Showing posts with label hardware. Show all posts
Showing posts with label hardware. Show all posts

Tuesday, February 6, 2024

apple vision pro

Tech Santos - Apple Vision Pro - 10 Formas de Usarlo, YouTube, 04.02.2024


El vídeo que avui m'agradaria compartir amb tu me'l va enviar diumenge el meu fill. Et proposo que trobis un moment per veure tot el que ens ensenya, i el que no ens ensenya, sobre l'eina que Apple ha dissenyat per reemplaçar l'ús que fem actualment a la feina o a casa d'alguns dels dispositius electrònics que utilitzem habitualment.
Recorda d'activar els subtítols si tens problemes de comprensió de la llengua del vídeo seleccionant la teva llengua de preferència.
No sé si coneixes un historiador de la tecnologia que s'anomena James Burke: el veurem més endavant en aquest blog. En tot cas, des dels seus inicis, Apple sembla haver seguit de molt a prop els seus postulats i, prenent tot el que existia de més modern en el terreny de la tecnologia, ha arribat a implementar-la amb elegància i ergonomia, tot desenvolupant enginys que han representat un salt tecnològic. Dos exemples: el Macintosh (1) que va revolucionar la informàtica personal o l'iPhone (2), que va revolucionar els dispositius de telefonia mòbil.

Avui, empreses com Lenovo, HP i Dell (ASUS, que no està lluny de fer-ho), superen a Apple en la venda d'ordinadors personals. I tot i que Apple segueix venent més mòbils que Samsung, les restriccions de polítiques comercials als EUA i a Europa expliquen per què els mòbils fabricats a la Xina no han superat en vendes a ambdues marques.


Deixa'm afegir alguns detalls sobre el vídeo d'Apple Vision Pro (3):
L'Apple Vision Pro està basat en milers d'aplicacions desenvolupades per altres companyies que corren en els sistemes operatius iOS i iPadOS i es poden instal·lar a Apple Vision Pro. La majoria no són aplicacions 3D, sinó finestres 2D que suren en l'espai, la qual cosa augmenta artificialment el nombre d'aplicacions aparentment compatibles.

En la política de partenariat d'Apple Vision Pro podem trobar a Microsoft, TikTok o Disney+, que presenten des de l'inici aplicacions compatibles amb visionOS. Per motius comercials, altres empreses, com Netflix, YouTube o Spotify, no ho han fet i, a més, han decidit per ara ignorar els auriculars d'Apple (fins i tot bloquejaran les seves aplicacions per a iPad).
.
Pleated Jeans

Una de les coses que no ens mostra el vídeo és que no és possible portar ulleres quan hom utilitza l'Apple Vision Pro. Com a solució a aquest problema, Apple ha treballat en col·laboració amb Zeiss pel disseny d'unes lents graduades que s'enganxen magnèticament al casc. Els preus d'aquestes lents varia actualment entre 99 i 149 USD, que caldrà afegir al preu de venda d'Apple Vision Pro: entre 3.499 i 3.899 USD (amb 256 GB, 512 GB o 1 TB d'emmagatzematge, IVA no inclòs).

Una altra de les coses de les quals no ens parla el vídeo és que, a menys que estigui connectat a un endoll, l'Apple Vision Pro s'alimenta amb una bateria externa recarregable que permet utilitzar el casc durant un màxim de 2 hores (4).

Imagino que els serveis jurídics d'Apple han treballat de valent per anticipar la pluja de denúncies que rebrà per utilitzar tecnologies que Apple ni ha desenvolupat ni té llicència per utilitzar. Estic segur que els tribunals americans els permetran travessar aquesta tempesta amb el mateix èxit amb què han anat superant totes les denúncies a què van haver de fer front en el passat. I també estic segur que algunes companyies utilitzaran el seu pas pels tribunals per tirar endavant pràctiques de contra publicitat que ja van utilitzar en el passat.
techlineinfo: Funny Memes and cartoons after Apple vs Samsung legal battle verdict, 31.08.2012

No oblidem que Apple no és líder en intel·ligència artificial, com ho és Microsoft o, ben aviat, potser també Google; que tampoc ho és en el desenvolupament de videojocs com ho són Sony (PlayStation), Microsoft (XBox) Nintendo o SEGA, (5); i que, pel que fa a continguts, tampoc disposa dels catàlegs de films de Disney o de Sony Pictures (Columbia Pictures, TriStar Pictures, Paramount, Universal, etc.) (6). Tampoc podem oblidar que, en el terreny de la realitat virtual, algunes de les empreses que hem vist, no van esperar al llançament d'Apple Vision Pro per desenvolupar els seus propis sistemes de realitat virtual (7).
Warning! Apple és una empresa generadora de noves idees. De bones idees, però també d'aquelles que no ho són. Podem veure un exemple en Microsoft qui, amb l'actualització de Windows 11, limitada als ordinadors més recents, ha condemnat a la ferralla a miliards d'ordinadors que segueixen utilitzant Windows 10 arreu del món. Un problema que també van conèixer els propietaris dels excel·lents laptops Vaio de Sony, quan aquesta marca va abandonar el 2014 el seu suport (8).

Recentment, Sony també ha protagonitzat
amb el seu nou casc de realitat virtual PS VR2 (9) una pràctica habitual d'Apple. Així, aquest  casc és compatible amb la videoconsola PlayStation 5, però no amb la PlayStation 4, i no pot reproduir el contingut que abans es podia reproduir amb el casc de realitat virtual PS VR (10).
Malgrat tot, de manera similar al que va passar fa anys amb els estàndards VHS o Android, hom pot pensar legítimament que moltes d'aquestes empreses no acceptaran treballar sota les restriccions que els imposa Apple per adaptar els seus productes a visionOS (11), i no trigarem a veure en el mercat productes que competiran amb l'Apple Vision Pro.

De totes maneres, estic convençut que Apple ha creat una nova success story que provocarà molts canvis el món de la tecnologia, integrant de manera elegant allò que a ningú no havia pensat abans d'integrar. També estic convençut que, qualsevol que sigui la potència de foc que puguin desenvolupar els propietaris de les plataformes d'IA, videojocs, continguts multimèdia, etc., les masses que fan cua a les botigues d'Apple després de l'anunci d'un nou model d'iPhone, iPad o d'iBook seguiran donant un suport incondicional als productes d'aquesta marca.

I si encara et queda algun dubte sobre el particular, recorda que els Simpsons, els Nostradamus de la nostra època, ja ho havien anticipat.



  1. Wikipedia: Macintosh [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: iPhone [en] [fr] [es] [ca]
  3. Nicolas Lellouche and Julien Lausson: Apple Vision Pro : tout ce qu’il faut savoir sur le remplaçant annoncé du Mac, Numerama, 23.01.2024
  4. Apple Support: Connect and charge Apple Vision Pro battery
  5. Wikipedia: Video game industry [en] [fr] [es] [ca]
  6. Wikipedia: Sony Pictures Home Entertainment [en] [fr] [es] [ca]
  7. Wikipedia: Virtual reality [en] [fr] [es] [ca]
  8. Daniel García: Qué fue de los míticos Sony VAIO, los portátiles japoneses que pudieron conquistar el mundo, La Vanguardia, 27.08.2023
  9. Sony PlayStation PS VR2 [en] [fr] [es] [ca]
  10. Sony PlayStation: PS VR2 game and console compatibility [en] [fr] [es] [ca]
  11. Apple Developer: Discover visionOS

Friday, May 20, 2022

economia circular - una experiència personal (2/2)

NotebookcheckReviews: Lenovo Thinkpad T470s Review. Detailed. High end mobile 2017 laptop, YouTube, 31.03.2017


Prefaci
Al post que vaig publicar ahir (1) us recordava a cop de destral alguns dels principis de base de l'economia circular i resumia el procés que vaig seguir per l'adquisició de l'ordinador des del qual escric aquest post.

Si al post d'ahir vaig descriure, a grans trets, el procés que vaig seguir fins que la màquina va arribar a casa, avui m'agradaria compartir amb vosaltres quins van ser els tests que vaig fer per comprovar que tot funcionava perfectament i que la configuració anunciada pel venedor era la de la màquina que havia rebut.

Primer contacte
Com et deia ahir, la màquina va arribar a casa, perfectament embalada, neta i amb una versió de Windows en francès preinstal·lada.

Després d'instal·lar Windows 10 i llegir l'esperat missatge de la seva incompatibilitat amb Windows 11 (2), vaig copiar les aplicacions portàtils (3) que sempre porto a una clau USB.

Seguidament, vaig procedir a obrir el ventre de la bèstia per comprovar que tot estava en ordre i els components responien a les especificacions del fabricant.
Lenovo ThinkPadT470s

El control de la bateria
Estava anunciat a la pàgina del venedor que l'ordinador era lliurat solament amb una de les dues bateries que equipaven el ThinkPadT470s quan va sortir de fàbrica. Com era la primera compra que li feia, vaig decidir esperar a veure com m'arribava l'ordinador abans de passar comanda de la segona bateria. Seguidament, vaig fer el test que sempre s'ha de fer en primer lloc quan compres una màquina de segona mà: el test de la bateria (4).

Com el resultat del control de la primera bateria va ser satisfactori, vaig decidir passar la comanda de la segona (una bateria nova i original de Lenovo) a fi de treure-li tota la potència a la bèstia. Em va arribar fa un parell de dies i, amb ambdues bateries carregades al 100%, sense activar la funció de l'economitzador d'energia, l'autonomia estimada és d'aproximadament 7h30 (aproximadament 4h30 en treball normal continu). Una autonomia inferior a la d'un Acer Chromebook 314, però que mai he tingut en cap dels notebooks de la feina.

La memòria RAM
Tot i haver-ho vist a les especificacions, no vaig saltar d'alegria quan vaig veure que un dels dos slots de memòria DDR4, amb 4 GB de RAM, està soldat a la carta mare. L'altre slot venia amb una memòria de 8 GB. Doncs 12 GB de RAM en total: més que suficients per l'ús que tinc pensat donar-li a aquesta màquina.

El disc dur
El disc dur, un SSD M.2 PCIe NVMe OPAL 2, amb 256 GB (5) em va semblar justet pel que fa a la capacitat d'emmagatzematge. Probablement pel fet que mai no m'he gastat una pasta en una de les bèsties que corren pel mercat, el resultat dels tests de lectura / escriptura van ser satisfactoris. 
SSD M.2 PCIe NVMe OPAL 2 256 GB

Tests funcionals (1/2)
Després dels tests de la bateria, de la RAM, del disc dur i d'haver comprovat el que la màquina portava al ventre, vaig tornar a collar els visos i vaig seguir fent altres tests. La pantalla tàctil, les funcions del teclat i els dos nivells d'il·luminació del teclat. Tot en ordre. Vaig connectar alguns aparells amb el Bluetooth: tot em va semblar ràpid i estable.

Altaveus i WebCam
Com una de les crítiques que havia llegit sobre el ThinkPad T470s estava lligada a la qualitat del so, vaig fer algunes proves amb els altaveus del portàtil, els cascs connectats amb Bluetooth i després connectats amb el cable amb aquestes aplicacions: music.YouTube, Spotify / Open Spotify i les versions portàtils de MusicBee i VLC media player. Tenint en compte que és un ordinador portable i que la posició dels altaveus podria ser millorable, em va semblar correcte.

Seguidament, també vaig fer unes proves trucant al meu pare amb Skype i WhatsApp Desktop. Si el prenc com a avaluador dels tests, dir que va trobar que la imatge i el so eren millors que els que rebia quan li passava les trucades des d'un mòbil Samsung 10. No descarto que la targeta Wi-Fi d'un i altre aparell tinguin alguna cosa a veure en el resultat d'aquesta avaluació.

Diagnòstics i Benchmarks
A continuació vaig fer alguns diagnòstics i benchmarks (6) amb Windows Reliability Monitor (7) i les versions portàtils de HW Info, i Speccy: tot em va semblar en ordre.

Seguidament, també ho vaig fer amb el disc dur utilitzant les versions portàtils de SSD-Z, CrystalDiskInfo i CrystalDiskMark: tot en ordre també.

Una targeta microSDXC
Com et deia abans, la capacitat d'emmagatzemament del disc dur (256 GB) se'm feia un xic justeta. Vaig decidir provar una targeta Samsung EVO Plus microSDXC de 128 GB que feia molt de temps que havia comprat d'oferta per pocs francs a Interdiscount, amb la idea de provar-la un dia i desfer-me d'ella si les modestes prestacions que anunciava l'embalatge, confirmades per alguns articles que havia llegit, no permetien utilitzar-la amb garanties.
Samsung EVO Plus microSDXC - 128 GB

Vaig ficar la targeta a l'adaptador que pots veure a la imatge i la vaig introduir al port SD de l'ordinador. Em va semblar raonable deixar el format amb què la targeta venia de fàbrica: exFAT (8). Abans de fer res amb ella, li vaig passar un antivirus portàtil per evitar cap mena de sorpresa. Després vaig copiar una carpeta de música des del mòbil, que havia connectat a un dels 3 ports USB 3.0 de l'ordinador.

Havia llegit que les prestacions del port SD del ThinkPadT470s no estava entre la dels millors notebooks. Altrament, havia llegit un article amb un resultat més que decebedor del test d'aquesta targeta (9). Així doncs, no m'esperava gran cosa pel que fa al resultat.

Probablement, com no he transferit mai a un notebook els vídeos d'una GoPro o la d'un dron, la velocitat de la còpia d'una carpeta de música, des d'un Samsung 10 connectat a un port USB 3.0 fins a la targeta Samsung microSDXC, em va semblar raonable.

També em va semblar raonable el temps que li va prendre copiar tota la música que tinc a la targeta microSD del Samsung 10 (uns 850 temes!), les fotografies i vídeos des de no sé ni quants anys (gairebé 4 GB), totes les imatges, vídeos i àudios que encara no havia netejat a WhatsApp (1 GB). A MusicBee li va prendre uns segons llegir i catalogar tota la música que havia baixat. Vaig obrir i tancar fotografies i vídeos a una velocitat que, tot i no ser la del disc dur, també em va semblar raonable sense més.

Com ja m'ho esperava, la velocitat de transferència va mostrar els seus límits quan vaig copiar les aplicacions portàtils que abans havia copiat al disc dur: uns 7 GB de fitxers executables, llibreries i fitxers de configuració de petita talla: la majoria fitxers d'escassos KB i alguns de pocs MB. I encara més quan vaig llençar l'aplicació per actualitzar les aplicacions des del Cloud.

Encara m'ho he de rumiar. Potser compri més endavant un disc dur amb més capacitat d'emmagatzematge: 500 GB o 1 TB. O potser compri una targeta més ràpida i amb més capacitat d'emmagatzematge: 256 GB o 500 GB. Però donat que les prestacions que ofereixen targetes i discs durs no tenen res a veure i la diferència de preus no és important, especialment pel que fa als discs durs que ven Lenovo (10), probablement em decideixi per un disc dur. Tanmateix, res no corre pressa i tinc temps de veure si trobo alguna oferta.

Thunderbolt 3
Com tenia a la cava una estació Lenovo que m'havia passat un company que ja no la necessitava (11), vaig decidir provar el port USB-C Thunderbolt 3 de l'ordinador. Vaig connectar l'estació a un transformador Lenovo de 90 W i a un cable Gigabit Ethernet (GbE).
Qu'est-ce que Thunderbolt 3 et Thunderbolt 4 ? , Pocket-lint, 14.02.2022

Ara, amb un sol cable puc carregar la bateria, connectar l'ordinador a una xarxa Gigabit Ethernet (GbE) i connectar l'ordinador, via l'HDMI de l'estació, a un monitor!

Tests funcionals (2/2)
Mentre tenia l'ordinador carregant la bateria, vaig fer un darrer test llençant una connexió RDP des d'un altre ordinador i a fi de treballar en sessió remota: tot va funcionar perfectament. També vaig fer alguns tests d'impressió ..., abans de començar a redactar aquest post.

Conclusions
Què podria dir d'altre sinó que estic super content d'haver adquirit per poc més de 360 € un bon notebook: el més lleuger i complet que mai he tingut. Un notebook que podria haver acabat a la ferralla tot i estar en un perfecte estat de funcionament.

Més enllà dels postulats de l'economia circular, més enllà del concepte de la sostenibilitat, crec que és de pur sentit comú defensar la idea d'acabar amb la bogeria de la societat de consum tal com la coneixem avui en dia. Espero que els dos posts que he publicat puguin contribuir a fer passar aquesta idea.


  1. Veure Economia Circular - Una experiència personal (1/2), publicat en aquest blog el 19.05.2022
  2. Veure Windows 11: Heading Straight for the Abyss? (2/2), publicat el 28.04.2022
  3. Veure Be Mobile, publicat en aquest blog el 17.12.2014
  4. Laurent Cohen: Tester la batterie d'un PC portable sous Windows, Comment ça Marche, 09.08.2021
  5. François Bedin: On vous dit tout sur le M.2, le SSD nouvelle génération, 01.Net, 03.03.2018
  6. Soufiane Sabiri: Tester les performances de son PC (Benchmark) de A à Z, Easy Tutoriel, 01.01.2022
  7. Ryan Maskell: Windows 10. How to Use Reliability Monitor to Analyze System Crashes and Freezes, WinBuzzer, 03.06.2021
  8. Les différences entre FAT32, exFAT et NTFS, PC Astuces
  9. Bruno Labarbere: Test Samsung Evo+ microSDXC UHS-I 128 Go : pénalisée par l'écriture, Les Numériques, 14.03.2017
  10. Lenovo: SSD ThinkPad 1 To Performance PCIe Gen4 NVMe OPAL2 M.2 2280
  11. Lenovo: ThinkPad USB -C Dock Gen 2

Thursday, May 19, 2022

economia circular - una experiència personal (1/2)

NotebookcheckReviews: Lenovo Thinkpad T470s Review. Detailed. High end mobile 2017 laptop, YouTube, 31.03.2017


Prefaci
Hom diu de l'economia circular que és un model de producció i de consum que té com a objectiu garantir un creixement sostenible en el temps.

Una sostenibilitat basada en l'optimització dels recursos: la reducció en el consum de primeres matèries i l'aprofitament dels residus, reciclant-los o donant-los una nova vida per convertir-los en nous productes.

Avui m'agradaria compartir amb tu el procés que he seguit per donar-li una nova vida a un ordinador que he comprat recentment de segona mà.

Aquest post no té cap altra pretensió que compartir un procés, uns enllaços i un programari gratuïts que puguin ser útils a tots aquells que compren un ordinador de segona mà.

Soc conscient que les descripcions tècniques que faig en algun moment d'aquest procés poden ser complicades de comprendre per algunes persones que llegiran aquest post, i que d'altres les consideraran massa bàsiques i insuficients.

Introducció
Una de les coses que més m'agrada fer durant la pausa del migdia és una caminada fins al llac Léman. Depenent del camí que segueixo, sovint passo davant d'una botiga que ven bons ordinadors de segona mà a un preu molt interessant.

El passat mes d'abril, vaig estar fent un munt de tests de diferents distribucions de Linux amb un vell ThinkPad x201 que utilitzava com notebook personal i de viatge (1). Probablement, els tests van anar més enllà del que podien resistir l'edat i la configuració de la màquina (2009). Aquesta va començar a escalfar i ara no aguanta més de 10 minuts abans d'aturar-se quan la temperatura és massa alta.
Lenovo ThinkPad X201

Tinc pensat desmuntar-lo completament i fer-li una bona neteja amb un compressor d'aire que el meu fill m'ha de passar. Probablement també serà necessari afegir-li pasta tèrmica al processador (2) (3). Si, malgrat tot, decideix que li ha arribat el moment, m'acomiadaré d'ell amb tristor.

Una màquina molt interessant
Vaig passar per la pàgina web de la botiga de la qual et parlava amb la idea de veure què tenien en oferta. Vaig veure un Lenovo ThinkPadT470 del que tenia molt bones referències.

L'endemà vaig passar per la botiga, però no el tenien en stock i van dir-me d'esperar una setmana per poder donar-li un cop d'ull. La meva traducció personal va ser: no tinc aquest ordinador perquè, en realitat, el compro a un altre venedor i m'emporto una comissió legitima en la venda.

A la tarda vaig visitar una pàgina suïssa de subhastes: ricardo.ch i vaig veure un model molt més complet: Lenovo ThinkPadT470s per un preu de sortida de vora de 100 CHF inferior al preu de la botiga de què et parlava. Just per informació estem parlant d'una màquina que, per la configuració que estava buscant, nou i sortit de fàbrica, s'havia venut, segons el país i el venedor, entre 1.600 i 2.300 €.

Just per estar segur, vaig visitar a la pàgina de Lenovo la fitxa tècnica del Lenovo ThinkPadT470s (4). També vaig passar per les pàgines d'Icecat (5) i Wikipedia (6). I també vaig llegir els resultats dels tests realitzats a una pàgina independent (7). Més tard, també vaig llegir un bon comparatiu entre el model de la botiga i el que havia trobat a la pàgina de les subhastes (8).

Indice de réparabilité (France)
Seguidament, vaig buscar l'Indice de réparabilité francès (9) -en projecte a Espanya- del model que més m'interessava, però no el vaig trobar. Vaig mirar què hi havia a iFixIt (10) -junt amb Icecat (cf. 5) una altra pàgina de visita recomanada-, i vaig completar el que vaig trobar amb alguns vídeos de YouTube (11).

Tot plegat em van fer pensar que, a més de ser una molt bona màquina, podria reparar-la tants cops com fos necessari i allargar la seva vida durant molts més anys.
Indice de réparabilité (France): Home page

Contacte directe amb el venedor
Finalment, vaig localitzar la pàgina web de l'anunciant de la subhasta, una botiga a Zürich especialitzada en la venda d'ordinadors de segona mà d'empreses que passen a models superiors un cop les màquines es consideren amortitzades. Vaig veure el notebook que m'interessava, el seu preu era inferior al de la subhasta. Vaig passar la comanda un diumenge a la tarda, l'ordinador sortia de Zürich l'endemà a la tarda, i el dimarts al matí ja tenia la màquina a casa, perfectament embalada, neta i amb una versió de Windows en francès preinstal·lada.



  1. Veure Windows 11: heading straight for the abyss? (2/2), publicat en aquest blog el 28.04.2022
  2. Lenovo ThinkPad X201 X201i, HowFixIt
  3. Intel: Application et fonctionnement de la pâte thermique
  4. Lenovo: ThinkPad T470s
  5. Icecat: Lenovo ThinkPad T470s
  6. Wikipedia: ThinkPad T series
  7. Lenovo ThinkPad T470s, Notebook Check || Andreas Osthoff: Lenovo ThinkPad T470s (Core i7, WQHD) Laptop Review, notebookcheck, 03/08/2017
  8. Lenovo ThinkPad T470 vs Lenovo ThinkPad T470s, techlitic.com
  9. Indice de réparabilité (France): Home page || Repair EU: Home page || Miguel Ángel Medina y Silvia Ayuso: Consumo prepara una etiqueta para indicar qué aparatos y electrodomésticos son más sencillos de reparar, El pais, 15.03.2021
  10. iFixit: Tutoriels de réparation [en] [fr] [es] || iFixIt: Lenovo ThinkPad T470 Repair
  11. SellBroke: How to Disassemble Lenovo ThinkPad T470 Laptop or Sell it, YouTube, 12.11.2019

Thursday, April 28, 2022

windows 11: heading straight for the abyss? (2/2)

Windows 11 | Android Apps, YouTube, 24.06.2021


Al post precedent (1) havíem vist algunes estadístiques que semblaven indicar que l'objectiu del nou sistema operatiu de Microsoft: Windows 11 probablement no era emular el macOS d'Apple. Les estadístiques publicades a les pàgines de Statista (2) semblen confirmar que, tot i que Apple és l'empresa amb més capitalització del planeta, les vendes dels seus ordenadors no haurien d'inquietar la supremacia del sistema operatiu de Microsoft.

Probablement, els usuaris del macOS d'Apple han trobat en el design de l'escriptori de Windows 11 quelcom que els recorda al que ells tenen al seu ordenador. La imatge que pots trobar a continuació sintetitza perfectament quina és la sensació que tenim els vells usuaris de diferents versions de Windows.
source: imgflip: Whycrosoft?

Així doncs, sense ànim de molestar a ningú, recomanaria a tothom que li doni un cop d'ull a l'escriptori d'Ubuntu 20.04 LTS (Gnome 3.36) o al dels Chromebooks. Segurament aquest design d'escriptori respon a una moda que molts esperem que sigui tan efímera com ho va ser la del look de l'escriptori de Windows 8.0. Ara mateix però, res no sembla indicar que aquest sigui el parer dels gurús del design d'escriptoris dels sistemes operatius actuals.

Canviant de tema, si ja has vist el vídeo amb què he obert aquest post, un dels grans arguments que presenta Windows 11 és la possibilitat de fer córrer les aplicacions Android en aquest sistema operatiu.  Recordem de passada què, tot i que Android és diferent de Linux, utilitza el nucli d'aquest sistema d'explotació. Tornant a Windows, també val la pena recordar que, des del 2019, Windows Subsystem for Linux (WSL) permet fer córrer els executables binaris de Linux (en format ELF) de manera nativa a Windows 10, Windows 11 i Windows Server 2019 (3).

Cinc anys abans de WSL, Chris Hoffman publicava un article (4) on ens parlava d'una aplicació: Crouton, que permetia executar un escriptori Linux a la pestanya del navegador Google Chrome a un Chromebook: com actualment el projecte està aturat i en mode d'estricte manteniment (5), et recomano no fer l'experiència a menys que tinguis un vell Chromebook destinat a la ferralla. També val la pena recordar què, fa un parell d'anys, Parallels anunciava la sortida de Parallels Desktop per a Chromebook Enterprise, un programari que executa Windows 10 directament en un Chromebook (6).

A principis del mes d'octubre del 2021, Microsoft va anunciar la sortida de Windows 11, i la possibilitat de carregar en aquest sistema operatiu qualsevol de les més de 1000 aplicacions Android amb les que s'allargava la seva paleta d'aplicacions. La sortida d'aquesta nova versió anava acompanyada d'estrictes requisits materials i de modificacions que els equips informàtics de les empreses havien de fer per corregir els problemes de seguretat i de compatibilitat de les aplicacions Android amb les aplicacions Windows (7).

Però hi havia un detall que va escapar a aquells que estaven impacients per instal·lar Windows 11: l'accés a les aplicacions Android.

Microsoft va anunciar que aquesta funcionalitat era una "preview" que només seria accessible des dels USA. El passat mes de febrer, Microsoft encara no havia comunicat cap data pel seu desplegament a la resta del món (8): com jo vaig decidir no seguir aquesta estratègia abracadabrant, no tinc ni idea de si la situació ha evolucionat.

Mentrestant, tots aquells que teníem un ordinador equipat amb Windows 10 rebíem un missatge invitant-nos a fer un test per veure si la configuració del nostre ordinador suportava l'actualització a Windows 11.
Com era d'esperar, molts dels ordinadors domèstics no eren compatibles amb els requisits materials necessaris per a la instal·lació de la nova versió. Personalment, em va cridar molt l'atenció que les recomanacions de Lenovo per a l'upgrade a Windows 11 dels ordinadors de la marca, anés seguida de l'oferta d'una paleta d'ordinadors que sí que suportaven aquesta nova versió (9).

Simon Batt, a un article publicat aquest mes d'abril (10), ens informava dels resultats d'un estudi que estimava que solament un 55% dels ordinadors utilitzats per les empreses poden executar Windows 11, ja que la resta d'ordinadors no compleixen els requisits materials d'aquest sistema operatiu. Pel que fa a les empreses que ja han implementat aquest sistema operatiu, l'estudi ens deia que només l'1,44% dels ordinadors de les empreses enquestades feien servir Windows 11, mentre Windows 10 seguia sent utilitzat per un 80,34%.

Quan només l'1,44% dels ordinadors i estacions de treball funcionen amb Windows 11 mentre que el 55% tenen els requisits materials necessaris per a la seva instal·lació, és legitim pensar que els usuaris privats i les empreses han pres la decisió deliberada de no actualitzar Windows 10.

Aquestes dades semblen doncs confirmar l'article premonitori de David Gewirtz, publicat el juliol del 2021 (11): [A causa de les exigències materials del nou sistema operatiu i] malgrat les preferències dels propietaris, alguns ordinadors es deixaran de fabricar. Molts més seran abandonats perquè els seus propietaris no saben com, no els importa o refusaran actualitzar-los. Un comentari que es desenvolupava més endavant, quan l'autor ens recordava que, a diferència del que puguin pensar els grans gurus de la informàtica, als usuaris de Windows no els agrada actualitzar les seves antigues màquines quan aquestes funcionen bé.

Tornant a l'article de Simon Batt publicat aquest mes d'abril (10): sembla doncs que les empreses no volen comprar nous ordinadors amb Windows 11 i tampoc volen actualitzar els seus ordinadors des de Windows 10 a Windows 11.

I si, malgrat el fet que més de la meitat dels ordinadors de les empreses compleixen els requisits materials exigits per Windows 11, els usuaris i les empreses semblen haver optat per no actualitzar Windows 10, sembla que s'acosten temps difícils per al nou sistema operatiu de Microsoft. Caldrà doncs esperar i veure com l'empresa pensa animar la gent a fer el pas per adoptar el seu nou producte.

Probablement hauria sigut una bona idea recordar què va passar fa uns anys amb el fracàs de la sortida dels sistemes operatius Windows Millenium i Windows Vista (12), aprendre les lliçons del passat i  fer un estudi de mercat abans de traure una nova versió i adaptar aquesta a les màquines existents enlloc de demanar als usuaris de comprar noves màquines per fer funcionar la nova versió i destinar a la ferralla les màquines que avui funcionen perfectament.

Els enginyers i comercials de Microsoft han pogut comprovar un cop més que el perfil dels seus clients no té res a veure amb el perfil dels clients d'Apple. I si algú esperava que amb el llançament de Windows 11 els clients de Microsoft farien llargues cues per comprar nous ordinadors compatibles amb la nova versió, la realitat els haurà demostrat que no ha estat el cas.

Mentrestant, estic segur que més d'un d'aquests clients haurà aprofitat aquesta situació per fer tests amb les darreres versions de Linux amb un escriptori Plasma (13) o distribucions Linux com Zorin OS (14), Elementary OS (15) o, fins i tot, una discutida distribució xinesa: DeepIn (16).

Jo ho he fet. Aprofitant una setmana en que tenia unes hores lliures, vaig fer un munt de tests amb un vell Lenovo ThinkPad. La veritat és què, per les necessitats de la majoria d'usuaris amb una llicència Home o Family de Windows, les distribucions que he provat estan molt més que bé.

Ara bé, he de confessar-te que els tests de la connexió remota al vell Lenovo ThinkPad des d'un ordinador Windows amb els protocols RDP o VNC sobre la tota darrera versió de Linux/Ubuntu m'ha fet passar més temps del que pensava amb el terminal: una de les coses que segueixo detestant més de Linux (17) .


  1. Veure Windows 11: heading straight for the abyss? (1/2), publicat el 26.04.2022
  2. Statista: Apple's PC unit shipment share in the United States from 2013 to 2022, by quarter
  3. Wikipedia: Windows Subsystem for Linux
  4. Chris Hoffman: How to Run a Full Linux Desktop in a Browser Tab on Your Chromebook, How to Geek, 02.02.2015
  5. Crouton: Chromium OS Universal Chroot Environment, GitHub
  6. Parallels Desktop pour Chromebook Enterprise: Home page
  7. Yannick Chavanne: Passage à Windows 11: comment Microsoft tente de rassurer les équipes IT, ICT Journal, 05.10.2021
  8. Thomas Estimbre: Windows 11 : plus de 1000 applications Android débarquent en accès anticipé, Journal du Geek, 17.02.2022
  9. Lenovo: Présentation de Windows 11
  10. Simon Batt: Don't Have Windows 11? Don't Worry, Only 1.44% of Business PCs Use It, Make Use Of, 13.04.2022
  11. David Gewirtz: Ce que Windows 11 signifie vraiment : nous serons coincés avec des millions de PC zombies sous Windows 10, ZDNet.fr, 01.07.2021
  12. Windows Millenium : le Windows que Microsoft préférerait n'avoir jamais sorti, L'internaute
  13. Plasma Desktop: Home page
  14. Zorin OS: Home page
  15. Elementary OS: Home page
  16. DeepIn: UbuntuDDE
  17. Ali Arslan: 7 Reasons Why Linux Isn't Dominating the Desktop OS Market, Make Use Of, 26.04.2022

Tuesday, April 26, 2022

windows 11: heading straight for the abyss? (1/2)

source: Windows 11 Memes That Make You Understand the System Better, MiniTool News, 08.04.2022


En juny del 2021 Microsoft va anunciar la sortida d'un nou sistema operatiu: Windows 11. A principis de juliol del 2021, David Gewirtz publicava a ZDNet un article premonitori (1), on ens recordava que en 2015 Microsoft afirmava que Windows 10 seria la darrera versió d'aquest sistema operatiu. Després d'analitzar les exigències materials del nou Windows 11, va arribar a la conclusió que aquest no funcionaria a la majoria de màquines Windows actuals.

L'article de Gewirtz estava encapçalat amb aquest paràgraf: [A causa de les exigències materials del nou sistema operatiu i] malgrat les preferències dels propietaris, alguns ordinadors es deixaran de fabricar. Molts més seran abandonats perquè els seus propietaris no saben com, no els importa o refusaran actualitzar-los.

Aquesta darrera sentència es desenvolupava més endavant, quan l'autor ens recordava que, a diferència del que puguin pensar els grans gurus de la informàtica, a la gent no li agrada actualitzar les seves antigues màquines Windows (o Apple!) quan aquestes funcionen bé.

Si encara necessitàvem un exemple que confirmés aquesta afirmació, Gewirtz ens recordava que, 7 anys després de l'abandonament de Windows XP, un estudi de NetMarketShare, arribava a la conclusió que al voltant de 25 milions de màquines al món seguien funcionant amb un sistema operatiu que va veure la llum enguany fa 20 anys: la seva última versió, el Service Pack 3, es va publicar el 21 d'abril de 2008, enguany fa 14 anys.

Gewirtz, també ens parlava d'un estudi realitzat entre març i juny del 2021 sobre les versions de Windows de les màquines que accedien a les pàgines web del govern federal dels USA. Així, entre les màquines equipades amb el sistema operatiu Windows, hom podia veure que el 6,45% ho feien des de Windows 7, el 2,80% amb Windows 8.0/8.1 i un 2,8% (4,8 milions de pàgines visitades!) amb versions més antigues de Windows (2). Gairebé un 10% de les màquines Windows que accedien a les pàgines del govern federal estaven equipades amb un sistema operatiu anterior a Windows 10 !!!

De totes maneres, com pots veure en aquest enllaç (3), la majoria dels ciutadans USA que consulten aquestes pàgines ho fan des d'un iPhone o un iPad (~34% el 24.04.2022), seguits per aquells que ho fan des d'un ordinador Windows (~32% el 24.04.2022).

Estic segur que els usuaris dels Macs hauran rigut de valent amb la imatge amb què he obert el post d'avui. Jo també l'he trobat divertida i és per això que l'he inclòs. Ara bé, més enllà de l'humor hi ha els fets. Així què, amb la idea de preparar la lectura del segon post, et proposo de donar un cop d'ull a aquestes dades (4):
  • Linux domina completament el terreny dels superordinadors des del 2017. El 100% dels 500 més potents del món estan equipats amb aquest sistema operatiu. També és el més utilitzat als servidors dels Data Centers (5), en els que la distribució Linux més utilitzada és Ubuntu.
  • Windows lidera el mercat de sistemes operatius instal·lats als ordinadors d'escriptori i portables amb un 75% de quota de mercat, seguit del macOS d'Apple amb un 16% i els sistemes operatius basats en Linux, inclòs el Chrome OS de Google, amb un 5%.
  • Android lidera el mercat de sistemes operatius instal·lats als mòbils amb un 73% de quota de mercat. L'iOS d'Apple el segueix amb un 27%.
  • L'iOS d'Apple lidera el mercat de sistemes operatius que equipen les Tablets amb un 55%, seguit per Android amb un 45%.
Com a la imatge amb què he obert el post d'avui, no negaré que segurament hi ha enginyers informàtics de Microsoft que segueixen amb molta atenció el que fan els seus homònims d'Apple. Però tinc com el sentiment que els comercials i la direcció de la companyia segueixen amb molta més atenció altres entorns informàtics: particularment tot el que s'està fent a Google amb Android. Ho veurem a la segona entrega d'aquest post.


  1. David Gewirtz: Ce que Windows 11 signifie vraiment : nous serons coincés avec des millions de PC zombies sous Windows 10, ZDNet.fr, 01.07.2021
  2. March-June 2021 US Government Site Accesses, in David Gewirtz: Ce que Windows 11 signifie vraiment : nous serons coincés avec des millions de PC zombies sous Windows 10, ZDNet.fr, 01.07.2021
  3. All participating Web sites, analitics.usa.gov
  4. Wikipedia: Usage share of operating systems
  5. Veure Big Data Centers and Electricity Network, publicat en aquest blog el 26.10.2021

Sunday, April 10, 2022

work in another country

Source: Miguel Farah. A Visual Comparison of Different National Layouts on a Computer Keyboard


Una de les coses que hom realitza ràpidament quan va a treballar a l'estranger és que el teclat dels ordinadors és diferent segons el país on has anat a caure.

De vegades, no cal ni marxar del país per fer aquest descobriment. N'hi ha prou amb comprar un ordinador a bon preu a una botiga online d'un altre país i, en obrir la capsa de cartró, descobrir que el seu teclat no té gran cosa a veure amb el que hom esperava.

És quelcom de semblant al que hom realitza quan va de viatge a un altre país i descobreix que els endolls que utilitzen són diferents dels que hom coneix i ha de demanar a la recepció de l'hotel si disposen d'adaptadors universals o l'adreça d'una botiga on trobar-los.

Per ajudar-nos a descobrir les diferències entre els teclats dels ordinadors de diferents països, un xilè: Miguel Farah (1), va crear dues pàgines molt interessants, de visita altament recomanada: A Visual Comparison of Different National Layouts on a Computer Keyboard (2) i Interactive Comparator of Different National Layouts on a Computer Keyboard (3)

A la primera d'aquestes pàgines pots trobar per exemple que, amb l'excepció del teclat utilitzat al Paraguai (4), el teclat espanyol d'Espanya presenta poques diferències amb els teclats dels països on es parla l'espanyol a l'Amèrica Llatina. Amb una diferència important al teclat d'Espanya: la presència de la C trencada (Ç/ç), utilitzada per escriure en llengua catalana.

Un dels teclats que li ha donat més feina a descriure a Miguel Farah és el que utilitzem a Suïssa (5): dissenyat per donar suport a una llengua germànica (alemany) i tres de romanç (francès, italià i romanx). Derivat del disseny del teclat alemany, la llista de problemes enumerats per l'autor és real. A mesura que l'anava llegint recordava la sorpresa que em va provocar el meu primer contacte amb el teclat del qual avui faig ús per redactar aquest article i com m'he acostumat a fer-ne ús.

Just per acabar deixa'm afegir que si a l'autor li sembla increïble que el teclat suís també s'utilitzi a Luxemburg, malgrat el fet que un gran percentatge d'usuaris privats d'aquest país prefereix utilitzar el teclat de Bèlgica, la gran majoria de treballadors frontalers francesos que conec prefereixen utilitzar el nostre teclat QWERTZ a l'AZERTY francès.

Aquest motiu, però també el de la diferència de preu de l'IVA (TVA) del material electrònic al nostre país, fa que molts d'ells acabin comprant els seus ordenadors personals al nostre país.


  1. Miguel Farah: Home page
  2. Miguel Farah: A Visual Comparison of Different National Layouts on a Computer Keyboard
  3. Miguel Farah: Interactive Comparator of Different National Layouts on a Computer Keyboard
  4. Miguel Farah: A Visual Comparison of Different National Layouts on a Computer Keyboard: Spanish-Guarani
  5. Miguel Farah: A Visual Comparison of Different National Layouts on a Computer Keyboard: Swiss
  6. Miguel Farah: A Visual Comparison of Different National Layouts on a Computer Keyboard: French

Sunday, November 7, 2021

comment repérer une fausse microSD


Fa uns dies que estic un xic enredat amb una sèrie de coses que m'han tingut allunyat del blog.

Entre aquestes coses, hi ha vàries relacionades amb la informàtica que aniré comentant quan trobi un moment. La més recent té a veure amb unes targetes microSD que fa molt de temps vaig comprar amb la idea d'utilitzar-les per fer tests en un Rapsberri o un Chromebook.

Ara deixa'm obrir un parèntesi per llegir junts un paràgraf d'un article publicat en mars del 2019 al magazín electrònic Comment Geek (1):
Wish.com és un lloc de comerç electrònic fundat per antics programadors de Google i Yahoo, on pots trobar absolutament de tot, a preus realment increïbles. Entre aquests articles, targetes microSD amb un volum massiu per un preu increïblement baix. Sols que, moltes d'aquestes targetes són falses.
A principis de juliol del 2019, tot i no haver llegit aquest article, ja havia sentit parlar sobre aquest tema a alguns companys. El cas però és que feia temps que jo era client de Wish i, seleccionant amb lupa allò que comprava (en general articles amb poca o nul·la tecnologia), estava satisfet amb la relació qualitat-preu que havia trobat.

El mateix mes vaig veure una targeta microSD de 512GB de Huawei a un preu increïble. Vaig dir-me que probablement Huawei estava fabricant targetes molt més avençades i es treia del damunt a un preu ridícul aquelles que tenia en stock. En el pitjor dels casos, si la targeta no era tan ràpida com prometia o, fins i tot si tenia menys capacitat que la que mostrava l'embalatge, seguia sent molt interessant.

Arribats a aquest punt, és un bon moment per tornar a l'article de Comment Geek (cf. 1):
L'anunci presentava una targeta microSD de 512 GB i classe 10 (molt ràpida) fabricada per Huawei. El problema és que, en aquells moments, Huawei no fabricava targetes microSD per a la venda al públic. Huawei fabricava targetes de nano memòria patentades que funcionaven amb els seus dispositius, molt diferents de les que hom podia trobar a l'embalatge.
Abans d'anar més lluny, deixa'm compartir unes informacions que potser trobaràs interessants:
  • La capacitat de la memòria de les targetes microSD ha evolucionat molt ràpidament aquests darrers anys. Tant, que es va convertir en missió impossible vendre molts dels vells stocks de targetes amb capacitats de 4GB, 16GB o 32GB. També cal dir que no tots aquells fabricants que sabien com fabricar aquelles velles targetes, sabien com produir les modernes targetes de 128GB, 256GB o 512GB.
  • Algú va trobar una solució pel reciclatge comercial d'aquelles velles targetes en una enginyosa manipulació de la taula d'assignació de fitxers (FAT, en anglès) (3), sobre l'ús de la qual un article de Nikon Passion (4) advertia als usuaris de càmeres digitals de fer molta atenció en el moment de formatar les targetes. Per fer ras i curt, aquesta manipulació consisteix en presentar als ulls del comprador targetes de vella concepció com si fossin modernes: amb una gran capacitat d'emmagatzemament i una gran velocitat d'accés en lectura i escriptura.
  • Si prenem per exemple el cas de dues targetes legals de SanDisk: microSDHC Extreme i microSDXC Ultra de 256 GB  veurem que arribem a velocitats de lectura de 160 Mbit/s i 120 Mbit/s, i unes velocitats d'escriptura de 60 Mbit/s i 10 Mbit/s respectivament
  • Pel que fa a les targetes microSD que vaig comprar, a més que a la seva etiqueta deien estar fabricades per Huawei, també deien que eren de Classe 3. El que, en el rànquing UHS (Ultra High Speed), vol dir que suportarien almenys una velocitat d'escriptura de 30MB/s, el que les recomanaria per a la seva utilització en la gravació de vídeos amb una resolució de 4K (5) (6).
Quan vaig rebre les tres targetes (n'havia comprat un parell de més per oferir-les a dos companys de la feina), vaig obrir un paquet, vaig introduir la targeta al lector de l'ordinador, la vaig formatar amb l'opció ràpida, vaig donar un cop d'ull a les seves Propietats, i aquest va ser el resultat:

Tot semblava doncs en ordre. Per fer ras i curt, sense entrar en detalls tècnics que serien llargs d'explicar i probablement difícils a comprendre, la manipulació més freqüent presenta aquests problemes:
  • Les targetes han estat manipulades de manera a presentar una capacitat d'emmagatzemament que no és la seva capacitat real. I el fet de formatar-les amb l'opció ràpida no canvia res.
  • L'emmagatzemament de fitxers vídeos, fotografies, etc., a la targeta funcionarà fins a arribar a la seva capacitat real. A partir d'aquest límit, la targeta enregistrarà a la FAT el nom, la data i la mida dels nous fitxers, que s'enregistraran pel damunt d'aquells que ja estaven prèviament emmagatzemats, i que no desapareixeran de la FAT, com sí haurà passat amb el seu contingut.
  • L'usuari veurà així que la targeta es va omplint amb els nous fitxers i seguirà veient els més antics. Sols que ..., la sorpresa arribarà quan veurà que els fitxers més antics no tenen cap contingut malgrat veure que el seu nom, la seva data i la seva mida a la targeta indiquin el contrari.
Deixa'm dir-te que aquest és només un exemple, però hi ha diverses tècniques de manipulació que tenen el mateix resultat. En el meu cas, la manipulació (basada probablement en un flash d'una targeta vàlida de 500GB) estava tan ben feta que, malgrat haver formatat la targeta físicament amb l'opció lenta (low level format), el resultat era el mateix. Malgrat tot, vaig poder descobrir de manera relativament ràpida l'engany gràcies a un test poc ortodox que no resistiria la més mínima homologació professional.

Si mai tens la més mínima sospita sobre la capacitat real d'una targeta microSD, hi ha eines que et trauran del dubte. Entre elles, una molt simple, gratuïta i que no necessita de cap tipus d'instal·lació: H2testwl’une des meilleures options disponibles pour tester une fausse carte microSD (cf. 1).

La imatge que pots trobar a continuació és el resultat d'un test parcial que vaig fer fa uns dies amb una de les targetes que encara no havia llençat a les escombraries. La idea és relativament senzilla: anar escrivint fitxers amb un nom seqüencial i amb una mida preestablerta (e.g. 1MB) fins a arribar a omplir la capacitat que el disc diu tenir. Un cop fet això, anar llegint de manera seqüencial aquests fitxers fins a trobar aquells que no tenen cap contingut o presenten missatges d'error quan el programa intenta accedir a fitxers que no existeixen en realitat al dispositiu.

Just per informació, vaig fer aquest test amb un ordinador equipat amb un processador Intel i7@2.9 GHz i 32GB de RAM. Abans del test, vaig deixar treballar l'ordenador durant unes hores mentre formatava físicament la targeta. Crec que els resultats parcials que pots veure a la imatge, ho diuen gairebé tot:
  • Escriure els fitxers a la targeta fins a arribar a omplir virtualment tota la capacitat del disc, li va prendre al programa gairebé 8h45.
  • Després de 12h45 de lectura i verificació dels fitxers, el programa va trobar que gairebé 15 GB de la targeta estava en ordre, mentre que altres 23,4 GB estaven corruptes.
A causa de la baixa velocitat de lectura de la targeta, quan vaig veure que el programa necessitaria més de 152 h per completar el test, vaig dir-me que no valia la pena continuar i em vaig desfer de la darrera de les targetes que encara guardava.


  1. Comment repérer une fausse carte MicroSD et éviter de se faire arnaquer, CommentGeek.com, 26.03.2019
  2. Carte microSD : comment éviter les fausses bonnes affaires et vous assurer de ne pas être floué, 01.net, 30.11.2019
  3. Wikipedia: File Allocation Table (FAT) [en] [fr] [es] [ca]
  4. Jean-Christophe Dichant: Comment utiliser les cartes mémoire, les erreurs à éviter, nikonpassion.com, 11.01.2018
  5. Wikipedia: SD Cart [en] [fr] [es] [ca]
  6. Will Georgiadis and Nathan Spendelow: How to choose an SD card: Class and speed ratings explained, expertreviews.co.uk, 12.02.2021 || Renaud Labracherie: Quelle carte microSD choisir ? Les Numériques, 14.10.2021

Thursday, May 3, 2018

mobile phone dock station

amazon: samsung EDD-S20EWEGSTD

En un fil de conversa que vam tenir fa uns dies en aquest blog amb l'amic Israel Hands (1), em parlava d'un telèfon mòbil que tenia la pantalla trencada i que jo havia reconvertit en comandament a distància. D'allò fa molt de temps i les coses han canviat.

Com no vaig trobar cap lloc on reparessin la pantalla per un preu raonable (2), finalment el vaig reemplaçar per un vell Samsung Galaxy S3 (3) del 2012 que, encara avui, funciona perfectament i està com sortit de fàbrica.

Després de connectar-lo al WiFi de casa, vaig començar a utilitzar-lo per consultar la programació de la TV i com a telecomanda amb aquesta aplicació: Peel Smart Remote TV Guide. També per escoltar la radio amb TuneIn i música amb Spotify, Deezer i Shazam. Més tard li vaig ficar una nova bateria Samsung EB-L1G6LLU. També una targeta 'SanDisk Ultra Micro SD de 64GB' - que, gràcies a la crítica desfavorable dels experts (4), vaig trobar a molt bon preu: vaig carregar una part de la meva música, part de l'àlbum de fotos i alguns vídeos i fitxers amb lectura.

Deixant de banda l'anuari -telèfon, email, etc.-, la missatgeria i el calendari sincronitzats amb el meu compte Google, també vaig convertir l'aparell en un escànner per documents gràcies a l'aplicació CamScanner, i en lector de codi de barres i de QR Code amb aquestes altres aplicacions: Barcode Scanner i QR Code Reader.

Pel que fa a la salut, també vaig carregar una aplicació que em permet veure la composició dels aliments en venda a Suïssa a partir del codi de barres del seu embalatge: NutriScan BàS. Una guia de primers auxilis de la Creu Roja: Erste Hilfe, I via els bookmarks als navegadors, un enllaç amb MedGate.

Més endavant vaig adquirir a Amazon una "mobile phone dock station" Samsung EDD-S20EWEGSTD (5). Vaig connectar-la a la TV amb un cable HDMI (6) i a un vell amplificador Kenwood (7) amb un cable DIN connectat a la sortida àudio.

Les connexions USB em permeten connectar un teclat wireless de Logitech (8), que puc utilitzar per escriure emails o just com a mouse mentre el telèfon està connectat a la dock station. Aquestes connexions també em permeten llegir des del telèfon el contingut de pen drives o d'un disc dur portable. També carregar la bateria d'un carregador portàtil pel mòbil (9)

Gràcies a la dock station, a més de poder veure la hora i les previsions de la meteo, també  tinc una estació de càrrega per la bateria i puc utilitzar un vell telèfon que estava condemnat en un Media Center força apanyat (10).

Com pots veure en aquest vell vídeo (11), també podria utilitzar la dock station per connectar el telèfon a un monitor i utilitzar-lo com un ordinador. Però, un phone tant vell no té gaire recorregut per aquest tipus d'utilització. De totes maneres, prefereixo utilitzar un vell ordinador de segona mà que em va sortir bé de preu. al que l'he doblat la memòria i afegit un disc SSD que també vaig trobar en una oferta. O també una vella tablet. Però això és una altra historia i ja en parlaré un altre dia.


  1. Avui és el meu aniversari, 27.04.2018, en aquest blog
  2. Per un preu raonable vull referir-me a un preu més baix del que em costaria comprar a Xina un model nou de característiques tècniques comparables.  
  3. Florence Legrand: Test - Samsung Galaxy S3, lesnumeriques.com, 14.06.2012
  4. Morgane Alzieu: Test - Sandisk microSDXC Mobile Ultra 64 Go UHS-I, lesnumeriques.com, 16.12.2012
  5. Samsung EDD-S20EWEGSTD. L'acabo de veure a Amazon per 75 euros i a eBay per 154 euros!  Però, si no tens pressa i busques bé, pots trobar-la per uns 20-25 euros.
  6. Com no totes les aplicacions s'adapten automàticament al format de la TV, vaig carregar aquesta aplicació: Rotation de l'écran.  
  7. Kenwood A-34 Stereo Integrated Amplifier. Malgrat el que puguis trobar en algunes fitxes tècniques aquest model és de molt més abans que 1990!
  8. Wireless Touch Keyboard K400 Plus
  9. CellularLine - FreePower Slim 3000
  10. Wikipedia: Media Center [ca] [fr] [en]
  11. Samsung Galaxy Note 2 Smart Dock -- EDD-S20E Galaxy Note 2, Youtube, 09.12.2012

Wednesday, September 6, 2017

gva dictator alert app

François Pilet: Leslie Caldwell talks about GVA Dictator Alert at GWU, Youtube, 04.11.2016

Avui m'agradaria compartir amb tu una pàgina força interessant de la que potser ja has sentit parlar: Dictator Alert. En realitat es tracta d'una aplicació que s'ocupa del seguiment dels avions registrats o utilitzats pels governs descrits com "règims autoritaris" segons el Democracy Index (2016) publicat per The Economist Intelligence Unit. Cada cop que un d'aquests avions aterra o s'enlaira des de l'aeroport de Ginebra s'anuncia automàticament en aquestes pàgines de Twitter i Facebook.

El funcionament és senzill i es basa en una antena privada ADS-B situada a prop de l'aeroport de Ginebra (GVA) que enregistra tots els moviments d'aeronaus. Un script s'executa un cop per hora per comparar els registres de l'antena amb una llista d'aeronaus utilitzades regularment per règims autoritaris. I quan es troba una coincidència, un robot la publica a Twitter.
Si punxes al gràfic de la dreta podràs veure una llista actualitzada a finals d'agost sobre quins van estar els vols de règims dictatorials més freqüents a l'aeroport de GVA l'any passat.

Pel que fa a l'anecdotari, pot ser interessant saber que, durant l'estiu de 2016, recolzant-se en part en la informació proporcionada per GVA Dictator Alert, els fiscals de Ginebra van obrir una investigació formal sobre el vicepresident de Guinea Equatorial, Teodoro Nguema Obiang Mangue (aka Teodorin Obiang), per sospites de blanqueig de diners procedent de la de corrupció, al qual se li van requisar el 31 de novembre de 2016, 11 vehicles de luxe de la seva propietat a l'aeroport de Ginebra. Per cert, ja t'has mirat el gràfic que tens al damunt?

Si estàs interessat a fer alguna cosa semblant a un aeroport de la teva elecció, pots baixar-te el codi d'una antiga versió de l'aplicació a GitHub.