waste management on the moon

NeoExplains - What the Apollo 11 Site Looks Like Today, YouTube, 12.12.2022

Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

@daveguasch

Tots coneixem algú que disposa d'informacions secretes que els governs ens amaguen i donen una explicació plausible a les més insospitades bajanades.

Ja fa molts anys d'això, vaig tenir una conversa amb un col·lega francès de la feina que, tot i treballar al departament d'informàtica, mai no va fer un secret del seu menyspreu per tot el que tingués alguna relació amb els Estats Units. A un moment de la nostra conversa em va sortir amb la vella història delirant de les proves que existien sobre la mentida de l'arribada dels americans a la Lluna.

Imagine Dragons - On Top Of The World (Official Music Video) (Dir. Matt Eastin), YouTube, 13.11.2013

Si t'està passant pel cap menysprear el que creia d'aquell col·lega, deixa'm dir-te que fa anys d'aquella conversa, però que un article de fa un any publicat al National Geographic (1) o un altre publicat el març d'enguany per Muy Interesante (2) seguien presentant les proves científiques que intenten demostrar a una massa creixent d'incrèduls que els americans van arribar a la Lluna. També que algú va considerar interessant recordar que no ho van fer només una sola vegada (3).

Hi ha qui creu que, des que Neil Armstrong va deixar marcada la seva famosa empremta sobre la regolita lunar, ningú ho va tornar a fer. Tot i això, en total han estat 6 les missions que han tornat a la Lluna i un total de 12 astronautes també van trepitjar la superfície lunar tal com va fer Armstrong el 1969.

Davant la pluja dels secrets delirants que aquell col·lega m'estava donant, vaig decidir demostrar-li que m'havia convençut. Així que vaig proposar-li d'organitzar una reunió urgent amb els científics de l'Observatoire de la Côte d’Azur, del Centre national de la recherche scientifique (CNRS) i els de la Université de la Sorbonne per compartir amb ells les informacions sobre l'engany dels americans i recomanar-los d'aturar les mesures realitzades durant més de 50 anys per calcular l'allunyament de la Lluna de la Terra amb la telemetria làser que apuntava als miralls que els americans deien que havien deixat les missions Apollo 11 i 14 (4). Pel que sigui, va recordar que tenia un treball urgent a lliurar i ja no vaig tenir l'oportunitat de seguir amb aquella conversa.

Els anys han passat i, recentment, pel que sigui (podem anomenar-ho recursos miners?), l'interès per tornar a la Lluna torna a estar d'actualitat. Per un motiu que desconec, quan Neil Armstrong va trepitjar Lluna i va pronunciar una de les frases més icòniques de la història: “És un petit pas per a l'home, però un gran salt per a la humanitat”, alguns van comprendre que, per humanitat, Amstrong es referia als humans nascuts als països occidentals, i no van veure amb una gran simpatia que altres agències espacials que la NASA o l'ESA enviessin a la Lluna els seus enginys espacials.

The Guardian News - China lunar probe returns from moon carrying first ever soil samples from it's far side, YouTube, 25.06.2024

Sincerament, no conec quina opinió li mereixen a Màrius Carol la Tiangong space station: l'estació orbital xinesa que orbita el nostre planeta des del 2021 (5) o el rover Zhurong que la Xina va enviar a Mart un any abans (6), però la desafortunada descripció que va fer de la missió Chang'e-6 (7) a un article d'opinió de La Vanguardia  sembla no dir gran cosa ni a favor seu ni al del diari que el va publicar (8):

Desconec si aquests dos quilos de roques lunars transportades en una càpsula caiguda a Mongòlia –que era el més semblant a una torradora gegant– tenen efectes benèfics sobre el planeta.

Tanmateix, no puc descartar haver interpretat malament el missatge que Màrius Carol volia transmetre. Mostrant el seu escepticisme sobre l'interès científic dels 2 kg de roques lunars transportats per Chang'e-6, Màrius Carol segurament ens volia advertir de la prioritat de repatriar no menys de 96 bosses de residus orgànics, el contingut de les quals està format en part per orina i matèria fecal, que van deixar a la Lluna les missions del programa Apollo (9), junt amb els altres residus no orgànics que hem pogut veure al vídeo amb què he obert el post d'avui.

Amb tota probabilitat, algú tan ben informat com Màrius Carol comparteix la proposta de Mark Lupisella, responsable d'exploracions i investigacions del Goddard Space Flight Center de la NASA, qui proposa llançar una missió robòtica amb l'objectiu de recuperar i analitzar les mostres de residus biològics deixades per les missions del programa Apollo des del 21 de juliol. 1969 (10). Entre altres experiments, Mark Lupisella voldria dur a terme una seqüenciació biomolecular, que permetés conèixer millor les possibles mutacions genètiques que podrien haver patit els microbis presents en els excrements humans.

Mentre les agències de diversos països segueixen treballant en la idea de crear bases lunars habitades, la manca de protocols pel que fa a la gestió dels excrements a la Lluna podria convertir-se en un problema. Una altra cosa seria encara saber qui i com fixaria aquests protocols i qui i com s'encarregaria del seu seguiment. Afortunadament, els americans semblen haver trobat una solució amb la utilització de la urea continguda en l'orina, transformant-la en un superplastificant que es podria utilitzar en la producció d'un formigó sobre el qual prefereixo no conèixer els detalls de la seva composició (11).

Frank Sinatra - Fly Me To The Moon #classic pic.twitter.com/tvT8NPUGvd

— Ladytron Fan Account (@Lady_FanAccount) July 6, 2024

---

Altres lectures d'interès

• Kiona N. Smith: The Apollo 11 Astronauts Left A Lot Of Junk On The Moon, Forbes, 20.07.2017
• Hilary Brueck: There was no toilet on the Apollo moon missions - here's how the astronauts went to the bathroom, Business Inside, 06.07.2019
• Sara Chodosh: Money, shoes, poop, and other highlights from the 796 items we’ve left on the moon, Popular Science, 20.07.2019
• Meghan Bartels: The Weirdest Things Apollo Astronauts Left on the Moon, Space.com, 21.07.2019

---

1. Sylvia Roig: 10 pruebas científicas que demuestran que el hombre llegó a la Luna, National Geographic España, 25.08.2023
2. Sarah Romero: Pruebas que demuestran que el hombre llegó a la Luna, Muy Interesante, 14.03.2024
3. Héctor Rodríguez: ¿Cuántas veces hemos llegado a la Luna?, National Geographic, 23.03.2023
4. Nouvelle estimation de la taille du noyau de la Lune grâce aux mesures Laser-Lune. Laboratoire Géoazur. Observatoire de la Côte d'Azur. Université Côte d'Azur. UMR 7329 CNRS - UR 082 IRD, 09.07.2019
5. Wikipedia: Tiangong space station [en] [fr] [es] [ca]
6. Veure Mars Spacecrafts, publicat en aquest blog el 05.06.2024
7. Wikipedia: Chang'e-6 [en] [fr] [es] [ca]
8. Màrius Carol: Una tostadora caída del cielo, La Vanguardia, 27.06.2024
9. Becky Ferreira: Pooping on the Moon Is a Messy Business, Wired, 25.06.2024
10. Mark Lupisella et al.: Low-Latency Telerobotic Sample Return and Biomolecular Sequencing for Deep Space Gateway, Deep Space Gateway Science Workshop 2018 (LPI Contrib. No. 2063)
11. Adrienne Rey: L'urine des astronautes pourrait construire la future base lunaire, Korii, 07.04.2020

quan l'ebre gelava en hivern

The River Ebro frozen at Tortosa, Catalonia, near its mouth. 1891, at the end of the so-called Little Ice Age. You'd have thought not much chance of this happening again for the foreseeable future, although with heating climate in chaos such cold snaps are also very possible pic.twitter.com/vd4JTQGrFD

— Nick Lloyd (@Civil_War_Spain) February 14, 2023

@daveguasch

Nick Lloyd, un compte que segueixo a Twitter des de fa temps, publicava el 14 de febrer un tweet que mostrava una imatge del riu Ebre gelat a l'alçada de Tortosa durant l'hivern del 1891.

Enllaçant amb el darrer post que vaig publicar fa uns dies sobre la Tortosa medieval (1), però també amb la manifestació del 12 de febrer en defensa de l'alliberament dels sediments de l'embassament de Riba-roja, vist pels manifestants com a l'única solució possible per a protegir el Delta de l'Ebre (2), he trobat una bona excusa per compartir amb tu algunes notes que tenia guardades sobre un temps en què el riu Ebre gelava en hivern.

Si fa temps que em segueixes en aquest blog, segurament t'estaràs dient que probablement no desaprofitaré la data de la fotografia publicada per Nick Lloyd per insistir sobre què en penso de tots aquells que utilitzen una noció més que desafortunada: les temperatures del període preindustrial, per explicar el canvi climàtic. Com ja ho he fet en altres posts publicats en aquest blog i, de manera més vehement, a un post publicat en 2021, et deixo llegir en aquest darrer post (3) què en penso i passaré a compartir amb tu les meves notes sobre l'Ebre.

Així doncs, la gelada de l'Ebre del 1891 coincideix amb les darreries del període que hom coneix amb el nom de la petita edat de gel, que va afectar el clima europeu entre els segles XV al XIX, amb les temperatures mínimes entre els segles XVI i XVIII. Al llarg de tot aquest període, el riu Ebre es va glaçar a Tortosa gairebé 30 vegades: en algunes ocasions, durant setmanes. Una de les glaçades més severes de les quals hi ha referència es va produir a l'hivern 1788-89. Com ja hem vist, l'últim cop que l'Ebre va gelar a Tortosa va ser el 1891 al final de la petita edat de gel.

Basant-se en fonts documentals històriques i en els registres meteorològics disponibles des del segle XIX, Fernando Ginés va publicar un treball molt interessant i de lectura recomanada on analitza l'evolució de les onades de fred a la ciutat de Castelló des de finals de l'edat mitjana fins a principis del segle XXI. Et recomano molt especialment que li donis un cop d'ull al capítol §5 del PDF (4), on també trobaràs informació sobre l'Ebre i Tortosa.

Com diu José Ángel Núñez Mora a un article publicat el 2016: Una gran onada de fred es va estendre per tota Europa entre el 26 de novembre de 1890 i el 23 de gener de 1891. A Espanya va presentar la seva màxima intensitat els dies pròxims el diumenge 18 de gener del 1891 (5).

Des de llavors no s'ha tornat a registrar un hivern com aquell. Només a l'onada de fred de febrer de 1956 es van registrar temperatures similars, però aquesta onada no va tenir la durada de la de l'hivern de 1890-1891. Mentre aquest darrer es va prolongar, amb lleugers alts i baixos durant dos mesos, amb dos mínims molt acusats: un al voltant del dia 29 de novembre de 1890, i l'altre els dies pròxims al 18 de gener de 1891, l'onada de fred de 1956 va tenir una durada de 2 setmanes al mes de febrer, mentre que la resta de l'hivern (desembre de 1955 i gener de 1956), va ser càlid o molt càlid.

Mencionant a Juan A. Balbás, cronista de la ciutat de Castelló, i el seu “El libro de la provincia de Castellón”, publicat el 1892, Núñez Mora descriu així la gran onada de fred del 1891 (5):

L'Ebre va aparèixer congelat el 18 de gener de 1891 a Tortosa el que, segons informava la premsa, no passava des del 13 de desembre de 1829 (...) Però l'Ebre no va gelar només a Tortosa. També ho va fer a Saragossa on el gruix del gel va arribar als vint centímetres en alguns punts. També a Sòria, on els carros carregats travessaven el Duero gelat, en lloc de fer-ho pel pont. A Toledo, on el Tajo també estava gelat. Al Llobregat, on uns joves de Barcelona s'hi passejaven amb velocípede. A Lleida també ho estava el Segre. Tot com el Ter, el Francolí, el Millars, el Túria i molts altres rius espanyols que van romandre gelats durant aquells dies.

A un altre article de lectura recomanada, Jose Manuel Puente (6) ens recorda, per totes les gelades observades des del s XV:

La congelació d'un riu com l'Ebre i, molt més, a prop de la desembocadura, requereix unes condicions atmosfèriques extremes que en el clima actual pràcticament no es donen. Les temperatures havien de rondar en aquests casos els -15ºC i fins i tot ser inferiors durant alguns dies. Però segurament, el més destacable era la persistència d'aquestes condicions meteorològiques, amb intenses onades de fred del nord-est, conegudes avui com a siberianes, que mantindrien les temperatures en valors extraordinàriament baixos per a l'àrea mediterrània. En el context de la Petita Edat de Gel, a partir de 1560 va tenir lloc una continentalització dels hiverns, que van esdevenir summament crus quant a les temperatures, i molt secs. Amb un deteriorament de les condicions climàtiques que afectava negativament el camp i una societat en lluita continua contra les adversitats del temps.

Ara que ja hem recordat que la petita edat de gel és un període amb unes característiques particulars que desqualifiquen moltes de les coses que es diuen al voltant del que hom ens ha presentat com les temperatures del període preindustrial, farem bé en tornar a donar un cop d'ull a les onades de fred dels segles XX i XXI.

Probablement les hem ja oblidat, però Fernando Ginés les descriu al seu treball (cf. 4). Entre les onades de fred del s. XX, deixant de banda la ja mencionada del 1956,  et proposo que li donis un cop d'ull a la fotografia que pots trobar a la pàgina 23, a la Figura 15. Autobús transitando por la sierra de Aitana en enero de 1980. Mira bé el gruix de neu, recorda on es troba la Serra d'Aitana (a només uns pocs quilòmetres de la costa de la Marina, País Valencià) i reflexiona dos minuts en els titulars amb què es presentaria actualment aquesta imatge a la TV i els diaris.
Ara que sabem tres o quatre coses més del que sabíem sobre la petita edat de gel a Tortosa i rodalies, potser no estaria malament recordar que aquest període va reemplaçar entre el s. XIV - XV un període conegut amb el nom d'Òptim climàtic medieval (7), un període caracteritzat per un clima extraordinàriament calorós que va durar des del segle X fins al segle XIV, moment en què va disminuir la temperatura global per donar entrada a la Petita Edat de Gel. 

I ja que hi som, potser no estaria malament donar un cop d'ull a la cartografia de l'evolució del Delta de l'Ebre (8). Quan ho faig, tinc com el sentiment que la morfologia que coneixem avui, la de la seva màxima extensió, és relativament recent. Probablement, deu haver-hi algun detall que m'ha passat per alt que pugui explicar la seva situació actual (9) (10). Però com no soc climatòleg i no tinc gens de ganes d'extrapolar la situació actual amb altres fenòmens que es donen a altres llocs del món amb resultats similars (11), i tampoc tinc gaires ganes de ficar-me en embolics amb gent que no conec de res, millor et deixo llegir les notes a peu de pàgina i ho deixo aquí.

---

1. Veure Musulmans, jueus i cristians a Catalunya, publicat el 21.02.2023
2. Jan Mompin: Més de 2.000 persones es mobilitzen per reclamar mesures urgents per protegir el Delta de l'Ebre, Públic, 12.02.2023
3. Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6) - The preindustrial period, publicat en aquest blog el 09.05.2021
4. Fernando Ginés Llorens: Olas de aire frío y temporales de nieve en Castellón, 2013, Universitat Jaume I |Semantic Scholar | divulgameteo.es
5. José Ángel Núñez Mora: El invierno que congeló Europa: 125 años de la gran ola de frío del año 1890-91, 19.01.2016 | AEMET PDF | blog AEMET | divulgameteo.es
6. José Manuel Puente: Cuando el río se helaba. Las heladas históricas del Ebro a su paso por Tortosa, plataformacongres.com | divulgameteo.es
7. Veure El canvi climàtic i les colònies de vikings a Nord-Amèrica, publicat en aquest blog el 11.04.2016
8. Victor Molinet Coll: Restauración del Delta del Ebro I. Recuperación de la configuración del Delta del Ebro, UPC, Minor Tesis, 2006, http://hdl.handle.net/2099.1/3322
9. 1.3. De los años cincuenta a los setenta: las repoblaciones en masa in Francis Chauvelier: La repoblación forestal en la provincia de Huesca y sus impactos geográficos, Instituto de Estudios Altoaragoneses, Diputación de Huesca, 1990
10. El incremento de la población, la creciente urbanización y la evolución de los hábitos sociales y de los procesos de producción han aumentado la demanda de agua, convirtiéndose en los factores humanos que influyen, en mayor grado, en el comportamiento hídrico de la cuenca del Ebro. En ella se censan 2’8 millones de habitantes (2001), con una densidad de 32 hab/km2, de los que el 60’8% es población urbana, existiendo 5 núcleos de más de 100.000 habitantes. La Confederación Hidrográfica del Ebro (C.H.E.) ha estimado en 730 hm3 el volumen de agua necesaria para el abastecimiento urbano-industrial del conjunto de la cuenca, durante el año 2002. Entre las tierras labradas en la cuenca del Ebro, 778.248 hectáreas están censadas como de regadío fijo o eventual, cuya demanda de agua supera los 6.300 hm3 al año (...)
    
    La aportación del Ebro al Mediterráneo se ha visto mermada considerablemente en las últimas décadas por causas tanto naturales como humanas. Así, si hasta los años setenta del siglo XX el Ebro vertía anualmente una media de unos 18.000 hm3, en la actualidad apenas se alcanzan los 12.000 hm3. La, en líneas generales, baja pluviometría registrada en los últimos 25 años, así como el incremento de embalses y regadíos en toda la cuenca, que han provocado aumentos en la evaporación, son responsables del descenso hídrico que, junto con la retención del 90% de los sedimentos en los embalses, puede llevar a una rápida desaparición del Delta del Ebro.
    
    Alfredo Ollero et al.: El comportamiento del río Ebro en su recorrido por Aragón, Project: Ebro River, Research Gate, 12.2003 (PDF)


11. La subida del nivel del mar amenaza con un "éxodo masivo", según alerta la ONU, La Vanguardia, 14.02.2023

3D Printed Open Source Robot

Gael Langevin és un modélista francès que, al Gener del 2012 va llençar-se a la realització d'un projecte personal: InMoov, el primer robot Open Source de grandària natural que pots imprimir-te en 3D a qualsevol impressora 3D de 12 cm3, disponible a moltes universitats i laboratoris de recerca. Però també al domicili de molts modelistes i apassionats en generals per aquesta nova tecnologia.

És el concepte està basat en l'intercanvi de coneixements al si de la comunitat Open Source, el que permet que el robot pugui ser reproduït tantes vegades i per tants projectes com sigui necessari.



El passat 15 de Juny, Gael va pujar aquest vídeo a youtube (però en té molts altres al seu canal). A més del seu blog InMoov, també et proposo visitar aquest article que van dedicar-li a Gizmag el 21.01.2013: Print your own InMoov animatronic robot. I naturalment l'entrevista que van fer-li a les pàgines d'economia de Libération el 24.08.2014: Gaël Langevin: allô papa robot.

made in space

Quan a la estació espacial internacional (ISS, veure posició actual) necessitin una peça que no tinguin en stock, ja no hauran d'esperar el proper vol de la nau de subministrament. Com ens ho expliquen a 3ders.org, tant si es tracta d'una peça de recanvi, com d'una clau, la impressora 3D instal·lada a la estació és capaç de fabricar-la.

Aquest és el procés: en resposta a la demanda de la ISS, s'identifica (o si cal, es dissenya) la peça en un sistema CAD i el fitxer resultant s'envia primer al Huntsville Operations Support Center (NASA) que, després de validar-lo, transmetrà el fitxer a la ISS.

El passat 24 de novembre va acabar la primera fase dels tests d'impressió en gravetat cero a la ISS amb la producció d'una vintena de peces. Imagino que el primer objectiu és resoldre el transport i la gestió de stocks de peces a la ISS, així que haurem d'esperar encara per la producció de circuits impresos , a l'imatge del que fa la impressora de l'empresa israeliana Nano Dimension.

Estem doncs davant d'una la 4a revolució industrial?  No encara. Però si el comandant de la ISS pot fer una comanda d'una peça a l'empresa que l'ha dissenyat. I aquesta, per l'intermediari del control de qualitat preceptiu de la NASA, enviar-se-la perquè ell la fabriqui ... Estem parlant d'una peça (en realitat un fitxer!) que hauria de tenir el mateix preu pel comandant de la ISS, un empresari del Vallès, un hoteler a Ushuaia, o una colònia a Mart. Una peça que ha estat fabricada sense passar per un procés industrial complexe i on el cost de la ma d'obra és irrellevant.

la 4a revolució industrial

Urbee 2, prototip fabricat amb
una impressora 3D per KorEcologic

El passat 16.12, en una entrada que vaig anomenar: the future is now, et parlava d'una cadena de bricolatge que, al bell mig d'altre ferralla, venia scanners i impressores 3D. L'endemà, Lluïsa va deixar-me al damunt de la taula un prospecte de La Poste on ens informaven d'un nou servei als clients basat en l'oferta d'impressores 3D, consumibles, cursos de disseny i ... un servei de scanning i d'impressió !!!

Per la promoció d'aquest servei, La Poste s'ha associat a un partner suís: my3dworld i han organitzat un roadshow per diferents viles del país on, entre altres coses, ofereixen al public la possibilitat de fer-se una reproducció personal en una figura a escala o la impressió de bijuteria personalitzada. Més enllà de la venda de la ferralla i dels accessoris, la idea de La Poste és ficar en marxa un servei on puguis enviar un fitxer informàtic i rebre per correu una peça fabricada per una impressora 3D.

Més val fer un esforç d'abstracció per veure tot el que això representa, perquè estem entrant -i a tota pastilla!- en un canvi industrial i de societat que, en pocs anys, pot canviar les nostres maneres de vida, tal i com avui les entenem. Si ja havíem vist en altres entrades com la transició energètica està polvoritzant, lenta però decididament, el model de consum energètic que coneixíem fins ara, la irrupció del concepte de la impressió 3D pot acabar amb un sistema econòmic basat en l'oferta i la demanda, deixant a aquesta darrera un lideratge desconegut fins ara. Una divisió internacional del treball basada en uns costos de mà d'obra que deixaran de tenir sentit. Una xarxa de transport global de mercaderies que pot quedar ràpidament sobredimensionada. Una organització laboral al voltant de grans centres de producció que pot deixar de tenir sentit.

Cas que el discurs d'Obama del 2013 no t'acabi de convèncer, el vídeo del telenotícies que France 2 va emetre a principis del 2014 ho expressa amb molta més claredat. El que el mes de Gener semblava la ciència ficció, s'ha convertit en banalitat a finals d'enguany. Parlem del scanning de peces existents per la fabricació de recanvis a casa o peces que els fabricants ja no tenen en stock: a mi m'ha fet pensar en donar-li un nou look a una torradora Taurus que tenim a casa des de fa més de 25 anys i que segueix funcionant de conya!

Parlem de la transició immediata del design a la producció del prototip, sense costos addicionals i amb un nivell de qualitat extraordinari, experimentat des de fa anys. No estem parlant solament de petits accessoris: estem parlant de vehicles com l'Urbee2, avui en prototip, que'ns podrien fabricar a un taller prop de casa.  No estem parlant solament de peces en plàstic: la impressió 3D per fusió amb làser directe de metall (DMLS) permet fabricar ràpidament peces en metall tant resistent com les que coneixem. Estem parlant de la impressió d'edificis. a la terra o a l'espai. Estem parlant de la fabricació de teixit cel·lular. Però, més important encara, estem parlant d'una màquina que hom pot muntar-se a casa per menys de 400 euros!

Si el potencial de canvi tecnològic i social de la impressió 3D és brutal, perquè no ho reflecteix el curs de les accions a la borsa? A Gartner Group creuen que el mercat és encara immadur i estem a 10 anys del consum massiu d'aquests aparells, car el preu mitjà d'una impressora 3D segueix sent massa alt per a molts consumidors.

Vist el que està passant en tot cas a Suïssa [1] [2], crec que no haurem d'esperar 10 anys per veure com s'enlaira el consum d'aquesta tecnologia. Però tampoc crec en un canvi radical, sinó en que aquest anirà arribant progressivament. En fi, deixem temps al temps per veure si, realment, estem davant d'una nova revolució industrial i quin serà el seu impacte en el sistema.

the future is now

Robox 3D Printer

Fa cosa d'una setmana vaig rebre, entre altres, un catàleg publicitari d'una cadena de bricolatge suïssa: Jumbo. I barrejats entre serres mecàniques, claus, escales d'alumini i pintures de tots tipus vaig trobar tres productes que no m'esperava veure aquí.

En primer lloc 3doodler, una mena de llapis que per 80 euros et permet crear objectes en 3D. Podria passar-me hores explicant-te el que fa, però millor que't miris aquest vídeo (1) .

En segon lloc, un scanner 3D Sense per 329 euros. També en aquest cas, et proposo que li donis un cop d'ull a aquest vídeo. o, si ho prefereixes, en aquest altre del The Ben Heck Show. I, com crec que ja t'hauràs imaginat, en tercer lloc una Robox 3D Printer per un preu de 1200 euros que ... aquí també et proposo mirar-te aquest vídeo.

Objectes que no fa res eren pura ciència ficció i que podem trobar entre la ferralla d'un magatzem de bricolatge. D'acord, a nivell de tecnologia i de resultats encara hi han coses a fer i la qualitat del resultat deixa que desitjar. I pel que fa al preu, tot i que els que he donat no son els de Jumbo, crec que aviat també els veurem baixar: en concret el del scanner i el de la impressora.

Però la TV i els seus telenotícies ens recorden la força de les idees que fan tot el possible per retornar-nos al passat aprofitant-se de les tecnologies del futur.

---

• (1) No surt al catàleg publicitari del que parlem però, just per uns dòlars de més, hi ha un altre producte que me sembla molt més interessant: LIX 3D Pen. Mira't aquest vídeo i aviam que't sembla.

3d printers could be used to build lunar bases?

El 2013 l'Agència Espacial Europea (ESA) i els seus socis socis industrials van estimar que la construcció d'una base lunar mitjançant la utilització de les tècniques d'impressió 3D era en principi viable. Des de llavors, han seguit investigant la utilització d'aquesta tècnica: des de la utilització de materials locals com la regolita lunar [ca] [en], les mesures dels blindatges per la protecció anti-radiació o el reemplaçament del liquid d'unió amb regolita fosa obtinguda gràcies a l'energia solar.

Aquest vídeo de Foster + Partners, ens presenta una missió hipotètica que tindria per objectiu la impressió 3D d'una base lunar. La ubicació escollida per la base es trobaria a la vora del cràter Shackleton al pol sud de la Lluna. Com la rotació de la Lluna és tal que el Sol només frega els seus pols en angles baixos, el resultat és un pic de llum gairebé constant al llarg de la vora del cràter Shackleton, al costat de les regions d'ombra permanent. La construcció a les rodalies d'aquest lloc oferiria energia solar abundant i l'alleujament del contrastos tèrmics extrems que hom pot trobar a la resta de la Lluna.

El passat mes d'octubre, més de 350 experts es van reunir durant dos dies al taller d'aplicacions espacials del European Space Research and Technology Centre (ESTEC) a Noordwijk (Països Baixos) per discutir sobre el potencial de la impressió en 3D - també coneguda com fabricació additiva - per transformar la forma en què opera la indústria de l'espai i començar a preparar normes comunes per al seu ús.

to infinity... and beyond!

Arjen Robben in Star Trek?

Deixa'm compartir unes notes sobre uns articles relacionats amb l'espai que he anat recollint darrerament:

NASA Is Building the World's First 3D-Printed Space Cameras, space.com. La NASA ha dissenyat una càmera de 50 mm que estarà construïda per l'assemblatge de peces construïdes per impressió 3D. La importància de l'assaig rau en que la construcció a distància de peces de recanvi complexes no seria ja un problema per naus que es trobessin distants de la Terra.

Astronauts Test Google Glass, Heart Monitor in Undersea Base, space.com. NEEMO (NASA Extreme Environment Mission Operations) és el nom d'un programa de la NASA que va començar el 2001 i està dissenyat per l'estudi del comportament de grups de científics en un entorn tancat i aïllat (el laboratori submarí de la NOAA Aquarius) en condicions similars a les que es trobaria un equip allunyat i aïllat de la Terra. I és en el quadre d'aquest programa que els científics que participen havien de realitzar diversos assaigs amb les Google Glass, que els ajudarien a seguir la documentació dels procediments a seguir en l'espai, i un monitor de ritme cardíac amb connexió Bluetooth, destinat a reemplaçar els que s'utilitzen actualment a la ISS. Bàsicament els assaigs estan relacionats en identificar qualsevol possible interferència en un espai reduït on s'acumulen tot tipus d'aparells, uns més sensibles que altres.

Lift-Off! US Air Force Launches GPS Satellite to Orbit, space.com. En un terreny molt més lligat amb el nostre quotidià, la USAF ha llençat un nou coet, que posarà en orbita un satèl·lit GPS molt més precís, de darrera generació, destinat a reemplaçar un vell satèl·lit que ha operat des del 1992.

'Impossible' Space Engine May Actually Work, NASA Test Suggests, space.com. I parlant de coets i ja per acabar per avui, dir que els investigadors del Johnson Space Center de la NASA (Houston) han constatat que: a microwave thruster system that requires no propellant does indeed generate a small amount of thrust (...) "Test results indicate that the RF [radio frequency] resonant cavity thruster design, which is unique as an electric propulsion device, is producing a force that is not attributable to any classical electromagnetic phenomenon and, therefore, is potentially demonstrating an interaction with the quantum vacuum virtual plasma". Si arribessin a fer funcionar aquesta tecnologia, els vols espacials serien molt més barats i molt més ràpids, obrint potencialment el cosmos a l'exploració.

3D printers: amazing aplicacions

Vaig tocar el tema de les aplicacions pràctiques de les impressores 3D i el gran impacte que, en la meva opinió, crec tindran en els processos industrial. Primer en una entrada que portava per títol: impressores 3D: la nova revolució industrial. Més tard, en un altre intitulat: el futur és avui: la impressió de cases en 3D.

Ahir vaig trobar entre les meves notes tres articles publicats al Huffington Post que espero que trobis tant interessants com jo els vaig trobar.

HuffPo 12.01.2014. Un article dedicat a la ChefJet, una impressora 3D dissenyada per The Sugar Lab per a la impressió de tot tipus de dolços (sucres, xocolata, ...) en qualsevol tipus de configuració imaginables.

HuffPo 15.03.2014. La impressió 3d al servei de la reconstrucció facial. O com un jove de 29 anys que havia quedat completament desfigurat a causa d'un accident de moto es va sotmetre a una reconstrucció facial utilitzant la impressió 3D a l'Hospital Morriston de Gal·les. I com aquest tractament va canviar la seva vida.

HuffPo 02.05.2014. Un article molt interessant dedicat al tractament de l'artrosi a partir de la producció d'un cartílag, desenvolupat amb els mètodes utilitzats per la impressió 3D. L'experiència, orientada al tractament de la osteoartritis i desenvolupada a l'escola de medicina de Pittsburgh, consisteix a fer créixer el cartílag mitjançant la col.locació de capes de cèl·lules mare humanes en una solució que actuarà com la bastida que donarà forma al teixit i l'ajudarà a créixer. La novetat més important d'aquest estudi és que per la producció del cartílag s'ha utilitzat la llum visible, en lloc de la llum UV, perjudicial per a les cèl·lules vives (veure també Science Daily i Daily Mail, també aquest canal youtube: 3D Printing & Making Body Parts - A Plastic Surgeon's Dream )

smart highways: glow in the dark roads

Jo no dic que no hi hagin altres llocs on es pugui parlar de Smart Cities: tot i que és sorprenent que a l'entrada en anglès de Wikipedia no estigui repertoriada com a tal, a dia d'avui, una vila que pretén ser una referència mundial (1). 

De totes maneres, la meva opinió personal és que, més enllà de les declaracions d'intencions, els Països Baixos son una referència en aquest tema, com en tants altres. El passat mes d'Agost del 2013 vaig explicar-te les meves impressions sobre Almere i els Països Baixos en general. I el passat 24 d'Abril vaig parlar de Canal House: el primer edifici que serà construït per una impressora 3D.

Avui m'agradaria parlar-te d'un dels projectes de Daan Roosegaarde (2): Smart Highway. Wired parlava del projecte el mes d'Octubre del 2012 (3),  La CNN va emetre una entrevista el passat 13 d'Agost del 2013 (4): més de vuit mesos abans que la "cadena europea" Euronews (5) en parli.

Com diu en Daan, no hi ha res de revolucionari en les tecnologies que utilitza: la pintura fluorescent té un llarg passat darrera seu i els molins de vent ja fa temps que giren als Països Baixos.  El que es revolucionari és la utilitat que en Daan dona a aquestes tecnologies, el design i la prospectiva que els hi dona. El resultat és senzillament no és solament impressionant, sinó també il·lusionant !

---

1. De totes maneres, veient la llista de ciutats que es mencionen a l'article de la versió en anglès de Wikipedia sobre les Smart Cities, no crec que cap ciutat que es pretengui com a tal, i que no sigui mencionada, hagi de preocupar-se. Qui si hauria de preocupar-se (i molt!) és l'autor de l'article. I també aquells que li han donat el vist-i-plau a la seva publicació. Naturalment, no és més que una opinió personal.
2. Wikipedia: veure Daan Roosegaarde i Studio_Roosegaarde. Veure també altres projectes de Daan a la pàgina de Studio_Roosegaarde.
3. veure Autopia: Netherlands Highways Will Glow in the Dark Starting Mid-2013.
4. CNN: Smart highways inspire innovation, 08.13.2014. Innovator Daan Roosegaarde describes how "intelligent roads" could revolutionize the future of transportation.
5. Euronews: Glow in the dark roads. Just afegir que fins i tot en Dominique Ristori, amb qui estic en contacte a través de Google+, també va tocar el tema més d'una setmana abans que Euronews.

el futur és avui: la impressió de cases en 3D

punxa aquí per veure el vídeo

L'estiu del 2012, pocs mesos abans de la cele- bració  del Smart City BCN Congress, es va presentar a la ciutat un edifici molt original: Endesa Pavillion, Solar House 2.0.

Solar House 2.0

L'originalitat del projecte del disseny realitzat per Rodrigo Rubio, cap de projectes al IAAC (1), era brutal. En particular els plànols Open Source (2) d'una construcció orientada a una eficiència energètica total, que poden adaptar-se en funció de la ubicació geogràfica on es construeixi un nou edifici basat sobre els mateixos plànols. Ara bé, l'afirmació de que per la construcció dels elements de l'edifici es va utilitzar una impressora 3D no és correcta, car les tecnologies CNC (Computer Numerical Control) i CAM (Computer-Aided Manufacturing)  no s'haurien de confondre amb les utilitzades per les impressores 3D (3).

Un any i mig després d'aquella realització tenim davant nostre almenys dos projectes molt interessants.

Canal House

Actualment en curs de realització trobem el projecte  3D Print Canal House. Dissenyat pels neerlandesos de DUS Architects, consisteix en una construcció anàloga a les tradicionals que voregen els canals d'Amsterdam a realitzar amb una impressora 3D (la Kamermaker, basada en un model d'estudi de Ultimaker), que imprimirà els components de construcció in situ. Els components seran fabricats a partir de polipropilè reciclat de fins a 2,2 x 2,2 x 3,5 metres de mida. En el futur la Kamermaker serà capaç d'imprimir objectes de plàstic reciclat. Segons el planning, la casa hauria d'estar acabada abans de la fi de l'any (4).

Shanghai Winsun DDE

El segon projecte, conduit per Shanghai Winsun Decoration Design Engineering Co. es diferencia del 3D Print Canal House en que ja està acabat. I del de Endesa Pavillion, Solar House 2.0, perquè si la construcció d'aquest va durar dues setmanes (més tres de preparació), el projecte xinès ha estat capaç d'assolir la construcció de 10 cases en 24 hores. Per la construcció d'aquestes cases s'ha utilitzat una impressora 3D de 32 m de llarg, 10 m d'ample i 6,6 m d'alçada i com a materials el formigó reciclat, el ciment i la fibra de vidre. Tot plegat ha permès que 10 cases de 200 m2, amb un design decididament minimalista, s'hagin pogut construir per un cost aprox. de 4'800 euros cadascuna.

Evolució o revolució?

Sobre l'eficiència energètica m'agradaria dir que treballo en un edifici on al migdia entra el sol en hivern, però no a l'estiu. Adaptat a les temperatures que eren normals en el moment de la seva concepció, es regula tèrmicament gràcies al disseny i als materials utilitzats: però el canvi climàtic demanaria la revisió d'algunes de les premisses de l'època. Aquesta revisió s'està aplicant ja en la construcció del projecte Lancy-Pont Rouge, a Ginebra.

Sobre la durada del temps de construcció, recordo de quan era petit haver vist com el barri de la Guineueta (Nou Barris) es va construir en un tres i no res, gràcies a l'assemblatge de peces prefabricades: una tècnica molt a l'us en aquells temps a l'Unió Soviètica per la construcció ràpida i a bon preu de habitatges. Més recentment, recordo haver llegit alguna cosa sobre dues iniciatives per recuperar aquesta idea: d'una banda, els Smart livings de l'Equip Claramunt i Engisa, i d'altra banda la de Compact Habit i Constructora d'Aro (premi europeu GreenBuilding). Pel que fa a les cases unifamiliars ... l'idea de les cases prefabricades fa temps que corre a Construmat . D'altra banda, l'empresa francesa MBK fa temps que afirma poder construir una casa en 12h (veure vídeo).

Conclusions

La gran diferència podria estar en el cost de producció, clar. Però, no estant segur que les cases de Shanghai Winsun DDE estiguin equipades amb una instal·lació elèctrica, tèrmica o sanitària que respongui a cap estàndard occidental (5), prefereixo esperar a veure quin és el cost de la Canal House i veure quin és el resultat del primer projecte Contour Crafting (6) abans de pronunciar-me sobre aquest particular: francament no m'espero cap gran diferència de costs respecte els actuals.

Tot i que crec que les impressores 3D constituiran una nova etapa en la revolució industrial (7) crec que els exemples presentats en aquesta entrada representen una gran evolució però, en cap cas, res que pugui catalogar-se com una revolució.  

---

1. Institute for Advanced Architecture of Catalonia (IAAC), veure també el canal youtube.
2. Veure el vídeo per més detalls. De totes maneres, tot i que he vist per tot arreu que els plànols de la Solar House 2.0. son Open Source i estic segur que es poden descarregar gratuïtament en algun lloc, jo no he pogut trobar encara on.
3. Per la creació d'una peça per fresatge amb un aparell CNC veure exemples en aquest article: 3D Toolpath Milling with the Taig CNC Milling Machine. Per la talla de fusta amb CAM, veure un bon exemple en aquest vídeo de la fàbrica de guitarres de Taylor: Taylor Factory Tour - Neck Construction.
4. Veure The Guardian: Work begins on the world's first 3D-printed house i 6-meter tall KamerMaker to 3D print Amsterdam house by year's end
5. Cal recordar que l'idea de base del projecte de Shanghai Winsun DDE és construir cases per ciutadans amb baix poder adquisitiu. Altra cosa és saber quin és el preu del sol en un país amb una altíssima pressió demogràfica i si la construcció de habitatge unifamiliar és una estratègia raonable.
6. CBS Los Angeles: USC Professor Unveils 3D Printer Capable Of Building A House In A Day (pots trobar els vídeos de presentació del projecte a TED i a youtube)
7. veure: impressores 3D: la nova revolució industrial (28.02.2014)

impressores 3D: la nova revolució industrial

impressora 3D fabricada a Xina

Una revolució industrial està en marxa, i molt poca gent està al corrent. T'imagines un sistema de producció industrial on un producte dissenyat a qualsevol lloc del món, pugui ser adquirit sota la forma d'un fitxer i produir-se al lloc de consum? No estic parlant de les figuretes en símil de plàstic que fins ara has vist als telenotícies sinó, per exemple, el de composants crítics d' enginys mecànics que podrien fabricar-se directament a les bases del front de guerra, o, en el terreny civil, en la producció de totes les peces d'un Airbus, No estem parlant solament de plàstic o de tefló, sinó també d'estructures d'aliatges complexos de titani pel reemplaçament de peces utilitzades en coets, satèl·lits, o plantes d'energia nuclear. No és ciència ficció: la NASA ja ha produït un injector per coets amb una impressora 3D i la producció de peces en un entorn de gravetat cero, Made in Space, està al caure i pot acabar obrint horitzons que ni les més audacioses de les novel·les de ciència ficció no haurien pogut mai imaginar. 

Pots arribar ni tant sols a imaginar el que això pot representar pel transport mundial de mercaderies, la divisió internacional del treball, la producció industrial, l'estructura social del mon del treball? No crec que ningú estigui en condicions de respondre per ara a aquestes preguntes. Tot i que caldrà que comencem a fer-nos-les, perquè la investigació en impressores 3D industrials avança a pas de càrrega als USA, Europa i la Xina.