Showing posts with label biology. Show all posts
Showing posts with label biology. Show all posts

Sunday, August 3, 2025

recuperant paradisos perduts



A l'epíleg d'un post publicat l'11 d'agost del 2021 et parlava de la meva adolescència i el meu treball a Can Baurier, com a Laborant al Laboratori de tints, aprestos i acabats tèxtils.

Una de les tasques que m'havien assignat era l'anàlisi de les mostres d'aigua que la fàbrica bombejava dels aqüífers alimentats pel riu Besòs, amb la finalitat que els experts decidissin com havíem de tractar-la per fer-la adequada als usos industrials.

Durant els processos de fabricació hom hi afegia a les solucions, tints, sals, àcids i tota mena de productes químics destinats a donar a la roba el color i la textura demanats pels clients. Mai vaig saber si els residus d'aquelles solucions rebien un tractament abans d'abocar-los al riu. Però sí recordo que mai ningú no em va demanar analitzar-los.

No és solament que en aquells temps no existís la mateixa consciència ecològica que coneixem avui. És que, enllà on es trobava Can Baurier, el riu no era res d'altre que un clavegueram i, uns metres abans que les seves aigües es barregessin amb les de la Mediterrània, hi havia una fàbrica de pintures que tenyia el riu i el mar del color de la pintura que acabaven de produir.

Si en aquells anys algú m'hagués dit que el Besòs retornaria mai a un estat relativament proper al que els avis deien que tenia a principis del s. XX, segurament l'hauria mirat amb commiseració i tendresa i l'hauria invitat a beure una cervesa a un dels rars bars que hi havia a la zona en aquells temps. Jo no havia conegut aquell riu del qual alguns parlaven. Per la gent de la meva edat, el Besòs sempre havia estat una claveguera a l'aire lliure.

ARTE Family FR - Engagés pour le fleuve Besos à Barcelone | Des mains vertes pour la nature, YouTube, 01.08.2025
Disponible Disponible jusqu'au 23.10.2025

Tota aquesta brasa per dir-te que durant el mes de juliol d'enguany he vist a Arte TV una sèrie de documentals brutals que avui m'agradaria compartir amb tu: Paradiese aus Menschenhand (2). En francès l'han traduit com "Des mains vertes pour la nature".

Una de les coses que més m'agraden dels cinc episodis que he vist és que comparteixen la divisa de Hope! (3) (4) i porten la seva realització a extrems difícils d'imaginar. 

Com ara la regeneració del bosc tropical a Borneo, la regeneració del coral al Carib o la renaturalització d'un riu europeu: l'Inn, des del seu naixement a Suïssa, el seu trànsit per Àustria, fins a abocar les seves aigües al Danubi, a Alemanya, al llarg d'un traçat de més de 500 km.

Tanmateix, l'episodi que més m'ha impressionat és el que fa referència a l'explotació descomunal dels aiguamolls de la zona del Bàltic per a l'extracció de torba, un dels més potents útils de captura de CO₂ que hom coneix.

Uns aiguamolls que acullen una sèrie d'espècies úniques que estan desapareixent a gran velocitat a Lituània, Letònia i Alemanya. Uns països on s'estan destinant quantitats immenses de capitals per a l'adquisició d'armament, mentre equips de científics estan treballant de valent, amb mitjans limitats, per revertir aquest procés.

Uns equips de científics que estan reeixint a realitzar una tasca realment impressionant.

ARTE Family FR - Engagés pour la préservation des marais | Des mains vertes pour la nature, YouTube, 30.03.2025
Disponible Disponible jusqu'au 30.09.2025


  1. Veure Sant Adrià i la memòria històrica: Can Baurier, publicati en aquest blog l'11.08.2021
  2. Längengrad Filmproduktion - Paradiese aus Menschenhand

  1. "Molta gent està preocupada pel canvi climàtic, però no sap per on començar. La nostra proposta és clara: inspirar-nos en solucions reals sobre les que ja s'està treballant, activar la creativitat, connectar amb aquells que ja estan en acció i potenciar aquestes sinergies. Volem fer créixer onades d’esperança, persones i xarxes que, des dels seus pobles, barris, escoles, universitats i llars, estan regenerant la vida i el planeta junts".
    https://hoperevolution.earth
  2. Veure la sèrie de posts publicats sobre Hope! i Javier Peña publicats en aquest blog

Sunday, July 7, 2024

waste management on the moon

NeoExplains - What the Apollo 11 Site Looks Like Today, YouTube, 12.12.2022
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Tots coneixem algú que disposa d'informacions secretes que els governs ens amaguen i donen una explicació plausible a les més insospitades bajanades.

Ja fa molts anys d'això, vaig tenir una conversa amb un col·lega francès de la feina que, tot i treballar al departament d'informàtica, mai no va fer un secret del seu menyspreu per tot el que tingués alguna relació amb els Estats Units. A un moment de la nostra conversa em va sortir amb la vella història delirant de les proves que existien sobre la mentida de l'arribada dels americans a la Lluna.

Imagine Dragons - On Top Of The World (Official Music Video) (Dir. Matt Eastin), YouTube, 13.11.2013

Si t'està passant pel cap menysprear el que creia d'aquell col·lega, deixa'm dir-te que fa anys d'aquella conversa, però que un article de fa un any publicat al National Geographic (1) o un altre publicat el març d'enguany per Muy Interesante (2) seguien presentant les proves científiques que intenten demostrar a una massa creixent d'incrèduls que els americans van arribar a la Lluna. També que algú va considerar interessant recordar que no ho van fer només una sola vegada (3).
Hi ha qui creu que, des que Neil Armstrong va deixar marcada la seva famosa empremta sobre la regolita lunar, ningú ho va tornar a fer. Tot i això, en total han estat 6 les missions que han tornat a la Lluna i un total de 12 astronautes també van trepitjar la superfície lunar tal com va fer Armstrong el 1969.
Davant la pluja dels secrets delirants que aquell col·lega m'estava donant, vaig decidir demostrar-li que m'havia convençut. Així que vaig proposar-li d'organitzar una reunió urgent amb els científics de l'Observatoire de la Côte d’Azur, del Centre national de la recherche scientifique (CNRS) i els de la Université de la Sorbonne per compartir amb ells les informacions sobre l'engany dels americans i recomanar-los d'aturar les mesures realitzades durant més de 50 anys per calcular l'allunyament de la Lluna de la Terra amb la telemetria làser que apuntava als miralls que els americans deien que havien deixat les missions Apollo 11 i 14 (4). Pel que sigui, va recordar que tenia un treball urgent a lliurar i ja no vaig tenir l'oportunitat de seguir amb aquella conversa.

Els anys han passat i, recentment, pel que sigui (podem anomenar-ho recursos miners?), l'interès per tornar a la Lluna torna a estar d'actualitat. Per un motiu que desconec, quan Neil Armstrong va trepitjar Lluna i va pronunciar una de les frases més icòniques de la història: “És un petit pas per a l'home, però un gran salt per a la humanitat”, alguns van comprendre que, per humanitat, Amstrong es referia als humans nascuts als països occidentals, i no van veure amb una gran simpatia que altres agències espacials que la NASA o l'ESA enviessin a la Lluna els seus enginys espacials.

The Guardian News - China lunar probe returns from moon carrying first ever soil samples from it's far side, YouTube, 25.06.2024

Sincerament, no conec quina opinió li mereixen a Màrius Carol la Tiangong space station: l'estació orbital xinesa que orbita el nostre planeta des del 2021 (5) o el rover Zhurong que la Xina va enviar a Mart un any abans (6), però la desafortunada descripció que va fer de la missió Chang'e-6 (7) a un article d'opinió de La Vanguardia  sembla no dir gran cosa ni a favor seu ni al del diari que el va publicar (8):
Desconec si aquests dos quilos de roques lunars transportades en una càpsula caiguda a Mongòlia –que era el més semblant a una torradora gegant– tenen efectes benèfics sobre el planeta.
Tanmateix, no puc descartar haver interpretat malament el missatge que Màrius Carol volia transmetre. Mostrant el seu escepticisme sobre l'interès científic dels 2 kg de roques lunars transportats per Chang'e-6, Màrius Carol segurament ens volia advertir de la prioritat de repatriar no menys de 96 bosses de residus orgànics, el contingut de les quals està format en part per orina i matèria fecal, que van deixar a la Lluna les missions del programa Apollo (9), junt amb els altres residus no orgànics que hem pogut veure al vídeo amb què he obert el post d'avui.

Amb tota probabilitat, algú tan ben informat com Màrius Carol comparteix la proposta de Mark Lupisella, responsable d'exploracions i investigacions del Goddard Space Flight Center de la NASA, qui proposa llançar una missió robòtica amb l'objectiu de recuperar i analitzar les mostres de residus biològics deixades per les missions del programa Apollo des del 21 de juliol. 1969 (10). Entre altres experiments, Mark Lupisella voldria dur a terme una seqüenciació biomolecular, que permetés conèixer millor les possibles mutacions genètiques que podrien haver patit els microbis presents en els excrements humans.

Mentre les agències de diversos països segueixen treballant en la idea de crear bases lunars habitades, la manca de protocols pel que fa a la gestió dels excrements a la Lluna podria convertir-se en un problema. Una altra cosa seria encara saber qui i com fixaria aquests protocols i qui i com s'encarregaria del seu seguiment. Afortunadament, els americans semblen haver trobat una solució amb la utilització de la urea continguda en l'orina, transformant-la en un superplastificant que es podria utilitzar en la producció d'un formigó sobre el qual prefereixo no conèixer els detalls de la seva composició (11).



Altres lectures d'interès
  1. Sylvia Roig: 10 pruebas científicas que demuestran que el hombre llegó a la Luna, National Geographic España, 25.08.2023
  2. Sarah Romero: Pruebas que demuestran que el hombre llegó a la Luna, Muy Interesante, 14.03.2024
  3. Héctor Rodríguez: ¿Cuántas veces hemos llegado a la Luna?, National Geographic, 23.03.2023
  4. Nouvelle estimation de la taille du noyau de la Lune grâce aux mesures Laser-Lune. Laboratoire Géoazur. Observatoire de la Côte d'Azur. Université Côte d'Azur. UMR 7329 CNRS - UR 082 IRD, 09.07.2019
  5. Wikipedia: Tiangong space station [en] [fr] [es] [ca]
  6. Veure Mars Spacecrafts, publicat en aquest blog el 05.06.2024
  7. Wikipedia: Chang'e-6 [en] [fr] [es] [ca]
  8. Màrius Carol: Una tostadora caída del cielo, La Vanguardia, 27.06.2024
  9. Becky Ferreira: Pooping on the Moon Is a Messy Business, Wired, 25.06.2024
  10. Mark Lupisella et al.: Low-Latency Telerobotic Sample Return and Biomolecular Sequencing for Deep Space Gateway, Deep Space Gateway Science Workshop 2018 (LPI Contrib. No. 2063)
  11. Adrienne Rey: L'urine des astronautes pourrait construire la future base lunaire, Korii, 07.04.2020

Sunday, June 9, 2024

la terra i l'origen de la vida

TEDxRiodelaPlata - María Eugenia Farías: Estromatolitos y el origen de la vida, Noviembre 2011, Buenos Aires (Argentina) [TEDxRiodelaPlata] [YouTube]
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

En la construcció dels seus relats, gairebé totes les religions li han donat molta importància a explicar als seus fidels llur visió sobre com es va crear el món i com es va desenvolupar la vida al nostre planeta. Els no-creients i els ateus, malgrat afirmar que aquells relats no se sostenen pel coneixement científic, gairebé mai han explicat res sobre els cianobacteris (1) als seus companys d'idees (anava a escriure "correligionaris", però no sé si tothom hauria enganxat el sarcasme).

Comencem per un resum a cop de destral d'allò que pots trobar a la Wikipedia en llengua francesa (1)?
Deixa'm començar per proposar-te que fem un viatge en el temps i ens teletransportem a la Terra fa 3.420 milions d'anys. Un temps on la Lluna estava més a prop de la Terra, i la rotació del nostre planeta era més ràpida: els dies duraven 18 hores i les marees eren molt més grans que en l'actualitat. Un planeta on una atmosfera inhòspita només permetia formes de vida molt bàsiques que no tenien res a veure amb el que coneixem en l'actualitat.

Encara hom no sap com. Potser van arribar des d'un lloc llunyà de l'espai. Potser van arribar des d'un altre planeta que, en aquella època, hom creu que tenia unes condicions molt semblants a les que hom podia trobar al nostre: Mart (2). O potser només es van desenvolupar a la Terra. Però el cas és que van aparèixer uns cianobacteris que van desenvolupar la capacitat d'obtenir energia mitjançant la fotosíntesi i actualment són els principals productors primaris del fitoplàncton dels oceans.

Aquells organismes van tenir un paper fonamental en l'aparició de la vida, tal com la coneixem avui, al nostre planeta. Gràcies a la fotosíntesi, aquells organismes van crear, al llarg de milions d'anys una atmosfera rica en oxigen, també la capa d'ozó que va protegir el nostre planeta de les radiacions. També van tenir un paper molt important en el segrest inicial de carboni (i del calci que, a dosis elevades, és un metall tòxic per als organismes complexos), una acció va permetre el desenvolupament d'una vida terrestre i oceànica més complexa.

Principalment en les zones intermareals, però també en aigües continentals poc profundes, aquells cianobacteris, a més de segrestar el carboni, capturaven fines partícules sedimentàries que creaven estructures carbonatades que s'anaven acumulant en estrats que, amb el temps, es transformarien en roques calcàries, de vegades silíciques, que donarien lloc a una roca que avui coneixem amb el nom d'estromatòlit
(3) (4). Malgrat el seu lent creixement, al llarg de milers de milions d'anys, l'acumulació d'aquells estrats van ser l'origen de la creació de poderosos esculls o massissos calcaris o dolomítics que poden arribar a tenir fins a 3 quilòmetres de gruix a l'Anti-Atles al Marroc.
Com pots veure a un article publicat a l'edició mexicana de Muy Interessante (fr. Ça m'intéresse), els estromatòlits, són uns fòssils que encara podem veure en alguns indrets del planeta (5).

Com pots veure al vídeo amb què he obert el post d'avui, hom pot trobar els estromatòlits fins i tot on hom esperaria menys trobar-los, com ho va explicar María Eugenia Farías (6) a la conferència TEDxRiodelaPlata del novembre del 2011 a Buenos Aires (Argentina).
Intenta fer abstracció de l'aparent nerviosisme de María Eugenia Farías en aquest vídeo i deixa de banda "com diu" i mira de retenir només allò "que diu". Tots hem tingut un dia en què no hi ha res que sembli funcionar, un dia que potser ha començat amb una discussió a casa, mentre conduïm o intentant trobar un aparcament. En tot cas, en aquest vídeo, que em va permetre conèixer el treball d'aquesta científica argentina (7),  he après sobre un munt de coses que desconeixia. Fes-me cas i no te'l perdis, perquè paga la pena veure'l.
NASA Jet Propulsion Laboratory - Perseverance Rover Zooms in on Ancient Mars River, YouTube, 27.02.2023

Tot i que María Eugenia Farías ho menciona ràpidament durant la seva conferència, una de les missions del rover Perseverance (2) a Mart és la de trobar restes d'estromatòlits a l'hemisferi nord del planeta, més concretament al cràter Jezero (35 km de diàmetre), on un dia va haver un llac, alimentat per un riu que va crear un delta a la seva desembocadura. L'equip de la NASA que dirigeix aquesta recerca, s'ha entrenat durant anys estudiant els estromatòlits del nostre planeta, tant els fòssils com els actuals. Una apassionant recerca que va començar sobre el terreny el febrer del 2021 i que avui dia continua (8).
El rover Perseverance (2) va ser dissenyat per buscar marcadors biològics a Mart. Aquest planeta és avui un lloc inhòspit, però diverses evidències geològiques apunten que fa entre 4.000 i 3.500 milions d'anys les condicions ambientals podrien no haver sigut tan hostils.

A partir d'imatges de satèl·lit, posteriorment confirmades per Perseverance
(2), al cràter Jezero va haver-hi fa milions d'anys un gran llac profund. A la vora del cràter s'han identificat roques carbonatades que podrien ser el resultat de sediments dipositats a la línia de la costa. Actualment, Perseverance està recollint mostres que permetrien saber si es van formar estromatòlits a les aigües riques en nutrients i poc profundes del cràter. La línia de temps no seria diferent de la Terra, només una mica més antiga. Els científics creuen que el llac podria haver existit fa uns 3.700 milions d'anys (9).

Una de les primeres evidències macroscòpiques de vida al nostre planeta són els estromatòlits fòssils trobats a Austràlia
(9) (10), l'edat dels quals s'estima en 3.500 milions d'anys, és a dir, just al límit òptim [hipotètic] d'habitabilitat marciana. Aquesta relació entre el potencial d'habitabilitat i l'evidència fòssil a l'eó Arcaic, quan les condicions ambientals als dos planetes podrien haver sigut molt similars, podrien confirmar les hipòtesis d'un viatge còsmic i la ulterior colonització dels cianobacteris a què feia referència al principi d'aquest post.
Recordem que un dels objectius principals de Perseverance (2) és la recollida de mostres al cràter Jezero i el seu emmagatzemament perquè, en una missió ulterior, puguin ser recollides i enviades a la Terra per a la seva anàlisi. Hom espera que les mostres d'allò que avui hom interpreta com a possibles estromatòlits, continguin suficients elements estructurals que permetin identificar els seus processos de formació i descodificar els seus orígens.

Mentre esperem que les mostres recollides per Perseverance puguin ser analitzades al nostre planeta, et proposo que tornem a la conferència de María Eugenia Farías qui, gairebé a la meitat de la seva exposició (12:05), ens parlava dels perills, pels estromatòlits en particular i per l'ecologia en general, de les activitats mineres als Andes, més concretament les activitats mineres lligades a l'extracció del liti.

He de reconèixer que he trobat molt interessant el combat lliurat per María Eugenia Farías per la protecció dels estromatòlits de les activitats mineres, creant una sèrie d'activitats que permeten donar a les comunitats originàries els recursos necessaris per a implicar-les en la seva protecció. També m'ha impressionat veure al seu perfil LinkedIn (6) que aquest combat s'ha estès a la col·laboració amb les empreses mineres pel seguiment de la prospecció i la restauració dels ecosistemes durant els projectes de mineria.

Puna Bio - ¿Quiénes somos? YouTube, 27.07.2023

Però enllà on María Eugenia Farías i el seu equip m'han impressionat més ha estat veure'ls reeixir a fer, des de Tucumán i per a Tucumán, el salt de la ciència de base a la biotecnologia i, des d'aquesta, al desenvolupament de solucions per l'agricultura en un context de canvi climàtic.

Et deixo amb un programa d'AgroTV sobre la història de la creació de Puna Bio (11), i unes imatges d'uns espectaculars paisatges de la Puna (12) que no havia vist mai abans. No te'ls perdis, perquè paguen la pena.

AgroTV - Puna.Bio: Cómo se diseñan insumos agrícolas con microorganismos de La Puna (#1044 2023-08-12), YouTube, 12.08.2023

La Puna Argentina, YouTube, 17.06.2018


Altres lectures recomanades
  1. Wikipedia: Cyanobacteria [en] [fr] [es] [ca]
  2. Veure Mart i l'origen de la vida, publicat en aquest blog el 06.06.2024
  3. Hallan una bacteria que controla la formación interna de minerales, Europa Press Ciencia, 11.05.2012
  4. Wikipedia: Stromatolite [en] [fr] [es] [ca]
  5. Víctor Ángel Pérez Guzmán: Estromatolitos, supervivientes de las extinciones masivas, Muy Interesante, 21.03.2024
  6. María Eugenia Farías: Wikipedia || LinkedIn || TEDxRiodelaPlata
  7. TEDxTucuman - María Eugenia Farías-Parque Jurásico Microbiano en la Puna Andina, Teatro Orestes Caviglia, Tucumán (Argentina), YouTube, 26.08.2011
  8. Gabriel Castilla Cañamero: Estromatolitos, las rocas de la vida… ¿en Marte?, Geología desde Ávila, 28.05.2023
  9. Jonathan Amos: Life on Mars? Australian rocks may hold clues for Nasa rover, BBC Science, 11.11.2022
  10. NASA: In Australia’s Ancient Stromatolites, NASA Finds a Blueprint for Mars Exploration, SciTechDaily, 04.09.2023
  11. Puna bio: Home page || LinkedIn
  12. Wikipedia: Puna [en] [fr] [es] [ca]

Thursday, June 6, 2024

mart i l'origen de la vida

NASA Jet Propulsion Laboratory - Mars Sample Return: Exciting New Region Is Target for Next Samples (Mars Report), YouTube, 01.09.2023
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Ahir et parlava de dos rovers americans que encara segueixen actius a la superfície de Mart (1): Curiosity (2) i Perseverance (3).

Encara en funcionament, el rover Curiosity, que explora Mart des del 2012, va confirmar que aquest planeta va tenir aigua líquida i podria haver acollit vida fa més de tres mil milions d'anys.
El vídeo que pots trobar a continuació presenta deu anys de descobertes de Curiosity, precisant el sol dia solar a Mart (4) en què les va fer. Aquest vídeo no és un resum mediàtic tallat a cop de destral sobre les descobertes de Curiosity sinó un carnet de notes de treball de camp recollides cronològicament. Això fa que, malgrat que cada descoberta i la seva explicació siguin apassionants, el vídeo es pot fer un xic llarg (1h18m). Et proposo doncs que el vagis veient per parts cada cop que tinguis un moment i vagis assaborint, a poc a poc, tota la màgia del seu contingut.
ElderFox Documentaries - 10 Years On Mars: The Full Journey, YouTube, 22.03.2023

Amb l'objectiu d'aprofundir en aquestes descobertes, el rover Perseverance va amartitzar en 2021 amb un arsenal tecnològic a bord que es beneficia del progrés científic desenvolupat durant els deu anys que van seguir el llançament de Curiosity. Però també amb l'objectiu de trobar algunes respostes a les qüestions que havien plantejat les descobertes de Curiosity.

Spanning the Delta of Mars’ Jezero Crater (video). Taken by Perseverance’s Mastcam-Z instrument, this video features an enhanced-color composite image that pans across Jezero Crater’s delta on Mars.

Les observacions dels satèl·lits que orbiten Mart havien identificat en la morfologia del terreny del cràter Jezero (35 km de diàmetre) que aquest podia haver acollit un llac alimentat per un riu que va crear un delta a la seva desembocadura. Va ser en aquest cràter que va amartitzar Perseverance, un rover equipat amb dispositius que li permeten recollir i emmagatzemar les mostres que ha anat  recollint des de l'inici de la seva missió.
Els científics de la NASA intueixen que algunes roques que Perseverance ha identificat a Jezero podrien ser el resultat de formacions sedimentàries susceptibles de contenir rastres d'antiga vida microbiana. Tot i que tinc preparat un post que publicaré aquest cap de setmana (5) per donar-te més detalls sobre aquesta hipòtesi, pots trobar algunes pistes sobre els interrogants oberts en un article publicat a space.com el mes d'octubre de 2023 (6).
A més de la capacitat per recollir mostres, Perseverance és capaç d'emmagatzemar-les adequadament. Si tot funciona segons la planificació, el 2028 podrà transmetre aquestes mostres a un lander equipat d'un coet que, en el marc de la Mars Sample Return Mission (7), les transmetrà a una nau de l'ESA, que les transportarà a la Terra perquè puguin ser analitzades en laboratoris molt més ben equipats dels que disposa Perseverance.

NASA Jet Propulsion Laboratory - Mars Sample Return: Bringing Mars Rock Samples Back to Earth, YouTube, 17.11.2022

Sobre què és el que està buscant exactament Perseverance en les mostres que segueix recollint, et proposo que obrim un parèntesi que tancaré amb un post que publicaré aquest cap de setmana. Més que res perquè Perseverance tenia també altres objectius que paga la pena conèixer i que et proposo veure en un vídeo brutal d'Arte TV que estarà disponible fins al 14.08.2024 en aquells països on es deixi veure, clar.

Arte TV: Perseverance, une année sur Mars [YouTube] [Arte TV],17.02.2024


  1. Veure Mars Spacecrafts, publicat en aquest blog el 04.06.2023
  2. Wikipedia: Curiosity (rover) [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Perseverance (rover) [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Mars sol [en] [fr] [es] [ca]
  5. Veure L'origen de la vida al nostre planeta, publicat en aquest post el 09.06.2024
  6. Leonard David: If the Perseverance rover found evidence of life on Mars, would we recognize it? space.com, 24.10.2023
  7. Mars Sample Return Mission: Home page

Friday, May 3, 2024

tot el que necessites saber sobre els fongs


The Nature of Things (1) és una sèrie de televisió canadenca de documentals científics que va debutar a CBC Television el novembre de 1960.
El concepte de l'emissió és conscienciar el màxim de persones possible sobre les lleis de la natura, fent accessibles conceptes científics complexos que no són necessàriament evidents a primera vista. L'objectiu és que les persones adquireixen una millor consciència de les lleis tecnològiques i científiques que regeixen el món per poder prendre decisions de manera conscient.
Avui m'agradaria compartir un episodi remarcable d'aquesta sèrie, que es va difondre per primera vegada el 08.04.2018 i va estar disponible a les pàgines d'Arte-TV fins al 07.01.2024: The Kingdom of Fungi, How Fungi Made Our World (fr. Au royaume des champignons) (2).

Com es tracta d'un documental relativament llarg, no cal que el vegis avui. Pots veure'l aquest cap de setmana. O més endavant, si tens coses a fer. Però et recomano que el vegis per diversos motius.

Si ets un caçador de bolets, has de veure aquest documental (3). Si tens la curiositat per conèixer quin és el mecanisme que explica la creació de la vida als continents, has de veure aquest documental. Si tens dubtes raonables sobre la hipòtesi segons la qual, amb la desaparició de la nostra espècie també desapareixerà la vida al planeta, has de veure aquest documental. Si, més enllà de les lleis de la biologia, creus que les lleis del copyright acabaran per fer desaparèixer aquest documental en accés lliure, l'has de veure abans que això arribi. Just per informació, aquest documental ja no es troba al catàleg de documentals de les pàgines d'Arte-TV.
Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Terra Mirabilis - Au royaume des champignons, YouTube, 25.05.2018

La primera part del vídeo em va fer recordar un post que vaig publicar fa cinc anys (4) sobre les dimensions increïbles que podien assolir aquests organismes, els més antics de la terra. I el fet que, gràcies a les seves arrels profundes i a les seves connexions, hagin pogut sobreviure a mil·lennis d'incendis, sequeres, canvis climàtics i malalties. En aquell post també et parlava d'un gènere molt perillós de fongs paràsits: l'Armillaria (5).
Un gènere de fongs que maten els arbres que es troben a la zona on s'estén aquest organisme. Tenint en compte l'edat d'aquests organismes i el fet que encara hi hagi arbres, sembla molt més plausible pensar que aquests fongs exerceixen una funció de selecció natural que elimina els arbres més febles i no deixa viure sinó els exemplars més sans i forts d'una espècie. Però no seria judiciós oblidar que la seva alta capacitat destructiva prové del fet que, a diferència de la majoria dels paràsits, no li cal moderar el seu creixement per tal d'evitar la mort del seu hoste, ja que l'Armillaria també es pot nodrir de la matèria morta.
Insider Tech - Humongous fungus, YouTube, 08.01.2016

A mesura que avançava el vídeo i ens parlava dels benfets d'aquests organismes, particularment en el terreny de la medicina, a causa de la seva guerra mil·lenària amb els bacteris, vaig recordar un post que vaig publicar fa vuit anys (6), on comentava un altre vídeo emès per Arte-TV que ens parlava del potencial de les aplicacions dels fongs per resoldre molts dels problemes ambientals als quals hem de fer front.
Aquests organismes, amb noms tan impossibles de pronunciar com de recordar es troben, al centre de les innovacions tecnològiques del demà. Biotecnologies que podrien salvar el planeta.

Un moment, salvar el planeta de què?, de qui? Tot és més clar quan seguim llegint: aquests organismes poden ajudar a la descontaminació, a la reforestació, a la lluita contra el canvi climàtic i l'avenç dels deserts, etc.
Fa temps que aquest vídeo no es pot veure en obert, però veure'l en streaming a Vimeo no és gens car.

Les Champignons pourront-ils sauver le monde ? from Les Films d'Ici on Vimeo.


Cap a la fi del documental hom ens parla de la infecció per un fong conegut amb el nom de Cryptococcus gattii (a.k.a. C. gattii) que va tenir lloc l'any 2001 a Vancouver (Canadà). L'alarma creada per l'extensió d'aquest criptococ a zones on abans no es coneixia, no ens pot fer oblidar que ja era conegut a les regions tropicals i subtropicals:
Per exemple, C. gattii és la causa predominant de criptococosi a l'Àfrica subsahariana. I tampoc podem oblidar que, a més del nord-est del Pacífic, a l'Amèrica del Nord, també s'havia estès a altres regions, com ara el Brasil o l'Índia. Tot i que les incidències més altes d'infeccions per C. gattii se segueixen produint a Papua Nova Guinea i el nord d'Austràlia (7).

Val a dir que, si el documental mostra la seva preocupació per la contaminació en individus sans, és perquè hom l'associava només a individus amb sistemes immunes debilitats: preferentment, malalts de VIH, de càncer i aquells que han rebut un trasplantament (8).
Com pots veure al documental, no hi ha gaires dubtes sobre el fet que l'escalfament global, forçant els fongs patògens a adaptar-se a temperatures més altes que les que podien suportar fins ara, estendrà encara més aquest criptococ a altres zones del món.

Tanmateix, crec que no seria raonable oblidar quin és l'hàbitat natural d'aquest organisme. Per exemple, el C. gattii ocupa un nínxol en les zones internes en descomposició dels troncs dels arbres originaris de les regions tropicals, subtropicals i temperades, podent contaminar el sòl proper als arbres o romandre en la fusta. Probablement, tots estem pensant ja en el mateix, però deixa'm afegir que també es pot trobar a la femta dels ocells, especialment dels coloms, però també de canaris, periquitos, lloros, cacatues, cotorres, pollastres, pardals, estornells i tórtores. I que aquestes aus, tot i que poden transportar el fong, en general, no cauen malaltes (7) (9).

A partir d'aquí tothom és lliure de pensar i d'opinar el que bonament vulgui. Personalment, prefereixo deixar la recerca en mans d'aquells que en saben i fugir tan ràpidament com pugui de les discussions de tertulians i cunyats experts en qualsevol tema del qual es parli.


  1. The Nature of Things: Home page || IMDb || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  2. The Kingdom of Fungi, How Fungi Made Our World: The Nature of Things || IMDb
  3. Félicien Corbat: Au royaume des champignons – Film sur Arte, Société mycologique de Genève, 11.12.2023
  4. Veure Stranger Things - an organism that covers 70 hectares, publicat en aquest blog el 22.01.2019
  5. Wikipedia: Armillaria [en] [fr] [es] [ca]
  6. Veure Les champignons pourront-ils sauver le monde ?, publicat en aquest blog el 04.05.2016
  7. Wikipedia: Cryptococcus gattii [en] [fr] [es] [ca]
  8. Criptococosis, MedLinePlus, Biblioteca Nacional de Medicina, Gobierno de Estados Unidos
  9. Criptococosis, The Center for Food Security and Public Health, College of Veterinary Medicine, Iowa State University

Sunday, April 7, 2024

balenes al desert del sàhara

UNDP Egypt - Whales of the desert - Wadi El-Rayan Protected Area, YouTube, 26.02.20214
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

La UNESCO dedica una pàgina traduïda en vuit llengües a un indret increïble d'Egipte: Wadi Al-Hitan (1), que es troba dins l'Àrea Natural Protegida de Wadi El Rayan (Wadi El-Rayan Protected Area), també coneguda com la Vall de les Balenes.

Aquesta pàgina ens parla de la descoberta de restes fòssils que ens expliquen una de les grans històries de l'evolució: l'aparició de la balena com a mamífer oceànic, després d'una llarga vida anterior on era un petit animal terrestre. Si vols conèixer millor aquesta història increïble de l'evolució, et proposo que et miris el vídeo de PBS Eons que pots trobar a continuació.

PBS Eons - When Whales Walked, YouTube, 24.10.2017

Un article publicat en agost del 2010 a National Geographic (2) descrivia com era aquest lloc en el passat.
Fa trenta-set milions d'anys, a les aigües de l'oceà Tetis prehistòric, una bèstia sinuosa d'uns 16 metres de llarg, amb les mandíbules obertes i dents dentades, va morir i es va enfonsar al fons del mar.

Durant miliards d'anys, una gruixuda capa de sediments es va formar sobre els seus ossos. El mar va retrocedir i, quan l'antic fons marí es va convertir en un desert, el vent va començar a planejar la pedra sorrenca i l'esquist per sobre dels ossos. A poc a poc el món va canviar. L'escorça terrestre va empènyer l'Índia cap a l'Àsia, elevant l'Himàlaia. A l'Àfrica, van aparèixer els primers avantpassats dels humans. Els faraons van construir les seves piràmides. Roma es va aixecar, Roma va caure. I durant tot aquest temps el vent va seguir amb la seva pacient excavació. Segles més tard, un paleontòleg de vertebrats de la University of Michigan: Philip Gingerich va acabar la feina quan va trobar aquella bèstia.

El Basilosaurus era realment una balena, però una amb dues delicades potes posteriors, cadascuna de la mida d'una cama d'una nena de tres anys, que sobresurten dels seus flancs. Aquestes petites extremitats, perfectament formades, però inútils, almenys per caminar, són una pista crucial per entendre com les balenes modernes, màquines de natació perfectament adaptades, descendien de mamífers terrestres que abans caminaven a quatre potes.
El vídeo de National Geographic que pots trobar a continuació ens explica les campanyes de recerca per Philip Gingerich dels ancestres d'aquella bèstia a les Sulaiman Mountains (Pakistan), tot com el que aquest paleontòleg va descobrir.

National Geographic: Ancient Whale Bones, YouTube, 04.02.2009

Tornant a Wadi Al-Hitan et proposo veure unes fotografies espectaculars d'aquella bèstia amb les que el Daily Mail il·lustrava un article de lectura molt recomanada (3) dedicat a la inauguració d'un petit museu amb una arquitectura singular: Wadi El Hitan Fossil and Climate Change Museum (4). Un article on poden sorprendre les declaracions del llavors ministre de Medi Ambient el dia de la inauguració del museu:
Però el ministre de Medi Ambient, va advertir que no s'ha d'interpretar l'obertura del museu com un "aval total de la teoria de l'evolució", que entra en conflicte amb l'islam. "Això és un tema completament diferent", va dir. "Encara estem lligats al nostre sistema de creences islàmiques".

  1. UNESCO: Wadi Al-Hitan (Whale Valley)
  2. Tom Mueller: Valley of the Whales, National Geographic, August 2010
  3. Richard Gray: The 'walking whales' of Egypt: Fossils in the desert are remains of sea mammals that ruled the oceans 37 million years ago, Daily Mail, 14.01.2016
  4. Wadi El Hitan Fossil and Climate Change Museum, Image House

Thursday, April 4, 2024

what the heck are the nurse logs?

Nerdy About Nature - Nurse Logs - What the heck are they anyways?! Learn all about 'em!, YouTube, 03.08.2020

Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
El passat mes de febrer vaig publicar uns posts on, seguint l'ordre cronològic, et parlava d'alguns fenòmens poc coneguts que podem observar a un bosc:
  • l'anastomosi: també conegut com a inosculació (eng. inosculation), és un fenomen natural en el qual els troncs, les branques o les arrels de dos o més arbres creixen junts d'una manera biològicament semblant al procés artificial de l'empelt (1).
  • la timidesa de la corona: (eng. crown shyness), és un fenomen natural que es dona en algunes espècies arbòries quan les copes d'arbres frondosos creixen de manera a evitar que les seves branques es toquin entre elles (2).
  • els arbres esmotxats: una tècnica coneguda al Japó amb el nom de daisugi, basada en la poda dels plançons que brollen d'una branca, amb la finalitat de multiplicar els brots i després seleccionar els més rectes i sense nusos (3).
Fa tres anys et parlava d'algunes de les tècniques de gestió forestal que s'estaven aplicant als boscos de la meva vila (4) -algunes basades en la gestió de la fusta morta- i et presentava algunes imatges del Bois de Mermet com a suport gràfic. Aquestes tècniques estan basades en fenòmens naturals que segurament ja has vist algun cop passejant per un bosc. Uns fenòmens naturals que tenen un nom i que val la pena conèixer. 
Com pots veure a continuació, he utilitzat el nom en anglès d'aquests fenòmens, car no conec quin és el seu nom ni en català ni en espanyol (tronco nodriza?). Si tu els coneixes, t'agrairé moltíssim que me'l facis arribar amb alguna referència d'on l'has trobat.
Un dels fenòmens més interessants és el conegut amb el nom de Nurse Stump, que es produeix quan la soca d'un arbre molt vell resisteix durant molts anys a la descomposició i s'acaba convertint en el substrat que alimentarà un(s) arbre(s) més jove(s), que poden ser de la mateixa espècie o d'una altra diferent, i que creixeran al seu damunt o al seu costat.

Encara que al vídeo amb què he obert el post d'avui no es menciona aquest fenomen pel seu nom, el pots identificar a les seves imatges. Tanmateix, el pots veure amb més detall a la imatge que pots trobar a continuació (5).
Source: Vancouver Island Big Trees

Com hem vist al vídeo amb què he obert el post d'avui, quan un arbre cau a terra, posa en marxa el fenomen conegut amb el nom de Nurse Log (6), un conjunt de diversos processos mecànics i biològics que contribueixen a la descomposició de la lignina del seu tronc, donant lloc a la formació de nínxols de mida creixent, que tendeixen a omplir-se de deixalles forestals, dels sediments de les inundacions de primavera, de fulles o agulles, de molsa, de fongs o bolets i d'altra flora.

Les molses també cobreixen sovint l'exterior del tronc, retenint la humitat, accelerant la seva descomposició i transformant-lo en el substrat que utilitzaran altres espècies per arrelar-se. Les formigues i altres insectes començaran a buidar els troncs. I animals com els esquirols, afegiran nous, glans, castanyes o altres restes d'aliments. Però també excrements que, amb la seva descomposició, contribuiran a la formació d'un humus ric que proporcionarà un llit per les llavors i les condicions adequades per a la seva germinació.

Aquest procés, molt ben descrit al vídeo amb què he obert el post d'avui, començava ja a endevinar-se a les fotografies del Bois de Mermet a Lausanne que vaig publicar el març del 2021 (4). Però et costarà molt identificar-lo en aquest tweet publicat el juny del 2023.


El vídeo que acabem de veure el podem associar a allò que he sentit dir durant molts anys a Catalunya: un bosc net. En realitat, un bosc sense cap mena de biodiversitat, sense cap protecció que pugui frenar l'erosió o acumular la humitat. Un bosc que no tes res a veure amb el bosc ple de vida que hem vist al vídeo amb què he obert el post d'avui. Un bosc que tampoc té res a veure amb un bosc urbà com el Bois de Mermet, ni molt menys com el que vam veure a Adeje (Tenerife, Canarias) (7). Un bosc sobre el qual pesa una sentència de mort, malgrat la falsa il·lusió que pugui donar el Nurse Log que mostren les imatges del tweet.

Afortunadament, he llegit que, també a Espanya, hi ha veus que es rebel·len contra aquest tipus de gestió forestal. Veus com la de Jorge Castro Gutiérrez, catedràtic d'ecologia de la Universidad de Granada, que el gener de 2022 va publicar un article de lectura molt recomanada (8).

Just per acabar amb el post d'avui, deixa'm dir-te que, a la biblioteca de Shutterstock, pots trobar unes imatges i uns vídeos molt interessants sobre els fenòmens del Nurse Log i del Nurse Stump. Et recomano molt i molt de veure'ls punxant els enllaços.


  1. Veure Un peu de poésie dans ce monde de brutes, publicat en aquest blog l'01.02.2024
  2. Veure La timidesa de la corona, publicat en aquest post el 07.02.2024
  3. Veure Tècniques de gestió forestal: Daisugi, publicat en aquest blog el 13.02.2024
  4. Veure Lausanne - gestion forestière, publicat en aquest blog el 04.03.2021
  5. Nurse Stump, Vancouver Island Big Trees, 23.09.2011
  6. Wikipedia: Nurge Log [en] [fr] [es] [ca]
  7. Veure El bosque comestible en Adeje (Canarias), publicat en aquest blog el 15.02.2024
  8. Jorge Castro Gutiérrez: La madera muerta no es basura: por qué retirarla perjudica el bosque, The Conversation, 20.01.2022

Sunday, March 17, 2024

the earth's history is written in the trees (5)

News Direct - World's largest fossil forest uncovered in Illinois, YouTube, 02.05.2012


Avui m'agradaria parlar-te d'un bosc que va créixer milions d'anys abans del Cretaci, durant el període Devonià (1). Un ecosistema forestal que es va desenvolupar fa més de 300 milions d'anys, desenes de milions d'anys abans de l'era dels dinosaures (2).

Un ecosistema on hom no ha trobat gairebé fòssils d'animals: només els d'alguns de rèptils primitius -semblants a llangardaixos- que evolucionaven als pantans, enormes milpeus i libèl·lules de la mida d'un corb. Un hàbitat on els herbívors eren molt rars -només s'han trobat algunes fulles fòssils amb rastres d'haver sigut mossegades pels algun insecte- i els pocs animals que l'habitaven s'alimentaven de les restes en putrefacció d'uns aiguamolls fètids.

Conegut amb el nom de bosc de Springfield, els arbres i les plantes d'aquell ecosistema van créixer damunt d'una torbera espessa on es van ensorrar de manera relativament ràpida, coberts per una gruixuda capa de llims que es va anar comprimint sota el seu pes, transformant-se més tard en carbó. Com aquest procés va ser relativament ràpid, aquest bosc també ha estat descrit com una mena de "Pompeia botànica, enterrada en un instant geològic".
Fa més de 300 milions d'anys, el sud d'Illinois es trobava a l'equador i el travessava un riu, el Galatia Channel, que tenia l'amplada del Mississipi. La llera del riu encara és visible a les mines de carbó de la regió. També són visibles els arbres i les falgueres que antigament s'estenien a les ribes del riu i a la seva plana inundable, atrapats en el que abans va ser una torbera espessa que es va crear durant un període d'inundacions prehistòriques. En aquell ecosistema d'aiguamolls hi havia hagut poc o cap transport del material (3).

Amb la pujada de les temperatures a finals del període Carbonífer, a mesura que el clima es feia més sec, les pluges es van convertir en estacionals i van remoure els sediments del sòl, omplint el riu d'un llim que va acabar per ofegar el bosc.
Si tens un moment, et proposo entrar en aquella època fascinant llegint els articles que Wikipedia ha dedica als períodes del Devonià (4) i del Carbonífer (5).

Ara et proposo tancar els ulls i entrar junts dins d'aquell paisatge del Devonià. Sobrevolant les enormes extensions d'aiguamolls i boscos inundats als territoris del que avui coneixem com l'Amèrica del Nord i l'Euràsia, que llavors es trobaven a l'equador. Les enormes quantitats de fusta atrapades al fons de les torberes, on la manca d'oxigen impedia que la fusta fos descomposta pel metabolisme aeròbic dels bacteris. Mentre sobrevolem mentalment aquells paisatges, et proposo que recordem el que hem llegit a Wikipedia i ens fem algunes preguntes:
Aquella enorme quantitat de matèria vegetal va créixer en un entorn on els nivells de CO₂ eren molts més elevats que els que coneixem avui? Quan aquelles enormes masses de carboni van quedar emmagatzemades a les torberes, van baixar els nivells de CO₂ a valors com els que coneixem avui. Quan van baixar els nivells de CO₂ també van baixar les temperatures?  Són preguntes per les quals encara no hi ha una resposta de consens (6).

Quan el carboni va quedar atrapat, va augmentar la concentració de l'oxigen de l'aire en una proporció superior al 80% de la concentració actual? L'augment de la concentració de l'oxigen de l'aire va tenir com a conseqüència el gegantisme de certs insectes i amfibis, on la mida està correlacionada i limitada per llur capacitat d'absorbir oxigen aeri? L'augment de la concentració de l'oxigen de l'aire va provocar enormes incendis que van mantenir els nivells de CO₂ estables?

Quins van ser els factors que es van combinar al Devonià Superior per donar lloc a un dels cinc esdeveniments d'extinció massiva més grans de la història de la vida a la Terra?
(7).
El bosc de Springfield hauria de permetre l'estudi d'un ecosistema com mai havia estat possible fer-ho abans en paleopaisatges tan antics. Si el seu estudi donés resposta a algunes d'aquestes preguntes que acabem de fer-nos, podria ajudar-nos a fer algunes prediccions sobre els efectes de l'escalfament global actual.

L'estudi del bosc de Springfield ens podria permetre mirar el passat cara a cara i dir-nos: Sabem el què hem de fer, perquè això ja ha passat abans


  1. Wikipedia: Geologic time scale [en] [fr] [es] [ca]
  2. W. Barksdale Maynard: An Underground Fossil Forest Offers Clues on Climate Change, The New York Times, 30.04.2012 || Stein, W., Berry, C., Hernick, L. et al. Surprisingly complex community discovered in the mid-Devonian fossil forest at Gilboa. Nature 483, 78–81 (2012). https://doi.org/10.1038/nature10819
  3. D.W. Norris: Scientists excited about fossil forest discovery, The Southern Illinoisan, 30.09.2012
  4. Wikipedia: Devonian [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia: Carboniferous [en] [fr] [es] [ca]
  6. Dahl, T.W., Harding, M.A.R., Brugger, J. et al. Low atmospheric CO2 levels before the rise of forested ecosystems. Nature Communications 13, 7616 (2022)
  7. Wikipedia: Late Devonian extinction [en] [fr] [es] [ca]

Friday, March 15, 2024

the earth's history is written in the trees (4)

Anton Petrov - Ancient Tree Found in New Zealand Will Help Solve Magnetosphere Anomaly, YouTube, 28.07.2019


L'agost del 2019 vaig publicar un post on et parlava de la troballa a Nova Zelanda del tronc d'un arbre que, segons les datacions de carboni, va viure durant 1.500 anys, entre 41.000 i 42.500 anys enrere (1). Aquell post estava dedicat a un tema que fa cinc anys semblava preocupar moltíssim a tots els mitjans de comunicació i que avui ha passat gairebé a l'oblit (2): el camp magnètic de la Terra s'estava movent, i ho feia molt ràpidament.
L'interès d'aquest arbre rau en el fet que els seus anells poden guardar al seu si el registre d'una de les "excursions" del camp magnètic de la Terra: un període on els Pols magnètics es van moure del seu emplaçament, tot i no completar una inversió completa. Un període molt interessant car, quan el camp magnètic s'inverteix, ni que sigui parcialment, es fa més feble, permetent que arribi més radiació a la Terra.
El moviment del camp magnètic de la Terra, els seus efectes potencials i com el tronc d'aquell arbre podria ser utilitzat en l'estudi d'aquest fenomen, estan molt ben explicats al remarcable vídeo d'Anton Petrov amb què he obert el post d'avui. Per cert, si un dia trobes un moment, no deixis de passar pel seu canal YouTube (@whatdamath), on trobaràs un munt d'altres vídeos molt interessants.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió seleccionant la teva llengua de preferència.
Pots trobar a continuació un extracte del post que vaig publicar l'agost del 2019 (1).



Ancient Tree With Record of Earth's Magnetic Field Reversal in Its Rings Discovered, Newsweek, 04.07.2019

Aquest arbre, que pertany als anomenats Kauri dels pantans, probablement va caure durant una tempesta i es van enfonsar al fons a un pantà de torba, el que podria explicar el seu excel·lent estat de conservació (3).

Els seus anells podrien contenir doncs un dels millors registres d'allò que hom coneix amb el nom de Laschamp event (4) (5), una "excursió" del camp magnètic de la Terra que, tot i no donar lloc a una inversió completa, podria cobrir el seu moment més crític.

Entendre què va passar durant aquest període podria donar una visió de què podem esperar la pròxima vegada que passi. Si les excursions dels camps magnètics són més freqüents, segons la NASA, les inversions completes del camp magnètic es produeixen estadísticament una vegada cada 200.000 a 300.000 anys: i l’última es va produir fa uns 780.000 anys!


Si fas una recerca amb el teu navegador, el primer que trobaràs és que hom ha relacionat els esdeveniments d'extinció massiva de moltes espècies i altres fenòmens meteorològics espectaculars amb les modificacions dels camps magnètics (6).

Com he llegit tres o quatre coses sobre el tema, em vaig dir que seria una bona idea posar algunes qüestions a Copilot, la intel·ligència artificial de Microsoft (7), per veure si hi havia res de nou que no hagués llegit abans.

Vaig començar demanant a Copilot quina era la relació entre l'excursió geomagnètica de Laschamp i l'extinció de determinades espècies. Copilot va agrupar la seva resposta en tres grups:
  • L'extinció dels Neandertals.
  • L'extinció de la megafauna australiana.
  • L'aparició de fenòmens meteorològics espectaculars.
Res de nou. És el primer que hom troba generalment als articles redactats per periodistes dedicats a la divulgació científica. Però també en altres articles publicats en prestigioses revistes científiques.
Lorenza Coppola: Cómo la huella genética de los neandertales influye en nuestra vida diaria, BBC News, 09.06.2021

Quan vaig demanar a Copilot què podia explicar que els Neandertals s'haguessin extingit i que els Homo sapiens haguessin sobreviscut a l'excursió de Laschamp, em va donar una resposta que et resumeixo:
La desaparició dels Neandertals és complexa i multifactorial, però no es pot atribuir a l'excursió de Laschamp, que no és directament responsable de la seva extinció. Altres factors van contribuir a la seva desaparició.
Com a la seva primera resposta també em parlava de l'extinció de 14 gèneres de grans mamífers a Austràlia, vaig demanar-li si hi havia proves d'extincions similars en altres zones de la Terra. Pots trobar un resum de la seva resposta a continuació:
És important tenir en compte que les proves directes que vinculen l'excursió de Laschamp amb les extincions massives en altres regions de la Terra són menys clares. El canvi climàtic, la competència amb altres espècies i altres factors també van tenir un paper important en les extincions durant aquesta època (...)

La hipòtesi de l'extinció lligada a l'excursió de Laschamp no es recolza només en dades fòssils, sinó també en la reducció sobtada de la concentració de sporormiella, un fong que viu dels excrements dels grans herbívors
(8).
A continuació, vaig demanar-li si hom sabia què havien fet els mamuts per sobreviure. La resposta no em va convèncer. Només espero que la base de coneixements de Copilot vagi augmentant prou per donar-me una resposta convincent la pròxima vegada que li posi la mateixa qüestió.

Agathe Lisé-Pronovost, University of Melbourne

He deixat pel final la part més interessant de la conversa amb Copilot. Més enllà dels espectacles de les tempestes elèctriques, de les aurores boreals o de l'entrada de radiació còsmica, volia tenir més precisions sobre el canvi climàtic provocat per l'excursió de Laschamp . Et resumeixo la seva resposta:
Refredament del clima: Durant l'excursió de Laschamp, el camp magnètic de la Terra es va afeblir, la qual cosa va provocar una reducció de la protecció dels raigs còsmics. Això podria haver provocat un augment de la formació de núvols baixos i una disminució de la intensitat de la radiació solar que arribava a la superfície terrestre. Com a resultat, probablement les temperatures van baixar, provocant un refredament global.

Variabilitat climàtica: L'excursió de Laschamp va interrompre els corrents oceànics i els patrons de circulació atmosfèrica. Aquests canvis van provocar un augment de la variabilitat climàtica, amb fluctuacions més freqüents entre períodes més càlids i més freds.

Impacte en els ecosistemes: Els canvis climàtics haurien tingut conseqüències en els hàbitats, els recursos alimentaris i els cicles de vida de les espècies. Algunes plantes i animals es van poder adaptar a aquests canvis, mentre que altres podrien haver desaparegut.

Efectes indirectes: L'excursió de Laschamp també va influir en la capa d'ozó i la quantitat de radiació UV que arribava a la superfície de la Terra. Això podria haver afectat la fotosíntesi de les plantes i els nivells de vitamina D en els animals.
La meva conversa amb Copilot no havia fet res d'altre sinó posar en evidència algunes de les contradiccions que hom pot trobar en les publicacions científiques i de divulgació científica que hom pot trobar a la xarxa. El fet que, cada cop que vaig posar Copilot davant d'una contradicció, trobés ràpidament una resposta carregada de sentit comú recolzada en la seva base de coneixements, no em podia fer oblidar que el nivell de les primeres respostes no em van satisfer gens ni mica.

Resumint, com les relacions causa-efecte de les respostes de Copilot no em van acabar de convèncer, vaig arribar a la conclusió que serà millor esperar que els anells del vell Kauri de Nova Zelanda ens donin més informació.

Mentrestant, què et sembla si veiem un altre vídeo brutal d'Anton Petrov?

Anton Petrov - Is Earth's Magnetic Field Flipping? Study Discovers Important Data, YouTube, 13.06.2022


  1. Veure Què està passant amb el camp magnètic de la terra? publicat en aquest blog el 07.08.2019
  2. El campo magnético terrestre se está debilitando, acorde a ESA, National Geographic en español, 02.06.2020
  3. Hannah Osborne: Ancient Tree With Record of Earth's Magnetic Field Reversal in Its Rings Discovered, Newsweek, 04.07.2019
  4. Wikipedia: Laschamp event [en] [fr] [es] [ca]
  5. Veure Excursions geomagnètiques, publicat en aquest blog el 20.06.2021 || Wikipedia: Geomagnetic excursion [en] [fr] [es] [ca]
  6. Helmholtz Association of German Research Centres: An extremely brief reversal of the geomagnetic field, climate variability and a super volcano, phys.org, 16.10.2012
  7. Veure Intel·ligència Artificial - ostres i captura de CO₂ (2/3), publicat en aquest blog el 14.12.2023
  8. Neanderthals and other large mammals: the cause of extinction revealed, Consiglio Nazionale delle Ricerche, 30.05.2019

Wednesday, March 13, 2024

the earth's history is written in the trees (3)

BBC News Mundo - El árbol patagónico de 5.000 años que guarda respuestas sobre el futuro del clima en la Tierra, YouTube, 23.12.2023

Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua espanyola seleccionant la teva llengua de preferència.
Avui m'agradaria compartir amb tu la historia d'un arbre sobre l'edat del qual hi ha obert un debat que el situaria en una forquilla entre més de 3000 anys fins a 5000 anys: El gran abuelo. L'estudi dels seus anells de creixement permet analitzar el canvi climàtic a la Patagònia durant aquest període de temps.

Tot i que els dos vídeos que pots trobar en aquest post ho diuen gairebé tot, m'agradaria proposar-te llegir també les referències que pots trobar al peu del post.

A les tres primeres referències (1) (2) (3), pots trobar algunes de les divergències que existeixen a la comunitat científica sobre l'edat real d'aquest arbre: les dues primeres, des d'una visió més periodística, la tercera des d'una visió més acadèmica.


Basades en la hipòtesi que l'arbre tingués més 5000 anys, et passo una referència sobre què estava passant al món durant el Mil·lenni III aC (4). I, entre tot el que va passar durant aquell mil·lenni, he retingut una migració dels habitants del Sàhara central vers l'Àfrica Occidental (5), relacionada amb un article que vaig publicar el juny del 2021 en aquest blog (6).

EFEverde - "Gran abuelo", el árbol chileno que podría ser el más antiguo del mundo, YouTube, 20.07.2022

A mesura que vagi trobant més referències sobre El gran abuelo les aniré afegint a la rúbrica "Altres lectures" que pots trobar a continuació. Et passo les primeres.


Altres lectures
  1. 5.000 años: el árbol más antiguo del mundo estaría en Chile, Deutsche Welle, 25.05.2022
  2. ¿Es el ‘Gran Abuelo’ de Chile el árbol más viejo del mundo?, El País, 22.07.2022
  3. Paula Diaz Levi: El debate que ha generado el “Gran abuelo”, el alerce que sería el árbol más viejo del planeta, Ladera Sur, 02.06.2022
  4. Wikipedia: 3rd millennium BC [en] [fr] [es] [ca]
  5. William Márquez: Cómo era el Sahara antes de convertirse en uno de los mayores desiertos del planeta, BBC Mundo, 23.03.2017
  6. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (8), publicat en aquest blog el 06.06.2021