 |
El dia abans de la proclamació de Donald Trump com a president dels EUA, vaig publicar un article (1) on recordava un altre article que havia escrit nou anys abans, poc abans de la seva proclamació en el que seria el seu primer mandat (2):
I ho han fet basant-se en un principi bàsic: el cost de producció ha de ser sempre inferior al preu de mercat del producte. Autrement, tout est foutu!
I, pel que sigui, val la pena no oblidar que el principal objectiu d'aquestes empreses segueix sent el de produir atractius dividends pels seus accionistes.
Però va arribar el dia de la investidura de Trump i de la retransmissió del show de la signatura de les ordres executives del nou president dels EUA.
I entre aquestes ordres executives es trobava una que feia referència al desenvolupament de les activitats extractives a l'Arctic National Wildlife Refuge. Una ordre que autoritza i promou la perforació de nous jaciments de petroli i gas en aquesta zona fins ara protegida, així com la supressió dels límits de les zones autoritzades per la tala de boscos i la construcció de carreteres (4).
Dos dies després de la seva signatura, un article publicat a Newsweek (5) ens parlava de la catàstrofe ecològica que provocaria l'execució d'aquesta ordre i de l'oposició que hom podia esperar de la part dels indígenes i dels moviments ecologistes.
L'endemà, Reuters publicava un article de lectura recomanada que començava així (6):
L'endemà de la publicació de l'article de Reuters, Financial Times publicava un article de lectura potser encara més recomanada on, a més del que recollia l'article de Reuteurs, deia que: Els responsables del sector del fracking afirmen que Wall Street frenarà el pla d'augment de la producció de petroli de Trump. Òbviament, els dirigents d'aquestes empreses estan sempre en vetlla permanent sobre els preus que garanteixen la rendibilitat de les seves empreses (7).
Trump va dir que demanaria a l'Aràbia Saudita i a altres nacions de l'OPEP que "redueixin el cost del petroli" amenaçant-los d'imposar nous aranzels si no ho feien. I potser per a justificar l'incompliment de la seva promesa electoral d'acabar la guerra d'Ucraïna en 24 h, va afegir (8):
Canviant de tema, però mo gaire, a un article que The Washington Post va publicar el mateix dia, hom es demanava què podia explicar l'animadversió de Trump cap els aerogeneradors marins (9):
That's All Folks! És tot el que tinc ganes d'escriure avui sobre el tema de Donald Trump, la seva National Energy Emergency i totes les carallotades que han escrit molts "periodistes" sobre aquest tema.
Probablement, el problema és que ja tinc una edat i, quan era jove, em vaig deixar influir per una sèrie de TV: Lou Grant, que em va fer creure que la redacció d'un diari seriós funcionava amb professionals que sabien de què parlaven i què i com transmetre-ho als seus lectors.
El nou president pot derogar les lleis i les taxes que vulgui (...) però crec que la política energètica de la nova administració no serà res d'altre que el que les empreses del sector decideixin fer. I, fins i tot en aquest cas, uns i altres, faran bé d'escoltar què n'han de dir els diferents estats de la federació.No pretenia fer cap profecia. Sols partia d'un present on la producció d'hidrocarburs a partir de la tècnica del fracking (3) ha permès, gràcies a les sancions aplicades a Rússia i als preus consentits pels clients europeus, que els EUA es converteixin en un dels primers exportadors d'hidrocarburs del món:
La generalització de la tècnica del fracking ha permès que, en quatre anys, les reserves de gas provades dels EUA hagin augmentat al voltant del 47 % i les de petroli en un 11 %.Com pots imaginar, posar dempeus tota la infraestructura que envolta un volum de producció d'hidrocarburs tan colossal, tot com la infraestructura necessària pel seu transport fins els ports d'exportació, ha demanat uns capitals descomunals. I per rebre aquests capitals, les empreses s'han hagut d'endeutar.
Des del 2005, els EUA han augmentat en un 35% la producció de gas natural, eliminant la necessitat d’importacions. Des del 2010, la producció de petroli ha augmentat un 45 %, el que ha convertit els EUA en el segon productor de petroli del món.
Els hidrocarburs ja suposen una contribució de 430 mil milions de dòlars al PIB i la creació de 2,7 milions de llocs de treball, amb salaris que dupliquen la mitja dels EUA. Al mateix temps, el preu del gas natural és tres vegades més barat que a la majoria de països industrialitzats.
I ho han fet basant-se en un principi bàsic: el cost de producció ha de ser sempre inferior al preu de mercat del producte. Autrement, tout est foutu!
I, pel que sigui, val la pena no oblidar que el principal objectiu d'aquestes empreses segueix sent el de produir atractius dividends pels seus accionistes.
Futurism cited Slate Supreme Court analyst Mark Joseph Stern, who noted that many of Trump's executive orders are formatted in a confusing manner that is commonly associated with AI-generated text. In one example, an executive order titled "Unleashing Alaska's Extraordinary Resource Potential"
— Isabel Santos (@isabelsantos.bsky.social) 23 janvier 2025 à 12:24
[image or embed]
Però va arribar el dia de la investidura de Trump i de la retransmissió del show de la signatura de les ordres executives del nou president dels EUA.
I entre aquestes ordres executives es trobava una que feia referència al desenvolupament de les activitats extractives a l'Arctic National Wildlife Refuge. Una ordre que autoritza i promou la perforació de nous jaciments de petroli i gas en aquesta zona fins ara protegida, així com la supressió dels límits de les zones autoritzades per la tala de boscos i la construcció de carreteres (4).
Dos dies després de la seva signatura, un article publicat a Newsweek (5) ens parlava de la catàstrofe ecològica que provocaria l'execució d'aquesta ordre i de l'oposició que hom podia esperar de la part dels indígenes i dels moviments ecologistes.
L'endemà, Reuters publicava un article de lectura recomanada que començava així (6):
Segons declaracions dels representants de la indústria dels hidrocarburs a Reuters, és poc probable que les empreses de petroli i gas nord-americanes ampliïn el seu desenvolupament a Alaska i a l’Àrtic, seguint l’ordre executiva del president Trump (...).
La producció nord-americana de petroli ja està a nivells rècord degut, en gran manera, a l’augment de la producció en àrees més accessibles com Texas i New Mexico. Altrament, les empreses estan limitant les inversions en nous projectes per centrar-se en la devolució d’efectiu als seus accionistes.
"Donald Trump’s call for a new oil boom will be thwarted by Wall Street’s reluctance to approve another drilling binge, shale bosses have warned."
— david guasch (@david-guasch.bsky.social) 24 janvier 2025 à 07:34
[image or embed]
L'endemà de la publicació de l'article de Reuters, Financial Times publicava un article de lectura potser encara més recomanada on, a més del que recollia l'article de Reuteurs, deia que: Els responsables del sector del fracking afirmen que Wall Street frenarà el pla d'augment de la producció de petroli de Trump. Òbviament, els dirigents d'aquestes empreses estan sempre en vetlla permanent sobre els preus que garanteixen la rendibilitat de les seves empreses (7).
La reticència de Wall Street a seguir una nova vaga de perforacions, significa que la producció de petroli nord-americà probablement augmentarà més lentament els anys vinents que durant l'administració Biden, però molt menys que en els anys de la bonança de la dècada anterior.Una nova demostració de què ni el president Trump, ni l'equip de fidels tertulians que ha escollit per assessorar-lo, no entenen res sobre la complexitat del sector de l'energia la tenim en la intervenció de Trump al Fòrum de Davos.
Pels executius d'aquestes companyies, l’empenta de Trump per abaixar els preus dels hidrocarburs faria que les empreses que practiquen la tècnica del fracking fossin menys rendibles. Resultat, aquestes empreses seran menys propenses a seguir l'ordre executiva del president per a perforar nous jaciments de petroli.
I probablement -l'afegit és meu- s'oposaran ferotgement a Trumpsi decideix anar endavant i amenaça amb ensorrar-les.
Trump va dir que demanaria a l'Aràbia Saudita i a altres nacions de l'OPEP que "redueixin el cost del petroli" amenaçant-los d'imposar nous aranzels si no ho feien. I potser per a justificar l'incompliment de la seva promesa electoral d'acabar la guerra d'Ucraïna en 24 h, va afegir (8):
Ara mateix el preu és prou alt perquè aquesta guerra continuï, va dir, referint-se al conflicte entre Rússia i Ucraïna. Suggerint que el preu més alt del cru ajudava a mantenir el finançament del conflicte a Moscou. Heu d'abaixar el preu del petroli. Això acabarà amb aquesta guerra.Com encara hi ha periodistes dignes d'aquest nom, la BBC recordava que (cf. 8):
La intenció d'utilitzar els preus de l'energia com a una eina per posar fi a la guerra a Ucraïna no sembla tenir en compte que una baixada dels preus del petroli no incentivaria als productors de petroli dels EUA a perforar nous pous, especialment a Alaska, pels seus elevats costos d'extracció.
Geothermal creates electricity cleanly by using the Earth's natural heat to create steam to spin a turbine.
— Newsweek (@newsweek.com) 24 janvier 2025 à 06:05
[image or embed]
Canviant de tema, però mo gaire, a un article que The Washington Post va publicar el mateix dia, hom es demanava què podia explicar l'animadversió de Trump cap els aerogeneradors marins (9):
Es tracta de l'aspecte més paradoxal del seu pla per reorientar l'economia energètica dels EUA. Els economistes energètics van dir que estan desconcertats per les matemàtiques de la nova administració, a causa de l'aparent discordança entre desitjar més producció d'energia, alhora que amenaça els projectes eòlics marins que estan en desenvolupament.Jo també podria demanar-me què diable pot explicar tant la seva animadversió cap als aerogeneradors marins, com la seva nova passió per l'energia geotèrmica. Però pots creure'm si et dic que, veient quin és l'equip de tertulians que Trump ha escollit per assessorar-lo, no tinc el més mínim interès per conèixer la resposta.
That's All Folks! És tot el que tinc ganes d'escriure avui sobre el tema de Donald Trump, la seva National Energy Emergency i totes les carallotades que han escrit molts "periodistes" sobre aquest tema.
Probablement, el problema és que ja tinc una edat i, quan era jove, em vaig deixar influir per una sèrie de TV: Lou Grant, que em va fer creure que la redacció d'un diari seriós funcionava amb professionals que sabien de què parlaven i què i com transmetre-ho als seus lectors.
| Lou Grant: Season One - Intro (1977), YouTube, 26.06.2013 |
- Veure I és en aquest clarobscur que neixen els monstres, publicat en aquest blog el 19.01.2025
- Veure El futur de la política energètica als USA, publicat en aquest blog el 15.11.2016
- Wikipedia: Fracking [en] [fr] [es] [ca]
- Presidential Actions: Unleashing Alaska's Extraordinari Resource Potential, Executive Order, 20.01.2025
- Michael D. Carroll: Donald Trump Targets Alaska's Oil and Gas: 'Drill, Baby, Drill!', Newsweek, 22.01.2025
- Sheila Dang i Valerie Volcovici: Oil industry unlikely to rush to Alaska despite Trump's call to drill, Reuters, 23.01.2025
- Wall Street will stymie Donald Trump’s US oil surge plan, shale bosses say, Financial Times, 24.01.2025
- Vishala Sri-Pathma i Oliver Smith: Trump urges Opec countries to slash oil prices, BBC News, 23.01.2025
- Trump is desperate for more energy, as long as it’s not from the wind, The Washington Post, 23.01.2024
