Thursday, June 30, 2022

canada - dimension perceptions

Des trains pas comme les autres - Canada: Montréal - Toronto - Vancouver, YouTube, 13.06.2021


Com vam veure al post precedent (1), Canadà és el segon país més gran del món. Amb 9.985 milions de km², la seva superfície fa més de dues vegades la de la Unió Europea (4.233 milions de km²), tot i ser equivalent a la superfície d'Europa (10.180 milions de km²).
Malgrat totes les bajanades que escoltem darrerament, crec que val la pena recordar que una part de la Federació Russa també es troba al continent europeu, on viu el 75% de la població de tota la federació. Altrament, malgrat el que pugui semblar als mapes, la superfície de la Rússia europea (3.995 milions de km²) és lleugerament inferior a la de la Unió Europea (2).
Probablement, la comparació de la superfície de Canadà amb la d'Europa ja t'ha fet reflexionar. Però estic segur que no tant com una visita a truesize.com i la comparació de les dimensions del Canadà amb les del continent africà. En ambdós casos, segurament ja t'hauràs adonat que la nostra percepció està condicionada pel sistema de projecció cartogràfica utilitzat generalment per representar els mapes del món (3).
thetruesize.com: Canada vs Afrika

Per il·lustrar mentalment les dimensions del Canadà, la majoria dels europeus acostumem a pensar en les seves increïbles infraestructures de transport: la seva xarxa d'autopistes, des de la costa de l'Atlàntic a la del Pacífic (4), o la seva xarxa ferroviària. En relació amb aquesta, he obert el post d'avui amb un episodi d'una emissió de France 5 que adoro: Des trains pas comme les autres (5). Un episodi on Philippe Gougler (6) ens presenta un viatge en tren de més de 5.000 km des de Sept-Îles (Québec) (7) fins a Vancouver (British Columbia) (8): segons Google Maps, una distància sensiblement inferior a la que hi ha entre Huelva (Espanya) i el Cap Nord (Noruega).

Al primer tram del viatge, entre Sept-Îles i Montréal, Philippe Gougler ens presenta una companyia de ferrocarril: Tshiuetin Rail Transportation (9) que presenta la particularitat de ser propietat i estar explotada per pobles autòctons: les nacions Innu (10) de Matimekush-Lac John i Takuaikan Uashat Mak Mani-Utenam, i la nació Naskapi (11) de Kawawachikamach.
Parlant dels Autochtones du Québec (First Nations, en anglès), segurament ja t'hauràs adonat que, moltes de les persones a les que parla Philippe Gougler responen sovint en una llengua que no és el francès o, quan ho fan en aquesta llengua, hom realitza ràpidament que no és una llengua amb la que semblin estar familiaritzats (12).

En realitat, segons dades del 2012 del Departament d'Afers Indígenes i del Nord del Canadà, l'anglès és la primera llengua parlada per gairebé dos terços dels Autochtones du Québec, després de la seva llengua materna (13). Potser no estaria de més recordar que, també al mercat del treball del Québec, l'anglès és una llengua sense el domini de la qual hom pot estar segur de no fer una llarga carrera al sector privat de l'economia (14).
Imagino que l'elecció de Sept-Îles com estació de sortida d'aquest viatge impressionant va respondre a condicionants de pressupost o de l'emissió car, amb la Tshiuetin Rail Transportation hauria pogut iniciar el viatge molt més a l'est, a la península de Labrador. Però també hauria pogut fer el trajecte entre Labrador-City i Sept-Îles amb una altra companyia privada: Quebec North Shore and Labrador Railway (15).

Philippe Gougler arriba a Montréal (Québec) entre els minuts 20:58 i 27:05 de l'episodi, des d'on prendrà un nou tren en direcció a Toronto (Ontario). Si recordes el post precedent (1), vam veure que geògrafs i economistes havien inclòs Montréal en dues macro-regions. La primera, dins d'una franja que s'estén al llarg de més de 1.150 km a l'interior del Canadà:  Quebec City–Windsor Corridor / Corridor Québec-Windsor. La segona,  dins d'una franja que s'estén al llarg de més de 3.000 km: Great Lakes megalopolis.

Els geògrafs, els historiadors i els economistes adoren veure transcrites les seves idees en mapes. La creació de regions virtuals a l'interior d'un país o la creació de regions transfrontereres és sovint una mena de creació artística i, en nom de la llibertat d'expressió, les hem de respectar. Això no obsta perquè qualsevol persona que tingui la curiositat d'utilitzar Google Maps no pugui veure ràpidament que Montréal està a gairebé la mateixa distància de New York que de Toronto. Si fa no fa, la mateixa distància que hi ha entre Barcelona i Madrid.
Probablement, recordareu que l'estat de New York té frontera amb el Québec. Potser també recordeu que l'escena final d'un film del 1995: Die Hard: With a Vengeance (esp. La jungla de cristal 3) (16), té lloc a un Truck Stop a la frontera anomenat: Nord des Lignes / North of the Border.

Consell d'amic, no us trenqueu el cap buscant un Truck Stop amb aquest nom a Google Maps. El cinema també és un art, i els exteriors on es va rodar l'escena final del film es troben a un Truckers Inn, a Jessup, a uns 16 km de Baltimore (Maryland, USA). Just per informació, si mai penses anar-hi, sàpigues que està tancat, però han obert un TA Travel Center molt a prop.


  1. Veure Canada - Human Geography publicat en aquest blog el 14.06.2022
  2. Wikipedia: European Russia
  3. Al llarg dels anys, he publicat alguns articles sobre els sistemes de projecció utilitzats per representar el món: How to Lie with Maps (15.09.2016); Una revolució cartogràfica de més? (20.12.2016); Peters vs Mercator (11.03.2017); El mapamundi miente (1/2) (23.08.2018), El mapamundi miente (2/2) (05.09.2018); Politically correct Cartography (21.04.2021)
  4. Wikipedia: Trans-Canada Highway
  5. Des trains pas comme les autres: Wikipedia, France 5
  6. Wikipedia: Philippe Gougler
  7. Wikipedia: Sept-Îles
  8. Wikipedia: Vancouver
  9. Wikipedia: Tshiuetin Rail Transportation
  10. Wikipedia: Innu [en] [fr]
  11. Wikipedia: Naskapi [en] [fr]
  12. Wikipedia: Autochtones du Québec
  13. La langue, un défi de plus pour les Autochtones anglophones du Québec, Radio-Canada, 23.03.2018
  14. Simon Roberge: Urgence d’agir pour sauver les langues autochtones, La Tribune, 16.02.2020
  15. Wikipedia: Quebec North Shore and Labrador Railway [en] [fr]
  16. Die Hard With A Vengeance ​- Final Scene (1995), YouTube

Tuesday, June 28, 2022

canada - human geography

Échappées belles - Un été à Montréal, YouTube, 06.11.2017


Avui m'agradaria compartir amb tu el primer post d'una sèrie que dedicaré al Canadà. Una idea que vaig començar a cuinar quan l'amic Pepo em va dir que li agradaria trobar el temps i la pasta per visitar aquest país. Una oportunitat per traure del calaix algunes notes, articles i referències de vídeos que he anat recollint des de fa temps.

Més en detall, la idea que vaig anar cuinant és la d'anar deixant caure algunes de les coses que no coneix tothom sobre aquest país. Si no és el teu cas i res del que pugui dir no et bé de nou, sols espero que el contingut dels posts no se't faci massa indigest. Som-hi, doncs!

Si per superfície el Canadà és, després de la Federació Russa, el segon país més gran del món (1), segons les estimacions pel 2021/2022 de la Population Division of the United Nations Department of Economic and Social Affairs (2), la seva població és inferior en gairebé 9 milions d'habitants a la d'Espanya.

Amb tot però, una de les singularitats més interessants del poblament del Canadà és la seva distribució. Sabies que el 90% de la població del Canadà viu a menys de 100 milles (161 km) de la frontera dels EUA?

Altrament, si hom considera sovint el paral·lel 49°N com la frontera occidental entre els EUA i el Canadà, sabies que el 72% dels canadencs viuen sota aquest paral·lel? O que més del 50% viuen al sud del paral·lel 45°42′N (Lyon, France, 45°45′N), representat per una línia vermella al mapa que pots trobar a continuació (3)?
Machetegun: Half of Canada lives south of the red line, Imgur, 26.09.2015

En realitat, bona part de la població del país es concentra entre el sud del Québec i un tram densament poblat d'Ontario prop dels Grans Llacs. De manera més precisa, a l'àrea metropolitana de Toronto amb gairebé de 6,1 milions d'habitants; bona part de l'àrea metropolitana de Montréal, amb gairebé 4 milions; i també altres centres de poblament on es concentren aproximadament 18 milions de persones (4).

Aquesta regió és coneguda amb els noms de Quebec City–Windsor Corridor / Corridor Québec-Windsor. Una franja que s'estén al llarg de més de 1.150 km i que inclou les àrees metropolitanes situades al llarg dels llacs Erie i Ontario, així com la via marítima del riu Sant Llorenç, entre Windsor al sud-oest i la ciutat de Québec al nord-est. Una regió que, com hem vist, està poblada per més de 18 milions de persones, el 56,8% de la població canadenca, segons el cens de 2006 (5).
Carte_administrative_du_Canada.svg: STyxderivative work: Vidioman, CC BY-SA 2.5, via Wikimedia Commons

Des del punt de vista econòmic, aquesta regió no s'atura a la frontera amb els EUA. Així, la regió transfronterera que s'estén al llarg de més de 3.000 km des de la riba occidental del llac Michigan, als Estats Units, fins a l'estuari del Sant Llorenç al Canadà és coneguda als EUA amb el nom de Great Lakes megalopolis (6): un geògraf de Québec: Jean-Claude Lasserre (7) li va donar el nom de Main Street America (8), però pocs són els qui la coneixen amb aquest nom.

Tot i no tenir la morfologia de les bananes europees (9) ni la de les bananes d'altres megalòpolis dels EUA, aquesta megaregió és la més poblada de l'Amèrica del Nord (10), car agrupa dins dels seus límits dos terços de la població del Canadà i el 16% de la població dels EUA. Altrament, en 2006, aquesta megalòpoli produïa dos terços de la producció industrial del Canadà i més d'una quarta part de la dels EUA (cf. 8).

MapofEmergingUSMegaregions
Map of the emerging American-Canadian megaregions as defined by America 2050.
This interpretation excludes the eastern part of the Windsor-Quebec City urban corridor from the Great Lakes Megalopolis.
IrvingPlNYC, CC BY-SA 3.0, via Wikimedia Commons

  1. Wikipedia: List of countries and dependencies by area || Worldometer: Largest Countries in the World (by area)
  2. Wikipedia: List of countries and dependencies by populatio || Worldometer: Countries in the world by population (2022)
  3. 50% of Canadians Live South of The Red Line, Brillant Maps, 08.10.2015
  4. Zack Beauchamp: Canada is a huge country. Most of it is unfit for human habitation, Vox.com, 05.05.2016
  5. Wikipedia: Quebec City–Windsor Corridor || Corridor Québec-Windsor
  6. Wikipedia: Great Lakes megalopolis
  7. Jean-Claude Lasserre, Les réseaux fluviaux du Saint-Laurent et du Mississippi quelles contributions dans les domaines du transport, et des dynamiques territoriales? Vers une Avenue des Amériques [archive]sur CNDP, octobre 2006 || Décès du Professeur Jean-Claude Lasserre, Laboratoire Aménagement Economie Transports, Université de Lyon
  8. Wikipedia: Main Street America
  9. Veure Geografia Urbana: Megalòpolis i bananes, publicat en aquest blog el 28.05.2014
  10. Wikipedia: Megaregions of the United States

Sunday, June 26, 2022

de la terre à la lune

Ciencias de la Ciencia - ¿Por qué se aleja la Luna de la Tierra?, YouTube, 17.04.2018


L'agost del 2015, el magazín de divulgació científica francès Ça m'intéresse publicava un breu article que explicava com s'havia mesurat la distància de la Terra a la Lluna (1). Si l'autora de l'article o el consell de redacció de la revista haguessin passat uns minuts amb el motor de recerca de Google, haurien descobert a un article publicat pel CNES en juny del 2011 que, sota el leadership dels científics francesos, en 1970 es van associar per primera vegada els telescopis i els làsers més moderns d'aquella època per mesurar amb precisió la distància de la Terra a la Lluna. Una tecnologia que s'ha anat millorant progressivament i que, gràcies a la precisió i a la regularitat de les mesures, ha permès poder determinar que la Lluna s'allunya de la Terra uns 4 cm cada any.

Més recentment, el mes de juny del 2018, La Vanguardia publicava un article que resumia alguns resultats d'un estudi publicat el mateix mes a la revista PNAS (3) (4), te'l resumeixo a cop de destral:
La Lluna s'està allunyant de la Terra a una velocitat de 3,82 cm/any. Des de fa 1.400 milions d'anys, l'astre ha passat d'estar a uns 44.000 km de la Terra fins a estar a una distància de 384.400. A mesura que la Lluna s'ha anat allunyant, la Terra ha anat reduint la seva velocitat de rotació. Fa 1.400 milions d'anys, la Terra trigava a completar una volta sobre el seu eix 18 hores i 41 segons.
Un article publicat a la revista Science Alert (5) publicat l'agost del 2021 i de lectura molt recomanada, resumia de manera molt didàctica un altre publicat el mateix dia a Nature Geoscience  (6):
Aquest article presentava la relació potencial que podia haver-hi entre la reducció de la velocitat de rotació de la Terra i l'oxigenació de l'atmosfera terrestre. Concretament, els cianobacteris que van sorgir i van proliferar fa uns 2.400 milions d'anys haurien pogut produir més oxigen com a subproducte metabòlic a mesura que els dies de la Terra s'allargaven.
Com ja has llegit, he resumit a cop de destral els articles que La Vanguardia i Science Alert ja havien resumit dels originals. La idea és que, si t'ha interessat el resum del post, puguis donar un cop d'ull als articles originals que pots trobar referenciats a continuació i t'ho puguis passar tan bé llegint-los com jo m'ho he passat redactant el post d'avui.


  1. Adélaide Robault: Comment a-t-on mesuré la distance Terre-Lune ?, Ça m'intéresse, 26.08.2015
  2. 1970 : première mesure de la distance Terre/Lune, CNES, 20.06.2011
  3. Stephen R. Meyers and Alberto Malinverno: Proterozoic Milankovitch cycles and the history of the solar system, Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), June 4, 2018 115 (25) 6363-6368, https://doi.org/10.1073/pnas.1717689115
  4. Los días se alargan a medida que la Luna se aleja de la Tierra, La Vanguardia, 05.06.2018
  5. Michelle Starr: Earth's Rotation Is Slowing Down, And It Could Be Why We Have Oxygen For Life, Science Alert, 02.08.2021
  6. Klatt, J.M., Chennu, A., Arbic, B.K. et al.: Possible link between Earth’s rotation rate and oxygenation. Nature Geosciences, 14, 564–570 (2021). https://doi.org/10.1038/s41561-021-00784-3

Tuesday, June 21, 2022

economia circular - framework laptop

Linus Tech Tips: A COMPLETELY Upgradeable Laptop? - Framework Laptop Review, YouTube, 26.07.2021


El passat mes de maig vaig publicar dos posts on et parlava de la compra d'un ordinador de segona mà i dels passos i verificacions que vaig seguir al llarg del procés de la seva adquisició i configuració (1). Entre aquests passos, un dels factors al qual vaig donar-li més importància va ser l'"Indice de réparabilité" francès.

Si d'aquell ordinador et vaig dir que una de les coses que més m'havia agradat era que tenia un "Indice de réparabilité" valorat en 9/10, avui m'agradaria parlar-te d'un ordinador: Framework (3), amb una valoració de 9,7/10 a l'"Indice de réparabilité" francès i de 10/10 a iFixit !!!

Framework és una marca d'ordinadors rabiosament jove. Tan jove que va començar els seus primers passos el gener del 2020 i que, en el moment de la redacció d'aquest post (principis de juny), encara no té cap entrada a les versions en francès, en espanyol o en català de Wikipedia. En realitat però, no t'estic parlant només d'una nova marca d'ordinador, sinó d'un concepte que el magazín Time va retenir com una de les millors invencions del 2021 (4).

Si et parlo d'un nou concepte és perquè no només estem davant d'un laptop que és fàcil a reparar, que ho és, i molt! La novetat és que, malgrat el fet que pots comprar un laptop ja muntat, també tens una de les millors garanties de reparació i recanvi de les peces originals de la seva configuració. Però també pots escollir quina és la configuració que desitges pel teu nou laptop, rebre el xassís i els elements de la configuració (memòria, disc dur, etc.) que hagis escollit, i muntar-lo tot a casa amb un sol tornavís i amb una facilitat increïble.
Cadascun dels elements de Framework, va etiquetat amb un QR Code que et permet saber tot sobre els mateixos: el seu nom, la seva funció, les seves característiques... (5)
Cada component està etiquetat amb un codi QR que podeu escanejar per obtenir més informació sobre la peça i una guia sobre com substituir-la. Framework té previst afegir més funcionalitats als codis QR en el futur: per exemple, enllaços per comprar actualitzacions o revendre les peces en un futur Framework Marketplace.
Com tot està basat en mòduls, si un dia arriben nous processadors i canvien el seu tipus de connexió a la carta mare, o passa el mateix amb les memòries o el disc dur, un simple canvi de la carta mare serà suficient, tot guardant el xassís i tots els elements perifèrics que funcionin amb la nova.
Actualment només es pot comprar a la home page de Framework, on el podeu trobar a partir de 999 dòlars. Però podeu comprar per 749 dòlars l'edició de bricolatge si esteu disposats a muntar l'ordinador vosaltres mateixos i teniu a casa (o compreu a altres venedors) la memòria, el disc dur o el sistema operatiu (gratuït si decidiu utilitzar Linux) (5).
Framework develops modular laptop that users can fix and upgrade themselves, Dezeen, 04.01.2022

Podria allargar-me molt més parlant-te d'aquest nou concepte (de fet, l'aplicació als laptops de tot el que podíem ja fer des de fa anys amb les torres o desktops), però et passo tres vídeos que t'ho explicaran molt millor amb les seves imatges del que jo podria fer en un document de 25 pàgines.

Així doncs, et proposo que, abans de res, li donis un cop d'ull al(s) vídeo(s) que pots trobar a l'home page de Framework (3). Seguidament, que et miris el vídeo amb el qual he obert el post d'avui. Finalment, et suggereixo que et miris l'avaluació que, després de 6 mesos d'utilització, pots trobar al vídeo que tanca aquest post: espera però a veure quines són les conclusions sense deixar que el seu títol et condicioni!

Res més per avui si no recordar-te d'activar els subtítols a YouTube si tens problemes de comprensió amb l'anglès, perquè els vídeos valen la pena!

Elevated Systems - Framework Laptop 6 Months Later. I'm Less Impressed, YouTube, 27.02.2022


  1. Veure Economia circular - una experiència personal (1/2) (2/2), publicats en aquest blog els 19.05.2022 i 20.05.2022
  2. Indice de réparabilité (France): Home page
  3. Framework: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || Indice de réparabilité || iFixit
  4. Framework Laptop. A Notebook You Can Repair, The Best Inventions of 2021, Time, 10.11.2021
  5. Alex Wawro: Framework Laptop review: The anti-MacBook has arrived, Tom's Guide, 19.05.2022

Sunday, June 19, 2022

winter closed sustenpass by bike

Paul Explorations: Winter Closed Sustenpass by bike, YouTube, 26.08.2021


Fa uns dies vaig descobrir uns vídeos impressionants a un canal YouTube: Paul Explorations. Seleccionar només un per compartir-lo amb tu no ha estat fàcil.

Finalment, m'he decidit per aquest. Una travessa de dos dies pels paisatges brutals de l'alta muntanya del nostre país en bicicleta i esqui: de Meiringen a Brig, passant pel Sustenpass (2 259 m).

Thursday, June 16, 2022

a confederacy of dunces

Source: Zyance, CC BY-SA 2.5, via Wikimedia Commons


Després de molts anys de discurs sobre les lleis del mercat, l'oferta i la demanda, els neoliberals europeus descobrien astorats que les sancions aplicades a la importació dels hidrocarburs russos van tenir com a resultat que el preu d'aquests hagi pres l'ascensor i hagi acabat provocant una inflació com feia molts anys que no es coneixia a Europa.

Si ja fa temps que hom intuïa que la majoria dels neoliberals no s'han llegit mai un llibre sobre les idees de base del liberalisme, crec que ara hom pot afirmar que la majoria tampoc ha llegit mai cap dels clàssics de l'economia política que els haurien pogut explicar com funciona el capitalisme. Naturalment, no m'estic referint al llibre de Spencer Johnson: ¿Quién se ha llevado mi queso?

En tot cas, independentment de quina pugui ser la nostra opinió sobre les causes de la guerra d'Ucraïna o dels sentiments que ens puguin passar pel cap quan veiem a la TV la destrucció d'aquest país, crec que podem arribar a la conclusió de què el vaixell "Globalització" està ple de forats i tenim al timó una banda d'individus que s'han mostrat incapaços de saber interpretar d'on venen les vagues.

Amb el post d'avui vull compartir algunes de les notícies que justifiquen una opinió que és la meva i val el que val. Algunes d'aquestes notícies ja les coneixes, altres potser et sorprendran, totes juntes m'han sorprès fins i tot a mi a mesura que anava redactant.

Sobre la dependència dels hidrocarburs russos

Kaja Kallas, primera ministra d'Estònia declarava el passat mes de març a Euronews que "El gas pot ser car, però la llibertat no té preu" (1). Un mes més tard, la premsa independent que gaudim a occident ja no podia amagar allò que feia temps que circulava a les xarxes socials.


Gràcies a les lleis del mercat que els neoliberals semblen seguir sense comprendre, l'objectiu de doblegar econòmicament a Rússia amb les sancions sembla haver fracassat. Un dels efectes de les sancions va ser la reducció de l'oferta d'hidrocarburs, i el fet que la demanda seguis sent la mateixa va provocar la pujada dels preus. Exportant molt menys del que abans exportava a la UERússia hauria duplicat els seus ingressos des de l'inici de la guerra a Ucraïna (2). Altrament dit els països de la UE pagaven més a canvi de molt menys.
Rússia hauria ingressat uns 62 miliards d'euros per les seves exportacions de petroli, gas i carbó a la UE en els dos mesos que van seguir l'inici de la invasió a Ucraïna.
La major part dels ingressos de Rússia seguien tenint com a origen la UE, però el poder mediàtic al servei del neoliberalisme va trobar en Alemanya el culpable ideal, car era el país que més diners pagava pels hidrocarburs russos. No era necessari precisar que és el país més poblat i amb la indústria i l'economia més potents del continent. Accessòriament, també el país que haurà de passar per la caixa per salvar totes les economies de la UE (també la reconstrucció d'Ucraïna) a la fi d'aquesta guerra absurda. En totes circumstàncies, Alemanya és sempre el culpable designat (2).

Com ha sigut habitual al llarg d'aquest conflicte, la Comissió Europea va seguir les exigències transmeses des de Washington, Kyiv, Varsòvia, els països bàltics i aquell senyor que diuen que dirigeix l'OTAN: calia ser més durs i anar més lluny amb les sancions (3).
Els preus més alts que Rússia pot demanar ara pel seu petroli i el seu gas fan que els seus ingressos (...) hagin augmentat malgrat/per efecte de l'augment de les sancions.

Rússia ha acabat per tenir enganxada a la UE en el seu propi joc, car les sancions addicionals no fan sinó fer pujar encara més els preus, garantint o augmentant els seus ingressos malgrat/a causa de la reducció de les importacions dels hidrocarburs a la UE.

Una de les rares decisions autònomes que ha pres recentment la Comissió Europea des de l'inici de la Guerra d'Ucraïna ha estat la presentació del Pla REPowerEU (3). Aquest pla, que se'ns ha presentat com una resposta  a la dependència energètica de Rússia, proposa transformar el sistema energètic europeu: acabant amb la dependència dels hidrocarburs russos, prenent mesures per l'estalvi d'energia i accelerant el desplegament de les energies renovables per fer front a la crisi climàtica.

Sobre la diversificació del subministrament


L'administració Biden va donar recentment el seu vist-i-plau perquè la UE pugui importar petroli de Veneçuela, sempre que la transacció respecti uns criteris totalment delirants imposats per Washington com a condició per a la seva autorització (5).

Uns criteris encara més delirants si recordem que Veneçuela negociava amb Rússia un tractat de cooperació militar a principis d'any (6). O si recordem que, a principis de juny, l'Iran i Veneçuela signaven un acord de cooperació estratègica de vint anys a fi de desenvolupar les relacions bilaterals en política, economia, turisme, petroli i petroquímica. Segurament, la possibilitat que Repsol i Eni importin petroli iranià a Europa via Veneçuela està totalment descartada.

Sobre el petroli que, a causa de les sancions, la UE ha deixat d'importar de Rússia i que hauria d'enfonsar econòmicament aquest país,  Bloomberg ens informava fa uns dies  -amb tot luxe de detalls- que els fluxos de petroli de Rússia cap a Àsia s'apropaven a nivells sense precedents:
  • La Xina i l'Índia importarien actualment prop de la meitat del petroli exportat des dels ports russos.
  • L'Índia hauria passat de ser un client insignificant pel petroli rus a convertir-se en la seva segona destinació més important, només per darrere de la Xina.(7).

Les pressions de l'administració Biden i de la UE perquè l'Índia aturés les importacions de petroli rus, van tenir aquesta resposta del seu ministre d'afers estrangers a un fòrum recent a Eslovàquia, referint-se a les importacions de gas rus de la UE (8):
"Si l'Índia està finançant la guerra amb les importacions de petroli rus..., digueu-me llavors si comprar gas rus no és finançar la guerra. Siguem una mica equitatius”.
I ja per acabar en un deliri sideral, l'article de l'agència de notícies nord-americana AP News afegia que (8):
  • Les exportacions de productes petroliers de l'Índia, entre aquests el gasoil, han augmentat a 685.000 barrils diaris des dels 580.000 barrils diaris abans de la invasió d'Ucraïna.
  • Gran part de les exportacions de gasoil es venen a Àsia, però al voltant del 20% es van exportar a través del canal de Suez, cap al Mediterrani o l'Atlàntic, essencialment a Europa o els EUA
  • És impossible quantificar la quantitat exacta de cru rus transformat en productes refinats que s'exporten des de l'Índia. L'Índia ofereix una sortida al petroli cru rus per passar al mercat sense l'impacte de les sancions"

La dependència de Xina per les energies renovables


Sabent que quan s'acabi la Guerra d'Ucraïna l'administració Biden té algunes "idees" pel que fa a Taiwan i a la Xina i l'exportació d'armes als seus veïns, un article publicat fa uns dies per Alice Tidey a Euronews (9) ens recordava que:
  • Des del 2010, Àsia subministra més del 80% del subministrament mundial de mòduls fotovoltaics. Només la Xina va subministrar el 67% de la producció de mòduls el 2020. Altrament, vuit de les deu empreses i fabricants de panells solars més grans del món són ara xinesos. Canadian Solar i l'empresa nord-americana First Solar ocupen el vuitè i el desè lloc respectivament del rànquing.
  • En el sector eòlic, les empreses europees estan al capdavant: la danesa Vestas i la hispanoalemanya Siemens Gamesa ocupen els dos primers esglaons del podi, mentre que l'alemanya Nordex és el vuitè fabricant del món. Però la Xina també està guanyant terreny ràpidament, amb sis de les seves empreses entre les 10 primeres. Altrament, al voltant del 80% dels components necessaris per a la construcció d'una turbina eòlica es produeixen a la Xina, així com el 97% de les plaquetes de silici necessàries per fer un panell solar.
  • El 45% de la producció mundial de polisilici, una matèria primera essencial per a la producció d'energia solar fotovoltaica, es produeix a Xinjiang: la regió del nord-oest de la Xina on es troba la minoria musulmana uigur.
  • Més del 70% de les bateries d'ió Liti que es van vendre al mercat l'any passat es van produir a la Xina.
Naturalment, tot això també ho saben als EUA que, malgrat tot, seguiran endavant amb la seva estratègia de confrontació amb la Xina, amb un peu a l'accelerador i un altre al pedal del fre.


Noruega: El deliri definitiu

Equinor: Hywind Tampen - the world’s largest floating windfarm, YouTube, 25.11.2020

A Noruega, el país que a la TV sempre ens presenten com a exemple pel seu parc de vehicles elèctrics i la consciència ecològica dels seus habitants, la companyia Equinor (11) està construint el parc eòlic offshore més gran del món..., amb l'objectiu d'alimentar en energia les plataformes d'extracció de petroli i gas dels camps offshore de Snorre i Gullfaks.

Pots trobar més informació sobre aquest projecte delirant a les pàgines d'Equinor (12). També donar un cop d'ull a alguns dels comunicats més megalomaníacs de la companyia (13): 
En un comunicat, la companyia afirma que un cop el projecte Hywind Tampen arribi a terme, controlarà gairebé la meitat de les eòliques marines de tot el món. Equinor ja és el segon exportador de gas natural d'Europa; completar Hywind Tampen també assegurarà el seu lloc com a actor global en el mercat de les renovables.
Pel que fa a la capacitat d'exportació, crec que podem retenir la proposició dels directius de la companyia a la UE:
Noruega augmentarà la seva producció de gas natural els mesos vinents, mantenint la producció més alta del normal durant l'estiu i lliurant volums més grans a Europa en un moment d'escassetat i de preus alts (...) Els permisos de producció del govern noruec permetran que el camp d'Oseberg augmenti les exportacions de gas en uns 1.000 milions de metres cúbics (bcm) l'any fins al 30 de setembre, mentre que el camp de Heidrun pot augmentar la producció en 0,4 bcm aquest any (...) Segons Equinor 1.400 milions de metres cúbics de gas són suficients per satisfer la demanda de gas d'uns 1,4 milions de llars europees durant un any.
Sobre si utilitzar l'energia de les eòliques respon al fet que és més barat alimentar en electricitat les plataformes amb energia renovable que no pas amb la del gas que extrauran les plataformes no em puc pronunciar. Hauria d'invitar a unes rondes de birres als enginyers de la companyia perquè m'ho confirmessin.

Last but not least



El passat 8 de juny, una explosió a un pipeline situat entre les unitats de liqüefacció i els dipòsits de la planta de Freeport LNG (Houston, Texas, EUA) va paralitzar aquesta instal·lació, una de les principals plantes de liqüefacció dels EUA i un dels principals terminals d'exportació d'aquest país.

Tot i que inicialment s'havia anunciat que la planta estaria indisponible durant tres setmanes, les previsions actuals apunten a una aturada de tres mesos, i hom estima que no recuperarà tota la seva capacitat de producció abans de finals de 2022. Aquest terminal garanteix, en temps normals, l'exportació de prop de 60 milions de metres cúbics de GNL al dia, és a dir, més del 10% dels volums exportats pels Estats Units. Normalment, la major part del gas que hauria d'arribar a Europa hauria de sortir d'aquesta instal·lació.

Si, a causa d'aquest accident, els preus del gas van pujar dimarts un 18% al TTF neerlandès, referència del mercat del gas natural europeu, als EUA van caure un 18,5%, car la impossibilitat d'exportar part de la producció augmentarà les quantitats disponibles als Estats Units. Ja saps, l'oferta i la demanda.

Un altre dels factors que va tenir un impacte en la pujada dels preus del gas la va protagonitzar Gazprom (Rússia), que va anunciar aquest dimarts la reducció de la seva capacitat diària de lliurament de gas natural a Alemanya en més d'un 40% a través del gasoducte Nord Stream, al·legant que els equipaments necessaris pel funcionament de la instal·lació no havien estat lliurats pel grup alemany Siemens.

A manca de gas natural, la indústria europea haurà d'utilitzar derivats del petroli i els preus d'aquests productes, que estan ja sota una pressió molt alta a causa les sancions imposades a Rússia, seguiran augmentant. I com aquests productes provoquen més emissions que el gas, la seva utilització també tindrà un impacte sobre el mercat de les quotes d'emissió de CO₂: dimarts passat, el preu de les quotes d'emissió de CO₂ va pujar per damunt del 3% respecte al dia anterior (14).

L'epileg: l'energia nuclear


Mentre la UE i els EUA pressionaven a l'Índia perquè no comprès petroli rus, la premsa independent que gaudim a occident seguia silenciant que les sancions europees no s'aplicaven a les empreses russes actives en l'energia nuclear civil: els acords entre les empreses europees i Rosatom segueixen doncs estant vigents. Una excepció a aquesta afirmació es troba en la cancel·lació, a principis d'abril, del contracte entre el consorci finlandès Fennovoima i Rosatom per la construcció del reactor nuclear de Pyhajöki, al nord de Finlàndia, a causa dels "riscos" relacionats amb la invasió russa d'Ucraïna (15).

Malgrat la cancel·lació del projecte de Finlàndia, Rosatom segueix treballant en la construcció dels nous reactors de la central nuclear de Paks, a Hongria (16) i, juntament amb l'empresa francesa Framatome i l'alemanya Siemens Energy, proporciona la instrumentació i les unitats de control pels futurs reactors.

Altrament, dit de passada, potser val la pena recordar que molts reactors nuclears de la UE depenen pel seu funcionament de l'urani rus (17): Espanya, per exemple, importa de Rússia entre un 30 i un 40% de l'urani que consumeixen les seves centrals (18).
Tot i que Rússia no disposa d'un nivell de reserves d'urani molt elevat (només el 8% del total), és un actor clau a l'hora d'exportar-lo un cop transformat en urani enriquit, que és el material que s'usa com a combustible a les centrals nuclears. De fet, Rússia exporta el 35% del total de l'urani enriquit a escala mundial (19).
Malgrat que hi ha veus que defensen la idea d'acabar aquesta col·laboració, tinc com el sentiment que algú recordarà en algun moment que, a la UE, les decisions es prenen per unanimitat. I que, vist el desgavell que ja han provocat les sancions a la importació dels hidrocarburs, aplicar-les també a la importació de l'urani rus, probablement no seria la millor de les idees.


  1. Efi Koutsokosta: Kaja Kallas, primera ministra de Estonia: "El gas podrá ser caro, pero la libertad no tiene precio", Euronews,
  2. Veure Russia doubles fossil fuel revenues, publicat en aquest blog el 29.04.2022
  3. Plan para poner fin a la dependencia de la UE con respecto a los combustibles fósiles rusos («Plan REPowerEU»), Comisión Europea, 18.05.2022
  4. Andrés Gil: Bruselas cuestiona por primera vez la “estructura del mercado eléctrico”, eldiario.es, 08.06.2022
  5. Miguel Jiménez: Repsol empezará a enviar crudo desde Venezuela a Europa en julio, El País, 05.06.2022
  6. Amaranta Zermeno Jimenez: Rusia y Venezuela avanzan hacia una cooperación militar en medio de la crisis de Ucrania, Euronews, 17.02.2022
  7. Julian Lee: Russia's Crude Flows to Asia Take Hold Near Unprecedented Levels, Bloomberg, 13.06.2022
  8. Krutika Pathi and Eliane Kurtenbach: India, China growing markets for shunned Russian oil, AP News, 13.06.2022
  9. Alice Tidey: L'UE a besoin des énergies renouvelables et, pour cela, dépend de la Chine, Euronews, 13.06.2022
  10. Christina Bu: What Norway Can Teach the World About Switching to Electric Vehicles, Time, 07.01.2022
  11. Wikipedia: Equinor [en] [fr] [es] [ca]
  12. Equinor: Hywind Tampen
  13. Nerijus Adomaitis and Nora Buli: Norway to supply more gas to Europe this summer, Reuters, 16.03.2022
  14. "C'est la pagaille" : le prix du gaz augmente de 18% en Europe, La Libre Eco avec AFP, 14.06.2022
  15. La Finlande annule un contrat avec Rosatom pour construire un réacteur nucléaire, EnerGeek, 04.05.2022
  16. Benjamin Wehrmann: Russia’s influence in EU nuclear power projects shown by Siemens Energy cooperation, Clean Energy Wire, 14.04.2022
  17. Jean-Baptiste Chastand: Guerre en Ukraine : l’uranium de la Russie reste en dehors du radar des sanctions européennes, Le Monde, 19.05.2022
  18. España tiene reservas de uranio suficientes para cubrir la importación rusa, EuropaPress, 22.03.2022
  19. Piergiorgio M. Sandri: España compra un tercio de su combustible nuclear a Rusia, La Vanguardia, 28.03.2022

Tuesday, June 14, 2022

nuclear energy - some thoughts (3/3)


Fa uns dies vaig publicar dos posts (1) que et presentava així:
El canvi climàtic i la necessitat de reduir les emissions ha tingut com a resultat que s'hagi reactivat arreu del món el vell debat sobre la necessitat de construir noves plantes d'energia nuclear. Uns debats a la TV i a la premsa que ens han presentat, un cop més, l'energia nuclear com la solució als problemes de les emissions i l'exemple de França com una experiència reeixida en la utilització d'aquesta energia (1).
Uns dies més tard, Pedro Fresco, Director General de Transició Ecològica a la Generalitat Valenciana, publicava un article a Público (2) que presentava així:
Potser per primera vegada a la història d'Espanya, l'energia es convertirà en objecte de debat polític de cara al cicle electoral del 2023. En aquest debat, l'extrema dreta ja ha triat la seva opció: crítica a les renovables i a les polítiques climàtiques, i aposta per l'energia nuclear.
Si als articles que vaig publicar introduïa en temps present els debats tertulians sobre l'energia nuclear per haver-los viscut ja a Suïssa, l'article de Pedro Fresco ens diu que aquests encara no han començat seriosament a Espanya, i presenta el seu article com una mena de remei preventiu a tots els fakes que l'extrema dreta (tinc com el sentiment que no es refereix solament a un partit) presentarà en defensa d'aquest tipus d'energia.

Amb la relativa llibertat que em dona el fet de no ser funcionari ni viure a Espanya, jo afegiria que el rol de l'extrema dreta de la qual ens parla l'autor, és el de ser el portaveu d'alguns grans grups del sector de la construcció, liderats per persones amb molt bones connexions amb el poder financer i mediàtic: probablement, ja saps en qui estic pensant. El mateix poder mediàtic que obrirà el meló dels debats tertulians preparatoris a futurs períodes electorals.

Òbviament, farem bé en recordar que, tant pels financers com pels responsables i accionistes dels grans grups de construcció, el negoci no es troba sempre en la fase d'explotació d'una central nuclear, sinó en el de la seva construcció. I que, un cop construïda la central, i rebudes les subvencions i ajudes que l'han fet possible, que funcioni o no, que sigui rendible o no, serà quelcom totalment irrellevant per a ells.

Tornant a l'article de Pedro Fresco, no puc sinó realitzar que tenim la mateixa opinió sobre un munt de coses en relació amb el futur de l'energia nuclear. L'única diferència entre el que ambdós hem publicat és que el seu article està molt més ben redactat, és molt més pedagògic i està molt més ben documentat. Si trobes un moment per fer-ho, només puc recomanar-te la seva lectura.


  1. Veure Nuclear Energy - Some Thoughts (1/3) (2/3), publicats respectivament el 31.05.2022 i el 02.06.2022
  2. Pedro Fresco: Cuentos y cuentas sobre la energía nuclear, Público, 07.06.2022

Sunday, June 12, 2022

des trains pas comme les autres - suisse

Des trains pas comme les autres - Suisse (1/2), YouTube, 04.05.2020
Été: Pilatus, Gruyères, Emmenthal, Gstaad, Lac Léman, Vallée de Joux, Glacier Express


Des trains pas comme les autres - Suisse (2/2), YouTube, 27.07.2021
Hiver: Gruyères, Bernina Express, Sankt Moritz, Vallée de Joux, Jungfrau, Lausanne

Thursday, June 9, 2022

jean naty boyer - écoutez le guitariste (1972)

François Chaumont "carnets de chants": Reprise de "Ecoutez le guitariste" de Jean Naty Boyer, YouTube, 10.01.2021


Probablement, la majoria de joves no heu sentit parlar mai d'un vell trasto conegut amb el nom de: multicopista, ciclostil, vietnamita ... (1)

A una època on ningú tenia un ordinador a casa i les fotocopiadores no existien, aquest trasto s'utilitzava per fer còpies d'un document sense haver de passar per una impremta.

Quan els trastos més vells acabaven als Encants (2), sovint eren adquirits per resistents al franquisme, que els feien servir per imprimir proclames i convocatòries de manifestacions contra el règim. Entre els seus lectors més fidels estava la policia política d'aquella època, que sempre els llegia amb moltíssima atenció. Hom sabia que no fallarien i que sempre es podia comptar amb la seva participació entusiasta.

Source: Memorias de Julián: El robo de la multicopista, El Mundo, 27.03.2020

No recordo la data, però entre 1968 i 1971, durant els anys que vaig passar a l'agrupament escolta que es trobava als locals d'El Casinet de la plaça Santa Eulàlia de Nou Barris (3), algú va imprimir amb una vietnamita un cançoner força precari que encara corre per casa (4). I va ser amb aquest cançoner que vaig aprendre la lletra de la versió en català del tema de Jean Naty Boyer amb què he obert el post d'avui.

El tema és una bonica balada pacifista creada per l'autor en 1972. Més tard, va córrer un rumor (que no he pogut trobar confirmat enlloc) segons el qual va tenir molt d'èxit entre els soldats israelians durant la Guerra del Yom Kippur de 1973 (5).

Potser això explica que, tot i recordar haver escoltat aquest tema en anglès amb un tempo més ràpid, mai no l'hagi trobat en cap altra llengua que no sigui la francesa i, en aquest cas, amb un tempo segurament molt apreciat pels anestesistes. I, fins i tot en aquesta llengua, només l'he trobat a un nombre molt limitat de vídeos.


  1. Wikipedia: Mimeograph [en] [fr] [es] [ca] || Cyclostyle [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Els Encants Vells
  3. Veure Barcelona i la memòria històrica - Narcís Monturiol, publicat en aquest blog el 20.10.2019
  4. Veure Red River Valley, publicat en aquest blog el 07.06.2022
  5. Wikipedia: Yom Kippur War [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, June 7, 2022

red river valley

Stevie Nicks & Chris Isaak - Red River Valley, YouTube, 09.03.2009


Avui m'agradaria compartir amb tu un clàssic i, probablement, un dels millors temes del western americà: Red River Valley.  Un tema de finals del s. XIX del qual encara no s'ha determinat el seu origen (1). Sobre la seva melodia s'han escrit moltes versions i en moltes llengües. I si he obert el post amb la versió interpretada per Stevie Nicks (2) (3) i Chris Isaak és perquè em sembla una de les millors.

Grup de Folk: La Vall del Riu Vermell, YouTube, 23.06.2015

Vaig aprendre la versió en català d'aquest tema amb el cançoner d'Antoni Nogueras (4), i el vaig cantar als focs de camp i als viatges en tren durant els anys que vaig passar a l'agrupament escolta que es trobava als locals d'El Casinet de la plaça Santa Eulàlia de Nou Barris (5), a una època en què ningú esperava de l'Ajuntament de BCN que creés un centre social per tenir-ne un.

Si la memòria no em falla, el cantàvem amb una mena d'Allegro moderato, si el comparo amb la versió de la banda del Grup de Folk (6) (7). Una versió que, gràcies a la seva traducció i al tempo de la seva interpretació, pots escoltar sovint a les cerimònies que tenen lloc a molts tanatoris de Catalunya.

La versió de Grup de Folk és doncs sensiblement més lenta que la interpretada per Stevie Nicks. De fet, és encara més lenta que la versió al banjo dels 1950 de Pete Seeger (8), per no parlar del tema del 1959 de Johnny and The Hurricanes: Red River Rock (9), o l'excel·lent versió Boogie-woogie que Nico Brina va fer recentment al piano (10).

La melodia de Red River Valley també s'ha declinat en temes marcats per l'humor com Please Don't Play Red River Valley, de Johnny Cash (11) o la indescriptible versió del vídeo de Metronomy, un vídeo que em fa morir de riure cada cop que el veig (12).

Just per acabar, dir que una de les versions que més m'emociona sentir és la del tema de Jarama Valley, de Pete Seeger and the Almanac singers. Una cançó sobre la Batalla de Jarama, que va utilitzar la melodia de Red River Valley i va ser interpretada per Woody Guthrie and The Almanac Singers, amb la veu de Pete Seeger. Un tema que es va convertir en l'himne de l'Abraham Lincoln Brigade (13).

Pete Seeger and the Almanac singers - Jarama Valley, YouTube, 14.09.2010


  1. Wikipedia: Red River Valley [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Stevie Nicks [en] [fr] [es] [ca]
  3. Veure Fleetwood Mac, publicat en aquest blog el 13.04.2018
  4. Antoni Nogueras i Brunet: Cançons en català i castellà, Segona edició (1975) || todocoleccion || Catàleg Col·lectiu de Biblioteques Excursionistes || Catàleg Biblioteca del Museu de la Música || Nota: encara tinc un exemplar del cançoner que corre per casa!
  5. Veure Barcelona i la memòria històrica - Narcís Monturiol, publicat en aquest blog el 20.10.2019
  6. Wikipedia: Grup de Folk
  7. Probablement, el tempo que de la versió en català està influenciat per l'antic error d'incloure'l a un disc que tenia com objectiu ser una recopilació de la música negra espiritual. Com hem vist prèviament a Wikipedia, no és el cas || Veure Jaume Arnella, Maria Jesús Martí I Joan Soler* Amb La Col·laboració De La Coral Sant Jordi – Negro Spirituals, Als 4 Vents – A4V-24L, 1969
  8. Pete Seeger - Red River Valley, YouTube, 20.05.2016
  9. Johnny and The Hurricanes: Red River Rock, YouTube, 26.02.2016
  10. Nico Brina - Red River Rock (boogie woogie version), YouTube, 16.06.2018
  11. Johnny Cash - Please Don't Play Red River Valley, YouTube, 19.02.2011
  12. Metronomy - Red River Rock (Official Video), YouTube, 14.12.2021
  13. Wikipedia: Jarama Valley [en] [fr] [es] [ca] || Lincoln Battalion [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, June 5, 2022

imaginary friends


En maig del 2018 vaig publicar un post: Religió i psicopaties (1) on et parlava d'un amic imaginari que tenia quan era petit: en Pere. I mentre el recordava, vaig aprofitar per compartir algunes lectures que havia fet sobre el tema dels amics imaginaris.

Uns mesos més tard, en desembre del 2018, vaig llegir un article molt interessant que Page Davis va publicar a The Conversation sobre els amics imaginaris (2).

L'article de Davis ens recordava que aquest és un fenomen molt més comú del que hom pugui creure: els estudis que s'han fet sobre aquest fenomen haurien demostrat que el 65% dels nens han tingut un amic imaginari. Uns companys que els nens comencen a inventar entre els 3 i els 5 anys, qualsevol que sigui el substrat cultural on s'han criat.

Els motius pels quals els nens inventen amics imaginaris són molts i variats. Però cadascun d'aquests companys de ficció és únic i té un significat molt especial pel seu creador. Sovint, una de les seves funcions principals és simplement alleujar la solitud, car amb els amics imaginaris sempre hi ha algú amb qui jugar, amb qui parlar i sempre donen suport al seu creador durant les situacions més difícils. Hi ha estudis que afirmen que els fills únics, quan només conviuen amb adults, són els més propensos a tenir amics imaginaris, i els utilitzen per omplir aquesta mancança social. Malgrat tot, aquest fenomen també s'ha observat a l'inici de l'adolescència, en joves que pateixen rebuig o discriminació per part dels seus companys, com una via per reduir el dolor provocat per aquesta situació i el sentiment de soledat.

Altres estudis han ficat en evidència que els nens amb amics imaginaris tenen més competències socials i un alt sentit de l'empatia, car els resulta més fàcil posar-se a la pell dels altres i admetre que tinguin una manera diferent de veure les coses. De vegades, però, també pot arribar que els nens utilitzin l'amic imaginari com un personatge que els impedeix complir amb les seves tasques i compromisos quotidians. Fins i tot, l'existència de l'amic imaginari pot fer que els nens ja no necessitin tenir amics reals per jugar i relacionar-se.

Altres estudis han demostrat que aquests nens es concentren més en els trets de caràcter que en l'aparença dels altres. Quan se'ls demana que descriguin alguns dels seus amics de la vida real, per exemple, és més probable que es refereixin a la seva personalitat que a les característiques físiques.

Tanmateix, sembla que actualment és difícil afirmar si els amics imaginaris són la causa d'aquests beneficis o si, de fet, són els nens més creatius i sociables els que tenen més probabilitats de tenir aquest tipus d'amics.

Malgrat tot, aquests estudis posen de manifest els problemes socials i emocionals que viuen els nens durant la seva infància. A mesura que els nens es fan grans, en general tenen més oportunitats de fer nous amics, passen menys temps sols i, progressivament, acaben per deixar de banda aquell amic fidel que els va acompanyar durant la seva infància i part de la seva adolescència.

Joan Manuel Serrat ‎– Una guitarra (1965), YouTube, 24.09.2015 (Lyrics)


  1. Veure Religió i psicopaties, publicat en aquest blog el 29.05.2018
  2. Page Davis: How imaginary friends could boost children’s development, The Conversation 12.12.2018 || trad. français: Mon enfant a un ami imaginaire: et si ça l’aidait à grandir ?, The Conversation 03.01.2019

Thursday, June 2, 2022

nuclear energy - some thoughts (2/3)

20minutes FR - Nucléaire: On a visité Iter, à la poursuite de l'énergie des étoiles, YouTube, 08.02.2022


El canvi climàtic i la necessitat de reduir les emissions ha tingut com a resultat que s'hagi reactivat arreu del món el vell debat sobre la necessitat de construir noves plantes d'energia nuclear. Uns debats a la TV i a la premsa que ens han presentat, un cop més, l'energia nuclear com la solució als problemes de les emissions i l'exemple de França com una experiència reeixida en la utilització d'aquesta energia (1).

Si fa temps que segueixes aquest blog, ja deus saber que el meu escepticisme pel que fa a l'energia nuclear produïda durant la reacció de la fissió (des dels més antics reactors als darrers EPR), es transforma en una mena d'esperança quan toco el tema de l'energia nuclear produïda durant la reacció de la fusió (2). Pots trobar alguns exemples als posts publicats sobre els projectes lligats a la miniaturització dels primers (3) i sobre l'estat d'avançament dels darrers (4).

Sobre l'energia nuclear produïda durant la reacció de la fusió, fa uns dies vaig llegir a Live Science (5) un article molt interessant. Parlava d'un equip d'investigadors del Swiss Plasma Center (6) de l'École Polytechnique Fédérale de Lausanne (EFPL) que acabava de reescriure una regla fonamental dels reactors de fusió nuclear coneguda amb el nom de límit de Greenwald. El resultat d'aquesta recerca demostrava que aquests reactors podrien alliberar el doble de l'energia que fins ara se'ls suposava.
Paolo Ricci (Swiss Plasma Center), va afirmar que el descobriment que els reactors de fusió poden funcionar amb densitats de plasma d'hidrogen molt més altes que el límit de Greenwald, que hom havia pres com a referència en el tokamak ITER que s'està construint al sud de França. Segons Ricci aquesta descoberta influirà en el  funcionament de l'ITER i tindrà un impacte en els dissenys dels seus successors.
Una descoberta molt interessant però, pel que fa a la seva aplicació, com diem a Suïssa: C'est de la musique d'avenir (7). Ara mateix, tot sembla indicar que el problema més urgent a resoldre és el de trobar una solució al problema del combustible necessari per posar en marxa l'ITER (8):
Dins de la cambra de reacció en forma de Donut, anomenada Tokamak, dos tipus d'hidrogen, el Deuteri i el Triti, han de col·lisionar fins a la seva fusió en un plasma que ha d'arribar a temperatures més elevades que les observades a la superfície del sol, alliberant així una quantitat extraordinària d'energia.

O almenys, aquesta és la idea. El problema és que, quan l'ITER estigui llest, potser no quedarà prou combustible arreu del món per fer-lo funcionar. Car, si el Deuteri es pot extreure de l'aigua de mar, el Triti és un isòtop radioactiu de l'hidrogen increïblement rar.

Els nivells atmosfèrics de Triti van assolir el seu màxim a la dècada de 1960, abans de la prohibició dels assaigs nuclears. Segons les últimes estimacions, hi ha menys de 20 kg a la Terra en aquest moment

Ara mateix, el Triti utilitzat en reactors experimentals de fusió prové de vells reactors coneguts amb el nom de heavy-water moderated reactor. Un tipus de reactors dels quals no en queden gaires arreu del món, i estan arribant al final de la seva vida útil: Canadà (19), Corea del Sud (4), Romania (2)..., cadascun produint uns 100 g de triti a l'any.

Un problema afegit és que el Triti té una vida mitjana de 12,3 anys i es desintegra ràpidament. Quan l'ITER estigui preparat per entrar en funcionament, la meitat del Triti avui disponible s'haurà desintegrat i transformat en Heli 3. Així doncs, a mesura que la construcció de l'ITER s'allarga, les fonts de Triti que el podrien alimentar estan desapareixent.

El Triti ha passat de ser un subproducte no desitjat de la fissió nuclear que s'havia d'eliminar amb cura, a convertir-se en la substància més cara de la Terra. La seva producció costa 30.000 dòlars per gram, i hom estima que els reactors de fusió experimentals actuals i en construcció en necessitaran fins a 200 kg/any. Per empitjorar les coses, el Triti també s'utilitza als programes d'armes nuclears, car ajuda a augmentar la potència de les bombes.

La gran paradoxa és que si l'objectiu principal de la fusió nuclear era proporcionar una alternativa més neta i segura a l'energia de fissió nuclear tradicional, ens
trobaríem davant l'absurd de necessitar els reactors de fissió 'bruts' per alimentar en combustible els reactors de fusió 'nets'.

Per resoldre aquest absurd s'han proposat noves solucions. Algunes estan molt lluny de poder ser utilitzades al reactor en construcció, altres són massa cares per poder produir les quantitats de Triti necessàries i probablement continuaran estant reservades pels programes d'armes nuclears. Finalment, altres solucions estan basades en un nou concepte basat en la construcció de nous reactors.

Vist tot el temps i les quantitats faraòniques de capital invertits en l'ITER, no és estrany que hom no vulgui ni sentir parlar d'aturar el projecte per construir nous reactors experimentals començant des de zero. Com diu
Scott Willms, líder de la divisió del cicle del combustible a l'ITER: "La fusió és molt, molt difícil, i qualsevol cosa que no sigui la fusió del Deuteri i el Triti serà 100 vegades més difícil". I afegeix: "D'aquí a un segle, potser podrem parlar d'una altra cosa".
I mentre hom intenta trobar una solució per alimentar l'ITER quan aquest entri en funcionament, la seva construcció s'enfronta a un problema que fa mesos ningú no havia previst: les sancions europees contra Rússia (9).
Rússia contribueix amb un 9% al cost de l'ITER, la mateixa quantitat que el Japó o els Estats Units. Segons el planning del projecte, durant 2022 hauria de lliurar diversos components que estan actualment bloquejats al port de Sant Petersburg a causa de les sancions lligades a la guerra d'Ucraïna.

Pel cap de l'enginyeria de l'ITER, Rússia és un soci tècnicament molt fiable i sempre ha lliurat els components seguint els planning establert. Més enllà dels components, també hi ha el problema del centenar d'enginyers russos que treballen al projecte.  Ara per ara,
no hi ha cap mecanisme que permeti excloure a cap membre del projecte, fins ara no hi ha hagut pressions des dels EUA per excloure a Rússia del projecte. Rússia tampoc no ha fet cap gest que amenaci la seva contribució al projecte.

Si les pressions dels EUA es materialitzessin, el projecte entraria en una nova
fase d'endarreriment car, just a títol d'exemple, hi ha un tipus de bobina molt especial al port de Sant Petersburg que va trigar tres anys a construir-se.
Tot el que puc afegir és que aquella esperança de la qual et parlava sobre l'energia nuclear produïda durant la reacció de la fusió s'està evaporant a la mateixa velocitat amb què es desintegra el Triti. Segueixo creient en aquesta font d'energia i estic convençut que un dia es farà realitat. Però tinc molts dubtes que sigui una alternativa per resoldre, en temps volgut, el problema de les emissions al que ens enfrontem actualment.


  1. Veure Nuclear Energy - Some Thoughts (1/3), publicat en aquest blog el 31.01.2022
  2. Wikipedia: Réaction nucléaire [en] [fr] [es] [ca]
  3. Veure, per exemple, Mini-nuclear reactors are coming? i Mini-nuclear reactors are coming again?, publicats en aquest blog el 19.04.2020 i el 11.07.2021
  4. Veure, per exemple Nuclear fusion could be soon a reality ... really? (1/2) (2/2), publicats en aquest blog respectivament 12.03.2018 i el 26.03.2018
  5. Tom Metcalfe: Physicists just rewrote a foundational rule for nuclear fusion reactors that could unleash twice the power, Live Science, 26.05.2022
  6. Veure Swiss Plasma Center, publicat en aquest blog el 26.10.2015
  7. Dictionnaire Franco-Suisse, Skypass
  8. Amit Katwala: Nuclear Fusion Is Already Facing a Fuel Crisis, Wired, 19.05.2022
  9. Alexandre Vella: Guerre en Ukraine : « 2022 était une année importante pour les livraisons russes», le projet de fusion nucléaire Iter fragilisé, 20Minutes FR, 26.03.2022