Tuesday, October 31, 2023

think global, act local

Al Jazeera English - The man who plants baobabs: A Burkina Faso hero, YouTube, 28.12.2021


No tinc res en contra dels divulgadors que constantment ens adverteixen de les catàstrofes ambientals que tenim per davant si no fem res per combatre les causes del canvi climàtic. La seva tasca és molt important per a conscienciar-nos del perill i contrarestar els missatges suïcides dels negacionistes.

Però la sola divulgació no és suficient per a trobar solucions. I personalment, crec que algunes de les solucions proposades pels partidaris del decreixement no van més enllà d'amortir alguns dels efectes del canvi climàtic, sense trobar solucions reals per a combatre'l. 

Hi ha una frase que estava de moda entre els ecologistes dels anys 1970. Em va quedar gravada al cervell i mai m'ha abandonat: Think global, act local (1).

Segurament, aquesta frase explica la gran admiració que sento per a tots aquells que es resisteixen a ser subjectes passius davant la catàstrofe climàtica anunciada pels divulgadors. Per aquells que dirigeixen el seu esforç a trobar solucions des d'una esfera local, sostenible i amb recursos financers mínims. Solucions orientades a les necessitats locals, però sense perdre de vista el seu futur comercial. Unes solucions regeneradores dels ecosistemes que molts divulgadors ens anuncien perduts per sempre més. Unes solucions creadores d'un consens que disminueix el potencial de conflictes socials.

Fa un mes publicava un post dedicat a un home per qui tinc el més gran dels respectes: Ernst Götsch (2), un home a la recerca de solucions buscant la regeneració dels ecosistemes a partir d'una agricultura sintròpica destinada a combatre els efectes del canvi climàtic.

Avui m'agradaria parlar-te de dos africans pels quals també tinc el més gran dels respectes: Hadji Salifou Ouédraogo i Adama Diémé.

Durant gairebé 50 anys, Hadji Salifou Ouédraogo ha plantat milers de baobabs a partir d'una acurada selecció de les seves llavors. Aquest ciutadà de Burkina Faso és el protagonista del vídeo amb què he obert el post d'avui, també d'un film realitzat per un compatriota: Michel K Zongo: The Man Who Plants Baobabs (3). Recorda d'activar els subtítols del vídeo, en aquest cas seleccionant preferentment la llengua anglesa o, si ho prefereixes, la teva llengua de preferència.

Un dels comentaris que algú va deixar al vídeo publicat per Al Jazeera a YouTube recordava una de les més belles frases d'una inoblidable seqüència d'un episodi de la sèrie de Ricky Gervais: After Life.
Una societat madura quan els vells planten arbres a l'ombra dels quals saben que no s'asseuran mai.
Society Grows Great When Old Men Plant Trees The Shade of Which They Know They Will Never Sit In!, YouTube, 24.03.2022

Abans d'anar més lluny, deixa'm recordar alguna cosa sobre el baobab (4), un arbre que pot arribar als 30 m d'alçada i que, al seu tronc, que pot arribar a tenir entre 4 i 5 m de diàmetre, acumula una gran quantitat d'aigua, el que li confereix una gran resistència a la sequera (5).

El fruit té un gust lleugerament àcid que és apreciat tant pels animals com per les persones. El seu suc és molt recomanable per les seves vitamines i calci. Les fulles, un cop seques i triturades en pols són riques en proteïnes i minerals, i un ingredient comú a la cuina senegalesa, com ara el thiéré (cuscús senegalès). En medicina tradicional, les fulles de l'arbre també s'utilitzen per a curar la malària. Les fibres de l'escorça del baobab també s'utilitzen per fer articles quotidians com la fabricació de cistelles (6) (7).

És un arbre típic d'Àfrica i l'emblema del Senegal. El fet que pugui viure més enllà dels 1000 anys l'ha convertit en un mite en l'imaginari de les tradicions i de les cultures locals: A la comunitat Serer (7), els grans griots (músics o poetes) eren sepultats dins de les cavitats dels troncs, el que fa possible trobar les tombes de diverses generacions dins dels troncs dels més vells baobabs.

Planet Earth - Baobab: Symbol of Africa and the thickest tree on Earth, YouTube, 05.04.2021

Adama Diémé és un senegalès originari de la regió de Casamance (8). Quan era molt jove va marxar del seu poble per emigrar a Europa. Quan va tornar el 2020, amb 48 anys, es va quedar bocabadat quan va veure que, als poblets on abans hi havia centenars de baobabs, només quedaven un grapat, quan no en quedava cap ni un (10).
En alguns pobles, no quedava un sol arbre. Els van tallar per a la construcció de cases o per fer carbó, però ningú no va pensar a plantar-ne.
Adama Diémé va decidir buscar una solució per aquell desastre i va invertir 5000 dòlars de la seva butxaca per posar en marxa un projecte conegut amb el nom d'Ununukolaal (11) que en Jola, l'idioma local, significa "Els nostres arbres".

Una de les singularitats d'aquest projecte és que la selecció de les varietats que estan plantant (en els últims tres anys s'han cuidat i arrelat més de 142.000 plàntules) es fan en funció de la capacitat dels sols que les acullen, les necessitats de les comunitats i també el potencial de la seva comercialització.

Entre aquestes varietats podem trobar des de palmeres, tamarindes (12), ceibes (13), llimoners ... També baobabs que, a més de ser utilitzats en la producció alimentària, la producció de fusta i material de construcció o com a combustible, s'està plantant al llarg de les costes (els baobabs poden viure en aigua salada o dolça) per evitar que la pujada del nivell del mar acabi destruint les cases i els camps de conreu (10).


Tot i que l'objectiu del projecte Ununukolaal està molt lluny d'aconseguir el seu repte inicial de plantar 5 milions d'arbres, segueix avançant i contribueix a la creació de llocs de treball per a desenes de treballadores, a les quals ha permès convertir-se simultàniament en agricultores per dret propi i ocupar-se de la venda dels aliments que produeixen les seves terres. Això ha permès donar una seguretat alimentària i financera a les famílies, permetent que les dones es tornin més autosuficients (10):
Des de l'inici del seu projecte, Adama Diémé, ha tingut com a objectiu implicar a les comunitats de tota la regió. Molt especialment a les dones, com ja vam veure en alguns dels projectes realitzats a Colòmbia (14).

Segons diu Diémé: "Si arribes a un poble on no hi ha dones, és un desastre. Però si vas a un poble on només hi ha dones, és un paradís. Són molt treballadores. Treballen tot el dia, cada dia. Si vols que un projecte tiri endavant, has de confiar en les dones".

Segons Safi Yetou, una de les dones involucrades en el projecte: "Al principi, no sabíem com plantar les llavors i què fer perquè els cultius creixessin". Un cop van adquirir aquestes habilitats, un nou món es va obrir davant d'elles: "Ara tenim tota mena de fruites per vendre al mercat i no depenem de ningú. Totes tenim un compte al banc i ningú ens pot dir el que podem i no podem fer. És genial".


Com es fan les coses que han de durar, a poc a poc, Diémé segueix recaptant diners pel seu projecte. Actualment, també treballa com a director de projectes per a una ONG espanyola i com a formador agrícola voluntari.


  1. Wikipedia: Think globally, act locally [en] [fr] [es] [ca]
  2. Veure Ernst Götsch and the Syntropic Farming, publicat en aquest blog el 28.09.2023
  3. The Man Who Plants Baobabs: A Burkina Faso hero, Al Jazeera, 28.12.2021
  4. Wikipedia: Baobab [en] [fr] [es] [ca]
  5. Baobab - Adansonia digitata, EcoFund, 07.05.2017
  6. Aida Cuní Sanchez: Baobab trees have more than 300 uses but they’re dying in Africa, The Conversation, 14.06.2018
  7. Vivian Obiamaka Offiah, Kolawole O. Falade: Potentials of baobab in food systems, Applied Food Research, Volume 3, Issue 1, 2023, https://doi.org/10.1016/j.afres.2023.100299
  8. Wikipedia: Serer [en] [fr] [es] [ca]
  9. Wikipedia: Casamance [en] [fr] [es] [ca]
  10. Jo Hollis: El hombre que quiere plantar 5 millones de árboles, BBC News, 02.01.2023
  11. Ununukolaal: Instagram
  12. Wikipedia: Tamarind [en] [fr] [es] [ca]
  13. Wikipedia: Ceiba [en] [fr] [es] [ca]
  14. Veure El problema de l'aigua a Colòmbia, publicat en aquest blog el 19.10.2023

Thursday, October 26, 2023

the story of us with morgan freeman

National Geographic - Us and Them (Full Episode) | The Story of Us with Morgan Freeman, YouTube, 16.07.2023


A principis del mes de setembre, vaig trobar per atzar aquest vídeo, publicat a mitjans de juliol d'enguany. A la seva descripció a YouTube el presenten així:
Podem superar la diferència entre "nosaltres" i "ells"? En un moment en què el món sencer sembla polaritzar-se en camps irreconciliables, Morgan Freeman emprèn un viatge a la recerca de les forces que ens separen, des de la intolerància fins a la por als forasters, però també a les possibilitats d'unir-nos.
El vídeo ha estat publicat en versió original. Si tens problemes per a seguir l'anglès, no oblidis d'activar els subtítols del vídeo seleccionant la teva llengua de preferència.

Tuesday, October 24, 2023

how earth really moves through the galaxy



A principis del mes d'octubre d'enguany vaig veure publicat un tweet amb un vídeo que representava el viatge del sistema solar a través de la Via Làctia. Un dels comentaris a aquest tweet no dubtava a qualificar-lo de fake. Un altre comentari deia: Però viatge cap a on? Que tan gran és l'univers? Què ens estàs intentant dir? O és aquesta una manera de fer que ens tornem bojos pensant en com som de petits?

Imagino que hom hauria de felicitar-se pel fet que cap comentari hagi posat en qüestió a Nicolau Copèrnic (1) i el sistema astronòmic heliocèntric, segons el qual era la Terra qui orbitava al voltant del Sol, i no el contrari, com s'havia mantingut fins a la publicació en 1543 del seu llibre De Revolutionibus Orbium Coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes).

Malauradament, gairebé 500 anys més tard, sembla com si la ciència no hagi arribat a entrar a totes les escoles (probablement, tampoc a totes les escoles de magisteri) i molts dels habitants del planeta ignorin que el sistema solar també orbita al voltant de la Via Làctia (2).
Tot el nostre sistema solar òrbita al voltant del centre de la Via Làctia (nda: al vídeo avall veurem que el centre de la nostra galàxia no és fix). El sistema solar es mou a una velocitat mitjana de 828.000 km/h. Malgrat aquesta elevada velocitat, triga uns 230 milions d'anys en fer una òrbita completa al voltant de la Via Làctia!

El Sol es troba a uns 28.000 anys llum del centre teòric de la Via Làctia, una galàxia espiral amb un diàmetre aproximat de 100.000 anys llum. Els coneixements actuals apunten al fet la nostra galàxia consta d'una protuberància central, 4 braços principals i diversos segments de braços més curts. El Sol (i, per descomptat, la resta del nostre sistema solar) es troba prop del braç d'Orió, entre dos braços principals (Perseu i Sagitari).
Més enllà d'aquestes dades destinades a l'educació de la mainada a les pàgines del Goddard Space Flight Center (NASA), el viatge del nostre planeta, al si del nostre sistema solar i a través de la nostra galàxia, té una complexitat que supera la del vídeo del tweet amb què he obert el post d'avui. Fins i tot, moltes de les idees que hem anat adquirint al llarg de la nostra vida sobre l'òrbita del nostre planeta al voltant del Sol han de ser revisades per alguns matisos que probablement et resultaran sorprenents.

Avui m'agradaria compartir amb tu un vídeo publicat per PBS Space Time (3), on el Dr. Matt O'Dowd ens presenta d'una manera didàctica un munt de factors apassionants que ens expliquen les particularitats del nostre viatge a través de la galàxia i del Cosmos. Com l'àudio del vídeo és en anglès, no oblidis d'activar els subtítols del vídeo, seleccionant la teva llengua de preferència si tens problemes de comprensió.

PBS Space Time - How Earth REALLY Moves Through the Galaxy, YouTube, 08.02.2023


  1. Wikipedia: Kopernik [en] [fr] [es] [ca]
  2. Does the Sun move around the Milky Way? StarChild Question of the Month for February 2000, Goddard Space Flight Center, National Aeronautics and Space Administration (NASA)
  3. PBS Space Time: Home page || YouTube

Thursday, October 19, 2023

el problema de l'aigua a colòmbia

¿Es posible Sembrar Agua? - TvAgro por Juan Gonzalo Angel, YouTube, 03.05.2018


El passat 28.09.2023 vaig publicar un post dedicat a Ernst Götsch (1). Pels missatges que vaig rebre, vaig deduir que una de les coses que van enganxar més ràpidament aquells que el van llegir va ser el títol del vídeo en llengua espanyola de la BBC: Los agricultores que plantan agua. Aquest vídeo els va animar a descobrir els altres que l'acompanyaven, i van poder veure què va fer Ernst Götsch per a transformar una zona desertificada per la tala industrial de fusta en una selva on va tornar a fer viure els rierols que la mantenien actualment la mantenen de nou a l'abric de les sequeres i de l'erosió.

Météo à la carte - La ferme du Bec Hellouin, un modèle au niveau mondial, YouTube, 15.05.2017

Ernst Götsch va posar en pràctica tot un seguit de coneixements que, tot i existir molt abans, es van difondre essencialment durant els anys 1970, i els va aplicar a un territori desertitzat, demostrant la seva capacitat regenerativa. Per posar només dos exemples d'aquells coneixements, estic pensant en: la permacultura (2) de la que pots veure un bon exemple al vídeo sobre La ferme du Bec Hellouin (3) que pots trobar amunt (no oblidis d'activar els subtítols del vídeo seleccionant la teva llengua de preferència); o l'agroforesteria (4), on pots trobar un exemple interessant a un document de la Compañía Nacional de Chocolates de Colombia sobre la seva aplicació en el cultiu del cacau (5).

Mentre buscava vídeos sobre Ernst Götsch i l'agricultura sintròpica a YouTube, vaig descobrir per atzar el vídeo amb què he obert el post d'avui. Espero que el seu contingut et sorprengui ni que sigui la meitat del que m'ha sorprès a mi. Però deixa'm recomanar-te que no et perdis en els detalls i retinguis allò que és essencial en el missatge que transmet.

Més enllà de la simplificació necessària en un vídeo de curta durada, mira de retenir que la importància de l'elecció del lloc de la sembra de l'aigua i la paciència per veure el seu fruit són dos dels elements essencials del procés (6) seguit per Antonio Hernández.
Per a Antonio, la sembra de l'aigua és una tasca que, abans de començar, necessita una programació de la sembra com si es tractés de qualsevol altre cultiu. Buscar el lloc més propici i tenir en compte que, igual que en altres sembrats, el resultat no serà immediat: en aquest cas, abans de veure els resultats pot trigar des de setanta-cinc dies a dos o, fins i tot, quatre anys.
Observa també atentament que la sembra de l'aigua descrita per Antonio Hernández va acompanyada de la plantació d'una important superfície d'arbres al voltant de l'aflorament d'aigua, amb l'objectiu de crear un bosc protector. Aquest bosc és la base de l'agricultura sintròpica d'Ernst Götsch, però també de l'agroforesteria i de la permacultura basada més en els volums i la densitat que en la superfície, a la recerca del més alt rendiment (7).

Per comprendre al vídeo l'explicació científica de la sembra d'aigua desenvolupada per Antonio Hernández probablement necessitaràs una bona dosi d'atenció. Sense intenció de voler molestar a ningú, m'ha semblat que els membres del laboratori de docència d'Agronomia de la Universitat Nacional de Colòmbia a Medellín, no estan habituats a expressar-se davant d'una càmera i no han tingut en compte adaptar el llenguatge de les seves explicacions al públic a qui s'adreça l'emissió.

DW Español - Suiza gana más dinero con el café que Colombia. ¿Cómo es posible?, YouTube, 25.09.2021

Gràcies al control de la seva comercialització, Suïssa és el segon exportador de cafè del món, fins i tot per davant de Colòmbia! Però si a Suïssa no es produeix la planta del cafè, és a Colòmbia que la seva producció encara té un gran pes en l'agricultura del país: més d'un milió d'hectàrees cultivades, una superfície molt més gran que la dedicada a tota l'agricultura catalana (9).

Tanmateix, dos esdeveniments climàtics relativament recents van estar a punt d'acabar amb el cafè a Colòmbia. Durant La Niña del 2010, la pitjor de la història del país, les grans quantitats d'aigua que van caure van acabar per 'podrir' les mates més velles, provocant que una caiguda d'un 30% de la producció de cafè. I mentre els cafeters encara s'estaven recuperant d'aquesta catàstrofe, va arribar El Niño del 2015, un dels pitjors que recorda el país, amb una sequera generalitzada que va provocar la pèrdua d'aproximadament el 50% de la collita.
Val la pena recordar que el cafè arabica, necessita vessants amb temperatures estables i la mesura justa d'aigua: ni molta, ni molt poca. Però si contra l'arribada dels grans aiguats del 2010 els productors de cafè no podien fer gran cosa, garantir el rec de les explotacions en període de sequera podia tenir una solució si es prenien les mesures adequades.
Una de les mesures per fer front a la sequera podria ser la de la sembra de l'aigua i la plantació d'un bosc protector als antics i als nous afloraments d'aigua a la capçalera dels vessants, tot fent el necessari perquè l'aigua es canalitzi als rierols que baixen vessant avall per irrigar les explotacions de cafè a menor altitud i, ja més avall, les explotacions d'agricultors i ramaders. Però ja hem vist que els cabals obtinguts amb aquesta tècnica no semblen importants i, en realitat, el problema de l'aigua no era realment la seva inexistència sinó, sobretot, que no estava en condicions de ser utilitzada.

En realitat, el principal problema que s'havia de resoldre era que els rierols estaven molt contaminats per les aigües residuals de les residències dels cafeters i pels residus dels processos destinats a separar el gra de la polpa.

TvAgro - Manos al Agua, una Iniciativa para el Desarrollo Rural Sostenible, YouTube, 03.12.2018

La Federación Nacional de Cafeteros de Colombia (10), considerada com una de les ONG rurals més grans del món, es fa ficar a treballar per a garantir la supervivència de les gairebé 600.000 famílies que depenen del cafè (11). No només va començar per substituir les mates que el 2010 es van mostrar vulnerables a les plagues (aleshores, el 70 % dels cultius), sinó que va tirar endavant el projecte Manos al Agua (12), destinat a recollir les millors iniciatives per a la conservació de l'aigua. I a posar-les en pràctica reunint els aliats que necessitaven per fer-les realitat: l'Agència Presidencial para la Cooperación Internacional, el Govern d'Holanda i tres empreses privades suïsses que, en realitat, en són una: Nescafé, Nespresso i Nestlé.

El primer que van fer va ser definir 25 micro-conques en cinc departaments on el projecte podria tenir més impacte. Es van cartografiar amb precisió els naixements d'aigua. Van procedir a la construcció de fosses sèptiques i sistemes de tractament de les aigües residuals, van introduir processos industrials que reduïen enormes quantitats d'aigua, van reforestar les riberes fluvials i les van netejar de tota mena de deixalles. Tot aquest treball es va fer creant unes estructures democràtiques de decisió i d'organització del treball que han transcendit a la durada del projecte i ara s'utilitzen també per a la solució dels conflictes locals. La participació de les dones al projecte sobre el terreny va ser molt important i, si m'he de refiar del vídeo que presenta les realitzacions del projecte, aquestes semblen remarcables (13).

Manos al Agua Gestión Inteligente del Agua - Manos al Agua Final - Version larga, YouTube, 17.08.2018

Muntanya avall, la necessitat d'aigua per a la ramaderia també era un motiu de preocupació que va justificar el llançament d'altres projectes, que també semblen haver tingut resultats positius.

Alliance of Bioversity International and CIAT - Cosecha y manejo de agua por pequeños agricultores ganaderos en Caquetá, Colombia, YouTube, 20.02.2023

Tot el que hem vist fins ara són uns programes molt interessants que apliquen unes pràctiques de sostenibilitat dels recursos hídrics, justificades per la urgència del canvi climàtic o per fenòmens com El Niño o La Niña que, si eren coneguts, no ho eren en les magnituds ni en la freqüència en què s'estan manifestant recentment, tot i que aquesta afirmació necessitaria encara estudis més aprofundits.

Segurament les causes són múltiples, però crec que no seria una bona idea tancar el post d'avui sense mencionar l'important procés de desforestació que s'ha viscut durant els darrers decennis a Colòmbia, i que ha provocat que molts dels naixements d'aigua i zones d'aiguamolls estiguin en perill de desaparició o ja faci temps que ho han fet.

Es per això que, amb els recursos econòmics limitats de Colòmbia, s'han posat en marxa programes per a protegir els naixements d'aigua: un dels projectes més importants és el Programa de Reforestación de Cuencas Hidrograficas, que té com a objectiu restaurar i protegir les conques hidrogràfiques del país (13). Més enllà de l'èxit que puguin tenir en el futur les mesures de reforestació, es comencen a albirar els primers resultats de la lluita contra la desforestació: com pots veure al vídeo, aquesta va passar de 174.000 Hes l'any 2021 a 123.000 Hes l'any 2022.

Noticias Caracol - La deforestación en Colombia cayó más de 20% en primer año del gobierno Petro, YouTube, 05.08.2023


  1. Veure Ernst Götsch and the Syntropic Farming, publicat en aquest blog el 28.09.2023
  2. Wikipedia: Permaculture [en] [fr] [es] [ca]
  3. La ferme du Bec Hellouin: Home page || Wikipedia || FaceBook ||
  4. Wikipedia: Agroforestry [en] [fr] [es] [ca]
  5. Sistemas Agroforestales sostenibles, Modelo productivo para el cultivo del cacao, Compañía Nacional de Chocolates, 22.05.2021
  6. Cuando el agua se siembra, estamos agradeciendo al planeta, Aldea de Piedras (AdP), 04.06.2020
  7. La Graine Indocile: Une entrevue avec Eric Escoffier, YouTube, 25.08.2014 || France 3 Provence-Alpes-Côte d'Azur: Parcours de vie d' Eric Escoffier formateur en permaculture, YouTube, 23.05.2012
  8. Árboles para reforestar nacimientos de agua, Colombia Verde
  9. El 25,8 % de la superficie de Cataluña está dedicada a los cultivos, La Vanguardia, 24.06.2021
  10. Federación Nacional de Cafeteros de Colombia: Home page
  11. ¿Cómo sembrar café y al mismo tiempo evitar que el agua se acabe?, Blog El Río, 06.06.2017
  12. Manos al agua: YouTube || Federación Nacional de Cafeteros de Colombia - Manos al Agua | GIA - Video Institucional 2016, YouTube, 12.04.2016 || TvAgro: Manos al Agua, una Iniciativa para el Desarrollo Rural Sostenible, YouTube, 03.12.2018 || Agencia Presidencial de Cooperación Internacional de Colombia || Wageningen University
  13. Wikipedia: Deforestación en Colombia || Antonio José Paz Cardona: Colombia: se reduce la deforestación en un 29 % en el 2022, pero la cifra sigue siendo “muy inestable”, Mongabay, 14.07.2023

Tuesday, October 17, 2023

danail obreschkow - cosmic eye

Universe Size Comparison | Cosmic Eye (Original HD), YouTube, 01.05.2018


Aquest vídeo és la versió original del curtmetratge Cosmic Eye, dissenyat per l'astrofísic Danail Obreschkow. Un projecte que ens presenta un viatge d'anada vers l'univers més llunyà, i un viatge de retorn fins a l'infinitament més petit del cos humà.

Aquest vídeo està inspirat en clàssics gairebé oblidats, com ara: Cosmic View de Kees Boeke (1957) (1), el curtmetratge Cosmic Zoom d'Eva Szasz (1968) (2) o la llegendària pel·lícula Powers of Ten de Charles i Ray Eames (1977) (3).

Des del punt de vista tècnic, Cosmic Eye, transporta aquelles visualitzacions històriques a l'estat de l'art mitjançant fotografies reals obtingudes amb sondes, telescopis i microscopis moderns, sotmeses a un potent procés de tractaments d'imatges, gràcies a algoritmes informàtics que van utilitzar tècniques de representació gràfica basades en vectors per crear un zoom perfecte.

Des d'un punt de vista filosòfic, Cosmic Eye ens recorda la nostra insignificança a l'escala de l'univers, al mateix temps que subratlla el gran cosmos que s'amaga dins de cada ésser viu del nostre planeta.

Molt recomanat veure en full screen al teu mòbil o, encara millor, a una pantalla d'alta resolució!


  1. Kees Boeke: Cosmic View (1957), YouTube, 12.10.2008
  2. Eva Szasz: Cosmic Zoom (1968), YouTube, 20.01.2010
  3. Charles and Ray Eames: Powers of Ten™ (1977), YouTube, 21.08.2012

Tuesday, October 10, 2023

the wayback machine



A finals del mes de setembre d'enguany, @andreatome publicava un post on es queixava dels problemes que trobava amb el motor de recerca de Google per a buscar continguts esborrats d'Internet o altres als que només s'hi podia accedir mitjançant un enllaç directe.

En principi, si el contingut ha estat esborrat d'Internet, sembla lògic que el motor de recerca de Google no el pugui trobar. Això seria així si no existís una organització sense ànim de lucre: Internet Archive (1), que ha creat una monumental biblioteca digital que té com a missió garantir l'accés universal a tot el coneixement. Per assegurar aquesta missió, prenent dades d'uns posts que vaig publicar en 2015 (2), Internet Archive proporciona accés públic i gratuït a miliards de pàgines web enregistrades, milions d'enregistraments àudio i vídeo (més de 700 films de cinema mut!!) o milions de llibres de domini públic que pots descarregar i uns arxius de software impressionants.

Però és millor que sigui l'equip d'Internet Archive qui presenti com es poden recuperar les informacions que han recollit pacientment des de 1996. Reserva un xic de temps per veure el vídeo amb molta atenció, perquè paga la pena. I si tens problemes per comprendre la llengua anglesa, recorda activar els subtítols del vídeo seleccionant la teva llengua de preferència.

Internet Archive - How to use the Wayback Machine, YouTube, 14.01.2021

Impressionant, oi? Tot i que la presentació per Alexis Rossi d'Internet Archive i de The Way Back Machine és molt pedagògica, la pots completar amb un article publicat enguany per Nicole Levine a wikiHow (3).

Però ja sabem que res no és perfecte. Ben Lutkevich ens recordava a un altre article publicat enguany que The Wayback Machine no té la capacitat de rastrejar totes les pàgines Web (4):
Alguns llocs web bloquegen els rastrejadors de The Wayback Machine per diversos motius: per exemple, hi ha propietaris de llocs Web que busquen l'anonimat, o pàgines que requereixen una contrasenya per accedir-hi. De vegades, un fitxer robot.txt evita que el lloc es rastregi, indicant al rastrejador què pot i què no pot rastrejar. Les pàgines sense enllaços entrants d'altres llocs Web també són més difícils d'arxivar. A més, contràriament al codi HTML, fàcil d'arxivar per The Wayback Machine, en alguns casos, el codi JavaScript de les pàgines pot ser difícil d'arxivar.

La freqüència de les instantànies també pot variar, de manera que no es capturen tots els canvis d'un lloc web. De vegades, una pàgina pot trigar mesos a aparèixer a The Wayback Machine després d'haver estat rastrejada la darrera vegada.
Amb l'objectiu de superar aquestes limitacions, Ben Steele ens proposava a un article publicat el mes gener d'enguany de provar altres eines alternatives. No he tingut temps per assajar-les però, d'entrada, deixa'm dir-te que soc molt escèptic pel que fa als seus resultats (5).

Ja per acabar, tornant al fil de la discussió oberta per @andreatome, sembla que hi ha molta gent empipada per la degradació de la qualitat dels resultats obtinguts amb el motor de recerca de Google. També per la publicitat que retroben a cada cop que obren el navegador, una publicitat que els acompanyarà mentre no facin una nova pregunta diferent.

En la mesura en què et pugui servir d'alguna cosa, et proposo donar un cop d'ull a una pàgina del meu carnet de notes: it-desk-search-engines, on podràs trobar alguns dels motors de recerca que utilitzo més sovint, en funció d'allò que vull buscar. Potser trobaràs algun que no coneixes i que pugui ser-te útil.


  1. Internet Archive: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  2. Four impressive sites to visit, How to know the history of a webpage? publicats en aquest blog respectivament el 16.01.2015 i el 09.10.2015
  3. Nicole Levine: How to Use the Internet Archive's Wayback Machine, wikiHow, 30.05.2023
  4. Ben Lutkevich: Wayback Machine, WhatIs.com, August 2023
  5. Ben Steele: Wayback Machine: 5 Alternatives To Try, Search Engine Journal, 26.01.2023

Thursday, October 5, 2023

freedom writers

Hoy Te Cuento - Escritores de la Libertad: Resumen, YouTube, 30.10.2022


Avui m'agradaria acabar aquesta curta sèrie de posts dedicats a l'aprenentatge que vaig començar amb el post que vaig dedicar a Patricio Redondo (1). I ho faré amb un film americà de l'any 2007: Freedom Writers (2) que té alguns punts en comú amb el que hem vist en alguns dels posts precedents.

Abans de començar, m'agradaria proposar-te que trobis un moment per veure el vídeo amb què he obert el post d'avui: una sinopsi del film que pots trobar al compte Hoy Te Cuento d'un Youtuber mexicà que es presenta amb el nom de Bower.
Just per informació, no he obert el post amb un tràiler del film perquè no he trobat cap que li fes justícia. I afegiré que avui no inclouré al post l'anàlisi de Cuadernos en Acción perquè no he sintonitzat gaire amb el seu contingut (3).
L'argument de Freedom Writers (2007) està basat en un llibre publicat el 1999: The Freedom Writers Diary (4), escrit pels estudiants de les classes de literatura anglesa del Woodrow Wilson Classical High School a Long Beach (Califòrnia, USA), sota la coordinació de la seva professora: Erin Gruwell (5). Un llibre que recull les històries personals d'aquests estudiants, de la seva infància i adolescència entre bandes, assassinats, presó, reformatoris i segregació racial.

Com ja hauràs vist a la sinopsi del film, gràcies al treball de la professora Erin Gruwell i a l'empenta que va donar als seus estudiants per redactar la història de les seves vides, aquests van poder alliberar-se progressivament i, finalment, acceptar-se mútuament fora de les seves respectives bandes, arribant a crear complicitats, empatia i amistat amb persones d'altres cultures.

El film comença parlant-nos d'una professora del primer món que comença a donar classes de literatura anglesa a un centre que acull estudiants d'una de les zones més violentes i marginals de Califòrnia. Joves d'un quart món on els nivells de violència i d'odi social estan molt lluny d'aquells que ja havíem pogut veure a les sinopsis de Ça commence aujourd'hui (6) o Les héritiers (7). Un quart món on, els seus pares, estan un pas més enllà del procés de depressió d'aquells que havíem vist a Ça commence aujourd'hui i estan a la presó, vivint al carrer o, tot simplement en la misèria, han acabat per abandonar el seu rol de pares i, en alguns casos, han acabat fent fora de les seves vides als seus fills.

Una violència que, en la vida real, es confirma amb la mort d'un dels protagonistes del film: Armand Jones, que interpreta al film el personatge de Grant Rice, el noi de la dessuadora taronja. Armand Jones, havia previst portar el seu professor i la seva àvia a l'estrena del film Freedom Writers, però va morir poc abans de l'estrena, amb 18 anys, després de rebre un tret mortal d'un home que volia robar-li un collaret a un restaurant d'Anaheim (Califòrnia, USA) (2) (8).

Als primers minuts del vídeo de Mariana Ludmila (9) amb què vaig obrir el post de Patricio Redondo (1), la seva autora ens explicava els fonaments del mètode pedagògic de Célestin Freinet. Et proposo que el tornem a veure junts perquè, independentment de si la professora Erin Gruwell coneixia o no el mètode Freinet, o de si n'era conscient que l'estava aplicant o no, és justament gràcies a la seva aplicació que va tenir accés a descobrir el potencial de cadascun dels seus estudiants.

Mariana Ludmila - Patricio Redondo: Pedagogía Freinet - Silvia García Cadena, YouTube, 10.12.2017

Una altra analogia que va despertar el meu interès va ser la que trobem en aquest film del 2007 amb Les héritiers, un film del 2014.

Ambdues professores decideixen combatre l'admiració per la violència i l'odi que professen els seus alumnes amb la màxima expressió d'aquells sentiments: la violència i l'odi dels nazis.

I decideixen fer-ho a través de la lectura d'un llibre: El diari d'Anne Frank (10) i les visites als museus del testimoni: Museum of Tolerance-Beit HaShoah (MOT, House of the Holocaust, Los Angeles), a Freedom Writers o el Mémorial de la Shoah (Paris), a Les héritiers.

Unes visites que es completen amb les conferències que donen als estudiants els supervivents de l'Holocaust. Entre altres, Miep Gies a Freedom Writers i Léon Zyguel a Les héritiers:
Miep Gies va ajudar a amagar dels nazis a Anne Frank, la seva família i quatre altres persones jueves més. Va ser ella qui va conservar El diari d'Anne Frank quan la seva família va ser arrestada, i el va guardar fins que Otto Frank va tornar d'Auschwitz el 1945 i es va assabentar de la mort de la seva filla. Els alumnes d'Erin Gruwell van recollir suficients diners per fer venir Miep Gies als Estats Units perquè expliqués la seva història. Miep Gies els va convèncer que ells també podien ser uns herois "si podien arribar a encendre una petita llum en una habitació fosca" (2).

La intervenció de Léon Zyguel, és un dels moments més forts de
Les héritiers. En aquest moment clau del rodatge, les càmeres havien passat a un segon pla i eren totalment transparentes als ulls dels actors: una barreja d'estudiants reals de l'escola i actors joves, sacsejats pel seu testimoni. És la base d'una consciència decisiva per a aquests joves: siguin quines siguin les seves diferències, ells són els hereus d'una humanitat a protegir. I el paper de l'educació és alimentar aquesta evidència (11).
Al post que vaig escriure sobre Patricio Redondo (1) vaig transcriure una part del relat de Felip Niubó en referència a la visita del mestre a Puigverd de Lleida el mes de setembre del 1964:
Un cop els assistents van acabar de menjar, va arribar el moment de la sobretaula i la tertúlia. I, com era normal en la metodologia de l’ensenyament de Patricio Redondo, el mestre va donar a cadascun dels assistents uns fulls i els va demanar que deixessin constància per escrit dels sentiments i les emocions del moment que estaven vivint tots junts. Després, va demanar-li al benjamí del grup que els enquadernés i escrigués a la portada una dedicatòria general de tots cap al mestre, i aquests li la van oferir.
Em va sacsejar l'analogia de la visita de Redondo amb Freedom Writers, a l'escena on la professora entrega uns quaderns als seus estudiants perquè els utilitzin com un diari on els demana que deixin constància de tot allò que senten la necessitat d'escriure (veure Hoy Te Cuento: Freedom Writers [1]). I et confesso que em va emocionar l'escena on Erin Gruwell es va trobar amb uns diaris on els seus estudiants havien deixat els relats d'unes vides que ningú no hauria de passar per l'experiència de viure (veure Hoy Te Cuento: Freedom Writers [2]).

Una cosa és que els anglosaxons no estiguin gaire donats a apreciar res que vingui de França (un sentiment que és clarament recíproc) i encara més si ve d'algú amb idees "socialistes", però segueixo sense estar convençut que la professora Erin Gruwell no conegués el mètode pedagògic de Célestin Freinet (12):
El suport pedagògic del 'Periodisme escolar a internet' parteix principalment de les aportacions del pedagog francès Célestin Freinet (...) Es pot dir que el periodisme escolar va néixer amb Freinet quan, al voltant de 1920, i en el marc d'un context escolar desfavorable, va decidir comprar una impremta manual perquè els seus alumnes redactessin el material d'allò que ell va anomenar 'El llibre de la vida' (...)

El model de Freinet va inspirar a escoles d'arreu del món, i més recentment es poden advertir indicis d'aquest model a l'escriptura catàrtica de la pedagoga Erin Gruwell qui, enmig dels conflictes racials originats el 1992 a Los Angeles (California, USA), va produir amb els seus alumnes un llibre que es va conèixer com The freedom writers diary
(4), posteriorment portat al cinema amb el mateix títol per LaGravenese el 2007.
En qualsevol cas, Erin Gruwell afirma que la idea de la redacció del diari li va arribar després de llegir el diari d'una noia que va escriure els seus relats personals sobre la guerra a Sarajevo, des de setembre de 1991 fins a l'octubre de 1993, sota els bombardejos constants i els tirs dels franctiradors, l'escassetat de l'aigua i d'aliments (13).

Quin podia ser el motiu pel qual Erin Gruwell va escollir com a material de lectura pels seus estudiants El diari d'Anne Frank i no pas El diari de Zlata? La veritat és que els seus estudiants van llegir els dos: Zlata Filipovic ho explica així (14):
Els estudiants i la seva professora, Erin Gruwell, van optar per llegir Anne Frank: The Diary of a Young Girl, el meu propi llibre, Zlata's Diary: A Child's Life in Sarajevo, i també altres llibres, on van trobar la inspiració per començar a escriure els seus propis diaris.

S'havien organitzat ells mateixos i van triar fer quelcom de diferent. Van optar per no fer les coses "com altres ja ho havien fet", i van optar per escriure, crear i lluitar més enllà dels estereotips.

Estic immensament orgullosa i feliç d'haver tingut l'oportunitat de conèixer-los i d'haver jugat algun paper en el seu "creixement" com a éssers humans.
Si et sembla bé, ho deixem aquí per avui. He decidit no anar molt més enllà del film perquè les qüestions que pot aixecar el seu happy end podrien donar per uns quants posts suplementaris, i el final del film em convé com a final d'aquesta història.

El que pogués passar després de la publicació del llibre amb els seus autors i, més tard, amb la creació de la Freedom Writers Foundation, m'interessen molt menys que les analogies que hem vist entre el post d'avui i aquells que el van precedir. Altrament, tots ens hem hagut de guanyar la vida com hem sabut o com hem pogut. No sé si m'explico.

Tot el que he volgut compartir amb tu al llarg d'aquests posts és què hi ha educadors que saben que la infància i l'adolescència passen molt ràpidament, però que aquests períodes marcaran per sempre la vida de les nenes i els nens que tenen a classe. I quan l'estat està absent o captiu, els més humans d'entre aquells educadors, no esperaran al resultat de llargues lluites per oferir a la canalla una infància i una adolescència que els permeti estructurar-se com a adults més tard. I, tossuts com a mules i amb una voluntat d'acer, treballaran de valent. I ho faran malgrat l'oposició del sistema, la desídia de molts pares i l'oposició de molts dels seus companys al professorat.

Aquests herois sense capa existeixen. I amb aquesta curta sèrie de posts no he volgut fer res d'altre que donar-los les gràcies per haver estat enllà on ningú no els esperava.

També és veritat però que s'hauria de fer l'impossible per identificar els funcionaris responsables de crear situacions inacceptables i desplaçar-los a llocs més adequats amb les seves competències. Desplaçar també aquells educadors que no mereixen ocupar la plaça de treball que ocupen, i fer el necessari perquè el producte de tota aquesta incompetència no se segueixi reproduint a les escoles (15).


Es tracta d'un problema molt greu que s'ha de solucionar de manera urgent. I molt especialment a Catalunya, a qui l'informe internacional PIRLS 2021 (16) ha situat en els nivells més baixos de comprensió lectora d'Europa (només Turquia i Bèlgica ho fan pitjor) i d'Espanya (només Ceuta i Melilla ho fan pitjor) (16). I quan hom toca fons, no es tracta d'enfonsar-se encara més engegant el ventilador d'excuses destinades a presentar com a global una situació local del tot inadmissible (17) (18).

Amb això vull dir que no és de rebut passar-li la culpa a la mainada i a les pantalles dels dispositius electrònics. Aquest discurs no es correspon gens ni mica amb els resultats que reflecteixen les dades de l'informe internacional PIRLS 2021 (16):
Els tres països on als nens d’entre 10 i 11 anys els hi agrada més llegir són Turquia, Portugal i Espanya -paradoxalment els que registren nivells més baixos de comprensió lectora- mentre que aquells amb resultats més positius presenten percentatges molt baixos sobre el gust a la lectura, com és el cas de Finlàndia (23%), Dinamarca (14%) o Noruega (13%).
Si als nens de Catalunya els agrada llegir més del que els pot agradar als nens finlandesos, danesos o noruecs, però registren els nivells més baixos de comprensió lectora, crec que no és gens difícil identificar ràpidament on es troba el problema (18).
Els mestres no tenen prou formació en llengua. "Hi ha un nivell baixíssim d’escriptura i lectura entre els mestres. Molts diuen que no els agrada llegir". Els mestres són referents per als més petits, per la qual cosa "si els referents fallen, els alumnes també i entre tots alimenten el baix nivell".
Entre tots??? Assumir les seves pròpies responsabilitats és propi d'adults i serà sempre el primer pas per a resoldre qualsevol mena de problema. Derivar les responsabilitats pròpies sobre els altres és més propi d'adolescents. I és molt difícil que, amb una actitud pròpia d'adolescents, hom arribi a formar els futurs adults.


  1. Veure Patricio Redondo, publicat en aquest blog el 22.08.2023
  2. Freedom Writers: Foundation || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || IMDb || YouTube || Twitter
  3. Cuadernos en Acción - Análisis de Freedom Writers/Escritores de la libertad/Diarios de la calle, de LaGravenese (2007), YouTube, 26.06.2021
  4. Wikipedia: The Freedom Writers Diary [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia: Erin Gruwell [en] [fr] [es] [ca]
  6. Veure Ça commence aujourd'hui (1999), publicat en aquest blog el 29.08.2023
  7. Veure Les héritiers (2014), publicat en aquest blog el 05.09.2023
  8. Freedom Writers (2007), Reel Faces, Chasing the Frog
  9. Mariana Ludmila - Patricio Redondo: Pedagogía Freinet - Silvia García Cadena, YouTube, 10.12.2017
  10. Wikipedia: The Diary of Anne Frank [en] [fr] [es] [ca]
  11. Les Héritiers: Chapeau, la prof!, Le Parisien, 03.12.2014
  12. Albarello, F., Canella, R., and Tsuji, T. (2014). La práctica del periodismo escolar como estrategia de inclusión digital genuina en el Modelo 1 a 1. Austral Comunicación, 3 (1), 31-70. https://doi.org/10.26422/aucom.2014.0301.alb
  13. Zlata's Diary: A Child's Life in Wartime Sarajevo [en] [fr] [es] [ca]
  14. Zlata Filipovic: From The Freedom Writers Diary - Foreword, Massachusetts Department of Higher Education, 2015
  15. Alba Castellví: Futurs mestres que detesten llegir, Ara, 31.05.2023 || Versió impresa a Twitter
  16. PIRLS 2021. Estudio internacional de progreso en comprensión lectora. Informe español, Ministerio de Educación y Formación Profesional, PDF Gratuito sin DRM
  17. Carina Farreras: La Generalitat no se muestra sorprendida por la bajada de comprensión lectora en Catalunya, La Vanguardia, 30.05.2023
  18. Ivet Nuñez: Suspens en comprensió lectora: el problema d’un món que arracona la paraula, El Món, 10.06.2023
  19. Catalunya a la franja “intermèdia” en comprensió lectora, Col·legi de Periodistes de Catalunya, 26.06.2023

Tuesday, October 3, 2023