Showing posts with label research. Show all posts
Showing posts with label research. Show all posts

Sunday, August 3, 2025

recuperant paradisos perduts



A l'epíleg d'un post publicat l'11 d'agost del 2021 et parlava de la meva adolescència i el meu treball a Can Baurier, com a Laborant al Laboratori de tints, aprestos i acabats tèxtils.

Una de les tasques que m'havien assignat era l'anàlisi de les mostres d'aigua que la fàbrica bombejava dels aqüífers alimentats pel riu Besòs, amb la finalitat que els experts decidissin com havíem de tractar-la per fer-la adequada als usos industrials.

Durant els processos de fabricació hom hi afegia a les solucions, tints, sals, àcids i tota mena de productes químics destinats a donar a la roba el color i la textura demanats pels clients. Mai vaig saber si els residus d'aquelles solucions rebien un tractament abans d'abocar-los al riu. Però sí recordo que mai ningú no em va demanar analitzar-los.

No és solament que en aquells temps no existís la mateixa consciència ecològica que coneixem avui. És que, enllà on es trobava Can Baurier, el riu no era res d'altre que un clavegueram i, uns metres abans que les seves aigües es barregessin amb les de la Mediterrània, hi havia una fàbrica de pintures que tenyia el riu i el mar del color de la pintura que acabaven de produir.

Si en aquells anys algú m'hagués dit que el Besòs retornaria mai a un estat relativament proper al que els avis deien que tenia a principis del s. XX, segurament l'hauria mirat amb commiseració i tendresa i l'hauria invitat a beure una cervesa a un dels rars bars que hi havia a la zona en aquells temps. Jo no havia conegut aquell riu del qual alguns parlaven. Per la gent de la meva edat, el Besòs sempre havia estat una claveguera a l'aire lliure.

ARTE Family FR - Engagés pour le fleuve Besos à Barcelone | Des mains vertes pour la nature, YouTube, 01.08.2025
Disponible Disponible jusqu'au 23.10.2025

Tota aquesta brasa per dir-te que durant el mes de juliol d'enguany he vist a Arte TV una sèrie de documentals brutals que avui m'agradaria compartir amb tu: Paradiese aus Menschenhand (2). En francès l'han traduit com "Des mains vertes pour la nature".

Una de les coses que més m'agraden dels cinc episodis que he vist és que comparteixen la divisa de Hope! (3) (4) i porten la seva realització a extrems difícils d'imaginar. 

Com ara la regeneració del bosc tropical a Borneo, la regeneració del coral al Carib o la renaturalització d'un riu europeu: l'Inn, des del seu naixement a Suïssa, el seu trànsit per Àustria, fins a abocar les seves aigües al Danubi, a Alemanya, al llarg d'un traçat de més de 500 km.

Tanmateix, l'episodi que més m'ha impressionat és el que fa referència a l'explotació descomunal dels aiguamolls de la zona del Bàltic per a l'extracció de torba, un dels més potents útils de captura de CO₂ que hom coneix.

Uns aiguamolls que acullen una sèrie d'espècies úniques que estan desapareixent a gran velocitat a Lituània, Letònia i Alemanya. Uns països on s'estan destinant quantitats immenses de capitals per a l'adquisició d'armament, mentre equips de científics estan treballant de valent, amb mitjans limitats, per revertir aquest procés.

Uns equips de científics que estan reeixint a realitzar una tasca realment impressionant.

ARTE Family FR - Engagés pour la préservation des marais | Des mains vertes pour la nature, YouTube, 30.03.2025
Disponible Disponible jusqu'au 30.09.2025


  1. Veure Sant Adrià i la memòria històrica: Can Baurier, publicati en aquest blog l'11.08.2021
  2. Längengrad Filmproduktion - Paradiese aus Menschenhand

  1. "Molta gent està preocupada pel canvi climàtic, però no sap per on començar. La nostra proposta és clara: inspirar-nos en solucions reals sobre les que ja s'està treballant, activar la creativitat, connectar amb aquells que ja estan en acció i potenciar aquestes sinergies. Volem fer créixer onades d’esperança, persones i xarxes que, des dels seus pobles, barris, escoles, universitats i llars, estan regenerant la vida i el planeta junts".
    https://hoperevolution.earth
  2. Veure la sèrie de posts publicats sobre Hope! i Javier Peña publicats en aquest blog

Sunday, June 9, 2024

la terra i l'origen de la vida

TEDxRiodelaPlata - María Eugenia Farías: Estromatolitos y el origen de la vida, Noviembre 2011, Buenos Aires (Argentina) [TEDxRiodelaPlata] [YouTube]
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

En la construcció dels seus relats, gairebé totes les religions li han donat molta importància a explicar als seus fidels llur visió sobre com es va crear el món i com es va desenvolupar la vida al nostre planeta. Els no-creients i els ateus, malgrat afirmar que aquells relats no se sostenen pel coneixement científic, gairebé mai han explicat res sobre els cianobacteris (1) als seus companys d'idees (anava a escriure "correligionaris", però no sé si tothom hauria enganxat el sarcasme).

Comencem per un resum a cop de destral d'allò que pots trobar a la Wikipedia en llengua francesa (1)?
Deixa'm començar per proposar-te que fem un viatge en el temps i ens teletransportem a la Terra fa 3.420 milions d'anys. Un temps on la Lluna estava més a prop de la Terra, i la rotació del nostre planeta era més ràpida: els dies duraven 18 hores i les marees eren molt més grans que en l'actualitat. Un planeta on una atmosfera inhòspita només permetia formes de vida molt bàsiques que no tenien res a veure amb el que coneixem en l'actualitat.

Encara hom no sap com. Potser van arribar des d'un lloc llunyà de l'espai. Potser van arribar des d'un altre planeta que, en aquella època, hom creu que tenia unes condicions molt semblants a les que hom podia trobar al nostre: Mart (2). O potser només es van desenvolupar a la Terra. Però el cas és que van aparèixer uns cianobacteris que van desenvolupar la capacitat d'obtenir energia mitjançant la fotosíntesi i actualment són els principals productors primaris del fitoplàncton dels oceans.

Aquells organismes van tenir un paper fonamental en l'aparició de la vida, tal com la coneixem avui, al nostre planeta. Gràcies a la fotosíntesi, aquells organismes van crear, al llarg de milions d'anys una atmosfera rica en oxigen, també la capa d'ozó que va protegir el nostre planeta de les radiacions. També van tenir un paper molt important en el segrest inicial de carboni (i del calci que, a dosis elevades, és un metall tòxic per als organismes complexos), una acció va permetre el desenvolupament d'una vida terrestre i oceànica més complexa.

Principalment en les zones intermareals, però també en aigües continentals poc profundes, aquells cianobacteris, a més de segrestar el carboni, capturaven fines partícules sedimentàries que creaven estructures carbonatades que s'anaven acumulant en estrats que, amb el temps, es transformarien en roques calcàries, de vegades silíciques, que donarien lloc a una roca que avui coneixem amb el nom d'estromatòlit
(3) (4). Malgrat el seu lent creixement, al llarg de milers de milions d'anys, l'acumulació d'aquells estrats van ser l'origen de la creació de poderosos esculls o massissos calcaris o dolomítics que poden arribar a tenir fins a 3 quilòmetres de gruix a l'Anti-Atles al Marroc.
Com pots veure a un article publicat a l'edició mexicana de Muy Interessante (fr. Ça m'intéresse), els estromatòlits, són uns fòssils que encara podem veure en alguns indrets del planeta (5).

Com pots veure al vídeo amb què he obert el post d'avui, hom pot trobar els estromatòlits fins i tot on hom esperaria menys trobar-los, com ho va explicar María Eugenia Farías (6) a la conferència TEDxRiodelaPlata del novembre del 2011 a Buenos Aires (Argentina).
Intenta fer abstracció de l'aparent nerviosisme de María Eugenia Farías en aquest vídeo i deixa de banda "com diu" i mira de retenir només allò "que diu". Tots hem tingut un dia en què no hi ha res que sembli funcionar, un dia que potser ha començat amb una discussió a casa, mentre conduïm o intentant trobar un aparcament. En tot cas, en aquest vídeo, que em va permetre conèixer el treball d'aquesta científica argentina (7),  he après sobre un munt de coses que desconeixia. Fes-me cas i no te'l perdis, perquè paga la pena veure'l.
NASA Jet Propulsion Laboratory - Perseverance Rover Zooms in on Ancient Mars River, YouTube, 27.02.2023

Tot i que María Eugenia Farías ho menciona ràpidament durant la seva conferència, una de les missions del rover Perseverance (2) a Mart és la de trobar restes d'estromatòlits a l'hemisferi nord del planeta, més concretament al cràter Jezero (35 km de diàmetre), on un dia va haver un llac, alimentat per un riu que va crear un delta a la seva desembocadura. L'equip de la NASA que dirigeix aquesta recerca, s'ha entrenat durant anys estudiant els estromatòlits del nostre planeta, tant els fòssils com els actuals. Una apassionant recerca que va començar sobre el terreny el febrer del 2021 i que avui dia continua (8).
El rover Perseverance (2) va ser dissenyat per buscar marcadors biològics a Mart. Aquest planeta és avui un lloc inhòspit, però diverses evidències geològiques apunten que fa entre 4.000 i 3.500 milions d'anys les condicions ambientals podrien no haver sigut tan hostils.

A partir d'imatges de satèl·lit, posteriorment confirmades per Perseverance
(2), al cràter Jezero va haver-hi fa milions d'anys un gran llac profund. A la vora del cràter s'han identificat roques carbonatades que podrien ser el resultat de sediments dipositats a la línia de la costa. Actualment, Perseverance està recollint mostres que permetrien saber si es van formar estromatòlits a les aigües riques en nutrients i poc profundes del cràter. La línia de temps no seria diferent de la Terra, només una mica més antiga. Els científics creuen que el llac podria haver existit fa uns 3.700 milions d'anys (9).

Una de les primeres evidències macroscòpiques de vida al nostre planeta són els estromatòlits fòssils trobats a Austràlia
(9) (10), l'edat dels quals s'estima en 3.500 milions d'anys, és a dir, just al límit òptim [hipotètic] d'habitabilitat marciana. Aquesta relació entre el potencial d'habitabilitat i l'evidència fòssil a l'eó Arcaic, quan les condicions ambientals als dos planetes podrien haver sigut molt similars, podrien confirmar les hipòtesis d'un viatge còsmic i la ulterior colonització dels cianobacteris a què feia referència al principi d'aquest post.
Recordem que un dels objectius principals de Perseverance (2) és la recollida de mostres al cràter Jezero i el seu emmagatzemament perquè, en una missió ulterior, puguin ser recollides i enviades a la Terra per a la seva anàlisi. Hom espera que les mostres d'allò que avui hom interpreta com a possibles estromatòlits, continguin suficients elements estructurals que permetin identificar els seus processos de formació i descodificar els seus orígens.

Mentre esperem que les mostres recollides per Perseverance puguin ser analitzades al nostre planeta, et proposo que tornem a la conferència de María Eugenia Farías qui, gairebé a la meitat de la seva exposició (12:05), ens parlava dels perills, pels estromatòlits en particular i per l'ecologia en general, de les activitats mineres als Andes, més concretament les activitats mineres lligades a l'extracció del liti.

He de reconèixer que he trobat molt interessant el combat lliurat per María Eugenia Farías per la protecció dels estromatòlits de les activitats mineres, creant una sèrie d'activitats que permeten donar a les comunitats originàries els recursos necessaris per a implicar-les en la seva protecció. També m'ha impressionat veure al seu perfil LinkedIn (6) que aquest combat s'ha estès a la col·laboració amb les empreses mineres pel seguiment de la prospecció i la restauració dels ecosistemes durant els projectes de mineria.

Puna Bio - ¿Quiénes somos? YouTube, 27.07.2023

Però enllà on María Eugenia Farías i el seu equip m'han impressionat més ha estat veure'ls reeixir a fer, des de Tucumán i per a Tucumán, el salt de la ciència de base a la biotecnologia i, des d'aquesta, al desenvolupament de solucions per l'agricultura en un context de canvi climàtic.

Et deixo amb un programa d'AgroTV sobre la història de la creació de Puna Bio (11), i unes imatges d'uns espectaculars paisatges de la Puna (12) que no havia vist mai abans. No te'ls perdis, perquè paguen la pena.

AgroTV - Puna.Bio: Cómo se diseñan insumos agrícolas con microorganismos de La Puna (#1044 2023-08-12), YouTube, 12.08.2023

La Puna Argentina, YouTube, 17.06.2018


Altres lectures recomanades
  1. Wikipedia: Cyanobacteria [en] [fr] [es] [ca]
  2. Veure Mart i l'origen de la vida, publicat en aquest blog el 06.06.2024
  3. Hallan una bacteria que controla la formación interna de minerales, Europa Press Ciencia, 11.05.2012
  4. Wikipedia: Stromatolite [en] [fr] [es] [ca]
  5. Víctor Ángel Pérez Guzmán: Estromatolitos, supervivientes de las extinciones masivas, Muy Interesante, 21.03.2024
  6. María Eugenia Farías: Wikipedia || LinkedIn || TEDxRiodelaPlata
  7. TEDxTucuman - María Eugenia Farías-Parque Jurásico Microbiano en la Puna Andina, Teatro Orestes Caviglia, Tucumán (Argentina), YouTube, 26.08.2011
  8. Gabriel Castilla Cañamero: Estromatolitos, las rocas de la vida… ¿en Marte?, Geología desde Ávila, 28.05.2023
  9. Jonathan Amos: Life on Mars? Australian rocks may hold clues for Nasa rover, BBC Science, 11.11.2022
  10. NASA: In Australia’s Ancient Stromatolites, NASA Finds a Blueprint for Mars Exploration, SciTechDaily, 04.09.2023
  11. Puna bio: Home page || LinkedIn
  12. Wikipedia: Puna [en] [fr] [es] [ca]

Thursday, June 6, 2024

mart i l'origen de la vida

NASA Jet Propulsion Laboratory - Mars Sample Return: Exciting New Region Is Target for Next Samples (Mars Report), YouTube, 01.09.2023
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Ahir et parlava de dos rovers americans que encara segueixen actius a la superfície de Mart (1): Curiosity (2) i Perseverance (3).

Encara en funcionament, el rover Curiosity, que explora Mart des del 2012, va confirmar que aquest planeta va tenir aigua líquida i podria haver acollit vida fa més de tres mil milions d'anys.
El vídeo que pots trobar a continuació presenta deu anys de descobertes de Curiosity, precisant el sol dia solar a Mart (4) en què les va fer. Aquest vídeo no és un resum mediàtic tallat a cop de destral sobre les descobertes de Curiosity sinó un carnet de notes de treball de camp recollides cronològicament. Això fa que, malgrat que cada descoberta i la seva explicació siguin apassionants, el vídeo es pot fer un xic llarg (1h18m). Et proposo doncs que el vagis veient per parts cada cop que tinguis un moment i vagis assaborint, a poc a poc, tota la màgia del seu contingut.
ElderFox Documentaries - 10 Years On Mars: The Full Journey, YouTube, 22.03.2023

Amb l'objectiu d'aprofundir en aquestes descobertes, el rover Perseverance va amartitzar en 2021 amb un arsenal tecnològic a bord que es beneficia del progrés científic desenvolupat durant els deu anys que van seguir el llançament de Curiosity. Però també amb l'objectiu de trobar algunes respostes a les qüestions que havien plantejat les descobertes de Curiosity.

Spanning the Delta of Mars’ Jezero Crater (video). Taken by Perseverance’s Mastcam-Z instrument, this video features an enhanced-color composite image that pans across Jezero Crater’s delta on Mars.

Les observacions dels satèl·lits que orbiten Mart havien identificat en la morfologia del terreny del cràter Jezero (35 km de diàmetre) que aquest podia haver acollit un llac alimentat per un riu que va crear un delta a la seva desembocadura. Va ser en aquest cràter que va amartitzar Perseverance, un rover equipat amb dispositius que li permeten recollir i emmagatzemar les mostres que ha anat  recollint des de l'inici de la seva missió.
Els científics de la NASA intueixen que algunes roques que Perseverance ha identificat a Jezero podrien ser el resultat de formacions sedimentàries susceptibles de contenir rastres d'antiga vida microbiana. Tot i que tinc preparat un post que publicaré aquest cap de setmana (5) per donar-te més detalls sobre aquesta hipòtesi, pots trobar algunes pistes sobre els interrogants oberts en un article publicat a space.com el mes d'octubre de 2023 (6).
A més de la capacitat per recollir mostres, Perseverance és capaç d'emmagatzemar-les adequadament. Si tot funciona segons la planificació, el 2028 podrà transmetre aquestes mostres a un lander equipat d'un coet que, en el marc de la Mars Sample Return Mission (7), les transmetrà a una nau de l'ESA, que les transportarà a la Terra perquè puguin ser analitzades en laboratoris molt més ben equipats dels que disposa Perseverance.

NASA Jet Propulsion Laboratory - Mars Sample Return: Bringing Mars Rock Samples Back to Earth, YouTube, 17.11.2022

Sobre què és el que està buscant exactament Perseverance en les mostres que segueix recollint, et proposo que obrim un parèntesi que tancaré amb un post que publicaré aquest cap de setmana. Més que res perquè Perseverance tenia també altres objectius que paga la pena conèixer i que et proposo veure en un vídeo brutal d'Arte TV que estarà disponible fins al 14.08.2024 en aquells països on es deixi veure, clar.

Arte TV: Perseverance, une année sur Mars [YouTube] [Arte TV],17.02.2024


  1. Veure Mars Spacecrafts, publicat en aquest blog el 04.06.2023
  2. Wikipedia: Curiosity (rover) [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Perseverance (rover) [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Mars sol [en] [fr] [es] [ca]
  5. Veure L'origen de la vida al nostre planeta, publicat en aquest post el 09.06.2024
  6. Leonard David: If the Perseverance rover found evidence of life on Mars, would we recognize it? space.com, 24.10.2023
  7. Mars Sample Return Mission: Home page

Friday, May 3, 2024

tot el que necessites saber sobre els fongs


The Nature of Things (1) és una sèrie de televisió canadenca de documentals científics que va debutar a CBC Television el novembre de 1960.
El concepte de l'emissió és conscienciar el màxim de persones possible sobre les lleis de la natura, fent accessibles conceptes científics complexos que no són necessàriament evidents a primera vista. L'objectiu és que les persones adquireixen una millor consciència de les lleis tecnològiques i científiques que regeixen el món per poder prendre decisions de manera conscient.
Avui m'agradaria compartir un episodi remarcable d'aquesta sèrie, que es va difondre per primera vegada el 08.04.2018 i va estar disponible a les pàgines d'Arte-TV fins al 07.01.2024: The Kingdom of Fungi, How Fungi Made Our World (fr. Au royaume des champignons) (2).

Com es tracta d'un documental relativament llarg, no cal que el vegis avui. Pots veure'l aquest cap de setmana. O més endavant, si tens coses a fer. Però et recomano que el vegis per diversos motius.

Si ets un caçador de bolets, has de veure aquest documental (3). Si tens la curiositat per conèixer quin és el mecanisme que explica la creació de la vida als continents, has de veure aquest documental. Si tens dubtes raonables sobre la hipòtesi segons la qual, amb la desaparició de la nostra espècie també desapareixerà la vida al planeta, has de veure aquest documental. Si, més enllà de les lleis de la biologia, creus que les lleis del copyright acabaran per fer desaparèixer aquest documental en accés lliure, l'has de veure abans que això arribi. Just per informació, aquest documental ja no es troba al catàleg de documentals de les pàgines d'Arte-TV.
Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Terra Mirabilis - Au royaume des champignons, YouTube, 25.05.2018

La primera part del vídeo em va fer recordar un post que vaig publicar fa cinc anys (4) sobre les dimensions increïbles que podien assolir aquests organismes, els més antics de la terra. I el fet que, gràcies a les seves arrels profundes i a les seves connexions, hagin pogut sobreviure a mil·lennis d'incendis, sequeres, canvis climàtics i malalties. En aquell post també et parlava d'un gènere molt perillós de fongs paràsits: l'Armillaria (5).
Un gènere de fongs que maten els arbres que es troben a la zona on s'estén aquest organisme. Tenint en compte l'edat d'aquests organismes i el fet que encara hi hagi arbres, sembla molt més plausible pensar que aquests fongs exerceixen una funció de selecció natural que elimina els arbres més febles i no deixa viure sinó els exemplars més sans i forts d'una espècie. Però no seria judiciós oblidar que la seva alta capacitat destructiva prové del fet que, a diferència de la majoria dels paràsits, no li cal moderar el seu creixement per tal d'evitar la mort del seu hoste, ja que l'Armillaria també es pot nodrir de la matèria morta.
Insider Tech - Humongous fungus, YouTube, 08.01.2016

A mesura que avançava el vídeo i ens parlava dels benfets d'aquests organismes, particularment en el terreny de la medicina, a causa de la seva guerra mil·lenària amb els bacteris, vaig recordar un post que vaig publicar fa vuit anys (6), on comentava un altre vídeo emès per Arte-TV que ens parlava del potencial de les aplicacions dels fongs per resoldre molts dels problemes ambientals als quals hem de fer front.
Aquests organismes, amb noms tan impossibles de pronunciar com de recordar es troben, al centre de les innovacions tecnològiques del demà. Biotecnologies que podrien salvar el planeta.

Un moment, salvar el planeta de què?, de qui? Tot és més clar quan seguim llegint: aquests organismes poden ajudar a la descontaminació, a la reforestació, a la lluita contra el canvi climàtic i l'avenç dels deserts, etc.
Fa temps que aquest vídeo no es pot veure en obert, però veure'l en streaming a Vimeo no és gens car.

Les Champignons pourront-ils sauver le monde ? from Les Films d'Ici on Vimeo.


Cap a la fi del documental hom ens parla de la infecció per un fong conegut amb el nom de Cryptococcus gattii (a.k.a. C. gattii) que va tenir lloc l'any 2001 a Vancouver (Canadà). L'alarma creada per l'extensió d'aquest criptococ a zones on abans no es coneixia, no ens pot fer oblidar que ja era conegut a les regions tropicals i subtropicals:
Per exemple, C. gattii és la causa predominant de criptococosi a l'Àfrica subsahariana. I tampoc podem oblidar que, a més del nord-est del Pacífic, a l'Amèrica del Nord, també s'havia estès a altres regions, com ara el Brasil o l'Índia. Tot i que les incidències més altes d'infeccions per C. gattii se segueixen produint a Papua Nova Guinea i el nord d'Austràlia (7).

Val a dir que, si el documental mostra la seva preocupació per la contaminació en individus sans, és perquè hom l'associava només a individus amb sistemes immunes debilitats: preferentment, malalts de VIH, de càncer i aquells que han rebut un trasplantament (8).
Com pots veure al documental, no hi ha gaires dubtes sobre el fet que l'escalfament global, forçant els fongs patògens a adaptar-se a temperatures més altes que les que podien suportar fins ara, estendrà encara més aquest criptococ a altres zones del món.

Tanmateix, crec que no seria raonable oblidar quin és l'hàbitat natural d'aquest organisme. Per exemple, el C. gattii ocupa un nínxol en les zones internes en descomposició dels troncs dels arbres originaris de les regions tropicals, subtropicals i temperades, podent contaminar el sòl proper als arbres o romandre en la fusta. Probablement, tots estem pensant ja en el mateix, però deixa'm afegir que també es pot trobar a la femta dels ocells, especialment dels coloms, però també de canaris, periquitos, lloros, cacatues, cotorres, pollastres, pardals, estornells i tórtores. I que aquestes aus, tot i que poden transportar el fong, en general, no cauen malaltes (7) (9).

A partir d'aquí tothom és lliure de pensar i d'opinar el que bonament vulgui. Personalment, prefereixo deixar la recerca en mans d'aquells que en saben i fugir tan ràpidament com pugui de les discussions de tertulians i cunyats experts en qualsevol tema del qual es parli.


  1. The Nature of Things: Home page || IMDb || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  2. The Kingdom of Fungi, How Fungi Made Our World: The Nature of Things || IMDb
  3. Félicien Corbat: Au royaume des champignons – Film sur Arte, Société mycologique de Genève, 11.12.2023
  4. Veure Stranger Things - an organism that covers 70 hectares, publicat en aquest blog el 22.01.2019
  5. Wikipedia: Armillaria [en] [fr] [es] [ca]
  6. Veure Les champignons pourront-ils sauver le monde ?, publicat en aquest blog el 04.05.2016
  7. Wikipedia: Cryptococcus gattii [en] [fr] [es] [ca]
  8. Criptococosis, MedLinePlus, Biblioteca Nacional de Medicina, Gobierno de Estados Unidos
  9. Criptococosis, The Center for Food Security and Public Health, College of Veterinary Medicine, Iowa State University

Friday, March 15, 2024

the earth's history is written in the trees (4)

Anton Petrov - Ancient Tree Found in New Zealand Will Help Solve Magnetosphere Anomaly, YouTube, 28.07.2019


L'agost del 2019 vaig publicar un post on et parlava de la troballa a Nova Zelanda del tronc d'un arbre que, segons les datacions de carboni, va viure durant 1.500 anys, entre 41.000 i 42.500 anys enrere (1). Aquell post estava dedicat a un tema que fa cinc anys semblava preocupar moltíssim a tots els mitjans de comunicació i que avui ha passat gairebé a l'oblit (2): el camp magnètic de la Terra s'estava movent, i ho feia molt ràpidament.
L'interès d'aquest arbre rau en el fet que els seus anells poden guardar al seu si el registre d'una de les "excursions" del camp magnètic de la Terra: un període on els Pols magnètics es van moure del seu emplaçament, tot i no completar una inversió completa. Un període molt interessant car, quan el camp magnètic s'inverteix, ni que sigui parcialment, es fa més feble, permetent que arribi més radiació a la Terra.
El moviment del camp magnètic de la Terra, els seus efectes potencials i com el tronc d'aquell arbre podria ser utilitzat en l'estudi d'aquest fenomen, estan molt ben explicats al remarcable vídeo d'Anton Petrov amb què he obert el post d'avui. Per cert, si un dia trobes un moment, no deixis de passar pel seu canal YouTube (@whatdamath), on trobaràs un munt d'altres vídeos molt interessants.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió seleccionant la teva llengua de preferència.
Pots trobar a continuació un extracte del post que vaig publicar l'agost del 2019 (1).



Ancient Tree With Record of Earth's Magnetic Field Reversal in Its Rings Discovered, Newsweek, 04.07.2019

Aquest arbre, que pertany als anomenats Kauri dels pantans, probablement va caure durant una tempesta i es van enfonsar al fons a un pantà de torba, el que podria explicar el seu excel·lent estat de conservació (3).

Els seus anells podrien contenir doncs un dels millors registres d'allò que hom coneix amb el nom de Laschamp event (4) (5), una "excursió" del camp magnètic de la Terra que, tot i no donar lloc a una inversió completa, podria cobrir el seu moment més crític.

Entendre què va passar durant aquest període podria donar una visió de què podem esperar la pròxima vegada que passi. Si les excursions dels camps magnètics són més freqüents, segons la NASA, les inversions completes del camp magnètic es produeixen estadísticament una vegada cada 200.000 a 300.000 anys: i l’última es va produir fa uns 780.000 anys!


Si fas una recerca amb el teu navegador, el primer que trobaràs és que hom ha relacionat els esdeveniments d'extinció massiva de moltes espècies i altres fenòmens meteorològics espectaculars amb les modificacions dels camps magnètics (6).

Com he llegit tres o quatre coses sobre el tema, em vaig dir que seria una bona idea posar algunes qüestions a Copilot, la intel·ligència artificial de Microsoft (7), per veure si hi havia res de nou que no hagués llegit abans.

Vaig començar demanant a Copilot quina era la relació entre l'excursió geomagnètica de Laschamp i l'extinció de determinades espècies. Copilot va agrupar la seva resposta en tres grups:
  • L'extinció dels Neandertals.
  • L'extinció de la megafauna australiana.
  • L'aparició de fenòmens meteorològics espectaculars.
Res de nou. És el primer que hom troba generalment als articles redactats per periodistes dedicats a la divulgació científica. Però també en altres articles publicats en prestigioses revistes científiques.
Lorenza Coppola: Cómo la huella genética de los neandertales influye en nuestra vida diaria, BBC News, 09.06.2021

Quan vaig demanar a Copilot què podia explicar que els Neandertals s'haguessin extingit i que els Homo sapiens haguessin sobreviscut a l'excursió de Laschamp, em va donar una resposta que et resumeixo:
La desaparició dels Neandertals és complexa i multifactorial, però no es pot atribuir a l'excursió de Laschamp, que no és directament responsable de la seva extinció. Altres factors van contribuir a la seva desaparició.
Com a la seva primera resposta també em parlava de l'extinció de 14 gèneres de grans mamífers a Austràlia, vaig demanar-li si hi havia proves d'extincions similars en altres zones de la Terra. Pots trobar un resum de la seva resposta a continuació:
És important tenir en compte que les proves directes que vinculen l'excursió de Laschamp amb les extincions massives en altres regions de la Terra són menys clares. El canvi climàtic, la competència amb altres espècies i altres factors també van tenir un paper important en les extincions durant aquesta època (...)

La hipòtesi de l'extinció lligada a l'excursió de Laschamp no es recolza només en dades fòssils, sinó també en la reducció sobtada de la concentració de sporormiella, un fong que viu dels excrements dels grans herbívors
(8).
A continuació, vaig demanar-li si hom sabia què havien fet els mamuts per sobreviure. La resposta no em va convèncer. Només espero que la base de coneixements de Copilot vagi augmentant prou per donar-me una resposta convincent la pròxima vegada que li posi la mateixa qüestió.

Agathe Lisé-Pronovost, University of Melbourne

He deixat pel final la part més interessant de la conversa amb Copilot. Més enllà dels espectacles de les tempestes elèctriques, de les aurores boreals o de l'entrada de radiació còsmica, volia tenir més precisions sobre el canvi climàtic provocat per l'excursió de Laschamp . Et resumeixo la seva resposta:
Refredament del clima: Durant l'excursió de Laschamp, el camp magnètic de la Terra es va afeblir, la qual cosa va provocar una reducció de la protecció dels raigs còsmics. Això podria haver provocat un augment de la formació de núvols baixos i una disminució de la intensitat de la radiació solar que arribava a la superfície terrestre. Com a resultat, probablement les temperatures van baixar, provocant un refredament global.

Variabilitat climàtica: L'excursió de Laschamp va interrompre els corrents oceànics i els patrons de circulació atmosfèrica. Aquests canvis van provocar un augment de la variabilitat climàtica, amb fluctuacions més freqüents entre períodes més càlids i més freds.

Impacte en els ecosistemes: Els canvis climàtics haurien tingut conseqüències en els hàbitats, els recursos alimentaris i els cicles de vida de les espècies. Algunes plantes i animals es van poder adaptar a aquests canvis, mentre que altres podrien haver desaparegut.

Efectes indirectes: L'excursió de Laschamp també va influir en la capa d'ozó i la quantitat de radiació UV que arribava a la superfície de la Terra. Això podria haver afectat la fotosíntesi de les plantes i els nivells de vitamina D en els animals.
La meva conversa amb Copilot no havia fet res d'altre sinó posar en evidència algunes de les contradiccions que hom pot trobar en les publicacions científiques i de divulgació científica que hom pot trobar a la xarxa. El fet que, cada cop que vaig posar Copilot davant d'una contradicció, trobés ràpidament una resposta carregada de sentit comú recolzada en la seva base de coneixements, no em podia fer oblidar que el nivell de les primeres respostes no em van satisfer gens ni mica.

Resumint, com les relacions causa-efecte de les respostes de Copilot no em van acabar de convèncer, vaig arribar a la conclusió que serà millor esperar que els anells del vell Kauri de Nova Zelanda ens donin més informació.

Mentrestant, què et sembla si veiem un altre vídeo brutal d'Anton Petrov?

Anton Petrov - Is Earth's Magnetic Field Flipping? Study Discovers Important Data, YouTube, 13.06.2022


  1. Veure Què està passant amb el camp magnètic de la terra? publicat en aquest blog el 07.08.2019
  2. El campo magnético terrestre se está debilitando, acorde a ESA, National Geographic en español, 02.06.2020
  3. Hannah Osborne: Ancient Tree With Record of Earth's Magnetic Field Reversal in Its Rings Discovered, Newsweek, 04.07.2019
  4. Wikipedia: Laschamp event [en] [fr] [es] [ca]
  5. Veure Excursions geomagnètiques, publicat en aquest blog el 20.06.2021 || Wikipedia: Geomagnetic excursion [en] [fr] [es] [ca]
  6. Helmholtz Association of German Research Centres: An extremely brief reversal of the geomagnetic field, climate variability and a super volcano, phys.org, 16.10.2012
  7. Veure Intel·ligència Artificial - ostres i captura de CO₂ (2/3), publicat en aquest blog el 14.12.2023
  8. Neanderthals and other large mammals: the cause of extinction revealed, Consiglio Nazionale delle Ricerche, 30.05.2019

Monday, March 11, 2024

the earth's history is written in the trees (2)

BBC Reel - Extinct tree from the time of Jesus rises from the dead in Israel, YouTube, 30.06.2021


Al post que vaig publicar ahir (1) et deia que els arbres emmagatzemen la història de la Terra.

Avui m'agradaria parlar de les llavors d'una espècie de palmera datilera que havia desaparegut fa segles i que, gràcies a la determinació de dues dones, ha tornat a brotar i a donar fruits.

Tot va començar durant una excavació arqueològica de la dècada de 1960 a l'antic palau d'Herodes 1r el Gran, a Masada (Israel), quan els arqueòlegs van descobrir unes llavors de l'extingida palmera datilera de Judea, enterrades dins d'una gruixuda olla de fang tancada als elements. La datació amb radiocarboni realitzada a la Universitat de Zürich va confirmar que les llavors dataven del 155 aC al 64 dC.

Però com el vídeo de la BBC amb què he obert el post d'avui t'ho explica molt millor del que jo puc fer-ho, te'l deixo veure i completar les seves informacions amb l'article que Ruth Schuster va publicar el març del 2022 a Haaretz (2).
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió seleccionant la teva llengua de preferència.
Tanmateix, més enllà de les justificades emocions de les autores pel retorn a la vida de la palmera datilera de Judea, i més enllà de la literatura de l'article que li va dedicar Haaretz, crec que val la pena deixar de banda les llegendes per un moment i llegir-se la pàgina que li dedica Wikipedia (3): la versió en català està remarcablement ben documentada.

Però el canvi climàtic està amenaçant altres varietats de palmeres datileres que li havien sobreviscut:
Els Emirats Àrabs Units, per exemple, tenen més de 40 milions de palmeres datileres, més que qualsevol país del món, i exporten més de 221 milions de dòlars anuals.

Per sobreviure, aquestes palmeres poden suportar temperatures molt altes, poden créixer a la sorra en lloc del sòl, sense necessitar grans quantitats d'aigua. En realitat, si tenim en compte la quantitat d'energia produïda per litre d'aigua, probablement és una de les plantes més eficients d'aquesta regió àrida.

Però el seu cultiu encara utilitza importants quantitats d'aigua de la regió: el reg de la palmera datilera representa aproximadament un terç de l'ús total d'aigua subterrània dels Emirats Àrabs Units. I a mesura que la població del país creix, i la crisi climàtica fa que les condicions a la regió siguin encara més extremes, les seves limitades reserves d'aigua dolça, majoritàriament d'aqüífers subterranis, s'estan esgotant i l'augment del nivell del mar fa que moltes d'elles s'estiguin salinitzant.
Gràcies a l'esforç de la recerca que s'està realitzant als Emirats, hom està descobrint coses molt interessants que poden assegurar la supervivència del seu cultiu (4).


  1. Veure The earth's history is written in the trees (1), publicat en aquest blog el 10.03.2024
  2. Ruth Schuster: How King Solomon and the Romans Shaped the Judean Date Palm, Haaretz, 20.03.2022
  3. Wikipedia: Judean date palm [en] [fr] [es] [ca]
  4. Monica Evans: Hot date: Will this tough desert fruit win the race with climate change? ThinkLandscape, 19.10.2023

Friday, December 15, 2023

intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂ (3/3)

Source: The Sidney Morning Herald


El passat dimecres vaig compartir amb tu el resultat d'una feina que li vaig demanar fer a ChatGPT (1). Li demanava d'escriure un article de divulgació d'un màxim de 500 paraules que expliqués quin era l'estat del coneixement sobre la captura de CO₂ a les closques de les ostres. L'article hauria d'incloure informació sobre altres mol·luscs que també poden acumular quantitats importants de CO₂ a les seves closques.

L'endemà vaig publicar un nou post (2) on compartia amb tu el resultat a la mateixa qüestió obtingut amb Microsoft Copilot (3). Deixant de banda la qualitat de la resposta, vaig dir-te que el que més em va agradar de Microsoft Copilot va ser que em presentava informacions actuals, no limitades en el temps com a la versió gratuïta de ChatGPT. Però encara em va agradar molt més que, al final de la seva resposta, hi havia una referència de les fonts on havia anat a trobar les informacions amb què havia elaborat l'article.

He sentit a molta gent opinant sobre si ChatGPT és millor que Microsoft Copilot i el seu contrari. En cas que no ho sàpigues, els diners amb què es finança el desenvolupament d'ambdós productes surt del mateix lloc. Així, a principis del 2023 El País ens publicava aquest titular: Microsoft invertirà 10.000 milions d'USD a l'empresa de ChatGPT per impulsar la intel·ligència artificial. El gegant tecnològic reforça la seva aliança amb OpenAI, de la qual ja era soci de referència (4).

Ahir també t'explicava que la versió gratuïta de ChatGPT utilitza GPT versió 3.5 i la versió de Microsoft Copilot amb què vaig fer el test, utilitzava GPT versió 4.0 Turbo (5).

Ara deixa'm afegir que Microsoft publica a les seves pàgines una explicació ja antiga, molt bàsica, sobre altres diferències entre ambdós productes (6). Tot és un xic més complex que el que diu l'article, i tot avança tan ràpidament que el que hom escriu avui pot ser obsolet demà. Així que, si vols saber-ne més i més actualitzat, et proposo que busquis més informació a ... Google. En tot cas, l'article de Microsoft té un paràgraf que hauria de retenir tota la nostra atenció:
A diferència d'un motor de cerca, ChatGPT no té la capacitat de buscar a Internet i potser que no tingui la informació més actualitzada per extreure-la. Això pot deixar un marge d'error o «sense sentit» a les respostes, per la qual cosa és important revisar i editar la informació que ChatGPT proporciona. Com totes les eines d'intel·ligència artificial basades en xat, és possible haver de seguir un procés de prova i error, buscant quines són les preguntes que millor s'adapten a les respostes que es busquen.
Tanmateix si, com en el cas de Microsoft Copilot, coneixes les fonts on ha trobat les informacions contingudes a la seva resposta, és més fàcil comprovar quina és la seva pertinència i quina és la precisió amb què Microsoft Copilot les ha integrat al text. Fer el mateix amb ChatGPT -ho dic per haver-ho experimentat- pot consumir hores i donar moltes sorpreses sobre les fonts que ha consultat per elaborar la seva resposta.

Tornant a l'article de Microsoft, recordem aquell paràgraf on, honestament, reconeix que ChatGPT no té la capacitat de buscar a Internet i potser que no tingui la informació més actualitzada per extreure-la. Qui si que sap buscar a Internet informacions actualitzades, ho fa des de fa molts anys, i ho segueix fent molt bé és Google i el seu motor de cerca, de lluny més potent que el de Microsoft Bing. El cas és que Google també té una eina d'intel·ligència artificial en fase experimental que avui m'agradaria proposar-te utilitzar: Google Bard.

Amb l'objectiu de comparar el que és comparable et proposo que punxis aquest enllaç a Google Bard, que et connectis amb el teu compte Google i entris a la zona de preguntes del seu xat el mateix enunciat que vaig entrar pel test dels altres productes:
I'd like to ask you to write a divulgation article with 600 words maximum. This article must deal with the January 2022 knowledge of CO2 capture in oyster shells. This article should include information about other molluscs that can also accumulate significant amounts of CO2 in their shells.
I quan obtinguis la resposta, entra aquest enunciat:
Can you translate your answer into Catalan?
Just recorda que la versió de Google Bard amb la que estàs fent el teu test no és res d'altre que una versió en fase experimental i que, en l'estat actual, li queda força camí per recórrer per arribar al nivell dels altres productes. Però, sabent quina és la potència del motor de cerca de Google, seria incomprensible que, més aviat que tard, aquest producte no arribi a competir amb força amb els altres que hem vist.

Això dit, seria estúpid per la meva part no recordar que a Google són capaços tant de fer coses realment revolucionaries, com de deixar penjats als seus usuaris sense una explicació plausible. Els exemples són nombrosos però, de tots ells, el més incomprensible de tots els que conec és l'abandonament del projecte Google Glass.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.
Jerad Hill Tech: Google Glass 10 Years Later, YouTube, 11.05.2023


  1. Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂  (1/3), publicat en aquest blog el 13.12.2023
  2. Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂  (2/3), publicat en aquest blog el 14.12.2023
  3. Microsoft Copilot: AI for All || Damián García: Microsoft Copilot estrena version web: el asistente de IA ahora se puede usar desde cualquier dispositivo, La Vanguardia, 15.11.2023
  4. Miguel Jiménez: Microsoft invertirá 10.000 millones en la empresa de ChatGPT para impulsar la inteligencia artificial El gigante tecnológico refuerza su alianza con OpenAI, de la que ya era socio de referencia, El País, 23.01.2023
  5. Javier Marquez: Copilot evoluciona y se actualiza con GPT-4 Turbo, una versión mejorada de DALL·E 3 y un intérprete de código , Xataka, 06.12.2023
  6. ChatGPT vs Microsoft 365 Copilot: ¿Cuál es la diferencia? Microsoft

Thursday, December 14, 2023

intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂ (2/3)

Source: @bhent_india, 06.05.2021-07:59 AM


Al post que vaig publicar ahir (1) vam veure com ChatGPT creava un article a partir d'una pregunta en anglès que vaig fer-li. La pregunta era aquesta:
I'd like to ask you to write a divulgation article with 600 words maximum. This article must deal with the January 2022 knowledge of CO2 capture in oyster shells. This article should include information about other molluscs that can also accumulate significant amounts of CO2 in their shells.
Avui m'agradaria compartir la resposta a la mateixa pregunta amb l'ús d'una altra eina d'intel·ligència artificial generativa: Microsoft Copilot (2). 

Un cop em va presentar la seva resposta, vaig fer-li una altra pregunta: Can you translate your answer into Catalan?. Aquesta va ser la resposta de Microsoft Copilot: Sí, per descomptat! Aquí tens la traducció del meu article anterior.

Et passo un extracte de la traducció del resultat tal qual el vaig rebre, sense modificacions. Pots provar a fer-ho tu mateix per veure quin és el resultat.



Ostres i altres mol·luscs: una solució natural al canvi climàtic?

El canvi climàtic és un dels reptes més urgents del nostre temps, impulsat per l'augment de les emissions de diòxid de carboni (CO2) i altres gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera. Mentre molts esforços es centren en reduir aquestes emissions, alguns científics també estan explorant maneres de treure el CO2 de l'aire i emmagatzemar-lo en una forma segura i estable. Una d'aquestes solucions potencials és utilitzar l'habilitat natural dels mol·luscs, com ara les ostres, les cloïsses i els musclos, per capturar i emmagatzemar CO2 en les seves closques.

Els mol·luscs són animals marins que tenen dues closques dures fetes de carbonat de calci, un mineral que conté carboni i oxigen. Per construir les seves closques, els mol·luscs extreuen ions de carboni de l'aigua de mar, el que redueix l'acidesa de l'aigua i augmenta la seva capacitat per absorbir més CO2 de l'atmosfera. Aquest procés s'anomena calcificació i elimina eficaçment el CO2 de l'oceà i l'aire, emmagatzemant-lo en les closques dels mol·luscs.

(...).




Si ja has provat d'entrar la pregunta que et proposava a Microsoft Copilot (si vas actualitzant Windows, també el trobaràs al navegador Edge) i has comparat la seva resposta amb la que vam obtenir ahir amb ChatGPT (1), segurament hauràs vist que és un xic diferent. Part d'aquesta diferència l'explica que la versió gratuïta de ChatGPT utilitza GPT versió 3.5, i el Microsoft Copilot amb què vaig fer el test utilitza la GPT versió 4.0 Turbo (3).

Deixant de banda la qualitat del contingut de la resposta de Microsoft Copilot, el que més m'ha agradat d'aquesta és el fet que mencioni les fonts on ha trobat les informacions que ens presenta. En el meu cas, eren aquestes: Probablement, a les futures versions de Microsoft Copilot presentaran les fonts consultades seguint estàndards acadèmics com: APA, MLA, Chicago o alguna barreja d'aquestes de l'estil de les que jo utilitzo al post. Però, ara per ara, és el que l'eina dona de si, i ja és molt més del que en fan altres.



Oops! Estic escrivint aquest post dimecres al vespre i se m'ha fet un xic tard. Seguirem demà si et sembla bé.


  1. Veure Intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂ (1/3), publicat en aquest blog el 13.12.2023
  2. Microsoft Copilot: AI for All || Damián García: Microsoft Copilot estrena version web: el asistente de IA ahora se puede usar desde cualquier dispositivo, La Vanguardia, 15.11.2023
  3. Javier Marquez: Copilot evoluciona y se actualiza con GPT-4 Turbo, una versión mejorada de DALL·E 3 y un intérprete de código , Xataka, 06.12.2023

Wednesday, December 13, 2023

intel·ligència artificial - ostres i captura de CO₂ (1/3)

Yamaha Outboards - Can Oyster “Recycling” Lead to Carbon Sequestration? YouTube, 24.06.2022


Mirant els articles que Inoreader (1) m'havia recollit, em vaig aturar en un publicat per Grist (2) que parlava d'un gran fabricant de motors per embarcacions, Yamaha, i la seva participació en el finançament de dos projectes de recerca sobre els esculls d'ostres i el segrest de carboni a les closques d'aquest mol·lusc a la costa atlàntica de Geòrgia i la costa del golf de Texas (3). Aquest és el projecte del qual parla el vídeo amb què he obert el post d'avui.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.
Com no havia sentit parlar mai d'aquesta línia de recerca, vaig buscar a Google i vaig trobar un munt d'informació en anglès. Vaig començar llegint un article publicat a Scispace (4) i els seus enllaços:
Les closques d'ostres es poden utilitzar com a forma sostenible de capturar CO₂. S'han desenvolupat esculls artificials d'ostres amb bioenginyeria per mitigar l'erosió mentre s'emmagatzema carboni a les seves closques. Les closques d'ostres també es poden reutilitzar com a matèria primera per crear materials de construcció, contribuint a la sostenibilitat econòmica, reduint la petjada de carboni al sector de la construcció. Les closques d'ostres també es poden utilitzar com a materials de drenatge per millorar sòls mal drenats, i el seu ús pot reduir les emissions de CO₂ en comparació amb la sorra natural.
Hi havia molta matèria a llegir, ja eren les 21h00 del vespre i se'm va ocórrer una idea: començar per llegir un bon resum i, més tard, anar llegint articles a mesura que tingués temps.
Oyster Reef Build with Shells from Restaurants, Biz New Orleans

Una conversa super interessant amb l'amic Pepo, i un vídeo de Santiago Bilinkis sobre la intel·ligència artificial (5), em van donar la idea d'entrar a ChatGPT. Vaig fer-li una pregunta en anglès car, contràriament al que diu Bilinkis al vídeo, la meva experiència és que les respostes són millors si ho fas en aquesta llengua. Altrament, res no t'impedeix després demanar-li a ChatGPT que tradueixi la seva resposta a la llengua que prefereixis.

La pregunta que vaig fer-li és aquesta:
I'd like to ask you to write a divulgation article with 600 words maximum. This article must deal with the January 2022 knowledge of CO2 capture in oyster shells. This article should include information about other molluscs that can also accumulate significant amounts of CO2 in their shells.
A continuació pots trobar la resposta que vaig obtenir de ChatGPT. Com la traducció al català, tot i ser francament bona, no tenia el nivell de la traducció amb Google, aquesta és la traducció textual amb què tancaré el post d'avui (524 paraules en anglès, 616 en la traducció al català). Bona lectura!



Títol: Les closques d'ostres com a capturadors de CO₂

En la recerca de solucions innovadores per combatre el canvi climàtic, els científics s'han inspirat en les meravelles de l'oceà. Una via d'investigació prometedora implica l'ús de closques d'ostres com a eina natural de captura de carboni. Aquest avenç, sorgit d'estudis realitzats fins el gener de 2022, fa llum sobre el potencial dels mol·luscs per jugar un paper crucial en la mitigació dels nivells de CO2.

Les ostres, ja celebrades pel seu atractiu culinari, estan guanyant ara reconeixement pels seus beneficis mediambientals. Els investigadors han descobert que les closques d'ostres tenen una capacitat notable per absorbir i emmagatzemar el diòxid de carboni (CO2) del medi ambient. Aquesta troballa té implicacions importants tant per als ecosistemes marins com per a la lluita contra el canvi climàtic.

El procés de captura de CO2 a les closques d'ostres està arrelat en el cicle de vida natural d'aquests mol·luscs marins. Les ostres, com altres mol·luscs, extreuen carbonat de calci dissolt de l'aigua de mar per construir les seves closques protectores. El carbonat de calci, un compost compost de carboni, oxigen i calci, segresta eficaçment el diòxid de carboni quan s'incorpora a l'estructura de la closca.

El que fa que les closques d'ostres siguin especialment intrigants és la seva capacitat per emmagatzemar quantitats substancials de CO2. Aquesta capacitat inherent transforma aquestes mol·luscs en una arma potencial contra l'augment de les emissions de carboni. A mesura que les ostres continuen filtrant i construint les seves closques, contribueixen activament a eliminar el CO2 de l'aigua, convertint-se en magatzems de carboni naturals.

Tanmateix, les ostres no són els únics herois d'aquesta narrativa ecològica. Altres mol·luscs, com les cloïsses, els musclos i els cargols, també participen en el joc de captura de carboni. Cadascuna d'aquestes criatures posseeix els seus mecanismes únics per incorporar carboni a les seves closques, oferint una àmplia gamma de possibilitats per aprofitar els seus beneficis ambientals.

Les cloïsses, per exemple, són conegudes per la seva impressionant capacitat de filtrar grans volums d'aigua, extreure tant nutrients com diòxid de carboni. Els musclos, en canvi, segreguen una substància semblant a una cola que uneix fragments de closca i, en el procés, capta CO2. Els cargols contribueixen extraient carbonats del seu entorn i incorporant-los a les seves closques durant el creixement.

Tot i que el potencial d'aquests mol·luscs en la captura de carboni és prometedor, és important tenir en compte que les activitats humanes, com la sobrepesca i la destrucció d'hàbitats, poden suposar amenaces importants per a les seves poblacions. S'han d'implementar esforços de conservació per garantir la sostenibilitat d'aquests sistemes naturals de captura de carboni.

A la llum de les troballes fins gener de 2022, els científics estan explorant aplicacions pràctiques per utilitzar closques d'ostres i altres closques de mol·luscs en iniciatives de captura de carboni. Una d'aquestes aplicacions consisteix a reutilitzar les closques descartades de les indústries de marisc per crear esculls artificials que puguin millorar els ecosistemes marins alhora que segresten CO2.

A més, els investigadors estan investigant maneres d'accelerar el procés natural de captura de carboni a les closques de mol·luscs, desenvolupant potencialment tecnologies innovadores per a la captura i emmagatzematge de carboni a gran escala.

El descobriment de mol·luscs com a capturadors naturals de CO2 exemplifica el potencial no aprofitat de la natura per abordar el canvi climàtic. En comprendre i aprofitar les habilitats d'aquestes criatures marines, podem trobar solucions sostenibles per mitigar els impactes de l'augment dels nivells de diòxid de carboni. A mesura que ens aventurem cap a un futur marcat pels reptes ambientals, la modesta closca d'ostra pot emergir com un poderós aliat en l'esforç global per combatre el canvi climàtic.



  1. Wikipedia: Inoreader [en] [fr] [es] [ca]
  2. Grist: Home page || Wikipedia
  3. Emily Jones: How much carbon can oysters store? Scientists are trying to find out, Grist, 07.12.2023
  4. Can oyster shells be used as a sustainable way to capture CO₂?, Scispace
  5. Veure Santiago Bilinkis - Intel·ligència artificial i natural, publicat en aquest blog el 09.12.2023

Tuesday, October 10, 2023

the wayback machine



A finals del mes de setembre d'enguany, @andreatome publicava un post on es queixava dels problemes que trobava amb el motor de recerca de Google per a buscar continguts esborrats d'Internet o altres als que només s'hi podia accedir mitjançant un enllaç directe.

En principi, si el contingut ha estat esborrat d'Internet, sembla lògic que el motor de recerca de Google no el pugui trobar. Això seria així si no existís una organització sense ànim de lucre: Internet Archive (1), que ha creat una monumental biblioteca digital que té com a missió garantir l'accés universal a tot el coneixement. Per assegurar aquesta missió, prenent dades d'uns posts que vaig publicar en 2015 (2), Internet Archive proporciona accés públic i gratuït a miliards de pàgines web enregistrades, milions d'enregistraments àudio i vídeo (més de 700 films de cinema mut!!) o milions de llibres de domini públic que pots descarregar i uns arxius de software impressionants.

Però és millor que sigui l'equip d'Internet Archive qui presenti com es poden recuperar les informacions que han recollit pacientment des de 1996. Reserva un xic de temps per veure el vídeo amb molta atenció, perquè paga la pena. I si tens problemes per comprendre la llengua anglesa, recorda activar els subtítols del vídeo seleccionant la teva llengua de preferència.

Internet Archive - How to use the Wayback Machine, YouTube, 14.01.2021

Impressionant, oi? Tot i que la presentació per Alexis Rossi d'Internet Archive i de The Way Back Machine és molt pedagògica, la pots completar amb un article publicat enguany per Nicole Levine a wikiHow (3).

Però ja sabem que res no és perfecte. Ben Lutkevich ens recordava a un altre article publicat enguany que The Wayback Machine no té la capacitat de rastrejar totes les pàgines Web (4):
Alguns llocs web bloquegen els rastrejadors de The Wayback Machine per diversos motius: per exemple, hi ha propietaris de llocs Web que busquen l'anonimat, o pàgines que requereixen una contrasenya per accedir-hi. De vegades, un fitxer robot.txt evita que el lloc es rastregi, indicant al rastrejador què pot i què no pot rastrejar. Les pàgines sense enllaços entrants d'altres llocs Web també són més difícils d'arxivar. A més, contràriament al codi HTML, fàcil d'arxivar per The Wayback Machine, en alguns casos, el codi JavaScript de les pàgines pot ser difícil d'arxivar.

La freqüència de les instantànies també pot variar, de manera que no es capturen tots els canvis d'un lloc web. De vegades, una pàgina pot trigar mesos a aparèixer a The Wayback Machine després d'haver estat rastrejada la darrera vegada.
Amb l'objectiu de superar aquestes limitacions, Ben Steele ens proposava a un article publicat el mes gener d'enguany de provar altres eines alternatives. No he tingut temps per assajar-les però, d'entrada, deixa'm dir-te que soc molt escèptic pel que fa als seus resultats (5).

Ja per acabar, tornant al fil de la discussió oberta per @andreatome, sembla que hi ha molta gent empipada per la degradació de la qualitat dels resultats obtinguts amb el motor de recerca de Google. També per la publicitat que retroben a cada cop que obren el navegador, una publicitat que els acompanyarà mentre no facin una nova pregunta diferent.

En la mesura en què et pugui servir d'alguna cosa, et proposo donar un cop d'ull a una pàgina del meu carnet de notes: it-desk-search-engines, on podràs trobar alguns dels motors de recerca que utilitzo més sovint, en funció d'allò que vull buscar. Potser trobaràs algun que no coneixes i que pugui ser-te útil.


  1. Internet Archive: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  2. Four impressive sites to visit, How to know the history of a webpage? publicats en aquest blog respectivament el 16.01.2015 i el 09.10.2015
  3. Nicole Levine: How to Use the Internet Archive's Wayback Machine, wikiHow, 30.05.2023
  4. Ben Lutkevich: Wayback Machine, WhatIs.com, August 2023
  5. Ben Steele: Wayback Machine: 5 Alternatives To Try, Search Engine Journal, 26.01.2023

Thursday, August 25, 2022

canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (13)

PBS EONS - The Last Time the Globe Warmed, YouTube, 04.12.2017


Si segueixes els posts vaig publicant en aquest blog sobre el canvi climàtic ja hauràs realitzat que una de les obsessions que es repeteix repetidament a tots ells és la d'intentar desmuntar el tinglat mediàtic que s'ha organitzat al voltant d'allò que hom coneix com el període preindustrial. El pots trobar a gairebé tots els posts de la sèrie (1) i, de manera més precisa, a un post que vaig publicar el 09.05.2021 (2).

Una altra de les meves obsessions, ha estat combatre les notícies on l'ús de la tècnica del clickbait (3) arriba al deliri total: en particular, les notícies de l'estil "això no havia passat mai abans". Un dels darrers posts dedicats a desmentir tals afirmacions el vaig publicar el 07.07.2022 i estava dedicat als efectes de les sequeres a Europa (4).

Les publicacions que insisteixen a parlar-nos d'un període preindustrial on tot era "normal", comparant-lo amb un present on passen coses que no havien passat mai abans, obliden recordar que el nostre planeta es va formar fa 4.600 milions d'anys, i que els fòssils que s'han anat descobrint de períodes geològics del passat no ens parlen només de la flora i la fauna, sinó també del clima que hi havia en cadascun d'aquells períodes. Per extensió, també obliden dir-nos quins són els períodes de la humanitat als que es refereixen quan ens diuen que tal o qual cosa no s'ha vist mai abans.
Una història geològica de la Terra des de la seva formació fa 4.600 milions d'anys, dividida per eó i període, i que mostra fòssils típics d'un període determinat. Els fòssils revelen no només plantes i animals antics, sinó també climes antics. Obra d'art ©Ray Troll, 2010. (in Michon Scott and Rebecca Lindsey: What's the hottest Earth's ever been? Climate.gov, 18.06.2020)

Es important saber-ho, perquè la història climàtica del nostre planeta és molt llarga. I la nostra presència a la Terra, pràcticament insignificant:
La civilització humana moderna, amb la seva agricultura i assentaments permanents, s'ha desenvolupat només durant els últims 10.000 anys aproximadament. Un període de temps caracteritzat generalment per unes baixes temperatures i una relativa estabilitat climàtica global (si no regional). En comparació amb la major part de la història de la Terra, avui fa un fred inusual. Actualment, vivim en el que els geòlegs anomenen un període interglacial: un període entre glaciacions. Però a mesura que les emissions de gasos d'efecte hivernacle segueixin escalfant el clima de la Terra, és possible que passi molt de temps abans de veure un nou període de glaciació (5).
Just per tenir una visió diferent de les gràfiques de temperatura que veiem sovint a la premsa, i per constatar un cop més que l'augment de les temperatures que ha viscut el nostre planeta no respon únicament a l'activitat industrial, crec que val la pena donar un cop d'ull a la gràfica de les temperatures estimades durant els darrers 500 milions d'anys.
Resultats preliminars d'un projecte de la Smithsonian Institution liderat per Scott Wing i Paul Huber (), que mostra la temperatura mitjana de la superfície de la Terra durant els últims 500 milions d'anys. Durant la major part del temps, les temperatures globals semblen haver estat massa càlides (parts vermelles de la línia) per a l'existència de casquets polars persistents. Els últims 50 milions d'anys són una excepció. Imatge adaptada del Museu Nacional d'Història Natural de l'Smithsonian. (in Michon Scott and Rebecca Lindsey: What's the hottest Earth's ever been? Climate.gov, 18.06.2020).

Com pots veure a la gràfica, un dels períodes càlids més recents que ha viscut el nostre planeta és l'anomenat: Paleocene-Eocene Thermal Maximum (PETM) (6), que va tenir lloc fa 55-56 milions d'anys.
Un període caracteritzat per un augment ràpid de les temperatures durant el qual, tant les dades del paleoclima com el fitoplàncton fossilitzat i els sediments oceànics, registren un alliberament massiu de diòxid de carboni a l'atmosfera, almenys duplicant o fins i tot quadruplicant les concentracions que existien en aquell moment. Encara no se sap quin era l'origen d'aquell CO₂ i quina va ser la seqüència exacta dels esdeveniments. Els científics treballen amb hipòtesis no excloents com l'assecament de grans mars interiors, l'activitat volcànica, la fusió del permafrost, l'alliberament de metà a causa de l'escalfament dels sediments oceànics, enormes incendis forestals i fins i tot, l'acció d'un cometa. (cf. 5).
I com una imatge val més que mil paraules, el vídeo amb què he obert el post d'avui ens dona una idea de com era el nostre planeta durant el període Paleocene-Eocene Thermal Maximum (PETM).

Al contingut d'aquest vídeo veuràs que hi ha fenòmens que sí que han passat abans. I si la ciència encara no té la certesa per afirmar categòricament quins van ser els mecanismes que van provocar aquells canvis, avui podem comparar l'evolució d'aquells fenòmens amb els actuals i així poder tenir una visió molt propera d'on podem acabar si seguim fent el que hem fet fins ara. Tot sabent que si acabem per desaparèixer com espècie dominant, el planeta pot trobar els mateixos recursos que va trobar en temps passats per recuperar-se de la nocivitat de la nostra presència.

Tot i ser un molt bon vídeo de divulgació, molts dels conceptes que presenta poden ser massa tècnics per aquells que no estiguin familiaritzats amb el seu contingut. Si és el teu cas, et proposo que activis els subtítols del vídeo si no estàs familiaritzat amb la llengua anglesa i que retinguis les imatges i, fins i tot, algunes hipòtesis molt interessants que presenta el vídeo.

Si, tens ganes d'aprofundir en el seu contingut, no dubtis a fer ús en primera instància de Wikipedia. Més endavant pots trobar un munt d'informacions complementàries d'aquest període apassionant amb una recerca a Google.


  1. Sèries d'articles - Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat?
  2. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6), publicat en aquest blog el 09.05.2021
  3. ¿Qué es el clickbait y cómo usarlo de forma correcta?, Escuela Superior de Ingenieros Comerciales (ESIC), Noviembre 2019
  4. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (11), publicat en aquest blog el 07.07.2022
  5. Michon Scott and Rebecca Lindsey: What's the hottest Earth's ever been? Climate.gov, 18.06.2020
  6. Wikipedia: Paleocene-Eocene Thermal Maximum [en] [fr] [es] [ca]