the hole in the wall pub (bristol, uk)

Fly Drive Explore: Discovering Bristol’s Pirate Past - Bristol Quayside, YouTube, 16.04.2019

Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

@davidguasch.bsky.social

Fa uns dies vaig trobar per atzar el vídeo amb què he obert el post d'avui, un post que dedico amb tot l'afecte a l'amic Hands. 

Un vídeo que ens presenta alguns dels indrets de la ciutat de Bristol mencionats a un dels millors llibres d'aventures de tots els temps: L'illa del tresor (1883) (1), escrit per Robert Louis Stevenson.

Malgrat que no crec que valgui la pena entrar a discutir si els llocs mencionats per una novel·la de ficció publicada a finals del s. XIX existien a mitjans del s. XVIII o si coincideixen amb els edificis que ens presenta el vídeo, m'han cridat molt l'atenció els comentaris sobre el pub: The Hole in the Wall (2)

Durant el s. XVIII aquest era un dels pubs del port de Bristol on els clients podien ser segrestats legalment per un grup de facinerosos que els entregarien a la marina reial per a procedir al seu enrolament forçós. Aquestes bandes de facinerosos eren conegudes amb el nom de press gangs (3), sovint amb una traducció a l'espanyol molt poc afortunada (en fi, segons com es miri).

Segons la llegenda, al pub hi havia gent vigilant per les finestres l'arribada dels press gangs i, en cas d'alarma, la clientela escapava per un forat al mur que li ha donat el seu nom al pub: The Hole in the Wall).

Amb la finalitat d'edulcorar aquesta barbaritat, hi ha pamflets que limiten l'acció dels press gangs als pubs que es trobaven als ports. I els segrests, a borratxos i pobres diables sense feina: justament el perfil de mariners buscat per la marina reial (nota d'ironia, en cas que no ho hagis enganxat).

En tot cas, hom diu que els segrestadors posaven un King's shilling (4) (5) a la mà de les víctimes: una maniobra que permetia que l'oficial de la marina que dirigia als press gangs declarés que la victima havia acceptat els diners del seu enrolament a la marina britànica. És per això que molts d'aquests homes eren coneguts amb el sobrenom -o el cognom- de Silver. Aquest seria doncs l'origen del nom que Robert Louis Stevenson va utilitzar per anomenar al pervers Long John Silver.

Tanmateix, la pràctica del segrest de pobres diables per enrolar-los a la marina reial es va estendre, amb altres variants, a l'enrolament forçós als vaixells d'esclaus, car pocs eren aquells que volien enrolar-se, a causa de les altes taxes de mortalitat entre la tripulació i el perill de les rebel·lions d'esclaus. 

Així, sembla que era habitual que els propietaris de moltes tavernes del port de Bristol  rebessin diners dels armadors per d'emborratxar els mariners i endeutar-los en el joc. L'única manera que els mariners podien evitar d'anar a la casa dels pobres o a la presó de deutors era treballar a bord d'un vaixell d'esclaus.

Si t'he deixat amb el sentiment que aquestes coses només passaven a l'imperi britànic, val la pena llegir un article publicat l'any 2020 per Vera Moya per conèixer quins eren els mètodes d'enrolament de les marines espanyola, francesa i anglesa al s. XVIII (6). 

Sobre el sistema de reclutament de tropes pels exèrcits imperials espanyols en temps de Felip V també val la pena llegir-se un article publicat el 2013 per Julian de la Cruz de Gracia (7). I en el cas d'Andalusia, pots trobar informacions més detallades a un article publicat per Antonio José Rodríguez Hernández (8).

Sobre les rebel·lions dels mariners de les flotes imperials, val la pena llegir-se un article publicat per Vera Moya (9). En el cas de la marina imperial espanyola, val la pena llegir un article del mateix any de José Manuel Váquez Lijó (10).

---

1. Wikipedia: Treasure Island [en] [fr] [es] [ca]
2. David Emeney: Historic site. The Hole in the Wall Pub, Discovering Bristol, 2003
3. Wikipedia: Impressment [en] [fr] [es] [ca]
4. Wikipedia: King's shilling [en] [fr] [es] [ca]
5. El reclutamiento de la marinería, La Voz de Galicia, 29.01.2017
6. Vera Moya Sordo: Voluntarios y forzados: las dinámicas de reclutamiento en las marinas de guerra española, francesa e inglesa en el siglo XVIII, Tiempos Modernos, n° 40, junio de 2020
7. Julian de la Cruz de Gracia: Del campo a la milicia. Levas y fianzas en Mora a principios del siglo XVIII
8. Antonio José Rodríguez Hernández: Las levas forzosas en Andalucía, Servicio de Páginas PHP de la Universidad de Almeria, Identidad e Imagen de Andalucía en la Edad Moderna
9. Vera Moya Sordo: Motines masivos en las armadas británica, francesa y española a finales del siglo XVIII: una perspectiva comparativa, Derroteros de la Mar del Sur, nº 20-21 (2012-2013), pp. (51-52)
10. José Manuel Váquez Lijó: La conflictividad generada por las levas de marinería en la España de la segunda mitad del siglo XVIII, Conflictividad y violencia en la Edad Moderna. Jiménez Estrella, Antonio; Lozano Navarro, Julián J. (eds.), vol.2, pp.1230-1240, (2012).

fool me once (2024)

Netflix: Fool me once | Engaños | Tráiler oficial, YouTube, 10.01.2024

@daveguasch

Tenia ganes de veure algun programa de TV abans d'anar a dormir. A causa de les olimpíades, les cadenes de TV que miro sovint havien canviat de programació. I, entre els centenars de cadenes del cable, no en vaig trobar una sola que emetés alguna cosa que em pogués interessar.

Recordant que feia unes setmanes havia lligat a la llista del meu perfil una sèrie que em va semblar que podria ser interessant, vaig començar a veure-la. Es tracta d'una sèrie que Netflix va començar a emetre el mes de gener d'enguany: Fool Me Once (1).

Havia retingut aquesta sèrie perquè deia estar basada en una novel·la amb el mateix nom del 1976 d'Harland Coben (2). Si la idea de veure una sèrie basada en un llibre d'un dels meus autors preferits em va seduir des del primer moment, he de confessar-te que la lectura d'una crítica que vaig llegir a la RTS em va desconcertar (3).

Si et dic que la crítica em va desconcertar, va ser sobretot per tot allò que l'autor denunciava que era diferent de la novel·la original: res de nou en gairebé totes les adaptacions, no? També pel fet que el crític advertís que tots els episodis de la sèrie tenen una acció trepidant plena de girs inesperats i afegís que els aficionats als thrillers gaudirien de la sèrie, perquè el suspens està molt present a tots els seus episodis.

Finalment, després d'haver dinamitat la sèrie perquè els personatges i la manera com vestien no eren els descrits a la novel·la de Coben, em va sorprendre molt que no mencionés quelcom que em va sorprendre des dels primers minuts del metratge del primer episodi: en una novel·la amb una acció basada als USA, l'acció de la sèrie no es desenvolupa a New York i a New Jersey. Els cotxes tenen el volant a la dreta i circulen per l'esquerra. I és què, el film està ambientat i rodat al Regne Unit (Manchester i altres indrets del nord-oest). A excepció dels flashbacks de les accions bèl·liques, que estan rodats a Almeria (Espanya) (4).

Entre els molts llibres que he llegit d'Harlan Coben, no es troba aquest. No puc doncs jutjar si el guió de la sèrie o els seus personatges segueixen fidelment el que hom pot trobar a la novel·la: tampoc sé si és important. Només puc dir-te que, malgrat alguns punts un xic confusos en l'argument, és una de les millors sèries que mai he vist. I crec que no es tracta una opinió personal car, es tracta de la setena sèrie més vista de tots els temps a Netflix, una sèrie que, un mes més tard de la seva emissió, ja havien vist més de 98 milions d'espectadors. Si tens l'oportunitat de veure-la, pots fer-me 5 cts per dir-me què t'ha semblat.

---

1. Wikipedia: Fool Me Once (TV series) [en] [fr] [es] [ca]
2. Wikipedia: Harlan Coben [en] [fr] [es] [ca]
3. Philippe Congiusti: Avec "Double piège", le polar d'Harlan Coben se mue en série décevante sur Netflix, RTS, 17.01.2024
4. Nick Dauk: Where was Fool Me Once filmed? The Netflix series locations to visit by train, 26.07.2024

morse - la trilogia de colin dexter

enFilmin: Endeavour: El final - Tráiler, YouTube, 05.04.2023

Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

@daveguasch

Amb la manera desordenada que algunes cadenes de TV presenten els episodis de les sèries, fa anys, vaig començar a veure una sèrie anglesa basada en els llibres d'un conegut autor britànic de novel·la negra: Colin Dexter (1).

Aquesta sèrie és coneguda amb el nom d'inspector Morse (2). L'adaptació de les novel·les de Colin Dexter (3) a la TV va ser realitzada des de mitjans dels anys 1980 per Kenny McBain, un jove productor escocès que ha treballat en èxits com 'Dr. Who'.

Com pots veure al blog de Lorenzo Mejino, a El Diario Vasco (4), malgrat l'èxit internacional d'inspector Morse, aquesta sèrie va trigar molt a difondre's a Espanya. I, quan va fer-ho, ho va fer en circuits reservats als iniciats. Jo la vaig veure a Suïssa, a una cadena de TV francesa, anys més tard de la seva primera emissió.

Inspector Morse - Tribute, YouTube, 06.02.2010

A Wikipedia (2) hom descriu el personatge de l'Inspector Morse, interpretat per John Thaw, com un investigador brillant. Però, a diferència d'altres grans detectius clàssics, Dexter humanitza a Morse fent que, sovint, acabi arrestant a la persona equivocada, o arribant a conclusions equivocades. La seva capacitat d'anàlisi basada en una lògica brutal, corregirà aquests errors al llarg de cada episodi.

Un dia, mentre ens bevíem unes cerveses, un company de la feina va dir-me que creia que Morse era molt més modern del que imaginaven molts dels crítics de l'obra de Colin Dexter. Segons ell, molts programadors informàtics podíem reconèixer en el seu mètode algunes característiques del mètode Agile (5) que aplicàvem en Extreme Programming (6). El meu company havia begut dues cerveses més que jo, la temperatura en aquella terrassa del llac Léman era molt agradable, el paisatge esplèndid, i jo no tenia ganes d'espatllar aquell moment amb una discussió prescindible. Vaig moure el cap insinuant que estava d'acord amb el que ell acabava de dir i vam passar a parlar d'altres coses.

Sovint simpatitzava amb la relació tempestuosa que l'inspector Morse tenia amb els seus superiors jeràrquics, amb la seva incomoditat davant del sistema social que havia de defensar, en la seva posició crítica amb el classisme del sistema judicial britànic i la pena de mort. Però li vaig agafar mania quan vaig veure que el seu ajudant, el sergent Robert Lewis, havia de pagar sempre de la seva butxaca les birres que es bevien al pub.

Colin Dexter Quotes, AZ Quotes

Lorenzo Mejino (4) professava una gran admiració per l'actor: John Thaw. Més enllà dels motius que ell va evocar al seu article, a mi em posava moltíssim imaginar el mal de ventre que passaven els fatxos anglesos veient a un simpatitzant del partit laborista de tota la vida que, gràcies a l'èxit d'aquesta sèrie, va ser nomenat comandant de l'Ordre més excel·lent de l'Imperi Britànic per la reina Isabel II el març de 1993.

Però com estem parlant d'una sèrie amb un munt d'episodis que es van emetre entre 1987 i 2000, et proposo visitar algunes de les seves millors crítiques i un munt d'anècdotes molt interessants que pots trobar a Wikipedia (1) (2) o als articles de Lorenzo Mejino (4), Mel Gussow (7) o Euan Ferguson (8).

L'inspector Morse va morir d'un atac de cor a l'episodi 33, emès el 15 de novembre del 2000 (9). L'actor que l'interpretava, John Thaw, va ser diagnosticat amb un càncer d'esòfag el juny de 2001. Tot i que semblava que responia positivament al tractament de quimioteràpia, el Nadal de 2001 el càncer s'havia estès i el seu pronòstic ja era terminal. Va morir el 21 de febrer de 2002, l'endemà de signar un nou contracte amb ITV.

ITV - Lewis, YouTube, 02.05.2012

Com la sèrie havia tingut un molt bona audiència, ITV va crear una seqüela que es va anomenar: Lewis (10). Kevin Whately seguia interpretant el personatge de Robert Lewis, sergent de Morse a la sèrie original. Després d'una llarga absència de la policia, provocada per la pèrdua de la seva dona, Lewis és anomenat inspector detectiu, i compta amb l'assistència del sergent detectiu James Hathaway, interpretat per Laurence Fox. Clare Holman interpreta el rol de la doctora Laura Hobson, patòloga forense, reprenent el paper que també tenia a la sèrie de l'inspector Morse.

Barrington Pheloung - Lewis - Main Theme, YouTube, 08.11.2014

Si et dic que he vist diverses vegades els episodis d'aquesta seqüela, segurament comprendràs que va agradar-me encara molt més que l'original. En realitat, no dec ser l'única persona, car la sèrie va tenir nou temporades (2006-2015).

Més enllà d'un argument sòlid i addictiu que, en alguns dels seus episodis ens parla dels tèrbols camins de l'especulació immobiliària de la vila d'Oxford i del rol que hi juguen alguns collegis i universitats, la sèrie ens va descobrint alguns dels seus racons més encisadors a l'interior i a l'exterior de la vila, ambientats amb la música de Barrington Pheloung.

La sèrie també ens presenta la relació brutal que es va teixint al llarg de cada episodi entre l'inspector Robert Lewis i el seu sergent detectiu, James Hathaway, als quals els seus orígens socials -a la sèrie com a la vida real- els oposen en gairebé tots els aspectes de la vida. Una d'aquelles relacions paternals que és més fàcil que un mentor tingui amb un jove que no és el seu fill, i un jove amb un mentor que no és el seu pare. En aquest sentit, un paio va pujar un vídeo amb extractes d'aquesta relació a la sèrie, embolicant-la amb un tema preciós de Cat Stevens (a.k.a. Steven Demetre Georgiou, Yusuf Islam): Father and Son.

Lewis and Hathaway - Father and Son, YouTube, 06.04.2011

En qualsevol cas, després de més de 30 anys d'interpretar el personatge de Robert Lewis, Kevin Whately va revelar el setembre de 2014 en una entrevista a Radio Times que la novena sèrie seria la seva última. La sèrie es va adaptar a aquest anunci i la vuitena temporada ens presentava a l'inspector Robert Lewis vivint amb la doctora Laura Hobson i jubilat de la policia, mentre el sergent James Hathaway rebia una promoció i li assignaven com a sergent detectiu a una policia negra: Lizzie Maddox interpretada per Angela Griffin.

Pel que sigui, els canvis no van funcionar, especialment la relació entre Laurence Fox i Angela Griffin. I reconvertir a Kevin Whately en consultor de la policia no va acabar d'arreglar-ho. Un any després de l'anunci de Kevin Whately, Laurence Fox també va anunciar la seva decisió de deixar la sèrie i ITV va anunciar que la novena sèrie de Lewis seria la última.

Kevin Whately es va dedicar ulteriorment als programes de concursos i tertúlies televisives. Un any després del final de la sèrie, Laurence Fox (10) va publicar un àlbum: Holding Patterns (2016). Més endavant, com pots veure a la versió en anglès de Wikipedia (11), es va dedicar al populisme d'extrema-dreta i, fins i tot, va fundar un partit amb aquesta ideologia (12).

Unwritten: Lewis and Hathaway, YouTube, 28.08.2015

La novena temporada de Lewis va ser doncs la darrera de la sèrie, però ja abans de l'anunci del seu final, ITV estava treballant en la producció d'una preqüela de la trilogia de Morse que es presentaria com una sèrie que duraria 10 anys (2013-2023), es convertiria en la meva preferida de la trilogia i portaria com a nom: Endeavour (11). Colin Dexter ja era molt gran (moriria en 2017), així que va ser Russell Lewis qui va adaptar a la televisió els personatges de les seves novel·les en aquesta darrera entrega de la sèrie. Barrington Pheloung, qui fins llavors es va encarregar de la banda de so de la sèrie, va morir en 2019, amb 65 anys.

Aquesta preqüela està ambientada als anys seixanta i setanta, a Oxford. La sèrie se centra en els primers anys de la carrera del jove Endeavour Morse, qui havia deixat el Lonsdale College de la Universitat d'Oxford a finals del seu tercer any, sense completar la seva carrera. Després de passar uns anys a l'exèrcit, al cos de transmissions com a operador de xifratge, torna a Oxford per entrar a la policia.

Els coneixements adquirits durant els seus estudis, el coneixement del món acadèmic, la seva passió pels mots encreuats i l'òpera, el converteixen en un policia perceptiu i tenaç malgrat les reticències dels seus superiors i dels seus companys. Troba el suport del seu superior directe i mentor, Fred Thursday, interpretat per un impressionant Roger Allam, qui veu en ell un detectiu impecable en qui pot confiar.

Masterpiece PBS: Endeavour, Season 9 | Best Buds: Morse and Thursday, YouTube, 13.06.2023

Endeavour Morse i els seus companys de la policia criminal, viuen en precaris apartaments mentre defensen un ordre social al servei d'una noblesa terratinent que fa ostentació d'una riquesa insolent, al si d'un imperi del qual els seus súbdits no veuen la traça més enllà dels caràcters impresos als seus passaports i la pompa de la família reial. Si els membres de la policia no se situen políticament a l'extrema esquerra, la II Guerra Mundial no està lluny dels anys 1960. A poc a poc, podem descobrir en Fred Thursday un home incorruptible, amb una particular consciència de classe i unes sòlides conviccions antifeixistes. També un oficial que no té cap contemplació amb el crim organitzat, la corrupció o la violència de gènere.  

Endeavour: Every Story, YouTube, 02.07.2022

Per un motiu que se m'escapa, alguns episodis de Morse, Lewis i Endeavour, presenten a Morse com una mena d'apassionat de la música de Richard Wagner. Que sí, que ho és. Però reduir així els gustos musicals de Morse no és fer-li justícia. Tots els episodis d'Endeavour guarden uns instants màgics a la soledat del seu apartament, amb extractes de música clàssica i d'òperes de compositors alemanys, italians, francesos..., que acompanyen les reflexions que Morse fa en solitari sobre els casos en què treballa i que també podem trobar a la transició de les escenes dels episodis. Alguns d'aquests temes han estat recollits al blog de Chris Sullivan, on també els pots trobar llistats els temes en documents PDF i Excel que pots baixar-te en aquests enllaços (14) (15).

I ara, si m'ho permets, m'acomiadaré d'aquest llarg article amb un tema que em té el cor robat des del primer dia que el vaig sentir.

Warner Classics - Delibes: Lakmé - Duo des fleurs (Flower Duet), Sabine Devieilhe & Marianne Crebassa, YouTube, 22.11.2017

---

1. Wikipedia: Colin Dexter [en] [fr] [es] [ca]
2. Wikipedia: Inspector Morse [en] [fr] [es] [ca]
3. Chris Sullivan: Dexter's Novels, Blog Welcome to the Morse Universe
4. Lorenzo Mejino: Inspector Morse: el legendario sabueso de Oxford, El Diario Vasco, 10.06.2022
5. Wikipedia: Agile software development [en] [fr] [es] [ca]
6. Wikipedia: Extreme Programming [en] [fr] [es] [ca]
7. Mel Gussow: Behind Morse, the Dour, Dignified Detective, The New York Times, 26.01.1997
8. Euan Ferguson: Breaking the code of Morse's maker, The Guardian, 20.09.1999
9. Wikipedia: List of Inspector Morse episodes
10. Wikipedia: Lewis [en] [fr] [es] [ca]
11. Wikipedia: Laurence Fox [en] [fr] [es] [ca]
12. Annabel Rackham: Who is Laurence Fox? The actor who became a political activist, BBC 04.10.2023
13. Wikipedia: Endeavour [en] [fr] [es] [ca]
14. Chris Sullivan: Music List for All Episodes of Morse Series with Downloadable PDF and Excel Sheet. Blog Welcome to the Morse Universe, 30.03.2018
15. Chris Sullivan: Music List for All Episodes of Endeavour Series with Downloadable PDF and Excel Sheet. Blog Welcome to the Morse Universe, 04.08.2018

eleccions al parlament europeu

Miguel Carrero: SICKO - Tony Benn (esp), YouTube, 22.08.2011 Sicko - Tony Benn interview about the NHS (eng), YouTube, 04.07.2015

Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

@daveguasch

Abans d'anar a treballar, el passat 11 de març estava prenent un cafè mentre veia les notícies de France 24. Parlaven de la victòria de la dreta a les eleccions de Portugal i del remarcable ascens de l'extrema dreta en aquell país. El primer que em va passar pel cap va ser recordar un llibre d'Étienne de La Boétie: Discours de la servitude volontaire. Deixa'm recordar un dels paràgrafs del post que vaig dedicar a aquest llibre el mes passat (1):

L'originalitat de la tesi de La Boétie és sostenir que, al contrari del que molts creuen, la servitud no s'imposa per la força sinó que és voluntària. Si no fos així, com ens podem imaginar que un petit nombre obligaria a tots els altres ciutadans a obeir tan servilment? De fet, qualsevol poder, fins i tot quan s'imposa per primera vegada per la força de les armes, no pot dominar i explotar de manera duradora a una societat sense la col·laboració, activa o resignada, d'una part important dels seus membres.

L'argument d'Étienne de La Boétie em sembla, encara avui, sòlid com una roca. Però el seu desenvolupament està molt lligat al seu coneixement remarcable dels clàssics i a un moment polític caracteritzat per les monarquies absolutistes: un desenvolupament preindustrial  i precapitalista.

Tot d'un cop, probablement pel fet d'haver llegit recentment un vell article a The Guardian (3), vaig recordar un film de Michael Moore: Sicko (2). Concretament, l'escena on Michael Moore entrevista a una figura destacada de l'ala esquerra del partit laborista britànic: Tony Benn (4): l'entrevista amb què he obert el post d'avui.
A l'article de The Guardian es mencionen frases que, segurament, recordaràs haver sentit al vídeo. Però, com t'ho diria? Res del que he vist al llarg de la meva vida em permet creure que, en democràcia, qualsevol que sigui el govern que la gent hagi pogut votar, es pugui confondre mai amb el poder real: econòmic, mediàtic, judicial, policial i militar. Ni tan sols amb un poder sobre els funcionaris. Estic segur que Tony Benn també va veure aquella remarcable sitcom de la BBC que portava per nom: Yes Minister (5).

Si la primera part de l'entrevista de Michael Moore em sembla plena de bones intencions, hi ha un moment en què ens transporta a la idea central del llibre d'Étienne de La Boétie.

L'1% de la població mundial posseeix el 80% de la riquesa. És increïble que la gent ho toleri, però, són pobres, estan desmoralitzats, endeutats i tenen por. Per tant, creuen que el millor és obeir i esperar un cop de sort.

Un moment. Amb què s'endeuta generalment la gent? D'acord, hi ha qui ha demanat un crèdit per comprar-se un mòbil, un televisor o un cotxe. Però, si parlem de la mena endeutaments als quals fa al·lusió Tony Benn, podem estar d'acord en el fet que aquests estan lligats principalment als crèdits hipotecaris per l'adquisició d'un primer habitatge.

Les eleccions al Parlament Europeu se celebraran del 6 al 9 de juny del 2024. Podria recomanar a tothom donar un cop d'ull als programes dels diferents partits que es presenten: per exemple, amb relació a l'adquisició o lloguer del primer habitatge. Seguidament, podria recomanar comparar aquells programes amb les accions de govern realitzades a les administracions on governen. Finalment, podrien decidir si callar-se (no votar), obeir (mitjans de comunicació) o esperar un cop de sort (diverses loteries, màquines escura butxaques, locals d'apostes, o bingos i casinos existents o a venir). Però tots sabem que els sistemes educatius han fet el necessari perquè la gent ja no tingui la capacitat lectora per comprendre allò que estan llegint (6) i que la pèrdua d'aquesta capacitat ja ha arribat a molts dels mestres que l'haurien d'ensenyar (7).

Zeitgeist: Moving Forward (Subtítulos en Español), YouTube, 27.06.2014

No sé si vaig carregar massa el cafè que estava bevent, però recordant a Étienne de La Boétie i allò que havia dit Tony Benn sobre l'1% de la població mundial que posseeix el 80% de la riquesa, em va venir a la memòria la introducció brutal del tercer film de la sèrie: Zeitgeist, dirigit per Peter Joseph (8) i narrat per Jacque Fresco (9): Zeitgeist: Moving Forward (10).

No sempre he estat d'acord amb alguns dels continguts dels episodis de la sèrie o amb algunes de les idees que defensen Peter Joseph o Jacque Fresco. Però, si el final de Zeitgeist: Moving Forward, em va semblar més aviat naïf, no puc més que recomanar-te veure la seva introducció fins el final.

---

1. Veure Discours de la servitude volontaire, publicat en aquest post el 25.04.2024
2. Wikipedia: Sicko [en] [fr] [es] [ca]
3. James Walsh: 10 of the best Tony Benn quotes- aspicked by our readers, The Guardian, 15.03.2014
4. Wikipedia: Tony Benn [en] [fr] [es] [ca]
5. Wikipedia: Yes Minister [en] [fr] [es] [ca]
6. Veure L'analfabetisme funcional - José Saramago, publicat en aquest blog el 28.11.2023
7. Veure Freedom Writers, publicat en aquest blog el 05.10.2023
8. Wikipedia: Peter Joseph [en] [fr] [es] [ca]
9. Wikipedia: Jacque Fresco [en] [fr] [es] [ca]
10. Wikipedia: Zeitgeist: Moving Forward [en] [fr] [es] [ca]

the great smog of london (1952)

El 5 de diciembre de 1952, una niebla densa y oscura se levantó sobre Londres. Demasiado oscura. Demasiado densa.

Cuando se fue 5 días después, había matado a 4.000 personas PERO SALVARÍA DECENAS DE MILES DE VIDAS.

En #LaBrasaTorrijos, el Gran Smog que cambió Inglaterra.
🧵⤵️ pic.twitter.com/QDzOwn3leK

— Pedro Torrijos (@Pedro_Torrijos) January 25, 2024

@daveguasch

El 25.01.2023, com fa cada dijous, Pedro Torrijos (1) enllaçava al seu hashtag #LaBrasaTorrijos un fil molt interessant sobre el gran smog de Londres del 1952 i la commoció general que aquest va provocar al Regne Unit, propiciant la promulgació del Clean Air Act del 1956 i una moratòria que durava fins al 1963, a partir de la qual es va produir la gradual substitució del carbó per altres combustibles menys contaminants. El Nadal del 1963 va haver-hi un altre gran episodi de smog, que seria seguit per ..., ho veurem en un post que publicaré durant el mes de juny.

Aquella llei va representar l'inici de la desaparició progressiva de les espesses boires produïdes per una contaminació que, durant molts anys, s'havien convertit en l'escenari urbà de les novel·les d'Arthur Conan Doyle (3), l'autor de Sherlock Holmes. Espero que aquells que no teniu un compte a Twitter podreu llegir el fil perquè, com gairebé tots els que Pedro Torrijos publica cada dijous, paga la pena.

Cambio 16 - El gran smog de Londres, YouTube, 16.06.2019

---

1. Wikipedia: Pedro Torrijos
2. Wikipedia: Great Smog of London [en] [fr] [es] [ca]
3. Wikipedia: Arthur Conan Doyle [en] [fr] [es] [ca]

the rock of gibraltar and the levanter

The London Gatwick @easyJet flight taxiing and taking off from @RAF_Gib this morning with the backdrop of some impressive #Levanter cloud over the Rock of #Gibraltar

The #levanter cloud just keeps getting better today! #LevanterSpam pic.twitter.com/WYyOPktSij

— Met Office Gibraltar (@MetOGibraltar) August 24, 2022

@daveguasch

Per fer ras i curt, a Gibraltar hom coneix amb el nom de Levanter a un fenomen pel qual el vent de llevant, que s'ha carregat d'humitat travessant el Mar d'Alborán (1), es veu obligat a ascendir quan arriba al Penyal de Gibraltar (2). I, ascendint, l'aire es refreda, la humitat es condensa, i acaba formant un núvol que s'allunya cap a l'oest des de la part superior del penyal.

Com la realitat és més complexa que aquesta breu descripció, pots trobar interessant la lectura d'aquests articles:

• Wikipedia: The Gibraltar levanter cloud
• Gibraltar and the Levanter, MeteoGib
• Harry Baker: Bizarre 'Levanter' cloud billows off Rock of Gibraltar in breathtaking time-lapse video, Live Science, 06.09.2022

---

1. Wikipedia: Mar d'Alborán [en] [fr] [es] [ca]
2. Wikipedia: Gibraltar [en] [fr] [es] [ca]

mothers of the revolution

DocBusters - Mothers of the Revolution, YouTube, 02.09.2021

Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió amb les llengües dels vídeos seleccionant la teva llengua de preferència

@daveguasch

El passat mes de gener, a un post dedicat a J. Robert Oppenheimer (1) et deia que:

Alguns tenim l'edat d'haver viscut la nostra joventut veient a la TV les imatges dels durs enfrontaments entre la policia i els manifestants dels moviments pacifistes europeus durant els anys 1980. Hom ha fet tot el necessari per esborrar arreu la seva traça amb l'objectiu que els oblidem. Però alguns els seguirem recordant mentre visquem.

Pocs dies abans d'escriure aquell post, havia vist a la cadena Histoire TV un documental neozelandès del que pots veure el tràiler al vídeo amb què he obert el post d'avui.

Aquest documental (2), realitzat l'any 2021, ens presenta la determinació i la dura lluita d'un grup de joves mares gal·leses: 'Women for Life on Earth' que, a finals del 1981, mesos després de l'elecció de Ronald Reagan com a president dels Estats Units (EUA), va fer una marxa de gairebé 200 km per protestar contra la decisió del govern britànic de permetre que els míssils de creuer dels EUA s'emmagatzemessin a una base de la Royal Air Force: Greenham Common, a poc menys de 100 km al sud-oest de Londres.

De la ma d'algunes d'aquelles lluitadores, el documental recorre els 20 anys d'acampada a l'exterior d'aquella base militar: Greenham Common Women's Peace Camp (3), les accions de protesta i les missions internacionals arreu del món que tenien com objectiu posar fi a la Guerra Freda i aturar la propagació de les armes nuclears. Oblidades pels mitjans de comunicació, el documental ens presenta aquestes dones com unes heroïnes de la Guerra Freda que, gràcies a la seva increïble capacitat de resistència, van fer front a les detencions, les condemnes i el menyspreu d'una part de la societat.

BR24 - 1983 in Deutschland: Als wir kurz vor dem III. Weltkrieg, YouTube, 15.02.2023

Coincideixo amb la critica que Leslie Felper va fer a The Guardian a la sortida del documental (4). Però, tant el documental com aquesta critica, m'han semblat terriblement injustos, car ignoren el moviment pacifista que es va desenvolupar durant el mateix període al continent europeu, molt especialment a la Republica Federal Alemanya (RFA).

El vídeo de BR24 que pots trobar aquí damunt presenta una cursa armamentística entre els EUA i la Unió Soviètica que va arribar al seu punt culminant l'any 1983, amenaçant si més no, amb la destrucció total de les dues alemanyes. Ronald Reagan, president dels EUA, volia retornar al seu país l'hegemonia mundial i destruir el bloc de l'Est. Per fer-ho, pensava utilitzar el nous míssils Pershing II i el seu enorme poder de destrucció i, alhora, assegurar que la destrucció dels míssils soviètics des de l'espai, impediria que aquests arribessin als seus objectius als EUA. En qualsevol dels escenaris imaginats per Reagan i el seu equip de psicòpates, les dues alemanyes serien aniquilades sense remei. Helmut Kohl, que es va convertir en canceller per segona vegada en març de 1983, va autoritzar el desplegament dels míssils Pershing II a la RFA.

L'espionatge soviètic seguia funcionant perfectament i tenia informat puntualment al secretari general del partit comunista de la URSS, Yuri Andropov, qui va activar un pla de resposta que desencadenaria un infern a la primera senyal d'un atac occidental contra el seu país.

A un post publicat el maig del 2022 en aquest blog (5), vam veure que va ser gràcies a la sang freda i el coratge d'un home: Stanislav Petrov, que hom va poder evitar el que podria haver estat la III Guerra Mundial en 1983. A un post més recent (6), vam veure com el sentit comú de Zbigniew Brzezinski, conseller de Seguretat Nacional durant la presidència de Jimmy Carter, va passar pel damunt de l'alerta d'atac nuclear massiu de la Unió Soviètica que indicaven els sistemes informàtics americans i va evitar el desencadenament d'una guerra nuclear en 1979 (7). Dos exemples entre desenes d'altres.

SWR - Rekord-Menschenkette der Friedensbewegung, YouTube, 15.11.2020

El 22 d'octubre de 1983, entre 300.000 i 400.000 persones es van manifestar a la RFA per la pau i contra el desplegament a Europa dels míssils nord-americans, amb una cadena humana de més de 100 km des de Stuttgart fins a Neu-Ulm. No va ser l'única manifestació que va viure aquella tardor la RFA. El desplegament de les noves armes nuclears van agrupar en la seva oposició als activistes per la pau, els sindicats, les esglésies, els antimilitaristes, els ecologistes, i ciutadans de totes les edats que es van unir per manifestar-se en contra d'aquella bogeria.

El vídeo de SWR presenta aquella manifestació i alguns dels seus antics protagonistes. Aquell immens moviment popular arreu d'Europa va reeixir a aturar el desplegament dels míssils i va obrir la porta per on havia d'acabar la guerra freda.

Entre els "pacifistes" d'avui trobem aquells que, en cas de conflicte, han decidit que el camí correcte està a adherir a un dels dos bàndols, combatre l'altre i donar suport a un fort rearmament: una estratègia en la qual no es reconeixen els activistes de les lluites dels anys 1980.

Aprofitant aquest regal inesperat de la progressia, els neoliberals han decidit accelerar la liquidació del que encara queda de l'estat social i proclamen guerres que ens presenten com inevitables a Ucraïna i a Taiwan, entre altres. Obviant l'obvi: que una guerra amb Rússia i amb la Xina tindria per conseqüència enviar als escassos sobrevivents d'una guerra nuclear a l'edat de pedra. Per no parlar de les conseqüències que tindria per la resta del món el conegut fenomen de l'hivern nuclear.

Podem fer totes les hipòtesis que volem sobre què hauria passat si Zbigniew Brzezinski no hagués aturat en sec la resposta nuclear americana a l'amenaça soviètica que mai no va existir. Però faríem millor en aturar el que està passant avui a Europa, on la incompetència de la seva classe dirigent ens està portant a una situació de desastre anunciat.

Probablement, una de les millors anàlisis de la situació actual la podem trobar a un article publicat recentment per Rafael Poch (8)

Molta gent es pregunta aquests dies per les raons de la demencial escalada militar a què s'estan lliurant els polítics europeus. Les bravates d'Emmanuel Macron sobre l'enviament de tropes franceses (i bàltiques i poloneses) a Ucraïna. Les pressions sobre el canceller alemany Olaf Scholz per subministrar míssils alemanys capaços de copejar territori rus des d'Ucraïna (...) La histèria dels Borrell i Von der Leyen dient que si no s'atura “Putin” a Ucraïna, Rússia continuarà el seu avenç militar sobre els països bàltics i Polònia, amenaçant la seguretat europea. Tot això, en definitiva, que omple els nostres mitjans de comunicació de titulars i de missatges dels nostres necis experts i comunicadors animant i preparant el públic per a una guerra encara molt més gran a Europa. Com s'ha pogut arribar a aquest carnaval tràgic i extremadament perillós?

Si el menyspreu amb què aquests dirigents segueixen considerant la capacitat militar de l'adversari, sostingut amb l'entusiasme propagandístic dels mitjans de comunicació al seu servei, comença a esquerdar-se després de dos anys de guerra a Ucraïna, pot acabar fent-se miques si la població descobreix algun dia la capacitat militar dels adversaris contra els quals hom vol enviar a combatre als seus fills.

An animation of the Xian H-20 bomber (China), which is planned to make its first flight soon.
pic.twitter.com/XcLunK4dnS

— Tech Burrito (@TechBurritoUno) March 29, 2024

Potser perquè he llegit moltes novel·les negres i he vist molts thrillers al cinema, em segueix sorprenent que hom segueixi parlant de guerres limitades al teatre europeu o al de Taiwan i que, aquells necis experts i comunicadors a qui al·ludia Rafael Poch, segueixin sense preguntar-se a qui beneficiaria el crim. Probablement, no ho fan perquè deuen creure que, en cas de conflicte nuclear, ells se salvarien.

He de reconèixer que no som molts a fer-ho. Però alguns seguim tossudament interrogant-nos a qui beneficiaria el crim. Alguns diaris, com La Vanguardia, ens animen a seguir intentant trobar una resposta gràcies a l'interès de les seves portades (9). Però, sovint, és a la premsa estrangera on trobem algunes pistes que no manquen d'interès.

Per exemple, el mes d'agost de 2023, The Telegraph parlava de l'arribada imminent a una base aèria de la RAF: Lakenheath, a 45 km de Cambridge (United Kingdom) de dos esquadrons de F-35 capaços de transportar armes nuclears (10). Hom podria pensar que era una mena de test per veure si la seva arribada provocava alguna mena de moviment d'oposició. El cas és que, a finals del mes de gener d'enguany, basant-se en uns documents del Pentàgon als que havia tingut accés, The Telegraph informava que els EUA tenien la intenció d'emmagatzemar armes nuclears en aquella base aèria (11). 

Decididament, si encara existeix res que hom pugui considerar com un "moviment pacifista", temo que no té res a veure amb aquells moviments que van reeixir a aturar la guerra freda.

Algú està escrivint el relat d'un crim i encara no tenim proves prou sòlides per saber a qui beneficiarà. Però crec que tots tenim sospites ben fonamentades per a saber quines són les víctimes potencials.

What exactly is this supposed threat and how would weapons of mass destruction counter it?

More importantly, what efforts are being made to open dialogue and build relationships?

"US planning to station nuclear weapons in UK amid threat from Russia" https://t.co/SiLEEoy8Je

— Dr Paul Monaghan (@_PaulMonaghan) January 28, 2024

---

Lectures recomanades

• Rafael Poch: La ruptura del canon y sus consecuencias, Contexto y Acción (CTXT), 29.03.2024.
• Rafael Poch: Todos los conflictos apuntan hacia la misma crisis, Contexto y Acción (CTXT), 01.03.2024
• Asistimos a la caída final del Occidente. Entrevista a Emmanuel Todd, Kalewche, 18.02.2024
• Del cierre en falso de la guerra fría a la espiral suicida de la guerra en Ucrania. Entrevista a Rafael Poch, Kalewche, 02.07.2023

---

1. Veure Oppenheimer (2023), publicat en aquest blog el 21.01.2024
2. Mothers of the Revolution: NZ On Screen || New Zealand Film Commission || IMDb || Rotten Tomatoes ||
   
3. Wikipedia: Greenham Common Women's Peace Camp [en] [fr] [es] [ca]
4. Leslie Felper: Mothers of the Revolution review – emotional return to Greenham Common, The Guardian, 13.10.2021
5. Veure So, our present is to come back to the 80s ? publicat en aquest blog el 09.05.2022
6. Veure The 1979 NORAD Alert, publicat en aquest blog el21.02.2024
7. William Odom to Zbigniew Brzezinski, “NORAD False Alarm,” with memorandum from Secretary of Defense Brown to President Carter attached, 21 November 1979, Top Secret, National Security Archive.
8. Rafael Poch: La ruptura del canon y sus consecuencias, Contexto y Acción (CTXT), 29.03.2024
9. Joaquín Vera, Juan Carlos Merino: Margarita Robles: "La amenaza de guerra es absoluta y la sociedad no es del todo consciente", La Vanguardia, 17.03.2024
10. Danielle Sheridan: US fighter jets capable of nuclear bombing to be based in UK, The Telegraph, 30.08.2023
11. Tony Diver: US to station nuclear weapons in UK to counter threat from Russia, The Telegraph, 26.01.2024 || US planning to station nuclear weapons in UK amid threat from Russia - report, The Guardian, 27.01.2024 || EEUU prevé volver a instalar armas nucleares en el Reino Unido tras 15 años, Public, 27.01.2024

life on mars (2006-2007)

Life on Mars - A Musical Tribute, YouTube, 07.02.2009

@daveguasch

El passat mes d'agost del 2023, vaig compartir amb tu el post d'una sèrie TV alemanya: Der letzte Bulle (1). Una sèrie que té un argument basat en un detectiu de la brigada criminal d'Essen que, a finals dels anys vuitanta, va rebre un tret al cap i va estar en coma durant 20 anys.

L'acció comença el dia que es desperta del coma i, com si no hagués passat res durant 20 anys, torna al seu antic lloc de treball. Mick Brisgau segueix vivint mentalment a la dècada dels anys vuitanta: no coneix gran cosa de les modernes tecnologies: per exemple, usar un telèfon mòbil o un ordinador.

La sèrie es presenta amb uns thrillers ben argumentats, sketchs d'humor soft i uns personatges als que t'acabes enganxant. Res d'extraordinari ..., si no fos pel fet que, ja des de la Intro comença amb un tema d'Iggy Pop - Real Wild Child, i cada episodi presenta a la seva banda de so cançons dels anys 80, seleccionades en funció de la situació.

Probablement, Der letzte Bulle, una sèrie de cinc temporades, rodada entre el 2010 i el 2014, no era res d'altre sinó una rèplica d'una sèrie britànica de dues temporades, rodada entre 2006 i 2007: Life on Mars (2). Una sèrie britànica que ens presenta el mateix viatge en el temps que el del detectiu Mick Brisgau, però en sentit invers.

El protagonista de la sèrie britànica, Sam Tyler, és un inspector en cap de la policia de Manchester (UK). Poc després de l'alerta pel segrest de la seva companya per un assassí en sèrie, Sam és atropellat accidentalment el 2006 i perd el coneixement mentre escolta a un iPod un tema de la cançó de David Bowie, Life on Mars? Quan Sam recobra el coneixement, el tema de Bowie segueix sonant a una cinta de 8 pistes en un antic Rover P6. I és llavors que, a poc a poc, Sam s'adona que s'ha despertat en l'any 1973!

Sam Tyler recobra doncs el coneixement en plena època del Glam a UK! Un detall al qual, vist l'autor (David Bowie) i el tema musical escollit per donar nom a la sèrie, els guionistes semblen haver renunciat a mostrar als episodis, privilegiant altres aspectes propis d'aquella època. Segurament, les "mogudes" a Manchester eren diferents de les de Londres.

Official Sweet Channel - The Ballroom Blitz - 27.10.1973 (Official), YouTube, 18.02.2014

Sam descobreix que ara és un jove inspector vestit a la moda d'aquella època, vivint en un pis precari a la mateixa ciutat, però treballant a una altra comissaria, a una època en què els portàtils i els telèfons mòbils encara no s'havien inventat. Sense comprendre què ha passat, el seu treball i un cap que no està per orgues, el submergeixen en els casos criminals que la seva brigada ha de resoldre. I Sam sorprèn els membres del seu equip pels mètodes moderns que aplica en les seves investigacions.

Sam Tyler segueix investigant què ha passat amb la seva vida. Està en coma? Està vivint en un somni? O era abans que vivia en un somni? El descobriment del que li havia passat realment mereix tot el meu reconeixement als guionistes, tot com el desenllaç final de la sèrie. Consell d'amic, guarda la teva impaciència i no vegis els dos episodis finals fins a haver vist tota la sèrie.

Life on Mars era una d'aquelles sèries que tenia anotada per veure. Així que, quan Arte TV la va programar, no vaig perdre l'oportunitat de veure-la.

A Suïssa, es pot veure en obert a les pàgines d'Arte TV entre el 23.11.2023 i el 22.05.2024 (3). No tinc ni idea de si també es pot veure a altres països, però pots intentar-ho punxant l'enllaç que et passo a les referències que pots trobar al final del post.

Si la construcció de l'argument de la sèrie pels guionistes és brillant, no puc dir el mateix pel que fa als temes musicals escollits per il·lustrar aquella època si els comparo amb el treball de recerca de Der letzte Bulle.

Una decepció que vaig oblidar quan els guionistes de la sèrie van decidir tancar l'episodi 7 de la segona temporada amb un dels meus temes preferits de Thiny Lizzy (4): Whisky In The Jar (5).

Great Guitar Heroes: Thiny Lizzy - Whisky In The Jar (1973 UK BBC TV Performance), YouTube, 06.01.2010

---

1. Veure Der letzte Bulle, publicat en aquest blog el 31.08.2023
2. Wikipedia: Life on Mars [en] [fr] [es] [ca]
3. Life on Mars, Arte TV
4. Wikipedia: Thiny Lizzy [en] [fr] [es] [ca]
5. Wikipedia: Whisky In The Jar [en] [fr] [es] [ca]

un llarg viatge comença amb un primer pas

France 24 - L'Allemagne et l'Espagne ont franchi les 50% d'énergie produite en renouvelable, YouTube, 04.01.2024

@daveguasch

El Tao Te Txing (1) és un text clàssic xinès i l'obra fundacional del taoisme (2), escrit cap al 400 aC i acreditat tradicionalment a un savi filòsof xinès llegendari: Lao Tse (3). Aquesta és una de les cites que recordo d'aquest llibre que vaig llegir fa molts i molts anys: Un viatge de mil llegües sempre comença amb un primer pas.

El passat dijous, vaig veure a France 24 el vídeo amb què he obert el post d'avui.

Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua francesa seleccionant la teva llengua de preferència.

Un vídeo on la cadena francesa ens deia que, durant el 2023, Alemanya havia assolit el nivell més baix d'emissions de gasos d'efecte hivernacle en 70 anys. Aquesta informació recollia el comunicat de premsa publicat el mateix dia a Agora Energiewende (4):

L'any 2023 les emissions de CO₂ d'Alemanya van caure al seu nivell més baix en 70 anys. Bona part d'aquesta reducció es deu a una forta disminució de l'ús del carbó. Al mateix temps, les emissions també van baixar a causa de la caiguda de la producció de la indústria intensiva en energia, lligada a la situació econòmica i a les crisis internacionals. Per aconseguir que aquestes retallades d'emissions es prolonguin en el futur, el govern alemany ha de tancar les llacunes en les seves polítiques climàtiques el 2024, especialment en els sectors del transport i la construcció.

Estic segur que recordaràs que, durant l'any 2022, a molts països la premsa va descarregar l'artilleria de gran calibre contra Alemanya, per estar utilitzant el carbó com a font d'energia en substitució del gas que havia deixat d'arribar a causa del sabotatge del gasoducte Nord Stream (5), mentre seguia amb el tancament de les darreres centrals nuclears que encara seguien en producció.

El periódico de la energía, una publicació que fa temps que vaig deixar de seguir a Twitter, després d'anul·lar la recepció de les seves Newsletters, va publicar el 6 de gener un fil a Twitter que presentava de manera alarmista un recorta, pega, colorea y traduce al español del comunicat de premsa d'Agora Energiewende (6) i l'enllaçava amb un article publicat a l'edició Web d'El periódico de la energía (7).

L'any passat, les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle d'Alemanya van baixar a 673 milions de tones de CO₂. Les emissions de CO₂ van caure així un 46% en comparació de l'any de referència 1990, el nivell més baix des de la dècada de 1950. En primer lloc, la generació d'electricitat amb carbó va caure al nivell més baix des de la dècada de 1960, estalviant 44 milions de tones de CO₂. Això va ser degut a un descens significatiu de la demanda d'electricitat, a l'augment de les importacions d'electricitat dels països veïns -de les quals aproximadament la meitat procedien de fonts d'energia renovables-, així com a un descens proporcional de les exportacions d'electricitat i a un lleuger augment de la generació nacional d'electricitat verda.

En segon lloc, les emissions de la indústria també van baixar molt. Això es va deure en gran manera a la disminució de la producció de les empreses amb ús intensiu d'energia a conseqüència de la situació econòmica i les crisis internacionals. Mentre que la producció econòmica global es va reduir un 0,3% segons les xifres preliminars, la producció intensiva en energia va caure un 11% el 2023.

Jillian Ambrose: UK use of gas and coal for electricity at lowest since 1957, figures show, The Guardian, 03.01.2024

Vaig tenir la temptació de deixar-li un comentari de l'estil: Si no reduïm les emissions, pot dir-me vostè quina és exactament l'economia que ens quedaria per poder salvar? Però ja tinc una edat per comprendre que l'orientació de l'article no era evocar la baixada de la producció de les empreses amb ús intensiu d'energia a conseqüència de la situació econòmica i les crisis internacionals, uns factors sobre els quals el govern federal alemany té poc marge de maniobra. L'objectiu principal era dinamitar les polítiques ambientals del govern de coalició d'esquerres que governa a Alemanya.

Tres dies abans de la publicació de l'article d'El periódico de la energía (7), un article publicat a The Guardian ens deia que, al Regne Unit, amb un govern orientat a la dreta extrema, la quantitat d'electricitat generada per les centrals elèctriques de gas i carbó del Regne Unit també va caure un 20% l'any passat, amb un consum de combustibles fòssils que es trobava al seu nivell més baix des de 1957. Malgrat el fet que, a diferència d'Alemanya, el Regne Unit produeix gas, els combustibles fòssils es van eliminar del sistema elèctric per un augment de la generació d'energia renovable combinada amb grans importacions d'electricitat des de França i Noruega, i una tendència a llarg termini de caiguda de la demanda. Les centrals elèctriques de gas i carbó representaven poc més d'un terç del subministrament d'electricitat del Regne Unit el 2023, mentre que l'energia renovable va proporcionar la font d'energia més important a la xarxa amb un rècord del 42% (8).

L'augment de les importacions d'energia l'any passat va ser impulsat per un augment de l'energia nuclear de França i l'energia hidràulica de Noruega el 2023. Això va marcar una inversió respecte al 2022, quan una sèrie d'interrupcions nuclears a França va ajudar a convertir el Regne Unit en un exportador net d'electricitat per primera vegada.

L'electricitat produïda amb combustibles fòssils va ser dos terços més baixa el 2023 en comparació amb el seu màxim el 2008. L'electricitat produïda amb carbó ha baixat un 97% i la produïda amb gas un 43% en els últims 15 anys. Hom espera que l'energia produïda amb carbó caigui encara més el 2024 després de l'aturada prevista de l'última planta de carbó del Regne Unit el mes de setembre.

Al Regne Unit hom identifica la caiguda de la demanda d'electricitat des del seu màxim el 2005, com a part d'una tendència a llarg termini impulsada per llars i electrodomèstics més eficients energèticament, així com per un descens del sector manufacturer del Regne Unit. Però hom preveu que la demanda d'electricitat es dupliqui, ja que el Regne Unit pretén reduir les emissions a zero per al 2050, un objectiu que es basa en gran manera en la substitució del transport i la calefacció alimentada actualment amb combustibles fòssils per alternatives elèctriques.

En les últimes setmanes, els promotors de l'eòlica marina han donat llum verda a altres quatre grans parcs eòlics en aigües del Regne Unit, inclòs el parc eòlic marí més gran del món a Hornsea 3, que serà construït a la costa de North Yorkshire.

Un viatge de mil llegües sempre comença amb un primer pas. Hi ha països a Europa que no estan lluny de fer gairebé la meitat del camí. Entre ells Espanya, més admirada a fora que a l'interior. Un país que està perdent massa temps en sessions de teatre polític que li impedeixen avançar a una velocitat de creuer, que potser li permetria liderar el moviment de la transició energètica al continent.

---

1. Wikipedia: Tao Te Ching [en] [fr] [es] [ca]
2. Wikipedia: Taoism [en] [fr] [es] [ca]
3. Wikipedia: Lao Tse [en] [fr] [es] [ca]
4. Germany’s CO₂ emissions drop to record low but reveal gaps in country’s climate policies, Agora Energiewende, 04.01.2024 [PDF]
5. Ukrainian officer coordinated Nord Stream attack: Washington Post, Reuters, 12.11.2023
6. Ramon Roca: El tortazo de la industria en Alemania. Los efectos secundarios de la guerra en Ucrania.Twitter, 06.01.2024
7. José A. Roca: Alemania reduce las emisiones de CO₂ a su nivel más bajo en 70 años a base de destruir demanda, El periódico de la energía, 05.01.2024
8. Jillian Ambrose: UK use of gas and coal for electricity at lowest since 1957, figures show, The Guardian, 03.01.2024

saffiyah khan

@jjgiddens (Joe Giddens), 3 years since I took this image of Saffiyah Khan during an English Defence League protest in Birmingham, 6:56 PM · 9 avr. 2020

@daveguasch

En aquests temps en què les idees lligades a l'extrema dreta s'estenen arreu dels països occidentals, intentant així amagar la seva pèrdua d'hegemonia arreu del planeta, he recordat una imatge icònica que un fotògraf britànic, Joe Giddens, va capturar el 08.04.2017.

Aquesta imatge ens mostra a una ciutadana britànica: Saffiyah Khan (1), mentre desafiava tranquil·lament, amb les mans a la butxaca i un somriure, a Ian Crossland, el líder de l'English Defence League (EDL), un grup d'extrema dreta, durant una manifestació antimusulmana organitzada a Birmingham, l'endemà dels atemptats de Westminster.

Saffiyah Khan, que s'havia apropat per curiositat a la manifestació d'un centenar d'extremistes que protestaven contra la religió islàmica, es va enfrontar a Ian Crossland per a protegir una dona que portava vel i a qui havien rodejat diversos manifestants de l'EDL (2).

Com sap qualsevol que conegui mínimament la història demogràfica de la Gran Bretanya, la seva població és el resultat d'un melting pot de pobladors que van arribar a l'illa en diferents onades des de diferents parts del continent europeu.

Com no he vist enlloc ningú que expliqui si els orígens d'Ian Crossland són bretons, pictes, celtes, romans, angles, saxons, vikings, normands o neerlandesos, entre molts altres, mencionar els orígens de Saffiyah Khan m'ha semblat tan irrellevant com als periodistes que cobrien la notícia els hi va semblar mencionar els orígens del líder de l'EDL. Però si tu creus que és una informació important, pots trobar-la a Wikipedia.

En poques hores, la fotografia de l'enfrontament tranquil de Saffiyah Khan amb Ian Crossland va fer la volta al món gràcies a la premsa (3) i les xarxes socials, però poca gent coneix què va passar a continuació.

The Moment After The Viral Photo Of A British Woman Smiling At A Far-Right Protester | TIME, YouTube, 11.04.2017

Billy Bragg (4), que a Wikipedia un cantautor i activista anglès, va dedicar aquest tema a Saffiyah Khan.

Billy Bragg - Saffiyah Smiles, YouTube, 09.10.2017

Segurament tinc una oïda musical defectuosa, però aquest tema em recorda moltíssim a un dels temes del film There's Something About Mary.  

---

1. Wikipedia: Saffiyah Khan [en] [fr] [es] [ca]
2. ‘Solidarity is so important’: Saffiyah Khan meets woman she stood up for at EDL, The Guardian News, 11.04.2017
3. Kate Samuelson: The Story Behind the Viral Photo of a British Woman Smiling at a Far-Right Protester, Time, 10.04.2017
4. Wikipedia: Billy Bragg [en] [fr] [es] [ca]

paleofuture - mobility in lausanne (1949)

The idea of mobility in 1949 pic.twitter.com/VgHTVsYCmF

— Tansu YEĞEN (@TansuYegen) March 5, 2023

@daveguasch

Fa poc vaig visitar a Twitter el compte d'aquest enginyer turc. I mentre anava navegant entre les seves entrades, vaig trobar el vídeo amb què he obert el post d'avui. Un vídeo que m'ha fet al·lucinar, car he descobert en ell la vila de Lausanne tal com era el 1949.

Em va cridar molt l'atenció que la majoria dels carrers i dels edificis que surten al vídeo no han canviat en gairebé 75 anys! En realitat, seria capaç de reproduir avui el trajecte que va des de la rue Marterey fins a l'aeroport de Lausanne (aquest sí que ha canviat, i molt!), passant pel Grand-Pont.

El que desconec és si el senyor de la moto aerotransportada va ser el precursor paleofuturista d'una idea encara més delirant: el Carvair, un vol de Zürich a Londres on hom podia carregar el cotxe a l'avió. Aquesta excentricitat, només apta per a butxaques molt privilegiades, va ser possible durant els anys 1960, però es va suspendre 6 anys després de la inauguració d'aquest servei a causa de la seva manca de rendibilitat.

Das Auto-Flugzeug «Carvair» (1965), SRF Archiv, 02.03.2023

Tenint en compte el que costava un bitllet d'avió en aquells temps i el sobrecost que representaria pujar un cotxe a l'aparell, m'ha cridat molt l'atenció veure pujar per la rampa dos Mini Cooper i un Citroën 2CV. Quan he realitzat que aquesta era la part del reclam publicitari i he vist quins eren els cotxes que es carregaven en realitat, i on tenien el volant, ho he entès tot molt més bé.

dropkick murphys - all you tories

Dropkick Murphys - All You Tories, YouTube, 14.02.2023

@daveguasch

Fa uns dies, una banda de Boston de la qual he publicat alguns vídeos en aquest blog: Dropkick Murphys (1) amb motiu d'un recital al Motorpoint Arena de Cardiff (Wales), va modificar la lletra d'un dels seus temes: All You Fonies (Bound To Lose) en suport dels treballadors en vaga del Regne Unit i la seva lluita contra el govern Tory d'aquell país. Un tema: All You Tories, on la banda expressa la seva solidaritat amb la lluita del sindicat RMT (The National Union of Rail, Maritime and Transport Workers), les infermeres, els bombers, els professors, els treballadors de correus, el personal d'ambulàncies i els treballadors sanitaris.

Una bona excusa per recordar altres temes de la banda i el seu compromís social. També un tema de Street Dogs, una llegendària banda on havien tocat abans alguns dels membres de Dropkick Murphys.

Dropkick Murphys - I Know How It Feels, YouTube, 01.03.2023

Dropkick Murphys - Workers Song, YouTube, 06.08.2013 Dropkick Murphys: Friends to the Working Class, Dollars and Sense, 2007

Street Dogs - There is Power in a Union, YouTube, 04.03.2009 Wikipedia: There Is Power in a Union (1913)

---

1. Veure Dropkick Murphys @ Hellfest 2019, Dropkick Murphys and Liza Graves publicats en aquest blog respectivament els 31.03.2020, 21.03.2019.