Estava mirant-me al bus la fotografia d'un punk que Jordi Borràs havia penjat el passat diumenge a
Instagram (1) minuts abans que m'enviessin un vídeo de
betevé amb el mateix personatge amb la cara coberta de sang. Vaig aprofitar la pausa del migdia per llegir a la premsa les declaracions del ministre de l'interior, els editorials cada cop més irritats de Màrius Carol i els articles dels opinadors professionals d'eldiario.es sobre una violència que dieien que mai abans s'havia vist als carrers. Vaig seguir llegint notícies amb crítiques a una policia que s'estaria aplicant amb una violència que tampoc s'havia vist abans, titllant-la de tropes d'ocupació, i a l'estat que els hi passa el salari, d'estat feixista. També vaig llegir a La Vanguardia les declaracions d'Elisenda Paluzié, segons les quals les imatges violentes a Catalunya
"fan visible el conflicte" (2).
Sóc conscient que no és massa patriòtic dir aquestes coses en aquests moments. Però, pel que fa a
conflictes visibles i
actuacions policials discutibles, no cal remuntar-se a
La Setmana Tràgica, com tant els hi agrada fer a
La Vanguardia. No és l'única que recordo, però la
performance dels Mossos a
Can Vies em recorda moltíssim a unes actuacions que llavors no es condemnaven i ara sí, entre altres, per aquells que fa uns anys semblaven sintonitzar força bé en molts temes amb C's i el PP (3).
Elisenda Paluzié és massa jove per recordar que, fa uns anys, als Països Baixos i en determinades circumstàncies, la legislació no prohibia okupar un apartament si no s'havia utilitzat durant un període de dotze mesos i el propietari no podia demostrar que planejava construir un nou edifici. Així, davant el dèficit d'habitatges de lloguer, l'alt preu d'aquells que es llogaven i un gran parc immobiliari d'habitatges buits:
Els grups d'okupes van començar a ocupar cases i edificis d'oficines que havien estat buits durant més d'un any. La majoria d'aquests edificis pertanyien a empreses que mantenien els edificis buits deliberadament i es negaven a realitzar el manteniment necessari. Les cases, inclosos els edificis monumentals, sovint es van deixar que s'anessin deteriorant, amb la finalitat que els propietaris poguessin obtenir més fàcilment els permisos de demolició i, amb la construcció de nous habitatges, més diners dels que podrien obtenir si els llogaven o els venien.
Just per desdramatitzar, dir que els dos paràgrafs precedents han sortit d'una guia de turisme d'Amsterdam (4).
Deixa'm afegir que, a mitjans dels anys 60's, el govern de la ciutat va començar a construir una nova línia de metro a través de
Nieuwmarkt: un projecte que comportava l'enderroc de grans parts del barri i que responia als interessos dels especuladors. L'enrenou que es va organitzar va ser remarcable, com pots veure en el vídeo a continuació.
No sé si el que has vist en l'actuació policial d'aquest vídeo del 1966 t'ha impressionat. Si no és el cas, deixa'm afegir que el moviment dels okupes holandesos va continuar creixent i que, el 1980, amb la derogació de la llei que permetia okupar, i la criminalització d'aquells que ho seguissin fent (5), es va produir un violent enfrontament a
Vondelstraat que va acabar amb el desplegament de la policia militar i l'ús de tancs per acabar amb les ocupacions i amb aquells que les defensaven.
Amb això vull dir que la gentrificació, la manca d'habitatges a un preu accessible, les ocupacions i els desnonaments per la policia van arribar a un punt de violència en la lluita urbana que avui semblen difícils d'imaginar pels que no havien nascut i difícils de recordar pels amnèsics crònics.
Per aquells que segueixin sense entendre-ho, crec que val la pena mirar-se altre cop els vídeos per realitzar perquè ningú a Europa diu res sobre el que està passant avui a Catalunya (i altres zones de l'estat, no ho oblidem!). Doncs senzillament pel mateix motiu que ningú va dir res quan va passar el que va passar a Amsterdam! O el que passava, dia sí i dia també, a Irlanda del Nord. O, sense anar gaire lluny en el temps, el que està passant actualment amb la massacre dels kurds.
Ni l'especulació urbanística, ni els moviments d'alliberament nacional, ni la lluita urbana no s'han inventat fa uns dies a Barcelona. I arreu del món, la policia està al servei del poder polític, i el poder polític i la premsa estan al servei de ... En fi, no cal entrar en detalls, oi?
Albert Einstein va dir un dia que:
Bogeria és fer el mateix una vegada i una altra, i esperar resultats diferents. Groucho Marx, com Einstein d'origen hebreu, va dir que:
La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic erroni i aplicar després els remeis equivocats.
Si creus que aquestes dues frases estan destinades exclusivament a Elisenda Paluzié és perquè m'he explicat molt malament.
