| Nataniel De Dios - Omar García, un artista con "Angurria", YouTube, 19.04.2019 |
| Isaac Jiménez/remolacha.net - Impresionantes Murales de Santo Domingo, YouTube, 23.10.2020 |
Showing posts with label art. Show all posts
Showing posts with label art. Show all posts
Tuesday, July 22, 2025
street art en santo domingo
Thursday, June 19, 2025
la bellesa efímera de l'art urbà
 |
| Source - Leslie Singla: Un artiste français embellit la place Urquinaona à Barcelone, Equinox, 08.11.2019 |
Equinox (1) és un mitjà independent que, des del 2011, publica en francès notícies de Barcelona i Catalunya. L'objectiu d'aquest medi és ser la font d'informació preferida pels 70.000 francesos residents a Catalunya. Segons les seves dades, aquesta publicació té entre 600.000 i 1 milió de visites al mes.
A principis de novembre del 2019, un article publicat per Equinox (2) ens presentava el treball d'un artista de carrer, originari de Lyon(France): Ememem (3).
Un artista que havia reparat un tros de la vorera dels voltants de laplaça Urquinaona de Barcelona amb una tècnica artística low tech que l'ha donat a conèixer arreu del món: el Flacking (4).
Una tècnica que consisteix en la reparació d'esquerdes als murs i de sots als paviments dels espais públics (voreres en pedra o carrers asfaltats) amb mosaics creats amb materials ceràmics de recuperació.
Just per informació, l'article ens deia que, a més del treball fet a Urquinaona, Ememem també n'havia deixat altres al barri de Sant Antoni i als jardins de les tres Xemeneies.
Com pots veure aquí damunt, Equinox no va ser l'única publicació que es va fer ressò de la visita d'Ememem. També La Vanguardia va publicar un article, evitant mencionar què era el que havia motivat a Ememem per visitar la ciutat. L'artista explicava el que segueix en unes declaracions recollides per Equinox :
 |
| Carlota Bisbe: Ememem, el artista callejero que rellena las grietas del pavimento con mosaicos de colores, La Vanguardia, 05.09.2021 |
Com pots veure aquí damunt, Equinox no va ser l'única publicació que es va fer ressò de la visita d'Ememem. També La Vanguardia va publicar un article, evitant mencionar què era el que havia motivat a Ememem per visitar la ciutat. L'artista explicava el que segueix en unes declaracions recollides per Equinox :
Soc un enrajolador boig i tinc la malaltia del Flacking, una necessitat frenètica de reparar les voreres.
Les notícies recents de Barcelona (els enfrontaments entre la policia i els manifestants per la independència, i les fractures deixades al paviment de les voreres per les lloses retirades per convertir-les en projectils) em van fer pensar que les voreres s'havien escalfat darrerament. A Urquinaona en particular, i aquí és on més em necessitaven les voreres.Si em coneixes una mica, o si em segueixes des de fa temps en aquest blog, ja deus saber que adoro el Street Art (5) (6). En cas que sigui una passió que compartim, espero que també compartim la de llegir un Magazín en línia on puc passar hores navegant entre les seves pàgines: Street Art Utopia.
En un món dominat per la possessió, la propietat privada, l'avarícia l'acaparació. On s'amaguen els objectes cobdiciats perquè ningú d'altre en pugui gaudir.
En aquest món, ens trobem amb la grandesa de l'art urbà, que ens descobreix una altra manera de veure el món que ens envolta.
I ho fa de manera que el puguem apreciar lliurement, tot sabent que, com la vida, el seu caràcter és efímer, i que un dia desapareixerà de sobte, de la mateixa manera que va arribar.
Potser és per això que una de les modalitats que més admiro de l'art urbà són les obres d'art temporals gravades amb detalls impressionants en les capes de pols d'un vehicle.
Potser és per això que una de les modalitats que més admiro de l'art urbà són les obres d'art temporals gravades amb detalls impressionants en les capes de pols d'un vehicle.
 |
| Dirty Van Art, Street Art Utopia, 17.06.2025 |
Thursday, December 12, 2024
la demeure du chaos
| Le Nouvel Obs - La Demeure du Chaos, prototype du musée de demain, YouTube, 22.10.2019 |
Avui m'agradaria compartir amb tu la visita a un museu d'art contemporani atípic: La demeure du chaos (1), un museu d'art contemporani que, segons el mitjà de transport que utilitzis, es troba entre 10 a 40 minuts de Lyon (France).
La demeure du chaos és un museu d'art contemporani privat, a l'aire lliure i d'accés lliure i gratuït, que anualment gaudeix de gairebé el doble de visitants que el Musée d'Art Contemporain de Lyon. Creat l'any 1999 per Thierry Ehrmann (2), s'estén per més de 9 000 m² i es materialitza amb un recorregut museístic únic al món. Compost per més de 6.000 obres d'art, principalment 4.500 escultures d'acer en brut, que pesen fins a diversos centenars de tones. Un museu on conviuen nombroses instal·lacions: restes de meteorits, un helicòpter aixafat a terra, carcasses carbonitzades d'automòbils, inscripcions gegants pintades a parets, terres i sostres, escultures amenaçadores de ferralla rovellada, restes d'incendis, bigues i estructures de formigó, calaveres monumentals ...
Thierry Ehrmann (2), fill d'un gran industrial químic proper a l'Opus Dei, és un escultor plàstic que, dos anys abans de la creació de La demeure du chaos va crear la pàgina Web: ArtPrice.com (2), que va esdevenir líder mundial de la informació sobre el mercat de l'art. Una pàgina que dona accés a un fons documental únic de més de 858.100 artistes, i a 30 milions de resultats de subhastes, índexs i anàlisis economètriques, i fer un seguiment de les subhastes passades, actuals i properes de 7.200 cases de subhastes d'arreu del món. Una pàgina Web cotitzada en borsa, amb els beneficis de la qual, Thierry Ehrmann finança el seu museu.
La demeure du chaos és un museu d'art contemporani privat, a l'aire lliure i d'accés lliure i gratuït, que anualment gaudeix de gairebé el doble de visitants que el Musée d'Art Contemporain de Lyon. Creat l'any 1999 per Thierry Ehrmann (2), s'estén per més de 9 000 m² i es materialitza amb un recorregut museístic únic al món. Compost per més de 6.000 obres d'art, principalment 4.500 escultures d'acer en brut, que pesen fins a diversos centenars de tones. Un museu on conviuen nombroses instal·lacions: restes de meteorits, un helicòpter aixafat a terra, carcasses carbonitzades d'automòbils, inscripcions gegants pintades a parets, terres i sostres, escultures amenaçadores de ferralla rovellada, restes d'incendis, bigues i estructures de formigó, calaveres monumentals ...
Thierry Ehrmann (2), fill d'un gran industrial químic proper a l'Opus Dei, és un escultor plàstic que, dos anys abans de la creació de La demeure du chaos va crear la pàgina Web: ArtPrice.com (2), que va esdevenir líder mundial de la informació sobre el mercat de l'art. Una pàgina que dona accés a un fons documental únic de més de 858.100 artistes, i a 30 milions de resultats de subhastes, índexs i anàlisis economètriques, i fer un seguiment de les subhastes passades, actuals i properes de 7.200 cases de subhastes d'arreu del món. Una pàgina Web cotitzada en borsa, amb els beneficis de la qual, Thierry Ehrmann finança el seu museu.
| La Taverne D'Hunerva: La demeure du chaos - Visite spirituelle, YouTube, 27.02.2017 |
- la Demeure du Chaos: Home page || Wikipedia || Instagram || Flickr || Vimeo || Facebook
- Wikipedia: Thierry Ehrmann || ArtPrice.com
Thursday, October 24, 2024
fabio cuffari
@fabiocuffari #fabiocuffaripainter #italianpainter #softpastels #realismart #pastelart #hyperrealism #painting #fabiocuffari #perte #foryou ♬ Steel on Steel - Jeremy Soule
Fabio Cuffari (1) és un pintor italià conegut per les seves obres d'art hiperrealistes, realitzades amb la tècnica de la pintura pastel. Va guanyar reconeixement amb els seus murals i treballs, explorant sovint la interacció entre la llum i la foscor.
L'obra amb què he obert el post d'avui és un mural anomenat Buio (fosc), creat durant la pandèmia de la COVID-19 i que li va prendre un mes de treball. Pots trobar altres treballs impressionants d'aquest artista a la galeria de la seva pàgina personal. També et recomano la visita als seus comptes a Instagram i Facebook, on trobaràs imatges increïbles dels seus treballs.
Però si, més enllà de l'obra, també vols veure el seu procés de creació, la visita d'altres vídeos publicats al seu compte a TikTok, al seu canal YouTube o a Patreon, és imprescindible.
Fabio Cuffari va descobrir els seus dots extraordinaris com a pintor seguint la tècnica del pastel l'any 2016. Abans, però, també va manifestar les seves dots com a músic, dissenyador, divulgador cultural, pintor de murals, poeta ... Però millor que sigui ell qui t'ho expliqui en aquest vídeo.
L'obra amb què he obert el post d'avui és un mural anomenat Buio (fosc), creat durant la pandèmia de la COVID-19 i que li va prendre un mes de treball. Pots trobar altres treballs impressionants d'aquest artista a la galeria de la seva pàgina personal. També et recomano la visita als seus comptes a Instagram i Facebook, on trobaràs imatges increïbles dels seus treballs.
Però si, més enllà de l'obra, també vols veure el seu procés de creació, la visita d'altres vídeos publicats al seu compte a TikTok, al seu canal YouTube o a Patreon, és imprescindible.
Fabio Cuffari va descobrir els seus dots extraordinaris com a pintor seguint la tècnica del pastel l'any 2016. Abans, però, també va manifestar les seves dots com a músic, dissenyador, divulgador cultural, pintor de murals, poeta ... Però millor que sigui ell qui t'ho expliqui en aquest vídeo.
| Fabio Cuffari Dialley - Who I Am, YouTube, 10.08.2021 |
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.Just per acabar. Si t'has quedat amb les ganes de saber alguna cosa sobre la banda on va tocar Fabio Cuffari, dir que es diu dAri. I que si la Home page de la banda ja no existeix, el canal MySpace està en blanc i el seu Facebook obsolet, encara pots trobar alguns dels seus temes al seu antic canal YouTube. Et passo un dels seus temes menys coneguts i m'acomiado de tu per avui.
| dARI - Bonjour, YouTube, 19.09.2014 |
Tuesday, October 22, 2024
vhils - la destrucció creativa
| HypeBeast - Vhils Uses Explosives, Chemicals and Power Tools to Create Fine Art, YouTube, 07.02.2020 |
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Fa uns dies, mentre feia un xic d'ordre a les notes que vaig guardant al meu Evernote (1), vaig trobar uns articles i uns vídeos d'un artista portuguès que adoro.
Alexandre Farto, més conegut com a Vhils (2), és un artista que es va donar a conèixer arreu del món l'any 2008, al The Cans Festival, una exposició que va tenir lloc a un passatge condemnat a la destrucció sota l'estació de London Waterloo, on Banksy va acollir una trentena d'artistes de grafiti que estaven invitats a crear les seves pròpies obres d'art (3).
Va ser durant aquest festival que Vhils va crear l'obra que el va donar a conèixer arreu del món. A banda del fet que la seva tècnica revolucionària de "scratching", va ser un autèntic descobriment per a la majoria d'observadors del Street Art, la proximitat de la seva obra amb la de Banksy va ser l'oportunitat de donar-se a conèixer arreu del món: les dues obres, una al costat de l'altra, van fer la portada del Times i es van difondre a totes les xarxes socials (4).
A la seva pàgina personal, però tambéals seus comptes a Twitter, Instagram o FaceBook (cf. 2) pots trobar imatges i vídeos que et presenten vells paisatges urbans i industrials degradats que, gràcies al treball de destrucció creativa de Vhils, es transformen en exposicions d'art a l'aire lliure que revaloritzen aquells entorns (5). Pots veure un exemple del resultat d'aquest treball en aquest tweet publicat fa uns dies.
Tanmateix, si el resultat de la tècnica del scratching amb l'ús del martell percussor és impressionant, no trobo les paraules per descriure l'emoció que m'ha provocat veure el resultat amb l'ús d'explosius.
Al vídeo que pots trobar a continuació, pots veure com Vhils crea una remarcable obra d'art amb explosius que es destruirà uns segons més tard. L'autor presenta aquesta performance com una metàfora del cicle natural de tot allò que existeix a l'univers, un cicle de creació, destrucció i de nova creació (text complet a Instagram).
Alexandre Farto, més conegut com a Vhils (2), és un artista que es va donar a conèixer arreu del món l'any 2008, al The Cans Festival, una exposició que va tenir lloc a un passatge condemnat a la destrucció sota l'estació de London Waterloo, on Banksy va acollir una trentena d'artistes de grafiti que estaven invitats a crear les seves pròpies obres d'art (3).
 |
| Source: @Vhils in Street Art Avenue |
Va ser durant aquest festival que Vhils va crear l'obra que el va donar a conèixer arreu del món. A banda del fet que la seva tècnica revolucionària de "scratching", va ser un autèntic descobriment per a la majoria d'observadors del Street Art, la proximitat de la seva obra amb la de Banksy va ser l'oportunitat de donar-se a conèixer arreu del món: les dues obres, una al costat de l'altra, van fer la portada del Times i es van difondre a totes les xarxes socials (4).
 |
| Source: ©Tristan Appleby in Street Art Avenue |
A la seva pàgina personal, però tambéals seus comptes a Twitter, Instagram o FaceBook (cf. 2) pots trobar imatges i vídeos que et presenten vells paisatges urbans i industrials degradats que, gràcies al treball de destrucció creativa de Vhils, es transformen en exposicions d'art a l'aire lliure que revaloritzen aquells entorns (5). Pots veure un exemple del resultat d'aquest treball en aquest tweet publicat fa uns dies.
Artist Vhils is a prolific graffiti writer.
— Massimo (@Rainmaker1973) October 12, 2024
His groundbreaking bas-relief carving technique is possibly one of the most compelling approaches to art created in the streets in the last decade.
[📹 vhils]pic.twitter.com/k5AcnrUaEr
Tanmateix, si el resultat de la tècnica del scratching amb l'ús del martell percussor és impressionant, no trobo les paraules per descriure l'emoció que m'ha provocat veure el resultat amb l'ús d'explosius.
Al vídeo que pots trobar a continuació, pots veure com Vhils crea una remarcable obra d'art amb explosius que es destruirà uns segons més tard. L'autor presenta aquesta performance com una metàfora del cicle natural de tot allò que existeix a l'univers, un cicle de creació, destrucció i de nova creació (text complet a Instagram).
- Veure Evernote, publicat en aquest blog el 04.09.2014
- Alexandre Farto (a.k.a. Vhils): Home page || Twitter || Instagram || FaceBook
- Cans Festival à Londres, Mai 2008, Un oeil qui traîne...
- Vhils : Eclosion internationale au Cans Festival de Londres, Street Art Avenue, 15.04.2013
- Vhils: Revolutionising Art through Destructive Urban Beauty, Mastella, 24.08.2023 || Ievan Darwin: Art with Vhils: Scratching away the surface, dSection, 16.04.2019
Tuesday, August 27, 2024
claude monet - les jardins de giverny
| France TV - Les jardins impressionnistes de Claude Monet, YouTube, 05.04.2024 |
El mes de març d'enguany vaig publicar un post (1) dedicat a l'obra de Claude Monet (2) exposada al Musée de l'Orangerie (3) de París. Com no podia ser d'una altra manera, en aquell post també et parlava de la bellesa dels jardins de la propietat del pintor a Giverny (4) (Normandia, França), en els que es va inspirar l'obra que pots veure en aquell museu.
Avui m'agradaria compartir amb tu uns vídeos d'aquells jardins que he vist recentment.
Avui m'agradaria compartir amb tu uns vídeos d'aquells jardins que he vist recentment.
| Public Sénat - Balade dans les jardins de Giverny, YouTube, 30.05.2023 |
| France 3 Normandie - Histoire de se balader visite la maison de Claude Monet à Giverny, YouTube, 15.12.2017 |
Thursday, August 22, 2024
simon berger
| MazelGalerie: Live performance by Simon Berger at StArt Strasbourg 2022, YouTube, 29.11.2022 |
Si et va agradar el post que vaig publicar dimarts passat i et va impressionar el resultat de la tècnica que utilitzava Andrew Scott, avui et proposo veure el que pot arribar a fer amb un martell un artista suís: Simon Berger (1).
| Vitromusée Romont - Simon Berger : création d'une oeuvre inédite, YouTube, 11.04.2022 |
| Genève - Ville de culture: La vie d'artiste: Simon Berger, YouTube, 08.06.2020 |
Tuesday, August 20, 2024
andrew scott
| Frame experiments with Andrew Scott Art, YouTube, 23.02.2024 |
Coneixes el treball d'Andrew Scott? Andrew Scott és un artista creador de grafitis i aquarel·les que dona vida als temes de les seves obres integrant com a part d'aquestes els marcs dels seus quadres, ja sigui destrossant-los, cremant-los, trencant el vidre que els protegeix ...
- Wikipedia: Lorem ipsum
Thursday, July 11, 2024
håkon anton fagerås
| My Modern Met - Fluffy Pillows and Expressive People Sculptures by Håkon Anton Fagerås, YouTube, 08.02.2020 |
Probablement ja el coneixes. Però, si no és el cas, avui m'agradaria compartir amb tu l'obra d'un escultor noruec anomenat Håkon Anton Fagerås (1).
A la bio de la seva pàgina web, Fagerås es presenta com un artista nascut el 1975, llicenciat per l'Acadèmia Nacional de Belles Arts d'Oslo i especialitzat principalment en l'escultura en marbre. Fagerås està radicat a Oslo (Noruega) i, des del 1999, treballa a Pietrasanta (Itàlia), una ciutat toscana coneguda per les seves pedreres de marbre i els seus tallers de talla de pedra.
Un reconegut crític d'art italià, Francesco Poli, va descriure així el treball de Håkon Anton Fagerås al seu assaig The Fascinating Vulnerability of Sculpture:
Personalment, el treball que més m'ha arribat al cor és una estàtua de bronze que la multinacional farmacèutica Pfizer va encarregar a Håkon Anton Fagerås en homenatge a Cecilie, una mare soltera a qui van diagnosticar-li un càncer de mama metastàtic quan tenia 42 anys i tres fills de 19, 17 i 7 anys. La seva finalitat és la de conscienciar a la societat sobre les pacients que pateixen aquesta malaltia terminal i donar-les la visibilitat que es mereixen.
L'estàtua es va inaugurar el 20 de juny de 2022 per l'alcaldessa d'Oslo i actualment es troba a Spikersuppa (2), molt a prop del parlament noruec. L'estàtua té un codi QR que dona accés a un documental de 9 minuts sobre la història de Cecilie Flatval i la creació de l'estàtua (3): és el vídeo amb què tanco el post d'avui.
Lectures recomanades
A la bio de la seva pàgina web, Fagerås es presenta com un artista nascut el 1975, llicenciat per l'Acadèmia Nacional de Belles Arts d'Oslo i especialitzat principalment en l'escultura en marbre. Fagerås està radicat a Oslo (Noruega) i, des del 1999, treballa a Pietrasanta (Itàlia), una ciutat toscana coneguda per les seves pedreres de marbre i els seus tallers de talla de pedra.
Un reconegut crític d'art italià, Francesco Poli, va descriure així el treball de Håkon Anton Fagerås al seu assaig The Fascinating Vulnerability of Sculpture:
Fagerås és capaç de mostrar un llenguatge tècnicament refinat en argila, marbre o aliatges diversos, per crear figures que existeixen en una atmosfera de temps suspès. Mostren una dimensió humana íntima, introvertida i insegura amb una expressió emocional i física úniques (...) .
L'originalitat distintiva de l'obra de Fagerås rau, al meu entendre, en la seva fascinant ambivalència d'estil i d'expressió. Les seves escultures són alhora l'expressió d'una investigació conscient dels límits de la representació escultòrica, i alhora un intent apassionat, i de vegades nostàlgic, de donar a les seves figures una autèntica tensió viva (...)Pots trobar un munt d'imatges i vídeos de la seva obra a la seva pàgina Web o al seu compte Instagram (1). També fent una recerca a les imatges de Google o als vídeos de YouTube.
Personalment, el treball que més m'ha arribat al cor és una estàtua de bronze que la multinacional farmacèutica Pfizer va encarregar a Håkon Anton Fagerås en homenatge a Cecilie, una mare soltera a qui van diagnosticar-li un càncer de mama metastàtic quan tenia 42 anys i tres fills de 19, 17 i 7 anys. La seva finalitat és la de conscienciar a la societat sobre les pacients que pateixen aquesta malaltia terminal i donar-les la visibilitat que es mereixen.
L'estàtua es va inaugurar el 20 de juny de 2022 per l'alcaldessa d'Oslo i actualment es troba a Spikersuppa (2), molt a prop del parlament noruec. L'estàtua té un codi QR que dona accés a un documental de 9 minuts sobre la història de Cecilie Flatval i la creació de l'estàtua (3): és el vídeo amb què tanco el post d'avui.
| Brystkreftforeningen: Cecilie – woman with incurable breast cancer, YouTube, 08.08.2023 |
Lectures recomanades
- Unveiling of the world's first statue of a woman with incurable breast cancer in front of the Norwegian Parliament, Brystkreftforeningen, 20.06.2022
- Amy Corr: Pfizer Norway Erects Statue of Woman With MBC, Muse by Clio, 04.08.2022
- Håkon Anton Fagerås: Home page || Instagram
- Google Maps: Cecilie - Breast Cancer Statue
- Cecilie - woman with incurable breast cancer: Home page
Thursday, June 20, 2024
andrey zakirzyanov - van gogh
| Art People Gallery - Andrey Zakirzyanov. Les Saintes-Maries-de-la-Mer- Van Gogh by Andrey Zakirzyanov, YouTube, 19.12.2023 |
A mitjans de novembre del 2023, el Van Gogh Museum publicava al seu compte a Twitter una animació realitzada per Andrey Zakirzyanov d'un quadre llegendari de Vincent van Gogh: Paysage marin près des Saintes-Maries-de-la-Mer (1888) (1).
Vincent van Gogh va pintar aquest quadre durant una curta estada en juny de 1888 a Saintes-Maries-de-la-Mer, un municipi que es troba al districte d'Arles, en el departament francès de Bouches-du-Rhône, a la regió Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA). Pel que fa a la densa història d'aquest quadre, et proposo que no deixis de llegir el relat que trobaràs a la versió en llengua francesa de Wikipedia (recorda d'utilitzar el traductor del teu navegador si tens problemes de comprensió).
Sobre Andrey Zakirzyanov, el realitzador d'aquesta remarcable animació del quadre de Van Gogh, no he trobat gran cosa d'altre sinó que va nàixer el 1969 a Simferopol (Crimea, antiga URSS), que es va graduar el 1989 a la Tavricheskaya Art School de Leningrad (avui Saint Petersburg) i que des de 1990 a 1992 va ser membre de l'Acadèmia Russa de les Arts.
El mes de gener d'enguany, el Van Gogh Museum va publicar al seu compte a Twitter una nova obra d'aquest autor que presentava una animació d'un altre quadre de Van Gogh: La Maison jaune (1888) (3)
I ara et deixaré amb una altra animació d'Andrey Zakirzyanov sobre un altre quadre de Van Gogh: Terrasse du café le soir (1888) (4)
Vincent van Gogh va pintar aquest quadre durant una curta estada en juny de 1888 a Saintes-Maries-de-la-Mer, un municipi que es troba al districte d'Arles, en el departament francès de Bouches-du-Rhône, a la regió Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA). Pel que fa a la densa història d'aquest quadre, et proposo que no deixis de llegir el relat que trobaràs a la versió en llengua francesa de Wikipedia (recorda d'utilitzar el traductor del teu navegador si tens problemes de comprensió).
Sobre Andrey Zakirzyanov, el realitzador d'aquesta remarcable animació del quadre de Van Gogh, no he trobat gran cosa d'altre sinó que va nàixer el 1969 a Simferopol (Crimea, antiga URSS), que es va graduar el 1989 a la Tavricheskaya Art School de Leningrad (avui Saint Petersburg) i que des de 1990 a 1992 va ser membre de l'Acadèmia Russa de les Arts.
El mes de gener d'enguany, el Van Gogh Museum va publicar al seu compte a Twitter una nova obra d'aquest autor que presentava una animació d'un altre quadre de Van Gogh: La Maison jaune (1888) (3)
Can you imagine the urban sounds that would have surrounded Vincent while he was painting this painting?
— Van Gogh Museum (@vangoghmuseum) January 10, 2024
🖼️ This animation of 'The Yellow House' is made by Andrey Zakirzyanov. Thank you for using Vincent’s work to inspire your creativity 👏🤩
🎶 by Andrey Surotdinov pic.twitter.com/TnKeOXFW8w
I ara et deixaré amb una altra animació d'Andrey Zakirzyanov sobre un altre quadre de Van Gogh: Terrasse du café le soir (1888) (4)
Poésie ! Le tableau «Terrasse d'un café la nuit» de Van Gogh, animé par Andrey Zakirzyanov @Sadie2901 pic.twitter.com/SEzruYGbDp
— L'important (@Limportant_fr) February 19, 2024
Sunday, March 3, 2024
claude monet et les nymphéas
| Jack Vidéo Drone - Giverny: Les jardins de Claude Monet et les Nymphéas, YouTube, 26.06.2023 |
Fa molts anys d'això.
Estava amb dos companys de la feina seguint un curs a Sema Group i, quan vam plegar de les classes, un dels companys ens va proposar anar a visitar el Musée de l'Orangerie, abans d'anar a fer un tomb durant la nit a Les Halles i el Quartier Latin, on estava el nostre hotel.
Claude Monet no és un dels pintors impressionistes que més m'agraden. Però, he de reconèixer que l'espectacle dels quadres de Le cycle des Nymphéas (1) que tenien exposats al museu em va impressionar de debò, i va compensar d'allò més els bars que vam deixar de trepitjar aquella tarda.
Al vídeo amb què he obert el post d'avui pots veure els jardins de la propietat de Claude Monet a Giverny, aquells que li van servir d'inspiració per crear la seva obra. I al vídeo que tanca el post, una interpretació plena de vida i colors que n'han fet al Japó al Monet's Pond.
Claude Monet no és un dels pintors impressionistes que més m'agraden. Però, he de reconèixer que l'espectacle dels quadres de Le cycle des Nymphéas (1) que tenien exposats al museu em va impressionar de debò, i va compensar d'allò més els bars que vam deixar de trepitjar aquella tarda.
El famós estany de nenúfars va inspirar a Monet per crear una obra titànica composta per prop de 300 quadres, incloent-hi més de quaranta panells de gran format.
| Musée de l'Orangerie - L'histoire des Nymphéas, YouTube, 09.05.2016 |
Al vídeo amb què he obert el post d'avui pots veure els jardins de la propietat de Claude Monet a Giverny, aquells que li van servir d'inspiració per crear la seva obra. I al vídeo que tanca el post, una interpretació plena de vida i colors que n'han fet al Japó al Monet's Pond.
| Inaka Adventure - Monet's Pond, Gifu Japan | 4k Cinematic Cut, YouTube, 22.08.2021 |
"Tout le monde discute de mon art et fait semblant de comprendre, comme s'il fallait comprendre, alors qu'il faut simplement aimer."
— Personne Dansmabul (@PDansmabul) March 15, 2024
-Claude Monet- pic.twitter.com/gWBdC6Qd2l
Monday, January 8, 2024
the beatles - i'm only sleeping
| The Beatles - I'm Only Sleeping, YouTube, 01.11.2022 |
Avui m'agradaria compartir amb tu un vídeo que m'ha agradat molt. Està fet per Em Cooper (1) una directora d'animació i cinema britànica especialitzada a combinar l'animació pintada a l'oli amb pel·lícules d'acció en directe. En el cas del vídeo que avui comparteixo amb tu, ha treballat sobre làmines de cel·luloide, pintant cada fotograma individualment amb pintura a l'oli, un procés laboriós que va durar molts mesos.
Aquest vídeo va guanyar una sèrie de premis el 2023, com ara el Gold al UK Creative Circle Awards, el de Best Animation al Shark Music Video Awards del 2023 o el premi del jurat a l'Annecy International Animation Festival. També ha estat nominat al millor vídeo musical a la 66a edició dels premis Grammy 2024.
Aquest vídeo va guanyar una sèrie de premis el 2023, com ara el Gold al UK Creative Circle Awards, el de Best Animation al Shark Music Video Awards del 2023 o el premi del jurat a l'Annecy International Animation Festival. També ha estat nominat al millor vídeo musical a la 66a edició dels premis Grammy 2024.
- Em Cooper: Home page
Friday, January 5, 2024
take on me
| a-ha - Take On Me (Vidéo Officielle), YouTube, 06.01.2010 |
Take on Me (1) era un tema que, per dir-ho amb educació, no m'agradava. I la banda noruega que l'interpretava: a-ha (2), encara m'agradava menys. Era la dècada dels anys 1980 i tenia per aquesta banda i per aquest estil musical la mateixa al·lèrgia que em provocaven la majoria de bandes que passaven més temps a la perruqueria que als escenaris, consumint tones de laca propulsada pel clorofluorocarboni que va acabar creant el forat de la capa d'ozó (3). Segurament era un problema d'intolerància per la meva part vers les bandes de heavies o les dels gòtics, també els membres d'altres bandes com ara Margaret Thatcher, Beatriu d'Holanda o Sofia d'Espanya.
No recordo quin era el pub on vaig veure el segon vídeo de Take on Me, el de Steve Barron (4), però recordo que el vaig trobar original. No era el primer vídeo que feia Barron: en va fer altres força bons. També altres amb els que va fer el que va poder. Però, aquest vídeo en concret, malgrat la banda, el tema i la lletra, em va agradar.
Van passar 20 anys entre el llançament del vídeo de Steve Barron i el de YouTube. No recordo quan vaig tornar a veure'l a una còpia de baixa qualitat d'un vell vídeo VHS que es va publicar a YouTube. A poc a poc, hom va anar pujant versions més decents del vídeo original. Fins a arribar a la versió remasteritzada en 4K que la banda va pujar el 06.01.2020 i que avui m'agradaria compartir amb tu.
No recordo quin era el pub on vaig veure el segon vídeo de Take on Me, el de Steve Barron (4), però recordo que el vaig trobar original. No era el primer vídeo que feia Barron: en va fer altres força bons. També altres amb els que va fer el que va poder. Però, aquest vídeo en concret, malgrat la banda, el tema i la lletra, em va agradar.
Van passar 20 anys entre el llançament del vídeo de Steve Barron i el de YouTube. No recordo quan vaig tornar a veure'l a una còpia de baixa qualitat d'un vell vídeo VHS que es va publicar a YouTube. A poc a poc, hom va anar pujant versions més decents del vídeo original. Fins a arribar a la versió remasteritzada en 4K que la banda va pujar el 06.01.2020 i que avui m'agradaria compartir amb tu.
Friday, December 22, 2023
Thursday, December 7, 2023
els fanzins i la intel·ligència artificial
 |
| Couper/Coller - Reconfigurer la bande dessinée à l’ère numérique 10.11.2023–7.1.2024 - EPFL Pavilions, Pavilion A Mardi à dimanche, 11h – 18h - Entrée libre |
Tot i que ja feia temps que corrien, jo vaig descobrir els fanzíns a principis dels anys 1980. Més enllà del que puguin dir els erudits, la meva experiència és que estaven molt condicionats per dos factors: el seu autor tenia una història per contar, o no; o bé el seu autor sabia dibuixar, o no.
Els fanzins que van córrer per les meves mans estaven fotocopiats en blanc i negre. Uns, estaven mal dibuixats i amb una història inexistent; altres amb una bona història, però amb una lamentable qualitat de dibuix; altres ben dibuixats, però amb una història totalment psicòtica; i finalment, hi havia les veritables obres d'art.
Amb l'arribada dels ordinadors personals, la qualitat va millorar. Però jo també em vaig fer gran i vaig començar a distanciar-me d'aquell món i, a poc a poc, el meu interès es va dirigir a altres expressions artístiques, com ara l'Street Art, al que l'he dedicat uns quants posts en aquest blog (2) i un àlbum que tinc un xic descuidat a Flipboard, bàsicament perquè els enllaços apunten a pàgines que ara són de pagament, han canviat de nom o simplement han desaparegut.
El temps va seguir avançant i, aquells que creien tenir alguna cosa a dir, van trobar a Twitter i a Instagram un canal on fer-ho, i en Photoshop i Canvas la manera d'expressar-ho gràcies als mems (3). I dels gifs animats a Twitter hom va passar als vídeos curts, bàsicament a TikTok, on no tenir gran cosa a dir no ha impedit als seus autors tenir una gran difusió urbi et orbi.
Un cop gairebé esgotades totes aquestes manifestacions terapèutiques de l'art, podríem estar davant d'un revival del còmic. I enllà on la intel·ligència natural ja no dona per més (4), hom ens presenta la intel·ligència artificial (5) com una solució que permet superar aquest hàndicap.
L'anunci de l'exposició "Couper/Coller - Reconfigurer la bande dessinée à l’ère numérique" amb què he obert el post d'avui, m'ha fet recordar el vídeo que pots veure a continuació, que ens presenta un tutorial delirant per crear un còmic gràcies a la intel·ligència artificial.
Tanmateix, el record que guardo d'aquest vídeo és el menyspreu amb què el va comentar un company de la feina amb qui el vaig compartir. Un company que està convençut de ser un gran cuiner després que es va comprar una Thermomix.
Els fanzins que van córrer per les meves mans estaven fotocopiats en blanc i negre. Uns, estaven mal dibuixats i amb una història inexistent; altres amb una bona història, però amb una lamentable qualitat de dibuix; altres ben dibuixats, però amb una història totalment psicòtica; i finalment, hi havia les veritables obres d'art.
Amb l'arribada dels ordinadors personals, la qualitat va millorar. Però jo també em vaig fer gran i vaig començar a distanciar-me d'aquell món i, a poc a poc, el meu interès es va dirigir a altres expressions artístiques, com ara l'Street Art, al que l'he dedicat uns quants posts en aquest blog (2) i un àlbum que tinc un xic descuidat a Flipboard, bàsicament perquè els enllaços apunten a pàgines que ara són de pagament, han canviat de nom o simplement han desaparegut.
El temps va seguir avançant i, aquells que creien tenir alguna cosa a dir, van trobar a Twitter i a Instagram un canal on fer-ho, i en Photoshop i Canvas la manera d'expressar-ho gràcies als mems (3). I dels gifs animats a Twitter hom va passar als vídeos curts, bàsicament a TikTok, on no tenir gran cosa a dir no ha impedit als seus autors tenir una gran difusió urbi et orbi.
Un cop gairebé esgotades totes aquestes manifestacions terapèutiques de l'art, podríem estar davant d'un revival del còmic. I enllà on la intel·ligència natural ja no dona per més (4), hom ens presenta la intel·ligència artificial (5) com una solució que permet superar aquest hàndicap.
L'anunci de l'exposició "Couper/Coller - Reconfigurer la bande dessinée à l’ère numérique" amb què he obert el post d'avui, m'ha fet recordar el vídeo que pots veure a continuació, que ens presenta un tutorial delirant per crear un còmic gràcies a la intel·ligència artificial.
Tanmateix, el record que guardo d'aquest vídeo és el menyspreu amb què el va comentar un company de la feina amb qui el vaig compartir. Un company que està convençut de ser un gran cuiner després que es va comprar una Thermomix.
| IA Pulse - Bruno A.D - Créer une bande dessinée avec l'IA (Tutoriel complet - intelligence artificielle), YouTube, 05.11.2023 |
- Wikipedia: Fanzín [en] [fr] [es] [ca]
- Veure posts de Street Art publicats en aquest blog
- Wikipedia: Meme [en] [fr] [es] [ca]
- Veure The decline of the Flynn effect, publicat en aquest blog el 13.09.2020
- Veure la trilogia de posts Què en penso de la intel·ligència artificial? (1/3) (2/3) i (3/3) publicats enguany respectivament els 02.02.2023, 07.02.2023 i 09.04.2023
Tuesday, February 14, 2023
acción poética
 |
 |
| Source: Acción Poética |
El moviment Acció Poètica (1) és un fenomen literari i artístic que va començar a Monterrey, Nuevo León, Mèxic el 1996. El seu fundador va ser el poeta mexicà Armando Alanis Pulido, i consisteix a retolar els murs de les ciutats amb fragments de poesia.
Als enllaços que pots trobar a continuació pots trobar un munt d'altres exemples.
Als enllaços que pots trobar a continuació pots trobar un munt d'altres exemples.
- Acció Poètica: Home page | Wikipedia | Twitter | Instagram
- Juan Armando Corbin: Las 25 mejores frases de Acción Poética, Psicología y Mente
Tuesday, November 29, 2022
the stendhal syndrome
En época Victoriana, en uno de los momentos más importantes de la revolución industrial del imperio Británico, el pintor John Atkinson Grimshaw dejó un gran legado de pinturas realistas que parecían casi fotografías. pic.twitter.com/kIuYhDRLqQ
— El síndrome de Stendhal (@SdStendhal) October 27, 2022
La síndrome de Stendhal és un conjunt de trastorns psicosomàtics que impliquen batecs cardíacs accelerats, marejos, asfixia, confusió i fins i tot al·lucinacions que suposadament es produeixen en alguns viatgers exposats a una obra d'art o a una profusió d'obres mestres, al mateix lloc, al mateix temps, quan aquestes adquireixen un significat particular pels viatgers (1).
La síndrome de Stendhal també és el nom d'un compte a Twitter (@SdStendhal), de visita molt recomanada, tot com la pàgina Web dels seus autors (punxa aquí).
Vaig descobrir aquest compte el passat mes d'octubre quan, per pur atzar, vaig veure el tweet amb què he obert el post d'avui, dedicat a l'obra del pintor John Atkinson Grimshaw i el seu llegat de pintures amb escenes nocturnes de paisatges urbans de l'Anglaterra del s XIX.
La síndrome de Stendhal també és el nom d'un compte a Twitter (@SdStendhal), de visita molt recomanada, tot com la pàgina Web dels seus autors (punxa aquí).
Vaig descobrir aquest compte el passat mes d'octubre quan, per pur atzar, vaig veure el tweet amb què he obert el post d'avui, dedicat a l'obra del pintor John Atkinson Grimshaw i el seu llegat de pintures amb escenes nocturnes de paisatges urbans de l'Anglaterra del s XIX.
Tuesday, November 22, 2022
Sunday, November 13, 2022
le massacre de la saint-barthélemy
| Grand Palais: L’Histoire par l’image: Massacre de la St-Barthélemy, YouTube, 02.10.2020 |
Unes setmanes després d'haver començat a treballar a l'empresa que em va contractar a Suïssa, em van destinar a un equip que estava acabant el projecte d'un dels complexos hidroelèctrics més importants del país: Cleuson-Dixence (1).
Com recordava a un post publicat en febrer del 2020, els companys de Sion em van invitar a passar la festa de la Saint Barthélemy als prats que hi havia damunt de l'embassament de Cleuson (2), molt a prop de la petita capella de St. Barthélémy (3), on cada 24 d'agost té lloc la benedicció dels formatges de les pastures de muntanya (alpages) de la regió i, envoltats per un paisatge brutal, diferents corals i grups de Cor des Alpes (4), celebren aquesta festa.
El que jo no sabia llavors és que el 24 d'agost marcava també una data històrica per la République et canton de Genève. Car, va ser en aquesta data que va tenir lloc a Paris, en 1572, la Massacre de la Saint-Barthélemy (5), que va representar l'inici de l'arribada a Ginebra dels primers refugiats hugonots (cristians protestants francesos de doctrina calvinista) després d'un assassinat en massa estimat en 3.000 persones a París i entre 10.000 i 30.000 a tota França (6).
Anys més tard, Henri IV, rei de França, va signar en 1598 l'Edicte de Nantes (7) sota la pressió dels estats protestants europeus. Aquest edicte establia la coexistència de dues confessions: els catòlics admetien l'existència dels reformats, als quals se'ls reconeixia la llibertat de consciència, mentre que la del culte queda limitada segons els llocs. Durant el regnat de Louis XIV es va decidir l'extermini de l'heretgia calvinista. Durant 25 anys, els mandats i els reials decrets se succeeixen i culminen amb la Revocació de l'Edicte de Nantes en 1685, amb la imposició del principi: "Un rei, una llei, una fe". Els reformats no tenien cap altra opció que l'abjuració o la clandestinitat. Com l'exili estava prohibit, aquells que eren capturats estaven condemnats a la confiscació de béns, la presó, les galeres, o fins i tot la pena de mort (8).
Malgrat tot, més de 150.000 hugonots van triar l'exili per mar o per terra i van marxar cap a Suïssa, Alemanya, Anglaterra o els Països Baixos, terres d'acollida on el protestantisme s'havia desenvolupat. Uns 80.000 van fugir a la república de Ginebra (9) i la Confederació Helvètica (8). Dos anys després de la Revocació de l'Edicte de Nantes, l'agost de 1687 van arribar a Ginebra 8.000 refugiats -la ciutat només tenia 16.000 habitants aleshores- que feien part dels 20.000 hugonots que van romandre a Suïssa. La resta, uns 60.000 refugiats, va creuar Suïssa, tot tenint cura d'evitar les regions catòliques: la majoria va establir-se al nord d'Alemanya, a una zona despoblada per la Guerra dels Trenta Anys (10).
El passat 22.10.2022, quan vam visitar les noves instal·lacions del Musée cantonal des Beaux-Arts a Lausanne, em vaig quedar molt impressionat quan vaig veure que el quadre que acollia la seva exposició permanent era Le Massacre de la Saint-Barthélemy, pintat per François Dubois (11) entre 1572-1584. Dubois feia part dels hugonots francesos que van trobar a refugi a la República de Ginebra, on va morir dotze anys després d'aquella massacre, el 24 d'agost del 1584, poc després d'acabar de pintar aquell quadre que m'havia hipnotitzat, l'únic treball de Dubois que ens ha arribat.
El vídeo amb què he obert el post d'avui presenta el relat històric que explica tota la crueltat d'aquell 24 d'agost del 1572 condensada en la superfície de 93,5 x 154,1 cm del quadre. Pots trobar informacions addicionals a les fitxes del Musée cantonal des Beaux-Arts de Lausanne (12).
Com recordava a un post publicat en febrer del 2020, els companys de Sion em van invitar a passar la festa de la Saint Barthélemy als prats que hi havia damunt de l'embassament de Cleuson (2), molt a prop de la petita capella de St. Barthélémy (3), on cada 24 d'agost té lloc la benedicció dels formatges de les pastures de muntanya (alpages) de la regió i, envoltats per un paisatge brutal, diferents corals i grups de Cor des Alpes (4), celebren aquesta festa.
El que jo no sabia llavors és que el 24 d'agost marcava també una data històrica per la République et canton de Genève. Car, va ser en aquesta data que va tenir lloc a Paris, en 1572, la Massacre de la Saint-Barthélemy (5), que va representar l'inici de l'arribada a Ginebra dels primers refugiats hugonots (cristians protestants francesos de doctrina calvinista) després d'un assassinat en massa estimat en 3.000 persones a París i entre 10.000 i 30.000 a tota França (6).
Anys més tard, Henri IV, rei de França, va signar en 1598 l'Edicte de Nantes (7) sota la pressió dels estats protestants europeus. Aquest edicte establia la coexistència de dues confessions: els catòlics admetien l'existència dels reformats, als quals se'ls reconeixia la llibertat de consciència, mentre que la del culte queda limitada segons els llocs. Durant el regnat de Louis XIV es va decidir l'extermini de l'heretgia calvinista. Durant 25 anys, els mandats i els reials decrets se succeeixen i culminen amb la Revocació de l'Edicte de Nantes en 1685, amb la imposició del principi: "Un rei, una llei, una fe". Els reformats no tenien cap altra opció que l'abjuració o la clandestinitat. Com l'exili estava prohibit, aquells que eren capturats estaven condemnats a la confiscació de béns, la presó, les galeres, o fins i tot la pena de mort (8).
Malgrat tot, més de 150.000 hugonots van triar l'exili per mar o per terra i van marxar cap a Suïssa, Alemanya, Anglaterra o els Països Baixos, terres d'acollida on el protestantisme s'havia desenvolupat. Uns 80.000 van fugir a la república de Ginebra (9) i la Confederació Helvètica (8). Dos anys després de la Revocació de l'Edicte de Nantes, l'agost de 1687 van arribar a Ginebra 8.000 refugiats -la ciutat només tenia 16.000 habitants aleshores- que feien part dels 20.000 hugonots que van romandre a Suïssa. La resta, uns 60.000 refugiats, va creuar Suïssa, tot tenint cura d'evitar les regions catòliques: la majoria va establir-se al nord d'Alemanya, a una zona despoblada per la Guerra dels Trenta Anys (10).
El passat 22.10.2022, quan vam visitar les noves instal·lacions del Musée cantonal des Beaux-Arts a Lausanne, em vaig quedar molt impressionat quan vaig veure que el quadre que acollia la seva exposició permanent era Le Massacre de la Saint-Barthélemy, pintat per François Dubois (11) entre 1572-1584. Dubois feia part dels hugonots francesos que van trobar a refugi a la República de Ginebra, on va morir dotze anys després d'aquella massacre, el 24 d'agost del 1584, poc després d'acabar de pintar aquell quadre que m'havia hipnotitzat, l'únic treball de Dubois que ens ha arribat.
El vídeo amb què he obert el post d'avui presenta el relat històric que explica tota la crueltat d'aquell 24 d'agost del 1572 condensada en la superfície de 93,5 x 154,1 cm del quadre. Pots trobar informacions addicionals a les fitxes del Musée cantonal des Beaux-Arts de Lausanne (12).
| L'Histoire nous le dira #74: 1572 : Massacre de la Saint-Barthélemy, YouTube, 24.09.2019 |
- Aménagement Cleuson-Dixence, Alpiq (PDF)
- Wikipedia: Barrage de Cleuson [en] [fr] [es] [ca]
- Chapelle St-Barthélémy, Nendaz.ch
- Wikipedia: Cor des Alpes
- Wikipedia: Massacre de la Saint-Barthélemy [en] [fr] [es] [ca]
- Jean-Joël Brégeon: Saint Barthélémy, les véritables causes du massacre, National Geographic, 06.07.2018
- Wikipedia: Edit de Nantes [en] [fr] [es] [ca]
- Mieux connaître l’histoire des Huguenots et des Vaudois du Piémont, Fondation Via-Sur les pas des Huguenots et des Vaudois du Piemont
- La republica de Ginebra no va fer part de la Confederació Helvètica fins el 1815 (Wikipedia: République de Genève)
- Benedikt Meyer: Les huguenots, Musée national suisse, 01.09.2020
- Wikipedia: François Dubois [en] [fr] [es] [ca]
- François Dubois: Le Massacre de la Saint-Barthélemy, vers 1572-1584 || Dossier: Le Massacre de la Saint-Barthélemy, Musée cantonal des Beaux-Arts de Lausanne
Thursday, October 20, 2022
hammer and sickle
| Red is Dead, Youtube, 15.06.2014 |
Meurs, pourriture communiste ! La frase amb què es tanca la primera part del vídeo fa part de l'escena d'introducció d'un film delirant del 1994: La cité de la peur (1), interpretat per un trio encara més delirant: Les Nuls (2). Un film on els sketchs d'humor absurd i surrealista se succeeixen un darrere l'altre, donant lloc a algunes escenes cultes, com la que vaig escollir per la publicació de la primera versió d'aquest article (3).
D'acord, si et mires el film, segurament no les enganxaràs totes, perquè és un humor destinat a un públic francès. Però moltes escenes segueixen fent-me riure encara avui.
Al vídeo amb què vaig obrir aquest post, hi ha una de les escenes cultes d'aquest film. La de la persecució i posterior incineració d'una mena de zombi comunista que, armat amb una falç i un martell, intenta assassinar a un dels protagonistes. La segona part del vídeo presenta un tema de Philippe Chany amb un títol remarcable (4).
Just per no morir igual de rucs que vam arribar a aquest món, potser val la pena recordar que, l'associació de la falç i el martell com emblema per representar al moviment comunista, té el seu origen en un concurs que Vladimir Lenin i Anatoly Lunacharsky van convocar el 1917 per la creació d'un emblema soviètic (5).
L'artista Yevgeny Kamzolkin (6), va crear el disseny de la falç i el martell per a les celebracions del primer de maig del 1918 al districte de Zamoskvorechye (Moscou). Finalment, després d'alguns retocs, aquest va ser adoptat pel partit comunista a la 2a sessió del Comitè Central del 6 de juliol de 1923, on es decidí que aquest emblema devia figurar a les banderes de les repúbliques de la Unió Soviètica després d'aquesta data.
Ara, deixa que acabi aquest post amb tres anècdotes. La primera la trobem a la Wikipedia en espanyol (5), que ens diu de Yevgeny Kamzolkin que aquest: provenia d'una família rica i era profundament religiós, no era comunista. La segona la trobem a la Wikipedia en anglès, que ens mostra que hom podia trobar aquest emblema a les monedes d'1 peso de plata que es van dissenyar a França i van circular a Xili entre 1894 i 1940 (5) (7). Finalment, la darrera anècdota fa referència a una rèplica del «crucifix comunista» que Luis Espinal va tallar els anys 1970 (8) i que el 9 de juliol del 2015, Evo Morales va regalar al papa Francesc.
D'acord, si et mires el film, segurament no les enganxaràs totes, perquè és un humor destinat a un públic francès. Però moltes escenes segueixen fent-me riure encara avui.
Al vídeo amb què vaig obrir aquest post, hi ha una de les escenes cultes d'aquest film. La de la persecució i posterior incineració d'una mena de zombi comunista que, armat amb una falç i un martell, intenta assassinar a un dels protagonistes. La segona part del vídeo presenta un tema de Philippe Chany amb un títol remarcable (4).
Just per no morir igual de rucs que vam arribar a aquest món, potser val la pena recordar que, l'associació de la falç i el martell com emblema per representar al moviment comunista, té el seu origen en un concurs que Vladimir Lenin i Anatoly Lunacharsky van convocar el 1917 per la creació d'un emblema soviètic (5).
L'artista Yevgeny Kamzolkin (6), va crear el disseny de la falç i el martell per a les celebracions del primer de maig del 1918 al districte de Zamoskvorechye (Moscou). Finalment, després d'alguns retocs, aquest va ser adoptat pel partit comunista a la 2a sessió del Comitè Central del 6 de juliol de 1923, on es decidí que aquest emblema devia figurar a les banderes de les repúbliques de la Unió Soviètica després d'aquesta data.
Ara, deixa que acabi aquest post amb tres anècdotes. La primera la trobem a la Wikipedia en espanyol (5), que ens diu de Yevgeny Kamzolkin que aquest: provenia d'una família rica i era profundament religiós, no era comunista. La segona la trobem a la Wikipedia en anglès, que ens mostra que hom podia trobar aquest emblema a les monedes d'1 peso de plata que es van dissenyar a França i van circular a Xili entre 1894 i 1940 (5) (7). Finalment, la darrera anècdota fa referència a una rèplica del «crucifix comunista» que Luis Espinal va tallar els anys 1970 (8) i que el 9 de juliol del 2015, Evo Morales va regalar al papa Francesc.
- Wikipedia: La Cité de la peur (film, 1994)
- Wikipedia: Les Nuls
- Veure Meurs, pourriture communiste !, publicat en aquest blog el 01.05.2018
- Philippe Chany: Red is Dead (La cité de la peur - 1994)
- Wikipedia: Hammer and sickle [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Yevgeny Kamzolkin [en] [fr] [es] [ca]
- Chile 1894 Pattern, Moneta Gallery Coin Museum, 11.10.2008
- Bolivia: la historia detrás del "crucifijo comunista" que Evo Morales le regaló al papa Francisco, BBC MUndo, 09.07.2015
Subscribe to:
Posts (Atom)