Showing posts with label forest. Show all posts
Showing posts with label forest. Show all posts

Friday, May 3, 2024

tot el que necessites saber sobre els fongs


The Nature of Things (1) és una sèrie de televisió canadenca de documentals científics que va debutar a CBC Television el novembre de 1960.
El concepte de l'emissió és conscienciar el màxim de persones possible sobre les lleis de la natura, fent accessibles conceptes científics complexos que no són necessàriament evidents a primera vista. L'objectiu és que les persones adquireixen una millor consciència de les lleis tecnològiques i científiques que regeixen el món per poder prendre decisions de manera conscient.
Avui m'agradaria compartir un episodi remarcable d'aquesta sèrie, que es va difondre per primera vegada el 08.04.2018 i va estar disponible a les pàgines d'Arte-TV fins al 07.01.2024: The Kingdom of Fungi, How Fungi Made Our World (fr. Au royaume des champignons) (2).

Com es tracta d'un documental relativament llarg, no cal que el vegis avui. Pots veure'l aquest cap de setmana. O més endavant, si tens coses a fer. Però et recomano que el vegis per diversos motius.

Si ets un caçador de bolets, has de veure aquest documental (3). Si tens la curiositat per conèixer quin és el mecanisme que explica la creació de la vida als continents, has de veure aquest documental. Si tens dubtes raonables sobre la hipòtesi segons la qual, amb la desaparició de la nostra espècie també desapareixerà la vida al planeta, has de veure aquest documental. Si, més enllà de les lleis de la biologia, creus que les lleis del copyright acabaran per fer desaparèixer aquest documental en accés lliure, l'has de veure abans que això arribi. Just per informació, aquest documental ja no es troba al catàleg de documentals de les pàgines d'Arte-TV.
Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Terra Mirabilis - Au royaume des champignons, YouTube, 25.05.2018

La primera part del vídeo em va fer recordar un post que vaig publicar fa cinc anys (4) sobre les dimensions increïbles que podien assolir aquests organismes, els més antics de la terra. I el fet que, gràcies a les seves arrels profundes i a les seves connexions, hagin pogut sobreviure a mil·lennis d'incendis, sequeres, canvis climàtics i malalties. En aquell post també et parlava d'un gènere molt perillós de fongs paràsits: l'Armillaria (5).
Un gènere de fongs que maten els arbres que es troben a la zona on s'estén aquest organisme. Tenint en compte l'edat d'aquests organismes i el fet que encara hi hagi arbres, sembla molt més plausible pensar que aquests fongs exerceixen una funció de selecció natural que elimina els arbres més febles i no deixa viure sinó els exemplars més sans i forts d'una espècie. Però no seria judiciós oblidar que la seva alta capacitat destructiva prové del fet que, a diferència de la majoria dels paràsits, no li cal moderar el seu creixement per tal d'evitar la mort del seu hoste, ja que l'Armillaria també es pot nodrir de la matèria morta.
Insider Tech - Humongous fungus, YouTube, 08.01.2016

A mesura que avançava el vídeo i ens parlava dels benfets d'aquests organismes, particularment en el terreny de la medicina, a causa de la seva guerra mil·lenària amb els bacteris, vaig recordar un post que vaig publicar fa vuit anys (6), on comentava un altre vídeo emès per Arte-TV que ens parlava del potencial de les aplicacions dels fongs per resoldre molts dels problemes ambientals als quals hem de fer front.
Aquests organismes, amb noms tan impossibles de pronunciar com de recordar es troben, al centre de les innovacions tecnològiques del demà. Biotecnologies que podrien salvar el planeta.

Un moment, salvar el planeta de què?, de qui? Tot és més clar quan seguim llegint: aquests organismes poden ajudar a la descontaminació, a la reforestació, a la lluita contra el canvi climàtic i l'avenç dels deserts, etc.
Fa temps que aquest vídeo no es pot veure en obert, però veure'l en streaming a Vimeo no és gens car.

Les Champignons pourront-ils sauver le monde ? from Les Films d'Ici on Vimeo.


Cap a la fi del documental hom ens parla de la infecció per un fong conegut amb el nom de Cryptococcus gattii (a.k.a. C. gattii) que va tenir lloc l'any 2001 a Vancouver (Canadà). L'alarma creada per l'extensió d'aquest criptococ a zones on abans no es coneixia, no ens pot fer oblidar que ja era conegut a les regions tropicals i subtropicals:
Per exemple, C. gattii és la causa predominant de criptococosi a l'Àfrica subsahariana. I tampoc podem oblidar que, a més del nord-est del Pacífic, a l'Amèrica del Nord, també s'havia estès a altres regions, com ara el Brasil o l'Índia. Tot i que les incidències més altes d'infeccions per C. gattii se segueixen produint a Papua Nova Guinea i el nord d'Austràlia (7).

Val a dir que, si el documental mostra la seva preocupació per la contaminació en individus sans, és perquè hom l'associava només a individus amb sistemes immunes debilitats: preferentment, malalts de VIH, de càncer i aquells que han rebut un trasplantament (8).
Com pots veure al documental, no hi ha gaires dubtes sobre el fet que l'escalfament global, forçant els fongs patògens a adaptar-se a temperatures més altes que les que podien suportar fins ara, estendrà encara més aquest criptococ a altres zones del món.

Tanmateix, crec que no seria raonable oblidar quin és l'hàbitat natural d'aquest organisme. Per exemple, el C. gattii ocupa un nínxol en les zones internes en descomposició dels troncs dels arbres originaris de les regions tropicals, subtropicals i temperades, podent contaminar el sòl proper als arbres o romandre en la fusta. Probablement, tots estem pensant ja en el mateix, però deixa'm afegir que també es pot trobar a la femta dels ocells, especialment dels coloms, però també de canaris, periquitos, lloros, cacatues, cotorres, pollastres, pardals, estornells i tórtores. I que aquestes aus, tot i que poden transportar el fong, en general, no cauen malaltes (7) (9).

A partir d'aquí tothom és lliure de pensar i d'opinar el que bonament vulgui. Personalment, prefereixo deixar la recerca en mans d'aquells que en saben i fugir tan ràpidament com pugui de les discussions de tertulians i cunyats experts en qualsevol tema del qual es parli.


  1. The Nature of Things: Home page || IMDb || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  2. The Kingdom of Fungi, How Fungi Made Our World: The Nature of Things || IMDb
  3. Félicien Corbat: Au royaume des champignons – Film sur Arte, Société mycologique de Genève, 11.12.2023
  4. Veure Stranger Things - an organism that covers 70 hectares, publicat en aquest blog el 22.01.2019
  5. Wikipedia: Armillaria [en] [fr] [es] [ca]
  6. Veure Les champignons pourront-ils sauver le monde ?, publicat en aquest blog el 04.05.2016
  7. Wikipedia: Cryptococcus gattii [en] [fr] [es] [ca]
  8. Criptococosis, MedLinePlus, Biblioteca Nacional de Medicina, Gobierno de Estados Unidos
  9. Criptococosis, The Center for Food Security and Public Health, College of Veterinary Medicine, Iowa State University

Thursday, April 4, 2024

what the heck are the nurse logs?

Nerdy About Nature - Nurse Logs - What the heck are they anyways?! Learn all about 'em!, YouTube, 03.08.2020

Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
El passat mes de febrer vaig publicar uns posts on, seguint l'ordre cronològic, et parlava d'alguns fenòmens poc coneguts que podem observar a un bosc:
  • l'anastomosi: també conegut com a inosculació (eng. inosculation), és un fenomen natural en el qual els troncs, les branques o les arrels de dos o més arbres creixen junts d'una manera biològicament semblant al procés artificial de l'empelt (1).
  • la timidesa de la corona: (eng. crown shyness), és un fenomen natural que es dona en algunes espècies arbòries quan les copes d'arbres frondosos creixen de manera a evitar que les seves branques es toquin entre elles (2).
  • els arbres esmotxats: una tècnica coneguda al Japó amb el nom de daisugi, basada en la poda dels plançons que brollen d'una branca, amb la finalitat de multiplicar els brots i després seleccionar els més rectes i sense nusos (3).
Fa tres anys et parlava d'algunes de les tècniques de gestió forestal que s'estaven aplicant als boscos de la meva vila (4) -algunes basades en la gestió de la fusta morta- i et presentava algunes imatges del Bois de Mermet com a suport gràfic. Aquestes tècniques estan basades en fenòmens naturals que segurament ja has vist algun cop passejant per un bosc. Uns fenòmens naturals que tenen un nom i que val la pena conèixer. 
Com pots veure a continuació, he utilitzat el nom en anglès d'aquests fenòmens, car no conec quin és el seu nom ni en català ni en espanyol (tronco nodriza?). Si tu els coneixes, t'agrairé moltíssim que me'l facis arribar amb alguna referència d'on l'has trobat.
Un dels fenòmens més interessants és el conegut amb el nom de Nurse Stump, que es produeix quan la soca d'un arbre molt vell resisteix durant molts anys a la descomposició i s'acaba convertint en el substrat que alimentarà un(s) arbre(s) més jove(s), que poden ser de la mateixa espècie o d'una altra diferent, i que creixeran al seu damunt o al seu costat.

Encara que al vídeo amb què he obert el post d'avui no es menciona aquest fenomen pel seu nom, el pots identificar a les seves imatges. Tanmateix, el pots veure amb més detall a la imatge que pots trobar a continuació (5).
Source: Vancouver Island Big Trees

Com hem vist al vídeo amb què he obert el post d'avui, quan un arbre cau a terra, posa en marxa el fenomen conegut amb el nom de Nurse Log (6), un conjunt de diversos processos mecànics i biològics que contribueixen a la descomposició de la lignina del seu tronc, donant lloc a la formació de nínxols de mida creixent, que tendeixen a omplir-se de deixalles forestals, dels sediments de les inundacions de primavera, de fulles o agulles, de molsa, de fongs o bolets i d'altra flora.

Les molses també cobreixen sovint l'exterior del tronc, retenint la humitat, accelerant la seva descomposició i transformant-lo en el substrat que utilitzaran altres espècies per arrelar-se. Les formigues i altres insectes començaran a buidar els troncs. I animals com els esquirols, afegiran nous, glans, castanyes o altres restes d'aliments. Però també excrements que, amb la seva descomposició, contribuiran a la formació d'un humus ric que proporcionarà un llit per les llavors i les condicions adequades per a la seva germinació.

Aquest procés, molt ben descrit al vídeo amb què he obert el post d'avui, començava ja a endevinar-se a les fotografies del Bois de Mermet a Lausanne que vaig publicar el març del 2021 (4). Però et costarà molt identificar-lo en aquest tweet publicat el juny del 2023.


El vídeo que acabem de veure el podem associar a allò que he sentit dir durant molts anys a Catalunya: un bosc net. En realitat, un bosc sense cap mena de biodiversitat, sense cap protecció que pugui frenar l'erosió o acumular la humitat. Un bosc que no tes res a veure amb el bosc ple de vida que hem vist al vídeo amb què he obert el post d'avui. Un bosc que tampoc té res a veure amb un bosc urbà com el Bois de Mermet, ni molt menys com el que vam veure a Adeje (Tenerife, Canarias) (7). Un bosc sobre el qual pesa una sentència de mort, malgrat la falsa il·lusió que pugui donar el Nurse Log que mostren les imatges del tweet.

Afortunadament, he llegit que, també a Espanya, hi ha veus que es rebel·len contra aquest tipus de gestió forestal. Veus com la de Jorge Castro Gutiérrez, catedràtic d'ecologia de la Universidad de Granada, que el gener de 2022 va publicar un article de lectura molt recomanada (8).

Just per acabar amb el post d'avui, deixa'm dir-te que, a la biblioteca de Shutterstock, pots trobar unes imatges i uns vídeos molt interessants sobre els fenòmens del Nurse Log i del Nurse Stump. Et recomano molt i molt de veure'ls punxant els enllaços.


  1. Veure Un peu de poésie dans ce monde de brutes, publicat en aquest blog l'01.02.2024
  2. Veure La timidesa de la corona, publicat en aquest post el 07.02.2024
  3. Veure Tècniques de gestió forestal: Daisugi, publicat en aquest blog el 13.02.2024
  4. Veure Lausanne - gestion forestière, publicat en aquest blog el 04.03.2021
  5. Nurse Stump, Vancouver Island Big Trees, 23.09.2011
  6. Wikipedia: Nurge Log [en] [fr] [es] [ca]
  7. Veure El bosque comestible en Adeje (Canarias), publicat en aquest blog el 15.02.2024
  8. Jorge Castro Gutiérrez: La madera muerta no es basura: por qué retirarla perjudica el bosque, The Conversation, 20.01.2022

Saturday, March 30, 2024

pongamos que hablo de madrid



A finals del mes de gener, un conegut d'aquest blog: Javier Peña (1), publicava un tweet molt interessant on ens mostrava què ha fet la vila de Medellín (Colòmbia) per reduir les temperatures que provoca el fenomen de l'illa de calor a la ciutat (2).


El vídeo del tweet de Javier Peña comparava el que s'ha fet a Medellín (Colòmbia) amb l'arboricidi que s'està practicant actualment a Madrid (Espanya).

El problema és que, a Madrid, a més de l'arboricidi fa temps que estan passant moltes altres coses que no estan en fase amb el que es fa en altres grans ciutats del món. Un dels llocs on pots fer un seguiment d'aquestes accions és el compte @MadridDecadente, on he trobat el tweet precedent.

Tanmateix, quan veus al vídeo que els vehicles de la policia també fan part del problema, i que els ciutadans que el pateixen segueixen votant al partit que l'ha creat, tens dret a demanar que et deixin de donar la murga, dia si i dia també, sobre el que passa en aquella ciutat i que mirin d'articular un moviment ciutadà per trobar una solució.


  1. Veure Agrivoltaics i L'agricultura regenerativa: Espanya, publicats en aquest blog respectivament els 15.11.2022 i el 15.11.2023
  2. Veure Recerca sobre microclima urbà: l'illa de calor, Onades de calor, arquitectura i urbanisme, Barcelona's grid design and the future, publicats en aquest blog respectivament els 03.10.2016, 18.01.2024 i 23.01.2024

Sunday, March 17, 2024

the earth's history is written in the trees (5)

News Direct - World's largest fossil forest uncovered in Illinois, YouTube, 02.05.2012


Avui m'agradaria parlar-te d'un bosc que va créixer milions d'anys abans del Cretaci, durant el període Devonià (1). Un ecosistema forestal que es va desenvolupar fa més de 300 milions d'anys, desenes de milions d'anys abans de l'era dels dinosaures (2).

Un ecosistema on hom no ha trobat gairebé fòssils d'animals: només els d'alguns de rèptils primitius -semblants a llangardaixos- que evolucionaven als pantans, enormes milpeus i libèl·lules de la mida d'un corb. Un hàbitat on els herbívors eren molt rars -només s'han trobat algunes fulles fòssils amb rastres d'haver sigut mossegades pels algun insecte- i els pocs animals que l'habitaven s'alimentaven de les restes en putrefacció d'uns aiguamolls fètids.

Conegut amb el nom de bosc de Springfield, els arbres i les plantes d'aquell ecosistema van créixer damunt d'una torbera espessa on es van ensorrar de manera relativament ràpida, coberts per una gruixuda capa de llims que es va anar comprimint sota el seu pes, transformant-se més tard en carbó. Com aquest procés va ser relativament ràpid, aquest bosc també ha estat descrit com una mena de "Pompeia botànica, enterrada en un instant geològic".
Fa més de 300 milions d'anys, el sud d'Illinois es trobava a l'equador i el travessava un riu, el Galatia Channel, que tenia l'amplada del Mississipi. La llera del riu encara és visible a les mines de carbó de la regió. També són visibles els arbres i les falgueres que antigament s'estenien a les ribes del riu i a la seva plana inundable, atrapats en el que abans va ser una torbera espessa que es va crear durant un període d'inundacions prehistòriques. En aquell ecosistema d'aiguamolls hi havia hagut poc o cap transport del material (3).

Amb la pujada de les temperatures a finals del període Carbonífer, a mesura que el clima es feia més sec, les pluges es van convertir en estacionals i van remoure els sediments del sòl, omplint el riu d'un llim que va acabar per ofegar el bosc.
Si tens un moment, et proposo entrar en aquella època fascinant llegint els articles que Wikipedia ha dedica als períodes del Devonià (4) i del Carbonífer (5).

Ara et proposo tancar els ulls i entrar junts dins d'aquell paisatge del Devonià. Sobrevolant les enormes extensions d'aiguamolls i boscos inundats als territoris del que avui coneixem com l'Amèrica del Nord i l'Euràsia, que llavors es trobaven a l'equador. Les enormes quantitats de fusta atrapades al fons de les torberes, on la manca d'oxigen impedia que la fusta fos descomposta pel metabolisme aeròbic dels bacteris. Mentre sobrevolem mentalment aquells paisatges, et proposo que recordem el que hem llegit a Wikipedia i ens fem algunes preguntes:
Aquella enorme quantitat de matèria vegetal va créixer en un entorn on els nivells de CO₂ eren molts més elevats que els que coneixem avui? Quan aquelles enormes masses de carboni van quedar emmagatzemades a les torberes, van baixar els nivells de CO₂ a valors com els que coneixem avui. Quan van baixar els nivells de CO₂ també van baixar les temperatures?  Són preguntes per les quals encara no hi ha una resposta de consens (6).

Quan el carboni va quedar atrapat, va augmentar la concentració de l'oxigen de l'aire en una proporció superior al 80% de la concentració actual? L'augment de la concentració de l'oxigen de l'aire va tenir com a conseqüència el gegantisme de certs insectes i amfibis, on la mida està correlacionada i limitada per llur capacitat d'absorbir oxigen aeri? L'augment de la concentració de l'oxigen de l'aire va provocar enormes incendis que van mantenir els nivells de CO₂ estables?

Quins van ser els factors que es van combinar al Devonià Superior per donar lloc a un dels cinc esdeveniments d'extinció massiva més grans de la història de la vida a la Terra?
(7).
El bosc de Springfield hauria de permetre l'estudi d'un ecosistema com mai havia estat possible fer-ho abans en paleopaisatges tan antics. Si el seu estudi donés resposta a algunes d'aquestes preguntes que acabem de fer-nos, podria ajudar-nos a fer algunes prediccions sobre els efectes de l'escalfament global actual.

L'estudi del bosc de Springfield ens podria permetre mirar el passat cara a cara i dir-nos: Sabem el què hem de fer, perquè això ja ha passat abans


  1. Wikipedia: Geologic time scale [en] [fr] [es] [ca]
  2. W. Barksdale Maynard: An Underground Fossil Forest Offers Clues on Climate Change, The New York Times, 30.04.2012 || Stein, W., Berry, C., Hernick, L. et al. Surprisingly complex community discovered in the mid-Devonian fossil forest at Gilboa. Nature 483, 78–81 (2012). https://doi.org/10.1038/nature10819
  3. D.W. Norris: Scientists excited about fossil forest discovery, The Southern Illinoisan, 30.09.2012
  4. Wikipedia: Devonian [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia: Carboniferous [en] [fr] [es] [ca]
  6. Dahl, T.W., Harding, M.A.R., Brugger, J. et al. Low atmospheric CO2 levels before the rise of forested ecosystems. Nature Communications 13, 7616 (2022)
  7. Wikipedia: Late Devonian extinction [en] [fr] [es] [ca]

Friday, March 15, 2024

the earth's history is written in the trees (4)

Anton Petrov - Ancient Tree Found in New Zealand Will Help Solve Magnetosphere Anomaly, YouTube, 28.07.2019


L'agost del 2019 vaig publicar un post on et parlava de la troballa a Nova Zelanda del tronc d'un arbre que, segons les datacions de carboni, va viure durant 1.500 anys, entre 41.000 i 42.500 anys enrere (1). Aquell post estava dedicat a un tema que fa cinc anys semblava preocupar moltíssim a tots els mitjans de comunicació i que avui ha passat gairebé a l'oblit (2): el camp magnètic de la Terra s'estava movent, i ho feia molt ràpidament.
L'interès d'aquest arbre rau en el fet que els seus anells poden guardar al seu si el registre d'una de les "excursions" del camp magnètic de la Terra: un període on els Pols magnètics es van moure del seu emplaçament, tot i no completar una inversió completa. Un període molt interessant car, quan el camp magnètic s'inverteix, ni que sigui parcialment, es fa més feble, permetent que arribi més radiació a la Terra.
El moviment del camp magnètic de la Terra, els seus efectes potencials i com el tronc d'aquell arbre podria ser utilitzat en l'estudi d'aquest fenomen, estan molt ben explicats al remarcable vídeo d'Anton Petrov amb què he obert el post d'avui. Per cert, si un dia trobes un moment, no deixis de passar pel seu canal YouTube (@whatdamath), on trobaràs un munt d'altres vídeos molt interessants.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió seleccionant la teva llengua de preferència.
Pots trobar a continuació un extracte del post que vaig publicar l'agost del 2019 (1).



Ancient Tree With Record of Earth's Magnetic Field Reversal in Its Rings Discovered, Newsweek, 04.07.2019

Aquest arbre, que pertany als anomenats Kauri dels pantans, probablement va caure durant una tempesta i es van enfonsar al fons a un pantà de torba, el que podria explicar el seu excel·lent estat de conservació (3).

Els seus anells podrien contenir doncs un dels millors registres d'allò que hom coneix amb el nom de Laschamp event (4) (5), una "excursió" del camp magnètic de la Terra que, tot i no donar lloc a una inversió completa, podria cobrir el seu moment més crític.

Entendre què va passar durant aquest període podria donar una visió de què podem esperar la pròxima vegada que passi. Si les excursions dels camps magnètics són més freqüents, segons la NASA, les inversions completes del camp magnètic es produeixen estadísticament una vegada cada 200.000 a 300.000 anys: i l’última es va produir fa uns 780.000 anys!


Si fas una recerca amb el teu navegador, el primer que trobaràs és que hom ha relacionat els esdeveniments d'extinció massiva de moltes espècies i altres fenòmens meteorològics espectaculars amb les modificacions dels camps magnètics (6).

Com he llegit tres o quatre coses sobre el tema, em vaig dir que seria una bona idea posar algunes qüestions a Copilot, la intel·ligència artificial de Microsoft (7), per veure si hi havia res de nou que no hagués llegit abans.

Vaig començar demanant a Copilot quina era la relació entre l'excursió geomagnètica de Laschamp i l'extinció de determinades espècies. Copilot va agrupar la seva resposta en tres grups:
  • L'extinció dels Neandertals.
  • L'extinció de la megafauna australiana.
  • L'aparició de fenòmens meteorològics espectaculars.
Res de nou. És el primer que hom troba generalment als articles redactats per periodistes dedicats a la divulgació científica. Però també en altres articles publicats en prestigioses revistes científiques.
Lorenza Coppola: Cómo la huella genética de los neandertales influye en nuestra vida diaria, BBC News, 09.06.2021

Quan vaig demanar a Copilot què podia explicar que els Neandertals s'haguessin extingit i que els Homo sapiens haguessin sobreviscut a l'excursió de Laschamp, em va donar una resposta que et resumeixo:
La desaparició dels Neandertals és complexa i multifactorial, però no es pot atribuir a l'excursió de Laschamp, que no és directament responsable de la seva extinció. Altres factors van contribuir a la seva desaparició.
Com a la seva primera resposta també em parlava de l'extinció de 14 gèneres de grans mamífers a Austràlia, vaig demanar-li si hi havia proves d'extincions similars en altres zones de la Terra. Pots trobar un resum de la seva resposta a continuació:
És important tenir en compte que les proves directes que vinculen l'excursió de Laschamp amb les extincions massives en altres regions de la Terra són menys clares. El canvi climàtic, la competència amb altres espècies i altres factors també van tenir un paper important en les extincions durant aquesta època (...)

La hipòtesi de l'extinció lligada a l'excursió de Laschamp no es recolza només en dades fòssils, sinó també en la reducció sobtada de la concentració de sporormiella, un fong que viu dels excrements dels grans herbívors
(8).
A continuació, vaig demanar-li si hom sabia què havien fet els mamuts per sobreviure. La resposta no em va convèncer. Només espero que la base de coneixements de Copilot vagi augmentant prou per donar-me una resposta convincent la pròxima vegada que li posi la mateixa qüestió.

Agathe Lisé-Pronovost, University of Melbourne

He deixat pel final la part més interessant de la conversa amb Copilot. Més enllà dels espectacles de les tempestes elèctriques, de les aurores boreals o de l'entrada de radiació còsmica, volia tenir més precisions sobre el canvi climàtic provocat per l'excursió de Laschamp . Et resumeixo la seva resposta:
Refredament del clima: Durant l'excursió de Laschamp, el camp magnètic de la Terra es va afeblir, la qual cosa va provocar una reducció de la protecció dels raigs còsmics. Això podria haver provocat un augment de la formació de núvols baixos i una disminució de la intensitat de la radiació solar que arribava a la superfície terrestre. Com a resultat, probablement les temperatures van baixar, provocant un refredament global.

Variabilitat climàtica: L'excursió de Laschamp va interrompre els corrents oceànics i els patrons de circulació atmosfèrica. Aquests canvis van provocar un augment de la variabilitat climàtica, amb fluctuacions més freqüents entre períodes més càlids i més freds.

Impacte en els ecosistemes: Els canvis climàtics haurien tingut conseqüències en els hàbitats, els recursos alimentaris i els cicles de vida de les espècies. Algunes plantes i animals es van poder adaptar a aquests canvis, mentre que altres podrien haver desaparegut.

Efectes indirectes: L'excursió de Laschamp també va influir en la capa d'ozó i la quantitat de radiació UV que arribava a la superfície de la Terra. Això podria haver afectat la fotosíntesi de les plantes i els nivells de vitamina D en els animals.
La meva conversa amb Copilot no havia fet res d'altre sinó posar en evidència algunes de les contradiccions que hom pot trobar en les publicacions científiques i de divulgació científica que hom pot trobar a la xarxa. El fet que, cada cop que vaig posar Copilot davant d'una contradicció, trobés ràpidament una resposta carregada de sentit comú recolzada en la seva base de coneixements, no em podia fer oblidar que el nivell de les primeres respostes no em van satisfer gens ni mica.

Resumint, com les relacions causa-efecte de les respostes de Copilot no em van acabar de convèncer, vaig arribar a la conclusió que serà millor esperar que els anells del vell Kauri de Nova Zelanda ens donin més informació.

Mentrestant, què et sembla si veiem un altre vídeo brutal d'Anton Petrov?

Anton Petrov - Is Earth's Magnetic Field Flipping? Study Discovers Important Data, YouTube, 13.06.2022


  1. Veure Què està passant amb el camp magnètic de la terra? publicat en aquest blog el 07.08.2019
  2. El campo magnético terrestre se está debilitando, acorde a ESA, National Geographic en español, 02.06.2020
  3. Hannah Osborne: Ancient Tree With Record of Earth's Magnetic Field Reversal in Its Rings Discovered, Newsweek, 04.07.2019
  4. Wikipedia: Laschamp event [en] [fr] [es] [ca]
  5. Veure Excursions geomagnètiques, publicat en aquest blog el 20.06.2021 || Wikipedia: Geomagnetic excursion [en] [fr] [es] [ca]
  6. Helmholtz Association of German Research Centres: An extremely brief reversal of the geomagnetic field, climate variability and a super volcano, phys.org, 16.10.2012
  7. Veure Intel·ligència Artificial - ostres i captura de CO₂ (2/3), publicat en aquest blog el 14.12.2023
  8. Neanderthals and other large mammals: the cause of extinction revealed, Consiglio Nazionale delle Ricerche, 30.05.2019

Wednesday, March 13, 2024

the earth's history is written in the trees (3)

BBC News Mundo - El árbol patagónico de 5.000 años que guarda respuestas sobre el futuro del clima en la Tierra, YouTube, 23.12.2023

Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua espanyola seleccionant la teva llengua de preferència.
Avui m'agradaria compartir amb tu la historia d'un arbre sobre l'edat del qual hi ha obert un debat que el situaria en una forquilla entre més de 3000 anys fins a 5000 anys: El gran abuelo. L'estudi dels seus anells de creixement permet analitzar el canvi climàtic a la Patagònia durant aquest període de temps.

Tot i que els dos vídeos que pots trobar en aquest post ho diuen gairebé tot, m'agradaria proposar-te llegir també les referències que pots trobar al peu del post.

A les tres primeres referències (1) (2) (3), pots trobar algunes de les divergències que existeixen a la comunitat científica sobre l'edat real d'aquest arbre: les dues primeres, des d'una visió més periodística, la tercera des d'una visió més acadèmica.


Basades en la hipòtesi que l'arbre tingués més 5000 anys, et passo una referència sobre què estava passant al món durant el Mil·lenni III aC (4). I, entre tot el que va passar durant aquell mil·lenni, he retingut una migració dels habitants del Sàhara central vers l'Àfrica Occidental (5), relacionada amb un article que vaig publicar el juny del 2021 en aquest blog (6).

EFEverde - "Gran abuelo", el árbol chileno que podría ser el más antiguo del mundo, YouTube, 20.07.2022

A mesura que vagi trobant més referències sobre El gran abuelo les aniré afegint a la rúbrica "Altres lectures" que pots trobar a continuació. Et passo les primeres.


Altres lectures
  1. 5.000 años: el árbol más antiguo del mundo estaría en Chile, Deutsche Welle, 25.05.2022
  2. ¿Es el ‘Gran Abuelo’ de Chile el árbol más viejo del mundo?, El País, 22.07.2022
  3. Paula Diaz Levi: El debate que ha generado el “Gran abuelo”, el alerce que sería el árbol más viejo del planeta, Ladera Sur, 02.06.2022
  4. Wikipedia: 3rd millennium BC [en] [fr] [es] [ca]
  5. William Márquez: Cómo era el Sahara antes de convertirse en uno de los mayores desiertos del planeta, BBC Mundo, 23.03.2017
  6. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (8), publicat en aquest blog el 06.06.2021

Monday, March 11, 2024

the earth's history is written in the trees (2)

BBC Reel - Extinct tree from the time of Jesus rises from the dead in Israel, YouTube, 30.06.2021


Al post que vaig publicar ahir (1) et deia que els arbres emmagatzemen la història de la Terra.

Avui m'agradaria parlar de les llavors d'una espècie de palmera datilera que havia desaparegut fa segles i que, gràcies a la determinació de dues dones, ha tornat a brotar i a donar fruits.

Tot va començar durant una excavació arqueològica de la dècada de 1960 a l'antic palau d'Herodes 1r el Gran, a Masada (Israel), quan els arqueòlegs van descobrir unes llavors de l'extingida palmera datilera de Judea, enterrades dins d'una gruixuda olla de fang tancada als elements. La datació amb radiocarboni realitzada a la Universitat de Zürich va confirmar que les llavors dataven del 155 aC al 64 dC.

Però com el vídeo de la BBC amb què he obert el post d'avui t'ho explica molt millor del que jo puc fer-ho, te'l deixo veure i completar les seves informacions amb l'article que Ruth Schuster va publicar el març del 2022 a Haaretz (2).
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió seleccionant la teva llengua de preferència.
Tanmateix, més enllà de les justificades emocions de les autores pel retorn a la vida de la palmera datilera de Judea, i més enllà de la literatura de l'article que li va dedicar Haaretz, crec que val la pena deixar de banda les llegendes per un moment i llegir-se la pàgina que li dedica Wikipedia (3): la versió en català està remarcablement ben documentada.

Però el canvi climàtic està amenaçant altres varietats de palmeres datileres que li havien sobreviscut:
Els Emirats Àrabs Units, per exemple, tenen més de 40 milions de palmeres datileres, més que qualsevol país del món, i exporten més de 221 milions de dòlars anuals.

Per sobreviure, aquestes palmeres poden suportar temperatures molt altes, poden créixer a la sorra en lloc del sòl, sense necessitar grans quantitats d'aigua. En realitat, si tenim en compte la quantitat d'energia produïda per litre d'aigua, probablement és una de les plantes més eficients d'aquesta regió àrida.

Però el seu cultiu encara utilitza importants quantitats d'aigua de la regió: el reg de la palmera datilera representa aproximadament un terç de l'ús total d'aigua subterrània dels Emirats Àrabs Units. I a mesura que la població del país creix, i la crisi climàtica fa que les condicions a la regió siguin encara més extremes, les seves limitades reserves d'aigua dolça, majoritàriament d'aqüífers subterranis, s'estan esgotant i l'augment del nivell del mar fa que moltes d'elles s'estiguin salinitzant.
Gràcies a l'esforç de la recerca que s'està realitzant als Emirats, hom està descobrint coses molt interessants que poden assegurar la supervivència del seu cultiu (4).


  1. Veure The earth's history is written in the trees (1), publicat en aquest blog el 10.03.2024
  2. Ruth Schuster: How King Solomon and the Romans Shaped the Judean Date Palm, Haaretz, 20.03.2022
  3. Wikipedia: Judean date palm [en] [fr] [es] [ca]
  4. Monica Evans: Hot date: Will this tough desert fruit win the race with climate change? ThinkLandscape, 19.10.2023

Sunday, March 10, 2024

the earth's history is written in the trees (1)

National Park Diaries - How These Trees Turned Into Rocks (Petrified Forest Explained), YouTube, 19.06.2023

Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.
Si fa temps que segueixes aquest blog ja hauràs vist en molts dels seus posts que, tot i no negar l'evidència del canvi climàtic, he mantingut des del principi una extrema prudència sobre tot allò que es publica en relació amb aquesta temàtica.

Intentant fer front al gran silenci mediàtic dels paleoclimatòlegs (1), he compartit una sèrie de posts sota la rubrica: Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (2), on he intentat recordar que, de canvis en el clima, sempre n'hi ha hagut al llarg de la història del nostre planeta. I que el que probablement caracteritza el canvi climàtic que estem vivint actualment és que aquest ha estat provocat principalment per l'acció de les activitats humanes i que s'està produint molt ràpidament. Tanmateix, sobre la velocitat del canvi climàtic, caldria no oblidar què va passar durant el Dryas recent. Ho veurem d'aquí a uns dies.

En tot cas, sempre he intentat escapar d'un concepte pseudocientífic amb el qual, des de fa anys, ens metrallen els mitjans de comunicació: l'anomenat període preindustrial. Un període que, no importa on ho llegeixis, sempre es correspon a una escala cronològica variable (3).

Tan variable com quan et parlen de precipitacions i es fan comparacions sense tenir compte de quins eren els aparells de mesura utilitzats, ni quina la metodologia seguida en el seu càlcul. Per no parlar de les temperatures. O quan ens parlen de dades lligades a sèries temporals. Per exemple, en resposta a un comentari d'un lector que es feia preguntes similars, MeteoSuisse responia el següent a finals del 2023 (4):
Pel que fa a les temperatures i les precipitacions, les mesures generalment van començar l'any 1864 per a les estacions més antigues. Les excepcions són Ginebra, Basilea i el Col du Gd-St-Bernard, amb mesures de temperatura que van començar el 1753, resp. 1755 i 1818. Per al sol, les mesures van començar el 1897 a Ginebra, i el 1901 a Neuchâtel.
Wikipedia Commons - Un moine copiste. Enluminure

Admetre que és molt difícil viatjar al passat sense disposar de dades precises i fiables seria una bona idea. Buscar en antics relats aquestes informacions sense contrastar-les, no m'ha semblat mai una bona idea. 

Una de les fonts d'informació més fiables està escrita en els arbres. Gràcies a l'estudi i a la datació del pol·len que s'ha dipositat en els estrats sedimentaris, a la transformació de la fusta en carbó vegetal després d'un incendi o del seu ús com a combustible pels humans, a la transformació dels arbres en fòssils, a l'estudi dels anells de creixement dels arbres en qualsevol d'aquestes restes o en arbres que segueixen vius des de fa centenars o milers d'anys, podem tenir una molt bona informació sobre el clima local i els paisatges vegetals locals, i remuntar-nos així al coneixement de l'evolució del nostre planeta durant els darrers segles, milers d'anys o, fins i tot, milions d'anys.

SpaceRip - Earth 100 Million Years From Now, YouTube, 12.02.2010

Quan parlo de clima local o de paisatges vegetals locals ho faig des de la premissa que els arbres, o el que ens hagi pogut arribar d'ells, no s'han bellugat gaire del lloc on van créixer. Una altra cosa és que, quan sentis parlar de si a Arizona o a l'Antàrtida va haver-hi en el passat tal o tal altra espècie d'arbres, recordis que ni Arizona -com hem vist al vídeo amb què he obert el post d'avui- tampoc l'Antàrtida, han estat sempre al mateix lloc on es troben avui. Si la deriva continental i la tectònica de plaques no et diuen res, et proposo que li donis un cop d'ull a la sèrie de posts publicats sota la rúbrica que porta el mateix títol (5).

A principis del mes de gener d'enguany vaig publicar un post (6) on et deia que havia llegit a Wikipedia que la sequoia gegant més antiga que hom ha conegut havia arribat a viure uns 3.200 anys. El mateix article de Wikipedia (7), també ens diu que s'han trobat espècimens fòssils de sequoies gegants, identificats com de manera fiable en sediments del període del Cretaci en diversos llocs d'Amèrica del Nord i d'Europa, fins i tot a llocs tan llunyans com Nova Zelanda i Austràlia.

Aquell post em va donar la idea d'escriure una sèrie curta de posts que ens permetran veure en els arbres una de les fonts més fiables d'informació sobre la història dels canvis climàtics locals i la seva projecció en aquells que ha viscut el nostre planeta. Espero que t'ho passis tan bé llegint aquests posts com jo m'ho he passat redactant-los.


  1. Wikipedia: Paleoclimatology [en] [fr] [es] [ca]
  2. Veure la sèrie de posts: Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat?
  3. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6), publicat el 09.05.2021
  4. L’automne 2023 en Suisse romande et en Valais, MeteoSuisse Blog, 18.12.2023
  5. Veure la sèrie de posts: Deriva continental / Tectònica de plaques
  6. Veure Les sequoies i el canvi climàtic, publicat en aquest blog el 16.01.2024
  7. Wikipedia: Sequoiadendron giganteum [en] [fr] [es] [ca]

Thursday, February 22, 2024

llamps latents i incendis forestals



En maig del 2023, el compte @ciencia__infusa publicava a Twitter un vídeo espectacular d'un fenomen que hom coneix amb el nom de llamp latent (es. rayo durmiente).

El fenomen dels llamps latents es produeix quan un llamp cau sobre un arbre durant una tempesta seca. El llamp penetra a la copa de l'arbre i es comença a difondre seguint un camí similar a un fractal pel seu tronc, estenent-se fins i tot les arrels més grans sota terra, que poden arribar a assolir temperatures molt elevades. A causa de la humitat i el poc oxigen que hi ha a l'interior del tronc, comença una combustió molt lenta, similar al fenomen del backdraft (1) en els incendis dels edificis.
El backdraft és una explosió que arriba quan s'introdueix oxigen a un recinte tancat ple de gasos calents. Quan l'incendi consumeix tot l'oxigen de l'habitació, les flames visibles desapareixen. Els materials entren en una combustió latent, i els gasos inflamables s'acumulen per tota l'habitació. La temperatura i la pressió augmenten, i els gasos s'expandeixen pressionant portes i finestres (…). Si s'obre una via d'entrada d'oxigen, el combustible vaporitzat es transforma en flames, i els gasos de pressió exploten per aquesta via d'entrada resultant una gran bola de foc (2).
A causa de la manca d'oxigen a l'interior, aquesta combustió lenta i sense flama, inapreciable des de l'exterior, pot durar fins a dos o tres dies. Però quan una petita quantitat d'oxigen entra al tronc, sorgeix la flama i l'arbre comença a cremar, podent provocar seriosos incendis forestals.


Aquest fenomen podria trobar-se darrera d'alguns dels incendis forestals de l'estiu del 2018, com el de Llutxent, a València. O els de l'estiu del 2021 a Extremadura (3). O els de l'estiu del 2022 a Laspuña, a Huesca; el d'Olcau, a València i molts dels incendis que va patir Galiza (4). Probablement, també els de Castellar de la Ribera, i el de Lladurs, a Catalunya.

La 2 - El impacto de los rayos sobre los árboles - Meteorología con José Miguel Viñas - Órbita Laika, YouTube, 11.10.2022


  1. Wikipedia: Backdraft [en] [fr] [es] [ca]
  2. Jorge Jiménez Alcaide: Estudio del comportamiento explosivo del fuego en incendios forestales, Trabajo final de grado en Ingeniería Forestal y del medio natural, Curso académico 2019/2020, Escuela Técnica Superior en Ingeniería Agronómica y del Medio Natural, Universitat Politècnica de València
  3. Juan Ramón Rivera: Los rayos latentes: el peligro del fuego que se alimenta dentro de los árboles, Canal Extremadura, 02.09.2021
  4. ¿Qué son los rayos latentes?, Los40, 14.09.2022

Thursday, February 15, 2024

bosque comestible en adeje (canarias)

Proyecto de bosque productivo y comestible en el Parque Central de Adeje (Canarias), YouTube, 08.07.2022


Juan Antonio Hernández és consultor internacional, expert en la creació de boscos productius i comestibles en unió a sistemes agroecològics productius permanents. Amb 23 anys d'experiència sobre el terreny, ha treballat com a voluntari o cooperant en diverses agències de les Nacions Unides i altres organitzacions internacionals a diferents països en vies de desenvolupament  com a Tècnic en Cooperació Internacional especialitzat en desenvolupament sostenible, ecologia, agro-desenvolupament i medi ambient (1).

Ayuntamiento de Adeje - Parque Central de Adeje. Evolución de los trabajos, YouTube, 15.09.2022


Lectures recomanades:
  1. Proyecto de bosque productivo y comestible en el Parque Central de Adeje (Canarias), YouTube, 08.07.2022

Wednesday, February 14, 2024

tècniques de gestió forestal: captura de CO₂



Un post publicat en novembre del 2023 presentava els resultats d'un estudi internacional publicat a Frontiers in Forests and Global Change (1). Amb l'objectiu de determinar si la diversificació de les espècies d'un bosc pot millorar l'emmagatzematge de carboni al sòl, l'equip de projecte va revisar sistemàticament milers de publicacions i va adquirir dades d'una xarxa global d'experiments basats en la diversitat forestal.

Els primers resultats de la recerca indicaven que les existències de carboni al sòl dels boscos de plantació mixta eren un 70% superiors als boscos de monocultiu mitjà, un 77% superiors als boscos de monocultius comercials i un 25% superiors als boscos de monocultius amb millor rendiment, tot i que aquesta última informació no era estadísticament significativa.

Com no és la meva intenció resumir el contingut d'aquest estudi, si estàs interessat a tenir informacions més detallades et proposo que te'l descarreguis en format PDF, EPUB o un altre format, a l'enllaç que pots trobar al final del post.

De fet, volia compartir amb tu aquesta informació perquè, d'alguna manera, apunta al que ja fa anys que defenso des d'aquest blog:
Reemplaçar els hidrocarburs per energies renovables és la idea central; el fet que algunes d'aquestes energies renovables generin baixes emissions o, fins i tot, garanteixin la seva neutralitat en el CO₂ emès segueix en la bona direcció; però el greu problema que tenim davant no és solament reduir o suprimir les emissions de CO₂, sinó capturar tot el carboni que sigui possible de l'atmosfera.
I com la natura ens presenta la millor manera de capturar enormes quantitats de CO₂, és molt interessant buscar la màxima eficiència, seleccionant les millors espècies per fer-ho, tot afavorint la seva diversitat amb l'objectiu d'evitar els monocultius sempre que sigui possible fer-ho.


  1. Emily Warner: Young mixed planted forests store more carbon than monocultures-a meta-analysis, Frontiers in Forests and Global Change, Volume 6 - November 2023

Tuesday, February 13, 2024

tècniques de gestió forestal: daisugi



Fa temps que segueixo a Twitter un compte que publica posts molt interessants: Somos Cosmos (@InformaCosmos). L'any passat va publicar dos posts (1) sobre una antiga tècnica de gestió forestal japonesa: el Daisugi (2).

No és la meva intenció explicar-te allò que pots trobar molt més ben explicat a Wikipedia. Però deixa'm dir-te que aquesta tècnica es basa en la poda dels plançons que brollen d'una branca amb la finalitat de multiplicar els brots i després seleccionar els més rectes. El secret del resultat, que pots veure a la imatge amb què he obert el post d'avui, rau en l'ús de la tècnica mil·lenària del bonsai, aquí aplicada a cedres d'una alçada imponent.

La poda a la tisora durant el creixement de l'arbre farà que aquest creixi amb un tronc llis, sense nusos. Sense haver de tallar tot l'arbre, aquesta tècnica permet obtenir una excel·lent fusta de cedre, recta, esvelta i alhora flexible i densa que la converteix en un excel·lent material per la construcció de teulades i bigues de fusta per les construccions tradicionals japoneses.
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Destination Tips - How the Japanese make wood without cutting down trees!, YouTube, 25.09.2020

La majoria dels comentaris d'ambdós posts eren de gent que mostrava la seva admiració per les imatges del Daisugi que Somos Cosmos havia pujat i, entre aquests, gent que agraïa haver-los fet descobrir quelcom que desconeixien. Però com a Twitter també hi ha el millor de cada casa, vaig llegir un comentari un xic despectiu que deia així: Esto ya se hacía en Europa desde el Neolítico, son árboles trasmochos y aquí en Aragón se hacía con los chopos cabeceros, un buen ejemplo en el País Vasco es el Hayedo de Otzarreta.

Com mai no havia sentit abans l'expressió d'árboles trasmochos, vaig fer una recerca a Google i vaig trobar al Dipòsit digital de documents de la UAB un treball de Xavier Fàbregas i Comadran (3). En paraules del seu autor: aquest treball presenta els diferents usos dels arbres al món rural ibèric, de diferents espècies forestals, especialment de les gestionades com a arbres esmotxats (es. árboles trasmochos) i detalla els escassos arbres esmotxats que actualment hi ha a Catalunya. Un treball que recomano llegir a tots aquells que tinguin el sentiment que l'ecologia i l'economia circular són coses que hem inventat recentment.
Just deixa'm afegir que entre els molts objectius que tenia l'esmotxat dels arbres també hi havia el d'evitar el desenvolupament de grans arbres de fustes rectes, que serien assenyalats i destinats a la Marina per la construcció naval.
Castanyer de les 9 branques, Ajuntament de Viladrau

Sobre els arbres esmotxats a Catalunya que Xavier Fàbregas menciona al seu treball, deixa'm mencionar alguns dels que he trobat a Wikipedia: com ara el Castanyer de Can Cuch (recomano llençar una recerca a Google i veure el resultat de les seves imatges); la Salzeda de Bellver de Cerdanya (recomano ampliar la fotografia que il·lustra l'article de Wikipedia) o el Roure de la Cova d'en Palau. Hi ha més, però no et vull traure el plaer de trobar-los pel teu compte. Qüestió de gustos i d'estètica, el que més m'agrada és el Castanyer de les 9 branques de Viladrau.

Escapada Rural - Uno de los bosques más bonitos de España: el Hayedo de Otzarreta, YouTube, 16.04.2023

Seguint amb els comentari dels quals et parlava, volia acabar el post d'avui amb un vídeo sobre el Hayedo de Otzarreta que porta per títol: Uno de los bosques más bonitos de España: el Hayedo de Otzarreta. Dir que, només començar el vídeo, aquesta fageda ja puja de categoria: Un espacio único en el mundo. Una descripció totalment alineada amb la modèstia de les descripcions que trobaràs a Turismo Vasco.com (4).

El fet d'haver vist altres fagedes a Europa, també a Suïssa (i no molt lluny de casa), no m'impedeix dir que el Hayedo de Otzarreta també és encisador. Tampoc tinc res a dir sobre si a Espanya, i més concretament al País Basc, també fa molt de temps que s'apliquen les tecnologies forestals que practiquen els japonesos.

Ara bé, si com deia aquell amable lector, aquí es coneixien des del Neolític i els japonesos diuen haver-les aplicat des del s. XIV, tinc com el sentiment que, en molt poc temps, han fet via per arribar a produir una fusta d'una qualitat que no recordo haver vist a Europa. Tanmateix, les discussions sobre quin és el poble que té el campanar més alt, mai no m'han interessat gaire i les deixo per aquells que en saben molt més que jo.


  1. Somos Cosmos (@InformaCosmos: 2:26 AM · 6 juny 2023 i 8:29 PM · 19 oct. 2023
  2. Wikipedia: Daisugi [en] [fr] [es] [ca]
  3. Xavier Fàbregas i Comadran: Árboles trasmochos, Diposit digital de documents de la UAB, 2020
  4. Hayedo de Otzarreta, el bosque mágico de Gorbeia, Turismo Vasco.com

Wednesday, February 7, 2024

la timidesa de la corona



A un post publicat el 01.02.2024 et parlava d'un fenomen: la inosculació, un fenomen natural en el qual els troncs, les branques o les arrels de dos o més arbres creixen junts d'una manera biològicament semblant al procés artificial de l'empelt (1).
Les branques creixen primer per separat, a proximitat les unes de les altres, fins que es toquen. En aquest punt, l'escorça de les superfícies en contacte s'esborra gradualment a mesura que els arbres es mouen amb el vent. Un cop es posa en contacte el càmbium de dos arbres, de vegades s'autoempelten i els arbres creixen junts a mesura que augmenta el seu diàmetre
Avui m'agradaria parlar-te d'un fenomen totalment oposat. Malgrat dècades d'estudis, els científics no han arribat a un consens que expliqui per què, en algunes espècies arbòries, les copes d'arbres frondosos creixen de manera a evitar que les seves branques es toquin entre elles. Generalment, les branques es presenten separades per una distància d'entre 10 i 50 cm, tot i que aquests límits poden variar. Sembla un trencaclosques dissenyat amb precisió, on cada branca creix perfectament, però de manera que no toca cap branca d'un arbre veí.

Aquest fenomen es conegut en anglès com Crown Shyness, Canopy Shyness, Dosser Shyness, Canopy Disengagement o Intercrown Spacing, en francès com Timidité (botanique) i en espanyol com Timidez (botánica) (2). No passa sempre, però hi ha algunes evidències que semblen demostrar que es produeix amb més freqüència en arbres de la mateixa edat, especialment en rodals de la mateixa espècie (3). Tot i que..., també es pot produir entre arbres d'espècies diferents.

No hi ha doncs res clar que pugui explicar aquest fenomen. I tampoc està gens clar que pugui explicar-se com una estratègia defensiva (4):
Com crear teixit nou és molt costós per a les plantes, possiblement els arbres eviten entrar en competència amb els arbres veïns per evitar danys innecessaris. És com si els arbres es diguessin: no creixem aquí, car no val la pena.

Alguns arbres podrien ser capaços de portar aquesta prudència un pas més enllà, mitjançant l'ús d'un sistema sensorial especialitzat per detectar els productes químics que emanen de les plantes properes.
Tanmateix, els coneixements actuals sobre la comunicació química entre les plantes llenyoses són escassos i la hipòtesis de l'estratègia defensiva és difícil d'acceptar com a vàlida.


  1. Veure Un peu de poésie dans ce monde de brutes, publicat en aquest blog el 01.02.2024
  2. Wikipedia: Crown shyness [en] [fr] [es] [ca]
  3. James MacDonald: The Mysteries of Crown Shyness, JSTOR Daily, 25.08.2018
  4. Katherine J. Wu: Some trees may 'social distance' to avoid disease, National Geographic, 06.06.2020