Una de les coses que més me sorprenen quan escolto parlar del canvi climàtic és que alguns
experts comparin les temperatures actuals a quelcom que hom anomena
temperatures pre-industrials (1). Si vas llegir el 4at article de la sèrie:
canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? publicat en aquest blog, recordaràs que deia que, abans de la revolució industrial, hauríem de tenir en compte fenòmens dels que rarament hom parla, com ara: l'
Òptim climàtic medieval, la
Petita Edat de Gel o el
Mínim de Maunder. Però se'm va oblidar parlar del més important fenòmen de canvi climàtic del que tenim referències històriques: la fissura del sistema volcànic de Laki en 1783 (2).
A Islàndia, la fissura de Lakagigar, fa part d'un sistema volcànic centrat en el volcà Grímsvötn i que també inclou el volcà Þórðarhyrna. Una zona de fissures amb 130 cràters en direcció SW-NE que va entrar en erupció des del 8 juny de 1783 fins el 7 de febrer del 1784, i que va vessar 14.3 km3 de lava basàltica, al voltant de 8 milions de tones de fluorur d'hidrogen i 120 milions de tones de diòxid de sofre, que van provocar la mort del 25% de la població d'Islàndia així com la de més de sis milions de persones arreu el món.
Vaig recordar que havia oblidat fer referència a aquest fenòmen veient un vell documental de la BBC que van passar el dissabte 09.07.2016 a
Arte-TV:
Nuage Mortel (3). Abans de continuar, deixam afegir que si els drets de copyright t'ho permeten, et recomano veure la redifusió del documental els propers 14.07 a les 09h25 o el proper 07.08.2016 11h45 en aquest enllaç:
Nuage Mortel.
Tornant al documental afegir que, malgrat la seva importància, aquesta erupció ha rebut un tractament mediàtic molt inferior al que ha tingut des de sempre la del Krakatoa, que va tenir lloc 100 anys més tard. Tot i que, durant vuit mesos, les emissions dels gasos emesos des de la fissura del sistema volcànic de Laki, van provocar una de les pertorbacions climàtiques i socials més importants de l'últim mil·lenni (4).
Empès pels vents, el núvol tòxic va arribar arreu de l'hemisferi nord. L'efecte hivernacle va fer que l'estiu de 1783 fos un dels més càlids que hom recorda a Europa abans del canvi climàtic: en el cas d'Anglaterra hom va enregistrar les temperatures més càlides abans de les de 1995. Com a conseqüència dels efectes del nuvol tòxic sobre l'organisme (aquest gas reacciona amb la humitat als pulmons produint àcid sulfúric) i sobre les collites (pluja àcida), però també el fred extrem de l'hivern (5) i les inundacions que el van seguir amb el desglaç, hom estima que el fenòmen de la fissura de Lakagigar va provocar almenys 6 milions de morts (6) arreu del món.
Més enllà d'Europa, la costa est dels Estats Units va patir un dels hiverns més llargs i freds que mai han estat enregistrats, amb temperatures gairebé 5°C per sota de la mitjana. Al Japó va coincidir amb l'erupció del Mont Asama (7) i va provocar una de les tres pitjors epidèmies de fam de la història d'aquest país entre 1783 i 1786, provocant la mort de fins a 1 milió de persones, el que va obligar les autoritats a crear equips per netejar els camins de morts. També cal afegir que, a causa de la interrupció dels monsons, les pluges a la conca del Nil es van reduir en gairebé 1/5, i que a causa de la fam hom va constatar al gener de 1785 que una sisena part de la població d'Egipte havia mort o emigrat.
Segons algunes estimacions, a França, el 5% de la població va morir durant l'estiu del 1783: principalment joves que treballaven als camps, respirant aire que es transformava als seus pulmons en àcid sulfúric sota una calor sufocant.
Finalment, dir que pels autors del documental, l'erupció de Laki podria fins i tot haver accelerat l'arribada de la Revolució Francesa! Es una hipòtesi interessant, però jo soc més aviat escèptic. Si mai has vist l'obscenitat del luxe del Palau de Versalles o del palau del ministre de Louis XIV,
Nicolas Fouquet; si has llegit al Marquis de Sade, o els llibres dels contemporanis del període pre-revolucionari escrits pels autors de la il·lustració ... possiblement estiguis d'acord amb mi en que segurament hi ha factors que expliquen molt millor les causes de la revolució que l'erupció de la fissura de Lakagigar.
- United Nations Framework Convention on Climate Change (UNFCCC) (2011). "Conference of the Parties – Sixteenth Session: Decision 1/CP.16: The Cancun Agreements: Outcome of the work of the Ad Hoc Working Group on Long-term Cooperative Action under the Convention (English): Paragraph 4" (PDF). UNFCCC Secretariat: Bonn, Germany: UNFCCC: 3. "(...) deep cuts in global greenhouse gas emissions are required according to science, and as documented in the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change, with a view to reducing global greenhouse gas emissions so as to hold the increase in global average temperature below 2 °C above preindustrial levels"
What is the reference temperature of "pre-industrial levels"? Quora
- Wikipedia: Laki
- Monika KUPPER and Dan WALKER (2006): Nuage Mortel. BBC / Open University
- Els gasos emesos contenien enormes quantitats de diòxid de sofre; en el seu punt màxim, l'erupció va produir en dos dies les mateixes emissions que la indústria europea actual produeix en un any. Part d'aquestes emissions es van dissoldre en el vapor d'aigua dels núvols creant pluges d'àcid sulfúric. The Economist (2007): The summer of acid rain. The Economist 19.12.2007
- En mitjana, durant 1784 les temperatures van baixar a Europa al voltant de 2 °C per sota dels valors normals durant la segona meitat del segle XVIII (...) A Islàndia van baixar de gairebé 5 °C i va viure el més llarg període de mar glaçat al voltant de l'illa que mai s'hagi registrat. Berlín i Ginebra, a més de 1.300 miles de distància, van baixar de 2ºC per sota del que era normal. Estocolm i Copenhaguen, a poc més de 1.000 miles de distància, van veure baixar les temperatures en més de 3 °C. The Economist (2007): The summer of acid rain. The Economist 19.12.2007
- Just per situar aquesta xifra en el context de l'època, val recordar que la població de l'Espanya peninsular, segons el Censo de Floridablanca, realitzat entre 1785 i 1787, era de poc més de 10 milions d'habitants.
- Wikipedia: Mount Asama. Tenmei eruption (1783)
