when heroes wear capes: al lewis

DocumentalesDeCine: Al Lewis. Documental Biográfico (4) (subtitulado Español), Youtube, 04.04.2014

@daveguasch

The Munsters
Fa molts anys em vaig convertir en un seguidor entusiasta d'una sèrie de la TV nord-americana: The Munsters (1). Si la coneixes, probablement tens ja una edat.  O potser no, perquè tot i que es tracta d'una sèrie que la CBS va començar a emetre el 1964 i va aturar menys de dos anys més tard, el seu èxit d'audiència va ser tan gran que moltes cadenes de TV la reposen constantment.

Sincerament, em costa molt retrobar aquell entusiasme de fa anys quan veig ara a YouTube alguns dels seus episodis. Probablement era difícil trobar a TVE res que valgués la pena de veure. Però, sigui en el record o visionant de nou aquells episodis, mai puc escapar al magnetisme que sempre he trobat en un dels seus personatges: l'avi que interpretava Al Lewis (2).

Al Lewis
Anys més tard d'haver-me enganxat a la sèrie vaig descobrir que Al Lewis era algú excepcional també a la vida real. Fill d'un pintor de la construcció i d'una obrera del tèxtil, tots dos immigrants de la Rússia tsarista i ambdós d'origen jueu, es van casar el 1922. Al Lewis va nàixer el 30 d'abril del 1923 a Brownsville (Brooklyn, New York), un barri que, entre 1880 i 1950, va estar poblat majoritàriament per jueus europeus (3). Al Lewis el va definir com: el barri de jueus pobres més gran dels USA.

Com pots veure al documental de la 20th Century Fox: Al Lewis: Forever Grandpa (4) amb què he obert aquest article, la infància d'Abraham Meister (Al Lewis) va estar caracteritzada per una pobresa extrema, guiada pel compromís sindical de la seva mare i per la rebel·lió social del barri obrer on vivia. Al Lewis va participar en molts d'aquells combats, sent especialment actiu en la lluita pel dret a l'habitatge i les accions contra els desnonaments de les famílies més pobres. La resta de la seva vida tampoc va ser fàcil. Però li va fer front agafant el toro per les banyes sense oblidar mai la seva consciència de classe.

#OtD 3 Feb 2006 Al Lewis, lifelong socialist and actor who portrayed grandpa Munster in the popular TV show The Munsters died in NYC. During the Depression he would break into evicted tenants' houses and move their furniture back in, and protested for relief pic.twitter.com/GAUDaDBv1p

— Working Class History (@wrkclasshistory) February 3, 2021

Una consciència de classe que també pots trobar al segon vídeo que avui m'agradaria compartir amb tu. Un documental: Goodbye, America (5) dirigit pel brasiler Sergio Oksman (6), amb escenes rodades el 2002 i el 2005, muntat el 2006: l'any que ens va deixar Al Lewis, que no el va poder veure acabat (7). Un documental on Al Lewis fa un repàs de la seva vida poc abans que aquesta s'apagués. On ens parla dels anys del maccarthisme i de la persecució de figures com Paul Robeson (8), activista dels drets civils i amic seu. On també pots veure i escoltar la passió del seu activisme a finals dels 1990's, a un punyent programa de ràdio que dirigia a la WBAI (9), una emissora de ràdio progressista de la ciutat de New York, sostinguda econòmicament pels seus oients i simpatitzants.

Una motivació carregada de coratge que el va portar a presentar-se amb 65 anys (10) com a candidat al càrrec de governador de l'estat de New York pel Green Party (11) a les eleccions del 1988: sense un dòlar de pressupost, ni un comitè de campanya, Al Lewis va recórrer l'estat en tren i en bus, organitzant mítings al carrer i als bars. El fet de no ser elegit no va impedir que l'any següent decidís presentar-se a les eleccions al Senat per l'estat de New York, on tindria com adversaris a Hillary Rodham Clinton i a Rudy Giuliani.

L'any passat, un article publicat a El País (12) relatava una esbroncada que Al Lewis va protagonitzar amb Johnny Ramone (13) durant la gravació de l'àlbum End of the Century (1980). Per aquells que ho ignorin, tot i ser fill d'un obrer de la construcció i d'una cambrera, malgrat el seu aspecte Johnny Ramone era un fatxa convençut d'haver perdut el seu antic treball com a lampista per una conspiració de les minories contra l'home blanc.

"Lewis era partidari d'abolir les lleis antidroga i advocava per una sanitat pública universal. Johnny li va dir que, amb una sanitat universal, no hi hauria manera de lliurar-se dels immigrants. Lewis li va respondre que els immigrants havien construït el nostre país. L'avi Munster el va posar al seu lloc".

Les diferències polítiques també eren una de les causes de la difícil relació entre Johnny i Joey Ramone, relació que es tornaria ja inexistent quan, més tard, la companya de Joey el va deixar per casar-se amb Johnny (...) El tema "The KKK Took My Baby Away", on KKK feia al·lusió a Johnny i a la seva posició política va acabar per aclarir les coses.

I si a Goodbye, America (cf. 5), Al Lewis ens parla de la seva por a la mort, val a dir que també li va saber plantar cara a les seves ultimes voluntats, on va disposar que, després de la seva incineració, les seves cendres es dipositessin a l'interior d'una caixa de la seva marca de cigars preferida, amb la que va ser enterrat fa quinze anys, un 18 de febrer del 2006.

Ida Neidel
I ara deixa'm afegir unes paraules d'admiració i reconeixement per una dona extraordinària que vaig conèixer gràcies al que vaig anant llegint sobre la vida d'Al Lewis, també a diferents vídeos que he vist sobre la seva vida. Una dona que he acabat per admirar: Ida Neidel, la mare d'Abraham Meister (Al Lewis).

Els meus avis van tenir sis filles. Entre Polònia i Rússia, gairebé cada cinc anys canviaven de domicili. En 1913, els meus avis van poder estalviar prou diners per poder pagar-li a la meva mare el viatge als USA (era la més gran de les filles, tenia 16 anys), on va arribar sense saber parlar ni una paraula d'anglès. La meva mare va treballar de valent a la indústria de la confecció. Tenia un esperit indomable i mai no es va ajupir davant de res ni de ningú. Recordo haver anat amb la meva mare als piquets de vaga a les fàbriques i a les manifestacions (cf. 2).

Poc després de conèixer a qui seria el seu marit, es van casar el 1922. Abraham Meister (Al Lewis) va néixer un any més tard, el 30.04.1923. Dos germans el van seguir. Sis anys més tard del naixement d'Abraham, poc abans de la Gran Depressió, el seu pare va caure des de dalt d'unes bastides i va morir.

Two Strikers during the 1909 “Uprising”, International Ladies’ Garment Workers’ Union in labormovement.blogs.brynmawr.edu

En plena Gran Depressió, Ida Neidel va haver de tirar endavant tres fills amb un salari de misèria. Però mai no es va doblegar. Va seguir amb la seva militància activa al sindicat de les treballadores del tèxtil: International Ladies Garment Workers Union (14) que, als seus inicis, estava format majoritàriament per treballadores jueves d'origen rus i polonès, també moltes italianes, la majoria amb fortes influències socialistes i anarquistes.

Ida Neidel no va ficar mai els peus a un cinema, cada dòlar que guanyava l'estalviava per tirar endavant els seus fills. Finalment, va reeixir a estalviar prou per pagar el passatge als USA als seus pares i a les seves cinc germanes. Quan va morir de càncer el 1950, Abraham Meister (Al Lewis) va decidir que viuria tota la resta de la seva vida seguint els ideals de la seva mare.

Goodbye, America (subtitulado Español), Youtube, 21.05.2013 IMdB: Goodbye, America (2006)

---

1. Wikipedia: The Munsters (La Familia Monster) [en] [fr] [es] [ca] 
2. Wikipedia: Al Lewis [en] [fr] [es] [ca] 
3. Wikipedia: Brownsville, Brooklyn
4. Al Lewis: Forever Grandpa, Writer: Colin Powers, Executive Producer: Kevin Burns, 20th Century Fox, @2000
5. IMdB: Goodbye, America (2006)
6. IMdB: Sergio Oksman
7. El abuelo de la Familia Munster, en el último documental de Elías Querejeta. Al Lewis repasa la historia americana más reciente acompañado de un puro, El País, 27.02.2007
8. Wikipedia: Paul Robeson [en] [fr] [es] [ca]
9. WBAI: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
   
10. Al Lewis detestava la manca de professionalitat dels periodistes, que s'empassaven tot allò que se'ls deia sense verificar la font.  Trobava especialment divertit fer-lis empassar que havia nascut el 1910. Això va permetre un gran debat sobre la seva edat real on els periodistes d'investigació aportaven veritables carallotades com arguments de discussió.
11. Wikipedia: Green Party of New York
12. Jaime Lorite: 40 años de ‘End of the Century’, el disco que rompió el corazón de los Ramones, El País, 03.02.2020
13. Wikipedia: Johnny Ramone [en] [fr] [es] [ca]
14. Wikipedia: International Ladies Garment Workers Union

hivern del 2010

Lausanne - Plaines-du-Loup (01.12.2010) by David Guasch

@daveguasch

El passat cap de setmana vam gaudir d'una météo increïble. No es veia un núvol, les temperatures eren molt agradables, gairebé primaverals si estaves al sol ... Però el que ho feia tot encara més increïble és que, encara no feia una setmana, ens trobàvem sota la neu i amb temperatures que anaven dels -6°C als -9°C al barri on vivim.

El passat divendres a la tarda, vorejant la riba del llac Léman (punxa aquí), vaig pensar que potser seria una bona idea fer una recopilació de les imatges de les nevades amb què, aquest hivern, he estat donant la brasa a familiars i amics.

Va ser quan vaig obrir l'àlbum que vaig veure algunes de les fotografies que havia fet durant les nevades que van caure durant la tardor del 2010 (punxa aquí). Unes nevades que van ser un xic més fortes de les que havíem tingut durant l'hivern 2009-2010 i de les que havíem tingut durant l'hivern 2008-2009, quan ens vam instal·lar a l'apartament on encara vivim.

---

Ara deixa'm afegir un parell de coses. Lausanne gaudeix de la regulació tèrmica que li proporciona la seva proximitat a l'enorme massa d'aigua del llac Léman. Qualsevol que sigui el gruix de neu que vegis a les imatges, aquest era molt més important a mesura que hom s'allunyava del llac. Als amics de les comparacions, els recomano tornar a veure el vídeo que Boris Bron va fer sobre l'obertura del Coll del Grand-Saint-Bernard en maig del 2017. Més que res, perquè si les comparacions poden ser odioses, hem de procurar sempre que no siguin estúpides.

En segon lloc, la qualitat de les imatges deixa molt a desitjar. En part perquè algunes fotografies les vaig fer mentre nevava, algunes abans d'entrar a la feina (quan encara feia fosc) o després de plegar (quan el sol ja s'havia amagat). I per si això no fos suficient, com pots veure a la informació que resumeix l'EXIF de cadascuna de les fotografies, moltes les vaig fer amb un telèfon Sony Ericsson K750i i altres amb una Canon PowerShot SX100 IS que mai no em va acabar de convèncer.

el cinquè rover de miguel san martín

GRAB THE TISSUES: Miguel San Martin, who has worked for NASA for 35 years, helped successfully land his 5th rover on Mars. This time, he did it from home – and his daughter caught his ecstatic reaction 🚀 pic.twitter.com/AtJU8cX3XP

— CBS News (@CBSNews) February 22, 2021

@daveguasch

Avui m'agradaria fer un petit homenatge a Miguel San Martín (1), un enginyer aeronàutic argenti que molts vam conèixer per aquest vídeo que CBS News va publicar el passat 22 de febrer. Un vídeo que ens mostra a San Martin, que va treballar a la NASA durant 35 anys,  ajudant en les tasques de l'aterratge del seu cinquè rover a Mart: Perseverance (2), aquesta vegada, des de casa seva.

D'ençà que era un marrec San Martin somniava en treballar a la indústria aeroespacial (3). Com li van refusar l'entrada a la Cornell University, va seguir els seus estudis a la Syracuse University i al Massachusetts Institute of Technology (MIT). El 1985 va ser nomenat cap d’enginyeria i control al Jet Propulsion Laboratory de la NASA, on era responsable d'analitzar els problemes que es presenten durant l’aterratge de les naus d’exploració en altres planetes, llunes o asteroides.

Entre altres grans projectes a la NASA, San Martin va treballar a les missions Mars Pathfinder (1997) com a enginyer en cap, els Mars Exploration Rovers Spirit i Opportunity (2004), i Mars Science Laboratory Curiosity (2012).

A causa de la pandèmia del Coronavirus, San Martin va haver de transformar l'habitació de la seva filla Madeleine en una sala de control improvisada des d’on va ser testimoni la setmana passada de l’aterratge del cinquè rover de la seva carrera: Perseverance.

---

1. Miguel San Martin: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
2. Mars Perseverance Rover, NASA || Mars 2020 Mission. Perseverance Rover, NASA Science || Mars 2020, Jet Propulsion Laboratory 
3. Video: la emoción del ingeniero argentino que trabaja en la NASA cuando el Perseverance aterrizó en Marte, La Nación, 20.02.2021
4. KC Archana: NASA Chief Engineer Watches Perseverance Touchdown From Home. His Reaction Is Priceless, India Times, 23.02.2021

pensaments

@daveguasch

Aquest era l'aspecte dels pensaments que tenim plantats a la terrassa el passat 13 de febrer, mentre teníem les temperatures que pots veure a continuació.
Segurament no et descobriré res de nou si et dic que els pensaments (Viola × wittrockiana) són unes plantes què, segons la seva varietat (i n'hi ha un munt!), són normalment biennals i tenen un període de floració que abasta l'estació de la tardor i que normalment s'estén fins ben entrada la primavera.

Com Lluïsa els adora, gairebé sempre n'hem tingut al jardí. I m'he acostumat a veure'ls florits especialment a la tardor i l'hivern, on gairebé cap altra planta de les que tenim al jardí no ho està.
El que m'ha sorprès enguany és la seva capacitat de resiliència davant les temperatures que han hagut de resistir i la seva exposició al vent del nord sense protecció de cap mena.

A la imatge del 19 de febrer que pots veure aquí al damunt, pots comprovar que les flors no han perdut ni un sol pètal. Realment impressionant!

light pillars in sky

@daveguasch

Potser ja ho hauràs vist. Però per aquells que no ho sàpiguen, entre el 5 i l'11 de Febrer, Twitter anava carregat de belles imatges d'un fenomen conegut en anglès amb el nom de Light Pillars (1) i en francès amb el nom de Piliers de lumière.

Le froid extrême et l’atmosphère calme régnant actuellement dans le nord des États-Unis font apparaître de magnifiques «piliers de lumière» dans le ciel. https://t.co/eD9KFSq2Z1

— 20 minutes (@20minutesOnline) February 11, 2021

A l'edició en francès publicada a Suïssa, 20minutes.ch (2) el descrivia com un fenomen òptic que neix de la conjunció entre un fred extrem i un aire sense moviment. Aquests feixos de llum es formen quan les partícules de gel properes al sòl són prou lleugeres per mantenir-se suspeses a l’aire. Si les condicions són tranquil·les, les partícules de forma hexagonal es poden empilar verticalment a mesura que van pujant lentament a través de l’atmosfera.

Light pillars are one of the best winter time phenomena! They only happen on very cold nights when ice crystals settle near the surface and help to refract and reflect beams of light straight up! These are from Grant, MI on Sunday night by Heather Allerding. #wmiwx #winter pic.twitter.com/xID8uS1tqF

— Ellen Bacca (@ellenbacca) February 9, 2021

Aquestes partícules empilades reflecteixen una font de llum qualsevol: un fanal, la llum de la lluna o fins i tot la llum solar. "Com més alts són els cristalls a l'atmosfera, més alt és el pilar", segons explicaven al Servei Meteorològic Nacional de La Crosse, Wisconsin. “La temperatura va baixar -28°C la nit que es van fer aquestes fotos a North Platte. Va ser la nit més freda que hem vist des del març del 2019” (cf. 2).

@Christina4casts explains this winter phenomenon: https://t.co/sfd1r0f6Fz

— WWMT-TV (@wwmtnews) February 10, 2021

---

1. Wikipedia: Light pillar
2. Le froid extrême et l’atmosphère calme régnant actuellement dans le nord des États-Unis font apparaître de magnifiques «piliers de lumière» dans le ciel, 20minutes.ch, 11.02.2021

el pony pisador

El Pony Pisador - El meu pare és un formatge, Youtube, 12.02.201

@daveguasch

Un bon amic. de qui diuen que és la versió local i en pèl-roig de Chistopher Judge a Stargate, però sense la xapa de Pepsi Cola al front, em va passar un vídeo d'una banda que no coneixia: El Pony Pisador (1).

A Wikipedia diuen d'ells què, als seus orígens, tenien la idea de formar un grup de música irlandesa inspirada en grups com Flogging Molly, Dropkick Murphys, Dubliners o els Clancy Brothers. Tot i que pugui semblar una barreja d'estils molt singular, és probable que no haguem escoltat els mateixos temes d'aquestes bandes i m'estigui fent una idea equivocada. En tot cas, jo no hi era i no puc dir el contrari.

El que sí que puc dir és què, tothom té dret a beure les cerveses que vulgui i dir al bar allò que després li passi pel cap. També puc d'afegir què, quan vaig veure el tema amb què he obert el post d'avui, em vaig morir de riure.

I com m'ha semblat que és un tema prou divertit per a començar la setmana i, amb ella, també el meu tractament de radioteràpia, et proposo que l'escoltem junts. Perquè, com deia una professora de Demografia que sovint has vist a la TV: A les penes, punyalades. I als disgustos, gots de vi!

Que tinguem una bona setmana !!

---

1. El Pony Pisador: Home page, Wikipedia, Youtube,
   

cork's english market

Le ventre de Cork, Le marché anglais, ARTE Découverte, Youtube, 07.02.2021

@daveguasch

El passat 3 de febrer Arte TV emetia un documental de Stefano Tealdi (1): Le ventre de Cork. Le marché anglais (2020) que estarà disponible al site Web de l'emissora fins el 04.04.2021 (2)

Quan es va fundar el 1788, el mercat anglès a Cork (Irlanda) estava reservat estrictament a la comunitat anglesa, cosa que ja no és així en l'actualitat. L’ingredient bàsic de qualsevol menjar irlandès és la patata, que està ben representada a les parades. També el pa, del qual hi ha gairebé un centenar de tipus diferents, començant pel tradicional Irish Soda Bread.

Aquest documental segurament portarà a algú d'entre nosaltres el record del temps en què aquest mercat feia part del seu quotidià. Als seus amics, ens recordarà les seves narracions i les imatges que ens va enviar. I a tots els que el veiem, ens permetrà aprendre quatre coses sobre una de les ciutats d'Irlanda de la que es parla més aviat poc a les nostres contrades.

El documental de Stefano Tealdi s'inscriu en una sèrie altament recomanada que porta per nom Food Markets: In the Belly of the City (2013– ) (3).

A la mateixa sèrie també pots trobar aquest altre documental: Le ventre de Valence. Le marché central (2020). Tot i que la sèrie es va obrir amb un reportatge sobre el Mercat de la Boqueria, a Barcelona, no he reeixit a trobar l'enllaç.

Le ventre de Valence, Le marché central, Arte Découverte, Youtube, 04.02.2021

---

1. Stefano Tealdi: IMdB 
2. Stefano Tealdi: Cork: Der English Market (2020), Arte TV, 2020 
3. Food Markets: In the Belly of the City (2013– ): IMdB 
4. Stefano Tealdi: Valencia: Der Mercado Central, Arte TV, 2020
   

mars seen by curiosity rover

This really is quite startling: Footage from another world, the planet Mars, taken by NASA's Curiosity rover.

Source: @wonderofscience pic.twitter.com/uCTPIoJOyq

— Steve Stewart-Williams (@SteveStuWill) February 6, 2021

teide laboratorio de nubes

Isla de Tenerife Vívela: Teide Laboratorio de Nubes, Youtube, 03.10.2016

Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador! Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé) Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen,

uncle lucius - keep the wolves away

Uncle Lucius - Keep The Wolves Away, Uncle Lucius Band, Youtube, 02.04.2013

Tres anys després d'haver-ho fet per primer cop, avui m'agradaria tornar a compartir amb tu un vídeo d'Uncle Lucius, una banda de Texas que en 2013 va publicar aquest tema preciós: Keep The Wolves Away. Un tema que, a dia d'avui, ja ha rebut gairebé 70 milions de visites. Cas que no entenguis la lletra del tema, et proposo visitar el vídeo: Letra Traducida Keep The Wolves Away de Uncle Lucius. Paga la pena, de veritat!  

terry oldfield - the africans

Terry Oldfield - The Africans (432 Hz.), Youtube, 13.05.2017

Merci per enviar-me'l, Enric !!!

darius rucker - wagon wheel

Darius Rucker - Wagon Wheel (Official Video), Youtube, 22.03.2013

venim del nord, tornem del sud (19)

@daveguasch

Si alguna vegada heu accedit aquest blog des d'un ordinador, haureu vist que a la seva versió Web el presento així: Aquest és un bloc personal que no té altre objectiu que guardar algunes notes que vull compartir amb la meva família i els meus amics. És a dir, no tinc per objectiu convèncer a ningú de res, ni fer proselitisme de cap idea. No tinc cap altre objectiu que compartir les lectures que he pogut fer i invitar a aquells que comparteixen (o no!) les conclusions que jo n'he fet d'elles, a deixar un comentari amb la vostra opinió sobre qualsevol tema que us pugui interessar.

Els orígens d'aquesta sèrie
El cas és que tenia un munt d'enllaços a vídeos, a articles en format PDF i a notes capturades amb el Web Clipper d'Evernote (1). Material que havia anat recollint durant molt de temps, basant-me en una hipòtesi de treball que m'ha servit per intitular aquesta sèrie d'articles: Venim del nord, tornem del sud:

En regla general, molts dels que avui viuen al nord del país o del continent on vulgui que visquin, consideren com immigrants aquells que venen del sud. Però en molts casos, aquells que consideren com immigrants no fan sinó retornar a les terres d'on van marxar fa segles els seus seus ancestres, per trobar-se rebutjats per molts d'aquells que fa segles van immigrar des del nord i avui es consideren com la població original de les terres on viuen

La publicació a principis del 2020 d'un llibre què, coordinat per Vicent Baydal i Cristian Palomo (2), tenia per objectiu acabar amb una llarga llista de mites que algú va decidir que havíem d'assumir com la nostra història, però també un vell vídeo de Momondo i un article de Jorge Dioni que vaig mencionar a l'article de presentació de la sèrie (3) em van semblar un bon pal de paller per ficar un xic d'ordre en el material que havia anat recollint, escriure aquesta sèrie i compartir-la amb vosaltres.

No sóc historiador ni pretenc haver fet un treball d'història. Tan sols tenia una idea que em voltava pel cap, vaig trobar el material que em semblava confirmar-la i el vaig compartir amb vosaltres.

Vicent Baydal i Cristian Palomo (coord.): Pseudohistòria contra Catalunya. De l'espanyolisme a la Nova Història. Eumo Editorial. Febrer del 2020

Les crítiques
El que passa és que aquest blog havia arribat a tenir a finals del mes de desembre 210.000 visites! I què, malgrat haver obert els comentaris a tothom, la timidesa dels lectors (o el que sigui, que no sóc qui per jutjar a ningú) ha fet que hagi rebut els seus comentaris per email, WhatsAppp i altres canals que no té més importància mencionar en aquest moment.

A través d'aquests comentaris, he realitzat que els materials que he utilitzat i la interpretació que he fet d'ells no han fet sinó dir a una part dels lectors allò que ja sabien, i confirmar a altres allò que ja suposaven. Mais comme je ne suis pas tombé de la dernière pluie, sóc conscient que el contingut i la llargada de molts dels articles i de la bibliografia que els acompanya, han donat arguments sòlids a molts dels que em felicitaven per no llegir-se'ls i desar-los al catàleg de les meves múltiples excentricitats.

També he de dir que he rebut comentaris que, al mateix temps que em felicitaven pels articles, em deixaven molt clar que, aquells que ho feien, tenien molt clar que no es consideraven descendents dels colons que havien esclavitzat, exterminat o expulsat a poblacions que, lluny de considerar autòctones, seguien considerant com a estrangeres. Per aquells a qui pugui interessar, es tracta de comentaris que he rebut en català i en castellà.

Personalment, el més difícil de comprendre van ser els silencis incòmodes d'aquells que, havent llegit i assimilat tot aquell material sentien que, donar-li veracitat, els desmuntava tot el discurs i les referències dels bons i els dolents, del nosaltres i els altres, sobre el que han anat construint la seva identitat.

Amb tot però, em vaig adonar que cap dels desmuntatges de mites arribava al punt d'incomoditat que van generar aquells articles relacionats amb el País Valencià, les Balears o Múrcia. Sobretot entre aquells que han assumit la idea d'una nació mil·lenària delimitada per les fronteres administratives de la divisió provincial del 1833, creada sota la regència de María Cristina de Borbón. Unes fronteres delirants més enllà de les quals hi ha territoris de llengua, tradicions i cultura catalanes (però no només!) que algú els ha dit que s'ha d'anomenar Espanya. Desmuntar aquesta carallotada, és enfrontar-se a la rentadora de cervells practicada per moltes sectes.

Seguim tenint un problema
Com t'he dit abans, ni sóc historiador ni tampoc pretenc haver fet un treball d'història. Tampoc pretenc ser sociòleg, ni psicòleg, per fer cap interpretació de les reaccions que puguin haver provocat els articles de la sèrie. Tampoc crec que pagui la pena sentir-se desil·lusionat, com un historiador de la Universitat Pompeu Fabra Josep Maria Fradera (4) quan, al que va descriure com la seva entrevista pòstuma, va afirmar que:

La història no serveix per tot, i no hauria de servir per a legitimar les posicions polítiques actuals. Ens serveix per a explicar l’avui, entendre com hem arribat fins on som, evitar errors del passat i qüestionar-nos el present. (...) A una època històrica com la nostra, amb una èpica, accelerada, però també improvisada i a vegades hiperventilada, irònicament, la gent no vol “historiadors”, sinó “profetes”. (...) La propaganda d’uns i altres ha guanyat la partida.

No és el primer cop, ni el primer lloc del planeta on tot això succeeix. Al primer any de facultat, a mi em van explicar tres o quatre coses sobre l'ús de les històries imaginàries en la creació dels mites nacionals dels pobles. És tan vell i difós arreu del món, que no entenc que ningú, i molt menys un historiador com Josep Maria Fradera, pugui descobrir-ho ara.

En tot cas, em va semblar que Vicent Baydal i Cristian Palomo, ambdós de la Universitat Jaume I de Castelló (a Espanya, per alguns independentistes), no donen aquesta partida per perduda (cf. 2). A eldiario.es descrivien així el seu llibre:

Un repaso sin concesiones por todos los mitos, medias verdades o directamente chaladuras que los autores consideran que se han vertido "contra" la verdadera historia catalana".

A una entrevista d'Ab Origine Mag del passat mes de desembre, els autors deien coses molt interessants, com ara (5):

Totes les pseudohistòries s’assemblen molt perquè, d’un costat, comparteixen un discurs extremadament maniqueu, essencialista, victimista i conspiranoic, i perquè, de l’altre costat, fan servir les mateixes tècniques per aportar proves que demostrarien els seus postulats: amagar i obviar elements que contradiuen el seu discurs, elevar els tòpics a la categoria de veritats universals, manipular els testimonis documentals que no els interessen, considerar com a demostrades interpretacions completament inventades, tergiversar el sentit dels conceptes històrics, etc. (...)

Aquesta hipotètica conxorxa contra la història és comandada per un poder polític (espanyol, català, altres ...) que, amb la connivència de les universitats i els historiadors, ve realitzant durant dècades o segles un rentat de cervell massiu a la societat catalana (nda. i l'espanyola!) per tal que oblidi l’autèntica història medieval i moderna de Catalunya i Espanya.

Aquest ha estat un dels millors llibres de l'any i una referència en endavant al nostre catàleg. Gràcies a @vicentbaydal i a tot l'equip d'autors de @pseudohcc per aquest llibre tan necessari! https://t.co/QtHesWTrNS

— Eumo Editorial (@Eumo_Editorial) December 21, 2020

El futur de les llegendes
Crec que el llibre de Vicent Baydal i Cristian Palomo és un bon pas en la bona direcció (6). Però no és solament un problema d'historiadors, car no podem oblidar les rentadores industrials de cervells que treballen a preu fet als mitjans de comunicació públics i privats. Sense oblidar diversos premis literaris, amb el que aquests mitjans econòmics es compren les lleialtats de molts historiadors.

Passat demà hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Podem dir-nos que assumim plenament una historiografia protagonitzada pels bons i els dolents, pel nosaltres i els altres (i, entre els altres, aquells que ara es consideren com nosaltres). Com deien Les Lutiers, podem dir-nos que: Todo tiempo pasado fué anterior. O seguir deixant als creatius la redacció del nostre passat perquè el seu realisme màgic el transformi i l'acabi convertint en la nostra història.

Jo encara tinc unes quantes notes que encara he de ficar en ordre. Algunes donaran per nous articles de la sèrie. Altres per completar articles que ja he publicat. Amb els comentaris i el material que em seguiu enviant probablement també corregiré alguns articles. I els corregiré perquè, com diem aquí: Il n'y a que les imbéciles qui ne changent pas d'avis. Però, com no he de convèncer a ningú de res i, francament, no hi ha cap urgència, ja ho aniré publicant a mesura que tingui les ganes de fer-ho.

En tot cas, una forta abraçada a tot@s i moltes gràcies per haver-me acompanyat fins aquí.

John Lennon - Imagine (Sub Español + Lyrics), Youtube, 2018

---

1. Evernote: Home page
2. Vicent Baydal i Cristian Palomo (coord.): Pseudohistòria contra Catalunya. De l'espanyolisme a la Nova Història. Eumo Editorial. Febrer del 2020
3. Veure Venim del nord, tornem del sud (0), publicat en aquest bloc el 07.10.2020
4. Marc Geli Taberner: “Espanya no existia el 1714”. Una entrevista a Josep Maria Fradera, Ab Origine Mag, 14.10.2020
5. Arturo Puente: Ni Colón era catalán ni Catalunya fue un condado aragonés: un libro desmonta la pseudohistoria de ambos bandos, eldiario.es, 06.03.2020
6. «Els partidaris de la pseudohistòria falsament catalanista menyspreen profundament la història de Catalunya» - Entrevista a Vicent Baydal i Cristian Palomo, Ab Origine Mag, desembre 2020 || Pseudohistória contra Cataluña: Entrevista a V. Baydal y C. Palomo, Revista Libertalia, 28.08.2020

lenticular cloud over mount teide

Beautiful timelapse of a lenticular cloud hovering over Mount Teide in the Canary Islands as day turns to night, captured by photographer Bartosz Wojczyński.

Watch the full 4K video here: https://t.co/8vs9Ansu8c pic.twitter.com/Bd2eAHrHWq

— Wonder of Science (@wonderofscience) September 11, 2020

---

• Veure l'explicació d'aquest fenomen a J. J. González Alemán, Doctor en Física. Investigador “Juan de la Cierva” en ciclones, dinámica atmosférica y cambio climático en la Universidad Complutense.
  

carl sagan - la magia de los libros

Otro vídeo de Carl Sagan imprescindible.
✨ La magia de los libros ✨ pic.twitter.com/llkkc6ZsnF

— cami (@pidoelsilencio) February 1, 2021

the aurora borealis

Nettavis Om Forskning - The Aurora Borealis, Youtube, 17.06.2011

@daveguasch

This short video of the Department of Physics (University of Oslo, Norway) explains how particles originating from deep inside the core of the sun creates polar lights (aurora polaris), northern lights (aurora borealis), or southern lights (aurora australis), on our planet.

not all heroes wear capes

HEP - izgradnja dalekovoda Ernestinovo - Pečuh 2010, Youtube, 05.08.2011

@daveguasch

Demà farà un mes. A causa de la vaga de fred que vivia el país, el passat 8 de gener el gestor de la xarxa elèctrica francesa (RTE) va demanar als consumidors reduir el consum elèctric entre les 07:00 i les 13:00 hores. Segons les previsions, si el pic de consum arribava als 88.000 MW, es reduiria considerablement el marge de seguretat del subministrament. Finalment, el pic va arribar a 87.000 MW cap a les 09:30 del matí i l'alerta es va aixecar cap al migdia (1).

Si els operadors de RTE creien que ja havien deixat enrere l'estrès, a les 14:04:25, van saltar dos disjuntors a una central de transformació a Ernestinovo, Croàcia (3), on conflueixen els fluxos d'energia elèctrica del nord-oest (NW) i del sud-est (SE) del continent europeu.

El flux elèctric s'havia tornat massa potent i 23 segons després que saltessin els disjuntors d'Ernestinovo, a les 14:04:48, un disjuntor d'una central de transformació a Sèrbia es va incendiar. I 3 segons més tard, el mateix fenomen es va produir a 500 km de distància, a Romania. Un cop tallades aquestes connexions, el corrent elèctric es va dispersar sense control a través de la xarxa.

Un segon més tard de l'incendi del disjuntor a Sèrbia, i menys d'un minut després que saltessin els disjuntors a Croàcia, el sistema europeu d'electricitat (4) es va segmentar en dues parts.

La separació del sistema va tenir com a resultat un dèficit de potència a la zona NW (aprox. -6,3 GW)  i un excedent de potència a la zona SE (aprox. +6,3 GW).

El dèficit de potència de la zona NW va provocar una baixada de la freqüència de la xarxa elèctrica a les 14:05: aquesta va arribar a ser de 49,74 Hz durant 15 segons.

La freqüència de la xarxa s'ha de mantenir sempre a 50 Hz arreu d'Europa, perquè tots els dispositius elèctrics estan dissenyats per funcionar a aquest nivell. Si hi ha una variació, tot es pot cremar. I si la freqüència baixa, són les centrals elèctriques que s'aturen per protegir-se. Aquest era el risc que corria la zona SE, on la freqüència va augmentar inicialment fins a 50,6 Hz abans d’estabilitzar-se entre 50,2 Hz i 50,3 Hz.

Pel que fa a la zona NW, en menys de 5 segons, al centre de control nacional de RTE, a Saint Denis (França), es va activar un mecanisme d’emergència que va tallar el subministrament elèctric a diversos centres industrials, entre ells, les fàbriques d’acer. El mateix va passar a Itàlia, on el tall va permetre recuperar 1.700 MW.

Però com aquestes accions no es van revelar suficients, en 10 minuts, tothom sabia a Europa el que havia de fer. Per exemple, a França, es van engegar centrals elèctriques de gas que estaven aturades i es va augmentar la potència de les centrals nuclears. A Àustria les centrals hidroelèctriques van començar a produir a plena potència. També es van activar automàticament 420 MW i 60 MW de potència de suport des de les zones síncrones nòrdica i britànica respectivament. Aquestes contramesures van tenir com a resultat que, ja a les 14:09, la desviació de freqüència del valor nominal de 50 Hz es reduís al voltant de 0,1 Hz a la zona NW. I, a mesura que passaven els minuts, a poc a poc, la freqüència de la xarxa es va anar recuperant.

Els mecanismes automàtics d'emergència i les accions coordinades realitzades pels gestors de les xarxes elèctriques del continent europeu van poder fer que ràpidament es restablís un funcionament gairebé normal. El subministrament elèctric que s'havia tallat a les grans indústries d'Itàlia i de França es va restablir a les 14:47 i a les 14:48 respectivament, abans de la resincronització de les zones NW i SE a les 15:08.

Aquesta és la història dels herois sense capa que han de prendre decisions crítiques, amb un impacte que supera qualsevol imaginació, en marges de temps increïblement reduïts.

I si no et vas adonar de res, pensa en què hauria pogut passar amb un tall de corrent a escala continental que hagués impactat els hospitals en plena pandèmia, els motors que fan circular l'aigua dels radiadors, els motors que porten l'aigua a casa teva, els transports urbans, la gent confinada en cases sense electricitat, ...

---

Informació més detallada:

• System separation in the Continental Europe Synchronous Area on 8 January 2021 – 2nd update, ENTSO-E, 26.01.2021
• Vladimir Spasić: Breakdown of Continental Europe synchronous area started in Croatia, Balkan Green Energy News, 28.01.2021
  
• Isabelle Choquet: Croatie: comment une panne de disjoncteurs a failli plonger toute l'Europe dans le noir, RTL, 01.02.202

---

1. Pierre Emparan: Électricité : le risque de surconsommation écarté selon RTE, France Bleu, 08.01.2021 || RTE incite les Français à réduire leur consommation d’électricité le 8 janvier 2021, RTE, 07.01.2021
   
2. 1.000 MW de diferència sobre 88.000 pot no semblar gran cosa, però és l'equivalent de la producció d'un dels reactors d'una central nuclear com la d'Ascó || Wikipedia: Central nuclear d'Ascó
3. Wikipedia: Ernestinovo
4. Wikipedia: Synchronous grid of Continental Europe

virtual meetings

@daveguasch

Gràcies per compartir-lo, Sinfu. No és tan sols que m'hagi fet riure a mi. Ahir el vaig enviar a un grup Whatsapp de companys de la feina i va tenir un èxit fulgurant. Sobretot entre aquells que passen tot el dia enganxats a Teams i viuen cada dia el mateix tipus de diàleg que el del memé.

Una abraçada molt forta, company!

notes sobre la dieta paleolítica

source: Brontoburgers Restaurant in flintstones.fandom.com

@daveguasch

Probablement ja has sentit parlar de la dieta paleolítica. A la versió en espanyol de les pàgines de la prestigiosa Mayo Clinic la presenten com una dieta basada en el consum d'aliments similars als que s'haurien menjat en el Paleolític, fa aproximadament entre 2,5 milions i 10.000 anys.

L'objectiu d'aquesta dieta consisteix doncs a un retorn a un tipus d'alimentació similar al que hom imagina que era el dels primers humans. I el seu argument defensa que el cos humà és genèticament incompatible amb el tipus d'alimentació que va sorgir amb l'aparició de l'agricultura.

Una dieta paleolítica sol contenir carn, peix, fruites, vegetals, fruits secs i llavors: aliments que es podien obtenir de la caça i la recol·lecció en el passat. Aquesta dieta limita els aliments a aquells que van començar a ser freqüents quan va sorgir l'agricultura fa gairebé 10.000 anys. Alguns d'aquests aliments són els productes lactis, els llegums i els cereals.

Fa gairebé un any, un article del magazín Science (2) ens parlava d'una línia de recerca que apuntava al fet que potser aquell tipus d'alimentació fos menys saludable del que hom imagina: si més no entre els pobladors del nord d'Europa i d'Amèrica, que van fer l'objecte d'aquelles recerques. Els resultats obtinguts en un nombre limitat d'excavacions semblaven així demostrar que els contaminants havien estat entrant a la nostra cadena alimentària des de fa mil·lennis. :

El 2015, per exemple, un equip d'investigadors deia que el bacallà capturat a la costa nord-americana fa uns 6500 anys pels caçadors-recol·lectors de l’edat de pedra contenia alts nivells de mercuri. Aquest metall es produeix de forma natural a l’escorça de la Terra i es creu que s’ha filtrat als oceans en concentracions més grans després que l’augment del nivell del mar hagi cobert més terres.

L'estudi de les restes dels ossos i les espines de diferents animals a vuit jaciments arqueològics de l'Edat de pedra, a una zona coneguda amb el nom de Varanger, a la vora de l’Àrtic noruec, presentaven nivells de cadmi, plom i mercuri molt per sobre dels autoritzats actualment per la European Food Safety Authority.

Els investigadors van matisar aquests resultats afirmant que:

Els eventuals efectes dels metalls pesants relacionats amb el consum de la carn de foca i el bacallà es podrien haver eliminat amb el consum de fruita i la carn de rens i de conills.

Fins i tot en el cas dels aliments que contenien més metalls pesants, aquests segurament també haurien estat una bona font de proteïnes i altres nutrients clau.

De totes maneres, el més probable és que els humans del paleolític no visquessin prou temps per sentir els efectes de l'acumulació dels metalls pesants.

Hom no pot extrapolar els resultats d'aquesta recerca a la resta dels pobladors del paleolític d'arreu del món. Però potser estem davant d'una bona pista que ens recorda les precaucions que hauríem de prendre abans de fer afirmacions sobre un període de la història de la humanitat del qual, finalment, cal admetre que encara no sabem gran cosa.

---

1. Dieta paleo: ¿qué es y por qué es tan popular?, Mayo Clinic, Noviembre 2011
2. Ian Randall: The real ‘paleo diet’ may have been full of toxic metals, Science, 14.02.2020
   

venim del nord, tornem del sud (18)

Mañana de Mercado en el barrio de la Torrassa, habitado por murcianos Elisa Reche: Barcelona-Murcia-Oujda, eldiario.es, 15.11.2019

@daveguasch

El català a Múrcia
A principis de novembre del 2020, un article de Martí Paola publicat a RAC1 ens recordava que, a més dels cognoms i la toponímia, avui dia encara perduren un gran nombre de paraules catalanes al vocabulari del dialecte murcià (1).

Justo García Soriano, escriptor i autor del Vocabulario del dialecto murciano (1932), va afirmar que gairebé la meitat del lèxic peculiar de la regió als anys 1930's era d’origen català.

L'ocupació de Múrcia
Com per motius que desconec, l'article de Martí Paola no deia res que expliqués la presència d'aquelles paraules del català a Múrcia, vaig pensar que potser valia la pena fer junts una petita investigació.

Deixant de banda la regió del Carxe, d'un poblament relativament recent (s. XIX), m'agradaria remuntar-me a l'època en què Jaume I el Conqueridor i el que seria el seu gendre, Alfons X el Sabio, van repartir-se pel Tractat de Cazorla (2) els límits de les zones d'expansió dels seus regnes a la península Ibèrica.

Per fer ras i curt, cap d'ells va respectar aquell tractat i, després d'un seguit d'enganys, van signar-ne un de nou: el Tractat d'Almizra (3) on, a més de fer cessió de ciutats com Elda, Busot, Alacant i Elx, Jaume I també va oferir al rei castellà a la seva filla, l'infanta Violant d'Aragó i d'Hongria. La sentència arbitral de Torrelles i el Tractat d'Elx (4) va traçar definitivament les fronteres entre la corona de Castella i la corona d'Aragó, posant fi a la guerra entre ambdós regnes, integrant aquelles ciutats al regne de València.

La colonització de Múrcia
Deixa'm recordar ara un article brutal, de lectura molt i molt recomanada, publicat en clau d'humor per l'equip de Strambotic a les pàgines de Público l'estiu del 2017: "Los murcianos somos 3/4 partes de judíos catalanes y 1/4 de pendencieros convictos castellanos" (5).

Després de la signatura dels tractats que hem vist abans, els moriscos de Múrcia van rebel·lar-se contra el rei castellà perquè aquest tampoc no havia complert amb res del pactat en el moment de la capitulació: Alfons X va demanar ajuda al seu sogre per acabar amb la revolta.

A canvi de la seva ajuda, Jaume I va reeixir a obtenir cartes de poblament per colonitzar l'antiga Taifa de Múrcia amb catalans, aragonesos i valencians. Molts d'ells eren jueus, però també hi havia mercenaris, contrabandistes, espies, sicaris ... El millor de cada casa!

Múrcia, l'illa de la Tortuga Ibèrica
L'antiga Taifa de Múrcia compartia frontera amb el regne nazarí de Granada, la Corona d'Aragó i patia les periòdiques incursions barbaresques. El rei de Castella va decidir repoblar aquelles terres primer amb població castellana. Com no va reeixir a fer-ho, ho va intentar més tard amb qualsevol mena de població que no fos sarraïna.

Va ser amb aquesta idea que Alfons X va publicar l'anomenat Privilegio de homiciano (6), pel qual es perdonaven als colons que repoblessin aquells territoris totes les causes que tinguessin amb la justícia de qualsevol regne: incloent els delictes de sang. A canvi, se'ls demanava la prestació de serveis militars durant un any i un dia a les fronteres.

I va ser així que, a l'arribada del millor de cada casa de Castella, se li van afegir encara altres colons de dubtosa reputació originaris de la Corona d'Aragó.

Puc imaginar que els moriscos de Múrcia es llevaven cada dia pensant en què podien haver-li fet al profeta per merèixer el càstig d'aquells nous veïns que ocupaven les seves terres.

El dialecte murcià
La majoria d'articles i vídeos que he trobat en català sobre el català a Múrcia parlen de la immigració, a finals del segle XIX, de centenars de valencians de parla catalana a la regió del Carxe. Una regió  delimitada principalment per tres municipis: Iecla, Jumella i Favanella (8).

Sobre la influència del català en el dialecte murcià trobaràs més informació a les publicacions murcianes. Per exemple a descubriendomurcia.com: Habla Catalana en la Región de Murcia ¿Hablamos Catalán? (9) O a La Verdad de Múrcia: Cuando en Cartagena se hablaba catalán (10). O fins i tot a Wikipedia: Idioma catalán en la Región de Murcia (11).

Otro testimonio más explícito relata que el rey castellano Alfonso solicita a su suegro, el rey aragonés Jaime I el Conquistador, que otorgue licencia a sus súbditos para que ocupen las nuevas tierras ganadas a los moros. Así fue, y desde tierras catalanas, especialmente de las montañas de Tarragona, acudirán muchas gentes como acreditan sus apellidos: Aniorte, Ardid, Ballester, Barcelona, Cerdán, Conesa, Espín, Guillén, Mercader, Miralles, Osete, Roca, Ros, Rosique, Saura, Segarra (Cegarra), Tallante, Ynvernón, etc. Aunque algunos de ellos pudieran ser occitanos más que catalanes como Aniorte o Ynvernón (cf. 10, 11)

Venim del nord, tornem del sud?
Els primers immigrants murcians (podríem parlar de retornats?) van arribar a les principals poblacions industrials de Catalunya en diferents onades: la de la “febre de l’or” (1876-1886), la de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 i la de l’auge econòmic provocat pel sistema proteccionista de la Restauració. En els anys 1930 va arribar a Catalunya una gran massa de murcians (74.000 immigrants) i almeriencs (38.000) (12). Els nacionalistes de dretes catalans no els van rebre d'una manera educada, com si diguéssim.

Bona part d'aquella manca d'educació (com si diguéssim) té les seves arrels en la ignorància que el nacionalisme català sempre ha tingut de la seva pròpia història: barrejant constantment història i mites, gràcies al treball remarcable dels seus 'divulgadores de mitos' que, entre moltes altres coses, han limitat històricament Catalunya i el català als límits de les quatre províncies de la Divisió territorial d'Espanya del 1833.

La majoria arribaven en autocars que Carles Seguí va batejar com 'El Transmiseriano'. Per 200 pts de l'època (~285 € avui), els emigrants s'amuntegaven en aquests vehicles sense llicència que sortien de Lorca i Múrcia en direcció a Barcelona.

Amb tota probabilitat, molts dels immigrants murcians eren descendents llunyans d'aquells catalans que van poblar Múrcia i van contribuir a crear un dialecte carregat d'expressions en català (cf. 10, 11). Uns descendents als quals, aquella colla d'ignorants, es referien amb un mot carregat del més gran del seu menyspreu: murcianus.

Deixa'm afegir que la ignorància d'aquells individus arribava al punt de desconèixer que aquells immigrants venien de la regió que va escriure una de les pàgines més glorioses del federalisme a la península Ibèrica. Una pàgina que es va materialitzar amb la creació del Cantó de Cartagena, reprimit de manera salvatge després de sis mesos d'un setge que va suposar la devastació de la ciutat (el 70% dels edificis havien estat destruïts o afectats greument), la condemna a mort dels revoltats o el seu exili, en general a Algèria (13).

Antonio Botías publicava en 2017 (14) uns extractes d'articles publicats a Catalunya a principis dels anys 1930's. Alguns dels extractes fan referència a articles publicats al Bé negre (15). Altres, als articles publicats a les pàgines de la revista Mirador (16) per un nacionalista anomenat Carles Sentís (17).

Després de ser secretari del conseller de Finances de la Generalitat de Catalunya, al govern de Lluís Companys, Carles Sentís va fugir de Catalunya el 1936 en direcció a la Itàlia de Mussolini, i va tornar a Barcelona entrant per la Diagonal, amb les tropes de Franco. Durant la dictadura, va ser secretari del fundador de Falange Española, Rafael Sánchez Mazas. El 1977 va ser anomenat conseller sense cartera de la Generalitat de Catalunya provisional, presidida per en Josep Tarradellas.

El racisme científic
La ignorància de la història del seu propi país, més enllà dels límits de les quatre províncies que es van crear el 1833, va arribar al paroxisme quan alguns "intel·lectuals" catalans del segle XIX i XX, van decidir crear una 'base científica' al seu odi vers els immigrants. Així, l'anomenat racisme científic afirmava la superioritat racial dels catalans enfront dels espanyols. En aquesta astracanada ocupava una plaça d'honor l'anomenat murcianisme (18). Naturalment, el fet que entre aquells 'espanyols' hi haguera descendents de catalans era un detall sense importància per tots aquells carallots.

Un racisme científic on cal destacar la publicació del manifest Per la preservació de la raça catalana que, publicat a La Publicitat en 1934, tenia entre els seus signataris a Pompeu Fabra (19) i, entre les seves propostes, la creació d'una Societat Catalana d'Eugènica.

Per més informació, també aquí hauràs de visitar la Wikipedia en espanyol (cf. 18/19) car, els 'divulgadores de mitos' catalans han abandonat aquest debat als autors 'espanyolistes' (20) i a publicacions científiques (21) que, probablement, mai no s'han molestat a llegir, tot i ser força més benevolents que el que hom pot trobar a la pàgina que la Wikipedia en català li dedica a Josep Vandellós (22):

Aquest article aprofundeix en els treballs realitzats sobre la Societat Catalana d’Eugenèsia i se centra en Josep Vandellós, demògraf i membre de la direcció de la Societat que situa dins del creixent volum de treballs sobre el moviment eugenèsic internacional, especialment “llatí”. I en fer-ho, explora el discurs sobre qüestions de "raça", immigració i identitat "nacional" reflectides a través del naixent moviment eugenèsic i de les preocupacions polítiques de l'època a Catalunya. En particular, l'article avalua la qüestió de la "barreja racial" entre catalans i espanyols d'altres regions i argumenta que, en lloc de rebutjar directament el mestissatge, Josep Vandellós valorava certes mescles com a part d'un projecte eugenèsic per fortificar i mantenir la "raça" catalana per fer front a la pèrdua de població i a la dissolució de la identitat catalana. Res de gaire diferent del que publicava Xavier Vidal-Folch al seu article d'El País (cf. 19).

Probablement recordes el vídeo de Momondo amb el que vaig iniciar aquesta sèrie d'articles (23). Potser també recordes els diversos pobles que han passat pel territori que avui coneixem amb el nom de Catalunya i que hem vist al llarg d'aquesta sèrie. Probablement no entens a què es referien els anomenats racistes científics quan parlaven d'una "raça catalana", i potser se't fa molt estrany que Josep Vandellós (cf. 22), un senyor amb un cognom que algú podria sospitar de tenir un origen jueu, estigués embolicat en un projecte eugenèsic per fortificar i mantenir la "raça catalana". Millor no et trenquis el cap i segueix llegint.

Els murcians i l'anarcosindicalisme
Els immigrants murcians i andalusos d’Almeria que van arribar a Catalunya durant el primer terç del s. XX ho van fer per treballar a les obres del metro, el Ferrocarril Metropolità Transversal, inaugurat el 1926. També en l’edificació dels pavellons de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Entre ells, es trobaven els pares de la meva àvia materna, originaris d'Águilas (Múrcia) (24).

Si els meus besavis van poder instal·lar-se al barri de la Sagrera, la majoria d'immigrats murcians es van concentrar a Noubarris, a Can Peguera (25). Però la immensa majoria vivia als "callejones" vorejats de barraques llogades pels grans propietaris del barri de La Torrassa, també conegut com “la petita Múrcia” (26).

Amb una població d’uns 20.000 murcians sobre el total dels seus 22.000 habitants- gairebé la mateixa població que tenia Lorca en aquells moments-, el barri de La Torrassa va esdevenir un feu de la FAI i de l’anarcosindicalisme més combatiu. I si encara no has enganxat què podia explicar la història delirant del racisme científic i l'animadversió malaltissa dels nacionalistes de dretes contra els murcians, aquí tens una bona pista ...

En el barrio de casas baratas de Can Peguera, la CNT tuvo una gran influencia, hasta el punto de convertirse en el primer núcleo urbano de toda Barcelona y el segundo de Cataluña con más implantación anarcosindicalista, después del barrio de la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat (27).

Breu epíleg
Si el 1936 Carles Sentís va fugir a la Itàlia de Mussolini i en Josep Vandellós ho va fer a Veneçuela (va acabar els seus dies a Ithaca, New York), molts d'aquells murcians que tant detestaven, entre ells els fills dels meus besavis, van lluitar contra els militars revoltats als carrers de Barcelona i, més tard, ho van fer al front de l'Aragó, a Madrid i arreu del territori de la República. També a França, contra els nazis. I més tard, també al maquis, contra la dictadura franquista (28).

Però els 'divulgadores de mitos' espanyols també han seguit treballant de valent per amagar als murcians la seva pròpia història. Avui hi ha 80.000 marroquins a Múrcia. Ara i aquí els 'moros' són el que van ser els 'murcians' pels nacionalistes de dretes catalans, que els 'divulgadores de mitos' espanyols s'han encarregat d'estendre a tota la població de Catalunya. Gràcies a ells, el Cantó de Cartagena i, a Catalunya, la lluita sindical i revolucionària contra el feixisme, semblen no haver existit mai pel 28% dels electors murcians que en novembre del 2019 van votar a Vox (29).

---

Altres articles publicats d'aquesta sèrie

---

1. Martí Paola: A Múrcia es parlava “el més bell català del món”, RAC1, 06.11.2020 
2. Wikipedia: Tractat de Cazorla 
3. Wikipedia: Tractat d'Almizra
4. Wikipedia: Tractat d'Elx
5. "Los murcianos somos 3/4 partes de judíos catalanes y 1/4 de pendencieros convictos castellanos", Strambotic, 07.07.2017 
6. RAE: Diccionario panhispánico del español jurídico 
7. Veure Barcelona i la memòria històrica: la Sagrera, publicat en aquest blog el 28.07.2019 
8. El Carxe: el país de llengua catalana de Múrcia, Vilaweb, 17.07.2017 | Jordi Palment - El Carxe, Avui.TV, 2009, Youtube, 02.08.2009 | El valencià al Carxe i al Matarranya (Canal 9, 2013), Youtube, 03.11.2013 
9. Catalán en la Región de Murcia… ¿Lo hablamos en nuestra tierra? | Habla Catalana en la Región de Murcia ¿Hablamos Catalán?, descubriendomurcia.com 
10. José Sanchez Conesa: Cuando en Cartagena se hablaba catalán, La Verdad, 09.11.2011 
11. Wikipedia: Idioma catalán en la Región de Murcia 
12. La immigració a Catalunya en el segle XX: de l’èxode rural a les primeres migracions peninsulars (1877-1939), Sàpiens, 26.05.2011 
13. Wikipedia: Cantó de Cartagena 
14. Antonio Botías: «Cataluña para los murcianos», La Verdad, 18.10.2017 
15. Wikipedia: El Be Negre 
16. Wikipedia: Mirador 
17. Wikipedia: Carles Sentís
    
18. Wikipedia: Racialismo catalán | Murcianismo 
19. Wikipedia: Pompeu Fabra 
20. Xavier Vidal-Folch: Catalunya es charnega, El País, 13.04.2016 
21. Richard Cleminson: “Per la conservació de la raça catalana”: The Catalan Eugenics Society (1935-1937), February 2019, Journal of Iberian and Latin American Studies 
22. Wikipedia: Josep Vandellós 
23. Veure Venim del nord, tornem del sud (0), publicat en aquest blog el 07.10.2020 
24. Veure Barcelona i la memòria històrica: La Sagrera, publicat en aquest blog el 28.07.2019 
25. Miquel Roman: El prodigi de Nou Barris, Blogs Vilaweb, 24.01.2007 
26. Agus Giralt: Els murcianos (tercera part). Memòria de Sants. La història de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, Juliol 2011 
27. Veure Barcelona i la memòria històrica - Nou Barris (Can Peguera), publicat en aquest blog el 25.08.2019 
28. Imanol: Murcianos, la guerrilla emigrante, que actuó mayoritariamente por tierras lejanas, El Salto diario, 26.10.2019 
29. Elisa Reche: Barcelona-Murcia-Oujda, eldiario.es, 15.11.2019