Showing posts with label video. Show all posts
Showing posts with label video. Show all posts

Sunday, December 1, 2024

tsunamis a la mediterrània?

À Punt Mèdia, La via verda - Detectades restes d'un tsunami centenari a les costes de la serra d'Irta, YouTube, 25.11.2024


El matí del dimarts 29 d'octubre de 2024, des de les 07:36 h, l'AEMET (1) publicava el nivell d'alerta vermell per a diverses zones del País Valencià, indicant la gravetat de la situació i advertint sobre pluges torrencials que podrien ocasionar crescudes perilloses a rius i barrancs, qualificant el perill d'extrem (2).

Hores després de la publicació d'aquella alerta, es va publicar una notícia sorprenent que acabaria per diluir-se entre el flux de notícies que arribaven sobre l'horror de la catàstrofe. Aquella notícia ens parlava d'un pacte a les Corts Valencianes entre la dreta extrema i l'extrema dreta que tenia per objectiu autoritzar la construcció d'hotels a 200 metres del mar (3).

Les notícies sobre el cúmul d'errors, de negligències de la incapacitat dels responsables de l'emergència i la recuperació política d'aquella catàstrofe se succeïen. També els treballs científics que l'havien anunciat des de feia temps i pronosticaven que el model d'ocupació del territori i el canvi climàtic no farien en el futur res d'altre sinó augmentar la magnitud i l'impacte d'aquesta mena de catàstrofes.


Durant molts dies, aquestes notícies van absorbir la meva atenció. Tanmateix, el 25 de novembre, la cadena pública de la radiotelevisió valenciana, À Punt (4), va publicar al programa La via verda (5), en una hora de baixa audiència,  un reportatge que recomano a tothom veure abans que els interessos del lobby turístic demanin la seva ràpida desaparició (6).

El reportatge amb què he obert el post d'avui ens parla dels efectes que va tenir un tsunami d'una magnitud que avui som incapaços ni tan sols d'imaginar a la costa del que avui coneixem com el Parc Natural de la Serra d'Irta, situat al nord del País Valencià, entre les localitats de Peníscola, Santa Magdalena de Polpís, Alcalà de Xivert i Alcossebre (7).
A la imatge que pots trobar a continuació, pots veure l'anunci d'un simulacre d'alerta per tsunami que va tenir lloc als departaments mediterranis de França el passat 19.01.2024. Un simulacre que té com a objectiu anticipar les accions a fer davant un futur tsunami, preparant a la població amb exercicis de simulació, a fi que els danys que pugui provocar en vides humanes es redueixin al mínim. Pots trobar més informació en les referències d'aquest post (8).
Une alerte tsunami déclenchée ce vendredi 19 janvier dans les Alpes-Maritimes, Le Figaro, 19.01.2024

Tornant al reportatge emès per À Punt, la magnitud d'aquell tsunami es pot comprovar en el volum dels blocs de pedra arrancats des del fons del mar i transportats fins a la costa. 

A partir de l'orientació i la inclinació d'aquests blocs, els equips de científics valencians i mallorquins van identificar una orientació SE que els va permetre treballar amb la hipòtesi que aquest tsunami estava lligat a un fenomen sísmic que havia tingut el seu origen a la costa d'Algèria.
Abel Campos, el presentador del reportatge, ens explica que, si bé els tsunamis a la costa valenciana no són freqüents, tampoc es tracta de fenòmens estranys. I dona com a exemple el fet que, des del tsunami del 1755, l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) ha identificat altres tsunamis. Com podem veure als tsunamis identificats des de l'any 1522, el tsunami de 1755 és el de més gran magnitud identificat pel Catálogo de tsunamis en las costas españolas(9). Al vídeo, Enric Forner menciona una cita literària del 1755 d'un eclesiàstic de les Balears que parla d'un fenomen similar que es va poder observar a les illes.
Enric Forner i Valls en sap un munt sobre el tema del qual ens parla: ho demostra una seva extensa bibliografia que pots trobar als catàlegs de publicacions de Dialnet o de ResearchGate. Si en vols saber més sobre el tema del reportatge emès per À Punt, et proposo la lectura d'un article publicat l'any 2018 a la revista Nemus (10).

És important retenir però que els blocs de tsunami identificats a les costes de la Mediterrània occidental, no són nombrosos: A excepció de les Balears! Si hom ha identificat 82 localitats amb blocs de tsunami, 65 corresponen a l'arxipèlag (11). Podem veure un exemple a un article publicat a Nemus l'any 2022 (12) que presentava el resultat d'un projecte de recerca realitzat sobre els blocs de tsunami identificats a la costa de Binidalí (S de Menorca, illes Balears). En tots aquests articles, hom situa l'origen del tsunami a la costa d'Algèria.
La orientació mitjana dels blocs és de 178°, que concorda amb les direccions predominants de les modelitzacions d’Álvarez-Gómez et al. (2010) procedents del N d’Àfrica que afecten la costa S de Menorca.
Consultant el Catálogo de tsunamis en las costas españolas de l'IGN (9), hom pot pensar que l'orientació dels blocs està relacionada amb el tsunami del 1790. Però hom podria pensar també que, donada la seva magnitud, podria estar relacionat amb el tsunami del 1755: aquell que va provocar el terratrèmol de Lisboa

Però el de 1755 hauria d'haver arribat a les costes valencianes amb una força colossal per aixecar els blocs de la talla que hem vist al reportatge d'À Punt

NOAA/NWS Pacific Tsunami Warning Center - Tsunami Forecast Model Animation: Lisbon 1755, YouTube, 05.11.2016

Millor deixar als experts la resposta a aquestes qüestions. Experts com els geòlegs espanyols que el 2003 van publicar al Journal of Iberian Geology diversos treballs sobre els registres de tsunamis identificats a les costes espanyoles. Un diari francès: L'Indépendant, resumia les conclusions d'alguns d'aquells articles i el resultat d'alguns dels debats que van tenir lloc entre els experts (13):
Els geòlegs donen l'alarma: el canvi climàtic podria fer que qualsevol tsunami a la Mediterrània fos més devastador que mai per a la península i els seus habitants (...) L'impacte dels tsunamis que ha viscut la costa mediterrània espanyola en el passat no serien res comparats amb els que vindran, a causa del canvi climàtic i de la urbanització del litoral.
L'article acaba recordant-nos un documental que et recomano veure: La gran ola. Avui, o quan tinguis un moment per fer-ho. Un documental que, dirigit per Fernando Arroyo, inclou més de 30 entrevistes a científics, funcionaris experts, càrrecs públics, personal de rescat (BUSF), ONG, etc. de diferents països. Un documental que ens recorda els efectes del tsunami de 1755 a Lisboa i a la costa atlàntica del sud d'Espanya i Portugal i el que podria passar avui, amb l'ocupació actual de les costes, sense uns plans de prevenció i d'evacuació adients.
Emès a la sèrie Documentos TV per RTVE, el podeu veure actualment a Canal Sur (per la seva fitxa tècnica, punxeu aquí). Si, pel que sigui, no poder accedir-hi, el podeu veure al vídeo que he enllaçat a continuació.
Tsunami en España - La Gran Ola (DocumentosTV), YouTube, 23.11.2023

Cap al final de La gran ola, Ernesto Mauricio González Rodríguez, responsable del Grup d'Enginyeria i Gestió de la Costa i Professor Titular de la Universitat de Cantàbria, explicava una teoria personal: Els desastres naturals no existeixen, el que sí existeix sovint és una gestió incompetent de la preparació i la gestió dels fenòmens naturals.

Probablement, la millor manera d'anticipar els efectes de l'arribada d'un futur tsunami a la Mediterrània occidental seria començar per prendre consciència que, més tard o més d'hora, acabarà per arribar. Prendre consciència en l'àmbit polític i ciutadà, sense oblidar als actors de l'economia i la seva visió a molt curt termini.

En segon lloc, demanar als ajuntaments que preparin o actualitzin els seus plans d'emergència i d'evacuació (14) és una bona idea. Però potser també ho seria organitzar una visita dels responsables d'emergències de les comunitats autònomes espanyoles a la vila de Cannes (França), amb l'objectiu d'informar-se dels passos que ha seguit aquest municipi per obtenir un label de l'Unesco: Tsunami Ready (15).

El vídeo que pots trobar a continuació dona algunes pistes a tenir en compte en futurs plans d'emergència i d'evacuació, als que caldria afegir algunes accions que no surten al vídeo, com ara la formació a les escoles dels nens i els joves perquè sàpiguen què han de fer (i què no han de fer!) el dia que rebin una alerta de tsunami.

L'Express - Sommes-nous prêts pour le prochain tsunami en France ?, YouTube, 18.12.2022

De retorn a casa, els responsables d'emergències podrien debatre sobre una senyalització unificada, dels missatges d'aquesta senyalització i dels idiomes a utilitzar en zones d'alta intensitat turística. De si una senyalització basada en adhesius és una solució que pot anar més enllà de la propaganda a un telenotícies. De l'interès de completar la senyalització amb la utilització de plànols amb rutes d'evacuació, enlloc de noms de carrers que poden no dir gran cosa als forasters. De la identificació prèvia dels edificis que podrien ser utilitzats com a refugis, de la seva capacitat i de la seva resistència.

També podrien establir simulacres anuals obligatoris a les zones industrials, amb instruccions molt clares dels punts d'evacuació i dures sancions a empresaris o treballadors que no els seguissin. I com en una situació de catàstrofe natural un dels primers serveis a ser impactat és el del subministrament de l'electricitat, assegurar que les antenes de telefonia mòbil es troben en zones protegides i disposen de generadors o bateries que assegurin el seu funcionament.

Són només quatre idees que m'han passat ràpidament pel cap. Els professionals de les emergències i de la protecció civil en tenen moltes més i millors. En tot cas, no fer res, quan hi ha el temps i els mitjans per fer-ho, seria d'una inconsciència criminal.


  1. AEMET - Agència Estatal de Meteorologia (Govern d'Espanya): Home page
  2. Cronología de la AEMET alertando de la DANA ante la narrativa que afirma que no la predijo, Maldito Bulo, 01.11.2024
  3. Laura Martínez: PP y Vox pactan permitir la construcción de hoteles a 200 metros de la costa valenciana, eldiario.es, 29.11.2014-12:21h
  4. À Punt: Home page || YouTube || X (Twitter) || TikTok || Instagram || Facebook
  5. À Punt: La via verda
  6. À Punt Mèdia, La via verda - Detectades restes d'un tsunami centenari a les costes de la serra d'Irta, YouTube, 25.11.2024
  7. Parc Natural de la Serra d'Irta: Ajuntament d'Alcalà de Xivert i Alcossebre || Turisme de Castelló || Generalitat Valenciana
  8. Sécurité civile et gestion des crises - Le risque Tsunami en France, YouTube, 09.11.2022 || L'Express - Sommes-nous prêts pour le prochain tsunami en France ?, YouTube, 18.12.2022 || Une alerte tsunami déclenchée ce vendredi 19 janvier dans les Alpes-Maritimes, Le Figaro, 19.01.2024 || France Télévisions C à vous -Tsunami : un risque réel en Méditerranée ?, YouTube, 19.01.2024 ||
  9. Instituto Geográfico Nacional: Catálogo de tsunamis en las costas españolas
  10. Francesc Xavier Roig-Munar et al.: Presència de blocs de tsunamis i tempestes a les costes rocoses de la serra d’Irta (el Baix Maestrat, País Valencià), Nemus, núm. 8. 2018, pàg. 7-21
  11. Francesc Xavier Roig-Munar: Revisión de los depósitos de tsunamis, bloques y tsunamitas en las costas del Mediterráneo Occidental. Revista de la Sociedad Geológica de España, 33 (2), 2020
  12. José Ángel Martín-Prieto et al.: Nou registre de blocs de tsunamis a la costa rocosa de Binidalí (S de Menorca, illes Balears), Nemus núm. 12 (2022) pàg. 16 - 23
  13. Oriane Babik: Environnement : L'Espagne redoute l'arrivée de tsunamis plus violents que jamais, L'Indépendant, 02.06.2023
  14. El president Illa anuncia plans de protecció civil vigents i actualitzats a tots els municipis de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 04.11.2024
  15. Cannes obtient la distinction « Tsunami Ready » : une première en Méditerranée !, Cannes.com

Sunday, August 18, 2024

l'agricultura regenerativa: catalunya



Fa temps que vaig publicant en aquest blog alguns dels vídeos remarcables d'un gran divulgador: Javier Peña (1), pel seu interès i pel seu entusiasme contagiós.

Sobre el tema de l'agricultura regenerativa a Catalunya, vaig trobar molt interessant un tweet publicat el mes de febrer d'enguany (2), on Javier Peña ens parlava, entre altres, d'experiències com la d'un estudi de sota la responsabilitat de la Universitat de Barcelona a les terres explotades per Verdcamp Fruits (Cambrils, Catalunya).

Avui, m'agradaria compartir amb tu el tweet amb què he obert el post d'avui. Ens parla d'una altra experiència d'agricultura regenerativa a Catalunya dirigida pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) (3) a la finca pilot de Mas Planeses (Sant Ferriol, Girona) (4).

I, per tancar el post, m'agradaria proposar-te veure un video realitzat l'octubre del 2019, on veuràs la idea inicial del projecte i algunes de les tècniques que han deixat pas a tècniques més eficaces. I és que, com diem al pais on resideixo: Il n'y a que les imbéciles qui ne changent pas d'avis. Una frase que sempre m'agrada completar dient que: Il n'y a que les imbéciles qui ne font rien d'autre que changer tout le temps d'avis.

Planeses, Agricultura Regenerativa, YouTube, 10.06.2020


  1. Veure alguns dels posts dedicats a Javier Peña en aquest blog: enllaç
  2. Veure L'agricultura regenerativa: Catalunya, publicat l'11.02.2024
  3. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals: Home page [en] [fr] [es] [ca] || Wikipedia
  4. Mas Planeses, agricultura regenerativa: Home page [en] [fr] [es] [ca]

Thursday, July 4, 2024

beautiful things

Benson Boone - Beautiful Things (Official Music Video). YouTube, 19.01.2024
Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Fa cosa de tres mesos, Benson Boone (1) va publicar un àlbum: Fireworks and Rollerblades (2) que té un tema 4. Beautiful Things (3) del qual Boone va publicar a YouTube i TikTok les primeres versions el mes de desembre del 2023, i el vídeo oficial amb què he obert el post d'avui, a mitjans del mes de gener d'enguany.

Vejam, estic lluny de creure que el fet de trobar la dona de la teva vida, i de seguir o no amb ella, depengui de la voluntat d'un ésser superior. Són les creences de Boone, però no les meves. Això no m'impedeix veure en la lletra d'aquest tema una bonica balada d'amor i un cant a la fragilitat temporal del sentiment de felicitat, interpretats per una veu que m'agrada molt i un ritme que em va enganxar des dels seus primers acords.
@bensonboone

January 19th Song & Video

♬ Beautiful Things - Benson Boone
Si tot això no fos suficient, pel geògraf apassionat per la geomorfologia que soc, hi ha el vídeo realitzat per Matt Eastin (4) i els seus paisatges increïbles. Uns exteriors que, segons Wikipedia (3), s'havien filmat prop de la ciutat de St. George, al sud-oest de l'estat de Utah, a la frontera amb l'estat d'Arizona. Una zona increïble de la qual m'havia parlat la perruquera, que havia enviat a la seva filla a una estada lingüística d'un any amb una família de mormons a Utah.

Més enllà del clip del tema de Benson Boone,  va ser als vídeos amb què tanco el post d'avui que vaig acabar de descobrir una zona de la qual, abans de les descripcions de la meva perruquera, no havia sentit parlar mai abans.

Greater Zion Utah: St George Utah - There is a Place, YouTube, 23.08.2016

We're in the Rockies - 23 great things to do in St George, Utah!, YouTube, 17.10.2021


  1. Benson Boone: Home page || YouTube || Twitter || TikTok || Instagram || Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Fireworks and Rollerblades [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Beautiful Things [en] [fr] [es] [ca]
  4. Matt Eastin: Home page || IMDb || Instagram || Wikipedia

Wednesday, June 5, 2024

mars spacecrafts



El vídeo amb què he obert el post d'avui presenta, en ordre cronològic, els enginys que han amartitzat (1) des de l'any 1971, en què la sonda russa MAPC-2 (1) va amartitzar al planeta, fins al rover xinès Zhurong (2) que ho va fer el 2021.

ElderFox Documentaries - Mars in 4K: The Ultimate Edition, YouTube, 21.11.2023

Durant el recorregut d'aquests enginys, pots trobar informació d'aquells que no van reeixir a amartitzar com estava previst i es van estavellar a la superfície del planeta, com va ser el cas de MAPC-2. També aquells amb els quals els centres espacials van perdre el contacte en el moment d'amartitzar, aquells que hom va desconnectar quan van acabar la seva missió, o aquells que encara avui romanen actius, com és el cas de Curiosity i Perseverance.

NASA - Viking 40th Anniversary, YouTube, 19.07.2016

Personalment, m'ha fet molta il·lusió retrobar les sondes Viking 1 (20.08.1975-11.11.1982) i Viking 2 (09.09.1975-12.04.1980) (3), que van amartitzar el 1976, i que vaig descobrir en aquella extraordinària sèrie de Carl Sagan (4): Cosmos (5), junt amb aquelles primeres imatges espectaculars de Mart.

També m'ha emocionat recordar l'arribada, el 1997, de Pathfinder (04.12.1996-27.09.1997) (6), amb el lander (mòdul d'amartitzatge) anomenat: Carl Sagan Memorial Station i el primer rover (vehicle d'exploració) que es va desplaçar per Mart, anomenat: Sojourner, en honor de l'activista pels drets civils: Sojourner Truth.

I què dir de l'arribada el 2004 del primer veritable rover: Spirit (10.06.2003-22.03.2010) (7), seguit tres setmanes després per l'arribada del seu bessó: Opportunity (08.07.2003-10.06.2018), i les magnífiques imatges dels paisatges marcians en alta resolució que van enviar els dos enginys?

NASA Jet Propulsion Laboratory - Perseverance Rover Zooms in on Ancient Mars River, YouTube, 27.12.2023

O encara un altre rover americà que encara em segueix impressionant pel temps que porta en actiu a Mart, gairebé 12 anys!, el Curiosity (26.11.2011-encara actiu). També és el cas d'un altre rover que segueix en estat operatiu: Perseverance (30.07.2020-encara actiu) que, amb un design similar al de Curiosity, presentava la novetat d'estar equipat amb un petit helicòpter: Ingenuity (30.07.2020-18.01.2024), que va transmetre unes imatges impressionants dels seus vols a Mart i va fer el seu darrer vol el mes de gener d'enguany.

Anton Petrov - What Happened to Chinese Zhurong Rover on Mars? Here's What We Know, YouTube, 27.02.2023

Finalment, el darrer dels rovers que va amartitzar al planeta, va ser el xinès Zhurong (23.07.2020-hivern 2022) (8). Zhurong va funcionar durant un any, abans d'entrar en hibernació el 2022 durant l'hivern marcià. Al vídeo d'Anton Petrov pots trobar informacions molt interessants sobre els aparells científics que equipen aquest rover i les extraordinàries descobertes que va fer, deixant bocabadats els científics occidentals.

Com ja has vist al vídeo precedent, la sorprenent inactivitat de Zhurong va fer que Anton Petrov ens presentés algunes hipòtesis sobre el seu funcionament el febrer del 2023. Unes hipòtesis que el cap del projecte xinès va confirmar dos mesos després (9).
Els satèl·lits americans van veure que Zhurong seguia mantenint-se mantenia immòbil després del període d'hibernació. Durant un temps, van pensar que els seus panells solars estaven cobert de pols, el que feia impossible generar prou energia per despertar l'enginy.

També creien que el rover tornaria a moure's el desembre del 2022, durant l'hivern de l'hemisferi nord marcià, quan la llum solar és més abundant. Però el mes de març del 2023, les imatges dels satèl·lits seguien mostrant el rover a la mateixa posició on es trobava
gairebé un any abans, quan havia entrat en hibernació.

Finalment, en unes declaracions fetes a la televisió estatal de la Xina: CCTV, el cap del programa xinès va admetre que la causa de la immobilitat de Zhurong
estava lligada probablement a l'acumulació de pols en els panells solars. I va comunicar que el seu equip donava la seva missió per acabada car, de totes maneres, el rover ja havia superat en tres mesos el temps assignat a la seva missió.

Lectures recomanades
  1. Paula Bravo Medina: Amartizar o amartizaje: este es el término para describir el momento en el que el Perseverance llegue a la superficie de Marte, CNN en español, 18.02.2021
  2. Wikipedia: MAPC-2 [en] [fr] [es] [ca]
  3. NASA: Viking Mission to Mars || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Carl Sagan [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia: Cosmos: A Personal Voyage [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia: Mars Pathfinder [en] [fr] [es] [ca]
  7. Wikipedia: Spirit (rover) [en] [fr] [es] [ca]
  8. Wikipedia: Zhurong [en] [fr] [es] [ca]
  9. Stephanie Pappas: China finally admits its hibernating Mars rover may never wake up, Live Science, 27.04.2023

Sunday, May 19, 2024

sobre les arrels musulmanes de catalunya i del país valencià

Tourmalet - Llum Mudèjar - Documental, YouTube, 30.03.2023


Llum Mudèjar (1) és un documental de David Segarra (2) i Víctor Serna que té com a objectiu descobrir-nos el llegat mudèjar valencià, presentant aquest com el resultat de la fusió de diferents pobles i cultures que van precedir o coexistir al període medieval: ibers, fenicis, grecs, romans, visigots, àrabs, amazics, jueus, musulmans i cristians. Personalment, és un documental que recomano veure a catalans i valencians per defugir els mites històrics que es van anar construint al llarg dels anys en ambdós països.
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Aprofitant l'oportunitat que em dona compartir aquest documental, m'agradaria proposar-te llegir un article que David Segarra va publicar el passat mes de juny a El Crític (3) i que es va convertir en un dels articles més llegits d'aquesta publicació durant el 2023.


Si has llegit la sèrie d'articles Venim del nord, tornem del sud que vaig publicar en aquest blog entre 2020 i 2021, comprendràs que hagi sintonitzat ràpidament amb David Segarra quan a la introducció de l'article ens presenta així un al-Àndalus que, encara avui, se'ns continua presentant com una població constituïda per àrabs invasors i cristians sotmesos:
Les forces militars berbers i àrabs van entrar a la península Ibèrica l’any 711 (...) Una conquesta sense quasi resistència amb la qual s’iniciava un procés d’arabització i islamització, que se sumava a les romanitzacions i cristianitzacions anteriors. Lentament, es va constituir una nova civilització mediterrània: al-Àndalus, un terme geogràfic que es refereix a la península Ibèrica. I que s’associa al nou sistema polític i cultural nascut de la suma de les cultures post-iberes hispanoromanes, visigòtiques, jueves, àrabs i amazigues. Al llarg de cinc segles, es va viure tant el poder dels emirats i califats com la descentralització radical del període taifa. Va ser una època en què ciutats com Tortosa o València es van convertir en capitals internacionals.
Ara bé, el títol que David Segarra ha escollit pel seu article i l'ordre amb què enumera els pobles autòctons i els nou arribats que van fer part del poblament d'al-Àndalus no fa sinó confirmar la força que encara tenen els mites històrics, fins i tot entre aquells que els volen defugir: abans que arribessin amazics i àrabs, fins i tot abans de l'arribada dels romans, ja hi havia una nombrosa comunitat jueva a la península Ibèrica (4).

Contràriament a un discurs que s'ha anat consolidant durant segles, l'article de David Segarra insisteix en recordar-nos, i amb tota la raó, que:
Andalusina és la gent d’al-Àndalus. Ètnicament, els i les andalusines eren descendents dels antics ilergets, cossetans, ilercavons, contestans, edetans, etc., amb la suma d’aportacions humanes romanes, jueves, visigòtiques, àrabs i amazigues. Els andalusins eren aquells ibers que abans havien estat romanitzats i cristianitzats, i que ara s’islamitzaven. Aquesta és la clau per entendre la història. Els andalusins, tal com la historiografia actual explica, eren la població nativa ibèrica.
Davant d'altres mites històrics, en què també semblen caure les actuals comunitats jueves sefardites, m'agradaria subratllar un altre dels paràgrafs de l'article de David Segarra:
Sefarad és el terme jueu per a al-Àndalus, la península Ibèrica. Sefarad no és Espanya, ni Castella, ni Aragó, ni Catalunya.
L'article de David Segarra segueix enderrocant mites històrics, com el de la presumpta decadència dels regnes de Taifes, o els períodes de pacífica coexistència cultural entre musulmans, cristians i jueus o el de l'endarreriment cultural i comercial dels territoris andalusins davant de la potència dels regnes cristians del nord. També ens presenta un passat andalusí que encara roman viu en les toponímies geogràfiques del nostre territori, també en els noms de pobles i ciutats, fins i tot en cognoms que avui considerem "catalans". En l'arquitectura, la gastronomia, la música, la ceràmica o l’agricultura.

Tanmateix, hi ha una part de l'article on crec que David Segarra ha estat víctima d'allò que els creadors de mites han transformat en aquelles creacions històriques de les quals ens parlava Nieves Concostrina (5):
L’any 1609, el rei Felip III, l’Església i el Consell d’Estat van decidir a Madrid la deportació de tota la població morisca. Les autoritats de la Corona catalanoaragonesa s’hi van oposar, sense cap resultat. Al Regne de València, l’exèrcit hispànic va capturar, espoliar i deportar un de cada tres habitants: unes 130.000 persones. Es calcula també que almenys 3.000 xiquets valencians, els morisquets, van ser robats a les seues mares, i van quedar com a serfs. A Catalunya, però, es va produir una anomalia: una gran part dels moriscos va poder quedar-se a les terres de l’Ebre. Conèixer aquests 900 anys ens permet entendre el present.
El contingut d'aquest paràgraf pot crear una petita confusió pel que fa a l'expulsió de la població de confessió musulmana que vivia a Catalunya: els anomenats Tagarins. El text no ens explica el motiu pel qual la població musulmana que encara vivia a Catalunya era molt reduïda si la comparem amb la que vivia al Regne de València o al Regne d'Aragó. Tampoc perquè aquells que encara hi vivien ho feien a les actuals comarques del Segrià, la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre. Tampoc ens diu res sobre els Tagarins que van acabar deportats a Tunísia i Algèria: a la vila d'Alger encara hi ha un barri anomenat dels Tagarins, a la part alta de la ciutat (6).

Sobre el mite de l'oposició a l'expulsió per part de les autoritats de la Corona catalanoaragonesa, l'autor no ens diu que aquesta no es basava en motius humanitaris, sinó que estava justificada per la por a perdre uns agricultors que, amb el seu treball, permetien viure molt bé als nobles que els havien espoliat les seves terres. Tanmateix, crec que val la pena recordar una carta dels diputats de la Generalitat on aquests manifestaven el seu entusiasme per l'expulsió d'aquells a qui no consideraven els seus conciutadans (7).
Besem la mà infinites vegades a sa majestat, oferint-nos en tot el que sigui de servei de sa majestat i en benefici i facilitació d’una obra tan heroica i digna de perpètua i gloriosa memòria, acudirem amb totes les nostres forces donant ordre al nostre general de les galeres d’aquest Principat perquè acudeixi als Alfacs.
Sobre les tropes comandades per membres de la noblesa catalana que van participar en la deportació dels musulmans o el paper crucial que va tenir el Port dels Alfacs en la seva logística també podem comptar amb nombrosos testimonis (cf. 6).

Si, les autoritats d'aquella Generalitat de Catalunya que els creadors de mites s'han encarregat de blanquejar, també van participar activament en la deportació. I l'Església catòlica també va participar en l'espoli dels béns dels deportats. I aquells que van adquirir els béns que van deixar enrere els deportats, també es van beneficiar de la seva expulsió.

Blanquejar aquells moments indignes de la nostra història de colons pot permetre'ns tenir bona consciència i opinar indignats sobre el que pugui passar o hagi pogut passar actualment a Gaza, però no ens fa millors. Tampoc no ens fa hereus, sinó usurpadors, de la tradició cultural d'aquells que vam fer fora de la seva casa, de les seves terres i del seu país. Qualsevol altra cosa que es pugui dir, no són sinó romanços per a justificar allò que mai no serà justificable.


  1. Proyección del documental “Llum Mudèjar” Luz Mudéjar, Centro Cultural Hispano Árabe, Valencia
  2. Veure David Segarra, publicat en aquest blog el 17.12.2020 || YouTube: @DavidSegarraSoler
  3. David Segarra: Set coses que no saps de les arrels àrabs de Catalunya i del País Valencià, El Crític, 16.06.2023
  4. Veure Venim del nord, tornem del sud (2), publicat en aquest blog el 21.10.2020
  5. Veure Nieves Concostrina - Sobre la història, publicat en aquest blog el 10.01.2024
  6. Veure Venim del nord, tornem del sud. L'expulsió dels moriscos (1), L'expulsió dels moriscos (2), L'expulsió dels moriscos (3) i L'expulsió dels moriscos (4) publicats respectivament en aquest blog els 26.11.2020, 01.12.2020, 06.12.2020 i el 14.01.2021
  7. Jordi Gilabert Tomàs: 1610: l’expulsió dels moriscos per La Ràpita, Port Fangós - Blog d'història del Delta de l'Ebre, 01.05.2018

Wednesday, May 8, 2024

antoni estradé - curiositat i sorgiment de la sociologia

UOC - Universitat Oberta de Catalunya: Introducció a la sociologia: la curiositat i el sorgiment de la sociologia (español), YouTube, 23.02.2016


Després del vídeo que vam veure de l'Antoni Estradé abans d'ahir (1), avui m'agradaria compartir amb tu un altre vídeo que també m'ha après coses que abans no coneixia i que espero que tu també trobis interessants.


  1. Veure Antoni Estradé - La paradoxa en la ciència social, publicat en aquest blog el 07.05.2024

Monday, May 6, 2024

antoni estradé - la paradoxa en la ciència social

UOC - Universitat Oberta de Catalunya: Introducció a la sociologia: la paradoxa en la ciència social (español), YouTube, 23.02.2016


Avui m'agradaria compartir amb tu una sèrie de tres vídeos de publicats per l'UOC a YouTube de l'Antoni Estradé (Vimbodí, Conca de Barberà, 1958). Uns vídeos amb els quals he après coses que abans no sabia i que espero que tu també trobis interessants.

Malgrat haver treballat durant molts anys a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) no he sabut trobar cap informació sobre ell. Tampoc a la versió en català de Wikipedia. Tot el que sé sobre ell ho he trobat a una publicació de l'Ajuntament de Palafolls (1):
Antoni Estradé és Llicenciat en Ciències Econòmiques i Doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). També és Màster en Pensament Social i Polític per la University of Sussex (UK), on va iniciar els seus estudis de doctorat. Durant el curs 2007-2008 va obtenir el premi extraordinari al programa de Doctorat del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), departament on ha treballat des del 1982.

  1. Converses entre autors. Paraules '20, 12.12.2019

Friday, May 3, 2024

tot el que necessites saber sobre els fongs


The Nature of Things (1) és una sèrie de televisió canadenca de documentals científics que va debutar a CBC Television el novembre de 1960.
El concepte de l'emissió és conscienciar el màxim de persones possible sobre les lleis de la natura, fent accessibles conceptes científics complexos que no són necessàriament evidents a primera vista. L'objectiu és que les persones adquireixen una millor consciència de les lleis tecnològiques i científiques que regeixen el món per poder prendre decisions de manera conscient.
Avui m'agradaria compartir un episodi remarcable d'aquesta sèrie, que es va difondre per primera vegada el 08.04.2018 i va estar disponible a les pàgines d'Arte-TV fins al 07.01.2024: The Kingdom of Fungi, How Fungi Made Our World (fr. Au royaume des champignons) (2).

Com es tracta d'un documental relativament llarg, no cal que el vegis avui. Pots veure'l aquest cap de setmana. O més endavant, si tens coses a fer. Però et recomano que el vegis per diversos motius.

Si ets un caçador de bolets, has de veure aquest documental (3). Si tens la curiositat per conèixer quin és el mecanisme que explica la creació de la vida als continents, has de veure aquest documental. Si tens dubtes raonables sobre la hipòtesi segons la qual, amb la desaparició de la nostra espècie també desapareixerà la vida al planeta, has de veure aquest documental. Si, més enllà de les lleis de la biologia, creus que les lleis del copyright acabaran per fer desaparèixer aquest documental en accés lliure, l'has de veure abans que això arribi. Just per informació, aquest documental ja no es troba al catàleg de documentals de les pàgines d'Arte-TV.
Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Terra Mirabilis - Au royaume des champignons, YouTube, 25.05.2018

La primera part del vídeo em va fer recordar un post que vaig publicar fa cinc anys (4) sobre les dimensions increïbles que podien assolir aquests organismes, els més antics de la terra. I el fet que, gràcies a les seves arrels profundes i a les seves connexions, hagin pogut sobreviure a mil·lennis d'incendis, sequeres, canvis climàtics i malalties. En aquell post també et parlava d'un gènere molt perillós de fongs paràsits: l'Armillaria (5).
Un gènere de fongs que maten els arbres que es troben a la zona on s'estén aquest organisme. Tenint en compte l'edat d'aquests organismes i el fet que encara hi hagi arbres, sembla molt més plausible pensar que aquests fongs exerceixen una funció de selecció natural que elimina els arbres més febles i no deixa viure sinó els exemplars més sans i forts d'una espècie. Però no seria judiciós oblidar que la seva alta capacitat destructiva prové del fet que, a diferència de la majoria dels paràsits, no li cal moderar el seu creixement per tal d'evitar la mort del seu hoste, ja que l'Armillaria també es pot nodrir de la matèria morta.
Insider Tech - Humongous fungus, YouTube, 08.01.2016

A mesura que avançava el vídeo i ens parlava dels benfets d'aquests organismes, particularment en el terreny de la medicina, a causa de la seva guerra mil·lenària amb els bacteris, vaig recordar un post que vaig publicar fa vuit anys (6), on comentava un altre vídeo emès per Arte-TV que ens parlava del potencial de les aplicacions dels fongs per resoldre molts dels problemes ambientals als quals hem de fer front.
Aquests organismes, amb noms tan impossibles de pronunciar com de recordar es troben, al centre de les innovacions tecnològiques del demà. Biotecnologies que podrien salvar el planeta.

Un moment, salvar el planeta de què?, de qui? Tot és més clar quan seguim llegint: aquests organismes poden ajudar a la descontaminació, a la reforestació, a la lluita contra el canvi climàtic i l'avenç dels deserts, etc.
Fa temps que aquest vídeo no es pot veure en obert, però veure'l en streaming a Vimeo no és gens car.

Les Champignons pourront-ils sauver le monde ? from Les Films d'Ici on Vimeo.


Cap a la fi del documental hom ens parla de la infecció per un fong conegut amb el nom de Cryptococcus gattii (a.k.a. C. gattii) que va tenir lloc l'any 2001 a Vancouver (Canadà). L'alarma creada per l'extensió d'aquest criptococ a zones on abans no es coneixia, no ens pot fer oblidar que ja era conegut a les regions tropicals i subtropicals:
Per exemple, C. gattii és la causa predominant de criptococosi a l'Àfrica subsahariana. I tampoc podem oblidar que, a més del nord-est del Pacífic, a l'Amèrica del Nord, també s'havia estès a altres regions, com ara el Brasil o l'Índia. Tot i que les incidències més altes d'infeccions per C. gattii se segueixen produint a Papua Nova Guinea i el nord d'Austràlia (7).

Val a dir que, si el documental mostra la seva preocupació per la contaminació en individus sans, és perquè hom l'associava només a individus amb sistemes immunes debilitats: preferentment, malalts de VIH, de càncer i aquells que han rebut un trasplantament (8).
Com pots veure al documental, no hi ha gaires dubtes sobre el fet que l'escalfament global, forçant els fongs patògens a adaptar-se a temperatures més altes que les que podien suportar fins ara, estendrà encara més aquest criptococ a altres zones del món.

Tanmateix, crec que no seria raonable oblidar quin és l'hàbitat natural d'aquest organisme. Per exemple, el C. gattii ocupa un nínxol en les zones internes en descomposició dels troncs dels arbres originaris de les regions tropicals, subtropicals i temperades, podent contaminar el sòl proper als arbres o romandre en la fusta. Probablement, tots estem pensant ja en el mateix, però deixa'm afegir que també es pot trobar a la femta dels ocells, especialment dels coloms, però també de canaris, periquitos, lloros, cacatues, cotorres, pollastres, pardals, estornells i tórtores. I que aquestes aus, tot i que poden transportar el fong, en general, no cauen malaltes (7) (9).

A partir d'aquí tothom és lliure de pensar i d'opinar el que bonament vulgui. Personalment, prefereixo deixar la recerca en mans d'aquells que en saben i fugir tan ràpidament com pugui de les discussions de tertulians i cunyats experts en qualsevol tema del qual es parli.


  1. The Nature of Things: Home page || IMDb || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  2. The Kingdom of Fungi, How Fungi Made Our World: The Nature of Things || IMDb
  3. Félicien Corbat: Au royaume des champignons – Film sur Arte, Société mycologique de Genève, 11.12.2023
  4. Veure Stranger Things - an organism that covers 70 hectares, publicat en aquest blog el 22.01.2019
  5. Wikipedia: Armillaria [en] [fr] [es] [ca]
  6. Veure Les champignons pourront-ils sauver le monde ?, publicat en aquest blog el 04.05.2016
  7. Wikipedia: Cryptococcus gattii [en] [fr] [es] [ca]
  8. Criptococosis, MedLinePlus, Biblioteca Nacional de Medicina, Gobierno de Estados Unidos
  9. Criptococosis, The Center for Food Security and Public Health, College of Veterinary Medicine, Iowa State University

Sunday, April 21, 2024

god, the universe and everything else (1988)

Sinapsis Digital - Dios, el Universo y todo lo demás - Stephen Hawking, Carl Sagan, Arthur C Clarke, YouTube, 22.10.2016


Avui m'agradaria compartir un documental extraordinari de 1988: God, the Universe and Everything Else (esp. Dios, el Universo y Todo lo Demás). Un documental de 52 minuts que, moderat per Magnus Magnusson, va reunir en un estudi a Stephen Hawking, Arthur C. Clarke i, per connexió via satèl·lit, a Carl Sagan. Un documental on aquests tres monstres de la ciència van exposar les seves opinions sobre el Big Bang, l'existència d'un déu, els forats negres o la recerca de vida extraterrestre, entre altres temes.

És un documental que m'agrada veure de tant en tant perquè, més enllà de la competència i el rigor científic dels participants, hi ha una brutal dosi d'humor que comença des del principi amb l'inoblidable Stephen Hawking. També m'agrada molt recordar les diferents visions dels participants sobre el tema de la vida extraterrestre. Però el que em fa morir de riure és el fet de conèixer la posició que tenen tots sobre l'existència d'un déu i com caminen amb peus de plom quan Magnus Magnusson els interroga sobre el tema. Hauria donat el poc que tinc per saber que els passava pel cap mentre intentaven trobar una resposta políticament correcta a la qüestió.

Sunday, March 31, 2024

mothers of the revolution

DocBusters - Mothers of the Revolution, YouTube, 02.09.2021
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió amb les llengües dels vídeos seleccionant la teva llengua de preferència

El passat mes de gener, a un post dedicat a J. Robert Oppenheimer (1) et deia que:
Alguns tenim l'edat d'haver viscut la nostra joventut veient a la TV les imatges dels durs enfrontaments entre la policia i els manifestants dels moviments pacifistes europeus durant els anys 1980. Hom ha fet tot el necessari per esborrar arreu la seva traça amb l'objectiu que els oblidem. Però alguns els seguirem recordant mentre visquem.
Pocs dies abans d'escriure aquell post, havia vist a la cadena Histoire TV un documental neozelandès del que pots veure el tràiler al vídeo amb què he obert el post d'avui.

Aquest documental (2), realitzat l'any 2021, ens presenta la determinació i la dura lluita d'un grup de joves mares gal·leses: 'Women for Life on Earth' que, a finals del 1981, mesos després de l'elecció de Ronald Reagan com a president dels Estats Units (EUA), va fer una marxa de gairebé 200 km per protestar contra la decisió del govern britànic de permetre que els míssils de creuer dels EUA s'emmagatzemessin a una base de la Royal Air Force: Greenham Common, a poc menys de 100 km al sud-oest de Londres.

De la ma d'algunes d'aquelles lluitadores, el documental recorre els 20 anys d'acampada a l'exterior d'aquella base militar: Greenham Common Women's Peace Camp (3), les accions de protesta i les missions internacionals arreu del món que tenien com objectiu posar fi a la Guerra Freda i aturar la propagació de les armes nuclears. Oblidades pels mitjans de comunicació, el documental ens presenta aquestes dones com unes heroïnes de la Guerra Freda que, gràcies a la seva increïble capacitat de resistència, van fer front a les detencions, les condemnes i el menyspreu d'una part de la societat.

BR24 - 1983 in Deutschland: Als wir kurz vor dem III. Weltkrieg, YouTube, 15.02.2023

Coincideixo amb la critica que Leslie Felper va fer a The Guardian a la sortida del documental (4). Però, tant el documental com aquesta critica, m'han semblat terriblement injustos, car ignoren el moviment pacifista que es va desenvolupar durant el mateix període al continent europeu, molt especialment a la Republica Federal Alemanya (RFA).

El vídeo de BR24 que pots trobar aquí damunt presenta una cursa armamentística entre els EUA i la Unió Soviètica que va arribar al seu punt culminant l'any 1983, amenaçant si més no, amb la destrucció total de les dues alemanyes. Ronald Reagan, president dels EUA, volia retornar al seu país l'hegemonia mundial i destruir el bloc de l'Est. Per fer-ho, pensava utilitzar el nous míssils Pershing II i el seu enorme poder de destrucció i, alhora, assegurar que la destrucció dels míssils soviètics des de l'espai, impediria que aquests arribessin als seus objectius als EUA. En qualsevol dels escenaris imaginats per Reagan i el seu equip de psicòpates, les dues alemanyes serien aniquilades sense remei. Helmut Kohl, que es va convertir en canceller per segona vegada en març de 1983, va autoritzar el desplegament dels míssils Pershing II a la RFA.

L'espionatge soviètic seguia funcionant perfectament i tenia informat puntualment al secretari general del partit comunista de la URSS, Yuri Andropov, qui va activar un pla de resposta que desencadenaria un infern a la primera senyal d'un atac occidental contra el seu país.
A un post publicat el maig del 2022 en aquest blog (5), vam veure que va ser gràcies a la sang freda i el coratge d'un home: Stanislav Petrov, que hom va poder evitar el que podria haver estat la III Guerra Mundial en 1983. A un post més recent (6), vam veure com el sentit comú de Zbigniew Brzezinski, conseller de Seguretat Nacional durant la presidència de Jimmy Carter, va passar pel damunt de l'alerta d'atac nuclear massiu de la Unió Soviètica que indicaven els sistemes informàtics americans i va evitar el desencadenament d'una guerra nuclear en 1979 (7). Dos exemples entre desenes d'altres.
SWR - Rekord-Menschenkette der Friedensbewegung, YouTube, 15.11.2020

El 22 d'octubre de 1983, entre 300.000 i 400.000 persones es van manifestar a la RFA per la pau i contra el desplegament a Europa dels míssils nord-americans, amb una cadena humana de més de 100 km des de Stuttgart fins a Neu-Ulm. No va ser l'única manifestació que va viure aquella tardor la RFA. El desplegament de les noves armes nuclears van agrupar en la seva oposició als activistes per la pau, els sindicats, les esglésies, els antimilitaristes, els ecologistes, i ciutadans de totes les edats que es van unir per manifestar-se en contra d'aquella bogeria.

El vídeo de SWR presenta aquella manifestació i alguns dels seus antics protagonistes. Aquell immens moviment popular arreu d'Europa va reeixir a aturar el desplegament dels míssils i va obrir la porta per on havia d'acabar la guerra freda.

Entre els "pacifistes" d'avui trobem aquells que, en cas de conflicte, han decidit que el camí correcte està a adherir a un dels dos bàndols, combatre l'altre i donar suport a un fort rearmament: una estratègia en la qual no es reconeixen els activistes de les lluites dels anys 1980.

Aprofitant aquest regal inesperat de la progressia, els neoliberals han decidit accelerar la liquidació del que encara queda de l'estat social i proclamen guerres que ens presenten com inevitables a Ucraïna i a Taiwan, entre altres. Obviant l'obvi: que una guerra amb Rússia i amb la Xina tindria per conseqüència enviar als escassos sobrevivents d'una guerra nuclear a l'edat de pedra. Per no parlar de les conseqüències que tindria per la resta del món el conegut fenomen de l'hivern nuclear.

Podem fer totes les hipòtesis que volem sobre què hauria passat si Zbigniew Brzezinski no hagués aturat en sec la resposta nuclear americana a l'amenaça soviètica que mai no va existir. Però faríem millor en aturar el que està passant avui a Europa, on la incompetència de la seva classe dirigent ens està portant a una situació de desastre anunciat.

Probablement, una de les millors anàlisis de la situació actual la podem trobar a un article publicat recentment per Rafael Poch (8)
Molta gent es pregunta aquests dies per les raons de la demencial escalada militar a què s'estan lliurant els polítics europeus. Les bravates d'Emmanuel Macron sobre l'enviament de tropes franceses (i bàltiques i poloneses) a Ucraïna. Les pressions sobre el canceller alemany Olaf Scholz per subministrar míssils alemanys capaços de copejar territori rus des d'Ucraïna (...) La histèria dels Borrell i Von der Leyen dient que si no s'atura “Putin” a Ucraïna, Rússia continuarà el seu avenç militar sobre els països bàltics i Polònia, amenaçant la seguretat europea. Tot això, en definitiva, que omple els nostres mitjans de comunicació de titulars i de missatges dels nostres necis experts i comunicadors animant i preparant el públic per a una guerra encara molt més gran a Europa. Com s'ha pogut arribar a aquest carnaval tràgic i extremadament perillós?
Si el menyspreu amb què aquests dirigents segueixen considerant la capacitat militar de l'adversari, sostingut amb l'entusiasme propagandístic dels mitjans de comunicació al seu servei, comença a esquerdar-se després de dos anys de guerra a Ucraïna, pot acabar fent-se miques si la població descobreix algun dia la capacitat militar dels adversaris contra els quals hom vol enviar a combatre als seus fills.


Potser perquè he llegit moltes novel·les negres i he vist molts thrillers al cinema, em segueix sorprenent que hom segueixi parlant de guerres limitades al teatre europeu o al de Taiwan i que, aquells necis experts i comunicadors a qui al·ludia Rafael Poch, segueixin sense preguntar-se a qui beneficiaria el crim. Probablement, no ho fan perquè deuen creure que, en cas de conflicte nuclear, ells se salvarien.

He de reconèixer que no som molts a fer-ho. Però alguns seguim tossudament interrogant-nos a qui beneficiaria el crim. Alguns diaris, com La Vanguardia, ens animen a seguir intentant trobar una resposta gràcies a l'interès de les seves portades (9). Però, sovint, és a la premsa estrangera on trobem algunes pistes que no manquen d'interès.

Per exemple, el mes d'agost de 2023, The Telegraph parlava de l'arribada imminent a una base aèria de la RAF: Lakenheath, a 45 km de Cambridge (United Kingdom) de dos esquadrons de F-35 capaços de transportar armes nuclears (10). Hom podria pensar que era una mena de test per veure si la seva arribada provocava alguna mena de moviment d'oposició. El cas és que, a finals del mes de gener d'enguany, basant-se en uns documents del Pentàgon als que havia tingut accés, The Telegraph informava que els EUA tenien la intenció d'emmagatzemar armes nuclears en aquella base aèria (11). 

Decididament, si encara existeix res que hom pugui considerar com un "moviment pacifista", temo que no té res a veure amb aquells moviments que van reeixir a aturar la guerra freda.

Algú està escrivint el relat d'un crim i encara no tenim proves prou sòlides per saber a qui beneficiarà. Però crec que tots tenim sospites ben fonamentades per a saber quines són les víctimes potencials.



Lectures recomanades
  1. Veure Oppenheimer (2023), publicat en aquest blog el 21.01.2024
  2. Mothers of the Revolution: NZ On Screen || New Zealand Film Commission || IMDb || Rotten Tomatoes ||
  3. Wikipedia: Greenham Common Women's Peace Camp [en] [fr] [es] [ca]
  4. Leslie Felper: Mothers of the Revolution review – emotional return to Greenham Common, The Guardian, 13.10.2021
  5. Veure So, our present is to come back to the 80s ? publicat en aquest blog el 09.05.2022
  6. Veure The 1979 NORAD Alert, publicat en aquest blog el21.02.2024
  7. William Odom to Zbigniew Brzezinski, “NORAD False Alarm,” with memorandum from Secretary of Defense Brown to President Carter attached, 21 November 1979, Top Secret, National Security Archive.
  8. Rafael Poch: La ruptura del canon y sus consecuencias, Contexto y Acción (CTXT), 29.03.2024
  9. Joaquín Vera, Juan Carlos Merino: Margarita Robles: "La amenaza de guerra es absoluta y la sociedad no es del todo consciente", La Vanguardia, 17.03.2024
  10. Danielle Sheridan: US fighter jets capable of nuclear bombing to be based in UK, The Telegraph, 30.08.2023
  11. Tony Diver: US to station nuclear weapons in UK to counter threat from Russia, The Telegraph, 26.01.2024 || US planning to station nuclear weapons in UK amid threat from Russia - report, The Guardian, 27.01.2024 || EEUU prevé volver a instalar armas nucleares en el Reino Unido tras 15 años, Public, 27.01.2024

Sunday, February 11, 2024

l'agricultura regenerativa: catalunya



Com ens recorda Javier Peña als seus vídeos, l'agricultura regenerativa no es pot associar avui en dia a una iniciativa d'ecologistes radicals. Podem trobar un exemple de la defensa de l'agricultura regenerativa en la campanya publicitària realitzada recentment a les pàgines del Financial Times per una de les principals banques mundials de Crèdit Agrícola: Rabobank.

Veure altres posts sobre aquest tema publicats anteriorment en aquest blog:
  1. Ernst Götsch and the Syntropic Farming, 28.09.2023
  2. Think global, Act local, 31.10.2023
  3. L'agricultura regenerativa: Espanya, 15.11.2023

Tuesday, January 30, 2024

santiago bilinkis - sobre la tecnologia

TEDx Talks: Inteligencia artificial: el riesgo del sedentarismo cognitivo | Santiago Bilinkis | TEDxRiodelaPlata, YouTube, 21.12.2023


En novembre del 2023, navegant per Twitter, vaig veure un fil que em va cridar l'atenció. L'havia publicat en Josep M. Mainat i donava consells sobre programari d'intel·ligència artificial.

Més enllà de la curiositat per descobrir una afició que no coneixia d'en Mainat, el fil no em va interessar gaire fins que vaig arribar a la rèplica que li va deixar un senyor de Salou que respon al nom de @ernest7321. Va ser gràcies a ell vaig descobrir a Santiago Bilinkis, de qui no havia sentit parlar mai abans.

Podria afegir un munt de coses sobre les quals el vídeo de Santiago Bilinkis m'ha fet reflexionar. Però crec que és millor deixar el post així i que cadascú que el vegi en tregui les seves pròpies conclusions.

Abans de tancar el post, deixa'm afegir però que em sembla que el vídeo de Bilinkis pot ser un excel·lent complement al vídeo de Carl Sagan que vam veure fa uns dies (1).

Tenim un problema amb l'ús que estem fent de la tecnologia i, més d'hora que tard, l'haurem de resoldre.


  1. Veure Carl Sagan - His last interview (1996), publicat en aquest blog el 26.01.2024

Friday, January 5, 2024

take on me

a-ha - Take On Me (Vidéo Officielle), YouTube, 06.01.2010


Take on Me (1) era un tema que, per dir-ho amb educació, no m'agradava. I la banda noruega que l'interpretava: a-ha (2), encara m'agradava menys. Era la dècada dels anys 1980 i tenia per aquesta banda i per aquest estil musical la mateixa al·lèrgia que em provocaven la majoria de bandes que passaven més temps a la perruqueria que als escenaris, consumint tones de laca propulsada pel clorofluorocarboni que va acabar creant el forat de la capa d'ozó (3). Segurament era un problema d'intolerància per la meva part vers les bandes de heavies o les dels gòtics, també els membres d'altres bandes com ara Margaret Thatcher, Beatriu d'Holanda o Sofia d'Espanya.

No recordo quin era el pub on vaig veure el segon vídeo de Take on Me, el de Steve Barron (4), però recordo que el vaig trobar original. No era el primer vídeo que feia Barron: en va fer altres força bons. També altres amb els que va fer el que va poder. Però, aquest vídeo en concret, malgrat la banda, el tema i la lletra, em va agradar.

Van passar 20 anys entre el llançament del vídeo de Steve Barron i el de YouTube. No recordo quan vaig tornar a veure'l a una còpia de baixa qualitat d'un vell vídeo VHS que es va publicar a YouTube. A poc a poc, hom va anar pujant versions més decents del vídeo original. Fins a arribar a la versió remasteritzada en 4K que la banda va pujar el 06.01.2020 i que avui m'agradaria compartir amb tu.


  1. Wikipedia: Take on Me [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: a-ha [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Ozone depletion [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Steve Barron [en] [fr] [es] [ca]

Wednesday, January 3, 2024

nasa's curiosity mars rover - bagnold dunes



Avui m'agradaria compartir amb tu un vídeo fet a partir de les imatges capturades el 18.12.2015 per la càmera del NASA's Curiosity Mars rover. Pots trobar informació més detallada sobre el lloc des d'on es van capturar i sobre com en aquesta pàgina: Full-Circle Panorama Beside 'Namib Dune' on Mars.

A la mateixa pàgina també trobaràs una imatge que et permetrà fer una navegació interactiva en 360° a la mateixa zona (veure instruccions just abans del vídeo que tanca el post), o baixar-te la fotografia original en format JPEG si et diu d'utilitzar-la com a fons de pantalla del teu ordinador.

També pots fer la navegació interactiva de la zona coberta per la imatge a YouTube al vídeo del Jet Propulsion Laboratory que pots trobar a continuació, seguint aquestes instruccions:
  • Utilitza les fletxes del teclat, o punxa i arrossega el cursor del ratolí per moure la vista cap amunt/avall i dreta/esquerra.
  • En cas que el moviment interactiu no funcioni, punxa l'enllaç de la llegenda del vídeo que et portarà al vídeo original de YouTube.
  • Nota important: no tots els navegadors admeten la visualització de vídeos/imatges de 360°. YouTube admet la càrrega i la reproducció de vídeos/imatges de 360° en ordinadors equipats amb navegadors Chrome, Firefox, Internet Explorer i Opera.

NASA Jet Propulsion Laboratory - NASA's Curiosity Mars Rover at Namib Dune (360 view), YouTube, 08.02.2016