| The Strokes - The End Has No End (Official HD Video), YouTube, 03.10.2009 |
Showing posts with label music. Show all posts
Showing posts with label music. Show all posts
Monday, January 20, 2025
the strokes - the end has no end
Sunday, October 27, 2024
bryan adams - war machine
| Bryan Adams - What If There Were No Sides At All, YouTube, 12.05.2023 |
Fa temps, vaig parlar-te de les nits que havia passat estudiant, preparant exàmens i treballs, a una petita habitació que hi ha al garatge de casa dels meus pares.
En aquell garatge, també programava amb un Sinclair Spectrum ZX81 (1) aplicacions que, en aquell temps, eren molt difícils de trobar: per exemple, tractaments de text i programes per a la representació de diferents tipus de gràfiques que utilitzava per a la presentació dels meus treballs a la Universitat. També treballava en la millora una mena de full de càlcul que m'havia passat un company amb qui havia treballat a una fàbrica de Danone (2).
Treballava a casa quan no ho feia durant les nits als terminals al centre de càlcul del Departament de Psicologia. I, per mantenir-me despert, escoltava música d'una emissora del Vallès que fa molt de temps que va deixar d'existir i de la que he oblidat el nom.
La sèrie de posts que vaig dedicar a les nits que vaig passar en aquell garatge (2) va començar el 2013 amb un post dedicat a Bryan Adams (3). Començava així (4):
Quatre anys més tard, Bryan Adams va publicar a l'àlbum Into the Fire: Remembrance Day (7). Val la pena llegir la seva lletra per adonar-te que és un tema remarcable.
En aquell garatge, també programava amb un Sinclair Spectrum ZX81 (1) aplicacions que, en aquell temps, eren molt difícils de trobar: per exemple, tractaments de text i programes per a la representació de diferents tipus de gràfiques que utilitzava per a la presentació dels meus treballs a la Universitat. També treballava en la millora una mena de full de càlcul que m'havia passat un company amb qui havia treballat a una fàbrica de Danone (2).
Treballava a casa quan no ho feia durant les nits als terminals al centre de càlcul del Departament de Psicologia. I, per mantenir-me despert, escoltava música d'una emissora del Vallès que fa molt de temps que va deixar d'existir i de la que he oblidat el nom.
La sèrie de posts que vaig dedicar a les nits que vaig passar en aquell garatge (2) va començar el 2013 amb un post dedicat a Bryan Adams (3). Començava així (4):
Hi ha moments de la vida que, sense saber massa bé per què, et queden gravats per sempre. Era pràcticament l'alba i m'havia passat la nit estudiant en aquell reducte del garatge de casa que el meu pare encara utilitza!Tot això va passar durant l'any 1983, a una època on a Europa vivíem terroritzats sota l'amenaça d'una guerra nuclear que podia destruir durant segles qualsevol signe de vida al nostre planeta (6).
Tenia un examen unes hores més tard. No recordo de què, però m'era impossible concentrar-me sense música. I, en el silenci de la nit, aquella emissora del Vallès va emetre un tema de Bryan Adams: Cuts Like A Knife (5). Un tema brutal que passarien durant moltes nits durant aquell mes.
Quatre anys més tard, Bryan Adams va publicar a l'àlbum Into the Fire: Remembrance Day (7). Val la pena llegir la seva lletra per adonar-te que és un tema remarcable.
En tot cas, remarcable en el sentit en què, com molts altres temes d'aquella època, pots interpretar-lo com vulguis. Personalment, a l'enllaç que pots trobar al final d'aquest post (8), he preferit interpretar-lo en clau antibel·licista, la mateixa amb què l'han interpretat moltes persones als comentaris que han deixat a YouTube, defensant que aquest vídeo s'hauria de veure a totes les escoles. Però la veritat és que res impedia interpretar el tema en clau patriòtica, clar. Coses del màrqueting d'algunes stars del rock d'aquella època.
Els imbècils que ens terroritzaven als anys vuitanta han tingut uns dignes successors en aquells que en l'actualitat tornen a presentar-nos amb una frivolitat insuportable la possibilitat d'un conflicte nuclear a Europa.
Els imbècils que ens terroritzaven als anys vuitanta han tingut uns dignes successors en aquells que en l'actualitat tornen a presentar-nos amb una frivolitat insuportable la possibilitat d'un conflicte nuclear a Europa.
Dos anys després que les tropes russes entressin a Ucraïna, Bryan Adams va publicar un nou àlbum amb un tema que li dona nom, amb una lletra equidistant que, en els temps que corren, crec que poca gent dubtaria a no qualificar de woke: What If There Were No Sides At All (9). És el tema del vídeo amb què he obert el post d'avui.
Finalment, pel que sigui, Bryan Adams va decidir recuperar un tema que el 1982 va escriure amb Jim Vallance, i on també va participar Gene Simmon, de KISS. Un tema amb una lletra lliure d'equidistàncies que KISS va publicar al seu àlbum: Creatures of the Night. El tema porta per nom: War Machine i Bryan Adams en va fer la versió brutal, i sense marge a les interpretacions, que pots trobar al vídeo publicat enguany (10) amb què tanco el post d'avui.
Finalment, pel que sigui, Bryan Adams va decidir recuperar un tema que el 1982 va escriure amb Jim Vallance, i on també va participar Gene Simmon, de KISS. Un tema amb una lletra lliure d'equidistàncies que KISS va publicar al seu àlbum: Creatures of the Night. El tema porta per nom: War Machine i Bryan Adams en va fer la versió brutal, i sense marge a les interpretacions, que pots trobar al vídeo publicat enguany (10) amb què tanco el post d'avui.
| Bryan Adams - War Machine, YouTube, 23.08.2024 |
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
- Wikipedia: ZX Spectrum, més tard el reemplaçaria per un ZX Spectrum 128
- Veure Gary Moore - Whiskey in the jar, Sense la música la vida seria un error ... i Sobre la música i l'activitat cerebral, publicats en aquest blog respectivament el 04.05.2018, 26.02.2019 i el 20.04.2023
- Wikipedia: Bryan Adams [en] [fr] [es] [ca]
- Veure Una nit amb Bryan Adams, publicat en aquest blog el 12.10.2013
- Bryan Adams - Cuts Like A Knife, YouTube, 30.10.2008
- Veure So, our present is to come back to the 80s ? i Mothers of the Revolution, publicats en aquest blog respectivament el 09.05.2022 i el 31.03.2024
- Bryan Adams: Remembrance Day, YouTube, 08.11.2013
- Bryan Adams: Remembrance Day, MusixMatch
- Bryan Adams: What If There Were No Sides At All, MusixMatch
- Rob Ulitski: Bryan Adams 'War Machine' by Ben Ib, Promonews, 27.08.2024
Thursday, October 24, 2024
fabio cuffari
@fabiocuffari #fabiocuffaripainter #italianpainter #softpastels #realismart #pastelart #hyperrealism #painting #fabiocuffari #perte #foryou ♬ Steel on Steel - Jeremy Soule
Fabio Cuffari (1) és un pintor italià conegut per les seves obres d'art hiperrealistes, realitzades amb la tècnica de la pintura pastel. Va guanyar reconeixement amb els seus murals i treballs, explorant sovint la interacció entre la llum i la foscor.
L'obra amb què he obert el post d'avui és un mural anomenat Buio (fosc), creat durant la pandèmia de la COVID-19 i que li va prendre un mes de treball. Pots trobar altres treballs impressionants d'aquest artista a la galeria de la seva pàgina personal. També et recomano la visita als seus comptes a Instagram i Facebook, on trobaràs imatges increïbles dels seus treballs.
Però si, més enllà de l'obra, també vols veure el seu procés de creació, la visita d'altres vídeos publicats al seu compte a TikTok, al seu canal YouTube o a Patreon, és imprescindible.
Fabio Cuffari va descobrir els seus dots extraordinaris com a pintor seguint la tècnica del pastel l'any 2016. Abans, però, també va manifestar les seves dots com a músic, dissenyador, divulgador cultural, pintor de murals, poeta ... Però millor que sigui ell qui t'ho expliqui en aquest vídeo.
L'obra amb què he obert el post d'avui és un mural anomenat Buio (fosc), creat durant la pandèmia de la COVID-19 i que li va prendre un mes de treball. Pots trobar altres treballs impressionants d'aquest artista a la galeria de la seva pàgina personal. També et recomano la visita als seus comptes a Instagram i Facebook, on trobaràs imatges increïbles dels seus treballs.
Però si, més enllà de l'obra, també vols veure el seu procés de creació, la visita d'altres vídeos publicats al seu compte a TikTok, al seu canal YouTube o a Patreon, és imprescindible.
Fabio Cuffari va descobrir els seus dots extraordinaris com a pintor seguint la tècnica del pastel l'any 2016. Abans, però, també va manifestar les seves dots com a músic, dissenyador, divulgador cultural, pintor de murals, poeta ... Però millor que sigui ell qui t'ho expliqui en aquest vídeo.
| Fabio Cuffari Dialley - Who I Am, YouTube, 10.08.2021 |
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.Just per acabar. Si t'has quedat amb les ganes de saber alguna cosa sobre la banda on va tocar Fabio Cuffari, dir que es diu dAri. I que si la Home page de la banda ja no existeix, el canal MySpace està en blanc i el seu Facebook obsolet, encara pots trobar alguns dels seus temes al seu antic canal YouTube. Et passo un dels seus temes menys coneguts i m'acomiado de tu per avui.
| dARI - Bonjour, YouTube, 19.09.2014 |
Friday, October 18, 2024
the ghost of johnny cash
| Thomas Gabriel Official - Folsom Prison Blues (Live at Cash Cabin with Justin Johnson and John Carter Cash), YouTube, 05.09.2023 |
Fa molts anys, la descoberta de Johnny Cash (1) em va inocular una passió per la música country i el bluegrass que mai m'ha abandonat al llarg de la meva vida.
Durant molts anys vaig creure que ningú podria igualar aquella veu increïble i la vida tràgica que amagava. Johnny Cash ens va deixar quan tenia 71 anys, el 12 de setembre de 2003. Hi ha qui diu que a causa d'unes complicacions relacionades amb la seva diabetis. Hi ha qui diu que va morir de tristesa, quatre mesos després de la mort de la dona que tant el va estimar al llarg de la seva vida: June Carter.
Un any abans de la seva mort, Johnny Cash va enregistrar pel seu darrer àlbum un tema preciós: Hurt, una versió del tema original d'una banda de rock industrial: Nine Inch Nails, però amb una lletra políticament més correcta.
Durant molts anys vaig creure que ningú podria igualar aquella veu increïble i la vida tràgica que amagava. Johnny Cash ens va deixar quan tenia 71 anys, el 12 de setembre de 2003. Hi ha qui diu que a causa d'unes complicacions relacionades amb la seva diabetis. Hi ha qui diu que va morir de tristesa, quatre mesos després de la mort de la dona que tant el va estimar al llarg de la seva vida: June Carter.
Un any abans de la seva mort, Johnny Cash va enregistrar pel seu darrer àlbum un tema preciós: Hurt, una versió del tema original d'una banda de rock industrial: Nine Inch Nails, però amb una lletra políticament més correcta.
| Johnny Cash - Hurt, YouTube, 13.09.2019 |
El temps va passar i, de tant en tant, anava mirant per YouTube per veure si algú havia publicat la remasterització d'algun tema de Johnny Cash. Va ser així que un dia vaig descobrir a Thomas Gabriel (3), a qui pots veure al vídeo amb què he obert el post d'avui.
També vaig descobrir, massa tard però, a Jesse Morris (a.k.a. Punk Rock Johnny Cash), qui havia començat a tocar a les estacions de metro de San Francisco i va donar fi als seus problemes d'addicció a les drogues suïcidant-se en aquesta ciutat un 06.11.2011 (4).
| Jesse Morris: Sunday Morning Coming Down, YouTube, 06.09.2011 |
Més tard vaig fer la descoberta d'un artista anomenat The Ghost of Johnny Cash que, quan el sents, et demanes si no és realment Johnny Cash. Com molts altres, les meves recerques per identificar qui es trobava darrere d'aquell nom van ser infructuoses. Més endavant vaig veure que es va presentar amb un nom que molts van identificar com un àlies: David Radcliffe. Finalment, aquest nom es va presentar a LinkedIn, va obrir una Home page, va canviar el seu canal YouTube i va obrir un compte a Open Spotify (5).
Alguns dels temes publicats estan fets seguint el seu estil "Ghost of Johnny Cash", altres seguint el seu propi estil. Sobre el primer, hi ha qui afirma que és un imitador de la veu de Johnny Cash, però també hi ha qui afirma que el resultat dels temes és producte de la utilització de tecnologies Deepfake AI.
Honestament, no ho sé. Probablement tothom té una part de raó. Només puc dir que, quan vaig sentir la seva versió de The Sound of Silence amb la veu de Johnny Cash, vaig pensar que, després de la de Disturbed, era una de les millors versions que mai havia sentit d'aquest vell tema de Paul Simon.
| David Radcliffe: The Sound of Silence -Disturb - Ghost of Johnny Cash, YouTube, 13.10.2022 |
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Wednesday, October 16, 2024
surrender
| Cheap Trick - Surrender (from Nippon Budōkan, Tokyo, Japan), YouTube, 04.09.2018 |
Fa un parell de dies vaig veure a @JustRockContent un vídeo que em va fer reviure un munt de records.
La dècada dels 1970 arribava a la seva fi. Al laboratori de la fàbrica on treballava (1) teníem una ràdio Sony que s'engegava quan arribava el primer torn a les 06:00, i només es desconnectava quan plegava el segon torn, a les 22:00. Treballava al mateix equip que un tècnic de laboratori que coneixia quines eren les millors emissores i quina era la millor graella de programes d'aquestes per escoltar bona música amb un mínim de publicitat.
Recordo un vespre en què, després d'haver fet la neteja del laboratori i dels seus aparells, després d'haver lliurat als equips de producció que treballaven durant la nit les fòrmules dels tints i dels aprestos que havien d'utilitzar, mentre estàvem preparant les mostres i les ordres de treball per l'equip del laboratori que aquella setmana treballava els matins (treballàvem alternativament una setmana el matí i una a la tarda), el tècnic de laboratori de qui et parlava ens va fer callar a tots i va pujar a fons el volum de la ràdio mentre sonava el tema del vídeo amb què he obert el post d'avui.
No era l'estil de música que sentia habitualment durant aquells anys, quan vaig començar a abandonar el metall per interessar-me més pel punk. Però aquell tema tenia una melodia que em va enganxar ràpidament. I se'm devia notar molt, car encara recordo el somriure i la clucada d'ull que em va fer el tècnic de laboratori mentre em deia: Són bons, oi?
Els vaig sentir alguns cops més per la ràdio, i una nit els vaig veure a un vídeo que projectaven al Pub JJ del barri de Porta (Nou Barris), el mateix on vaig descobrir moltes altres bandes (2).
Si la melodia del tema em seguia enganxant, deixa'm afegir que la lletra de Rick Nielsen era força divertida. Anys abans de la SIDA i de les campanyes adreçades als joves recomanant l'ús del preservatiu, la lletra ens explica com una mare que havia estat destinada a una base dels USA a Filipines, advertia al seu fill de les malalties de transmissió sexual que podia enganxar si no es protegia (la lletra és més divertida que això, però per fer ras i curt, ho deixaré aquí).
Si no tens altra cosa a fer, pots passar-te hores a YouTube veient les versions que un munt de bandes han fet d'aquest tema. Per a mi, les millors són les de Green Day, tot i que no he reeixit a trobar un sol vídeo amb una bona qualitat d'enregistrament.
La dècada dels 1970 arribava a la seva fi. Al laboratori de la fàbrica on treballava (1) teníem una ràdio Sony que s'engegava quan arribava el primer torn a les 06:00, i només es desconnectava quan plegava el segon torn, a les 22:00. Treballava al mateix equip que un tècnic de laboratori que coneixia quines eren les millors emissores i quina era la millor graella de programes d'aquestes per escoltar bona música amb un mínim de publicitat.
Recordo un vespre en què, després d'haver fet la neteja del laboratori i dels seus aparells, després d'haver lliurat als equips de producció que treballaven durant la nit les fòrmules dels tints i dels aprestos que havien d'utilitzar, mentre estàvem preparant les mostres i les ordres de treball per l'equip del laboratori que aquella setmana treballava els matins (treballàvem alternativament una setmana el matí i una a la tarda), el tècnic de laboratori de qui et parlava ens va fer callar a tots i va pujar a fons el volum de la ràdio mentre sonava el tema del vídeo amb què he obert el post d'avui.
No era l'estil de música que sentia habitualment durant aquells anys, quan vaig començar a abandonar el metall per interessar-me més pel punk. Però aquell tema tenia una melodia que em va enganxar ràpidament. I se'm devia notar molt, car encara recordo el somriure i la clucada d'ull que em va fer el tècnic de laboratori mentre em deia: Són bons, oi?
Els vaig sentir alguns cops més per la ràdio, i una nit els vaig veure a un vídeo que projectaven al Pub JJ del barri de Porta (Nou Barris), el mateix on vaig descobrir moltes altres bandes (2).
Si la melodia del tema em seguia enganxant, deixa'm afegir que la lletra de Rick Nielsen era força divertida. Anys abans de la SIDA i de les campanyes adreçades als joves recomanant l'ús del preservatiu, la lletra ens explica com una mare que havia estat destinada a una base dels USA a Filipines, advertia al seu fill de les malalties de transmissió sexual que podia enganxar si no es protegia (la lletra és més divertida que això, però per fer ras i curt, ho deixaré aquí).
Si no tens altra cosa a fer, pots passar-te hores a YouTube veient les versions que un munt de bandes han fet d'aquest tema. Per a mi, les millors són les de Green Day, tot i que no he reeixit a trobar un sol vídeo amb una bona qualitat d'enregistrament.
També pots trobar les versions improbables d'altres bandes que també han versionat el tema, com ara Pearl Jam, Anti-Flag i les prescindibles versions d'Alice Cooper o Marilyn Manson. Sense oblidar una esperpèntica versió on Cheap Trick toca aquest tema amb una banda de mariachis.
- Veure Sant Adrià i la memòria històrica: Can Baurier i Cròniques de la UAB (1976-1986), publicats respectivament en aquest blog l'11.08.2021 i el 26.03.2024
- Veure George Thorogood and The Destroyers, publicat en aquest blog el 26.10.2020
Friday, October 4, 2024
ancient mesoamerican ballgame
| Residente - René, YouTube, 28.02.2020 |
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
El març del 2013 vaig publicar un post dedicat a Calle 13 (1)
on pots trobar el vídeo amb què he obert el post d'avui: un tema brutal (2) que comença amb una rondalla per a infants (3) que recorda amb quines parts del cos jugaven amb una pilota els indis Taïnos (4).
Aquell antic esport es practicava a les illes del Carib poblades pels Taïnos i es coneix amb els noms de Batú o Batey, també Batos (5).
Aquell antic esport es practicava a les illes del Carib poblades pels Taïnos i es coneix amb els noms de Batú o Batey, també Batos (5).
El vídeo que pots trobar a continuació et mostra un exemple del treball per la recuperació d'aquella tradició a Puerto Rico, amb algunes variants sobre el reglament descrit per la rondalla que cantava la mare de René.
També hi ha molta gent que està treballant des de fa molt de temps en la recuperació de les llengües, les tradicions i els esports practicats a l'època precolombina a Centreamèrica (6).
A la pàgina que Wikipedia dedica als jocs de pilota mesoamericans podràs trobar els noms de diferents modalitats amb la qual aquests es practicaven en diferents regions, diferents èpoques i per diferents pobles.
| Así Somos: Indio Taíno. Juego del batú, YouTube, 03.08.2014 |
També hi ha molta gent que està treballant des de fa molt de temps en la recuperació de les llengües, les tradicions i els esports practicats a l'època precolombina a Centreamèrica (6).
| BBC Global - The ancient Mayan sport making a comeback, YouTube, 17.06.2022 |
A la pàgina que Wikipedia dedica als jocs de pilota mesoamericans podràs trobar els noms de diferents modalitats amb la qual aquests es practicaven en diferents regions, diferents èpoques i per diferents pobles.
Quan busquis a YouTube, una de les modalitats que trobaràs més sovint és la de l'Ulama (7), descendent del joc de pilota que practicaven els asteques a l'actual Mèxic. La varietat de l'Ulama que només es pot jugar amb els malucs (8) es coneix a Guatemala amb el nom de Pelota Maya (9). També pots trobar-lo amb el nom de Pok Ta Pok.
Si has mirat alguns dels vídeos que corren per YouTube, segurament hauràs vist a moltagent que juga amb la millor de les voluntats, però amb un resultat que fa molt difícil comprendre la passió que va despertar aquell esport a Centreamèrica durant els 1.500 anys que es va practicar abans de la colonització dels espanyols.
Arribats a aquest punt, crec que val la pena veure aquest vídeo publicat a TikTok amb gent que el juga molt millor (segurament a anys llum de com el jugaven els seus avantpassats) per veure que es tracta d'un joc senzillament impressionant.
Si has mirat alguns dels vídeos que corren per YouTube, segurament hauràs vist a moltagent que juga amb la millor de les voluntats, però amb un resultat que fa molt difícil comprendre la passió que va despertar aquell esport a Centreamèrica durant els 1.500 anys que es va practicar abans de la colonització dels espanyols.
Arribats a aquest punt, crec que val la pena veure aquest vídeo publicat a TikTok amb gent que el juga molt millor (segurament a anys llum de com el jugaven els seus avantpassats) per veure que es tracta d'un joc senzillament impressionant.
@historiauniversal_pnd #juego #pelota #futbol #mesoamerica #deporte #ritual #precolombino #sabiasque #tlachtli #curioso #viral #xcaret #mexico #maya #azteca #historia ♬ sonido original - Historia Universal PND
- Veure Calle 13, publicat en aquest blog el 02.03.2023
- Luis Rodriguez: La íntima confesión de Residente, que ha puesto a llorar a las redes, Mi Diario, 03.03.2020 || Residente tiene madre, Primera Hora, 26.02.2020 || ‘René’: conoce el significado oculto del número 7550822 en el último éxito de Residente, La República, 11.03.2020
- Wikipedia: Rondalla
- Wikipedia: Taínos [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Batú / Batey [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Juego de pelota mesoamericano [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Ulama [en] [fr] [es] [ca]
- AFP - L'ulama, un jeu de balle aztèque renaît à Mexico, YouTube, 04.09.2019
- AFP: La pelota maya, una tradición que rebota de cadera en cadera en Guatemala, YouTube, 24.06.2021
Wednesday, October 2, 2024
jon batiste
@iamjonbatiste Breaking musical barriers. Who’s Talking with Chris Wallace? is streaming on @Max ♬ original sound - Max
T'he de confessar que no havia sentit parlar de Jon Batiste (1) fins que vaig veure el seu nom anunciat al Festival de Montreux d'enguany i vaig llegir un article que li dedicava 24 Heures (2).
Després de llegir aquell article, vaig veure que Wikipedia el presenta com un cantant, compositor, músic, director d'orquestra i personalitat televisiva dels Estats Units. També ens diu que ha treballat amb artistes de diversos gèneres, com ara: Stevie Wonder, Prince, Willie Nelson, Lenny Kravitz, Red Hot Chili Peppers, Ed Sheeran o Mavis Staples. La versió en anglès de l'enciclopèdia també ens diu que la seva mare va proposar-li seguir classes de piano quan tenia 11 anys, cosa que va fer tots els dissabtes dels 11 als 18 anys.
Personalment, crec que aquells cursos van fer-li molt de profit car, t'he de confessar que feia temps que no m'emocionava com vaig fer-ho quan vaig sentir els pocs segons del vídeo de TikTok amb què he obert el post d'avui. Una emoció que, si m'he de guiar per la cara de satisfacció i el somriure d'orella a orella de Chris Wallace (3), crec que no soc l'únic que l'ha sentit.
Puc afegir a l'equip d'aquells a qui ens emociona la música de Jon Batiste a Michelle Obama, a qui pots veure en aquest extracte d'un documental que pots trobar a NetFlix: American Symphony (4). Un documental que explora un any de la vida del músic, narrant la seva carrera musical i el combat de la seva dona, Suleika Jaouad, contra la leucèmia.
Si creus que estàs en condicions de viure una tempesta d'emocions, et proposo veure American Symphony. En qualsevol cas, et proposo començar pel seu tràiler.
Després de llegir aquell article, vaig veure que Wikipedia el presenta com un cantant, compositor, músic, director d'orquestra i personalitat televisiva dels Estats Units. També ens diu que ha treballat amb artistes de diversos gèneres, com ara: Stevie Wonder, Prince, Willie Nelson, Lenny Kravitz, Red Hot Chili Peppers, Ed Sheeran o Mavis Staples. La versió en anglès de l'enciclopèdia també ens diu que la seva mare va proposar-li seguir classes de piano quan tenia 11 anys, cosa que va fer tots els dissabtes dels 11 als 18 anys.
Personalment, crec que aquells cursos van fer-li molt de profit car, t'he de confessar que feia temps que no m'emocionava com vaig fer-ho quan vaig sentir els pocs segons del vídeo de TikTok amb què he obert el post d'avui. Una emoció que, si m'he de guiar per la cara de satisfacció i el somriure d'orella a orella de Chris Wallace (3), crec que no soc l'únic que l'ha sentit.
| Netflix: Michelle Obama and Jon Batiste Play The Piano | American Symphony, YouTube, 25.12.2023 |
Puc afegir a l'equip d'aquells a qui ens emociona la música de Jon Batiste a Michelle Obama, a qui pots veure en aquest extracte d'un documental que pots trobar a NetFlix: American Symphony (4). Un documental que explora un any de la vida del músic, narrant la seva carrera musical i el combat de la seva dona, Suleika Jaouad, contra la leucèmia.
Si creus que estàs en condicions de viure una tempesta d'emocions, et proposo veure American Symphony. En qualsevol cas, et proposo començar pel seu tràiler.
| Tráilers en Español: Netflix | American Symphony, YouTube, 10.11.2023 |
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
- Jon Batiste: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || YouTube || TikTok || Twitter || Instagram || Facebook
- Boris Senff: Jon Batiste sera-t-il le successeur de Quincy Jones? Le musicien star fait partie de la fournée néo-orléanaise qui étrenne ce vendredi soir la Scène du lac du MJF. Retour, en sept étapes, sur son fascinant parcours. 24 Heures, 05.07.2024
- Wikipedia: Chris Wallace [en] [fr] [es] [ca]
- American Symphony: IMDb || NetFlix || Wikipedia ||
Tuesday, September 10, 2024
calle 13 (2)
| Calle 13 - El Aguante, YouTube, 02.04.2014 |
El passat diumenge, l'amic Hands (1) va compartir amb mi el vídeo de Calle 13 (2) amb què he obert el post d'avui. Al xat que va seguir, vam recordar un post que et recomano llegir, publicat el mes de març de l'any passat i que porta el mateix títol que el publicat avui (3).
En aquell post, explicava com havia conegut a Calle 13 i vaig passar alguns enllaços de vídeos d'aquesta banda i de René Pérez Joglar (a.k.a. Residente) (4). Però no del tema amb què he obert el post d'avui, ni de desenes d'altres que tenen unes lletres brutals.
Tampoc vaig escriure res sobre el fet que, quan René va acabar els seus estudis, va viatjar a Barcelona, on va seguir cursos de cinema amb el somni de poder treballar en aquesta professió. Com no va trobar feina, va recuperar un curt que va dirigir mentre era estudiant en el Savannah College of Art and Design (SCAD), el va presentar a Madrid i va guanyar el segon premi en un festival de curts independents.
En aquell post, explicava com havia conegut a Calle 13 i vaig passar alguns enllaços de vídeos d'aquesta banda i de René Pérez Joglar (a.k.a. Residente) (4). Però no del tema amb què he obert el post d'avui, ni de desenes d'altres que tenen unes lletres brutals.
Tampoc vaig escriure res sobre el fet que, quan René va acabar els seus estudis, va viatjar a Barcelona, on va seguir cursos de cinema amb el somni de poder treballar en aquesta professió. Com no va trobar feina, va recuperar un curt que va dirigir mentre era estudiant en el Savannah College of Art and Design (SCAD), el va presentar a Madrid i va guanyar el segon premi en un festival de curts independents.
No havent trobat feina a Espanya, va retornar a Puerto Rico, on va treballar en una varietat de projectes d'art: va crear il·lustracions i animacions en 3D per a arquitectes, com a editor de vídeo musical, etc.
Sobre els vídeos musicals, deixant de banda tots els que pots trobar a YouTube, deixa'm afegir que pots trobar-ne uns quants llistats a la pàgina d'una de les grans referències sobre cinema IMdB (5).
I sobre cinema, deixa'm compartir un scoop amb tu: l'anunci de l'estrena en sales (en tot cas, als Estats Units) el 20 de setembre de: In the Summers (6), un film autobiogràfic escrit i dirigit per Alessandra Lacorazza Samudio en el seu debut com a directora, que va guanyar el Gran Premi del Jurat al Festival de Cinema de Sundance d'enguany.
Sobre els vídeos musicals, deixant de banda tots els que pots trobar a YouTube, deixa'm afegir que pots trobar-ne uns quants llistats a la pàgina d'una de les grans referències sobre cinema IMdB (5).
I sobre cinema, deixa'm compartir un scoop amb tu: l'anunci de l'estrena en sales (en tot cas, als Estats Units) el 20 de setembre de: In the Summers (6), un film autobiogràfic escrit i dirigit per Alessandra Lacorazza Samudio en el seu debut com a directora, que va guanyar el Gran Premi del Jurat al Festival de Cinema de Sundance d'enguany.
Et tradueixo a cop de destral la ressenya del film publicada per una altra de les grans referències sobre cinema: Rotten Tomatoes (7)
Violeta i Eva viuen a Califòrnia amb la seva mare, però cada estiu viatgen a Las Cruces (New Mexico), per passar unes setmanes amb el seu estimat però imprevisible pare, Vicente (René "Residente" Pérez Joglar). Al llarg de quatre estius, que van des de l'adolescència fins a l'edat adulta, Violeta i Eva aprenen a apreciar el seu pare com a persona, amb els seus defectes i limitacions, inseparables de la passió i tendresa que té per les seves filles.
Aquest debut en la direcció, fort i profundament personal, d'Alessandra Lacorazza ofereix un estudi matisat dels joves que qüestionen el seu lloc dins de les seves famílies, les seves comunitats i les seves identitats. Guanyador del Gran Premi Dramàtic del Jurat dels Estats Units a Sundance, In The Summers, ens presenta la dura experiència de créixer en una família fragmentada com una carta d'amor a la resiliència necessària per a sobreviure.
| Music Box Films - In the Summers. Official Trailer, YouTube, 22.08.2024 |
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
- Veure Israel Hands: a friendship's story during the 80s, publicat en aquest blog el 26.02.2023
- Wikipedia: Calle 13 [en] [fr] [es] [ca]
- Veure Calle 13, publicat en aquest blog el 02.03.2023
- Wikipedia: Residente [en] [fr] [es] [ca]
- IMDb: Residente
- In the Summers (2024): Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || IMDb
- Rotten Tomatoes: In the Summers (2024)
Sunday, August 25, 2024
offspring - hellfest 2024 (arte TV)
| Arte Concert: The Offspring - Hellfest 2024, YouTube, 19.07.2024 Arte Concert: The Offspring - Hellfest 2024, Arte TV |
Fa uns anys, vaig pujar al blog un post on et parlava d'un concert del 2019 d'una banda de punk rock que m'agrada molt: Dropkick Murphys (1) (2) (3). Aquest concert va tenir lloc al Hellfest Festival de Clisson (4), una petita localitat de poc més de 7.000 habitants, a 20 km de Nantes (França).
La presència dels Dropkick Murphys al Hellfest Festival em va semblar remarcable, car aquest festival està dedicat principalment als grups de hard rock i de heavy metal a dos dels seus escenaris principals, i al black metal, death metal, doom metal o el stoner metal als altres quatre escenaris més petits.
Recordo que, quan vaig publicar aquell post, algú va dir-me que un concert d'una banda de punk rock -en aquest cas, més aviat de punk cèltic- no podia ser altra cosa que un fet aïllat que no es repetiria en el futur.
Bé, doncs, el vídeo amb què he obert el post d'avui, confirma el contrari. El concert d'Offspring es va celebrar el 30 de juny d'enguany i és un dels millors concerts que mai he vist de la banda. Molt més d'un milió de visites des de la publicació del vídeo a YouTube!
Just per la petita història el Hellfest 2024 va reunir 250.000 persones durant els quatre dies de concerts. Pel que fa al d'Offspring, pots veure el concert en obert a YouTube o a les pàgines d'Arte TV fins el 29.06.2025.
Per cert, abans de tancar el post d'avui, deixa'm dir als iniciats que el dia abans del concert d'Offspring, va haver-hi un concert de Wampas del qual, he de dir que malgrat un Didier Wampas (62 anys!) molt en el seu estil en concert, no em va agradar gaire la selecció dels temes: una mena de recopilatori de Rockabilly. I que vaig trobar a faltar temes com: C'est politique, que la banda va tocar fa molts anys a Brussel·les, i que pots trobar a un post publicat en aquest blog (5).
Uns altres que tocaven el mateix dia que els Wampas, eren The Interrupters. No em van agradar i que entenc perfectament els heavies que han decidit de deixar d'anar al Hellfest a causa de la presència de grups que surten a tocar amb americana botonada i amb un estil musical que poc té a veure amb l'esperit del festival. Personalment, només salvaria dos temes: Take Back the Power i She's Kerosene.
I encara una sorpresa! Tres dies abans del concert d'Offspring, va haver-hi un nou concert de Dropkick Murphys. El repertori seleccionat tenia un aire de déjà-vu, que deixava de banda bons temes més recents que si que havien tocat el 7 de juny a un concert al Rock am Ring Festival a Nürburg (Renània-Palatinat, RFA) (7). Altrament, tot i que el concert del Hellfest 2019 tampoc era per llençar coets, el so del concert del Hellfest 2024 em va semblar que no estava en fase amb la qualitat del que van presentar altres bandes, i els nous arranjaments dels vells temes em van semblar totalment prescindibles. Prefereixo pensar què, per algun motiu que desconec, no van trobar el temps per preparar i assajar aquest concert.
La presència dels Dropkick Murphys al Hellfest Festival em va semblar remarcable, car aquest festival està dedicat principalment als grups de hard rock i de heavy metal a dos dels seus escenaris principals, i al black metal, death metal, doom metal o el stoner metal als altres quatre escenaris més petits.
Recordo que, quan vaig publicar aquell post, algú va dir-me que un concert d'una banda de punk rock -en aquest cas, més aviat de punk cèltic- no podia ser altra cosa que un fet aïllat que no es repetiria en el futur.
Bé, doncs, el vídeo amb què he obert el post d'avui, confirma el contrari. El concert d'Offspring es va celebrar el 30 de juny d'enguany i és un dels millors concerts que mai he vist de la banda. Molt més d'un milió de visites des de la publicació del vídeo a YouTube!
Si la memòria et falla o si, a causa de la teva edat, no has tingut l'oportunitat d'escoltar abans a aquesta banda, et proposo veure tres dels seus temes més coneguts: Self Esteem (1994), The Kids Aren't Alright (1998), Want You Bad (2000) i You´re gonna go far kid (2008).Ja no tenen l'edat de quan van començar. Però la veu i el lideratge de Dexter Holland (58 anys!), la guitarra electritzant de Noodles (61 anys!) o la increïble força de la natura del jove bateria: Brandon Pertzborn (29 anys!) que ja ha passat per les bandes de Marilyn Manson o Black Flag, segueixen creant una increïble atmosfera d'entusiasme entre un públic on es retroben gents de totes les tribus del rock i de totes les edats.
Just per la petita història el Hellfest 2024 va reunir 250.000 persones durant els quatre dies de concerts. Pel que fa al d'Offspring, pots veure el concert en obert a YouTube o a les pàgines d'Arte TV fins el 29.06.2025.
Per cert, abans de tancar el post d'avui, deixa'm dir als iniciats que el dia abans del concert d'Offspring, va haver-hi un concert de Wampas del qual, he de dir que malgrat un Didier Wampas (62 anys!) molt en el seu estil en concert, no em va agradar gaire la selecció dels temes: una mena de recopilatori de Rockabilly. I que vaig trobar a faltar temes com: C'est politique, que la banda va tocar fa molts anys a Brussel·les, i que pots trobar a un post publicat en aquest blog (5).
Uns altres que tocaven el mateix dia que els Wampas, eren The Interrupters. No em van agradar i que entenc perfectament els heavies que han decidit de deixar d'anar al Hellfest a causa de la presència de grups que surten a tocar amb americana botonada i amb un estil musical que poc té a veure amb l'esperit del festival. Personalment, només salvaria dos temes: Take Back the Power i She's Kerosene.
I encara una sorpresa! Tres dies abans del concert d'Offspring, va haver-hi un nou concert de Dropkick Murphys. El repertori seleccionat tenia un aire de déjà-vu, que deixava de banda bons temes més recents que si que havien tocat el 7 de juny a un concert al Rock am Ring Festival a Nürburg (Renània-Palatinat, RFA) (7). Altrament, tot i que el concert del Hellfest 2019 tampoc era per llençar coets, el so del concert del Hellfest 2024 em va semblar que no estava en fase amb la qualitat del que van presentar altres bandes, i els nous arranjaments dels vells temes em van semblar totalment prescindibles. Prefereixo pensar què, per algun motiu que desconec, no van trobar el temps per preparar i assajar aquest concert.
| Une bière et Jivay - La bière au Hellfest, YouTube, 09.07.2023 |
- Wikipedia: Dropkick Murphys [en] [fr] [es] [ca]
- Veure Dropkick Murphys @ Hellfest 2019, publicat en aquest blog el 31.03.2020
- Dropkick Murphys - Hellfest 2019, Facebook
- Wikipedia: Hellfest [en] [fr] [es] [ca] || Home page
- Veure Les Wampas, publicat en aquest blog el 02.12.2019
- Wikipedia: Rock am Ring [en] [fr] [es] [ca]
- Dropkick Murphys Setlist at Nürburgring, Nürburg, Germany, Setlist.fm
Sunday, July 7, 2024
waste management on the moon
| NeoExplains - What the Apollo 11 Site Looks Like Today, YouTube, 12.12.2022 |
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Tots coneixem algú que disposa d'informacions secretes que els governs ens amaguen i donen una explicació plausible a les més insospitades bajanades.
Ja fa molts anys d'això, vaig tenir una conversa amb un col·lega francès de la feina que, tot i treballar al departament d'informàtica, mai no va fer un secret del seu menyspreu per tot el que tingués alguna relació amb els Estats Units. A un moment de la nostra conversa em va sortir amb la vella història delirant de les proves que existien sobre la mentida de l'arribada dels americans a la Lluna.
Si t'està passant pel cap menysprear el que creia d'aquell col·lega, deixa'm dir-te que fa anys d'aquella conversa, però que un article de fa un any publicat al National Geographic (1) o un altre publicat el març d'enguany per Muy Interesante (2) seguien presentant les proves científiques que intenten demostrar a una massa creixent d'incrèduls que els americans van arribar a la Lluna. També que algú va considerar interessant recordar que no ho van fer només una sola vegada (3).
Els anys han passat i, recentment, pel que sigui (podem anomenar-ho recursos miners?), l'interès per tornar a la Lluna torna a estar d'actualitat. Per un motiu que desconec, quan Neil Armstrong va trepitjar Lluna i va pronunciar una de les frases més icòniques de la història: “És un petit pas per a l'home, però un gran salt per a la humanitat”, alguns van comprendre que, per humanitat, Amstrong es referia als humans nascuts als països occidentals, i no van veure amb una gran simpatia que altres agències espacials que la NASA o l'ESA enviessin a la Lluna els seus enginys espacials.
Sincerament, no conec quina opinió li mereixen a Màrius Carol la Tiangong space station: l'estació orbital xinesa que orbita el nostre planeta des del 2021 (5) o el rover Zhurong que la Xina va enviar a Mart un any abans (6), però la desafortunada descripció que va fer de la missió Chang'e-6 (7) a un article d'opinió de La Vanguardia sembla no dir gran cosa ni a favor seu ni al del diari que el va publicar (8):
Amb tota probabilitat, algú tan ben informat com Màrius Carol comparteix la proposta de Mark Lupisella, responsable d'exploracions i investigacions del Goddard Space Flight Center de la NASA, qui proposa llançar una missió robòtica amb l'objectiu de recuperar i analitzar les mostres de residus biològics deixades per les missions del programa Apollo des del 21 de juliol. 1969 (10). Entre altres experiments, Mark Lupisella voldria dur a terme una seqüenciació biomolecular, que permetés conèixer millor les possibles mutacions genètiques que podrien haver patit els microbis presents en els excrements humans.
Mentre les agències de diversos països segueixen treballant en la idea de crear bases lunars habitades, la manca de protocols pel que fa a la gestió dels excrements a la Lluna podria convertir-se en un problema. Una altra cosa seria encara saber qui i com fixaria aquests protocols i qui i com s'encarregaria del seu seguiment. Afortunadament, els americans semblen haver trobat una solució amb la utilització de la urea continguda en l'orina, transformant-la en un superplastificant que es podria utilitzar en la producció d'un formigó sobre el qual prefereixo no conèixer els detalls de la seva composició (11).
Altres lectures d'interès
Ja fa molts anys d'això, vaig tenir una conversa amb un col·lega francès de la feina que, tot i treballar al departament d'informàtica, mai no va fer un secret del seu menyspreu per tot el que tingués alguna relació amb els Estats Units. A un moment de la nostra conversa em va sortir amb la vella història delirant de les proves que existien sobre la mentida de l'arribada dels americans a la Lluna.
| Imagine Dragons - On Top Of The World (Official Music Video) (Dir. Matt Eastin), YouTube, 13.11.2013 |
Si t'està passant pel cap menysprear el que creia d'aquell col·lega, deixa'm dir-te que fa anys d'aquella conversa, però que un article de fa un any publicat al National Geographic (1) o un altre publicat el març d'enguany per Muy Interesante (2) seguien presentant les proves científiques que intenten demostrar a una massa creixent d'incrèduls que els americans van arribar a la Lluna. També que algú va considerar interessant recordar que no ho van fer només una sola vegada (3).
Hi ha qui creu que, des que Neil Armstrong va deixar marcada la seva famosa empremta sobre la regolita lunar, ningú ho va tornar a fer. Tot i això, en total han estat 6 les missions que han tornat a la Lluna i un total de 12 astronautes també van trepitjar la superfície lunar tal com va fer Armstrong el 1969.Davant la pluja dels secrets delirants que aquell col·lega m'estava donant, vaig decidir demostrar-li que m'havia convençut. Així que vaig proposar-li d'organitzar una reunió urgent amb els científics de l'Observatoire de la Côte d’Azur, del Centre national de la recherche scientifique (CNRS) i els de la Université de la Sorbonne per compartir amb ells les informacions sobre l'engany dels americans i recomanar-los d'aturar les mesures realitzades durant més de 50 anys per calcular l'allunyament de la Lluna de la Terra amb la telemetria làser que apuntava als miralls que els americans deien que havien deixat les missions Apollo 11 i 14 (4). Pel que sigui, va recordar que tenia un treball urgent a lliurar i ja no vaig tenir l'oportunitat de seguir amb aquella conversa.
Els anys han passat i, recentment, pel que sigui (podem anomenar-ho recursos miners?), l'interès per tornar a la Lluna torna a estar d'actualitat. Per un motiu que desconec, quan Neil Armstrong va trepitjar Lluna i va pronunciar una de les frases més icòniques de la història: “És un petit pas per a l'home, però un gran salt per a la humanitat”, alguns van comprendre que, per humanitat, Amstrong es referia als humans nascuts als països occidentals, i no van veure amb una gran simpatia que altres agències espacials que la NASA o l'ESA enviessin a la Lluna els seus enginys espacials.
| The Guardian News - China lunar probe returns from moon carrying first ever soil samples from it's far side, YouTube, 25.06.2024 |
Sincerament, no conec quina opinió li mereixen a Màrius Carol la Tiangong space station: l'estació orbital xinesa que orbita el nostre planeta des del 2021 (5) o el rover Zhurong que la Xina va enviar a Mart un any abans (6), però la desafortunada descripció que va fer de la missió Chang'e-6 (7) a un article d'opinió de La Vanguardia sembla no dir gran cosa ni a favor seu ni al del diari que el va publicar (8):
Desconec si aquests dos quilos de roques lunars transportades en una càpsula caiguda a Mongòlia –que era el més semblant a una torradora gegant– tenen efectes benèfics sobre el planeta.Tanmateix, no puc descartar haver interpretat malament el missatge que Màrius Carol volia transmetre. Mostrant el seu escepticisme sobre l'interès científic dels 2 kg de roques lunars transportats per Chang'e-6, Màrius Carol segurament ens volia advertir de la prioritat de repatriar no menys de 96 bosses de residus orgànics, el contingut de les quals està format en part per orina i matèria fecal, que van deixar a la Lluna les missions del programa Apollo (9), junt amb els altres residus no orgànics que hem pogut veure al vídeo amb què he obert el post d'avui.
Amb tota probabilitat, algú tan ben informat com Màrius Carol comparteix la proposta de Mark Lupisella, responsable d'exploracions i investigacions del Goddard Space Flight Center de la NASA, qui proposa llançar una missió robòtica amb l'objectiu de recuperar i analitzar les mostres de residus biològics deixades per les missions del programa Apollo des del 21 de juliol. 1969 (10). Entre altres experiments, Mark Lupisella voldria dur a terme una seqüenciació biomolecular, que permetés conèixer millor les possibles mutacions genètiques que podrien haver patit els microbis presents en els excrements humans.
Mentre les agències de diversos països segueixen treballant en la idea de crear bases lunars habitades, la manca de protocols pel que fa a la gestió dels excrements a la Lluna podria convertir-se en un problema. Una altra cosa seria encara saber qui i com fixaria aquests protocols i qui i com s'encarregaria del seu seguiment. Afortunadament, els americans semblen haver trobat una solució amb la utilització de la urea continguda en l'orina, transformant-la en un superplastificant que es podria utilitzar en la producció d'un formigó sobre el qual prefereixo no conèixer els detalls de la seva composició (11).
Frank Sinatra - Fly Me To The Moon #classic pic.twitter.com/tvT8NPUGvd
— Ladytron Fan Account (@Lady_FanAccount) July 6, 2024
Altres lectures d'interès
- Kiona N. Smith: The Apollo 11 Astronauts Left A Lot Of Junk On The Moon, Forbes, 20.07.2017
- Hilary Brueck: There was no toilet on the Apollo moon missions - here's how the astronauts went to the bathroom, Business Inside, 06.07.2019
- Sara Chodosh: Money, shoes, poop, and other highlights from the 796 items we’ve left on the moon, Popular Science, 20.07.2019
- Meghan Bartels: The Weirdest Things Apollo Astronauts Left on the Moon, Space.com, 21.07.2019
- Sylvia Roig: 10 pruebas científicas que demuestran que el hombre llegó a la Luna, National Geographic España, 25.08.2023
- Sarah Romero: Pruebas que demuestran que el hombre llegó a la Luna, Muy Interesante, 14.03.2024
- Héctor Rodríguez: ¿Cuántas veces hemos llegado a la Luna?, National Geographic, 23.03.2023
- Nouvelle estimation de la taille du noyau de la Lune grâce aux mesures Laser-Lune. Laboratoire Géoazur. Observatoire de la Côte d'Azur. Université Côte d'Azur. UMR 7329 CNRS - UR 082 IRD, 09.07.2019
- Wikipedia: Tiangong space station [en] [fr] [es] [ca]
- Veure Mars Spacecrafts, publicat en aquest blog el 05.06.2024
- Wikipedia: Chang'e-6 [en] [fr] [es] [ca]
- Màrius Carol: Una tostadora caída del cielo, La Vanguardia, 27.06.2024
- Becky Ferreira: Pooping on the Moon Is a Messy Business, Wired, 25.06.2024
- Mark Lupisella et al.: Low-Latency Telerobotic Sample Return and Biomolecular Sequencing for Deep Space Gateway, Deep Space Gateway Science Workshop 2018 (LPI Contrib. No. 2063)
- Adrienne Rey: L'urine des astronautes pourrait construire la future base lunaire, Korii, 07.04.2020
Thursday, July 4, 2024
beautiful things
| Benson Boone - Beautiful Things (Official Music Video). YouTube, 19.01.2024 |
Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Fa cosa de tres mesos, Benson Boone (1) va publicar un àlbum: Fireworks and Rollerblades (2) que té un tema 4. Beautiful Things (3) del qual Boone va publicar a YouTube i TikTok les primeres versions el mes de desembre del 2023, i el vídeo oficial amb què he obert el post d'avui, a mitjans del mes de gener d'enguany.
Vejam, estic lluny de creure que el fet de trobar la dona de la teva vida, i de seguir o no amb ella, depengui de la voluntat d'un ésser superior. Són les creences de Boone, però no les meves. Això no m'impedeix veure en la lletra d'aquest tema una bonica balada d'amor i un cant a la fragilitat temporal del sentiment de felicitat, interpretats per una veu que m'agrada molt i un ritme que em va enganxar des dels seus primers acords.
Més enllà del clip del tema de Benson Boone, va ser als vídeos amb què tanco el post d'avui que vaig acabar de descobrir una zona de la qual, abans de les descripcions de la meva perruquera, no havia sentit parlar mai abans.
Vejam, estic lluny de creure que el fet de trobar la dona de la teva vida, i de seguir o no amb ella, depengui de la voluntat d'un ésser superior. Són les creences de Boone, però no les meves. Això no m'impedeix veure en la lletra d'aquest tema una bonica balada d'amor i un cant a la fragilitat temporal del sentiment de felicitat, interpretats per una veu que m'agrada molt i un ritme que em va enganxar des dels seus primers acords.
Si tot això no fos suficient, pel geògraf apassionat per la geomorfologia que soc, hi ha el vídeo realitzat per Matt Eastin (4) i els seus paisatges increïbles. Uns exteriors que, segons Wikipedia (3), s'havien filmat prop de la ciutat de St. George, al sud-oest de l'estat de Utah, a la frontera amb l'estat d'Arizona. Una zona increïble de la qual m'havia parlat la perruquera, que havia enviat a la seva filla a una estada lingüística d'un any amb una família de mormons a Utah.@bensonboone January 19th Song & Video
♬ Beautiful Things - Benson Boone
Més enllà del clip del tema de Benson Boone, va ser als vídeos amb què tanco el post d'avui que vaig acabar de descobrir una zona de la qual, abans de les descripcions de la meva perruquera, no havia sentit parlar mai abans.
| Greater Zion Utah: St George Utah - There is a Place, YouTube, 23.08.2016 |
| We're in the Rockies - 23 great things to do in St George, Utah!, YouTube, 17.10.2021 |
Friday, June 28, 2024
constance amiot
| Cities in 4K: Annecy, YouTube, 30.04.2020 |
Annecy és una ciutat que, en moltes descripcions, com per exemple la del vídeo amb què he obert el post d'avui, et diran que està situada al sud-est de França. Si dones un cop d'ull a un mapa o li dones un cop d'ull a Wikipedia (1), veuràs que aquesta ciutat es troba al nord dels Alps francesos i que és la capital de l'Alta Savoia.
Si insisteixes a invitar-me a una cervesa, afegiré que Annecy està a uns 100 km al sud-oest de casa meva. Quan la vaig descobrir, era una ciutat encisadora que em va despertar un interès que anava molt enllà del que sembla haver despertat en els autors de les pàgines que dediquen a la ciutat les versions en català i espanyol de la Wikipedia.
Però el temps passa, els turistes arriben en massa i, com acaba passant a tot arreu, allò que era encisador, deixa de ser-ho.
Fins i tot, quan arriba la temporada baixa i els habitants d'Annecy creuen que podran recuperar la seva vida, hi ha una sèrie de TV que provoca el tall dels carrers i la seva apropiació pels equips de rodatge d'una sèrie francesa de TV: Cassandre (2) (3).
Si insisteixes a invitar-me a una cervesa, afegiré que Annecy està a uns 100 km al sud-oest de casa meva. Quan la vaig descobrir, era una ciutat encisadora que em va despertar un interès que anava molt enllà del que sembla haver despertat en els autors de les pàgines que dediquen a la ciutat les versions en català i espanyol de la Wikipedia.
Però el temps passa, els turistes arriben en massa i, com acaba passant a tot arreu, allò que era encisador, deixa de ser-ho.
| France 3: Auvergne-Rhône-Alpes - Le ras-le-bol des habitants de la vieille ville d'Annecy face au "surtourisme", YouTube, 11.06.2024 |
Fins i tot, quan arriba la temporada baixa i els habitants d'Annecy creuen que podran recuperar la seva vida, hi ha una sèrie de TV que provoca el tall dels carrers i la seva apropiació pels equips de rodatge d'una sèrie francesa de TV: Cassandre (2) (3).
Si no coneixes Annecy, aquesta sèrie et permetrà descobrir paisatges encisadors de la ciutat, del llac i de les muntanyes que l'envolten i que acullen uns episodis que, de vegades, són més interessants els uns que els altres. Ara bé, fins i tot aquells que puguin semblar més fluixos, en general els panorames fantàstics amb les vistes dels drons, acaben per fer-los excel·lents.
Com no se't pot amagar res, deus estar demanant-te què tenen a veure Annecy i Cassandre (esp. Los crímenes de Cassandre) amb el títol del post d'avui.
Comencem pel principi. Tot i que, en aquest cas, ho farem pel final. Vull dir que, al final de cada episodi de Cassandre, aquest tema de Constance Amiot va sonant mentre van passant els crèdits de la producció de l'episodi.
M'agradaria dir-te un munt de coses sobre Constance Amiot. Sobre la seducció de la seva veu o sobre la sedació que em provoquen els seus temes. Una sedació que, com a Résonances, amb una lletra que no té res a veure, gràcies al vídeo i el ritme del tema em transporten a un espai i a un temps ja llunyans, a una Gare de Lyon (París) que fa anys visitava amb una relativa freqüència.
No trobaràs gran cosa sobre Constance Amiot (4) a les xarxes socials. Malgrat el que el seu nom pugui fer creure, la constància no és el seu fort. Pot obrir un compte, anar deixant contingut, desaparèixer durant anys, penjar una foto i tornar a desaparèixer.
A principis del 2014 es va tornar a parlar un xic més d'ella. Durant la campanya de presentació del seu nou àlbum 12eme parallèle, van aparèixer alguns articles i algunes biografies a la premsa (5), abans que Constance Amiot tornés a desaparèixer i no tornéssim a retrobar un dels seus temes fins a l'emissió de la sèrie TV: Cassandre (3).
Just per l'anecdotari, dir que si en algun episodi on es tracta de les morts provocades pel contraban a la frontera amb Suïssa, els guionistes no ens estalvien els típics tòpics de rigor. Tòpics sense els quals França deixaria de ser el país que tots estimem. Ara en serio, la sèrie és molt seguida als països francòfons d'Europa.
| Cassandre: Générique de la série, YouTube, 18.02.2019 |
Com no se't pot amagar res, deus estar demanant-te què tenen a veure Annecy i Cassandre (esp. Los crímenes de Cassandre) amb el títol del post d'avui.
Comencem pel principi. Tot i que, en aquest cas, ho farem pel final. Vull dir que, al final de cada episodi de Cassandre, aquest tema de Constance Amiot va sonant mentre van passant els crèdits de la producció de l'episodi.
| Constance Amiot: Cassandre Générique, YouTube, 10.07.2020 |
M'agradaria dir-te un munt de coses sobre Constance Amiot. Sobre la seducció de la seva veu o sobre la sedació que em provoquen els seus temes. Una sedació que, com a Résonances, amb una lletra que no té res a veure, gràcies al vídeo i el ritme del tema em transporten a un espai i a un temps ja llunyans, a una Gare de Lyon (París) que fa anys visitava amb una relativa freqüència.
| Constance Amiot, JP Nataf-Résonances, YouTube, 27.03.2013 |
No trobaràs gran cosa sobre Constance Amiot (4) a les xarxes socials. Malgrat el que el seu nom pugui fer creure, la constància no és el seu fort. Pot obrir un compte, anar deixant contingut, desaparèixer durant anys, penjar una foto i tornar a desaparèixer.
A principis del 2014 es va tornar a parlar un xic més d'ella. Durant la campanya de presentació del seu nou àlbum 12eme parallèle, van aparèixer alguns articles i algunes biografies a la premsa (5), abans que Constance Amiot tornés a desaparèixer i no tornéssim a retrobar un dels seus temes fins a l'emissió de la sèrie TV: Cassandre (3).
En fi, just per tancar el post d'avui et deixo amb el que encara avui és el primer tema del seu darrer àlbum: Montparnasse. Llàstima de vídeo perquè si tens el temps de traduir el tema, veuràs que la seva lletra (6) probablement hauria donat per a molt més, especialment si coneixes el nus de transports de Montparnasse (París).
Encore un cœur dégoupillé
Dans les couloirs de Montparnasse
Encore des mots jetés pour rien
Ici rien ne dure, rien ne passe
Encore un rendez-vous manqué
Un souvenir de la vie qui passe
Un amour de courte durée
C'est vrai que l'on peut se tromper
Faut voir la vérité en face
On peut s'aimer à en crever
Et partir sans laisser de traces
Déjà nos mains vont se dénouer
Et nos vies vont reprendre leurs places
Et le métro toujours bondé
| InterSessions: Constance Amiot - Montparnasse (clip officiel), YouTube, 14.02.2014 |
- Wikipedia: Annecy [en] [fr] [es] [ca]
- Tournage de la série policière Cassandre dans la vieille ville d'Annecy, le 14 octobre 2020
- Wikipedia: Cassandre [en] [fr] [es] [ca]
- Constance Amiot:
Home page|| FaceBook || Instagram || YouTube || Twitter || Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca] - Gilles Médioni: Le carnet de voyage de Constance Amiot, L'Express, 14.06.2014
- Jerome Jacques Marie Jean Attal / Constance Amiot: Montparnasse, Musixmatch
Wednesday, June 26, 2024
morse - la trilogia de colin dexter
| enFilmin: Endeavour: El final - Tráiler, YouTube, 05.04.2023 |
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Amb la manera desordenada que algunes cadenes de TV presenten els episodis de les sèries, fa anys, vaig començar a veure una sèrie anglesa basada en els llibres d'un conegut autor britànic de novel·la negra: Colin Dexter (1).
Aquesta sèrie és coneguda amb el nom d'inspector Morse (2). L'adaptació de les novel·les de Colin Dexter (3) a la TV va ser realitzada des de mitjans dels anys 1980 per Kenny McBain, un jove productor escocès que ha treballat en èxits com 'Dr. Who'.
A Wikipedia (2) hom descriu el personatge de l'Inspector Morse, interpretat per John Thaw, com un investigador brillant. Però, a diferència d'altres grans detectius clàssics, Dexter humanitza a Morse fent que, sovint, acabi arrestant a la persona equivocada, o arribant a conclusions equivocades. La seva capacitat d'anàlisi basada en una lògica brutal, corregirà aquests errors al llarg de cada episodi.
Lorenzo Mejino (4) professava una gran admiració per l'actor: John Thaw. Més enllà dels motius que ell va evocar al seu article, a mi em posava moltíssim imaginar el mal de ventre que passaven els fatxos anglesos veient a un simpatitzant del partit laborista de tota la vida que, gràcies a l'èxit d'aquesta sèrie, va ser nomenat comandant de l'Ordre més excel·lent de l'Imperi Britànic per la reina Isabel II el març de 1993.
Però com estem parlant d'una sèrie amb un munt d'episodis que es van emetre entre 1987 i 2000, et proposo visitar algunes de les seves millors crítiques i un munt d'anècdotes molt interessants que pots trobar a Wikipedia (1) (2) o als articles de Lorenzo Mejino (4), Mel Gussow (7) o Euan Ferguson (8).
L'inspector Morse va morir d'un atac de cor a l'episodi 33, emès el 15 de novembre del 2000 (9). L'actor que l'interpretava, John Thaw, va ser diagnosticat amb un càncer d'esòfag el juny de 2001. Tot i que semblava que responia positivament al tractament de quimioteràpia, el Nadal de 2001 el càncer s'havia estès i el seu pronòstic ja era terminal. Va morir el 21 de febrer de 2002, l'endemà de signar un nou contracte amb ITV.
Com la sèrie havia tingut un molt bona audiència, ITV va crear una seqüela que es va anomenar: Lewis (10). Kevin Whately seguia interpretant el personatge de Robert Lewis, sergent de Morse a la sèrie original. Després d'una llarga absència de la policia, provocada per la pèrdua de la seva dona, Lewis és anomenat inspector detectiu, i compta amb l'assistència del sergent detectiu James Hathaway, interpretat per Laurence Fox. Clare Holman interpreta el rol de la doctora Laura Hobson, patòloga forense, reprenent el paper que també tenia a la sèrie de l'inspector Morse.
Si et dic que he vist diverses vegades els episodis d'aquesta seqüela, segurament comprendràs que va agradar-me encara molt més que l'original. En realitat, no dec ser l'única persona, car la sèrie va tenir nou temporades (2006-2015).
Més enllà d'un argument sòlid i addictiu que, en alguns dels seus episodis ens parla dels tèrbols camins de l'especulació immobiliària de la vila d'Oxford i del rol que hi juguen alguns collegis i universitats, la sèrie ens va descobrint alguns dels seus racons més encisadors a l'interior i a l'exterior de la vila, ambientats amb la música de Barrington Pheloung.
La sèrie també ens presenta la relació brutal que es va teixint al llarg de cada episodi entre l'inspector Robert Lewis i el seu sergent detectiu, James Hathaway, als quals els seus orígens socials -a la sèrie com a la vida real- els oposen en gairebé tots els aspectes de la vida. Una d'aquelles relacions paternals que és més fàcil que un mentor tingui amb un jove que no és el seu fill, i un jove amb un mentor que no és el seu pare. En aquest sentit, un paio va pujar un vídeo amb extractes d'aquesta relació a la sèrie, embolicant-la amb un tema preciós de Cat Stevens (a.k.a. Steven Demetre Georgiou, Yusuf Islam): Father and Son.
En qualsevol cas, després de més de 30 anys d'interpretar el personatge de Robert Lewis, Kevin Whately va revelar el setembre de 2014 en una entrevista a Radio Times que la novena sèrie seria la seva última. La sèrie es va adaptar a aquest anunci i la vuitena temporada ens presentava a l'inspector Robert Lewis vivint amb la doctora Laura Hobson i jubilat de la policia, mentre el sergent James Hathaway rebia una promoció i li assignaven com a sergent detectiu a una policia negra: Lizzie Maddox interpretada per Angela Griffin.
Pel que sigui, els canvis no van funcionar, especialment la relació entre Laurence Fox i Angela Griffin. I reconvertir a Kevin Whately en consultor de la policia no va acabar d'arreglar-ho. Un any després de l'anunci de Kevin Whately, Laurence Fox també va anunciar la seva decisió de deixar la sèrie i ITV va anunciar que la novena sèrie de Lewis seria la última.
Kevin Whately es va dedicar ulteriorment als programes de concursos i tertúlies televisives. Un any després del final de la sèrie, Laurence Fox (10) va publicar un àlbum: Holding Patterns (2016). Més endavant, com pots veure a la versió en anglès de Wikipedia (11), es va dedicar al populisme d'extrema-dreta i, fins i tot, va fundar un partit amb aquesta ideologia (12).
La novena temporada de Lewis va ser doncs la darrera de la sèrie, però ja abans de l'anunci del seu final, ITV estava treballant en la producció d'una preqüela de la trilogia de Morse que es presentaria com una sèrie que duraria 10 anys (2013-2023), es convertiria en la meva preferida de la trilogia i portaria com a nom: Endeavour (11). Colin Dexter ja era molt gran (moriria en 2017), així que va ser Russell Lewis qui va adaptar a la televisió els personatges de les seves novel·les en aquesta darrera entrega de la sèrie. Barrington Pheloung, qui fins llavors es va encarregar de la banda de so de la sèrie, va morir en 2019, amb 65 anys.
Aquesta preqüela està ambientada als anys seixanta i setanta, a Oxford. La sèrie se centra en els primers anys de la carrera del jove Endeavour Morse, qui havia deixat el Lonsdale College de la Universitat d'Oxford a finals del seu tercer any, sense completar la seva carrera. Després de passar uns anys a l'exèrcit, al cos de transmissions com a operador de xifratge, torna a Oxford per entrar a la policia.
Els coneixements adquirits durant els seus estudis, el coneixement del món acadèmic, la seva passió pels mots encreuats i l'òpera, el converteixen en un policia perceptiu i tenaç malgrat les reticències dels seus superiors i dels seus companys. Troba el suport del seu superior directe i mentor, Fred Thursday, interpretat per un impressionant Roger Allam, qui veu en ell un detectiu impecable en qui pot confiar.
Endeavour Morse i els seus companys de la policia criminal, viuen en precaris apartaments mentre defensen un ordre social al servei d'una noblesa terratinent que fa ostentació d'una riquesa insolent, al si d'un imperi del qual els seus súbdits no veuen la traça més enllà dels caràcters impresos als seus passaports i la pompa de la família reial. Si els membres de la policia no se situen políticament a l'extrema esquerra, la II Guerra Mundial no està lluny dels anys 1960. A poc a poc, podem descobrir en Fred Thursday un home incorruptible, amb una particular consciència de classe i unes sòlides conviccions antifeixistes. També un oficial que no té cap contemplació amb el crim organitzat, la corrupció o la violència de gènere.
Per un motiu que se m'escapa, alguns episodis de Morse, Lewis i Endeavour, presenten a Morse com una mena d'apassionat de la música de Richard Wagner. Que sí, que ho és. Però reduir així els gustos musicals de Morse no és fer-li justícia. Tots els episodis d'Endeavour guarden uns instants màgics a la soledat del seu apartament, amb extractes de música clàssica i d'òperes de compositors alemanys, italians, francesos..., que acompanyen les reflexions que Morse fa en solitari sobre els casos en què treballa i que també podem trobar a la transició de les escenes dels episodis. Alguns d'aquests temes han estat recollits al blog de Chris Sullivan, on també els pots trobar llistats els temes en documents PDF i Excel que pots baixar-te en aquests enllaços (14) (15).
I ara, si m'ho permets, m'acomiadaré d'aquest llarg article amb un tema que em té el cor robat des del primer dia que el vaig sentir.
Aquesta sèrie és coneguda amb el nom d'inspector Morse (2). L'adaptació de les novel·les de Colin Dexter (3) a la TV va ser realitzada des de mitjans dels anys 1980 per Kenny McBain, un jove productor escocès que ha treballat en èxits com 'Dr. Who'.
Com pots veure al blog de Lorenzo Mejino, a El Diario Vasco (4), malgrat l'èxit internacional d'inspector Morse, aquesta sèrie va trigar molt a difondre's a Espanya. I, quan va fer-ho, ho va fer en circuits reservats als iniciats. Jo la vaig veure a Suïssa, a una cadena de TV francesa, anys més tard de la seva primera emissió.
| Inspector Morse - Tribute, YouTube, 06.02.2010 |
A Wikipedia (2) hom descriu el personatge de l'Inspector Morse, interpretat per John Thaw, com un investigador brillant. Però, a diferència d'altres grans detectius clàssics, Dexter humanitza a Morse fent que, sovint, acabi arrestant a la persona equivocada, o arribant a conclusions equivocades. La seva capacitat d'anàlisi basada en una lògica brutal, corregirà aquests errors al llarg de cada episodi.
Un dia, mentre ens bevíem unes cerveses, un company de la feina va dir-me que creia que Morse era molt més modern del que imaginaven molts dels crítics de l'obra de Colin Dexter. Segons ell, molts programadors informàtics podíem reconèixer en el seu mètode algunes característiques del mètode Agile (5) que aplicàvem en Extreme Programming (6). El meu company havia begut dues cerveses més que jo, la temperatura en aquella terrassa del llac Léman era molt agradable, el paisatge esplèndid, i jo no tenia ganes d'espatllar aquell moment amb una discussió prescindible. Vaig moure el cap insinuant que estava d'acord amb el que ell acabava de dir i vam passar a parlar d'altres coses.Sovint simpatitzava amb la relació tempestuosa que l'inspector Morse tenia amb els seus superiors jeràrquics, amb la seva incomoditat davant del sistema social que havia de defensar, en la seva posició crítica amb el classisme del sistema judicial britànic i la pena de mort. Però li vaig agafar mania quan vaig veure que el seu ajudant, el sergent Robert Lewis, havia de pagar sempre de la seva butxaca les birres que es bevien al pub.
 |
| Colin Dexter Quotes, AZ Quotes |
Lorenzo Mejino (4) professava una gran admiració per l'actor: John Thaw. Més enllà dels motius que ell va evocar al seu article, a mi em posava moltíssim imaginar el mal de ventre que passaven els fatxos anglesos veient a un simpatitzant del partit laborista de tota la vida que, gràcies a l'èxit d'aquesta sèrie, va ser nomenat comandant de l'Ordre més excel·lent de l'Imperi Britànic per la reina Isabel II el març de 1993.
Però com estem parlant d'una sèrie amb un munt d'episodis que es van emetre entre 1987 i 2000, et proposo visitar algunes de les seves millors crítiques i un munt d'anècdotes molt interessants que pots trobar a Wikipedia (1) (2) o als articles de Lorenzo Mejino (4), Mel Gussow (7) o Euan Ferguson (8).
L'inspector Morse va morir d'un atac de cor a l'episodi 33, emès el 15 de novembre del 2000 (9). L'actor que l'interpretava, John Thaw, va ser diagnosticat amb un càncer d'esòfag el juny de 2001. Tot i que semblava que responia positivament al tractament de quimioteràpia, el Nadal de 2001 el càncer s'havia estès i el seu pronòstic ja era terminal. Va morir el 21 de febrer de 2002, l'endemà de signar un nou contracte amb ITV.
| ITV - Lewis, YouTube, 02.05.2012 |
Com la sèrie havia tingut un molt bona audiència, ITV va crear una seqüela que es va anomenar: Lewis (10). Kevin Whately seguia interpretant el personatge de Robert Lewis, sergent de Morse a la sèrie original. Després d'una llarga absència de la policia, provocada per la pèrdua de la seva dona, Lewis és anomenat inspector detectiu, i compta amb l'assistència del sergent detectiu James Hathaway, interpretat per Laurence Fox. Clare Holman interpreta el rol de la doctora Laura Hobson, patòloga forense, reprenent el paper que també tenia a la sèrie de l'inspector Morse.
| Barrington Pheloung - Lewis - Main Theme, YouTube, 08.11.2014 |
Si et dic que he vist diverses vegades els episodis d'aquesta seqüela, segurament comprendràs que va agradar-me encara molt més que l'original. En realitat, no dec ser l'única persona, car la sèrie va tenir nou temporades (2006-2015).
Més enllà d'un argument sòlid i addictiu que, en alguns dels seus episodis ens parla dels tèrbols camins de l'especulació immobiliària de la vila d'Oxford i del rol que hi juguen alguns collegis i universitats, la sèrie ens va descobrint alguns dels seus racons més encisadors a l'interior i a l'exterior de la vila, ambientats amb la música de Barrington Pheloung.
La sèrie també ens presenta la relació brutal que es va teixint al llarg de cada episodi entre l'inspector Robert Lewis i el seu sergent detectiu, James Hathaway, als quals els seus orígens socials -a la sèrie com a la vida real- els oposen en gairebé tots els aspectes de la vida. Una d'aquelles relacions paternals que és més fàcil que un mentor tingui amb un jove que no és el seu fill, i un jove amb un mentor que no és el seu pare. En aquest sentit, un paio va pujar un vídeo amb extractes d'aquesta relació a la sèrie, embolicant-la amb un tema preciós de Cat Stevens (a.k.a. Steven Demetre Georgiou, Yusuf Islam): Father and Son.
| Lewis and Hathaway - Father and Son, YouTube, 06.04.2011 |
En qualsevol cas, després de més de 30 anys d'interpretar el personatge de Robert Lewis, Kevin Whately va revelar el setembre de 2014 en una entrevista a Radio Times que la novena sèrie seria la seva última. La sèrie es va adaptar a aquest anunci i la vuitena temporada ens presentava a l'inspector Robert Lewis vivint amb la doctora Laura Hobson i jubilat de la policia, mentre el sergent James Hathaway rebia una promoció i li assignaven com a sergent detectiu a una policia negra: Lizzie Maddox interpretada per Angela Griffin.
Pel que sigui, els canvis no van funcionar, especialment la relació entre Laurence Fox i Angela Griffin. I reconvertir a Kevin Whately en consultor de la policia no va acabar d'arreglar-ho. Un any després de l'anunci de Kevin Whately, Laurence Fox també va anunciar la seva decisió de deixar la sèrie i ITV va anunciar que la novena sèrie de Lewis seria la última.
Kevin Whately es va dedicar ulteriorment als programes de concursos i tertúlies televisives. Un any després del final de la sèrie, Laurence Fox (10) va publicar un àlbum: Holding Patterns (2016). Més endavant, com pots veure a la versió en anglès de Wikipedia (11), es va dedicar al populisme d'extrema-dreta i, fins i tot, va fundar un partit amb aquesta ideologia (12).
| Unwritten: Lewis and Hathaway, YouTube, 28.08.2015 |
La novena temporada de Lewis va ser doncs la darrera de la sèrie, però ja abans de l'anunci del seu final, ITV estava treballant en la producció d'una preqüela de la trilogia de Morse que es presentaria com una sèrie que duraria 10 anys (2013-2023), es convertiria en la meva preferida de la trilogia i portaria com a nom: Endeavour (11). Colin Dexter ja era molt gran (moriria en 2017), així que va ser Russell Lewis qui va adaptar a la televisió els personatges de les seves novel·les en aquesta darrera entrega de la sèrie. Barrington Pheloung, qui fins llavors es va encarregar de la banda de so de la sèrie, va morir en 2019, amb 65 anys.
Aquesta preqüela està ambientada als anys seixanta i setanta, a Oxford. La sèrie se centra en els primers anys de la carrera del jove Endeavour Morse, qui havia deixat el Lonsdale College de la Universitat d'Oxford a finals del seu tercer any, sense completar la seva carrera. Després de passar uns anys a l'exèrcit, al cos de transmissions com a operador de xifratge, torna a Oxford per entrar a la policia.
Els coneixements adquirits durant els seus estudis, el coneixement del món acadèmic, la seva passió pels mots encreuats i l'òpera, el converteixen en un policia perceptiu i tenaç malgrat les reticències dels seus superiors i dels seus companys. Troba el suport del seu superior directe i mentor, Fred Thursday, interpretat per un impressionant Roger Allam, qui veu en ell un detectiu impecable en qui pot confiar.
| Masterpiece PBS: Endeavour, Season 9 | Best Buds: Morse and Thursday, YouTube, 13.06.2023 |
Endeavour Morse i els seus companys de la policia criminal, viuen en precaris apartaments mentre defensen un ordre social al servei d'una noblesa terratinent que fa ostentació d'una riquesa insolent, al si d'un imperi del qual els seus súbdits no veuen la traça més enllà dels caràcters impresos als seus passaports i la pompa de la família reial. Si els membres de la policia no se situen políticament a l'extrema esquerra, la II Guerra Mundial no està lluny dels anys 1960. A poc a poc, podem descobrir en Fred Thursday un home incorruptible, amb una particular consciència de classe i unes sòlides conviccions antifeixistes. També un oficial que no té cap contemplació amb el crim organitzat, la corrupció o la violència de gènere.
| Endeavour: Every Story, YouTube, 02.07.2022 |
Per un motiu que se m'escapa, alguns episodis de Morse, Lewis i Endeavour, presenten a Morse com una mena d'apassionat de la música de Richard Wagner. Que sí, que ho és. Però reduir així els gustos musicals de Morse no és fer-li justícia. Tots els episodis d'Endeavour guarden uns instants màgics a la soledat del seu apartament, amb extractes de música clàssica i d'òperes de compositors alemanys, italians, francesos..., que acompanyen les reflexions que Morse fa en solitari sobre els casos en què treballa i que també podem trobar a la transició de les escenes dels episodis. Alguns d'aquests temes han estat recollits al blog de Chris Sullivan, on també els pots trobar llistats els temes en documents PDF i Excel que pots baixar-te en aquests enllaços (14) (15).
I ara, si m'ho permets, m'acomiadaré d'aquest llarg article amb un tema que em té el cor robat des del primer dia que el vaig sentir.
| Warner Classics - Delibes: Lakmé - Duo des fleurs (Flower Duet), Sabine Devieilhe & Marianne Crebassa, YouTube, 22.11.2017 |
- Wikipedia: Colin Dexter [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Inspector Morse [en] [fr] [es] [ca]
- Chris Sullivan: Dexter's Novels, Blog Welcome to the Morse Universe
- Lorenzo Mejino: Inspector Morse: el legendario sabueso de Oxford, El Diario Vasco, 10.06.2022
- Wikipedia: Agile software development [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Extreme Programming [en] [fr] [es] [ca]
- Mel Gussow: Behind Morse, the Dour, Dignified Detective, The New York Times, 26.01.1997
- Euan Ferguson: Breaking the code of Morse's maker, The Guardian, 20.09.1999
- Wikipedia: List of Inspector Morse episodes
- Wikipedia: Lewis [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Laurence Fox [en] [fr] [es] [ca]
- Annabel Rackham: Who is Laurence Fox? The actor who became a political activist, BBC 04.10.2023
- Wikipedia: Endeavour [en] [fr] [es] [ca]
- Chris Sullivan: Music List for All Episodes of Morse Series with Downloadable PDF and Excel Sheet. Blog Welcome to the Morse Universe, 30.03.2018
- Chris Sullivan: Music List for All Episodes of Endeavour Series with Downloadable PDF and Excel Sheet. Blog Welcome to the Morse Universe, 04.08.2018
Subscribe to:
Posts (Atom)