Sunday, August 30, 2015

michael shermer - baloney detection kit

Michael Shermer (1/2) - Herramienta para la detección de tonterias, YouTube, 08.08.2009

Michael Shermer (2/2) - Herramienta para la detección de tonterias, YouTube, 08.08.2009


The Baloney Detection Kit és un vídeo del 2009, presentat per Michael Shermer, divulgador científic, fundador de la Skeptics Society i del seu magazine (1) produït per la fundació Richard Dawkins (2).

Durant 15 minuts, inspirant-se en els postulats defensats al capitol The Fine Art of Baloney Detection del darrer llibre que va escriure Carl Sagan (3) elabora un kit anti-enganyifes (4) amb nou preguntes basades en un mètode científic adreçat a tots els públics.

Pots trobar la versió original en aquests enllaç:
  1. Michael Shermer, The Skeptics Society, Skeptic (U.S. magazine) [home] [wiki]
  2. Richard Dawkins Foundation for Reason and Science [home] [wiki],
    versió en espanyol: Fundación Richard Dawkins para la Razón y la Ciencia. Nuestra misión es apoyar la educación científica, el pensamiento crítico y el entendimiento del mundo natural basado en la evidencia con el fin de superar a la superstición, la intolerancia, el fundamentalismo religioso y el sufrimiento humano.
  3. Carl Sagan (1995): The Demon-Haunted World: Science as a Candle in the Dark, trad. esp. El mundo y sus demonios. La ciencia como una luz en la oscuridad, Ediciones B, 1997.
  4. Maria Popova: The Baloney Detection Kit: Carl Sagan’s Rules for Bullshit-Busting and Critical Thinking, brainpickings.org, 03.01.2014

Friday, August 28, 2015

de veritat creus que saps què és el colonialisme?

Si quan llegeixes el diari tens el sentiment de no veure res d'altre que crisi econòmica, fanatisme religiós, fenòmens migratoris massius per fugir de la mort o de la misèria, pobles que volen sacsejar-se de la tirania i lluiten per la seva llibertat.

Si tens el sentiment de viure en un món on tot s'està fotent de través i on la única certesa del present és la incertesa del futur. El sentiment d'estar manipulat per un grup que ho domina tot. Si creus que estàs vivint un període històric excepcional ...

Deixa'm dir-te que els teus profes d'història contemporània no són millors que els que jo vaig tenir. I com en George Santayana deia que: Aquellos que no recuerdan el pasado están condenados a repetirlo et proposo de veure el món del s XIX a partir de la biografia al wiki de Lord Palmerston.

Perquè, si de veritat creus saber què és l'imperialisme, i quines són les bases geopolítiques sobre les que s'ha construït el nostre continent (per no parlar dels altres), la lectura de la biografia de Lord Palmerston i de tot el que va fer en nom del país que representava potser et faci canviar un parell d'idees.

Tuesday, August 25, 2015

suisse: pénurie de main d'oeuvre qualifiée?

El passat dimarts 18 agost, al bus i camí de la feina, vaig llegir a l'edició en paper de 20minutes.ch dos articles que van cridar la meva atenció.

El primer article, portava per títol: Talents difficiles à trouver, i tractava d'una enquesta realitzada per Manpower Suïssa a 750 empreses i que presentava com resultat que el 41% dels enquestats afirmava estar experimentant una penúria de talents, especialment pel que fa als treballadors qualificats (1).

Un altre diari que recollia la noticia, Le Temps (2), afegia que, segons l'estudi de Manpower Suïssa: els efectes de la penúria de treballadors qualificats s'han traduït, per un 64% dels empresaris enquestats, en una disminució de la capacitat per satisfer els clients, per un 49% en una baixa de la competitivitat i de la productivitat, per un 39% en un augment dels costos laborals (39%) i per un 30% en una disminució de la innovació i la creativitat.

El cas és que el resultat de l'enquesta de Manpower Suïssa contrasta amb una altra noticia publicada al 20minutes.ch de l'edició del mateix dia: Jeunes pros au top, on es parla de les 13 medalles guanyades pels aprenents suïssos al WorldSkills d'enguany a São Paulo que, a l'edició del mateix dia de 24heures.ch, es presentava així: fins i tot si Suïssa, per primera vegada, va perdre el seu lloc al podi de les nacions i va quedar en quarta posició a nivell mundial, continua essent la primera nació al rànquing dels països europeus (3).

Si segons The Global Competitiveness Report 2014-2015 (4) Suïssa és líder mundial en termes de competitivitat (4) i si els seus joves aprenents demostren, any rere any, que són els millors aprenents d'Europa i ocupen els primers llocs del món, just darrere dels països asiàtics, tinc una gran curiositat per saber quines empreses han estat entrevistades per Manpower Suïssa, quin és el seu camp d'activitat i quin és el perfil dels talents que busquen i que no arriben a trobar en un dels millors sistemes de formació professional del món (6).

Hi ha qui podria pensar que la resposta als resultats de l'estudi d'aquesta empresa de treball temporal es troba en la indigestió provocada pels resultats del referèndum "contre l'immigration de masse" i la reintroducció del sistema de quotes per la contractació d'estrangers, a fi de protegir els treballadors del país del dúmping salarial (5). Però és Manpower que, en els resultats del seu propi estudi, ens dona la resposta: menys d'un terç de les empreses enquestades no tenen encara cap estratègia de contractació, ni de formació ni de retenció dels talents. I gairebé la meitat es basen únicament en el seu atractiu per atreure'ls i conservar-los.

Treball temporal? Salaris baixos? Imatge de marca? ... No estarem parlant de McDonalds, Starbucks, Subway, o d'altres empreses del mateix tipus, oi?

En tot cas, crec que no és arriscat afirmar que, entre els clients de Manpower, no es troben segurament aquelles empreses que han fet que Suïssa sigui el primer país del món en termes de productivitat ni aquelles que, amb el seu esforç, contribueixen a que tinguem un dels sistemes d'aprenentatge que desperta més admiració (7).  


  1. Si et llegeixes el White Paper: 2015 Talent Shortage Survey de Manpower, podràs constatar que és possible que la teva idea sobre el que hom pot considerar com talents pot no ser exactament la mateixa que tenen en aquesta companyia de treball temporal.  
  2. Manpower s'alarme de la pénurie de main d'oeuvre qualifiée en Suisse, Le Temps, 18.08.2015
  3. La Suisse récolte 13 médailles au Championnat du monde des métier, Swiss-Skills.ch, 16.08.2015
    Le charpentier rate de peu le podium au Brésil, 24Heures.ch, 17.08.2015
  4. The Global Competitiveness Report 2014-2015 [1] [2]
  5. En Suisse, comment s'appliquera l'initiative sur l'immigration?, Le Monde, 10.02.2014
    Les Suisses votent contre «l'immigration de masse», Le Figaro, 09.02.2014
  6. formationprofessionnelleplus.ch
  7. Pour Hollande, «il y a un miracle suisse», 20minutes.ch, 16.04.2015

Sunday, August 23, 2015

the cost of natural disasters



Cada any, els Estats Units han de fer front a una factura multimilionària per les pèrdues econòmiques provocades pels desastres naturals. En 2014, les despeses van pujar a 25 miliards de USD, amb certes regions del país més propenses a la calamitat que altres. Quins son doncs els desastres són els més freqüents i quant costen? Un vídeo del New York Times que analitza els desastres naturals per regió.

Quynhanh Do: The Cost of Natural Disasters, New York Times, 05.08.2015

Friday, August 21, 2015

permafrost degradation and thermokarst lakes



desglaç del permafrost i
alliberament de metà a l'Artic
Avui m'agradaria compartir amb tu uns articles sobre el canvi climàtic que espero que trobis interessants. Començaré per un que'ns parla de la importància dels incendis al Canadà i Alaska (1). Que, més enllà de la desaparició de la massa forestal, posa en evidència el problema de l'acceleració de la fusió del permafrost (2), una capa de sòl gelada que hauria d'estar permanentment per sota dels 0°C i que és un dels més grans magatzems de carboni de la Terra.

Si vols veure un time lapse força il·lustratiu sobre la fusió del permafrost et proposo veure el vídeo que tens al damunt: durant un mes les imatges enregistrades a Horn Lake, al nord d'Alaska, durant l'estiu de 2010 (3), ens presenten la transformació del permafrost en thermokarst (4), un llac format pel desglaç del  permafrost.

Florent Dominé, investigador de la Université Laval (Québec), en un article publicat enguany (5) deia:
El permafrost captura el carboni orgànic, congelant plantes i animals morts. Hom estima que el sòl congelat de l'Àrtic conté 1'700 miliards de tones de carboni. Aquest volum va molt més enllà del total de carboni en les reserves de carbó, petroli i gas natural. Quan el permafrost comença a fondre, els bacteris converteixen el carboni en diòxid de carboni (CO2) i en metà (CH4), que son alliberats a l'atmosfera. Com aquests dos gasos són els més poderosos motors de l'escalfament global, les emissions acceleraran la fusió del permafrost, i així successivament ... en un fenomen conegut com el "bucle de retroalimentació positiva". Com els models climàtics que s'han utilitzat fins ara per avaluar l'augment de les temperatures fins a la fi del segle no han tingut compte de la fusió del permafrost i dels gasos que s'alliberen en aquest procès, les hipòtesis d'una pujada global de 4°C d'aquí al 2100, podrien projectar-se fins a 8 °C.
Michel Allard, investigador del Centre d’Etudes Nordiques de la Universitat Laval (Québec) ens parlava de l'extensió d'aquest fenomen l'any 2013 (6):
Entre 1957 i 2005, l'estudi de les imatges dels satèl.lits ha demostrat que la disminució del 51% del permafrost ha anat acompanyada per un increment equivalent de l'extensió dels llacs de thermokarst i per la vegetació.
Pots trobar molts més detalls en un article (7) de Vladimir Romanovsky (Geophysical Institute, University of Alaska Fairbanks) i molta més informació en aquesta compilació del US Geological Survey (8) sobre tot el que es va publicar fins 2013 en anglès i en rus sobre aquest tema.

Cas que no acabis de veure massa clar això del metà, et proposo donar un cop d'ull a aquest vídeo de Russia Today que pots completar amb aquest altre vídeo d'un amant de la natura noruec.



Sabem que l'augment de les temperatures a l'Artic és gairebé el doble de l'augment de les temperatures a latituds més baixes (9). Sabem que l'augment de la temperatura produeix el desglaç del permafrost, que s'estén sobre 1/4 de les terres de l'hemisferi nord (10). I també sabem que aquest desglaç provoca l'alliberament a l'atmosfera de dos dels més poderosos motors de l'escalfament global: el diòxid de carboni (CO2) i el metà (CH4), que no faran sinó accelerar el desglaç del permafrost ...

Però sabem molt menys sobre quina és la quantitat de CO2 que està atrapant actualment l'Artic i si està amortint el fenòmen. Perquè sabem que la vegetació estenent cap al nord, gràcies a temperatures més càlides i a una temporada de creixement més llarga. I també sabem que el desglaç del permafrost provoca grans canvis en els ecosistemes de boscos de bedolls, que es transformen en pantans i aiguamolls que són colonitzats ràpidament per plantes herbàcies aquàtiques, que desenvolupen una gruixuda capa de matèria orgànica. I, gràcies al resultat de la recerca d'un equip multidisciplinari d'investigadors americans (11) publicat en 2001 i del que hom escolta parlar més aviat poc, també sabem que:
Sobre la base de l'anàlisi fotografia aèria i la datació per radiocarboni, s'estima el 83% de la degradació [del permafrost] es va produir abans de 1949. L'evidència indica que aquesta degradació del permafrost es va iniciar a mitjans del 1700 i s'associa amb els períodes de clima relativament càlid durant el període que va des de 1700 fins a mitjans del segle XX.
I com l'acumulació d'indicis de que estem davant d'un fenòmen que va començar avant de la industrialització no hauria de donar-nos una excusa per seguir agreujant-lo, necessitem tenir dades per saber amortir-lo. Malauradament, no disposarem de dades fiables almenys fins Desembre del 2016, quan l'Orbiting Carbon Observatory de la NASA (12) ens ajudi a aclarir en quina proporció la vegetació està amortint l'impacte de la fusió del permafrost. Mentre esperem disposar d'aquestes dades, caldrà seguir amb interès les recerques d'altres investigadors que suggereixen que alguns llacs de l'Àrtic emmagatzemen més gasos d'efecte hivernacle que no els que puguin emetre a l'atmosfera (13).


  1. Alaska’s on Fire and It May Make Climate Change Even Worse, Wired, 08.07.2015
  2. Wikipedia: Permafrost
  3. Per l'estudi de recerca que va donar lloc al vídeo, pots visitar aquesta pàgina de la Universitat de l'Estat de Pennsilvània: Spatial and Temporal Influences of Thermokarst Failures on Surface Processes in Arctic Landscapes.
  4. Wikipedia: Thermokarst
  5. La fonte du permafrost, une bombe climatique, Le Figaro, 13.05.2015
  6. La fonte du permafrost a commencé!, Nature-Sciences, 31.07.2013
  7. Vladimir E. Romanovsky: How rapidly is permafrost changing and what are the impacts of these changes?, NOOA, 13.07.2004
  8.  Jones, B.M., Amundson,C.L., Koch, J.C., and Grosse, Guido, 2013, Thermokarst and thaw-related landscape dynamics - An annotated bibliography with an emphasis on potential effects on habitat and wildlife: U.S. Geological Survey Open-File Report 2013-1161, 60p., http://pubs.usgs.gov/of/2013/1161
  9. David Biello: The Climate's Warm Future Is Now in the Arctic, Scientific American, 10.09.2009
  10. David Biello: Mysterious Craters Are Just the Beginning of Arctic Surprises, Scientific American, 05.08.2014
  11. M. Torre Jorgenson (ABR, Inc. Environmental Research and Services), Charles H. Racine (U.S. Army, Cold Regions Research and Engineering Lab), James C. Walters (Dept of Earth Science, Univ. Northern Iowa, Cedar Falls), Thomas E. Osterkamp (Geophysical Institute, University of Alaska, Fairbanks): Permafrost Degradation and Ecological Changes Associated with a Warming Climate in Central Alaska, Climatic Change, March 2001, Volume 48, Issue 4, pp 551-579
  12. Wikipedia: Orbiting Carbon Observatory. Què tal si, esperant l'arribada d'aquestes dades, tornem a donar-li un cop d'ull a aquest article del passat mes de gener: A year in the life of earth's CO2? I, ja que hi som, potser també valgui la pena revisitar aquest altre del mes de novembre del 2014: Global warming: some regions could benefit from it
  13. Ellie Zolfagharifard: Strange craters, burning ice and ‘drunken trees’: Climate change is causing the planet to behave in mysterious ways, scientists claim, Mail Online, 06.08.2014.  Christopher Intagliata: Methane-Eating Microbes May Mitigate Arctic Emissions, Scientific American, 19.08.2015

Thursday, August 20, 2015

suïssa: totes les centrals nuclears estan aturades

Gösgen: éclairage artistique sur la tour de refroidissement (Photo: KKG)
L'edició del passat dilluns del 20minutes.ch publicava una noticia insòlita: Tots els reactors nuclears estan aturats. El passat diumenge es va haver de desconnectar de la xarxa la central nuclear de Gösgen a causa d'una fuga de vapor, el que va tenir com a conseqüència que les cinc centrals nuclears suïsses estiguin fora de servei.

Es el primer cop que d'això arriba des del començament de l'era nuclear a Suïssa i, com observa Greenpeace: malgrat que hom ens amenaçava amb que sense l'energia nuclear tornaríem a les espelmes, el país no ha caigut en el caos.
La décision prise au cours de l'année 2011 par le Conseil fédéral et le Parlement de sortir progressivement de l'énergie nucléaire est le point de départ d'une nouvelle politique énergétique (Stratégie énergétique 2050). Les cinq centrales nucléaires suisses seront mises à l'arrêt à la fin de leur durée d'exploitation et ne seront pas remplacées par de nouvelles centrales nucléaires.

Wednesday, August 19, 2015

fresh water in the arctic and climate change


Fresh Water in the Arctic, National Science Foundation, NBC Learn, 2011 (1)

Et proposo veure el vídeo amb què he obert el post d'avui després de la lectura de l'article per comprendre millor el seu contingut. Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Si fa uns dies parlàvem dels efectes que sobre el canvi climàtic pot provocar el desglaç del permafrost, avui m'agradaria compartir alguns articles que tracten sobre els canvis en la circulació oceànica que pot provocar el desglaç a l'Àrtic i un eventual impacte que podria tenir unes conseqüències molt diferents de les que usualment s'associen a l'augment de les temperatures.

El passat mes de març, Europa Press publicava un article (1) que presentava el resultat del treball d'un equip de recerca dirigit per Stefan Rahmstorf (2) que, basant-se en diverses observacions, planteja una hipòtesi segons la qual la fusió de la capa de gel de Groenlàndia podria contribuir a la desacceleració de la Circulació de Retorn de l'Atlàntic Meridional (AMOC, sigles en anglès).
Si el funcionament de l'AMOC (3), està basat en l'aigua calenta i més lleugera que flueix des de l'Atlàntic sud vers l'Atlàntic nord, on es refreda, es torna més pesada i s'enfonsa fins a les capes més profundes de l'oceà per tornar cap al sud, la fusió del gel de l'Àrtic aportaria enormes masses d'aigua dolça, més càlida i menys densa, que podria acabar pertorbant el funcionament de l'AMOC.
Actualment, no sembla haver-hi suficients dades per crear alarma amb l'eventualitat d'una caiguda espectacular -sinó l'aturada- de l'AMOC (4). En realitat les dades disponibles, semblen indicar que l'extrema sensibilitat als canvis de salinitat que poden provocar pertorbacions a l'AMOC fan part de variacions temporals (5) que, fins i tot per alguns investigadors, podrien respondre a cicles naturals que no tenen res a veure amb l'acció antròpica (6).

Tanmateix, els investigadors del projecte CATARINA (7), liderat pel CSIC, han constatat que l'alentiment de l'AMOC ha contribuït a la ràpida disminució de la capacitat d'absorció del CO₂ atmosfèric a la regió subpolar de l'Atlàntic entre 1990 i 2006 (8). Altrament, un estudi liderat per dos investigadors de la UAB, ha demostrat que aquestes pertorbacions van arribar a invertir la circulació oceànica en un passat llunyà (9).

Altres equips de recerca estan recollint dades de sistemes d'observació Argo (10) (o altres xarxes de sensors), analitzant-les i contrastant els resultats obtinguts amb les investigacions realitzades per altres equips de recerca. Aquest és el cas del projecte britànic Rapid Climate Change Monitoring Array (RAPID) (11):
L'anàlisi de les dades proporcionades per les sondes que mesuren la velocitat, la direcció, la temperatura, la salinitat i la pressió de l'aigua a diverses profunditats al llarg de la latitud en 26.5°N, suggereixen que la força del corrent de l'AMOC pot variar enormement.

En abril del 2009, les sondes van recollir una caiguda del 30% en la intensitat mitjana del corrent, que va persistir durant un any. Aquesta caiguda pot comparar-se a una reducció de la quantitat de calor transportada cap a l'Atlàntic Nord de gairebé 200 bilions de watts, equivalent a la producció de més de 100.000 grans centrals elèctriques. Aquesta anomalia, molt més important que qualsevol canvi que els models suggerien com possibles, va ser impulsada per uns vents de força inusual, l'enfortiment dels corrents superficials càlids i el debilitament d'aigua freda que flueix a l'oceà profund. S'ha vinculat al dur hivern que va patir Europa en 2009-2010. Bryden es demana si aquesta anomalia també podria explicar el clima inusualment humit al Regne Unit: "Sis estius pèssims consecutius a la Gran Bretanya. Què està passant?"
Seguint amb els projectes britànics, val la pena donar un cop d'ull a les conclusions dels investigadors del Centre for Polar Observation & Modelling i del National Oceanography Centre que, basant-se en dades dels desapareguts satèl·lits ERS-2 i Envisat per la mesura del nivell de mar a l'Àrtic Occidental entre 1995 i 2010 (12), van demostrar que durant el període de 2002-2012, el desglaç de l'Àrtic havia tingut com a resultat l'augment del volum d'aigua d'aproximadament 8.000 km³ (gairebé el 10% de tota l'aigua dolça de l'Àrtic), formant un dom d'uns 15 cm d'altura a l'Àrtic Occidental (13) gràcies a la força dels vents i a un fenomen que es coneix com el Gir Oceànic de Beaufort (14).

Juguem a fer-nos por? Què passaria si hi hagués un canvi en la força o en la direcció dels vents que es troben darrere del fenomen del Gir Oceànic de Beaufort? Katharine Giles (15), responsable de l'estudi precedent, responia així a la BBC (16):
En cas d'un canvi en les condicions actuals, l'aigua dolça pot dispersar-se a la resta de l'oceà Àrtic o, fins i tot, dirigir-se a l'Atlàntic Nord. En aquest cas, la preocupació vindria de l'efecte pertorbador que podria tenir en els corrents que tenen una gran influència en els patrons climàtics d'Europa. Aquests corrents es basen en aigües càlides que pugen des dels tròpics, mantenint a l'hivern les temperatures del nord d'Europa més suaus del que serien sense aquests corrents.
Podríem tranquil·litzar-nos llegint en aquest article que la creació del dom es va constatar durant la segona meitat del període de l'estudi, car no existia abans. Però resulta molt menys tranquil·litzador llegir que el dom possiblement no existia abans perquè el gruix de gel no li permetia al vent desplaçar les masses d'aigua dolça de tota la conca, concentrant-les a l'Àrtic Occidental. I encara menys tranquil·litzador, llegir que la força dels vents de l'Àrtic està barrejant l'aigua tèbia i la més freda, el que no seria una bona notícia per la circulació de l'AMOC.


  1. La circulación oceánica se ralentiza, Predicen un fuerte cambio climático en el Atlántico Norte, Europa Press, 23.03.2015. Veure també: Study: Gulf Stream slower than ever before, UPI, 23.03.2015
  2. Stefan Rahmstorf et al.: Exceptional twentieth-century slowdown in Atlantic Ocean overturning circulation, Nature Climate Change, 5, 475–480, 23.03.2015
  3. Wikipedia: Thermohaline circulation [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Shutdown of thermohaline circulation. Chris A. Boulton et al.: Early warning signals of Atlantic Meridional Overturning Circulation collapse in a fully coupled climate model, Nature Communications, 08.12.2014. Si ho prefereixes veure en imatges, et proposo veure aquest interessant vídeo de Nicolas Koutsikas: The Gulf Stream and the next Ice Age
  5. Quirin Schiermeier: Atlantic Current Strength Declines, Scientific American, 14.05.2014. Quirin Schiermeier: Ocean circulation noisy, not stalling, Nature 448, 844-845, 23.08.2007. Richard Black: La Corriente del Golfo no se está desacelerando, BBC Mundo, 29.03.2010. Las aguas frías profundas de Atlántico Norte vuelven a la vida, tiempo.com, 16.01.2009
  6. Wikipedia: Atlantic multidecadal oscillation [en] [fr] [es] [ca]
  7. Carbon Transport and Acidification Rates In the North Atlantic (CATARINA)
  8. Fiz F. Pérez, Herlé Mercier, Marcos Vázquez-Rodríguez, Pascale Lherminier, Antón Velo, Paula C. Pardo, Gabriel Rosón y Aida F. Ríos. Atlantic Ocean CO2 uptake reduced by weakening of the meridional overturning circulation. Nature Geoscience. DOI: 10.1038/NGEO1680.
  9. Un cambio climático hace 20.000 años invirtió la circulación en el Atlántico, Noticias UAB, 03.11.2010
  10. Argo: Home Page. Spain Website. Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || El programa Argo és una part del Sistema Integrat d'Observació dels Oceans i el resultat de la col·laboració de 50 agències de 26 països, liderades pels Estats Units, que disposa d'unes 4'000 sondes robòtiques desplegades arreu del món. Les sondes envien dades per satèl·lit sobre l'estat del temps, la salinitat, la densitat i les marees oceàniques entre d'altres. Les dades recollides són de lliure accés per a tothom, sense restriccions.
  11. Quirin Schiermeier: Oceans under surveillance, Scientific American, 07.05.2013
  12. Tamera Jones: Huge pool of Arctic fresh water could cool Europe, Planet Earth Online, 23.01.2012. Detectan un gran depósito de agua dulce en el Ártico que podría enfriar el clima en Europa, 23.01.2012
  13. Pots trobar una imatge gràfica i animada sobre la situació i l'evolució d'aquest dom en aquest enllaç de l'agència espacial europea (ESA): Satellites detect abundance of fresh water in the Arctic
  14. Wikipedia: Beaufort Gyre [en] [fr] [es] [ca] és un fenomen que té lloc a l'Àrtic Occidental, concretament al Mar de Beaufort. Després d'un seguit d'observacions que suggerien que, a causa de l'escalfament global, estaven canviant els ritmes naturals d'aquest fenomen i per analitzar quin el seu possible impacte, científics dels Estats Units, Canadà i Japó van tirar endavant un projecte entre 2003 i 2014: Beaufort Gyre Exploration Project.
  15. Three scientists investigating melting Arctic ice may have been assassinated, professor claims. Cambridge Professor Peter Wadhams suspects the deaths of the three scientists were more than just an ‘extraordinary’ coincidence, The Telegraph, 25.07.2015
  16. Jonathan Amos: Arctic Ocean freshwater bulge detected, BBC News, 23.01.2012.
    Nota: et recomano que no deixis de donar un cop d'ull als gràfics que acompanyen l'article.

Monday, August 17, 2015

ghost towns



Dimarts passat, mentre seguia en temps real el trajecte d'un vol entre Vancouver i Zurich amb flightradar24, molt a prop del llac d'Athabasca (1) i ja a la província de Saskatchewan, vaig veure que l'avió passava molt a prop d'una ciutat de la que mai no havia escoltat parlar: Uranium City. Va guanyar-me la curiositat i vaig començar a buscar a Wikipedia.


Vaig descobrir que Uranium City és una ciutat fantasma, gairebé deshabitada, que es va crear el 1952 pel desplaçament dels treballadors de les mines d'urani de Beaverlodge des de la veïna població minera de El Dorado, ciutat amb la que estava connectada per una isolada Saskatchewan Highway 962. Tota la zona va quedar condemnada al despoblament i a l'abandonament amb el tancament de les mines l'any 1983. Va emocionar-me veure que tant els rars habitants que encara hi viuen (veure el vídeo Uranium City - Life After the Mine) com alguns dels emigrants que guarden la nostàlgia dels moments viscuts en aquella vila, intenten mantenir-la viva a internet en pàgines com ara uraniumcity-history.com.

Una altra de les coses que vaig descobrir és que les ciutats abandonades de la província de Saskatchewan donen per a una entrada especifica a Wikipedia: List of ghost towns in Saskatchewan, que també és accessible des dels enllaços de: Lists of ghost towns in Canada. I hom podria encara afegir una altra llista força interessant: List of unused highways in Canada.

Naturalment, el Canadà no monopolitza les ciutats o els pobles abandonats que hom pot trobar arreu del món. Aquest vídeo: 10 Abandoned Places Explained, ens presenta algunes de les més conegudes.



Pel que fa a l'estat espanyol, m'ha sorprès que la pàgina: List of ghost towns by country, només reculli pobles dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó (amb una sola excepció) i que els que recull de la Catalunya Sud estiguin concentrats al voltant de El Pont de Suert. Es el que té el sistema de col·laboracions de Wikipedia: hi ha gent que contribueix desinteressadament i gent que no. De totes maneres, tots sabem que els pobles abandonats de l'estat espanyol s'han convertit al llarg dels anys en un gran negoci immobiliari que va molt més enllà dels pobles inventariats en aquesta pàgina del wiki (2).

Kangbashi district (Ordos, China)
empty 5 years after its construction
Però hi ha un lloc al món que va més enllà de tot l'imaginari que envolta les ciutats fantasmes: Xina. Seguint amb una experiència governamental per la construcció de noves ciutats sota l'òptica de la planificació comunista, l'actual model capitalista i la crisi del sector immobiliari ha tingut com conseqüència que ens trobem davant de ciutats fantasma que no han estat encara mai habitades (3).

Ciutats com Tianjin que, construïda com una rèplica de Manhattan (4), ha estat sacsejada per dos explosions descomunals que han volatilitzat les mercaderies emmagatzemades al seu port i aniquilat uns edificis que encara estaven per ocupar (5).

I tot i que n'hi han altres ciutats fantasma a Xina, la més coneguda és Ordos (Kangbashi) (6), situada a la Mongòlia Interior, en una regió on es troba 1/6 de les reserves de carbó del país, un carbó que va convertir antics funcionaris en milionaris de la nit al dia. Però res del que pugui afegir és tant il·lustratiu com donar un cop d'ull a aquesta galeria d'imatges publicada per Time (7) o aquest vídeo filmat en la clandestinitat per la penya de Vagabond Journey (8): China's Most Famous Ghost City: Ordos Kangbashi.


  1. Comparat als 580 km2 del llac Léman, el llac d'Athabasca té una superfície de 7'850 km2
  2. España está en venta: aldeas y pueblos abandonados desde 60.000 euros, El Confidencial, 18.09.2013
  3. Wade Shepard: The myth of China’s ghost cities, Reuters, 2204.2015
  4. China’s Manhattan Project Marred by Ghost Buildings, Bloomberg, 27.06.2014
  5. Tianjin 'A Ghost Town' After Explosions, Evacuations Amid Concern Over Chemicals In Air, International Business Times, 15.08.2015
  6. Yet Another Ghost Town in China Shows Extent of Regional Debt Crisis, Bloomberg, 21.05.2015.
    Signs of Life In China's Gleaming 'Ghost City' Of Ordos, HuffPost, 04.05.2015
    Ordos: The biggest ghost town in China, BBC News, 17.03.2012
  7. Ordos, China: A Modern Ghost TownMeant as home for one million people the Kangbashi district remains nearly empty five years after construction began, Time, Photo Gallery
  8. Wade Shepard: The Story of Ordos Kangbashi, China’s Most Famous Ghost City, Vagabond Journey, 24.08.2014

Saturday, August 15, 2015

suïssa: un estiu en què hem batut tots els rècords

Se'm fa molt estrany escriure aquest article avui dissabte, en un dia gris i plujos en que no hem passat dels 20°C (ara mateix estem a 15°C). Però som-hi ... Avui vull parlar-te del Juliol del 2015, que ha estat segons MeteoSwiss el mes més càlid des que van començar els registres de temperatures el 1864. Un mes que ens ha sorprès amb les temperatures de 39,7°C a Ginebra el 07 de Juliol, batent el rècord dels 38,9°C del 1921.

A la pregunta de què és el que pot explicar aquest fenòmen canicular,  m'agradaria respondre amb un article que ens parla d'una hipòtesi presentada per uns investigadors del Swiss Federal Institute of Technology (Zurich, ETHZ) (14). Segons aquests investigadors, la canícula que hem viscut aquest estiu estaria provocada per una zona d'alta pressió estable a la troposfera, entre 5.000 i 10.000 metres, que no ha deixat arribar els corrents de l'oest de l'Atlàntic Nord que habitualment determinen el temps a l'Europa Central.

Un fenomen conegut com calor latent (2) podria ser la causa. A les masses d'aire calent ascendent és produeix un canvi d'estat: el vapor d'aigua es condensa, formant núvols i alliberant l'energia latent que escalfa l'aire i fa que aquest pugui seguir pujant. A partir de l'estudi de dades dels darrers 21 anys recollides per mesures al sol, globus, avions o satèl·lits, els resultats mostren que tres dies abans de l'arribada dels corrents de l'oest dins de la regió de bloqueig, aproximadament el 45% de la massa d'aire s'escalfa d'aquesta manera, però durant la setmana anterior al 21.07, aquesta xifra va pujar fins el 70%.

Aquesta hipòtesi me sembla força plausible car explicaria perquè enguany els fronts de l'Oest no arribaven al centre d'Europa. Però també explicaria perquè, en una situació de temperatures molt elevades i d'una evaporació brutal, no s'ha produït el que seria habitual a la regió dels Alps: que l'aire ascendent del migdia, carregat d'humitat trobi l'aire més fred de les capes superiors i acabi provocant les conegudes tempestes del vespre.

Tot i que els investigadors de Zurich afirmen que, en l'estat actual, es tracta d'una hipòtesi especulativa, també afegeixen que és possible que, amb l'escalfament global, la freqüència d'aquests 'punts morts' podria canviar: i, amb més humitat en l'aire, alliberant calor latent, el fenòmen podria anar guanyant en importància.

De confirmar-se aquesta hipòtesi, podria ajudar a fer previsions més precises sobre l'inici i la fi del període de consolidació. Més, tenint en compte que aquestes situacions també es donen a l'hivern, generant estratus que provoquen fenòmens d'inversió tèrmica (3) que van des de la vall del Po, al nord d'Itàlia, fins al nord d'Alemanya


  1. La canicule exceptionnelle a son explication scientifique, Tribune de Genève, 21.07.2015
  2. Wikipedia: Calor Latent.
  3. Wikipedia: Inversió Tèrmica

Thursday, August 13, 2015

le chantier de nant de drance

Nant de Drance : Best of 2014, YouTube, 26.06.2015

Ahir dimecres vaig anar a una sortida organitzada per Alpiq per la visita dels treballs de construcció de Nant de Drance, una central hidroelèctrica reversible amb una potència instal·lada de 900 MW: l'equivalent de la potència instal·lada en cadascun dels grups de la central nuclear d'Ascó.

Una de les particularitats d'aquesta central és que l'aigua arriba als grups a través de dos pous verticals de 425 m d'alt i 8 m de diàmetre. Cada pou està connectat a tres grups de 150 MW que poden actuar com turbines, per produir electricitat en el moment en què el seu preu és més alt, o com a bombes, per tornar a pujar l'aigua a l'embassament superior quan el preu de l'electricitat és més baix o, fins i tot, negatiu.

Aquests grups permeten una gran flexibilitat, tant a l'hora de produir, com a l'hora de bombejar. Una flexibilitat molt interessant per les quatre empreses propietàries: Alpiq (39%), Swiss Federal Railways (36%), Industrielle Werke Basel (15%), i Forces Motrices Valaisannes (10%) que pot permetre la possibilitat de treballar en règim de curt-circuit hidràulic: l'autor de l'article d'aquest enllaç és un veí de l'edifici on visc!

Saps què? Pels detalls tècnics et proposo que li donis una ullada a la home page del projecte. Per l'àlbum d'imatges (impressionants!) aquest enllaç amb la pàgina institucional del projecte a Flickr. I pel que fa als vídeos, no deixis de fer una ullada a aquest enllaç amb el canal YouTube del projecte, ni de passar-te en full screen els seus vídeos.

Nant de Drance : Survol du chantier par un drone, YouTube, 25.05.2015

Deixant de banda tot el que està relacionat amb la tecnologia de la central, hi ha altres coses que també van atreure la meva atenció. Començaré per dir que, des del punt de trobada, a Martigny, vam agafar un tren de muntanya que encara no havia agafat mai: el Mont-Blanc Express. Una línia que enllaça Martigny amb a Chamonix, passant per uns paisatges brutals, entre els quals cal destacar la glacera de Trient.

Vam baixar a l'estació de Le Châtelard, on es troba un parc d'atraccions ferroviari: Parc d'attractions du Châtelard  (recentment han canviat el nom pel de VerticAlp Emosson) i un funicular construït el 1919 amb un dels pendents més pronunciats del món (87%). I ens vam dirigir a una petita ciutat construïda per un assemblatge de contenidors, on es troben les oficines tècniques de l'obra i on viuen les 400 treballadores i treballadors que, segons les lleis suïsses, tenen dret a gaudir d'una habitació individual. Després de dues presentacions a una sala de conferències (també construïda per un assemblatge de contenidors), vam passar als vestuaris a recollir el casc, les botes, l'armilla fluorescent i ... un emissor personal que permetria trobar-nos si, per atzar, ens perdíem al dèdal de galeries de la central.

Si el viatge d'anada el vam fer per una carretera que travessa uns paisatges al·lucinants, després de dinar vam passar la tarda circulant per les galeries interiors de la central amb uns minibusos. Tot era impressionant, però deixa'm començar per destacar que el diàmetre de les galeries permet la circulació de camions en els dos sentits. Hi ha portes i barreres que no deixen entrar els vehicles (o les persones) a les zones on no estan autoritzats. Els fluorescents blancs, que et donen la sensació de viatjar a la velocitat de la llum dins del túnel,  i que canvien de color quan hi ha un armari elèctric. La senyalització, les dimensions de la caverna que acull els grups de producció i bombatge (200 m. de llarg, una alçada de 52 m. i una amplada de 32 m. O, més impressionant encara, la disponibilitat dels enginyers que ens guiaven (un d'ells, el cap del projecte) per respondre a les nostres preguntes i el coneixement brutal de llengües que tenen aquests nòmades de l'enginyeria, i la velocitat amb què canvien d'una llengua a una altra.

Parlant de llengües, va passar-me una anècdota molt divertida. Anava en un minibús on hi havia tres col·legues que treballen a la seu que Alpiq té a Olten, però que parlaven entre ells una llengua que no era ni l'alemany ni el romanx. Tampoc era una llengua eslava. Mort de curiositat vaig demanar a un d'ells d'on eren i quina llengua parlaven. Em va respondre que eren originaris d'Hongria. Tot seguit, ell va demanar-me si era espanyol. I quan li vaig dir que sí, em va demanar si venia de Catalunya. Vaig dir-li que sí, que havia nascut a Barcelona. Intrigat, vaig demanar-li com ho havia deduït. Va dir-me que el meu accent en anglès ja l'havia escoltat un parell d'anys abans, quan va visitar Barcelona!


Altres referències:
  1. Home Page del projecte
  2. Album de fotos del projecte a flickr
  3. Canal youtube del projecte
  4. Nant de Drance Pumped Storage Power Station, Switzerland, power-technology.com 
  5. Major Tunnelling Project of the Year, International Tunneling & Underground Space Awards 2014
  6. Exposició al Musée des Sciences de la Terre (Martigny): Le chantier vu par Bernard Dubuis. Bernard Dubuis, és un fotògraf  i autor de nombrosos llibres i exposicions il·lustrades sobre els grans projectes Valais dels segles XX i XXI. Amb la seva càmera ha seguit la construcció de Nant de Drance des del seu inici en 2008.
  7. Un convoi exceptionnel pour une pièce de 50 tonnes à Nant de Drance, Le Nouvelliste Online, 08.07.2015. I sobre el mateix tema: Telenotícies del Canal 9 del Valais, 08.07.2015 (a partir del minut 13)

Sunday, August 9, 2015

carl sagan: a way of thinking



Un Carl Sagan, visiblement sota els efectes de la quimioteràpia, va donar la seva última entrevista al show de Charlie Rose el 27 de maig de 1996. Carl va deixar-nos un mes després que'ns deixés la meva mare. Es un dels motius pels que aquesta entrevista és tant important per a mi.

Durant l'entrevista recollida en aquest vídeo, Sagan va discutir sobre la pseudociència i la religió, la tecnologia i el creixement exponencial, la política i l'educació, la seva història d'amor personal amb la ciència i la seva lluita contra la mielodisplàsia, així com altres punts del seu últim llibre: El mundo y sus demonios. La ciencia como una luz en la oscuridad.


Si vols veure el vídeo en qualitat HD i amb subtítols, punxa aquest enllaç per anar al vídeo.
  1. A la part inferior, a la dreta,  punxa la icona amb el símbol de l'engranatge i, al camp Quality, reemplaça el valor actual per una millor resolució. 
  2. Selecciona al camp Subtitles primer per l'opció 'Spanish', després punxa 'Translate Captions' i, a les opcions, escolleix la llengua que prefereixis: per exemple 'Catalan'.
  3. Assegurat punxant la icona del botó de l'esquerra de l'engranatge que els subtítols estan activats

Thursday, August 6, 2015

wanderers - erik wernquist (2014)



Wanderers és un curt de ciència ficció de prop de 4 minuts creat pel suec Erik Wernquist on, unes imatges espectaculars basades en la colonització de l'espai, s'acompanyen d'extractes del llibre Pale Blue Dot (1) narrats pel seu autor, l'inoblidable Carl Sagan.



Si vols veure el vídeo en qualitat HD i amb subtítols, punxa aquest enllaç per anar al vídeo.
  1. A la part inferior, a la dreta,  punxa la icona amb el símbol de l'engranatge i, al camp Quality, reemplaça el valor actual per una millor resolució. 
  2. Selecciona al camp Subtitles primer l'opció 'Spanish', després 'Translate Captions' i, a les opcions, la de la llengua que prefereixis: per exemple 'Catalan'.
  3. Assegurat punxant la icona del botó de l'esquerra de l'engranatge que els subtítols estan activats
That's all Folks!



  1. Carl Sagan (1994): Un Punto Azul Pálido: Una Visión del Futuro Humano en el Espacio, Editorial Planeta, 2003
Veure també:
This short film narrated by Carl Sagan will give you shivers, Grist, 23.06.2015

Tuesday, August 4, 2015

blocs erràtics

Avui m'agradaria parlar-te dels dos blocs erràtics que es troben al jardí que dona entrada a l'edifici on es troba l'empresa on treballo.

Un bloc erràtic (1) és un fragment de roca d'una talla relativament important que ha estat transportat per una glacera i que, en el moment de la fusió del glaç, ha acabat isolat i destacant per unes característiques geològiques i geomorfològiques que són pròpies de la seva zona d'origen, però diferents de les que són pròpies a la zona on ha acabat el seu viatge.

A Suïssa estan protegits per les legislacions cantonals. Fins el punt que, en el cas del conegut com Pierre Féline, es va haver de modificar el traçat previst de l'autopista entre Lausanne i Ginebra per assegurar la seva protecció (2). A Wikipedia pots trobar una llista no oficial amb alguns dels blocs erràtics més coneguts de Suïssa (3). I pel que fa a l'estat de Vaud, el seu inventari al catàleg de dades (4) de l'ASIT-VD (Association pour le système d'information du territoire vaudois).


  1. Wikipedia: bloc erràtic (francès) (català)
  2. La Pierre féline a détourné l'A1, La Côte, 05.03.2014.
    Veure també Daniel AUBERT: La protection des blocs erratiques dans le canton de Vaud, bulletin n° 301 des Laboratoires de Géologie, Minéralogie, Géophysique et du musée géologique de l'Université de Lausanne, 1989 ... la Pierre Féline, un bloc gigantesque, dont seul le sommet long de 25 m. et haut de 5, pointe au bord de l'autoroute Lausanne-Genève. Son nom provient peut-être de la présence du chat sauvage dans la forêt qui l'environne
  3. Wikipedia: Liste de blocs erratiques de la Suisse
  4. Administration cantonale vaudoise: Inventaire des blocs erratiques