Showing posts with label philosophy. Show all posts
Showing posts with label philosophy. Show all posts

Tuesday, June 17, 2025

le mythe de la consommation responsable

Xerfi Canal - Olivier Passet : En finir avec le mythe du consommateur responsable qui va sauver la planète, YouTube,
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

D'ençà que em van diagnosticar la meva diabetis, és rar que compri un producte sense controlar els seus ingredients i els seus valors nutricionals, molt especialment en sucres i hidrats de carboni, quan es tracta de productes processats. De vegades, també passo el codi de barres del producte amb una aplicació suïssa: Nutriscan+ (Bon à savoir), més rarament, amb una aplicació francesa que no em sedueix tant: Yuka.

Pel que fa als productes frescos -i no estic pensant amb els congelats-, la meva memòria encara em permet recordar tres o quatre coses sobre els seus índexs glucèmics i la seva càrrega glucèmica. Malauradament, però, no tinc ni idea dels tractaments fitosanitaris pels quals han passat, però sempre intento comprar aquells productes on figura el país d'origen i el nom del productor, història de fer-me una idea buscant informació a la xarxa.

Sempre que puc, intento comprar al barri o a la vila. I, quan no ho faig, intento agafar sempre que puc el transport públic o comprar online. He invertit amb altres veïns per tenir un equipament de plaques solars a la teulada de l'edifici on visc. Pel que fa als residus, tot està classificat en caixes o bosses que passen directament als contenidors de l'edifici o a la deixalleria del barri un cop per setmana.

Tot el que faig té com a objectiu cuidar, en la mesura del possible, la meva salut. També el pressupost: el domèstic i el nacional.

Imagino que algú em podria catalogar com a consumidor responsable. Perquè no? Però una altra cosa és que jo cregui que el que estic fent contribueix a salvar el planeta.

Pel que fa a la descripció del consum responsable, tot i haver trobat a faltar la menció dels irresponsables (1), estic molt d'acord amb el que diu Olivier Passet al vídeo amb què he obert el post d'avui. Bàsicament, perquè vé a dir el mateix que fa temps ens explicava Fanny Parise a un llibre publicat en 2022: Le mythe de la consommation responsable : Vers un nouvel âge d'or de la société d'hyper-consommation (2). Poc temps després, Fanny Parise va publicar un llibre que, malauradament, va ser recuperat pels mitjans de comunicació  de dretes que van intentar reconduir-lo al discurs antiwoke: Les Enfants gâtés : Anthropologie du mythe du capitalisme responsable (3) (4) (5).

Fanny Parise, com tots els autors, ha de concedir entrevistes per fer la promoció dels seus llibres. Moltes d'aquestes entrevistes es converteixen en un parany destinat a fer caure les seves tesis en el discurs antiwoke i antidemocràtic d'uns periodistes i/o tertulians que adopten una falsa postura antisistema

Més enllà d'aquestes entrevistes, val la pena recordar que Fanny Parise (6) dona classes a l’Institut Lémanique de Théologie Pratique de l’Université de Lausanne (tothom es guanya la vida on i com pot!) i que té un munt de coses inesperades i molt interessants a dir-nos.

TEDx Talks - Apprivoiser nos contraintes pour garantir notre avenir | Fanny Parise | TEDxBordeaux, Bordeaux, France, 13.01.2024, YouTube, 08.04.2024

A moltes de les entrevistes a Fanny Parise que hom pot trobar a YouTube, l'antropòloga utilitza formes molt subtils per recordar-nos una sentència que alguns atribueixen a Chico Mendes i altres a Eduardo Galeano: L'ecologisme sense lluita de classes no és res d'altre que jardineria.

Una sentència a la qual Rubén Martínez i Emilio Santiago Muiño van omplint progressivament de sentit i de contingut a un Podcast que Crític va publicar a principis del mes de juny d'enguany (7). Un Podcast que et recomano veure i amb el que tanco el post d'avui.

El pòdcast de CRÍTIC: qui paga la crisi climàtica? YouTube, 05.06.2025


  1. Arnaud LE GALL et Yiqing QI: Voici les 36 entreprises responsables de plus de la moitié des émissions carbone d’après une étude, Ouest-France, 05.03.2025
  2. Fanny Parise: Le mythe de la consommation responsable :Vers un nouvel âge d'or de la société d'hyper-consommation, Marie B, 2022 || Amazon || Payot
  3. Fanny Parise: Les Enfants gâtés - Anthropologie du mythe du capitalisme responsable, Payot, 2022 || Amazon || Payot
  4. Catherine Cochard : Consommation responsable - «Nous sommes un peu tous des enfants gâtés», Interview a Fanny Parise, 24Heures, 24.05.2022
  5. Tocsin : Comment les enfants gâtés de la bourgeoisie mondialiste impose son modèle aux classes populaires, YouTube, 10.01.2025
  6. Fanny Parise: Madame l'anthropologue
  7. ‘El pòdcast de CRÍTIC’: qui paga la crisi climàtica?, elcrític.cat, 05.06.2025

Sunday, January 19, 2025

i és en aquest clarobscur que neixen els monstres

EM Productions - Steve Bannon: Master of Chaos (Official Trailer), YouTube, 25.10.2023
Sarah Findley - Steve Bannon: Master of Chaos (2023), IMDb
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

A principis del mes de gener d'enguany, Ketrin Jochecová va publicar un article de lectura recomanada que portava per títol: Steve Bannon: Els diners de Musk ens ajudaran a fer d'Europa un refugi populista (1). Aquest article mencionava algunes de les declaracions de Bannon recollides anteriorment per un article publicat a Bloomberg (2):
Els diners i la informació són les dues armes nuclears tàctiques de la política moderna, i podem desplegar ambdues a una escala sense precedents (...) Si Musk inverteix a Europa la mateixa quantitat de diners que ha invertit a la campanya electoral de Trump, les nacions d'aquest continent giraran cap a una agenda populista (...) No hi ha cap govern de centre-esquerres a Europa que sigui capaç de resistir aquest atac.
Pel que sigui, aquestes declaracions no han ocupat els grans titulars de la premsa europea. Una premsa que ha donat molta més importància a l'entrevista d'Elon Musk amb Alice Weidel, líder de l'AfD, el partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya.

En realitat, la premsa europea ha donat molta més importància a l'entrevista en si, que al que es va dir abans i durant aquesta. 

Pel que sigui, més enllà de les idees de l'AfD sobre el tancament de fronteres i l'expulsió dels immigrants, fora d'Alemanya no es va dir gran cosa sobre el congrés que l'AfD va celebrar l'11 de gener a Riesa (estat lliure de Saxònia), on Weidel va declarar que si un dia governava el seu partit: Enderrocarem tots els aerogeneradors. Acabarem amb aquests molins de vent de la vergonya (3).
Un xic menys del 60% de l'electricitat generada l'any passat a Alemanya procedia d'energies renovables com l'eòlica i la solar. Sense sorpresa per a ningú, les declaracions d'Alice Weidel estan en fase amb les idees de Donald Trump, que va reclamar recentment el desmantellament dels aerogeneradors del Mar del Nord.
Weidel també va criticar la decisió d'Angela Merkel de tancar les centrals nuclears alemanyes, afirmant que: No cal ser gaire llest per adonar-se que no es pot governar un país industrial només amb energia eòlica i solar

Musk, fabricant de les bateries que permeten acumular l'electricitat que produeixen els panells solars i els aerogeneradors, va respondre amicalment dient que ell és un fan de l'energia solar i de l'energia eòlica, però que no s'oposa a la idea de completar la producció de les renovables amb centrals tèrmiques convencionals (gas i carbó) i centrals tèrmiques nuclears (4).
Deixem per un moment el debut de la carrera d'estadista de Musk i tornem als estadistes professionals de la premsa. Si aquests no van donar la importància que mereixien les declaracions de Bannon amb què he obert el post d'avui (cf. 1), van estar molt més receptius a unes declaracions publicades el 14.01.2025, on creien haver  identificat l'inici de les baralles internes al si de la nova administració dels EUA (5):
Bannon va burlar-se de Musk afirmant que si va tenir "una certa influència" en el triomf de Trump i el partit republicà a les eleccions, no "té la capacitat prendre decisions ni d'informar d'aquestes decisions ni d'impulsar-les".
De totes maneres, la premsa europea va concentrar els seus titulars en les declaracions de Trump sobre l'extensió de la sobirania dels EUA al Canadà. Groenlàndia i Panamà. 

Però el sensacionalisme dels titulars contrastava amb la confusió i desconcert que es manifestava als articles d'opinió davant de l'agressivitat que mostrava Trump amb els països aliats dels EUA.
Source: Sad and Useless

El desconcert dels opinadors de la premsa europea em va fer recordar un article publicat a finals del 2021 (6), on l'autor recordava unes declaracions que Bannon va fer el 2018:
El que pugui dir el partit demòcrata no importa. La manera d'actuar contra ells és inundar la informació amb m**** (eng. Flood the zone with sh**). O, com Bannon va afirmar en una altra entrevista: No es tracta de la persuasió: es tracta de la desorientació.
Jo afegiria que tant la creació de les fàbriques de fakes i l'agressivitat dels trolls creats en aquelles fàbriques, estan al servei de la creació de l'estratègia de la contrainformació, la confusió, el desconcert ... O la desorientació, en paraules de Bannon.
Aquells ciutadans de l'estat espanyol que s'estiguin trencant el cap per a trobar una expressió menys escatològica per traduir l'estratègia de Bannon farien bé de recordar que, des de temps immemorables, aquesta es coneix al seu país com l'estratègia de la tinta del calamar. Una estratègia utilitzada ad nauseam per les dretes nacionalistes de l'estat espanyol (7).
Quan el calamar es troba en una situació de perill, expulsa la tinta per poder escapar de manera desapercebuda. Aquesta tècnica es configura de manera diferent en política: s'utilitza per distreure l'opinió pública en l'accessori, mentre el deep state s'ocupa de l'essencial, amagat en la tinta dels mitjans de comunicació al seu servei.
Tornant a l'agressivitat de les declaracions de Trump, no conec quina serà l'estratègia geopolítica i militar de la nova administració dels EUA. Però recordo que aquestes declaracions no estan en fase amb les promeses que es van fer durant la campanya electoral: 
La quadratura del cercle. Les expulsions de milions d'immigrants il·legals, el tancament de les fronteres a les importacions, la pujada de salaris i la baixada de preus dels productes de consum, en particular aquells lligats a l'alimentació. 
I sobre aquest darrer particular, m'agradaria recordar que, pocs dies després de la seva elecció, Trump manifestava que aquest seria un objectiu molt difícil d'assolir (8).

BBC News - Donald Trump says he 'would encourage' Russia to attack non-paying Nato allies, YouTube, 11.02.22024

Desconec doncs si les declaracions de Trump fan part de l'estratègia de la tinta del calamar o si responen a l'única alternativa identificada pels membres de la nova administració davant el previsible incompliment de les seves promeses electorals.

El cas és que els analistes polítics estan desorientats. Aquestes declaracions tenen per objectiu enemistar els EUA amb els seus veïns: Canadà i Mèxic? Debilitar al seu principal soci occidental: la UE, afavorint la seva implosió? Acabar amb l'aliança militar hegemònica del món occidental: l'OTAN? Crear un conflicte de difícil solució amb la factoria del món: la Xina?

No puc descartar que tot l'enrenou creat per la premsa europea sobre les declaracions de Trump sobre Canadà, Groenlàndia o Panamà no és més que una estratègia de la tinta del calamar per evitar parlar de les declaracions de Trump amenaçant el futur de l'OTAN, en cas que els seus membres no augmentin ràpidament el seu pressupost de defensa a un 5% del PIB: una despesa militar superior a la consentida en el punt àlgid de la Guerra Freda? (9).

Però, francament, no ho sé. Tanmateix, com la memòria dels éssers humans té les ales molt curtes, crec que val la pena recordar que les declaracions i les amenaces de Trump no sempre s'han materialitzat en res que hagi anat més enllà de reforçar la fidelitat del seu electorat. Moltes, em donen un sentiment de déjà vu, com pots veure a un vell post que vaig publicar el novembre del 2016, poc abans del primer mandat de Trump (2017-2021) (10):
Trump té al seu programa la definició d'una estratègia de ruptura de tractats de lliure comerç, la imposició de drets duaners per a protegir la indústria local amb la creació de llocs de treball i l'objectiu d'assegurar la competitivitat de la indústria americana gràcies a una energia de producció local i a bon preu (...).

El nou president pot derogar les lleis i les taxes que vulgui (...) però crec que la política energètica de la nova administració no serà res d'altre que el que les empreses del sector decideixin fer. I, fins i tot en aquest cas, uns i altres, faran bé d'escoltar què n'han de dir els diferents estats de la federació.
I ara, si m'ho permets, m'agradaria tornar al tema de l'energia nuclear per la qual semblen apostar amb entusiasme la nova administració dels EUA i les dretes populistes europees.

Aquells que em seguiu des de fa temps en aquest blog, ja sabeu que detesto les teories conspiracionistes. Però actualment només veig un país que pugui estar interessat a promoure l'energia nuclear: Rússia (11):
Els recursos miners de Rússia no estan en fase amb les necessitats de les seves centrals nuclears. Els contractes de subministrament de mineral d'urani que Rússia té signats amb països estrangers, representen el triple del que consumeixen els seus propis reactors.

Només 12 països disposen de la capacitat d'enriquir l'urani necessari pel funcionament de les centrals nuclears. Però 
els baixos costos de producció de Rússia en aquest mercat liberalitzat, li ha permès controlar gairebé el 40% del mercat.
Desconec si, com s'ha afirmat sovint a la premsa occidental, les dretes nacionalistes que defensen aquest tipus d'energia reben o no favors de Rússia. Tanmateix, no m'atreveixo a afirmar el contrari. Bàsicament, perquè els industrials occidentals fa temps que semblen haver perdut l'interès per una font d'energia que té un cost més elevat que el de les energies renovables. I, davant del desinterès dels industrials occidentals, l'interès entusiasta de les dretes nacionalistes per promoure aquest tipus d'energia em sembla altament sospitós.
Abandonar l'euro, rebutjar la UE, nacionalisme en lloc de fronteres obertes i no donar suport als acords de lliure comerç: la llista és llarga i alarmant. Tanmateix, les propostes de l'AfD en terreny de la política energètica augmentarien la dependència d'Alemanya del gas i del petroli, i l'únic beneficiari seria el cap d'Estat rus Vladímir Putin. (cf. 3)
En efecte, com podem veure a Espanya en el cas de la central nuclear d'Almaraz, malgrat les disposicions legals que permeten allargar el temps d'explotació d'una central nuclear, el seu cost de funcionament i de manteniment, fan que alguns dels seus propietaris renunciïn a allargar la seva vida útil i prefereixin seguir l'opció del seu tancament. Altrament, com podem veure a continuació, la idea de construir noves centrals nuclears està molt lluny de ser evident (12).
Jaume Morron: EON, RWE i la coalició CDU/CSU rebutgen la idea de reobrir els reactors nuclears alemanys tancats definitivament i en procés de desmantellament, dialEc, 14.11.2024
Siguem seriosos i admetem que, tret de l'Enric Juliana (13), ningú pot anticipar amb seguretat què passarà durant el mandat de Trump. Tanmateix, en l'anàlisi de Juliana he trobat a faltar una frase d'Antonio Gramsci que segurament va conèixer durant el període de la seva militància comunista al PSUC (14): El vell món s'està morint. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur neixen els monstres.

No és necessari tenir el do de la clarividència per a saber que el vell món de l'hegemonia econòmica i militar d'occident sobre el planeta s'està morint. Tampoc per a caure en la imprudència de creure que el reemplaçarà un de millor. Però tenir identificats als monstres i les claus que expliquen les seves accions és essencial per a no caure en la desorientació i l'angoixa vital en la qual ens pot submergir la seva ofensiva política de comunicació.

Podria afegir que una bona idea seria practicar la lectura dels mateixos clàssics que han llegit els monstres. Com ara Sun Tzu, el seu Art de la Guerra i les seves sentències: Si coneixes al teu enemic i et coneixes a tu mateix, no hauries de témer el resultat de mil batalles. Si et coneixes a tu mateix, però no al teu enemic, per cada batalla que guanyis patiràs una derrota. O, si no coneixes ni al teu enemic ni a tu mateix, perdràs totes les batalles.

En tot cas, em sembla que, just per començar, l'essencial és no ser víctima de l'estratègia de la tinta del calamar. No caure en els seus paranys i mantenir una discreta distància de seguretat amb aquells que la practiquen. Però, per damunt de tot, mantenir-nos el més allunyats possible dels seus propagandistes.


  1. Ketrin Jochecová: Steve Bannon: Musk’s money will help us make Europe a populist haven, Politico, 08.01.2025
  2. Alex Wickham et al.: Musk Takes Slash-and-Burn Style to Europe After Bolstering Trump, Bloomberg, 08.01.2025
  3. Tras los comentarios de Weidel sobre la demolición de aerogeneradores: La industria advierte de grandes daños, MarketScreener, 12.01.2025
  4. Tamsin Paternoster: Elon Musk y la jefa de la extrema derecha alemana organizan un chat en línea que la UE advierte que podría ser ilegal, EuroNews, 09.01.2025
  5. Myah Ward, Dasha Burns: Bannon taunts Musk: He doesn’t have that much power, Politico, 14.01.2025
  6. Brian Stelter: This infamous Steve Bannon quote is key to understanding America’s crazy politics, CNN Business, 16.11.2021
  7. Julio González García: Ayuso y la estrategia del calamar, Global Politics and Lauw, 12.09.2022
  8. Alexandra Hutzler: Trump now says bringing down grocery prices, as he promised, will be 'very hard', ABC News, 13.12.2024
  9. Joshua Posaner et al.: Europe splits on Trump’s call to dramatically boost defense spending, Politico, 08.01.2025 || Andrew Gray, Lili Bayer: NATO won't back Trump's new defence spending target but will raise its sights, Reuters, 10.01.2025 || Rebecca Rommen, Nathan Rennolds: Europe is divided over Trump's call for NATO members to boost defense spending to 5% of GDP, Business Insider Europe, 12.01.2025
  10. Veure El futur de la política energètica als USA, publicat en aquest blog el 15.11.2016
  11. Teva Meyer: L’uranium : une ressource stratégique, Vie Publique, 04.08.2023
  12. Jaume Morron: EON, RWE i la coalició CDU/CSU rebutgen la idea de reobrir els reactors nuclears alemanys tancats definitivament i en procés de desmantellament, dialEc, 14.11.2024
  13. Enric Juliana: Imperio, palabra del 2025, YouTube, 11.01.2025
  14. Wikipedia: Enric Juliana [en] [fr] [es] [ca] || Agustí Colomines i Companys: ¿Por qué Enric Juliana no tiene razón?, Blog personal, 29.03.2015

Tuesday, September 17, 2024

alberto pavón

@albertopavonof

HAY PERSONAS QUE AL PRINCIPIO TE PARECEN IDIOTAS, PERO DESPUÈS EMPIEZAS A CONOCERLAS MAS A FONDO, Y YA NO TE LO PARECEN...... LO SON. Y LUEGO ESTA LA GENTE QUE SE SIENTE MAL SI LE CAE MAL AL ALGUIÈN. SI YO LE CAIGO MAL A ALGUIEN HASTA LO DISFRUTO, Y HAGO LO POSIBLE POR CAERLE PEOR. TE DIGO ESTO IRONICAMENTE PORQUE A VECES LO MÀS INTELIGENTE ES HACERSE EL TONTO PORQUE CADA PERSONA ES UN MUNDO, Y NO EN TODOS LOS MUNDOS HAY VIDA INTELIGENTE, ME PILLAS VERDAD? YO LO QUE NO ETIENDO O MAS BIEN ME CUESTA ENTENDER ES A ESE TIPO DE GENTE QUE BUSCA LA ACEPTACION DE TODO EL MUNDO. CON LO BONITO QUE ES CAER MAL, Y TENER SENTIDO COMUN Y CRITERIO PROPIO. PENSARÀS QUE TENGO MUCHOS ENEMIGOS, PERO NO, SON ELLOS LOS QUE ME TIENEN A MI ¿QUIERES UN CONSEJO? NO GRACIAS, TENGO UN MONTÒN Y NO LOS USO. PIENSO QUE UNA PERSONA SIN CICATRICES NO PUEDE DARTE UN BUEN CONSEJO. LAS PERSONAS QUE YO CONOZCO QUE SON POCAS, PERO INTELIGENTES NO DAN CONSEJOS DAN EJEMPLO. QUE QUIERO DECIRTE CON TODO ESTO, QUE DONDE NO TE BUSCAN NO HACES FALTA, MUCHAS PERSONAS TE HABLAN EN SU TIEMPO LIBRE Y OTRAS HACEN TIEMPO LIBRE PARA HABLARTE. AHI ESTA LA DIFERENCIA HAY UN REFRAN QUE DICE, A NADA TE ACOSTUMBRES PARA QUE NADA TE HAGA FALTA. Y TIENE TODA LA RAZON, Y ES ASI, LAS ACCIONES TIENEN MAS VALOR CUANDO NACEN POR INICIATIVA PROPIA, SI LAS TIENES QUE PEDIR, AHI NO ES. EL TRUCO ESTA, EN DARLES A LOS DEMAS LA MISMA IMPORTANCIA QUE TE DAN A TI. Y ASI NADIE SALE PERJUDICADO, TU RELAJATE Y GOZA, QUE HAY COSAS QUE LLEVAN SU TIEMPO Y OTRAS QUE EL TIEMPO SE LAS LLEVA, Y ES QUE LAS HORMONAS TE LAS ALBOROTA CUALQUIERA PERO LAS NEURONAS NO. Pd: Créditos a quién corresponda ✨🙏🏻

♬ sonido original - alberto pavon conde


Si en algun moment hagués cregut que, quan arribés a l'edat que tinc ara, m'ho prendria tot d'una altra manera, pensant que ja hauria vist tot el que havia de veure, m'hauria equivocat. La veritat és que no trobo el temps per llegir tot allò que m'interessa, o per sentir música que no coneixia o, fins i tot, temes que ja havia oblidat i em segueixen agradant.

Carl Sagan. Cosmos. How much you can read in an average lifetime, YouTube, 04.08.2014
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
La veritat és que segueixo aprenent cada dia d'aquells que ja fa temps que ens van deixar. La veritat és que res m'il·lusiona més que aixecar-me pensant en quines seran les noves coses que aprendré.

Però la veritat és que també aprenc coses d'aquells que van néixer més tard que jo.  Un exemple entre molts altres. Dilluns, navegant indolentment pels posts de TikTok, vaig descobrir l'Alberto Pavón (1), un actor nascut a Palma i que ja fa anys que corre per Mèxic. No el coneixia abans de dilluns, ni puc dir que el conegui millor avui.

Només deixa'm dir-te que, qualsevol que sigui l'opinió que et mereixin, crec que paga la pena veure els vídeos amb què he obert i tancat el post d'avui. En cas que hagis trobat res d'interessant en algun dels seus postulats, deixa'm recomanar-te que passis pel seu compte a TikTok, on trobaràs molts d'altres en la mateixa línia. I, ja de pas, si ens fan reflexionar sobre un parell de coses, tot això que haurem guanyat.
@albertopavonof

SI LO PIENSAS BIEN CADA DIA DE TU TIEMPO VALE MAS, Y ESO LO SABES PORQUE TE VA QUEDANDO MENOS. ESTO TAMBIEN LO HAS PENSADO, ¿CUANTAS COSAS PERDEMOS POR MIEDO A PERDER? ¿Y QUE VA A DECIR LA GENTE? ESA PREGUNTA HA HECHO MAS DAÑO QUE CUALQUIER OTRA COSA EN EL MUNDO PERO LA REALIDAD ES QUE TE VAN A CRITICAR IGUALMENTE HAGAS LO QUE HAGAS. YA TE DIGO YO QUE SIENTA MEJOR A QUE TE CRITIQUEN POR SER DIFERENTE A QUE TE COMPAREN POR SER IGUAL A LOS DEMAS, YO NO SOY DE TENER UN PLAN B, PORQUE COMO DICE ARNOLD, SINO, NO ME ESFUERZO LO SUFICIENTE EN EL A. A DE ACTITUD, PORQUE LA ACTITUD MULTIPLICA. PUEDES TENER EL CONOCIMIENTO, LA HABILIDAD PERO SI NO TIENES LA ACTITUD, NO VAS A NINGUNA PARTE. LA GENTE TE APRECIA POR TU MANERA DE SER. OJALA NOS DIERAMOS A NOSOTROS MISMOS LAS MISMAS OPORTUNIDADES QUE LES DAMOS A LOS DEMAS. Y LO QUE NO SABES ES LO RAPIDO QUE SE OLVIDA LA GENTE DE UNO CUANDO YA NO ESTAS. PORQUE EL MUERTO AL HOYO Y EL VIVO BOLLO O AL GOZO COMO SE DIGA. EL HOMBRE ES EL UNICO ANIMAL QUE SE TROPIEZA DOS VECES CON LA MISMA PIEDRA, QUE NO TIENE NADA DE MALO QUE TE TROPIECES DOS VECES CON LA MISMA PIEDRA, LO MALO ES QUE TE ENCARIÑES CON LA PIEDRITA. Y ES QUE HAY MAS GENTE INTERESEDA QUE INTERESANTE. A ESA GENTE INTERESADA HAY QUE TRATARLA CON TACTO¿SABES LO QUE ES TACTO VERDAD? EXACTO, ES LA CAPACIDAD DE MANDAR ALGUIEN A LA MIERDA, DE TAL MANERA QUE SE ENTUSIASME CON EL VIAJE. AL FINAL SERÀ EL TIEMPO EL QUE CONTESTE A TODAS TUS PREGUNTAS, ESO O QUE YA NO TE IMPORTEN LAS REPUESTAS. Pd: Créditos a Quién Corresponda ✨🙏🏻

♬ sonido original - alberto pavon conde

  1. Alberto Pavón : Wikipedia || Linktr.ee

Sunday, September 1, 2024

hartmut rosa - que perdons-nous à gagner du temps ?

Bernard Montangero - Un homme libre et heureux | Les archives de la RTS (1973), YouTube, 05.06.2021
Horizons - Bernard Montangero, RTS, 27.05.1973 (vidéo complet)
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

El 1973, una emissió de la RTS: Horizons, en antena des de 1961, emetia una entrevista molt interessant amb Bernard Montangero, un polifacètic cantant, artesà, escultor i escriptor suís (1) (2) (3). En un moment de l'entrevista, Bernard Montangero va dir quelcom que m'ha inspirat durant molts anys:
Perdre son temps, c'est la plus merveilleuse façon de le gagner. Alors que les gens disent que le temps, c'est de l'argent... Ce n'est pas vrai, ça! Perdre son temps, c'est fabuleux!
Molts anys més tard, vaig trobar recollida aquesta part de l'entrevista a Bernard Montangero a una emissió d'Arte TV que et recomano seguir: Les idées larges (4). Una emissió on Laura Raim (5) entrevistava a un remarcable filòsof alemany: Hartmut Rosa (6) sobre la concepció del temps a la societat del XXI segle: quin és el motiu pel qual, podent tenir tant de temps, vivim angoixats per la seva manca?

Una entrevista on els participants utilitzen amb normalitat el francès i l'alemany, que els adversaris del bilingüisme detestaran, però que és la marca de la casa a Arte TV. Una entrevista d'aquelles que, probablement, t'obrirà els ulls sobre qüestions que fan part de la teva vida quotidiana i que, probablement, mai no les has analitzat sota l'angle que ho fa Hartmut Rosa. Una entrevista per la qual et recomano trobar un moment per veure-la, car no et deixarà indiferent.
Si no estàs familiaritzat amb les llengües del vídeo (francès i alemany), recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Altrament, si Arte TV publica vídeos a YouTube no li fa molta gràcia que la gent creï enllaços directes per alguns dels seus vídeos. Si quan punxes a la fotografia no et porta directament al vídeo de YouTube, prova amb l'enllaç que tens a la seva llegenda
Arte TV - Que perdons-nous à gagner du temps ? | Les idées larges | ARTE, YouTube, 30.11.2022

Si, pel que sigui, no has trobat el temps de veure el vídeo o no has acabat de comprendre el missatge que transmeten les reflexions d'Hartmut Rosa. O, fins i tot, si vols profunditzar molt més en elles, et proposo veure un vídeo excel·lent i molt recomanat de Claudio Alvarez Teran, amb el que tanco el post d'avui.

Claudio Alvarez Teran - La aceleración es el problema, la resonancia la solución. Hartmut Rosa, YouTube, 25.12.2023
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

  1. Les archives de la RTS: Horizons
  2. Les archives de la RTS: Bernard Montangero, Horizons, 27.05.1973
  3. Wikipedia: Bernard Montangero
  4. Arte TV: Les idées larges
  5. Katia Berger: «Les idées larges» de Laura Raim bousculent largement les idées reçues, Tribune de Genève, 07.04.2023
  6. Wikipedia: Hartmut Rosa [en] [fr] [es] [ca]

Wednesday, August 28, 2024

sobre la vida, la muerte y el tiempo

Enric Sánchez: Una clase magistral sobre la vida, la muerte y el tiempo. Vidas Contadas, con Francesc Torralba, YouTube, 02.06.2024
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

L'Enciclopèdia Galàctica (1) forma part de l'univers de ficció de la saga de la Fundació (2) d'Isaac Asimov (3), especialment de la primera trilogia de novel·les d'aquella saga, on l'Enciclopèdia Galàctica és la col·lecció de tot el coneixement acumulat per una societat de mil milions d'individus que s'ha estès al llarg de la galàxia durant milers anys d'història.
Al llarg de la meva vida, he canviat sis vegades d'apartament. Hi ha llibres que han acabat embalats en caixes a les caves de cadascun d'aquests apartaments. Però els llibres de la saga de la Fundació d'Isaac Asimov, sempre han estat prop meu, a la meva biblioteca.
La idea d'una Enciclopèdia Galàctica ha estat reutilitzada per altres autors. Un exemple és Carl Sagan, al seu llibre Cosmos (1980), i al 12è episodi de la sèrie documental del mateix nom que pots trobar al final d'aquest post, per referir-se a una obra on hipotètiques civilitzacions extraterrestres haurien emmagatzemat tot el seu coneixement.

Probablement, pel fet de treballar amb ordinadors des dels anys 1980, fa molt de temps que no llegeixo llibres en paper. Tot va començar amb el vell navegador Netscape, del que algunes parts del seu codi encara es poden trobar en els navegadors actuals (4), i un motor de recerca que feia furor en aquells temps: Altavista. El 1992, moltes de les coses que llavors llegia amb el meu ordinador van començar a presentar-se en un format més amable, el PDF. El 1998, Larry Page i Sergey Brin van crear Google. I el 2005 va arribar una mena de revolució quan tres antics treballadors de PayPal van crear YouTube.

L'Enciclopèdia Galàctica, tal com la va imaginar Isaac Asimov a la seva obra, encara no existeix. Però vaig fent amb el que tinc a la meva disposició. I entre les coses que segueixo descobrint, hi ha el vídeo amb què he obert el post d'avui. Un vídeo que et recomano de trobar un moment per veure, perquè realment paga la pena.

El contingut d'aquest vídeo és una entrevista d'Enric Sánchez (5) publicada a un pòdcast: Vidas Contadas (6), on pots trobar unes entrevistes més interessants que altres. Però la que avui comparteixo amb tu, m'atreviria a qualificar-la de brutal. Es tracta d'una entrevista d'un personatge del qual coneixia poc més que un llibre seu que tinc a la llista de lectures pendents: L'art de saber escoltar (7). L'entrevistat és Francesc Torralba (8), que, a Wikipedia, ens presenten com a filòsof i teòleg, segurament per a resumir els seus quatre doctorats.

T'he de confessar que quan vaig veure que Francesc Torralba dirigeix la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d'Urgell i la Càtedra Ethos d’ètica aplicada a la Universitat Ramon Llull se me'n van anar de cop les ganes de veure el vídeo. Però com ahir el vaig veure publicat a un tweet d'un asturià que segueixo des de fa temps a Twitter, vaig decidir-me a veure'l. I, la veritat, no me'n penedeixo d'haver-ho fet. No sent creient, no he trobat res en el discurs de Francesc Torralba on pugui dir que no coincideixo amb el que diu.

Carl Sagan - Cosmos: un viaje personal. 12. Enciclopedia galáctica, YouTube, 17.05.2012
TheScienceFoundation - Carl Sagan: Cosmos: A Personal Voyage, Episode 12 - Encyclopædia Galactica, YouTube, 01.02.2011


  1. Wikipedia: Encyclopedia Galactica [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Foundation (book series) [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Isaac Asimov [en] [fr] [es] [ca]
  4. Aaron Andersen: History of the browser user-agent string, WebAIM, 03.09.2008 || Debora Pape: 30 ans après, Netscape n’a pas complètement disparu, Galaxus.ch, 04.04.2024
  5. Enric Sánchez: Home page
  6. Enric Sánchez: Vidas Contadas, YouTube
  7. Francesc Torralba Roselló: L'art de saber escoltar, Pagès editors, S.L., 2015
  8. Francesc Torralba: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, June 18, 2024

la paradoxa de la tolerància



La paradoxa de tolerància va ser descrita l'any 1945 pel filòsof austríac Karl Popper (1902-1994). És una paradoxa emmarcada dins de la teoria de la decisió. La paradoxa declara que si una societat és il·limitadament tolerant, la seva capacitat de ser tolerant finalment serà reduïda o destruïda pels intolerants. Popper va concloure que, encara que sembla paradoxal, per mantenir una societat tolerant, la societat ha de ser intolerant amb la intolerància.


  1. Wikipedia: Paradox of tolerance [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, June 2, 2024

have you ever seen the rain?



Una de les coses que més m'han molestat a la vida és l'arrogància de creure que res del que s'ha fet abans no té cap utilitat per a resoldre els problemes o els desafius als quals ens enfrontem avui. Em dona igual quins siguin els motius que es troben darrere d'aquesta arrogància, tot i que sovint no hi hagi res d'altre que ignorància.
Un dels exemples del que t'estic dient el podem trobar en el post que vaig publicar sobre els badgirs iranians (1). Podríem trobar un altre exemple a Burkina Faso.

Com no crec que aquestes idees es posin mai en pràctica a occident, estic segur que seguirem amb els nostres aparells d'aire condicionat, escalfant les ciutats i queixant-nos de la calor que fa al carrer.


Però també coincideixo amb Eudald Carbonell (1) (2) (3) quan afirma que saber identificar un problema i quines són les seves solucions, no és una garantia perquè l'home l'acabi resolent. En Jaume Perich ho va saber resumir amb una frase que mai he oblidat.
Si moltes de les coses que llegeixo a la premsa i veig a la TV poden fer-me pensar que anem directes cap a una catàstrofe, mai no he subestimat la capacitat de resiliència que pot tenir el sistema capitalista quan es troba davant d'una situació de catàstrofe anunciada.
Tinc l'edat com per recordar l'enrenou que va provocar la descoberta del forat de la capa d'ozó de l'Antàrtida a finals dels 1970 (4), i com es va poder fer el necessari per a reduir progressivament la producció dels clorofluorocarbonis artificials (CFC) que destruïen les molècules d'ozó a les capes altes de l'atmosfera.
Però això no em fa oblidar que el sistema capitalista és capaç de fer abstracció d'una catàstrofe anunciada quan estan en perill els beneficis de les corporacions que li donen suport.
Va haver-hi un moment en què produir vehicles elèctrics semblava ser una urgència. En realitat, ho va ser fins que les empreses xineses van començar a fabricar vehicles millors i més barats que els que produïen americans i europeus. Un cop hom apliqui sancions per qualsevol motiu a la Xina, hom podrà passar a la fabricació en massa de vehicles elèctrics pel mercat europeu i americà. Naturalment, les sancions seran molt més dures si els vehicles americans i europeus no es mostren capaços de competir en un mercat internacional.

També és veritat que, amb els anys, he après que moltes de les coses que no es publiquen a les portades dels grans mitjans de comunicació, m'interessen molt més que els grans titulars alarmistes que els mitjans de comunicació ens seleccionen com a lectura, destinats a distreure'ns d'allò que realment està passant al costat de casa.
Estic pensant, per exemple que durant el 2023, el 80% dels desplaçaments a Barcelona es van fer utilitzar modes de transport sostenibles (5). Podria afegir moltes altres coses. Com ara que, tot i que el desplegament de les energies renovables no avança a la velocitat que hauria de fer-ho, el seu desplegament avança a velocitat de creuer a Espanya.
Sovint m'agrada pensar que és com si hagués comprat  un vell paraigua foradat a la Barfüsserplatz de Basel (6). Un paraigua que em protegeix de moltes de les informacions que altres em seleccionen, encara que altres arriben a passar pels forats i acaben mullant-me. Tanmateix, estic satisfet que mai hagi deixat passar les gotes gruixudes que barregen el concepte de sistema capitalista amb el concepte d'humanitat: un tema que vam veure a un vell post que vaig publicar el mes de juny del 2023 (7).

I si em sembla una carallotada barrejar el concepte de sistema capitalista amb el concepte d'humanitat, també m'ho sembla associar la pèrdua de l'hegemonia militar i econòmica d'Occident amb la idea d'un col·lapse de la humanitat. I encara més, culpabilitzar dels efectes que hagi pogut arribar a provocar la cobdícia del capitalisme sobre els recursos del planeta a una eventual condició d'imbecil·litat de tota l'espècie humana.

Consell d'amic, quan escoltis missatges que transmeten aquestes idees, obre el teu paraigua i procura no mullar-te, perquè la pluja de carallotades deixa taques al cervell que costen molt de netejar.



  1. Veure Onades de calor, arquitectura i urbanisme, publicat en aquest post el 18.01.2024
  2. Eudald Carbonell: Aprendre, desaprendre, però sobretot sobreviure com a espècie, TEDxManresa novembre 2022
  3. J. Corbella: Entrevista a Eudald Carbonell. “El colapso de la especie humana ya ha empezado”, La Vanguardia, 31.07.2017
  4. J. Corbella: Eudald Carbonell, arqueólogo. “La globalización es el mayor error de la historia humana”, La Vanguardia, 18.07.2022
  5. Veure Recovery signs of Ozone Layer i Ozone hole has shrunk by 4 million Km² since 2000, publicats en aquest blog respectivament els 01.10.2014 i 20.09.2016
  6. Jordi Palmer: Els desplaçaments en vehicle privat cauen per sota del 20% a Barcelona, El Nacional, 19.01.2024
  7. Les marchés et marchés aux puces de Bâle, This is Basel
  8. Veure Els videojocs amb contingut polític i BCN GameLab, publicat en aquest blog el 29.06.2023

Sunday, May 5, 2024

psicopolítica i control mental

Byung-Chul Han - La psicopolítica y el control mental del neoliberalismo, YouTube, 12.10.2022

Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
El vídeo amb què he obert el post d'avui ens parla d'un filòsof del qual probablement no has sentit parlar abans o molt poc: Byung-Chul Han (1). Va nàixer a Seül (Corea del Sud) i, després d'estudiar metal·lúrgia a la Universitat de Corea (Seül), va marxar durant la dècada dels 1980 a Alemanya per estudiar filosofia, literatura alemanya i teologia catòlica a Freiburg im Breisgau i a Múnic. El 1994 es va doctorar a Freiburg im Breisgau, el 2000 va obtenir a la universitat de Basilea (Suïssa) l'habilitació que li permetia donar classes a una universitat. El 2010 va donar classes a la Karlsruhe University of Arts and Design i més tard va ser professor de la Universität der Künste Berlin.

Byung-Chul Han escriu en alemany. Si trobes una pàgina personal o un compte seu a cap xarxa social, no deixis de dir-m'ho. El mateix et dic si trobes alguna entrevista. En realitat, si vols saber alguna cosa d'ell, a menys que coneguis l'alemany, hauràs de llegir les traduccions dels seus llibres o aquells articles on altres escriuen sobre ell. Per exemple, hi ha un munt d'articles d'opinió a La Vanguardia o El País on el mencionen, però ni els he llegit tots, ni estic en condicions d'assegurar-te que els seus autors hagin llegit un llibre d'ell.

Pel que fa a la temàtica tractada al vídeo amb què he obert el post d'avui: La psicopolítica i el control mental del neoliberalisme segons Byung-Chul Han, he trobat un paràgraf a una entrada en espanyol a Wikipedia (2) que resumeix força bé el seu pensament:
En un llibre titulat precisament Psicopolítica (Editorial Herder 2014), el filòsof Byung-Chul Han descriu la psicopolítica com aquell sistema de dominació que, en lloc de fer servir el poder opressor, utilitza un poder seductor, intel·ligent, que aconsegueix que els homes se sotmetin per ells mateixos a l'entramat de la dominació.

En aquest sistema, el subjecte sotmès no és conscient de la seva submissió. L'eficàcia del psicopoder rau en el fet que l'individu es creu lliure, quan en realitat és el sistema el que està explotant la seva llibertat. La psicopolítica se serveix d'un Big Data que s'apropia de les dades que els individus li lliuren de manera voluntària. Aquesta eina permet fer pronòstics sobre el comportament de les persones i condicionar-les a un nivell prereflexiu.

L'expressió lliure i la comunicació que es difonen per les xarxes esdevenen control i vigilància totals, conduint a una autèntica crisi de la llibertat. Segons Byung-Chul Han, aquest poder intel·ligent podria detectar fins i tot patrons de comportament de l'inconscient col·lectiu que atorgarien a la psicopolítica un control il·limitat. El nostre futur dependrà que siguem capaços de servir-nos del que és inservible, de la singularitat no quantificable, de la idiotesa i, fins i tot, d'aquells que no participen ni comparteixen.
Herder Editorial - Byug- Chul Han: 5 conceptos clave para entender su pensamiento, YouTube, 09.02.2023

Confesso no tenir ni idea de com es viu el catolicisme a Corea del Sud. Però, com Han és catòlic, l'imagino informat que, molt abans de les xarxes socials i del Big Data, ja existia un sistema de captura de les informacions més sensibles de la gent a través d'una xarxa mundial de confessionaris, i que el processament global de totes aquestes informacions es realitzava a un sistema centralitzat al Vaticà.

Coneixedor d'una xarxa d'espionatge que ha demostrat durant segles tenir una temible eficàcia, entenc que Han pensi que la potència de càlcul dels ordinadors pugui arribar enllà on el Vaticà mai no va arribar, i que és per això que Han es refusa a deixar la més mínima traça a la xarxa.
Tanmateix, si Han utilitzés Google i Amazon de tant en tant, veuria com aquests sistemes seguirien metrallant-lo durant setmanes amb missatges comercials per vendre-li productes que acabava d'adquirir. Si visqués als EUA, realitzaria que viure com immigrant il·legal no li ha impedit mai a ningú tenir un pis de lloguer, un crèdit o un permís de conduir. Si es donés una volta pel metavers de FaceBook (3) moltes de les coses que li han explicat li caurien per terra. I si tingués a bé pagar-me una birra, podria explicar-li tres o quatre coses sobre informàtica que li farien veritablement por, però no en el sentit que li fan ara.
En qualsevol cas, com d'alguna manera ho he viscut a la meva vida professional, estic totalment d'acord amb la reflexió que Byung-Chul Han fa sobre la psicopolítica i el control mental del neoliberalisme. Però també he vist que, quan les estratègies de seducció no tenen el resultat que hom pretenia, el sistema de dominació té la resiliència necessària per utilitzar les velles estratègies.

Així doncs, estar d'acord amb l'anàlisi de Han no em fa oblidar la pertinència d'allò que va dir Aldous Huxley en 1932, ni molt menys les preguntes que Étienne de La Boétie es va fer al s. XVI (4). Està clar que les formes han canviat, però crec que els fonaments no s'han bellugat d'un mil·límetre des de fa molt de temps.


  1. Wikipedia: Byung-Chul Han [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Psicopolítica [en] [fr] [es] [ca]
  3. Veure Parlem del metavers?, publicat en aquest blog el 23.04.2024
  4. Veure Discours de la servitude volontaire, publicat en aquest blog el 25.02.2024

Sunday, April 28, 2024

carl sagan at tvo (1995)



@ProfCarlSagan és un compte en homenatge a Carl Sagan creat a Twitter en setembre de 2021. És en aquest compte que es va publicar a principis de mes el vídeo amb què he obert el post d'avui.

Aquest vídeo és un extracte molt curt d'una emissió de TVO (1) del 30.01.1995, on una coneguda periodista d'aquesta cadena: Mary Hynes, entrevistava a Carl Sagan amb motiu de la publicació del seu llibre: Pale Blue Dot (2).

Aquest extracte correspon a l'inici de l'entrevista de Mary Hynes, i coincideix amb la primera part del llibre de Carl Sagan, on aquest examina les afirmacions fetes al llarg de la història sobre la excepcionalitat de la vida a la Terra i de l'espècie humana.
Si, curiosament, aquest extracte de l'entrevista no va provocar cap comentari a Twitter, no va passar el mateix a Instagram, on els creacionistes de diverses religions van considerar interessant carregar-se el discurs de Carl Sagan sobre la base del que diuen les seves creences. El resultat no va ser un debat amb un bescanvi de compliments, com si diguéssim.
Just per acabar, afegir que si vols veure l'entrevista completa, pots trobar-la a les pàgines de TVO (3), però també a YouTube. Paga la pena veure-la.

Carl Sagan: Science Is The Key To Our Civilization, YouTube, 12.04.2018
Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

  1. TVOntario: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Pale Blue Dot [en] [fr] [es] [ca]
  3. Mary Hynes - Interview: Carl Sagan, Studio 2 - S01 E112, TVO, 30.01.1995

Saturday, April 27, 2024

65 anys !!!



El 27 d'abril de 1959 vaig néixer a la 9a planta d'aquest hospital que algú, en un dels comentaris del post, descrivia així:
Una bona estampa del franquisme: un hospital metropolità aïllat i amb accessos difícils, i un abocador de deixalles urbanes en permanent combustió a 500 metres per sobre de l’hospital.
Cada cop que passo davant d'aquest l'hospital, se m'encongeix el cor. Perquè aquest també va ser l'hospital per on van passar familiars i amics molt propers, als quals ja no tornaré a veure. La vida i la mort, un cercle del qual ens parlava Robin Williams al vídeo amb què tanco el post d'avui.

Un vídeo del qual m'agrada retenir les reflexions de la seva primera part. Perquè, sobre la conclusió, imagino que cadascú tenim la nostra idea sobre la necessitat que la nostra vida sigui espectacular. A títol personal, no li demano res d'altre al que em pugui quedar de vida que seguir gaudint del carinyo de tots aquells a qui tant he estimat i dels que he rebut tanta estima. Francament, no necessito res d'altre.

Robin Williams - Why You Should Make Your Life Spectacular, YouTube, 12.06.2016
Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Thursday, April 25, 2024

discours de la servitude volontaire

Café Kyoto - Étienne de La Boétie: El Discurso de la Servidumbre Voluntaria, YouTube, 30.07.2021
Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Avui m'agradaria compartir amb tu un llibre escrit ja fa molts anys per un jove de 18 anys. El nom de l'autor és Étienne de La Boétie i el llibre porta per títol: Discours de la servitude volontaire (1). Un llibre brutal amb un contingut que segueix estant d'actualitat 450 anys després de la seva publicació. 

Com introducció d'aquest llibre, m'agradaria recomanar-te la crítica que Juan Felipe va fer al vídeo que va publicar el 2021 al seu canal YouTube @CafeKyoto.
Com bona part dels lectors d'aquest blog us trobeu als Estats Units (aprofito per a saludar als robots que també em seguiu), espero que molts de vosaltres comprendreu l'espanyol utilitzat al vídeo. Per aquells que no l'enteneu, especialment aquells que viviu a Alemanya, Suïssa, Rússia o França, per no mencionar aquells que viviu a altres països, potser serà més difícil, car la traducció simultània de YouTube necessita encara un esforç de perfeccionament. Sempre podeu buscar a YouTube un vídeo que presenti el llibre d'Étienne de La Boétie i tenir la sort de no caure sobre una emissió d'una hora o més per presentar un llibre que no arriba a 30 pàgines.
Com potser ja hauràs realitzat que la crítica del vídeo publicada a @CafeKyoto té algunes imprecisions menors, et proposo que li donis un cop d'ull a la pàgina que Wikipedia (1) li dedica al llibre.

Tanmateix, si vas curt de temps, et recomano que no deixis de llegir la pàgina que Wikipedia li dedica al seu autor (2). Si pots, en ambdós casos et recomano les pàgines en francès, que segurament pots traduir amb l'ajuda del teu navegador, car algunes de les pàgines en altres llengües parlen més de les ideologies dels seus autors que del contingut del llibre d'Étienne de La Boétie, molt especialment, les pàgines en català.

A continuació, m'agradaria compartir dos paràgrafs de la versió en francès:
L'originalitat de la tesi de La Boétie és sostenir que, al contrari del que molts creuen, la servitud no s'imposa per la força sinó que és voluntària. Si no fos així, com ens podem imaginar que un petit nombre obligaria a tots els altres ciutadans a obeir tan servilment? De fet, qualsevol poder, fins i tot quan s'imposa per primera vegada per la força de les armes, no pot dominar i explotar de manera duradora a una societat sense la col·laboració, activa o resignada, d'una part important dels seus membres.

El poder subversiu de la tesi desenvolupada en aquest llibre no s'ha pogut negar mai. I encara que seria anacrònic qualificar-lo com un llibre anarquista, aquesta tesi encara ressona avui en la reflexió llibertària sobre el principi d'autoritat.
La primera idea que et passa pel cap quan tens davant aquest llibre és que la tesi que defensa és tan senzilla, tan fàcil de comprendre, que tens una sensació estranya quan veus les taules rodones on participen eminents acadèmics que necessiten més d'una hora de debat per parlar d'un llibre de menys de 30 pàgines que va escriure un adolescent de 18 anys durant el segle XVI.

Perquè, en realitat, el llibre no arriba a les 30 pàgines. Si prenc com a exemple l'edició publicada en format PDF en espanyol per Solidaridad Obrera que pots trobar a continuació, pots veure que té 164 pàgines. Tot i que el llibre d'Étienne de La Boétie no en pren més de 26, la resta de pàgines corresponen a la portada i contraportada, un resum del llibre, una presentació seguida d'una història de l'obra, un llarg epíleg i una pàgina per cada nota de peu de pàgina.

Pots trobar el llibre ben enquadernat i editat a amazon. També a la millor llibreria de la teva ciutat. Però, si ho prefereixes, et passo els enllaços a altres edicions gratuïtes que pots trobar a la xarxa:
Étienne de La Boétie feia part d'una família de burgesos cultivats que es dedicaven a la magistratura, és a dir, a fer respectar les lleis de la monarquia absolutista francesa. Quan va escriure el seu llibre, estava estudiant lleis a la Université d'Orléans, on es llicenciaria en dret civil en setembre del 1553.

Una de les coses que probablement et sorprendrà quan llegeixis el llibre és que l'atac ferotge que l'autor fa de les monarquies, i unes tiranies de les quals no exclou a les repúbliques aristocràtiques o burgeses, exclou a la monarquia francesa amb una fina ironia que semblen haver passat per alt als redactors d'algunes de les pàgines de Wikipedia.

Probablement, va ser gràcies als paràgrafs on l'autor va excloure de la seva anàlisi a la monarquia absolutista francesa que va poder seguir amb vida i, mesos després d'haver obtingut la seva llicenciatura, va ser admès com a conseller al Parlament de Bordeus, dos anys abans de l'edat legal per fer-ho. A partir de 1560, va intervenir en diverses negociacions per aconseguir la pau en les guerres de religió entre catòlics i protestants. Mentrestant, Étienne de La Boétie es va casar amb la filla del president del Parlament de Bordeus, que també era germana d'un bisbe.

Si les seves funcions i el seu matrimoni ens fan pensar que Étienne de La Boétie va ser un fidel servidor de les lleis de la monarquia absolutista francesa, alguns intel·lectuals de l'anarquisme com Gustav Landauer, Bart de Ligt o Simone Weil, mencionaven la influència del seu llibre en el seu pensament. Però el seu llibre no va arribar a tenir entre la majoria dels anarquistes la difusió que van tenir les obres d'altres membres de l'aristocràcia i la burgesia de Rússia que, contràriament a Étienne de La Boétie, es van separar clarament del sistema social del qual havien fet part: com Piotr Kropotkin o Mikhaïl Bakounin, per exemple.

Si la ràpida carrera professional, política i, fins i tot personal que Étienne de La Boétie va engegar cinc anys després d'escriure el seu llibre semblava donar una clara resposta a les preguntes que es feia aquell jove de 18 anys, m'agradaria tornar al seu llibre per dir que, mentre el llegia, em va impressionar tot el saber sobre els clàssics que aquell jove havia acumulat durant la seva adolescència.

Gràcies al seu padrí: Estienne de La Boétie, un sacerdot que es va encarregar de la seva educació a la mort del seu pare, Étienne de La Boétie va desenvolupar una autèntica passió per la filologia antiga que li va permetre devorar un enorme nombre de clàssics en llatí i grec, que qualsevol mortal necessitaria moltes vides per a llegir en edicions traduïdes.

I, encara més impressionant, a mesura que anava devorant tot aquell immens saber clàssic, va arribar a desenvolupar una visió crítica amb la qual molt pocs l'havien interpretat abans. Una visió crítica que va cristal·litzar en un petit llibre, amb un condensat de saber impressionant. Un llibre que et recomano llegir quan tinguis un moment per fer-ho. Un llibre que, probablement, llegiràs més d'una vegada i que difícilment acabarà a una caixa de cartró a la teva cava.


  1. Wikipedia: Discours de la servitude volontaire [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Étienne de La Boétie [en] [fr] [es] [ca]

Wednesday, April 10, 2024

hubert reeves - sobre la llibertat

Ideas in Science - Hubert Reeves: Notre vision de la liberté, YouTube, 15.10.2023
Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Avui m'agradaria compartir amb tu un vídeo d'un personatge a qui mai he deixat d'admirar: Hubert Reeves (1), un astrofísic francocanadenc, divulgador científic i ecologista nascut al Montreal (Quebec) i que, com Carl Sagan (2), també va passar per la Cornell University i va treballar com a conseller a la NASA.

El vídeo amb què he obert el post d'avui va ser filmat el 29.11.2019 a la Cité des sciences et de l'industrie, a Paris, durant un congrés TimeWorld, dedicat al tema del temps en física. Reeves tenia llavors 87 anys: ens va deixar el passat mes d'octubre, amb 91 anys.

Al llarg de la seva conferència, Reeves desenvolupa una idea brillant que ens explica l'evolució temporal de la visió de la llibertat, engalzant les idees dels grans filòsofs del passat amb les de l'estat d'avançament dels coneixements de la física en el moment en què aquells publicaven les seves reflexions.

Probablement, molts historiadors de la filosofia no estaran d'acord amb algunes de les idees de Reeves. Honestament, jo tampoc ho estic amb algunes d'elles. Tanmateix, malgrat les reserves que pugui tenir sobre algunes de les afirmacions que Reeves va exposar a la seva conferència, no puc negar que estan brillantment argumentades.


  1. Wikipedia: Hubert Reeves [en] [fr] [es] [ca]
  2. Veure en aquest blog Altres posts de la sèrie dedicada a Carl Sagan

Wednesday, February 21, 2024

stephen hawking - last message

Stephen Hawking's Last Inspiring Message To Humanity Before He Passed, YouTube, 15.03.2018

Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Tuesday, January 30, 2024

santiago bilinkis - sobre la tecnologia

TEDx Talks: Inteligencia artificial: el riesgo del sedentarismo cognitivo | Santiago Bilinkis | TEDxRiodelaPlata, YouTube, 21.12.2023


En novembre del 2023, navegant per Twitter, vaig veure un fil que em va cridar l'atenció. L'havia publicat en Josep M. Mainat i donava consells sobre programari d'intel·ligència artificial.

Més enllà de la curiositat per descobrir una afició que no coneixia d'en Mainat, el fil no em va interessar gaire fins que vaig arribar a la rèplica que li va deixar un senyor de Salou que respon al nom de @ernest7321. Va ser gràcies a ell vaig descobrir a Santiago Bilinkis, de qui no havia sentit parlar mai abans.

Podria afegir un munt de coses sobre les quals el vídeo de Santiago Bilinkis m'ha fet reflexionar. Però crec que és millor deixar el post així i que cadascú que el vegi en tregui les seves pròpies conclusions.

Abans de tancar el post, deixa'm afegir però que em sembla que el vídeo de Bilinkis pot ser un excel·lent complement al vídeo de Carl Sagan que vam veure fa uns dies (1).

Tenim un problema amb l'ús que estem fent de la tecnologia i, més d'hora que tard, l'haurem de resoldre.


  1. Veure Carl Sagan - His last interview (1996), publicat en aquest blog el 26.01.2024