella preparava les seves classes i jo les meves, a més del meu projecte de Tesi doctoral

Recordo com se li creuaven els cables quan em veia estudiar, programar o redactar davant de l'ordinador (ja havia reemplaçat el Sinclair ZX Spectrum per un PC Amstrad) mentre escoltava música amb un Walkman. I encara més, quan li deia que era incapaç de concentrar-me si no ho feia així.

Poc temps després que Lluïsa ja m'hagués gairebé convençut de què hi havia alguna cosa que no funcionava correctament al meu cervell, vam emigrar a Suïssa

Vaig entrar a treballar al servei informàtic d'una empresa on vaig descobrir que la majoria dels joves enginyers també escoltaven la mateixa música que jo mentre programaven. Un tipus de música que la majoria de gent que es considerava normal associava amb gent violenta i amb problemes de convivència.

Anys més tard, un article publicat a El País que parlava d'un estudi realitzat a Austràlia, descobria allò que molts ja sabíem des de feia temps (8):
Qualsevol que tingui un amic heavy ho sap: sota els cabells, la roba negra, el posat enfadat i el soroll, gairebé sempre hi ha algú tranquil i afable. Ara, però, aquesta teoria no escrita té un suport científic.
Aquest article reprenia un altre publicat a The Guardian el mateix dia amb aquest títol: Escoltar música "extrema" et fa més tranquil, no més enfadat (9) (10).
Centrant-se en el heavy metal, l'emo, l'hardcore, el punk, el screamo i altres subgèneres catalogats com a música "extrema", uns investigadors de la Universitat de Queensland, una institució de recerca pública australiana a Brisbane, van estudiar 39 oients habituals de música "extrema" d'entre 18 i 34 anys.

Els subjectes de l'estudi eren sotmesos a una "inducció a la ira" que durava 16 minuts. Cada individu havia de descriure temes que li inspiraven irritació, com ara les relacions personals, els diners o la feina, abans de passar 10 minuts escoltant els temes de la seva elecció i després experimentar 10 minuts de silenci complet. Els investigadors van descobrir que la música relaxava els participants.
Estic gairebé segur que, entre els temes de música heavy seleccionats, devia haver-hi algun d'una coneguda banda australiana, per exemple: AC/DC

Enhanced Music Videos - AC/DC - It's A Long Way To The Top, YouTube, 23.08.2021

El cas és què, vuit anys abans d'aquest estudi, un altre de la University of Warwick (Coventry, UK), mitjançant una enquesta a més de mil estudiants amb altes capacitats intel·lectuals, havia identificat que els millors estudiants escoltaven música Heavy per combatre el bulling provocat per les burles dels seus companys (11). 

Un any abans d'aquest estudi, a la 18th Annual Conference of the Association for Psychological Science (2006), a New York, un altre estudi presentava entre els seus resultats que les persones que preferien la música alternativa, el Rock i el Heavy metal havien obtingut millors puntuacions a unes proves realitzades per mesurar objectivament la seva intel·ligència. Dins dels resultats, es va destacar que aquestes persones presentaven una millor capacitat d'abstracció.

Deixant de banda l'opinió que em puguin merèixer aquesta mena d'estudis i, encara més, les seves conclusions, el 1r de març d'enguany vaig veure un tweet que em va cridar l'atenció. És el tweet amb què he obert el post d'avui i ens parla de tres investigadors de l'Hospital Universitario de La Princesa (Madrid) que han publicat un estudi pilot sobre l'estimulació cerebral mitjançant música en pacients sedats. 

En les seves conclusions l'estudi afirma que el Heavy metal va induir els canvis més importants en l'activitat cerebral enfront de la música clàssica o la dodecafònica, fent factible que aquest tipus de música arribi a implementar-se en la neurorehabilitació de pacients a UCI (13).

El primer que em va cridar l'atenció d'aquesta notícia és que per a la realització de l'estudi es van seleccionar sis pacients:
Cinc dones i un home amb edats compreses entre 53 i 82 anys, ingressats a la Unitat de Cures Intensives de l'hospital per diferents patologies. El seu estat era d'inconsciència provocada, per garantir la tolerància al dolor i alhora mantenir la funció cardiorespiratòria.

Aquests pacients van ser exposats a tres tipus de música: la música clàssica de Mozart (Sonata per a dos pianos en D, K 448), la dodecafònica de Schönberg (Klavierstuck Op.33a) i el heavy metall de la banda danesa Volbeat (The Devil's Bleeding Crown).
Si has punxat els enllaços i has escoltat els temes amb què els investigadors van decidir torturar als pacients és probable que estem d'acord amb el fet que la versió eurovisiva de la banda danesa era lleugerament menys anestesiant que les altres. Altrament, vista l'edat dels pacients i el tema escollit no m'ha sorprès gens ni mica no trobar cap comentari on un heavy es mostrés satisfet del resultat.

Personalment, no crec que aquells que ens hem acostumat a escoltar música per a concentrar-nos siguem més més intel·ligents que aquells que no es poden concentrar si l'escolten. Tampoc crec que el tipus de música que hom escolti pugui descriure una persona com a més o menys violenta.

Sobre la utilització de la música per a provocar l'estimulació cerebral en pacients sedats a una UCI em permetria suggerir als investigadors fer un test amb l'Himne de l'alegria de Beethoven  o les Valkiries de Richard Wagner.

Ara bé, si l'objectiu buscat és que els pacients es despertin i s'aixequin del llit per apagar la música, vestir-se ràpidament, demanar l'alta i sortir corrent de l'hospital, sempre poden provar amb la segona part d'aquest tema: Classical Rock à Montreux - Quand Wagner rencontre Black Sabbath.


  1. Veure Què en penso de la intel·ligència artificial? (1/3), publicat en aquest blog el 02.02.2023
  2. Wikipedia: Quantitative revolution
  3. Wikipedia: SPSS [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Fortran [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia: ZX Spectrum, més tard el reemplaçaria per un ZX Spectrum 128
  6. Veure Gary Moore - Whiskey in the jar, publicat en aquest blog el 04.05.2018
  7. Veure Israel Hands: a friendship's story during the 80s, publicat en aquest blog el 26.02.2023
  8. El metal tranquiliza, lo dice la ciencia, El País, 22.06.2015
  9. Listening to 'extreme' music makes you calmer, not angrier, according to study, The Guardian, 22.06.2015
  10. Marisa Fernández: Escuchar heavy metal extremo es saludable para los fans, Muy Interesante, 13.06.2017
  11. Gifted Students Beat The Blues With Heavy Metal, University of Warwick, 22.03.2007
  12. Marisa Fernández: ¿Las personas inteligentes oyen rock y heavy metal? Muy Interesante, 13.06.2017
  13. Investigadores españoles validan el mayor impacto del 'heavy metal' como estimulador cerebral en pacientes sedados, Europa Press, 27.02.2023