Showing posts with label geopolitics. Show all posts
Showing posts with label geopolitics. Show all posts

Sunday, August 3, 2025

recuperant paradisos perduts



A l'epíleg d'un post publicat l'11 d'agost del 2021 et parlava de la meva adolescència i el meu treball a Can Baurier, com a Laborant al Laboratori de tints, aprestos i acabats tèxtils.

Una de les tasques que m'havien assignat era l'anàlisi de les mostres d'aigua que la fàbrica bombejava dels aqüífers alimentats pel riu Besòs, amb la finalitat que els experts decidissin com havíem de tractar-la per fer-la adequada als usos industrials.

Durant els processos de fabricació hom hi afegia a les solucions, tints, sals, àcids i tota mena de productes químics destinats a donar a la roba el color i la textura demanats pels clients. Mai vaig saber si els residus d'aquelles solucions rebien un tractament abans d'abocar-los al riu. Però sí recordo que mai ningú no em va demanar analitzar-los.

No és solament que en aquells temps no existís la mateixa consciència ecològica que coneixem avui. És que, enllà on es trobava Can Baurier, el riu no era res d'altre que un clavegueram i, uns metres abans que les seves aigües es barregessin amb les de la Mediterrània, hi havia una fàbrica de pintures que tenyia el riu i el mar del color de la pintura que acabaven de produir.

Si en aquells anys algú m'hagués dit que el Besòs retornaria mai a un estat relativament proper al que els avis deien que tenia a principis del s. XX, segurament l'hauria mirat amb commiseració i tendresa i l'hauria invitat a beure una cervesa a un dels rars bars que hi havia a la zona en aquells temps. Jo no havia conegut aquell riu del qual alguns parlaven. Per la gent de la meva edat, el Besòs sempre havia estat una claveguera a l'aire lliure.

ARTE Family FR - Engagés pour le fleuve Besos à Barcelone | Des mains vertes pour la nature, YouTube, 01.08.2025
Disponible Disponible jusqu'au 23.10.2025

Tota aquesta brasa per dir-te que durant el mes de juliol d'enguany he vist a Arte TV una sèrie de documentals brutals que avui m'agradaria compartir amb tu: Paradiese aus Menschenhand (2). En francès l'han traduit com "Des mains vertes pour la nature".

Una de les coses que més m'agraden dels cinc episodis que he vist és que comparteixen la divisa de Hope! (3) (4) i porten la seva realització a extrems difícils d'imaginar. 

Com ara la regeneració del bosc tropical a Borneo, la regeneració del coral al Carib o la renaturalització d'un riu europeu: l'Inn, des del seu naixement a Suïssa, el seu trànsit per Àustria, fins a abocar les seves aigües al Danubi, a Alemanya, al llarg d'un traçat de més de 500 km.

Tanmateix, l'episodi que més m'ha impressionat és el que fa referència a l'explotació descomunal dels aiguamolls de la zona del Bàltic per a l'extracció de torba, un dels més potents útils de captura de CO₂ que hom coneix.

Uns aiguamolls que acullen una sèrie d'espècies úniques que estan desapareixent a gran velocitat a Lituània, Letònia i Alemanya. Uns països on s'estan destinant quantitats immenses de capitals per a l'adquisició d'armament, mentre equips de científics estan treballant de valent, amb mitjans limitats, per revertir aquest procés.

Uns equips de científics que estan reeixint a realitzar una tasca realment impressionant.

ARTE Family FR - Engagés pour la préservation des marais | Des mains vertes pour la nature, YouTube, 30.03.2025
Disponible Disponible jusqu'au 30.09.2025


  1. Veure Sant Adrià i la memòria històrica: Can Baurier, publicati en aquest blog l'11.08.2021
  2. Längengrad Filmproduktion - Paradiese aus Menschenhand

  1. "Molta gent està preocupada pel canvi climàtic, però no sap per on començar. La nostra proposta és clara: inspirar-nos en solucions reals sobre les que ja s'està treballant, activar la creativitat, connectar amb aquells que ja estan en acció i potenciar aquestes sinergies. Volem fer créixer onades d’esperança, persones i xarxes que, des dels seus pobles, barris, escoles, universitats i llars, estan regenerant la vida i el planeta junts".
    https://hoperevolution.earth
  2. Veure la sèrie de posts publicats sobre Hope! i Javier Peña publicats en aquest blog

Saturday, July 19, 2025

alguns clubs que potser no coneixes

v
Barak Fever - ¿Cuáles son los clubes de izquierda?, YouTube, 10.04.2023
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Tinc amics i companys que, sabent com m'agrada el futbol, no acaben de comprendre que m'hagi desenganxat de l'esport que encara porta el mateix nom, però que actualment no és res d'altre que un producte comercial. Un producte que, de vegades, està en les mans de grans financers, i de vegades en les d'empresaris locals de la construcció i el seu grup d'amics, segons quina sigui la projecció internacional del club.

Personalment, no m'interessen les declaracions de jugadors que avui juguen a un club i demà ho faran a un altre, sols pel fet que els paga una fitxa més elevada. No m'interessen els comentaris de periodistes que són incapaços d'interpretar el disseny tàctic que un entrenador ha imaginat per oposar-se a la qualitat de joc de l'adversari. No m'interessen els comentaris de periodistes que estimen que un equip ha jugat bé si ha guanyat o malament si ha perdut. I tampoc m'interessa seguir a cap club que no defensi uns valors o uns ideals que estiguin en fase amb aquells que són els meus.

Barak Fever Daniels (1) és un periodista esportiu de pare xilè i mare mexicana que va nàixer a Israel, on va viure fins als nou anys, abans d'anar a viure a Ciutat de Mèxic. A més de les seves activitats professionals, té un canal de Youtube: Barak Fever, que porta el seu nom i compte gairebé amb 500.000 subscriptors. Fa poc més de dos anys, Barak Fever va publicar el vídeo amb què he obert el post d'avui. Una recopilació de 20 clubs de futbol amb unes aficions que se situen políticament a l'esquerra de l'espectre polític.

Fa més de sis anys, després de descobrir que molts dels amics i coneguts que tenen una ideologia d'esquerres desconeixien l'existència del Sankt Pauli (2), em vaig dedicar a una modesta tasca de proselitisme sobre aquest club, tasca que he repetit fa uns dies guanyant nous adeptes a la causa.

Pels amics i companys de Barcelona, aquesta tasca de divulgació fa temps que es va complementar amb una informació general pels joves, i un recordatori pels més vells, de la història d'alguns dels clubs més carismàtics de la ciutat: el CE Sagrerenc (3), el CF Damm, el Barça Atlètic del Fabra i Coats o la Unió Esportiva Sant Andreu del Narcís Sala (4). I, potser el més carismàtic de tots: el CE Júpiter (5).

La curta recopilació de Barak Fever no pot incloure tots els clubs d'ideologia progressista que hi ha arreu del món (com per exemple, el Clapton (5)), però estic segur que us descobrirà molts equips que heu vist un munt de vegades sense saber res ni de la seva història, ni de l'afició que li dona suport.

I això, benvolguts amics, també és cultura.


  1. Wikipedia: Barak Fever [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: FC St. Pauli [en] [fr] [es] [ca]
  3. Veure Barcelona i la memòria històrica: La Sagrera, publicat en aquest blog el 02.07.2019
  4. Veure Barcelona i la memòria històrica - Nou Barris, publicat en aquest blog el 08.02.2019
  5. Veure Barcelona i la memòria històrica: El Poblenou, publicat en aquest blog el 14.07.2019

Thursday, July 10, 2025

els enginyers del caos, per giuliano da empoli

Radio Classique - Giuliano Da Empoli : "Trump est tellement chaotique qu’il se retourne contre ses propres soutiens", YouTube, 24.04.2025
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Fa gairebé una setmana, l'amic Hands em recomanava que llegís un llibre de Samantha Harvey (1) que li estava agradant molt: Orbital. (2) Vaig llegir algunes ressenyes que em van convèncer del consell que m'havia donat el meu company, i vaig inscriure aquest llibre a la meva llista de lectures pendents.

El cas és que quan vaig rebre el consell d'en Hands jo estava fent-me un pla de lectures de llibres d'un escriptor italosuís, nascut a França (i, per tant, també francès): Giuliano Da Empoli (3) (4).

El Espejo Libros - Los ingenieros del caos, libro de Giuliano Da Empoli, de editorial Oberon, YouTube, 11.06.2025
Giuliano Da Empoli acabava de publicar “L’Heure des prédateurs” (5). Un assaig que un extracte de la ressenya de Planeta (6) descriu així:
El caos ja no és l'arma dels insurgents, és el segell del poder. Trump, Putin, Milei, Bukele, la tecno-casta de Silicon Valley... En un món en què totes les regles s'han desdibuixat, on les decisions s'imposen sense pietat i la IA s'escampa per tot arreu, ha arribat el moment dels depredadors.

L'aparent estabilitat de les últimes dècades no ha estat res d'altra que una curta anomalia històrica: els nous líders tornen a exercir el poder mitjançant accions despietades i caòtiques, com ho feien a l'època en què Maquiavel va escriure el Príncep, manual de lectura de tot autòcrata que es respecti. El respecte a les institucions o drets no té la més petita importància pels autòcrates o senyors de la tecnologia, en un món amb la IA ja fora de control. Aquest assaig es converteix en un viatge emocionant i impactant pels nous centres de poder, des de Nova York fins a Buenos Aires o El Salvador, des de les Nacions Unides fins a l'Aràbia Saudita... Ha arribat el moment dels depredadors.
A més d'aquest llibre, també estic interessat a llegir la primera novel·la de Giuliano Da Empoli, un best-seller que va sacsejar la indústria editorial europea el 2022: Le Mage du Kremlin (7), gran premi l’Académie française i finalista del Goncourt (8).

Tanmateix, crec que començaré la meva descoberta personal de Giuliano Da Empoli, par la lectura del llibre del qual he agafat en préstec el seu títol per il·lustrar el d'aquest post: Les Ingénieurs du chaos (9):
En el món de Donald Trump, Jair Bolsonaro i Matteo Salvini, cada dia porta la seva maldestra, la seva polèmica, la seva brillantor. Als ulls dels seus votants, els errors dels líders populistes és una prova que no pertanyen al cercle corrupte de les elits i la seva incompetència, la garantia de la seva autenticitat. Les tensions que produeixen en l'àmbit internacional són la il·lustració de la seva independència, i les teories conspiratòries que caracteritzen la seva propaganda, la marca de la seva llibertat de pensament.

Tanmateix, darrere de les aparicions desenfrenades del carnaval populista, hi ha el treball dur de metges de spin, ideòlegs i experts en Big Data, sense els quals aquests líders populistes mai haurien arribat al poder. Da Empoli dibuixa el retrat d'uns personatges gairebé desconeguts pel públic en general que estan canviant les regles del joc polític i el rostre de les nostres societats.
(10)

  1. Wikipedia: Samantha Harvey [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Orbital [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Giuliano Da Empoli [en] [fr] [es] [ca]
  4. Alessia Barbezat: Giuliano da Empoli, le prophète d’Interlaken, L'illustré, 20.07.2023
  5. Clémentine Goldszal: Giuliano da Empoli, un portraitiste de l’« internationale réac ». Le Monde, 16.04.2025
  6. La hora de los depredadores, Planeta de Libros
  7. Le Mage du Kremlin : Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca] || El mago del Kremlin, Planeta de Libros || Así es “El mago del Kremlin”, la impresionante primera novela de Giuliano da Empoli que ha sacudido la industria editorial en Europa, Infobae, 22.05.2023
  8. Wikipedia: Prix Goncourt [en] [fr] [es] [ca]
  9. Rémy Dodet et Emmanuelle Souffi: «Imparable», «lumineux» : «Les Ingénieurs du chaos», de Giuliano da Empoli, inspire les politiques français, Le Nouvel Obs, 04.01.2024
  10. Giuliano Da Empoli: Les ingénieurs du chaos (préface auteur), Folio Folio Actuel n° 189, 16.03.2023

Saturday, June 28, 2025

the world’s most dangerous arms dealer

DW Documentary: The World’s Most Dangerous Arms Dealer (spanish), YouTube, 29.06.2023
DW Documentary: The World’s Most Dangerous Arms Dealer (english), YouTube, 29.06.2023
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Si, pel que sigui, en lloc del vídeo veus un missatge que et diu que aquest no es pot veure al país des d'on t'has connectat, pots provar amb una VPN o buscar a YouTube aquest vídeo: "Monsieur Li, trafiquant d'armes".

Avui m'agradaria compartir amb tu un dels millors reportatges que mai he vist: i com ja tinc una edat, n'he vist molts!

Un reportatge dirigit per Philipp Grüll publicat el 2023: Monsieur Li, trafiquant d'armes (1). Jo el vaig veure fa uns dies en diferit, al canal de la cadena Arte TV ;(2), que havia decidit fer una reposició durant la matinada del 25.06.2025.

Per motius que segurament tenen una justificació que desconec i, francament, no m'interessa, després de connectar-me com usuari a la pàgina Web d'Arte TV (2), em vaig trobar amb aquest missatge: Ce programme n'est pas disponible dans votre pays.

No hi fa res, Arte TV (2) presenta així el reportatge a les seves pàgines:
Tres periodistes d'investigació segueixen els passos d'un dels homes més buscats del món: un misteriós traficant xinès, que suposadament va vendre armes de destrucció massiva a l'Iran

Li Fangwei (3), també conegut com a Karl Lee, hauria permès a l'Iran construir un arsenal massiu de míssils. Buscat activament per l'FBI durant dècades, Lee és un autèntic fantasma: la intel·ligència nord-americana només tenia una foto i el seu número de passaport.

Nascut l'any 1972 a l'extrem nord-est de la Xina, Lee va començar a cridar l'atenció dels serveis secrets nord-americans a principis dels anys 2000, realitzant transaccions financeres sospitoses. Washington ràpidament es va adonar de l'escala de les seves activitats i l'administració Bush es va decidir a aturar-la. Però mentre la Xina, membre del consell de l'ONU, donava suport a les sancions aprovades el 2006 contra l'Iran -que es negava a aturar l'enriquiment d'urani-, Lee mai va ser molestat per les autoritats xineses.

Els components dels míssils que Lee subministrava a l'Iran, permetien dotar-los de la capacitat per portar ogives nuclears. En el terreny de la guerra “convencional” hem vist com han amenaçat directament la seguretat d'Israel i la dels altres països del Golf.

Durant cinc anys, els periodistes Bastian Obermayer i Frederik Obermaier, coneguts en particular per haver revelat els “Panama Papers”, i el realitzador del reportatge, Philipp Grüll, van investigar obstinadament al traficant d'armes, entrevistant antics agents de l'FBI, a investigadors de relacions internacionals britàniques i a membres del govern nord-americà.

A partir de la informació recollida, els investigadors van apropar-se tant com van poder al misteriós traficant, recorrent la Xina en una perillosa caça a l'home.

  1. IMDb: Monsieur Li, trafiquant d'armes
  2. Arte TV: Monsieur Li, trafiquant d'armes
  3. Wikipedia: Li Fangwei

Thursday, June 26, 2025

el salto tv - yayo herrero

El Salto TV (Río Arriba) - Yayo Herrero: Ecofeminismo, transiciones ecosociales y poner la vida en el centro, YouTube, 24.06.2025
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Fa uns dies vaig veure un post de Yago Álvarez (1) a BlueSky on ens invitava a veure el vídeo d'El Salto TV (2) amb què he obert el post d'avui.

No sé si ja has sentit parlar de Yayo Herrero. Si no és el cas, et proposo que passis per Wikipedia (3) i recorris el seu Curriculum Vitae, així que la seva biografia

Una de les particularitats de Yayo Herrero és que sap de què parla, que sap com expressar-ho de manera pedagògica i que té prou empatia per reconèixer en altres persones idees que no són les seves, i explicar per què no ho són sense cap necessitat d'humiliar o d'ofendre a aquells que no considera els seus adversaris pel sol fet de no defensar les mateixes idees..

Segurament ja li has donat un cop d'ull al vídeo i has vist que és un xic llarg. No ho prenguis com quelcom negatiu car, si fas una recerca a YouTube, veuràs que hi ha un munt d'entrevistes tant o més llargues que la que avui comparteixo amb tu. El motiu? Yayo té tantes coses a dir, les diu tan bé i amb uns recursos pedagògics tan brutals, que cap entrevistador té el valor de tallar-la, ni molt menys de dir-li que ho han de deixar córrer perquè han esgotat el temps de l'emissió.

Si avui no trobes el temps de veure aquest vídeo, no oblidis de veure'l més endavant. Estic segur que t'aprendrà un munt de coses que no coneixies i et farà veure d'una altra manera aquelles que sí que coneixies.


  1. Yago Álvarez: BlueSky || Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca]
  2. El Salto TV : Home page || BlueSky || YouTube || Instagram
  3. Wikipedia. Yayo Herrero [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, June 22, 2025

la vida és curta, aprofitem-la



A un post que vaig publicar aviat farà cinc anys, i que portava com a títol: Un sistema de treball absurd, sense utilitat ni sentit? (1) et parlava d'un autor que amb els meus companys de la feina vam seguir durant uns anys, i de qui encara tinc llibres que corren per casa: Scott Adams (2).

Fa anys, alguns companys tenien enganxades al mur algunes de les tires còmiques del personatge més conegut dels còmics de Scott Adams: Dilbert (3). Molts d'ells utilitzaven algunes com a fons de pantalla als seus ordinadors. Altres estaven subscrits a un servei que els enviava la tira còmica del dia, que hom podia trobar a un racó d'una de les pantalles de 21" amb què treballàvem.

Mirat retrospectivament, tot allo era força surrealista. Dilbert, el personatge creat per Scott Adams havia donat nom a un dels principis que els empleats de les grans corporacions coneixien molt bé (4):
Les empreses tendeixen a ascendir sistemàticament els seus empleats menys competents a càrrecs directius per limitar així el dany que són capaços de provocar.
Curiosament, directius i quadres el trobaven molt divertit. Tanmateix, a mesura que els departaments de recursos humans de les empreses van afinar els seus tests psicotècnics, els càrrecs directius d'empreses públiques i privades van ser ocupats pel millor que hom va trobar entre les bandes d'orcs (5) psicòpates que havien viscut amagades sota terra durant molt de temps.

Dilbert no ens semblava ja tan divertit quan ens vam confrontar diàriament amb la còpia conforme dels personatges i les situacions que Scott Adams ens presentava a les seves tires còmiques.

Si encara hi havia alguna cosa que poguéssim trobar divertida a les tires còmiques de Dilbert, aquesta va desaparèixer ràpidament quan Scott Adams es va proclamar defensor de l'Idiota suprem que guiava les accions d'aquell exèrcit d'orcs que ja s'havien disseminat arreu del planeta: Donald Trump (6).
Fa uns dies, vaig llegir que Scott Adams s'acomiadava del seu públic al seu podcast Coffee with Scott Adams dient que, després d'haver lluitat contra el mateix càncer de pròstata metastàtic que li han diagnosticat a l'expresident Joe Biden, havia decidit que no viuria més enllà d'aquest estiu (7).

Adams, que ha fet 68 anys a principis de juny, comparteix amb Biden una forma agressiva de càncer de pròstata que conec molt bé, car enguany fa fa cinc anys que vaig desenvolupar un càncer de grup 4 amb un nivell de 8 a l'escala de Gleason.
 
Adams sap del que parla quan, referint-se al càncer de Joe Biden diu que: Si està localitzat i no ha sortit de la pròstata, és 100% curable. Però, si ha sortit de la pròstata i s'estén a altres parts del cos..., en aquest cas s'estendrà als ossos i el dolor serà intolerable.

El PSA és una proteïna produïda per la pròstata, un valor alt d'aquest antigen suggereix doncs una anormalitat de la pròstata. El cas és que, si com en el meu cas. fa cinc anys que t'han tret la pròstata, tenir aquest antigen a la sang doblant el seu valor cada tres mesos, només pot voler dir dues coses: o bé hi ha un nòdul proper a on es trobava la pròstata que no va ser atacar la radioteràpia en el seu moment i que ara s'està despertant ràpidament, o bé el càncer ja està a la sang. En aquest darrer cas, tot és qüestió de temps, segons l'agressivitat del càncer.
En el primer dels casos, la radioteràpia i l'hormonoteràpia poden resoldre aquest problema. Aquest sembla haver estat el meu cas, per ara. Car fins no fa gaire, hom afiemava que els tumors amb puntuacions de Gleason entre 8 i 10 tenien poca probabilitat de curar-se: moltes evidències suggerien que, tot i que solen romandre estables durant diversos anys, aquests tumors es tornen més agressius amb el temps (8).

Esperant veure si la ciència avança en la recerca de nous tractaments que em permetin poder continuar donant-te la brasa, continuaré amb el meu tractament d'hormones per veure quant de temps puc continuar tenint el meu PSA amb valors propers a zero. Gaudint del temps que puguem compartir, valorant tot allò que té un valor en aquest món i deixant de banda tot allò on no val la pena perdre ni un minut. 


  1. Veure Un sistema de treball absurd, sense utilitat ni sentit? publicat en aquest blog el 07.07.2020
  2. Wikipedia: Scott Adams [en] [fr] [es] [ca]
  3. Dilbert: Dibert, Home page.  Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: The Dilbert principle [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia : Orc [en] [fr] [es] [ca]
  6. Caroline Winter: How Scott Adams Got Hypnotized by Trump, Bloomberg, 22.03.2017
  7. Sheri Walsh: 'Dilbert' creator Scott Adams reveals he is dying from same cancer as Biden, UPI, 19.05.2025
  8. Wikipedia: Prostate cancer [en] [fr] [es] [ca]

Friday, June 20, 2025

l'usap és molt més que un club 

USAP, les guerriers du losange, YouTube, 13.03.2020
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

El passat 12.06.2025, Gautier Sabrià publicava a La Directa un article que em va arribar al cor: L’USAP també és “més que un club” (1) (2) (3).

Podria comentar l'article de Sabrià o el vídeo amb què he obert el post d'avui. Però millor et deixo llegir l'un i veure l'altre, tot proposant-te de veure aquest vídeo per saber exactament de què estem parlant (4).

Esperant que tant l'article com el vídeo t'hagin emocionat com m'han emocionat a mi, abans d'acomiadar-me m'agradaria proposar-te que retinguis aquest comentari de Joan Clua, delegat de la catalanitat de l'USAP i el relacionis amb com ho tradueix el club sobre el terreny:
La catalanitat o és oberta o no existeix pas. Més de la meitat dels habitants que viuen al Departament (Pyrénées Orientales, Catalunya Nord) han nascut a altres llocs.

O la catalanitat té per objectiu d'acollir-los i d'integrar-los o desapareixerà. És tan senzill com això. No es pot ser catalanista i sectari, i l'USAP juga un paper integrador absolutament considerable.
USAP Officiel: L' Access match Grenoble USAP - Plus qu'une finale, YouTube, 11.06.2025

Que tinguis un bon cap de setmana!


  1. Gautier Sabrià: L’USAP també és “més que un club”, La Directa, 12.06.2025
  2. "El documental" estrena "USAP, els guerrers de la losange", 3cat.tv3, 29.03.2011
  3. Corine Sabouraud: Journaliste et écrivain, le Perpignanais René Grando s’est éteint ce jeudi matin, L'Indépendant, 12.09.2024
  4. Elsa Panadès: L'Estaca élu meilleur hymne du championnat de rugby, fierté pour l'USAP et les supporters catalans, France 3 Occitanie, 03.05.2025

Tuesday, June 17, 2025

le mythe de la consommation responsable

Xerfi Canal - Olivier Passet : En finir avec le mythe du consommateur responsable qui va sauver la planète, YouTube,
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

D'ençà que em van diagnosticar la meva diabetis, és rar que compri un producte sense controlar els seus ingredients i els seus valors nutricionals, molt especialment en sucres i hidrats de carboni, quan es tracta de productes processats. De vegades, també passo el codi de barres del producte amb una aplicació suïssa: Nutriscan+ (Bon à savoir), més rarament, amb una aplicació francesa que no em sedueix tant: Yuka.

Pel que fa als productes frescos -i no estic pensant amb els congelats-, la meva memòria encara em permet recordar tres o quatre coses sobre els seus índexs glucèmics i la seva càrrega glucèmica. Malauradament, però, no tinc ni idea dels tractaments fitosanitaris pels quals han passat, però sempre intento comprar aquells productes on figura el país d'origen i el nom del productor, història de fer-me una idea buscant informació a la xarxa.

Sempre que puc, intento comprar al barri o a la vila. I, quan no ho faig, intento agafar sempre que puc el transport públic o comprar online. He invertit amb altres veïns per tenir un equipament de plaques solars a la teulada de l'edifici on visc. Pel que fa als residus, tot està classificat en caixes o bosses que passen directament als contenidors de l'edifici o a la deixalleria del barri un cop per setmana.

Tot el que faig té com a objectiu cuidar, en la mesura del possible, la meva salut. També el pressupost: el domèstic i el nacional.

Imagino que algú em podria catalogar com a consumidor responsable. Perquè no? Però una altra cosa és que jo cregui que el que estic fent contribueix a salvar el planeta.

Pel que fa a la descripció del consum responsable, tot i haver trobat a faltar la menció dels irresponsables (1), estic molt d'acord amb el que diu Olivier Passet al vídeo amb què he obert el post d'avui. Bàsicament, perquè vé a dir el mateix que fa temps ens explicava Fanny Parise a un llibre publicat en 2022: Le mythe de la consommation responsable : Vers un nouvel âge d'or de la société d'hyper-consommation (2). Poc temps després, Fanny Parise va publicar un llibre que, malauradament, va ser recuperat pels mitjans de comunicació  de dretes que van intentar reconduir-lo al discurs antiwoke: Les Enfants gâtés : Anthropologie du mythe du capitalisme responsable (3) (4) (5).

Fanny Parise, com tots els autors, ha de concedir entrevistes per fer la promoció dels seus llibres. Moltes d'aquestes entrevistes es converteixen en un parany destinat a fer caure les seves tesis en el discurs antiwoke i antidemocràtic d'uns periodistes i/o tertulians que adopten una falsa postura antisistema

Més enllà d'aquestes entrevistes, val la pena recordar que Fanny Parise (6) dona classes a l’Institut Lémanique de Théologie Pratique de l’Université de Lausanne (tothom es guanya la vida on i com pot!) i que té un munt de coses inesperades i molt interessants a dir-nos.

TEDx Talks - Apprivoiser nos contraintes pour garantir notre avenir | Fanny Parise | TEDxBordeaux, Bordeaux, France, 13.01.2024, YouTube, 08.04.2024

A moltes de les entrevistes a Fanny Parise que hom pot trobar a YouTube, l'antropòloga utilitza formes molt subtils per recordar-nos una sentència que alguns atribueixen a Chico Mendes i altres a Eduardo Galeano: L'ecologisme sense lluita de classes no és res d'altre que jardineria.

Una sentència a la qual Rubén Martínez i Emilio Santiago Muiño van omplint progressivament de sentit i de contingut a un Podcast que Crític va publicar a principis del mes de juny d'enguany (7). Un Podcast que et recomano veure i amb el que tanco el post d'avui.

El pòdcast de CRÍTIC: qui paga la crisi climàtica? YouTube, 05.06.2025


  1. Arnaud LE GALL et Yiqing QI: Voici les 36 entreprises responsables de plus de la moitié des émissions carbone d’après une étude, Ouest-France, 05.03.2025
  2. Fanny Parise: Le mythe de la consommation responsable :Vers un nouvel âge d'or de la société d'hyper-consommation, Marie B, 2022 || Amazon || Payot
  3. Fanny Parise: Les Enfants gâtés - Anthropologie du mythe du capitalisme responsable, Payot, 2022 || Amazon || Payot
  4. Catherine Cochard : Consommation responsable - «Nous sommes un peu tous des enfants gâtés», Interview a Fanny Parise, 24Heures, 24.05.2022
  5. Tocsin : Comment les enfants gâtés de la bourgeoisie mondialiste impose son modèle aux classes populaires, YouTube, 10.01.2025
  6. Fanny Parise: Madame l'anthropologue
  7. ‘El pòdcast de CRÍTIC’: qui paga la crisi climàtica?, elcrític.cat, 05.06.2025

Sunday, May 4, 2025

vivaldi browser

Vivaldi Browser - Vivaldi, the first browser for Android Automotive OS, is available in Polestar 2 YouTube, 22.12.2021
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Una de les coses que més empipa a la gent quan navega per Internet és la sensació de sentir-se controlats: pel seu navegador o per unes galetes (cookies) que, en la majoria dels casos, acaba per acceptar sense saber massa bé què acaba de fer (1). Aclaparada per proposicions comercials lligades al nom d'un producte que un dia va estar mirant o, fins i tot, després d'haver-lo comprat!

A principis del mes de març d'enguany vaig publicar un post on t'explicava la meva decisió de migrar a Linux (2) (3). Unes setmanes més tard vaig decidir que havia arribat el torn dels navegadors.
Feia anys que m'havia enganxat a un navegador que vaig instal·lar al mòbil: Opera. Un navegador web gratuït desenvolupat el 1995 per l'empresa noruega Opera Software (4). I que, des del 2016, pertany al consorci xinès Golden Brick Capital. Però ja fa temps que els seus equips l'han anat carregant amb funcions que no m'interessen gaire i amb funcionalitats orientades a mercats dels quals no tinc ganes de fer part.
Vivaldi Browser - Browse in your Polestar 2, YouTube, 15.02.2024

Finalment, em vaig decidir per instal·lar Vivaldi (5), un navegador desenvolupat per una empresa noruega, amb seu a OsloVivaldi Technologies. Creada el 2013 per Jon von Tetzchner i Tatsuki TomitaTetzchner va ser el fundador i antic CEO de la companyia que havia desenvolupat el navegador web Opera. Uns 20 antics empleats d'Opera Software es van unir per acompanyar-lo en la seva nova aventura.

Vinceff - Vivaldi ! Le navigateur web tourné vers l'utilisateur !, YouTube, 03.10.2023

Després d'instal·lar el navegador, vaig carregar els bookmarks que ja tenia sincronitzats a Firefox, Chrome, Edge i Opera. Seguidament, vaig carregar des de la Chrome Web Store (6) algunes de les extensions que m'agrada tenir sempre a mà en un navegador. També l'extensió Plasma Integration que, amb Vivaldi instal·lat a Kubuntu (Linux), fa que els àudios i els vídeos que passo al navegador tinguin una qualitat brutal!

Vivaldi Browser - Switching Search Engines Quickly, YouTube, 26.11.2019

Vaig retrobar el plaer de navegar gràcies a diferents motors de cerca (7): els disponibles per defecte a Vivaldi, i altres que vaig afegir. Canviant les cartes de navegació (els motors de cerca) amb la simplicitat que pots trobar al vídeo que he penjat aquí al damunt.
Segueixo pensant que el motor de cerca de Google és el millor que s'ha fet fins ara. Però també sé que més del 95% de les cerques que faig no necessiten tenir centenars de milers de milions de pàgines indexades als centres de dades, ni necessiten la potència brutal dels servidors de Google (8), tampoc de cap intel·ligència artificial. 
També sé que puc obtenir una resposta més que satisfactòria en motors de cerca que no necessiten transmetre el meu perfil, la meva posició, les meves fotografies, el meu carnet d'adreces, ni els meus hàbits de lectura o de consum a ningú. Entre aquests motors de cerca, les meves simpaties s'orienten actualment cap a DuckDuckGo (9) i Startpage. Aquest darrer, utilitza els resultats de la cerca de Google, que filtra amb un servidor intermediari, de manera que l'adreça IP de l'usuari roman oculta a la curiositat de Google.

Una cerca amb DuckDuckGo presenta com a resultat la recopilació de les respostes de més 400 fonts, que inclouen motors de cerca com ara Bing o Yahoo! i el seu propi rastrejador web (el DuckDuckBot); però cap de Google. També utilitza altres fonts, com Wikipedia. Cal afegir que en els resultats presentats en retorn elimina aquells produïts per les fàbriques de contingut, com ara eHow: 4.000 articles al dia dissenyats específicament per classificar-se en els primers llocs dels índexs de cerca de Google. DuckDuckGo també filtra pàgines amb publicitat i el contingut dels llocs web que considera que tenen estàndards periodístics de baixa qualitat
.
El potencial de la navegació de Vivaldi, es multiplica amb la possibilitat de poder utilitzar els !Bangs de DuckDuckGo, que ofereixen la possibilitat de cercar en llocs web específics de tercers, mitjançant el motor de cerca propi d'aquests llocs, com ens mostra el següent vídeo.

Sean Work - What are DuckDuckGo Bangs? YouTube, 03.04.2018

Tornant a les velles llegendes d'Internet, els vells de la tribu recorden que, en 2014, Opera Software va tancar la pàgina web MyOpera: l'antic lloc de trobada des del qual, gràcies a les discussions i iteracions entre usuaris i programadors, el navegador Opera va sortir de les tenebres i va veure la llum.

Aquest fet va provocar la ira del creador d'Opera, (el pots trobar al vídeo que obre el post d'avui) que es va transformar en una mena de mag Gàndalf, i va decidir crear la Comunitat Vivaldi (Vivaldi Social, a continuació), destinada a proporcionar un fòrum de discussió que, recollint les idees expressades per la comunitat, va llançar la primera versió del navegador Vivaldi el gener de 2015. 

Vivaldi Social (10) és una instància d'una xarxa social lliure i descentralitzada: Mastodon (10), amb uns servidors que es troben a Islàndia, però que fan part d'una xarxa coneguda com Fediverse (11): joc de paraules entre federació i univers, un conjunt de serveis de xarxes socials capaços de comunicar-se entre si utilitzant protocols de comunicació estandarditzats. 

Així, diferents servidors independents del Fediverse, anomenats «instàncies» o «nodes», ofereixen diferents serveis de xarxes socials, blocs o llocs web, alhora que permeten als seus usuaris d'aquests servidors intercanviar informació gràcies al protocol de comunicació que comparteixen.

WordPress.com - What is the Fediverse? YouTube, 29.07.2024


  1. Alicia Hegar: Las cookies dejan más migas que nunca, La Marea, 28.04.2025
  2. Veure Le temps d'une pause ..., publicat en aquest blog el 09.03.2025
  3. End of 10: Home page
  4. Opera Browser : Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  5. Vivaldi Browser : Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  6. Google - Chrome Web Store
  7. Wikipedia: Search Engines [en] [fr] [es] [ca] || Paula Miguel: Podem fer servir la IA com a cercador? Desinformació i eines per fer una bona cerca, El Diari de l’Educació, 30.04.2025
  8. Wikipedia: Comparison of search engines
  9. DuckDuckGo : Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  10. Vivaldi Social: Site || Jon von Tetzchner: Introducing Vivaldi Social, your new federated social-networking home, Vivaldi Blog, 15.11.2022
  11. Mastodon: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  12. Fediverse: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]

Wednesday, January 29, 2025

facta non verba

La Vanguardia - Imperio, palabra del 2025 | Enfoque Enric Juliana, YouTube, 11.01.2025


Abans de res, deixa'm dir-te que, pel post d'avui, m'ha semblat una bona idea prendre en préstec, com a títol: Facta, non verba ("els fets, no les paraules"). Una sentència atribuïda a Juli Cèsar per l'historiador Suetoni.

Som-hi, doncs! Deixa'm començar pel vídeo amb què he obert el post d'avui. I deixa'm fer-ho parlant del seu autor, dient que l'Enric Juliana és un personatge per qui tinc més simpatia de la que puguin semblar demostrar alguns dels posts que he publicat en aquest blog..

Ho dic perquè no m'agradaria que se'm malinterpretés si dic que no he acabat de comprendre el missatge que ens vol transmetre Juliana al vídeo amb què he obert el post d'avui. Però el fet que es refereixi a les declaracions de Trump sobre el Canadà, Groenlàndia i Panamà associant-les al concepte de Lebensraum (1) i al de l'Imperi em van fer pensar que, la nova profecia de Juliana, està comparant el nou mandat de Trump amb un passat idíl·lic on els EUA haurien demostrat ser una potència pacifica i respectuosa d'un comerç equitable amb la resta de països del món.

Entenc que no és exactament això el que vol dir-nos Juliana. Però, en el seu entusiasme per llençar una première nou dies abans de la nominació de Trump, ha omès un detall important. Els EUA han estat gairebé sempre en guerra al llarg de la seva història, com pots veure al gràfic que les resumeix. Un gràfic que ens mostra que les guerres més llargues estan lluny de ser aquelles que hem retingut a la nostra memòria.
Niall McCarthy: America’s Longest Foreign Wars, Statista, 15.04.2021

Pel que fa a un llistat detallat de les guerres en què han participat els EUA, podria recomanar-te llegir un article de Wikipedia: List of wars involving the United States (2). Però deixa'm dir-te abans que les versions en anglès i francès ens adverteixen que aquest llistat té unes llacunes que inviten a pensar que pot ser encara més llarg. Tanmateix, com hom diu que una imatge val més que mil paraules, et proposo donar un cop d'ull als mapes publicats a un llibre de David Vine (3), de lectura recomanada: pots punxar aquí per veure alguns dels seus mapes més interessants, entre aquests, el que pots trobar a continuació.
United States Wars and Combat, 1776-2020. Map by Kelly Martin for David Vine: The United States of War, A Global History of America's Endless Conflicts, from Columbus to the Islamic State, University of California Press, 2020

Ara que ja hem recordat que qualsevol eventual conflicte bèl·lic en què la nova administració de Trump pogués implicar al seu país, no representaria cap novetat en la seva història, seria interessant demanar a Juliana que ens expliqui la utilització del concepte espantavelles del Lebensraum per fer referència a quelcom que els EUA han practicat des de sempre, de vegades com a resultat d'un conflicte bèl·lic, de vegades per la cessió o la compra d'un territori.
Petri Krohn: The Territorial acquisitions of the United States, such as the Thirteen Colonies, the Louisiana Purchase, the Oregon Country, the Mexican Cession, and so on, Wikipedia, 06.12.2020

Seguint amb les no-novetats que ens anuncia el vídeo de Juliana, em permeto recordar que els EUA han interferit en la política dels països d'Amèrica Llatina sempre que ho han considerat necessari per als seus interessos. Sovint, mitjançant l'organització de cops d'estat. Però també envaint-los, com va ser el cas de Panamà fa 35 anys (4), durant la presidència de George HW Bush.

La Nueva Enciclopedia - Invasión Militar a Panamá: La Última Intervención de Estados Unidos en la Guerra Fría, YouTube, 23.02.2022

Si parlem de Groenlàndia, crec que també val la pena recordar que la presència militar dels EUA a l'illa no ha necessitat fins ara de cap invasió. Que, entre 1959 i 1967, els EUA van construir sota el glaç una base militar: Camp Century (5) amb míssils nuclears preparats per atacar l'antiga URSS. Que aquesta base militar es trobava a 200 km d'una altra gran base militar nord-americana que ja existia en temps de la II Guerra Mundial: Thule.

US Defense News - What It's like at America's Northernmost Military Base in Greenland?, YouTube, 22.12.2020

Una gran base militar, des del 2023 coneguda amb el nom de Pituffik (6), la més septentrional de la US Space Force, lligada als radars del North American Aerospace Defense Command (NORAD) i que té com a missió la detecció dels míssils balístics i la vigilància de satèl·lits pel comandament de la força aèria dels EUA.

Així doncs, com la presència militar nord-americana no s'ha qüestionat mai i, fins on jo sé, les relacions entre els EUA i Dinamarca sempre han sigut excel·lents, desconec quin pot ser l'interès de Trump i la banda de tertulians que ha escollit com a assessors per comprar l'illa:
He de confessar-te que, vivint a Europa, també desconec quins són els diners per adquirir Groenlàndia amb què compta Trump, president d'un país que diu no estar en condicions d'assumir el cost del seu servei postal i que està considerant des de fa anys la seva privatització (7).

Recordem també que, durant el seu discurs de Cap d'Any, el primer ministre de Groenlàndia, va dir que volia que Groenlàndia es desprengués de les cadenes del colonialisme. I que, després d'una visita de Donald Trump Jr a principis d'aquest any, el primer ministre va dir: "Som groenlandesos. No volem ser nord-americans. Tampoc volem ser danesos. El futur de Groenlàndia serà decidit per Groenlàndia" (8).

Potser
val també la pena recordar que Groenlàndia tenia el 2022 una població de 56,583 habitants, dels quals gairebé el 90% són natius inuits. I que la promesa d'una quantitat raonable de dollars per habitant podria fer passar la idea de convocar un referèndum per "decidir" sobre el futur polític de l'illa.
Tanmateix, veient la facilitat amb què Trump ha reeixit a fer doblegar els genolls al president colombià: Gustavo Petro, just amb l'amenaça dels aranzels (9), em demano si la política agressiva de Trump vers Groenlàndia o el Canadà no té cap altre objectiu que ficar sota pressió les seves economies, obligant danesos i canadencs a signar tractats comercials que, anant contra els seus interessos sobirans, els segueixin permetent l'accés a un dels mercats econòmicament més atractius del planeta.
Donald Trump: A Snake Oil Salesman

Estem doncs davant de la idea de l'Imperi evocada per Juliana? Abans de respondre a aquesta qüestió, m'agradaria proposar-te la lectura d'un article publicat per Josep M. Colomer a La Vanguardia (10):
Estats Units és un imperi en retirada. La seva última victòria militar va ser fa trenta-quatre anys, a la guerra del golf Pèrsic. Després, es va retirar unilateralment, sense èxit o derrotat, de l'Iraq, l'Afganistan, Líbia i Síria. Ara ja no envia tropes als escenaris de conflicte, com a Ucraïna, a qui només ven armes. La despesa militar, que havia arribat al 8% del PIB durant la segona guerra freda del president Reagan als anys vuitanta, és ara del 3,4%, menys del que Trump reclama als socis de l'OTAN. Un milió de soldats desplegats a més de mil bases militars, la majoria a Europa, han quedat reduïts a cent cinquanta mil.

Donald J. Trump no vol conquerir el món, sinó tot al contrari: el seu pla és atrinxerar-se a Amèrica del Nord, tancar fronteres, oblidar-se d'Europa i acomodar zones d'influència amb Rússia i la Xina per no haver d'anar de guerra a guerra per salvar als seus suposats amics.
William McKinley: One of the biggest Snake Oil Salesmen

El mateix dia de la publicació de l'article de Josep M. Colomer, un article d'Antoni Puigverd ens recordava la figura de William McKinley (11), un president dels EUA assassinat durant el seu segon mandat per un anarquista americà d'origen polonès: Leon Frank Czolgosz (12):
Les dues grans aportacions polítiques de McKinley (proteccionisme aranzelari i expansionisme imperial) troben en Trump a un continuador directe. Ja des d'abans de ser diputat, McKinley era un defensor a ultrança de la indústria americana. Amb la seva política aranzelària, que frenava les importacions, la indústria americana va fer un gran salt.

Pel que fa a l'expansió territorial, McKinley va pressionar Espanya per concedir la independència als insurgents cubans. A conseqüència de l'explosió del Maine (febrer de 1898: un cuirassat nord-americà que havia ancorat, intrús, al port de l'Havana), McKinley va sol·licitar la declaració de guerra al Congrés i la va signar. La moderna flota nord-americana es va imposar fàcilment a l’antiga marina espanyola. Per acordar la pau, Espanya va haver de lliurar als Estats Units, a més de Cuba, Puerto Rico, Guam i les Filipines (...) El mateix any,
McKinley va annexionar les illes Hawaii als EUA.
L'afany de Puigverd per parlar-nos de polítiques imperials no ens ha de fer oblidar la situació particular d'aquells territoris que, pel que sigui, tot i estar sota sobirania nord-americana, no formen part del territori nacional dels EUA: Guam i les illes Marianes, Puerto Rico i, fins al 1946, les  Filipines.
Et recomano la lectura d'un article de Wikipedia (13) que parla de la història dels territoris dels Estats Units. D'aquells territoris que van acabar fent part del territori nacional dels EUA; d'aquells que van acabar sota la sobirania dels EUA sense fer part del seu territori nacional i la d'aquells territoris que van ser invadits o ocupats una o diverses vegades al llarg de la seva història.
I just per tancar el post d'avui, en relació amb el que pugui ser la futura política exterior de l'administració Trump, recomanar un cop més la lectura de l'article de Josep M. Colomer, molt especialment un paràgraf on ens recorda que:
Ja hauríem d'haver après fa temps que a Trump no se l'ha de jutjar per la seva xerrameca, que sol ser provocativa per despistar o atemorir el contrari i així vèncer-lo o obligar-lo a negociar. Cal parar atenció només al que faci. I no li serà fàcil: hi haurà resistència, incompetència, alts i baixos econòmics, desenganys, corrupció ...
Naturalment, part de la xerrameca s'anirà traduint en ordres executives i lleis que sortiran del Congrés i del Senat nord-americans. En aquest moment, valdrà la pena reflexionar sobre tres o quatre coses que hem après al llarg dels anys. En el terreny de l'ecologia, per exemple, quin és un dels països que rep amb més intensitat les conseqüències del canvi climàtic, quin és el seu cost anual i quin és el seu impacte en el sector de les assegurances i en les economies de les classes mitjanes..., i els actors de Hollywood.

I ja en el terreny de l'economia, analitzar quin pot ser l'impacte de les decisions de la nova administració en el motor del consum: les classes baixa i mitjana. I quan aquestes impactin a les grans corporacions, no oblidar que aquestes van aprendre tres o quatre coses durant el període més àlgid de la globalització.
Per exemple, quan es va amenaçar amb sancions a la Xina, moltes empreses d'aquest país van deslocalitzar a Vietnam i a Mèxic (14). I quan la nova administració dels EUA va amenaçar a Mèxic amb aranzels que podien pujar fins a un 25%, moltes de les manufactures que exporten des d'aquest país als EUA, majoritàriament lligades a empreses nord-americanes i xineses, van engegar un període de reflexió sobre el seu eventual trasllat a Vietnam (15).  

  1. Wikipedia: Lebensraum [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: List of wars involving the United States [en] [fr] [es] [ca]
  3. by David Vine: The United States of War, A Global History of America's Endless Conflicts, from Columbus to the Islamic State, University of California Press, Oct 2020
  4. Wikipedia: United States invasion of Panama [en] [fr] [es] [ca]
  5. Veure The defrosting of a military base: Camp Century, publicat en aquest blog el 05.03.2020
  6. Wikipedia: Pituffik Space Base [en] [fr] [es] [ca]
  7. Eric Katz: USPS privatization again under consideration, Trump says. The president-elect suggested he could bring back an idea from his first term that proved unpopular with both parties in Congress, Government Executive, 16.12.2024
  8. Maya Yang: Trump again demands to buy Greenland in ‘horrendous’ call with Danish PM, The Guardian, 25.01.2025
  9. Petro acepta a los deportados por Trump tras las amenazas de nuevos aranceles a Colombia, La Vanguardia, 27.01.2025
  10. Josep M. Colomer: La retirada de Trump, La Vanguardia, 27.01.2025
  11. Antoni Puigverd: Monte McKinley, La Vanguardia, 27.01.2025
  12. Wikipedia: Assassination of William McKinley [en] [fr] [es] [ca]
  13. Wikipedia: Former unincorporated territories and administered areas
  14. David Culver et al.: An industrial Chinatown near the US southern border readies its options should Trump tariffs come, CNN Business, 22.01.2025
  15. Why Foreign Companies Relocate to Vietnam?, Vietnam Briefing

Sunday, January 26, 2025

drill, baby, drill!



El dia abans de la proclamació de Donald Trump com a president dels EUA, vaig publicar un article (1) on recordava un altre article que havia escrit nou anys abans, poc abans de la seva proclamació en el que seria el seu primer mandat (2):
El nou president pot derogar les lleis i les taxes que vulgui (...) però crec que la política energètica de la nova administració no serà res d'altre que el que les empreses del sector decideixin fer. I, fins i tot en aquest cas, uns i altres, faran bé d'escoltar què n'han de dir els diferents estats de la federació.
No pretenia fer cap profecia. Sols partia d'un present on la producció d'hidrocarburs a partir de la tècnica del fracking (3) ha permès, gràcies a les sancions aplicades a Rússia i als preus consentits pels clients europeus, que els EUA es converteixin en un dels primers exportadors d'hidrocarburs del món:
La generalització de la tècnica del fracking ha permès que, en quatre anys, les reserves de gas provades dels EUA hagin augmentat al voltant del 47 % i les de petroli en un 11 %.

Des del 2005, els EUA han augmentat en un 35% la producció de gas natural, eliminant la necessitat d’importacions. Des del 2010, la producció de petroli ha augmentat un 45 %, el que ha convertit els EUA en el segon productor de petroli del món.

Els hidrocarburs ja suposen una contribució de 430 mil milions de dòlars al PIB i la creació de 2,7 milions de llocs de treball, amb salaris que dupliquen la mitja dels EUA. Al mateix temps, el preu del gas natural és tres vegades més barat que a la majoria de països industrialitzats.
Com pots imaginar, posar dempeus tota la infraestructura que envolta un volum de producció d'hidrocarburs tan colossal, tot com la infraestructura necessària pel seu transport fins els ports d'exportació, ha demanat uns capitals descomunals. I per rebre aquests capitals, les empreses s'han hagut d'endeutar.

I ho han fet basant-se en un principi bàsic: el cost de producció ha de ser sempre inferior al preu de mercat del producte. Autrement, tout est foutu!

I, pel que sigui, val la pena no oblidar que el principal objectiu d'aquestes empreses segueix sent el de produir atractius dividends pels seus accionistes.

Futurism cited Slate Supreme Court analyst Mark Joseph Stern, who noted that many of Trump's executive orders are formatted in a confusing manner that is commonly associated with AI-generated text. In one example, an executive order titled "Unleashing Alaska's Extraordinary Resource Potential"

[image or embed]

— Isabel Santos (@isabelsantos.bsky.social) 23 janvier 2025 à 12:24

Però va arribar el dia de la investidura de Trump i de la retransmissió del show de la signatura de les ordres executives del nou president dels EUA.

I entre aquestes ordres executives es trobava una que feia referència al desenvolupament de les activitats extractives a l'Arctic National Wildlife Refuge. Una ordre que autoritza i promou la perforació de nous jaciments de petroli i gas en aquesta zona fins ara protegida, així com la supressió dels límits de les zones autoritzades per la tala de boscos i la construcció de carreteres (4).

Dos dies després de la seva signatura, un article publicat a Newsweek (5) ens parlava de la catàstrofe ecològica que provocaria l'execució d'aquesta ordre i de l'oposició que hom podia esperar de la part dels indígenes i dels moviments ecologistes.

L'endemà, Reuters publicava un article de lectura recomanada que començava així (6):
Segons declaracions dels representants de la indústria dels hidrocarburs a Reuters, és poc probable que les empreses de petroli i gas nord-americanes ampliïn el seu desenvolupament a Alaska i a l’Àrtic, seguint l’ordre executiva del president Trump (...).

La producció nord-americana de petroli ja està a nivells rècord degut, en gran manera, a l’augment de la producció en àrees més accessibles com Texas i New Mexico. Altrament, les empreses estan limitant les inversions en nous projectes per centrar-se en la devolució d’efectiu als seus accionistes.

"Donald Trump’s call for a new oil boom will be thwarted by Wall Street’s reluctance to approve another drilling binge, shale bosses have warned."

[image or embed]

— david guasch (@david-guasch.bsky.social) 24 janvier 2025 à 07:34

L'endemà de la publicació de l'article de Reuters, Financial Times publicava un article de lectura potser encara més recomanada on, a més del que recollia l'article de Reuteurs, deia que: Els responsables del sector del fracking afirmen que Wall Street frenarà el pla d'augment de la producció de petroli de Trump. Òbviament, els dirigents d'aquestes empreses estan sempre en vetlla permanent sobre els preus que garanteixen la rendibilitat de les seves empreses (7).
La reticència de Wall Street a seguir una nova vaga de perforacions, significa que la producció de petroli nord-americà probablement augmentarà més lentament els anys vinents que durant l'administració Biden, però molt menys que en els anys de la bonança de la dècada anterior.

Pels executius d'aquestes companyies, l’empenta de Trump per abaixar els preus dels hidrocarburs faria que les empreses que practiquen la tècnica del fracking fossin menys rendibles. Resultat, aquestes empreses seran menys propenses a seguir l'ordre executiva del president per a perforar nous jaciments de petroli.


I probablement -l'afegit és meu- s'oposaran ferotgement a Trumpsi decideix anar endavant i amenaça amb ensorrar-les.
Una nova demostració de què ni el president Trump, ni l'equip de fidels tertulians que ha escollit per assessorar-lo, no entenen res sobre la complexitat del sector de l'energia la tenim en la intervenció de Trump al Fòrum de Davos.

Trump va dir que demanaria a l'Aràbia Saudita i a altres nacions de l'OPEP que "redueixin el cost del petroli" amenaçant-los d'imposar nous aranzels si no ho feien. I potser per a justificar l'incompliment de la seva promesa electoral d'acabar la guerra d'Ucraïna en 24 h, va afegir (8):
Ara mateix el preu és prou alt perquè aquesta guerra continuï, va dir, referint-se al conflicte entre Rússia i Ucraïna. Suggerint que el preu més alt del cru ajudava a mantenir el finançament del conflicte a Moscou. Heu d'abaixar el preu del petroli. Això acabarà amb aquesta guerra.
Com encara hi ha periodistes dignes d'aquest nom, la BBC recordava que (cf. 8):
La intenció d'utilitzar els preus de l'energia com a una eina per posar fi a la guerra a Ucraïna no sembla tenir en compte que una baixada dels preus del petroli no incentivaria als productors de petroli dels EUA a perforar nous pous, especialment a Alaska, pels seus elevats costos d'extracció.

Geothermal creates electricity cleanly by using the Earth's natural heat to create steam to spin a turbine.

[image or embed]

— Newsweek (@newsweek.com) 24 janvier 2025 à 06:05

Canviant de tema, però mo gaire, a un article que The Washington Post va publicar el mateix dia, hom es demanava què podia explicar l'animadversió de Trump cap els aerogeneradors marins (9):
Es tracta de l'aspecte més paradoxal del seu pla per reorientar l'economia energètica dels EUA. Els economistes energètics van dir que estan desconcertats per les matemàtiques de la nova administració, a causa de l'aparent discordança entre desitjar més producció d'energia, alhora que amenaça els projectes eòlics marins que estan en desenvolupament.
Jo també podria demanar-me què diable pot explicar tant la seva animadversió cap als aerogeneradors marins, com la seva nova passió per l'energia geotèrmica. Però pots creure'm si et dic que, veient quin és l'equip de tertulians que Trump ha escollit per assessorar-lo, no tinc el més mínim interès per conèixer la resposta.

That's All Folks! És tot el que tinc ganes d'escriure avui sobre el tema de Donald Trump, la seva National Energy Emergency i totes les carallotades que han escrit molts "periodistes" sobre aquest tema.

Probablement, el problema és que ja tinc una edat i, quan era jove, em vaig deixar influir per una sèrie de TV: Lou Grant, que em va fer creure que la redacció d'un diari seriós funcionava amb professionals que sabien de què parlaven i què i com transmetre-ho als seus lectors.

Lou Grant: Season One - Intro (1977), YouTube, 26.06.2013


  1. Veure I és en aquest clarobscur que neixen els monstres, publicat en aquest blog el 19.01.2025
  2. Veure El futur de la política energètica als USA, publicat en aquest blog el 15.11.2016
  3. Wikipedia: Fracking [en] [fr] [es] [ca]
  4. Presidential Actions: Unleashing Alaska's Extraordinari Resource Potential, Executive Order, 20.01.2025
  5. Michael D. Carroll: Donald Trump Targets Alaska's Oil and Gas: 'Drill, Baby, Drill!', Newsweek, 22.01.2025
  6. Sheila Dang i Valerie Volcovici: Oil industry unlikely to rush to Alaska despite Trump's call to drill, Reuters, 23.01.2025
  7. Wall Street will stymie Donald Trump’s US oil surge plan, shale bosses say, Financial Times, 24.01.2025
  8. Vishala Sri-Pathma i Oliver Smith: Trump urges Opec countries to slash oil prices, BBC News, 23.01.2025
  9. Trump is desperate for more energy, as long as it’s not from the wind, The Washington Post, 23.01.2024