Showing posts with label Sweden. Show all posts
Showing posts with label Sweden. Show all posts

Thursday, December 1, 2022

ida maria

Ida Maria - Bad Karma, YouTube, 23.07.2011


Si a Madrid tenen una IDA que es dedica a reproduir els discursos que li redacta un senyor sota els efectes de l'alcohol, a Stockholm tenen una artista d'origen noruec anomenada Ida Maria Sivertsen, intèrpret d'una banda coneguda amb el nom d'Ida Maria (1).

Hi ha crítics musicals que diuen que els temes de la banda tenen unes lletres caracteritzades per: un punk irreverent vestit amb uns ritmes que tenen per objectiu destrossar l'estúpid pub-rock britànic de finals dels anys setanta (2). En fi, coses que no comparteixo amb els crítics musicals. Però ells, tot com els crítics de cinema, també tenen dret a tenir un mal dia, sobretot quan realitzen que la majoria dels éssers amb criteri propi d'aquest planeta són totalment indiferents a les seves opinions.

Ida Maria - Dirty Money, YouTube, 04.06.2021

Desconec si es tracta dels mateixos símptomes que experimentaven els vells alumnes dels cursos de Geografia Quantitativa a una de les universitats més prestigioses del Vallès, però hom diu d'Ida Maria Sivertsen que pateix un fenomen neurològic conegut amb el nom de sinestèsia (3); en el seu cas, la visió de colors quan escolta música. Desconec si també té galindons, una lleugera escoliosi o si té regles doloroses. Els crítics musicals no han considerat necessari parlar-ne, i a mi no m'interessa gens ni mica saber-ho.

Mentre et deixo veure més tard les referències que tanquen aquest post et proposo que sentim alguns dels seus temes més coneguts.

Ida Maria - 69, YouTube, 06.12.2013


  1. Ida Maria: Home page || Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca] || YouTube || Soundcloud || Spotify || Twitter || Facebook || Instagram || 
  2. Wikipedia: Pub rock [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Synesthesia [en] [fr] [es] [ca]

Thursday, May 13, 2021

suisse: réduction des émissions de CO₂

Affiche d'une votation à Genève en 1987 © Getty / Jean-Marc CHARLES
Jean Lebrun: La Suisse championne de la démocratie directe, France Inter, 11.02.2019

El 13 de juny els ciutadans suïssos ens haurem de pronunciar sobre dues iniciatives populars (1) i tres referèndums facultatius (2). Entre els objectes sobre els quals ens haurem de pronunciar (3) es troba el referèndum facultatiu de la llei federal del 25.09.2020 sobre la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (Llei sobre el CO₂) (4).

L'Office fédéral de l'environnement (OFEV) presenta un resum de la llei (5) amb aquesta introducció:
El canvi climàtic colpeja durament Suïssa, un país alpí. Per això, el Consell Federal i el Parlament volen continuar reduint les emissions de gasos d'efecte hivernacle de Suïssa amb la Revisió de la llei del CO₂ (revisió total). Amb aquesta revisió es pretén reduir d'un 50% el 2030 les emissions respecte a les mesurades el 1990. Donat que les mesures actuals no són suficients per assolir aquest objectiu, el poble votarà el 13 de juny de 2021 a un referèndum facultatiu per aprovar la revisió total de la llei del CO₂.
Aquesta introducció està seguida per una sèrie de dades sobre l'evolució de les temperatures i el seu impacte en la natura: destacant la fusió del gel a les glaceres del país (6). També la multiplicació de les onades de calor i les sequeres, l'augment de les precipitacions i l'augment de les inundacions i les esllavissades lligades principalment a la fusió del permafrost, l'impacte d'aquests fenòmens sobre la diversitat vegetal i faunística...

En relació amb l'augment de les temperatures, l'OFEV afegeix que: El canvi climàtic afecta especialment Suïssa. Des del 1864, la temperatura mitjana ha augmentat uns 2 °C, el doble que a escala mundial (cf. 6).
OFV: Loi sur le CO₂ et protection du climat

A les conclusions d'un article bàsicament orientat a preparar-nos a la pressió fiscal de les mesures que acompanyaran a la llei, l'OFEV ens diu que: sense aquestes mesures fiscals (entre les quals destaca una nova taxa sobre els bitllets d’avió), els mitjans addicionals disponibles per a inversions respectuoses amb el clima en edificis, estacions de recàrrega i autobusos elèctrics, així com en les noves tecnologies, seran més baixos. I per tant, Suïssa es quedarà enrere pel que fa a la protecció del clima.

Aquesta afirmació semblava confirmar-se a un article que publicava recentment SwissInfo (7):
L'últim índex sobre la transició energètica del Fòrum Econòmic Mundial (WEF), situa a Suïssa retrocedint dues posicions respecte a la publicació de l'índex precedent. Suïssa ara és només el quart país en aquest rànquing que inclou més d’un centenar de països. (...) Després de diversos anys, Suècia continua encapçalant aquest índex, que cobreix 115 estats. Noruega, que va ser menys ben valorat l'any passat, ha pujat al segon lloc, Dinamarca ocupa el tercer i Àustria el cinquè, per darrere de Suïssa.
Com amb els anys he après a desconfiar de les interpretacions que els periodistes fan de les dades que els arriben, vaig anar a llegir què diu exactament el PDF de l'informe del WEF (8).

La pàgina 13 d'aquest informe del WEF ens mostra una taula del The Energy Transition Index (ETI) amb tres columnes:
  • ETI score 2020-2021: A la pàgina 12 de l'informe podem trobar al text que descriu els valors d'aquesta columna: A causa de les revisions realitzades aquest any, els resultats de l’índex d’aquest any no són directament comparables a l'ETI del 2020.
  • System Performance (SP): Aquest valor proporciona una avaluació del rendiment del sistema energètic d’un país: la capacitat de donar suport al desenvolupament i al creixement econòmic; l’accés universal a un subministrament d’energia segur i fiable i la sostenibilitat ambiental a tota la cadena de valor energètica. L’objectiu de la transició energètica en un país hauria de ser el resultat de l'articulació d'aquestes tres prioritats.
  • Transition readines (TR): Pel WEF la transició energètica no es limita als canvis lineals en el mix d'energies ni en la substitució de les tecnologies de producció. Més aviat es basa en els sistemes socials, econòmics i tecnològics que han d'evolucionar de manera coordinada per crear un entorn propici i robust que doni forma a la transició. Això inclou el compromís polític, una estructura reguladora flexible, un entorn empresarial estable, els incentius a la inversió i a la innovació, la consciència dels consumidors i l’adopció de noves tecnologies. El valor que el WEF assigna a aquests paràmetres es presenta en aquesta columna.
Estic segur que al WEF disposen dels millors tècnics en estadística del planeta. També estic segur que han redactat uns manuals gruixuts on expliquen com han traduït conceptes tan subjectius en valors numèrics precisos i en com els han ponderat per arribar als resultats publicats en l'informe. Prendré doncs l'informe tal com ha estat publicat per fer els següents comentaris personals:
  • ETI score 2020-2021: Si, com es diu a l'informe, els resultats de l’índex del 2021 no són directament comparables als del 2020, els valors d'aquesta columna no s'haurien de prendre en consideració. De retruc, les afirmacions de l'article de SwissInfo, no semblen valer gran cosa.
  • System Performance (SP): Als valors d'aquesta columna veig que Suïssa estaria per davant de Dinamarca i ocuparia la tercera posició darrera de Suècia i Noruega. Com segueixo sense saber quines són les dades que han utilitzat els experts en estadística del WEF ni com les han ponderat, potser val la pena recordar que les emissions en tones de CO₂ per habitant i any eren més baixes a Suïssa el 2017 que als tres països escandinaus, destacant el fet que aquest valor, a Noruega, duplica de llarg el de Suïssa (9).
  • Transition readines (TR): Probablement Noruega inverteix part de les sumes colossals obtingudes en la venda d'hidrocarburs en la transició energètica. Probablement Suècia adopti les lleis més avançades en aquest terreny, tenint en compte les necessitats de la seva indústria forestal, minera i siderúrgica. Però del que estic segur és de què el sistema federal i la democràcia directa suïssos no deixaran passar mai una sola inversió ni una sola llei que no compti amb un consens social (democràcia directa, referèndums) sense el qual la seva aplicació seria impossible. Pel que fa a les inversions als centres de recerca suïssos (en particular als politècnics de Zürich i Lausanne) i la velocitat de la seva aplicació industrial, estic segur que els membres del WEF, que té la seva seu a Cologny (Genève), han llegit un parell o tres de coses sobre el tema.
Si t'he de ser sincer, una llei que comportarà una càrrega fiscal que no diferenciarà els ingressos d'aquells a qui els serà aplicada (per exemple les taxes als bitllets d'avió) no em provoca enormes simpaties.

Altrament, no puc deixar de pensar que algú ha de donar un coup de pied dans la fourmilière per accelerar les mesures necessàries a una retallada radical de les emissions de CO₂. Segurament som uns dels primers interessats a fer-ho i tenim interès en què els nostres veïns segueixin ràpidament el nostre exemple.

Ara bé, una cosa és que evitem caure en el xovinisme dels polítics francesos o en l'arrogància dels polítics alemanys i escandinaus, i una altra de ben diferent caure en el masoquisme d'acceptar que els altres sempre fan millor que nosaltres. Amb això vull dir que potser els periodistes de SwissInfo farien bé en tornar a llegir l'informe del WEF i que a l'OFEV també farien bé en recordar que les causes dels efectes del canvi climàtic que estem vivint a Suïssa no estan lligades a les emissions de CO₂ que han produït els habitants del nostre país.


  1. Wikipedia: Initiative populaire en Suisse
  2. Wikipedia: Référendum obligatoire en Suisse, Référendum facultatif || Démocratie: Le système politique suisse. Le référendum obligatoire et le référendum facultatif en Suisse, ch.ch
  3. Confédération Suisse - Conseil fédéral: Votation populaire du 13 juin 2021 || Wikipedia: Votations fédérales de 2021 en Suisse
  4. Confédération Suisse - Conseil fédéral: Loi sur le CO₂ || Wikipedia: Loi fédérale sur la réduction des émissions de CO₂
  5. Confédération Suisse - Office fédéral de l'environnement: Loi sur le CO₂ et protection du climat
  6. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6), publicat en aquest blog el 09.05.2021
  7. La Suisse recule au baromètre de la transition énergétique du WEF, SwissInfo, 21.04.2021
  8. World Economic Forum: Fostering Effective Energy Transition 2021 edition, published on 20.04.2021 [PDF]
  9. Wikipedia: List of countries by carbon dioxide emissions

Thursday, July 23, 2020

sobre les lliçons de la pandèmia

FutureMag - ARTE TV: Aquaponie, un système vertueux, Youtube, 13.12.2014

Les lliçons que hem après
Des de que va començar la pandèmia del COVID-19, hi ha molta gent que va aprendre un munt de lliçons. Altres cap ni una, però aquests no tenen cap remei i els deixaré de banda.

La més important de les lliçons que vam aprendre és que hem pogut viure el confinament d'una manera decent gràcies a que teníem assegurat el subministrament d'aliments, d'aigua i electricitat.

Una altra de les lliçons de la pandèmia és l'extrema dependència d'una economia que consideràvem global i que ha demostrat quin és el gran risc de no produir a nivell local o nacional productes de primera necessitat. També hem pogut comprovar el gran risc que representa la pràctica industrial de l'eliminació de stocks amb el principi del Just in Time (1). També hem vist l'efecte del tancament de les fronteres i les caravanes de camions aturats quan alguns d'aquells bens seguien produint-se a un altre país de l'UE. Podem considerar-nos doncs afortunats que el sector de la producció alimentaria no hagi viscut el confinament dels altres sectors i, pel seu caràcter de producció local i nacional, hagi pogut seguir alimentant tots aquells que estàvem confinats a casa.

Finalment, hem retingut que no existeix a cap país una política de protecció civil que vagi més enllà de poder fer front, i no sempre, a unes inundacions, un gran incendi forestal o a un període de sequera: potser, i no a tot arreu, van existir en temps de la Guerra Freda, però hem vist que ja no. També podem dir que, donat que les polítiques de gestió de risc s'han manifestat com francament deplorables o inexistents,ja no tenim gaire arguments per seguir ridiculitzant els Preppers (2).

Amb l'excepció dels irrecuperables, molta gent està preocupada, i amb molta raó, per l'arribada de les futures vagues d'una pandèmia (3) per les que seguim sense estar preparats i per les que no veiem cap altra solució que la fabricació d'una vacuna. No fa gaire estàvem més preocupats per l'impacte de les nostres emissions en un canvi climàtic que està augmentant perillosament les temperatures del planeta.

Les lliçons que hem oblidat
Ni ara ni abans ens hem preocupat per anticipar quines són les mesures que caldria prendre per sobreviure a un altre tipus de canvi climàtic del que gairebé ningú ha parlat, un fenomen que ha sigut molt més freqüent en la historia de la humanitat que no el que es va començar a desencadenar amb la revolució industrial.

M'estic referint a les emissions d'origen volcànic. Emissions com, per exemple, la del volcà Okmok (4) l'any 43 AC, que van provocar les condicions meteorològiques més extremes que ha viscut el planeta els darrers 2.500 anys (5). També les erupcions volcàniques dels anys 536, 540 i 547, que van provocar el petit període glacial que va cobrir la major part de l'hemisferi nord entre els anys 536 i 660 (6). Unes erupcions que van fer baixar enormement la radiació solar, creant un fred intens arreu del planeta i la caiguda dels rendiments agrícoles, la penúria alimentària i unes malalties, que es van estendre per tot arreu.

Amb tot però, cap erupció volcànica de les que hagi pogut viure la historia de la humanitat tindria ni de lluny l'impacte que tindria l'erupció del supervolcà de Yellowstone, amb una cambra magmàtica gegant que podria precipitar la fi de la humanitat si entrés en erupció, com sembla fer cada 600.000 anys i no estem molt lluny estadísticament de la propera (7).

Les lliçons que hauríem d'aprendre
El bon funcionament dels sectors de serveis com l'aigua i l'electricitat, però molt especialment la cadena alimentària: des de la producció, passant pel transport i fins a la distribució ens ha permès viure confortablement el confinament a aquells que ens hem quedat a casa. Però cas que haguéssim de viure la caiguda d'un meteorit o una erupció volcànica com les que et comentava abans, aquella cadena deixaria de funcionar. Podria fins i tot no funcionar la producció d'electricitat si aquesta depengués d'una manera massa important de l'energia solar fotovoltaica.

Pel que fa a l'energia elèctrica, una de les pistes que hauria de seguir una política de gestió de risc podria ser la inversió en recerca i desenvolupament en energies com la geotèrmia i la fusió (8). Pel que fa a la producció alimentària podem recordar que ja fa molt de temps que hi ha explotacions de producció industrial de vegetals en locals tancats i sense llum solar: si no em creus, pots llegir alguna cosa sobre les plantacions de marihuana clandestines.

Sobre l'aquaponia i l'agritectura
Ara en serio (no era broma!), com pots veure al vídeo que obre aquesta entrada, m'estic referint a les instal·lacions aquapòniques, que combinen simbiòticament les tècniques de l'aqüicultura i dels conreus hidropònics (9).

A Suïssa, Urban Farmers (Basel) (10), la primera empresa que surt al vídeo amb què he obert aquest article, va haver de tancar, car els costs de producció no permetien cobrir les inversions abans de 10 anys (11). Gairebé el mateix va acabar passant amb FarmedHere (12), l'empresa de Chicago que tanca aquell vídeo: tot i que els seus propietaris creien que el projecte funcionava, no els feia guanyar prou diners i veien que les seves inversions podien obtenir més beneficis en altres sectors. L'any passat, Plantagon (13), l'empresa que va dissenyar un edifici simbiòtic (humans i plantes) per la ciutat sueca de Linköping (veure al vídeo que tanca aquest article), probablement la més ambiciosa visió en el terreny de l'agritectura (14), també queia en bancarrota (15).

A Retales de una vida (16), Celtas Cortos deien que; de las batallas perdidas salió un ganador ... No sé si és el cas, però enguany s'ha anunciat un projecte de col·laboració entre un dels grans de la distribució i una nova empresa que es dedicarà a la producció exclusiva de productes vegetals a una nau industrial de Basel (17): aquesta explotació estarà altament robotitzada (18). Altrament, el passat mes de març, el politècnic de Zürich anunciava la creació d'una spin-off que havia desenvolupat un nou concepte de Vertical Farming al centre de recerca que els ferrocarrils suïssos tenen a Basel (19). Cap d'aquestes iniciatives no es pot comparar amb la talla o el finançament 'AeroFarms (20), a Newark (New Jersey), una companyia amb 15 anys de vida a l'esquena que l'any passat va reeixir a atreure 100 milions d'USD d'inversions (21).

Observacions personals
M'ha sortit un article massa llarg per un blog i no he fet més que sobrevolar el tema. Amb pandèmia o sense, crec que s'hauria de potenciar la producció local i nacional d'aliments, tant com la producció d'energia. I si no es troben altres canals de finançament, crec que s'hauria d'analitzar la possibilitat d'incloure les accions necessàries en les polítiques de protecció civil i de gestió de risc, ambdues, elements imprescindibles d'una política de defensa que va molt més enllà del seu component militar.

També crec que, més enllà de l'amenaça d'una gran erupció volcànica o de la caiguda d'un meteorit, s'hauria de potenciar el desenvolupament industrial, a escala local o nacional, d'instal·lacions aquapòniques. Si la seva rendibilitat econòmica està encara per demostrar, aquest tipus de producció es pot fer sense la utilització d'adobs ni pesticides, amb un creixement de les plantes que pot superar gairebé un 400% el de les plantes a l'aire lliure, la utilització de gairebé menys del 95% en consum d'aigua i un augment de la producció que pot superar entre un 20% i un 40%. Aquests avantatges s'han confrontar amb el fet que estem davant d'un nou procés industrial que, a dia d'avui, exigeix enormes quantitats d'energia i està sotmès a una gran complexitat tecnològica (22).

Potser, com en tants altres terrenys, les millors solucions vindran de la investigació espacial (23).

VodafoneOne: Campos de cultivo en edificios para alimentar a las ciudades, Youtube, 18.05.2017


  1. Wikipedia: Just-in-time manufacturing [en] [fr] [es] [ca]
  2. Sara Borondo: 'Preppers': así es la comunidad más preparada frente al coronavirus, El Correo, 17.03.2020
  3. Abril Phillips: Los rebrotes, una constante histórica, La Vanguardia, 18.07.2020
  4. Wikipedia: Mount Okmok [en] [fr] [es] [ca]
  5. Katie Hunt: Scientists identify Alaskan volcano that may have helped the rise of the Roman Empire, CNN, 22.06.2020
  6. Büntgen, U., Myglan, V., Ljungqvist, F. et coll. Cooling and societal change during the Late Antique Little Ice Age from 536 to around 660 AD. Nature Geosci 9, 231–236 (2016). https://doi.org/10.1038/ngeo2652
  7. Business Insider España: El plan de la NASA para que sobrevivamos a un supervolcán, Youtube, 09.10.2019 || Daily Geek: Ce volcan qui menace l’humanité va entrer en éruption, voici comment la NASA veut éviter le désastre, 15.10.2019
  8. Veure Nuclear fusion could be soon a reality ... really? (1/2) (2/2), publicats en aquest blog respectivament el 12.03.2018 i el 26.03.2018
  9. Wikipedia: Aquaponics [en] [fr] [es] [ca]
  10. UrbanFarmersCH: Home page || URBANFARMERS image film (English), Youtube, 03.11.2013
  11. Emma Beath: How Roman started his Urban Farmers business with a pitch at Startup Weekend, Startup Weekend Switzerland Blog, 10.07.2019 || Ruedi Mäder: Urban Farmers versuchen in Wallisellen das Comeback, Handelszeitung, 06.09.2017
  12. Greg Trotter: FarmedHere, indoor farm in Bedford Park, turning off the lights for good, Chicago Tribune, 16.01.2017
  13. Plantagon: Home page, World Food Building, Sweden || Wikipedia 
  14. Introduction to Agritecture, Vertical Farming Academy
  15. Swedish Vertical Farming Company "Plantagon International" Declares Bankruptcy, Agritecture, 22.02.2019 || Jennifer Marston: What Plantagon’s Bankruptcy Could Tell Us About the Future of Large-scale Vertical Farming, The Spoon, 01.03.2019
  16. Veure Celtas Cortos - Retales de una vida - Cada día, publicat en aquest blog el 26.06.2020
  17. Migros Basel and Growcer are launching a common project, Growcer, 15.01.2020 || Alice Sager: Vertical Farm in Basel: Migros setzt auf Gemüse aus der Halle, Bauernzeitung, 15.01.2020
  18. Europe’s most automated Vertical Farm in Basel (CH), Growcer, 01.08.2019 || Growcer - Teaser, Youtube, 08.06.2020 || Growcer - Autonomous Lift and Plant Carriers, Youtube, 19.05.2019
  19. Smart City Lab Basel: Home page || Sybille Zimmermann: Feeding the world with Integrated Vertical Farming, ETHzürich, 05.03.2020
  20. AeroFarms: Home page || B1M - Growing Up: How Vertical Farming Works, Youtube, 06.03.2019 || Forbes: AeroFarms Looks To Feed The World Using Vertical Farming, Youtube, 29.06.2018
  21. Lindsay Fortado and Emiko Terazono: AeroFarms raises $100m as investors rush to indoor farms, Financial Times, 09.07.2019
  22. 5 Disadvantages & Reasons Why Vertical Farming Fails, Modern Urban Farming
  23. La Nasa a 60 ans. Pneus, GPS, poêles : ce que la conquête spatiale a changé dans votre vie quotidienne, Ouest-France, 27.07.2018 || 10 Inventions Aérospatiales que nous utilisons au quotidien, philips.ch

Tuesday, May 22, 2018

midnattssol / jour polaire (2016)

"Jour Polaire", la bande-annonce, Youtube, 01.02.2017

Avui m'agradaria compartir amb tu una de les sèries de TV que he vist recentment. Es tracta d'una coproducció Franco-Sueca que porta per nom: Midnattssol (suec), Jour polaire (francès) o Midnight sun (anglès). Van rodar-la el 2016 i va sortir en antena a la STV-1 en octubre del 2016 i, un mes després, a Canal+ França, Suïssa i Bèlgica. A la RTS l'han passat enguany (1).

Al trailer de la sèrie la presenten com: Un thriller insomniaque au coeur de l'été artique.

Només puc dir què és una bona descripció d'una sèrie que comença amb el violent i misteriós assassinat d'un ciutadà francès, en una zona poblada per Samis (2), a la província sueca de Lappland (3). Al bell mig d'uns paisatges d'una bellesa brutal, molt a prop de la ciutat de Kiruna (4), que acull el Esrange Space Center (5), el Swedish Institute of Space Physics (6), el Department of Space Science de la Luleå University of Technology (7) i una immensa mina de ferro d'alta qualitat que serà la causa del desplaçament de la ciutat a causa de les seves activitats (8).

Al bell mig d'aquest decorat, el ministeri de l'interior francès envia a Suècia a Kahina Zadi, capitana francesa de l'Oficina Central per a la repressió de la violència amb la finalitat de coordinar amb la policia local la investigació de la mort del ciutadà francès.

El paper dels expatriats i dels serveis de seguretat francesos en aquella zona remota del nord de Suècia. La violència de les tensions ètniques entre els immigrants Suecs i els autòctons Sami, les tradicions d'aquest poble, els seus Xamans, ... Una mina de rabiosa modernitat, amb quilòmetres de galeries i amb zones que escapen al control de la companyia minera. L'especulació urbanística al voltant del trasllat de la ciutat ... Una acció trepidant durant un dia angoixant que no s'acaba mai, perquè el sol no s'acaba d'amagar.

En fi, després de tot el que he dit, ja t'hauràs imaginat que aquesta sèrie m'ha agradat. Té punts un xic curiosos, com el del domini d'un suec perfecte que assoleixen espontàniament els ciutadans francesos i algerians només aterrir en Suècia. Però si en fas abstracció, la sèrie paga la pena. Espero que a tu també t'agradi si tens l'oportunitat de de veure-la.


  1. Wikipedia: Jour polaire (série télévisée)
  2. Wikipedia: Sami people \\ Veure també en aquest bloc Sameblod - Sami Blood - A tale from the north (2017), publicat el 18.04.2018
  3. Wikipedia: Lapland (Sweden)
  4. Wikipedia: Kiruna 
  5. Wikipedia: Esrange Space Center
  6. Wikipedia: Swedish Institute of Space Physics
  7. Wikipedia: Luleå University of Technology
  8. Francesca Perry: Kiruna: the arctic city being knocked down and relocated two miles away, The Guardian, 30.07.2015