le temps d'une pause ...

Feia temps que no escrivia al blog. Deixant de banda altres motius personals, el fet de la meva absència s'explica força bé a l'enunciat de la imatge amb què he obert el post d'avui. Un enunciat al qual he d'afegir les "executive orders" de Donald Trump i dos anuncis de Microsoft: el primer, sobre la fi del suport, a partir del 14.10.2025, de Windows 10, Windows 8.1 i Windows 7; el segon, sobre la fi del suport de Skype a partir de maig del 2025. T'ho explico.
Les "executive orders" de Trump i la seva aplicació pel seu govern d'amics i tertulians, tot com la reacció en mode "vaig com cagalló per séquia" (1) dels dirigents de la Unió Europea (UE), tots plegats necessitant un tractament urgent amb ubicaïna, van activar les meves alarmes.

Davant la possibilitat que aquesta confabulació d'imbècils (2) pugui acabar prenent decisions que acabin per fer-me la guitza, vaig començar a ficar un xic d'ordre en els continguts que he anat distribuint en diferents comptes gratuïts de discs al cloud.

Vejam, no és que m'hagi begut l'enteniment enregistrant documents, articles o enllaços confidencials en aquests discs. Simplement, la seva versió gratuïta té una capacitat que, en general, és similar a la d'un dispositiu USB i em permet sincronitzar el seu contingut amb els ordinadors que corren per casa.

Així doncs, fa uns dies que estic netejant el contingut dels discs d'editors nord-americans que tinc al cloud i transferint-lo als dels comptes que tinc amb alguns editors del meu país que em mereixen confiança. Permetem desenvolupar un xic aquest comentari:

Per exemple, un dia vaig copiar l'adreça URL (http://...) d'un dels editors suïssos que em mereixen més confiança i la vaig entrar a un servei Web  (3) que retorna una llista de servidors, amb una fletxa que et permet situar on es troba cadascun dels servidors lligats a l'URL : el primer dels servidors de la llista es trobava a Zürich, els altres, o bé estaven a Zürich o a altres viles de Suïssa central.

Vaig fer un altre test, vaig copiar l'IP del primer dels servidors de la llista i el vaig entrar a un altre servei Web (5). La resposta que em va donar va ser una llista de cinc servidors dels quals quatre es trobaven en diferents codis postals de Luxemburg i un altre es trobava a Suïssa.

Finalment, vaig fer un altre test amb l'URL (http://...) d'un altre dels editors suïssos amb qui tinc un compte gratuït, i vaig veure que tots els seus servidors es trobaven a la mateixa ciutat de Suïssa.

Hom podria pensar que un problema en el subministrament d'electricitat d'aquella ciutat podria causar la indisponibilitat del servei. Però sé que alimenten els seus servidors amb energia solar i que disposen d'unes potents bateries que els permeten assegurar el servei. Altrament, pel que fa al refredament dels seus Datacenters, sé que eliminen la calor transferint-la a la xarxa pública de calefacció de la vila (6).

Seguint amb el tema de la migració del contingut dels discs nord-americans del cloud, deixa'm dir que, recordant que tinc un mòbil Android que necessita un compte amb Google per funcionar, em vaig prendre amb molta més calma la migració del contingut de Google Drive. No sé si m'explico.

Pel que fa als discs d'altres editors, vaig procedir a una neteja molt més decidida. En el cas del OneDrive de Microsoft, la neteja també va arribar al recull d'articles que havia guardat a OneNote.

El que vaig fer amb aquests articles va ser migrar-los a un gestor de bookmarks que vaig començar a utilitzar el mes de gener: raindrop (7) que, entre les funcionalitats que m'han agradat més, es troba la de poder crear un dossier que puc compartir a partir d'un enllaç que he definit com a públic: punxa aquí per veure un exemple.

Desenvolupat i gestionat per una sola persona (Ai!): Rustem Mussabekov, els servidors de raindrop es troben a Toronto (Canadà) i San Francisco (EUA).

Last but no least, tinc un vell laptop, fabricat l'any 2017 que vaig comprar d'ocasió el maig del 2022 per 150 CHF. Una màquina que funcionava molt bé amb Windows 10  Però, com no respon a les exigències de Microsoft per passar a Windows 11, l'hauria hagut d'enviar a la ferralla.

No em va semblar una bona idea. Així que, a mitjans del mes de gener, vaig decidir deixar Windows i passar a una distribució Linux : Kubuntu, amb el desktop  Plasma (8), que ja havia provat feia temps a un Lenovo ThinkPad X200s que havia recuperat d'un container a l'empresa on treballava.

M'ho estic passant tan bé com m'ho passava fa més de quaranta anys, al garatge de casa dels meus pares, quan passava les nits amb el meu Sinclair Spectrum ZX81 (9): ara, actualitzant un munt de coneixements que havia començat a oblidar.

Enlloc d'enviar a la ferralla una màquina que seguia funcionant molt bé, vaig decidir vitaminar-la amb un nou disc dur i amb l'extensió de la memòria. I ara és encara molt més ràpida del que mai havia anat amb Windows. Una màquina i un sistema operatiu amb els que estic retrobant-me amb un munt de coses que feia massa temps que havia deixat de banda.

Honestament, no havia tornat a tocar seriosament Linux des del 2020 i ara mateix, no em passaria pel cap tornar a Windows.

Però sobre la meva experiència amb Linux i amb algunes aplicacions que corren sobre Linux, Windows i MacOs et proposo parlar d'aquí a uns dies car, seguint el consell de Thea a la imatge amb què he obert el post d'avui: "moi aussi, j'ai le droit de souffler".

---

1. Diccionari normatiu valencià: anar com a cagalló per séquia
2. Wikipedia: A Confederacy of Dunces [en] [fr] [es] [ca]
3. Website to IP lookup, nslookup.io
4. Wikipedia: Domain Name System [en] [fr] [es] [ca]
5. Check-Host.net
6. Veure Big data centers and electricity network, publicat en aquest blog el 26.10.2021
7. Raindrop: Home page || TJ McCue : Raindrop.io Is The Bookmarking Tool To Keep You Organized, Forbes, 25.01.2023 || Raindrop.io, Blog du Moderateur
8. Plasma 5.27 - L'édition « Logiciel libre KDE »
9. Veure Bryan Adams - War Machine, publicat en aquest blog el 27.10.2024

free ebooks (2)

Xataka - 11 Webs para Descargar Ebooks Gratis para tu Kindle, YouTube, 19.03.2020

@daveguasch

Deixa'm que et confessi una cosa. A diferència d'alguns estudiants de magisteri (1), m'agrada llegir llibres: molt! I si detesto viatjar en avió, més que res pel temps del desplaçament en tren fins a l'aeroport i les llargues esperes fins a l'embarcament, trobo una bona compensació en el temps que puc dedicar-li a la lectura.

Si fa temps que em segueixes en aquest blog, ja deus saber que més que comprar nous ordinadors, el que de veritat m'apassiona és reciclar els vells que em donen (2) o comprar altres de segona mà (3). I el mateix em passa amb els vells smartphones.

El problema és que, en cadascun d'aquests aparells: ordinadors i mòbils, he anat acumulant a una diabòlica carpeta temporal tot allò que he llegit i que, pel que sigui, he trobat interessant: captures d'imatges, fotografies, articles, llibres..., fins i tot tesis doctorals! Però també, tot allò que m'he descarregat amb la intenció de llegir un dia que tingui el temps de fer-ho.
Afortunadament, m'agrada escriure -si ho faig bé, ja és una altra cosa- i aquest blog em dona l'oportunitat de llegir o rellegir tot el material que he anat acumulant sobre un tema, digerir-lo i estructurar-lo de la manera més resumida de la que soc capaç, compartir-lo amb tu i passar a ordenar tot el material que he utilitzat emmagatzemant-lo a Evernote (4), a Flipboard o a Pocket.

Però això no impedeix que segueixi tenint un munt de material que, de tant en tant, vaig consultant per veure si encara és d'actualitat, demanant-me perquè diable el vaig emmagatzemar, o descobrint entre l'enrenou coses interessants.

Freeditorial. EM Ariza, YouTube, 13.11.2017

Entre aquestes "coses", un relat que no recordo quan vaig descarregar de Freeditorial (5), una editorial i una biblioteca en línia on, a més de poder baixar-te antics llibres lliures de drets de copyright, també podràs fer-ho amb llibres d'escriptors contemporanis que podràs descarregar gratuïtament, en diversos formats digitals i sense necessitat d'enregistrar-te.

Pots afegir l'enllaç de Freeditorial i el de PDFdrive (es) a la llista d'adreces que pots trobar al vídeo amb què he obert el post d'avui. També les del post: Free Ebooks que vaig publicar ja fa temps en aquest blog: he aprofitat la redacció del post d'avui per actualitzar el seu contingut.

Alguns dels enllaços que trobaràs al post: Free Ebooks, a més de permetre't carregar els llibres sense drets d'autor, també et permeten llegir-los sense que necessitis descarregar-los al disc dur del mòbil o al de l'ordinador: aquest és el cas de Freeditorial. Per llegir-los des del navegador, sovint utilitzo l'extensió EPUB Reader (disponible pels navegadors Firefox i Chrome. Si els he descarregat al mòbil, ho faig amb una vella aplicació: FBReader). Si els tinc descarregats a l'ordinador el més probable és que utilitzi una aplicació brutal de la qual et vaig parlar fa anys: Calibre (6).

---

1. Veure Free Writers, publicat en aquest blog el 05.10.2023
2. Veure Reciclatge d'un vell PC, publicat en aquest blog el 27.11.2018
3. Veure Economia circular - una experiència personal (1/2) (2/2), publicats en aquest blog respectivament els 19.05.2022 i 20.05.2022
4. Veure Evernote, publicat en aquest blog el 04.09.2014
5. Freeditorial: Home page || Facebook || Instagram
6. Veure Some suggestions to manage your library (1) (2) (3), publicats respectivament el 04.01.2015, 09.01.2015 i l'11.01.2015

economia circular - índex de reparació d'un aparell

Source: Qu’est-ce que le nouvel indice de réparabilité? ADEME Magazine, Juin 2021

@daveguasch

Fa uns dies, vaig llegir un article redactat per uns investigadors de la Université catholique de Louvain (Bèlgica) que passava en revista els plans d'acció, directives i decrets aprovats pel Parlament Europeu, destinats a afavorir el desenvolupament de l'economia circular i a reduir el volum dels residus creats pels equips electrònics i elèctrics (1).

Dins de les iniciatives desenvolupades per diferents països de la UE, els autors passaven en revista la iniciativa francesa de l'índex de reparabilitat (2). Un índex que he tingut en compte quan he comprat un ordinador portàtil de segona mà (3) o quan t'he comentat l'interès d'una nova línia de productes totalment orientats vers l'economia circular (4).

Tot i recomanar-te la lectura de l'article, et resumiré el que més ha retingut el meu interès en aquest:

• Curiosament, són les marques qui estableixen quin és l'índex de reparació dels seus aparells. I com aquest és el resultat dels valors d'una sèrie de paràmetres, el seu valor mitjà sovint amaga els valors més baixos d'alguns d'aquells paràmetres amb la mitjana resultant del càlcul d'alguns dels seus valors més alts.
• Algunes marques presenten una única puntuació per a tota una línia de productes, sense tenir compte de les especificitats de cada model de la línia, la qual cosa planteja interrogants donada la baixa estandardització de les peces de recanvi.
• L'índex tampoc té compte ni de la serialització ni de la compatibilitat de les peces de recanvi. Els reparadors independents, per exemple, han identificat un augment de peces insubstituïbles pel fet d'estar associades a un dispositiu específic mitjançant el seu número de sèrie.
• Per a determinades marques, sovint és molt difícil d'obtenir una documentació clara i accessible, essencial per als reparadors. En el sector de la reparació, la documentació es realitza principalment per particulars i d'associacions.
• Si, en general, la miniaturització i la compacitat del disseny dels components complica el procés de reparació, l'ús de les coles i de soldadures pot fer que aquest sigui sovint gairebé impossible.
• Hi ha informacions que no són fàcilment accessibles, com per exemple el fet que gairebé mai no s'especifiqui un compromís del fabricant sobre la disponibilitat de peces de recanvi al llarg del temps, o el fet que els catàlegs de peces de recanvi rarament siguin disponibles.

Amb la finalitat de millorar la qualitat i la confiança del consumidor en els valors de l'índex de reparabilitat, els autors de l'article presentaven aquesta entre les seves conclusions:

L'índex de reparabilitat implica diversos actors: guia els fabricants en les seves eleccions de disseny, els reparadors en anticipar les etapes clau de les seves reparacions i els compradors en el seu desig d'adoptar-se de manera responsable i sostenible. Tenint en compte això, la càrrega de la construcció de l'índex no pot recaure únicament en els fabricants i ha de donar lloc a discussions amb els grups d'interès.

Abans d'anar més lluny, et proposo que descobrim junts què té el teu ordinador als budells. Podria proposar-te d'obrir-lo per veure que hi ha al seu interior, però farem quelcom de molt més senzill.

Descarrega't un d'aquests dos programes gratuïts a PortableApps.com: HWiNFO 32+64 Portable o SpecPortable. Un cop l'hagis descarregat punxa el fitxer *paf.exe i instal·la'l a la carpeta que desitgis. Obre la carpeta, executa el programa i deixa que procedeixi a l'escàner dels components del teu ordinador. Navegant per les opcions veuràs que el teu ordinador funciona gràcies a un bon nombre de components fabricats per empreses diferents: en el cas d'alguns d'aquests components, com ara els discs durs, podràs veure fins i tot quina és la seva temperatura en aquest instant.

Probablement, no veuràs res sobre el fabricant del ventilador que refrigera el teu laptop. Tampoc on s'ha fabricat el seu xassís metàl·lic o en plàstic. O quin és el fabricant del teclat.

Però el més important és que, segurament, ja t'has adonat que el que has comprat com un ordinador d'una marca X, té un munt de components fabricats per altres empreses. Si encara tens la caixa de l'embalatge, o si vols mirar el Made in XXXX que probablement pots trobar donant la volta al laptop, veuràs que aquest fa referència al país on s'ha realitzat el muntatge de tots aquests components: probablement a una instal·lació industrial que tampoc pertany a la marca que el comercialitza.

Science Channel: How Laptops Are Made in Factories, YouTube, 15.02.2019

Com molts dels components d'un laptop (quan no tots!) han estat produïts per fabricants que no estan lligats a la marca que el comercialitza, i com aquests han estat assemblats per una empresa que probablement tampoc està lligada a aquesta marca, se'm fa molt difícil imaginar una eventual negociació entre la marca, els reparadors i els compradors per trobar una solució als problemes que evocava l'article. Més encara tenint en compte que no veig qui podria representar ni als reparadors ni als compradors davant una marca que no té la capacitat de donar respostes a les qüestions que aquells els poguessin plantejar.

Crec que val la pena afegir a tot això que gairebé cap dels components es fabrica a Europa. I que, malgrat seguir sent un mercat molt interessant per les marques, el mercat europeu està molt lluny dels volums de vendes que les marques fan a altres continents.

Com a practicant ocasional de l'economia circular, comprant vells laptops que reparo i actualitzo donant-los una nova vida, estaria prou content si els venedors d'aquests aparells tinguessin a la meva disposició una documentació precisant tots els components que equipen el seu aparell, amb les coordenades del fabricant. Una documentació completada amb vídeos que mostrin com reemplaçar cadascun dels components de l'aparell, tot precisant quins treballs són de fàcil execució i quins demanen unes elevades competències tècniques. Crec que amb aquestes informacions seria molt més pràctic establir uns índexs de reparabilitat més fiables que els actuals. Entenc però que, en la mesura en què aquestes informacions no fossin obligatòries, podrien caure en el marc de la competència deslleial si els competidors d'una marca tinguessin accés a una informació que ells no estiguessin obligats a compartir pels seus models.

A partir d'aquí, només és la meva opinió i val el que val, trobaria molt més interessant que el Parlament Europeu deixés de publicar noves directives i decrets, i discutís sobre l'interès de subvencionar empreses que es dediquin a treballar en la línia del que està fent la gent de Framework (cf. 4). I si els futurs compradors d'un laptop seguissin preferint comprar laptops que no es poden reparar, potser també seria interessant fixar i/o augmentar la taxa de reciclatge d'aquells aparells almenys en l'àmbit europeu.

UFC Que Choisir - Framework : un PC portable réparable et évolutif, YouTube, 06.06.2022

---

1. Jean-Pierre Raskin et al.: Indice de réparabilité : deux ans après sa mise en place, un premier bilan critique, The Conversation, 04.01.2023
2. Qu’est-ce que le nouvel indice de réparabilité? ADEME Magazine, Juin 2021
3. Veure Economia circular - una experiència personal (1/2), publicat en aquest blog el 19.05.2022
4. Veure Economia circular - framework laptop, publicat en aquest blog el 21.06.2022

back to the 80's

80s (sound on) pic.twitter.com/B2psKGkCME

— Lost in History (@LIHpics) September 6, 2022

@daveguasch

Fa uns dies vaig descobrir a Twitter el compte Lost in History. I, entre els posts publicats en aquest compte, el de 80s (sound on), que passa en revista alguns (solament alguns!) dels aparells que feien part del quotidià tecnològic domèstic dels anys 80 i que avui dormen acumulats a les descàrregues d'escombraries.

Alguns d'aquells aparells van desaparèixer, però la gran majoria van evolucionar i es troben avui al nostre mòbil amb una economia d'espai i de cost que actualment ens pot semblar irrellevant: però com una imatge val més que mil paraules, aquesta publicada per geckoandfly (1) el passat mes de desembre ens pot donar una idea del que vull dir.

50 Things Your Smartphone Replaced [ Or Will Replace In The Future ], geckoandfly, 17.12.2022

De totes maneres, si hi penses, recordaràs que aquesta imatge no és completa: tampoc ho és la llista de 50 aparells que pots trobar a l'article de geckoandfly (1). Manquen els armaris amb rodes de les cadenes Hi-Fi i els seus altaveus monstruosos, que et permetien compartir la teva música amb els veïns (i viceversa). Els àlbums on guardàvem unes fotos que anaven perdent contrast amb els anys (en particular les fotos de color). Les estanteries doblegades sota el pes d'aquells àlbums i molts llibres: alguns d'ells, en algunes cases gairebé tots, oferts per Caixes i Bancs cada any per Sant Jordi. També les putes enciclopèdies i els col·leccionables dels suplements dels diaris en diumenge. Sense oblidar les guies telefòniques!

També els armaris on guardàvem les k7's de música i vídeo, així com altres armaris i calaixos on guardàvem els vinils, els CD: més tard també els acompanyarien els DVD i els videojocs.

Els armaris on guardàvem els arxivadors (o les capses de sabates) amb el correu que consideràvem necessari o interessant de guardar. També altres arxivadors on endreçàvem aquelles fotocòpies que, amb el temps, es transformaven en paper blanc després que la tinta s'hagués evaporat. Aquells blocs, on teníem apuntades mil coses i, entre ells, aquell on apuntàvem les adreces i els números de telèfon. Aquelles agendes on apuntàvem un munt de coses que mai no recordàvem de mirar i que conservàvem durant uns anys per recordar quan havia passat algun esdeveniment que volíem recordar.

Els calaixos on endreçàvem les càmeres de fotografia: en alguns casos els seus objectius, els filtres, el flash i els rotllos de film. Potser també una càmera de Super 8mm comprada als basars del carrer de la Reina Cristina. El telèfon de roda al passadís o a la cuina i el seu supletori al dormitori. Cables per tot arreu. El calendari de la cuina, ofert per la Caixa o el forner del barri. Els despertadors i els rellotges de cuina, les calculadores. Les piles de vells diaris ...

Tret dels aparells que van acabar al container del reciclatge, i no tots (jo, per exemple, guardo amb molt d'afecte un Walkman Sony que la meva mare va utilitzar i després em va regalar), estic segur que, aquells que ja tenim una edat, encara guardem als armaris de casa (o de la cava) un munt de coses. Les fotografies on surt un munt de gent que ens estimem i gent de la qual no recordem ni el nom. Les putes enciclopèdies plenes d'informació obsoleta, amb països, paisatges i gent que ja no existeixen. Els col·leccionables que vam fer enquadernar amb molta estima amb la intenció que un dia els llegissin els nostres fills o els nostres nets (no ho han fet mai!). Llibres que ens van agradar moltíssim, però que sabem que mai no tornarem a llegir. Vinils que ens van costar una fortuna quan no teníem un kopek a la butxaca, i que guardem encara que no tinguem ja cap plat on escoltar-los. K7s i CDs que en molts casos contenen els mateixos temes que ja teníem als vells vinils. Temes que hem tornat a comprar o a transcriure ara en els fitxers MP3 que ara escoltem als nostres mòbils ...

Tot un munt de coses que deixarem en herència als nostres fills perquè facin amb elles allò que nosaltres no ens hem atrevit mai a fer: vendre el que es pugui als col·leccionistes o engegar-ho tot directament als containers de reciclatge.

The Vintage Tribute - Waiting For A Star To Fall: A Tribute to 80's Entertainment, YouTube, 29.11.2019

---

1. 50 Things Your Smartphone Replaced [ Or Will Replace In The Future ], geckoandfly, 17.12.2022

què en penso de la intel·ligència artificial? (2/3)

@daveguasch

Fa uns dies vaig publicar el primer dels posts que tenen per objectiu donar la meva opinió sobre què en penso avui de l'enrenou que ha generat el tema de ChatGPT i la intel·ligència artificial (he subratllat avui, perquè tot evoluciona molt ràpidament i potser demà tindré una opinió diferent car: Il n'y a que les imbéciles qui ne changent pas d'avis). Un enrenou creat principalment per aquelles persones a qui ja els costa esbrinar com funcionen els programes que corren als seus ordinadors o als seus mòbils. I entre aquestes persones, les que s'han escandalitzat avui amb ChatGPT, com ahir ho va fer amb Wikipedia o abans-d'ahir amb l'ús de les calculadores científiques (1).

La imatge que obre el post d'avui ens mostra dues coses. En primer lloc, com amb una pregunta extremadament senzilla, ChatGPT és capaç de trobar una resposta ràpida i elegant a un dels grans enigmes que la justícia espanyola ha estat incapaç de resoldre durant molts anys.

També pots veure que la resposta té una sintaxi que dificulta la identificació de la font on l'algoritme ha trobat aquesta informació. Pot ser que ChatGPT no passa les seves respostes per un corrector gramatical abans de lliurar-les. O potser es tracta d'una barrera de protecció que impediria, per exemple, que algú arribés a la conclusió que l'algoritme de ChatGPT ha trobat la millor resposta a OK Diario. Naturalment, només són suposicions que no tenen cap mena de fonament.

Seguint amb la imatge que obre el post d'avui, veuràs que la solució a l'enigma respon a l'afirmació d'un senyor que no té una opinió positiva de ChatGPT, almenys pel que fa a la seva aptitud per respondre a preguntes relacionades amb la jurisprudència.

Se'm fa estrany perquè, un article de ZDNet publicat el 29.01.2023 (2), explicava que un professor de la Wharton School of Business (University of Pennsylvania) va sotmetre ChatGPT a un examen de MBA: i, davant la sorpresa del professor, ChatGPT va traure una nota entre B i B-. Uns professors de la Minnesota University Law School també van sotmetre a ChatGPT quatre exàmens finals de la Facultat de dret. Després de barrejar-los en el procés de correcció amb els exàmens dels estudiants humans, ChatGPT va aprovar els exàmens amb una nota mitjana de C+. Tot i que aquesta nota està a la part baixa de les que normalment treuen els estudiants, no va deixar d'impressionar als professors.

En fase amb el que t'explicava al primer post de la sèrie sobre el que hom hauria d'esperar del professorat (1), la reacció dels professors de la Minnesota University Law School va ser la següent: Esperem que aquests models lingüístics siguin eines importants per als advocats en exercici en el futur; també esperem que siguin molt útils per als estudiants que les utilitzin (lícitament o il·lícitament) als exàmens de la facultat de dret.

Lol next level:

ChatGPT + 3D printer = handwritten homework

pic.twitter.com/0d3AV3UZYa

— Pete (@nonmayorpete) February 3, 2023

Un altre cas interessant va ser el d'aquest tweet publicat el passat 29.01.2023. És interessant pel seu contingut, però també perquè va tenir ressò a un diari que presumeix de tenir una rúbrica de ciència (3).
La tia Emma em va passar l'article que parlava d'aquest tweet el dia 30 de gener. Com jo tenia metges, no vaig poder connectar-me a ChapGPT fins l'endemà. A continuació pots veure el resultat que em va donar.

PinkPantherClips - Does your dog bite? / Do you have a 'reum'?, YouTube, 27.10.2011 Spanish: La Pantera Rosa ataca de nuevo, de Blake Edwards 1976, YouTube, 19.07.2021

És interessant constatar que, amb la noble finalitat d'identificar les febleses de ChatGPT, alguns dels "investigadors" que exerceixen el seu saber a Twitter segueixen els ensenyaments del Mètode Clouseau. Un mètode que un senyor a un bar va definir així: Dirigir-se de manera arrogant a un interlocutor desconegut, amb una pregunta ambigua i en un idioma aproximatiu (o que demana de l'interlocutor un esforç de comprensió, perquè no és el seu). I, davant d'una resposta en fase amb qualitat de la pregunta, menysprear la capacitat intel·lectual de l'interlocutor.

Personalment, jo aconsellaria no seguir amb el Mètode Clouseau car, podria ser que un futur SkyNet (una xarxa neuronal artificial basada en la xarxa) enviés un dia, en un viatge al passat, un cyborg T-800 Terminator per passar comptes amb aquells que van insultar la seva intel·ligència quan era jove.

Ara seriosament, mentre juristes i professors universitaris descobreixen el potencial de la intel·ligència artificial i ens donen la seva opinió sobre el futur d'aquesta eina, altres investigadors saben des de fa temps que les eines d'intel·ligència artificial, com ChatGPT i altres, poden ser utilitzades per a la creació o la defensa de ciberatacs sense teclejar una sola línia de codi (3).

La intel·ligència artificial també fa temps que s'està obrint camí en el terreny de la medecina. Els investigadors de Deepmind, la filial de Google especialitzada en intel·ligència artificial, estan desenvolupant un model que ja està donant diagnòstics precisos en aproximadament el 85% dels casos (4). Però els enginyers de Google no són els únics que hi treballen. Al vídeo que pots veure a continuació tens un exemple. Recorda que si tens problemes amb l'anglès, YouTube t'ofereix la possibilitat de veure els subtítols en altres llengües.

TEDxTalks - Navid Toosi Saidy. Artificial intelligence in healthcare: opportunities and challenges, YouTube, 18.11.2021

No estem davant les portes d'un món com el que va imaginar H.G. Wells (5) a The Shape of Things to Come (6). Un món unificat per xarxes d'informació, amb seu a Barcelona, difonent un missatge d'esperança i altruisme humanista arreu del món. Un missatge vehiculat per una consciència d'abast mundial que tindria com a objectiu reunir les restes d'un planeta esquinçat pels sistemes econòmics i religiosos de ment estreta del passat (7). Tampoc estem davant de res que tingui a veure amb el planeta Terminus, on Isaac Asimov, va exiliar a Hari Seldon i els seguidors de la Fundació amb l'objectiu de conservar el coneixement científic en una Encyclopedia Galactica (8) que, després dels imminents segles de caos que es preveien, escurçaria el temps de la barbàrie, no deixant als homes repartir des d'un estat zero del coneixement.

Ramones - The Shape Of Things To Come (Subtitulado en Español), YouTube, 03.10.2017

Podríem pensar que no estem gaire lluny d'aquells mons, car Internet emmagatzema actualment bona part del coneixement acumulat per la humanitat. Però, com vam veure al primer post de la sèrie (1), acumular tot el material que entra a un examen no és una garantia per aprovar-lo amb bona nota. De manera anàloga al que feia el meu company pèl-roig (segueixo sense recordar el seu nom), cal saber com utilitzar aquest material per trobar les respostes a les nostres preguntes.

ChatGPT, menys innovador del que hom ens vol fer creure, ens pot aprendre tècniques per a tallar el sílex. Però, abans de començar, val més saber identificar on es troben les bones pedres i no perdre el temps tallant aquelles que no ho són. O, dit d'una altra manera, identificant i processant la informació útil i deixant de banda allò que no és més que morralla (9).

Just per acabar amb aquest llarg post, donat que durant el procés d'aprenentatge la base de coneixements de ChatGPT no podrà ser altre que Internet i els seus continguts i, entre aquests, més que probablement, les pàgines més visitades, crec que hom pot esperar que la qualitat de les respostes a les nostres preguntes estarà molt lligada a la intel·ligència o a l'estupidesa de la massa que consulta aquelles pàgines (11).

No podem doncs descartar que, durant els seus primers passos d'aprenentatge, puguem trobar en les respostes extractes de continguts infumables, però amb un gran èxit de públic.

També m'agradaria recordar que no seria raonable esperar respostes d'un molt alt nivell per a preguntes que no el tenen. Decididament, el Mètode Clouseau no és el més adequat per interrogar a les eines d'intel·ligència artificial.

---

1. Veure Què en penso de la intel·ligència artificial? (1/3), publicat en aquest blog el 02.02.2023
2. Sabrina Ortiz: ChatGPT is changing everything. But it still has its limits, ZDNet, 29.01.2023
3. Marc Mestres: El simple acertijo que ChatGPT todavía no puede resolver: "Te he pillado", La Vanguardia, 30.01.2023
4. Sharon Ben-Moshe, Gil Gekker, Golan Cohen: OpwnAI: AI That Can Save the Day or HACK it Away, Check Point Research, 19.12.2022
5. Yannick Chavanne: Des chercheurs créent un outil de type ChatGPT spécialisé en médecine, ICT Journal, 12.01.2023
6. Wikipedia: H.G. Wells [en] [fr] [es] [ca]
7. Wikipedia: The Shape of Things to Come [en] [fr] [es] [ca]
8. John Folk-Williams: The Shape of Things to Come by H.G. Wells, SciFi Mind, 16.01.2021
9. Wikipedia: Encyclopedia Galactica [en] [fr] [es] [ca]
10. Remy Vande Wiele: «C’était une torture» : OpenAI a payé des travailleurs kényans 2$ de l’heure pour corriger les outrances de ChatGPT, Business AM, 12.01.2023
11. Mushtaq Bilal, PhD: Here's how to use ChatGPT intelligently (and ethically) for academic purposes, Twitter, 03.02.2023

the proteus effect

@daveguasch

Poc temps després d'haver creat amb uns amics un blog que portava per nom: El Geògraf Solitari, em vaig inscriure a una xarxa social de la qual m'havien parlat força bé. Durant el procés d'inscripció, et demanaven un email (vaig utilitzar un que tinc destinat a la redirecció de propaganda), un àlies i una fotografia o avatar destinats a identificar-me de cara als altres usuaris. No sabent molt bé què ficar, el primer que em va passar pel cap va ser fer servir l'àlies de Lone Ranger i, com avatar, la fotografia amb què he obert el post d'avui (1).

Van passar els dies i m'ho vaig passar força bé llegint les carallotades que publicava el personal. Em vaig fer seguidor d'aquells que em semblaven més interessants o divertits, i vaig acabar recomanant a en Hands i a en Sinfu que s'inscrivissin. Va ser divertit trobar-nos en un espai on nosaltres també vam començar a deixar anar carallotades i on hi havia gent que, de tant en tant, s'hi afegia.
Un dia però, vaig tenir la sorpresa majúscula de rebre un missatge privat. Era d'una noia que vivia a un poble del Vallès Oriental. Em va dir que ella també practicava l'equitació i que el seu cavall se semblava molt al meu. Convençut que era un missatge de conya (no podia imaginar res d'altre), vaig dir-li que el meu cavall es deia Silver: el nom li va agradar molt.

Al dia següent em va tornar a escriure. Va dir-me quin era el nom del seu cavall i el del Picader on el tenia. A què es dedicava a la vida, alguns detalls sobre la seva família, etc.

Em vaig quedar petrificat quan vaig realitzar que m'havia confós amb el meu avatar. Només tenia dues opcions: identificar-me amb l'avatar o dir-li, amb tota l'amabilitat de què podia ser capaç, que jo no tenia res a veure amb el nom que apareixia al meu perfil ni amb la seva fotografia. Vaig descartar una tercera opció: recomanar-li que visités un professional per veure què era el que no funcionava al seu cervell. T'estalviaré els comentaris que vaig rebre després d'haver decidit seguir amb la segona opció.

Source: Mossad (2019)

Una altra anècdota memorable va arribar el dia que em vaig ficar a una conversa on es parlava d'Israel. Vaig deixar anar dues o tres opinions sobre el tema i, poques hores després, vaig rebre un missatge privat d'una senyora a qui havia sorprès amb el meu coneixement sobre aquest país. Em va explicar que vivia amb la seva mare a una ciutat del Vallès Occidental i tota una sèrie de frases fetes conegudes de propaganda sobre aquell país.

Per traure-me-la de sobre, no se'm va ocórrer res de millor que demanar-li discreció perquè jo treballava pel Mossad i utilitzava aquella xarxa social per estar en contacte amb altres agents. Quan va començar a passar-me informacions sobre un munt de bajanades que no venen al cas, vaig realitzar que s'ho havia pres seriosament. Havia arribat el moment de dir-li que tot era conya i desaparèixer. La tempesta d'insults va superar amb escreix l'experiència precedent. També em va amenaçar de denunciar-me al Mossad per fer-me passar per un dels seus agents.

Vaig canviar d'àlies i d'avatar. I anant ja amb peus de plom, tant en Hands com jo vam acabar per conèixer gent força interessant. En el meu cas, fins i tot vaig fer amistats que, malgrat el temps i la distància, segueixen sent d'actualitat.

Temps després, seguint un consell d'en Sinfu, vaig deixar aquella xarxa i ara corro per Twitter on, per raons que no et costarà gens comprendre, he decidit deixar de banda els àlies i els avatars i presentar-me amb el meu nom i la meva fotografia.

De manera anàloga als personatges que vaig trobar a la xarxa de què et parlava, a Twitter no puc deixar d'observar amb molt d'interès aquelles persones que s'han convertit en presoneres de l'avatar que han creat. En realitat, els seus seguidors les associen amb l'estereotip del seu avatar i esperen que es comportin i utilitzin un llenguatge que estigui en fase amb el de l'avatar. Si, de gent molt perjudicada n'hi ha per tot arreu, però a les xarxes socials arriben a concentrar-se d'una manera admirable.

Sorry Clark, that's funny #Superman #Batman #JusticeLeague pic.twitter.com/sRDDYpMAbt

— Comic Book Nostalgia (@CBNostalgia) April 3, 2019

Hom coneix aquest fenomen com l'efecte Proteu: un fenomen pel qual el comportament d'un individu canvia quan es troba dins de mons virtuals i s'adapta als estereotips del seu avatar. Aquest canvi es produeix quan l'individu assumeix que altres usuaris de l'entorn virtual esperen veure reflectit en el seu comportament els estereotips del seu avatar, i fa tot el possible per no decebre'ls (2).

Malgrat el que puguis pensar d'aquest tipus de comportament a les xarxes socials, en realitat no és gaire diferent del que vivim al món real. Com em veig? Com em veuen els altres? Si em veuen sota una imatge en què no em reconec, he de fer el necessari per no decebre'ls?. I si ho faig, em reconeixeré en el personatge què he creat?

Probablement, la majoria de gent no és conscient de fer-se aquesta mena de preguntes. Però arriba als mateixos resultats quan entra en un procés de des-individualització que, en més casos dels que pensem, és necessari per sentir-se acceptat al si d'un grup: sigui un grup d'amics, un fan club, o fins i tot a la feina.
Hi ha gent que es vesteix d'una determinada manera perquè li agrada. Molts més ho fan per ser acceptats en un grup definit per un estricte dress code. Hi ha gent que fa esport perquè li agrada. Altres ho fan per tenir un aspecte que els permeti ser acceptats en un grup on no està ben vist tenir un excés de pes.

Rarament veuràs algú amb una estètica Punk tocant a un escenari amb altres músics d'una banda de Rock 'n' Roll: a menys que es tracti d'un Punkabilly, clar. I rarament veuràs algú amb el pentinat que portava Eddie Cochran a un escenari on toca una banda de Punk Hardcore. Dic rarament, perquè el segon cas jo sí que l'he viscut. Una altra cosa és que van començar a ploure ampolles i llaunes de cervesa des de tot arreu i vam haver de marxar en mode cames ajudeu-me. Decididament, acabàvem de fer pols els estereotips del públic i ens van fer fora del seu grup.

---

1. Wikipedia: El Llanero Solitario
2. Wikipedia: Proteus effect [en] [fr] [es] [ca] || Efecto Proteus, Psicólogos en línea, 09.06.2020

lectures d'estiu

Image by Gerd Altmann from Pixabay

@daveguasch

Potser ja t'has agafat uns dies de vacances, o penses fer-ho aviat. O potser estàs a la platja. O potser no tens pensat sortir i comences a trobar un temps que feia molt que no tenies. Potser fas part d'aquelles persones que no poden imaginar uns dies de tranquil·litat sense llegir un bon llibre.

Si és el cas, i no fas part d'aquells que diuen que la lectura ha d'anar acompanyada del pes de la cultura i l'olor del paper, avui m'agradaria compartir amb tu uns enllaços que et permetran baixar-te tones de lectura gratuïtament sense arriscar-te a fer res que no sigui perfectament legal, ni a omplir el teu suport (e-reader, telèfon, tablet, ordinador...) de virus, ni tones de publicitat de difícil digestió.

En principi son enllaços que he anat recollint des de fa temps, però que no he tingut el temps de ficar en ordre al meu compte a Pearltrees (1), que fa temps que demana que li dediqui un xic d'atenció. Els que comparteixo avui amb tu els he anat recollint (sense massa rigor, és cert) al meu compte a Evernote (2) i els pots trobar en aquest enllaç.

Quan punxis l'enllaç veuràs que, tret dels best sellers d'actualitat, hi ha un xic de tot: antics llibres (clàssics) alliberats dels drets d'autor, nous llibres d'actors novells, llibres recents que els editors posen a disposició gratuïtament, manuals tècnics, cursos de llengües, i un llarg etcètera.

Hi ha tants llibres que no crec que em puguis dir en una setmana si has trobat algun que t'hagi agradat. Però si el trobes, el baixes, el llegeixes i t'agrada, no deixis de dir-m'ho. Segurament és un bon llibre que no he llegit encara o, si ja ho he fet, podem petar la xerrada parlant d'allò que més ens hagi agradat.

---

1. Pearltrees: Books
2. Evernote: it-desk-media-books

economia circular - una experiència personal (2/2)

NotebookcheckReviews: Lenovo Thinkpad T470s Review. Detailed. High end mobile 2017 laptop, YouTube, 31.03.2017

@daveguasch

Prefaci
Al post que vaig publicar ahir (1) us recordava a cop de destral alguns dels principis de base de l'economia circular i resumia el procés que vaig seguir per l'adquisició de l'ordinador des del qual escric aquest post.

Si al post d'ahir vaig descriure, a grans trets, el procés que vaig seguir fins que la màquina va arribar a casa, avui m'agradaria compartir amb vosaltres quins van ser els tests que vaig fer per comprovar que tot funcionava perfectament i que la configuració anunciada pel venedor era la de la màquina que havia rebut.

Primer contacte
Com et deia ahir, la màquina va arribar a casa, perfectament embalada, neta i amb una versió de Windows en francès preinstal·lada.

Després d'instal·lar Windows 10 i llegir l'esperat missatge de la seva incompatibilitat amb Windows 11 (2), vaig copiar les aplicacions portàtils (3) que sempre porto a una clau USB.

Seguidament, vaig procedir a obrir el ventre de la bèstia per comprovar que tot estava en ordre i els components responien a les especificacions del fabricant.

Lenovo ThinkPadT470s

El control de la bateria
Estava anunciat a la pàgina del venedor que l'ordinador era lliurat solament amb una de les dues bateries que equipaven el ThinkPadT470s quan va sortir de fàbrica. Com era la primera compra que li feia, vaig decidir esperar a veure com m'arribava l'ordinador abans de passar comanda de la segona bateria. Seguidament, vaig fer el test que sempre s'ha de fer en primer lloc quan compres una màquina de segona mà: el test de la bateria (4).

Com el resultat del control de la primera bateria va ser satisfactori, vaig decidir passar la comanda de la segona (una bateria nova i original de Lenovo) a fi de treure-li tota la potència a la bèstia. Em va arribar fa un parell de dies i, amb ambdues bateries carregades al 100%, sense activar la funció de l'economitzador d'energia, l'autonomia estimada és d'aproximadament 7h30 (aproximadament 4h30 en treball normal continu). Una autonomia inferior a la d'un Acer Chromebook 314, però que mai he tingut en cap dels notebooks de la feina.

La memòria RAM
Tot i haver-ho vist a les especificacions, no vaig saltar d'alegria quan vaig veure que un dels dos slots de memòria DDR4, amb 4 GB de RAM, està soldat a la carta mare. L'altre slot venia amb una memòria de 8 GB. Doncs 12 GB de RAM en total: més que suficients per l'ús que tinc pensat donar-li a aquesta màquina.

El disc dur
El disc dur, un SSD M.2 PCIe NVMe OPAL 2, amb 256 GB (5) em va semblar justet pel que fa a la capacitat d'emmagatzematge. Probablement pel fet que mai no m'he gastat una pasta en una de les bèsties que corren pel mercat, el resultat dels tests de lectura / escriptura van ser satisfactoris. 

SSD M.2 PCIe NVMe OPAL 2 256 GB

Tests funcionals (1/2)
Després dels tests de la bateria, de la RAM, del disc dur i d'haver comprovat el que la màquina portava al ventre, vaig tornar a collar els visos i vaig seguir fent altres tests. La pantalla tàctil, les funcions del teclat i els dos nivells d'il·luminació del teclat. Tot en ordre. Vaig connectar alguns aparells amb el Bluetooth: tot em va semblar ràpid i estable.

Altaveus i WebCam
Com una de les crítiques que havia llegit sobre el ThinkPad T470s estava lligada a la qualitat del so, vaig fer algunes proves amb els altaveus del portàtil, els cascs connectats amb Bluetooth i després connectats amb el cable amb aquestes aplicacions: music.YouTube, Spotify / Open Spotify i les versions portàtils de MusicBee i VLC media player. Tenint en compte que és un ordinador portable i que la posició dels altaveus podria ser millorable, em va semblar correcte.

Seguidament, també vaig fer unes proves trucant al meu pare amb Skype i WhatsApp Desktop. Si el prenc com a avaluador dels tests, dir que va trobar que la imatge i el so eren millors que els que rebia quan li passava les trucades des d'un mòbil Samsung 10. No descarto que la targeta Wi-Fi d'un i altre aparell tinguin alguna cosa a veure en el resultat d'aquesta avaluació.

Diagnòstics i Benchmarks
A continuació vaig fer alguns diagnòstics i benchmarks (6) amb Windows Reliability Monitor (7) i les versions portàtils de HW Info, i Speccy: tot em va semblar en ordre.

Seguidament, també ho vaig fer amb el disc dur utilitzant les versions portàtils de SSD-Z, CrystalDiskInfo i CrystalDiskMark: tot en ordre també.

Una targeta microSDXC
Com et deia abans, la capacitat d'emmagatzemament del disc dur (256 GB) se'm feia un xic justeta. Vaig decidir provar una targeta Samsung EVO Plus microSDXC de 128 GB que feia molt de temps que havia comprat d'oferta per pocs francs a Interdiscount, amb la idea de provar-la un dia i desfer-me d'ella si les modestes prestacions que anunciava l'embalatge, confirmades per alguns articles que havia llegit, no permetien utilitzar-la amb garanties.

Samsung EVO Plus microSDXC - 128 GB

Vaig ficar la targeta a l'adaptador que pots veure a la imatge i la vaig introduir al port SD de l'ordinador. Em va semblar raonable deixar el format amb què la targeta venia de fàbrica: exFAT (8). Abans de fer res amb ella, li vaig passar un antivirus portàtil per evitar cap mena de sorpresa. Després vaig copiar una carpeta de música des del mòbil, que havia connectat a un dels 3 ports USB 3.0 de l'ordinador.

Havia llegit que les prestacions del port SD del ThinkPadT470s no estava entre la dels millors notebooks. Altrament, havia llegit un article amb un resultat més que decebedor del test d'aquesta targeta (9). Així doncs, no m'esperava gran cosa pel que fa al resultat.

Probablement, com no he transferit mai a un notebook els vídeos d'una GoPro o la d'un dron, la velocitat de la còpia d'una carpeta de música, des d'un Samsung 10 connectat a un port USB 3.0 fins a la targeta Samsung microSDXC, em va semblar raonable.

També em va semblar raonable el temps que li va prendre copiar tota la música que tinc a la targeta microSD del Samsung 10 (uns 850 temes!), les fotografies i vídeos des de no sé ni quants anys (gairebé 4 GB), totes les imatges, vídeos i àudios que encara no havia netejat a WhatsApp (1 GB). A MusicBee li va prendre uns segons llegir i catalogar tota la música que havia baixat. Vaig obrir i tancar fotografies i vídeos a una velocitat que, tot i no ser la del disc dur, també em va semblar raonable sense més.

Com ja m'ho esperava, la velocitat de transferència va mostrar els seus límits quan vaig copiar les aplicacions portàtils que abans havia copiat al disc dur: uns 7 GB de fitxers executables, llibreries i fitxers de configuració de petita talla: la majoria fitxers d'escassos KB i alguns de pocs MB. I encara més quan vaig llençar l'aplicació per actualitzar les aplicacions des del Cloud.

Encara m'ho he de rumiar. Potser compri més endavant un disc dur amb més capacitat d'emmagatzematge: 500 GB o 1 TB. O potser compri una targeta més ràpida i amb més capacitat d'emmagatzematge: 256 GB o 500 GB. Però donat que les prestacions que ofereixen targetes i discs durs no tenen res a veure i la diferència de preus no és important, especialment pel que fa als discs durs que ven Lenovo (10), probablement em decideixi per un disc dur. Tanmateix, res no corre pressa i tinc temps de veure si trobo alguna oferta.

Thunderbolt 3
Com tenia a la cava una estació Lenovo que m'havia passat un company que ja no la necessitava (11), vaig decidir provar el port USB-C Thunderbolt 3 de l'ordinador. Vaig connectar l'estació a un transformador Lenovo de 90 W i a un cable Gigabit Ethernet (GbE).

Qu'est-ce que Thunderbolt 3 et Thunderbolt 4 ? , Pocket-lint, 14.02.2022

Ara, amb un sol cable puc carregar la bateria, connectar l'ordinador a una xarxa Gigabit Ethernet (GbE) i connectar l'ordinador, via l'HDMI de l'estació, a un monitor!

Tests funcionals (2/2)
Mentre tenia l'ordinador carregant la bateria, vaig fer un darrer test llençant una connexió RDP des d'un altre ordinador i a fi de treballar en sessió remota: tot va funcionar perfectament. També vaig fer alguns tests d'impressió ..., abans de començar a redactar aquest post.

Conclusions
Què podria dir d'altre sinó que estic super content d'haver adquirit per poc més de 360 € un bon notebook: el més lleuger i complet que mai he tingut. Un notebook que podria haver acabat a la ferralla tot i estar en un perfecte estat de funcionament.

Més enllà dels postulats de l'economia circular, més enllà del concepte de la sostenibilitat, crec que és de pur sentit comú defensar la idea d'acabar amb la bogeria de la societat de consum tal com la coneixem avui en dia. Espero que els dos posts que he publicat puguin contribuir a fer passar aquesta idea.

---

1. Veure Economia Circular - Una experiència personal (1/2), publicat en aquest blog el 19.05.2022
2. Veure Windows 11: Heading Straight for the Abyss? (2/2), publicat el 28.04.2022
3. Veure Be Mobile, publicat en aquest blog el 17.12.2014
4. Laurent Cohen: Tester la batterie d'un PC portable sous Windows, Comment ça Marche, 09.08.2021
5. François Bedin: On vous dit tout sur le M.2, le SSD nouvelle génération, 01.Net, 03.03.2018
6. Soufiane Sabiri: Tester les performances de son PC (Benchmark) de A à Z, Easy Tutoriel, 01.01.2022
7. Ryan Maskell: Windows 10. How to Use Reliability Monitor to Analyze System Crashes and Freezes, WinBuzzer, 03.06.2021
8. Les différences entre FAT32, exFAT et NTFS, PC Astuces
9. Bruno Labarbere: Test Samsung Evo+ microSDXC UHS-I 128 Go : pénalisée par l'écriture, Les Numériques, 14.03.2017
10. Lenovo: SSD ThinkPad 1 To Performance PCIe Gen4 NVMe OPAL2 M.2 2280
11. Lenovo: ThinkPad USB -C Dock Gen 2

economia circular - una experiència personal (1/2)

NotebookcheckReviews: Lenovo Thinkpad T470s Review. Detailed. High end mobile 2017 laptop, YouTube, 31.03.2017

@daveguasch

Prefaci
Hom diu de l'economia circular que és un model de producció i de consum que té com a objectiu garantir un creixement sostenible en el temps.

Una sostenibilitat basada en l'optimització dels recursos: la reducció en el consum de primeres matèries i l'aprofitament dels residus, reciclant-los o donant-los una nova vida per convertir-los en nous productes.

Avui m'agradaria compartir amb tu el procés que he seguit per donar-li una nova vida a un ordinador que he comprat recentment de segona mà.

Aquest post no té cap altra pretensió que compartir un procés, uns enllaços i un programari gratuïts que puguin ser útils a tots aquells que compren un ordinador de segona mà.

Soc conscient que les descripcions tècniques que faig en algun moment d'aquest procés poden ser complicades de comprendre per algunes persones que llegiran aquest post, i que d'altres les consideraran massa bàsiques i insuficients.

Introducció
Una de les coses que més m'agrada fer durant la pausa del migdia és una caminada fins al llac Léman. Depenent del camí que segueixo, sovint passo davant d'una botiga que ven bons ordinadors de segona mà a un preu molt interessant.

El passat mes d'abril, vaig estar fent un munt de tests de diferents distribucions de Linux amb un vell ThinkPad x201 que utilitzava com notebook personal i de viatge (1). Probablement, els tests van anar més enllà del que podien resistir l'edat i la configuració de la màquina (2009). Aquesta va començar a escalfar i ara no aguanta més de 10 minuts abans d'aturar-se quan la temperatura és massa alta.

Lenovo ThinkPad X201

Tinc pensat desmuntar-lo completament i fer-li una bona neteja amb un compressor d'aire que el meu fill m'ha de passar. Probablement també serà necessari afegir-li pasta tèrmica al processador (2) (3). Si, malgrat tot, decideix que li ha arribat el moment, m'acomiadaré d'ell amb tristor.

Una màquina molt interessant
Vaig passar per la pàgina web de la botiga de la qual et parlava amb la idea de veure què tenien en oferta. Vaig veure un Lenovo ThinkPadT470 del que tenia molt bones referències.

L'endemà vaig passar per la botiga, però no el tenien en stock i van dir-me d'esperar una setmana per poder donar-li un cop d'ull. La meva traducció personal va ser: no tinc aquest ordinador perquè, en realitat, el compro a un altre venedor i m'emporto una comissió legitima en la venda.

A la tarda vaig visitar una pàgina suïssa de subhastes: ricardo.ch i vaig veure un model molt més complet: Lenovo ThinkPadT470s per un preu de sortida de vora de 100 CHF inferior al preu de la botiga de què et parlava. Just per informació estem parlant d'una màquina que, per la configuració que estava buscant, nou i sortit de fàbrica, s'havia venut, segons el país i el venedor, entre 1.600 i 2.300 €.

Just per estar segur, vaig visitar a la pàgina de Lenovo la fitxa tècnica del Lenovo ThinkPadT470s (4). També vaig passar per les pàgines d'Icecat (5) i Wikipedia (6). I també vaig llegir els resultats dels tests realitzats a una pàgina independent (7). Més tard, també vaig llegir un bon comparatiu entre el model de la botiga i el que havia trobat a la pàgina de les subhastes (8).

Indice de réparabilité (France)
Seguidament, vaig buscar l'Indice de réparabilité francès (9) -en projecte a Espanya- del model que més m'interessava, però no el vaig trobar. Vaig mirar què hi havia a iFixIt (10) -junt amb Icecat (cf. 5) una altra pàgina de visita recomanada-, i vaig completar el que vaig trobar amb alguns vídeos de YouTube (11).

Tot plegat em van fer pensar que, a més de ser una molt bona màquina, podria reparar-la tants cops com fos necessari i allargar la seva vida durant molts més anys.

Indice de réparabilité (France): Home page

Contacte directe amb el venedor
Finalment, vaig localitzar la pàgina web de l'anunciant de la subhasta, una botiga a Zürich especialitzada en la venda d'ordinadors de segona mà d'empreses que passen a models superiors un cop les màquines es consideren amortitzades. Vaig veure el notebook que m'interessava, el seu preu era inferior al de la subhasta. Vaig passar la comanda un diumenge a la tarda, l'ordinador sortia de Zürich l'endemà a la tarda, i el dimarts al matí ja tenia la màquina a casa, perfectament embalada, neta i amb una versió de Windows en francès preinstal·lada.

Continuarà demà ...

---

1. Veure Windows 11: heading straight for the abyss? (2/2), publicat en aquest blog el 28.04.2022
2. Lenovo ThinkPad X201 X201i, HowFixIt
3. Intel: Application et fonctionnement de la pâte thermique
4. Lenovo: ThinkPad T470s
5. Icecat: Lenovo ThinkPad T470s
6. Wikipedia: ThinkPad T series
7. Lenovo ThinkPad T470s, Notebook Check || Andreas Osthoff: Lenovo ThinkPad T470s (Core i7, WQHD) Laptop Review, notebookcheck, 03/08/2017
   
8. Lenovo ThinkPad T470 vs Lenovo ThinkPad T470s, techlitic.com
9. Indice de réparabilité (France): Home page || Repair EU: Home page || Miguel Ángel Medina y Silvia Ayuso: Consumo prepara una etiqueta para indicar qué aparatos y electrodomésticos son más sencillos de reparar, El pais, 15.03.2021
10. iFixit: Tutoriels de réparation [en] [fr] [es] || iFixIt: Lenovo ThinkPad T470 Repair
11. SellBroke: How to Disassemble Lenovo ThinkPad T470 Laptop or Sell it, YouTube, 12.11.2019