Wednesday, May 31, 2017

garip ay - van gogh on dark water


Garip Ay (2016): Van Gogh on Dark Water, youtube.com (home)

Un vídeo remarcable on un artista turc: Garip Ay ens fa una demostració impressionant d'una tècnica tradicional de pintura coneguda a Turquia amb el nom d'Ebru, tècnica ancestral de pintura creada a l'edat mitjana al Turquestan que es va estendre arreu del món més tard, arribant a un nivell tècnic remarcable al districte de Beyazit, a Istanbul (1) . Aquesta tècnica es coneix al wikipedia en espanyol com "papel jaspeado, también conocido como papel marmoleado o papel de aguas" (2). Al wikipedia en català la trobaràs relacionada amb la papereria i la Guarda: el full que l’enquadernador posa entre el llibre i cadascun dels cartons de la coberta, la meitat del qual s’enganxa a la cara interior del cartó (3).

Però més enllà del que es pugui dir sobre la descripció de la tècnica seguida per Garip Ay, hom ha de reconèixer que el que l'autor fa amb ella és senzillament extraordinari.


  1. Turkishculture.org. (n.a.). The Turkish Art Of Marbling (Ebru). [online] Available at: http://www.turkishculture.org/traditional-arts/marbling-113.htm [Accessed 26 May 2017].
  2. Wikipedia: Papel jaspeado
  3. Wikipedia: Guardes

Altres referències sobre Van Gogh en aquest blog:

Tuesday, May 30, 2017

turning CO2 gas into rock

Tech Insider, youtube, 27.07.2016

Fa un any la premsa parlava d'un projecte islandès que tenia com a objectiu trobar els millors processos industrials per la difusió de la tecnologia que permet la mineralització del CO2 i del sulfur d'hidrogen (1).

Conegut amb el nom de CarbFix Project, es presentava a les pàgines de Reykjavik Energy (2) com un projecte de recerca conjunt entre Reykjavik Energy, la Universitat d'Islàndia, la Universitat de Columbia i el CNRS, amb l'objectiu desenvolupar mètodes i tecnologies segures, senzilles i econòmiques per a la mineralització del CO2 de manera permanent a les estructures de basalt.

Amb la captura de CO2 a escala industrial i la seva injecció al basalt des de 2012, l'equip del projecte havia demostrat que, contra l'opinió generalitzada de què el procés de mineralització podria durar centenars a milers d'anys, més del 95% del CO2 capturat i injectat a la planta d'energia geotèrmica de Hellisheidi (3)  s'havia mineralitzat en un temps rècord de dos anys. Si ja has vist els fonamentals del projecte al vidéo precedent et proposo veure més detalls en aquest:


GAS INTO ROCK FULL SUB from Orkuveita Reykjavikur on Vimeo.


  1. Carrington, D. (2016). CO2 turned into stone in Iceland in climate change breakthrough. The Guardian, 09.06.2016, Retrieved May 22, 2017, from https://www.theguardian.com/environment/2016/jun/09/co2-turned-into-stone-in-iceland-in-climate-change-breakthrough  // Fountain, H. (2016, June 09). Iceland Carbon Dioxide Storage Project Locks Away Gas, and Fast. The New York Times, 09.06.2016, Retrieved May 22, 2017, from https://www.nytimes.com/2016/06/10/science/carbon-capture-and-sequestration-iceland.html?_r=0  // See also several videos on youtube.
  2. Reykjavik Energy: The CarbFix Project
  3. Extreme Iceland: Hellisheidi Geothermal Power Station-South Iceland

Monday, May 29, 2017

unesco - atlas of the world's languages in danger

A principis d'aquest mes, Stéphanie Thomson publicava a la secció Global Agenda de les pàgines del World Economic Forum un article molt interessant sobre l'estat de les llengües arreu del món (1). I al llarg del seu article presentava una publicació de la UNESCO que no coneixia: UNESCO Atlas of the World's Languages in Danger (2). Aquesta publicació està complementada per una interessant eina de cartografia interactiva que pots trobar en aquest enllaç: UNESCO Interactive Atlas of the World’s Languages in Danger (3).

El més interessant de l'article de Thomson i de la publicació i l'atles de la Unesco és que estan basats en dades allunyades de les controvèrsies polítiques. I en aquest sentit, els seus resultats trauen a la llum informacions que no estem acostumats a trobar a la premsa.

Si en el cas d'Irlanda no és estrany trobar descrit el Gaeilge com una llengua en perill, sobta més que s'inclogui també el Shelta (4). La recerca de les llengües en perill a Suïssa és veritablement sorprenent per aquells que no coneixen la riquesa lingüística d'aquest petit país. I en el cas de l'estat espanyol, també pot sorprendre que les llengües més amenaçades de desaparició (o ja desaparegudes) siguin algunes de les que hom parla menys als parlaments o a la premsa.


  1. Stéphanie Thomson (2017): The world’s languages captured in 6 charts, World Economic Forum, 02.05.2017
  2. UNESCO (2011): Atlas of the World's Languages in Danger, Published by the United Nations Educational,Scientific and Cultural Organization (PDF)
  3. La pàgina pot ser consultada també en francès o en espanyol. Si selecciones l'espanyol recorda però que l'ordre a la llista de països és el del seu nom en anglès: Espanya (Spain)
  4. Wikipedia: Irish language, Shelta

Sunday, May 28, 2017

switzerland - jungfraubahn - jungfraujoch



Paisatges impressionants. Aconsellat veure el vídeo en alta definició !
  1. Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina
  2. A la pàgina que acabes d'obrir, punxa l'engranatge i selecciona la qualitat de reproducció (1080p està força bé) 
  3. Finalment, per veure el vidéo en full screen, punxa el quadrat que tens més a la dreta.
(si ho prefereixes, pots començar amb la versió curta d'aquest vídeo)

Friday, May 26, 2017

sobre el creixement econòmic del continent africà

© Hope for African Children Initiative
A principis d'any Bill Gates publicava al seu blog un article on donava 5 motius que el feien ser optimista respecte al futur del continent africà (1). Dos dies després de la publicació d'aquest article, la Jeune Afrique publicava un article que parlava de les previsions anuals de la Banca Mundial per l'Àfrica (publicades un dia després de l'article de Gates), on es presentava una recuperació de les economies del Magrib i de l'Àfrica subsahariana (2). Una recuperació que, el mateix dia, dues conegudes agències de qualificació estaven lluny de confirmar. Personalment he de confessar-te que la lectura dels articles que es publiquen a la secció que el World Economic Forum dedica a l'Àfrica (3), estan lluny de fer-me compartir l'entusiasme de Gates o el de la Banca Mundial.

Podria afegir que si Àfrica tingués unes perspectives de creixement com les que semblen deduir-se de la lectura d'aquests articles no hi hauria desenes de milers d'africans jugant-se la vida per instal·lar-se al continent europeu.

La veritat però és que, fa dos anys, a les pàgines de Radio France Internationale, ja ens parlaven de les previsions de l'espectacular creixement econòmic i demogràfic que s'esperaven pel continent africà (4). Tot i que el titular semblava estar en franca contradicció amb el contingut de l'article i sols el creixement demogràfic semblava confirmar-se:
Quand on parle d'une croissance de + 4,5 % pour cette année pour l’ensemble du continent, de + 5 % pour l'année prochaine, c'est une belle performance, comparable à celle de l’Asie et largement supérieure à celles des années antérieures. Mais rapportée au nombre d'habitants, la tendance est décevante.

Sur le long terme, le Produit intérieur brut par habitant de l'Afrique sub-saharienne stagne par rapport à la moyenne des pays de l’OCDE. En 2013, il ne représentait que 7 % du PIB moyen par habitant des pays membres du club des pays riches. D’ici 15 ans, un Africain sur cinq sera encore en situation de grande pauvreté. L’Afrique avance à grands pas, avec sur sa route un atout à double tranchant : sa population. Elle doublera d’ici 2050.
Unes previsions que no desmentia la mateixa publicació quan, en 2016, ens anunciava citant a la Jeune Afrique, la recessió de Nigèria (5). O, un mes més tard, unes noves previsions de la Banca Mundial, que anunciaven que l'Àfrica subsahariana tindria el creixement més baix dels darrers 20 anys.

És possible que tan Gates com la Banca Mundial considerin que, quan has arribat al més baix, només puguis anar cap amunt. Res del que veig a la TV em fa compartir aquest optimisme. Però jo no sóc economista ni he ficat mai un peu al continent africà. I el poc que conec sobre aquest continent ho sé pels africans que he conegut a Europa.


  1. 5 Bill Gates (2017): 5 Reasons I’m Optimistic About Africa, gatesnotes, 09.01.2017
  2. Benjamin Polle (2017): Croissance : la Banque mondiale entrevoit une éclaircie en Afrique, Jeune Afrique, 11.01.2017
  3. World Economic Forum: Economy - Africa
  4. Dominique Baillard (2015): L’Afrique en pleine croissance économique et démographique, RFI, 26.05.2015
  5. Le Nigeria est officiellement entré en récession, RFI, 31.08.2016
  6. Benjamin Polle: Afrique subsaharienne : la Banque mondiale table désormais sur la plus faible croissance depuis 20 ans, RFI, 29.09.2016

Wednesday, May 24, 2017

guggenheim museum - books online for free

El Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York és un dels museus d'art més famosos del món. Com a part de la seva missió filantròpica, el museu ha estat digitalitzant alguns dels llibres d'art de la seva col·lecció (actualment >200). I amb l'ànim de difondre gratuïtament aquest fons bibliogràfic, el museu ha cedit la seva publicació a archive org, que els ha posat a disposició dels ciutadans de tot el món perquè els puguin descarregar i consultar-los lliurement en línia, al seu PC o a la seva tablet. Pots trobar aquest fons bibliogràfic a aquesta adreça.


Tuesday, May 23, 2017

una nueva generación de poetas

Un vell article que he trobat a les meves notes i que m'agradaria compartir amb tu. BARBER, Ferran: La poesía escapa de los libros para sacar a patadas a la gente de su zona de indolencia y de confort, Publico, 07.10.2016, subtitulat com: Una nueva generación de poetas pone los versos patas arriba para asaltar el sistema.

Sunday, May 21, 2017

la fotografia onírica de daniel kordan

Daniil Korzhonov (Daniel Kordan) - The Landscape Magician, in Nadia Audigié Photography Blog (russoturistooa.wordpress.com), 08.07.2015
Fa temps que vaig descobrir al blog de Nadia Audigié la impressionant qualitat del treball fotogràfic de Daniil Korzhonov (Daniel Kordan). Així que, quan el passat 15.04.2017 vaig veure una selecció de fotografies a un article publicat a Daily Geek Show: Ce photographe capture les paysages les plus féeriques du monde, vaig dir-me que ja era hora de dir alguna cosa sobre ell per informació d'aquells que encara no el coneguin.

Més enllà del que hom pugui dir sobre ell, et proposo que't llegeixis la presentació que fa de si mateix a la seva pàgina danielkordan.com. També et proposo que't passis per la seva impressionant pàgina d'acollida, pel seu compte a Facebook i per les seves galeries d'imatges a Instagram, 500px.com, o a flickr.com. Si fas una recerca a Google Images, veuràs que encara n'hi ha més que corren per la xarxa!

Friday, May 19, 2017

les cabanes des grands reflets

Un company de la feina m'explicava avui que passarà el cap de setmana a un lloc increïble de França, no lluny de la frontera amb Suïssa: Les cabanes des grands reflets. El lloc és una mena d'hotel amb cabanes de fusta disseminades a un llac i només accessibles en canoa. També n'hi han d'altres cabanes penjades als arbres, accessibles per ... t'ho deixo mirar. 

Unes quantes d'aquestes cabanes tenen la particularitat d'estar equipades amb un SPA. Totes comparteixen el fet de no aconsellar l'ús l'electricitat (l'hotel et deixa unes espelmes per fer-les servir a la nit) o la dutxa i uns WC secs on has d'utilitzar serradures per ... ja saps. 

Espero que punxis l'enllaç i que ho trobis tot tan al·lucinant com jo ho he trobat. 
Tot i que, posats a escollir una cabana de fusta amb una vista impressionant en un lloc sense cotxes ... jo crec que Bettmeralp no està gens malament.

Apunt d'última hora:  Lluïsa m'ha informat que a Catalunya també n'hi han: Cabanes al arbres. Un altre estil i també un altre preu!

Thursday, May 18, 2017

le col du grand-saint-bernard bientôt rouvert

SWISS-FLY | PRISE DE VUES AÉRIENNES | BORIS BRON

Le Nouvelliste (3)
No sé si has passat mai pel coll del Grand-Saint-Bernard (1). És el tercer més alt de Suïssa (2,473 m), connecta l'estat de Valais amb Itàlia i dóna accés a l'hospici de qui ha pres el seu nom (2). Un hospici del qual segur que has sentit parlar, encara que només sigui pels famosos gossos del barrilet coneguts arreu del món.

Ahir dimecres, gairebé tots els diaris (3) publicaven que, junt amb el bon temps, havien arribat també els treballs de reobertura dels colls alpins que encara romanen tancats. Un consell, no et perdis el vídeo d'aquest enllaç (4).

Col du Grand Saint-Bernard, 03.06.2016
(Photo: Bernard Hallet) (6)
Col du Grand-Saint-Bernard, 23.09.2009
(c) Muneaki, -  Wikimedia Commons CC BY-SA 3.0
Entre els colls que seran reoberts també hi ha el de Susten (5). Hom preveu reobrir el del Grand-Saint-Bernard el pròxim 30 de maig, si la meteo ho permet, clar. Normalment, depenent de la meteo, estarà obert fins a mitjans d'octubre, quan les primeres neus el tornin a cobrir. Llavors, l'accés a Itàlia només serà possible utilitzant el tunel de peatge que passa per sota del coll.


  1. Wikipedia: Col du Grand-Saint-Bernard
  2. Wikipedia: Hospice du Grand-Saint-Bernard
  3. Le col du Grand-Saint-Bernard bientôt rouvert, Le Nouvelliste, 16.05.2017
  4. Chasse-neige au travail au col du Grand-Saint-Bernard, ArcInfo.ch, 16.05.2017 
  5. Le col du Susten (UR/BE) en partie praticable côté uranais, Le Nouvelliste, 16.05.2017
  6. Bernard Hallet: "Nous devons prendre soin de cet hospice", cath.ch, 04.06.2016

Wednesday, May 17, 2017

els deu gegants de l'alimentari

The Independent publicava el passat 4 d'Abril un article: These 10 companies control everything you buy, que presentava un estudi d'Oxfam amb els ingressos obtinguts en 2016 per les 10 empreses que controlen bona part de les marques del sector alimentari arreu del món. El gràfic i les dades són impressionants.

Marca....Ingressos
Nestlé90.2 bilion USD
PepsiCo62.8 bilion USD
Unilever48.3 bilion USD
Coca-Cola41.9 bilion USD
Mars35.0 bilion USD
Mondelez25.9 bilion USD
Danone23.7 bilion USD
General Mills16.6 bilion USD
Associated British Foods16.8 bilion USD
Kellogg's13.0 bilion USD

Tuesday, May 16, 2017

films en géographie politique et culturelle

Segur que arreu del món hi ha altres Departaments de Geografia que també en fan. Però com jo ja sóc vell i vaig estudiar Geografia en una altra vida m'he sorprès descobrint que, des de fa temps, a la Universitat de Ginebra organitzen un Atélier de Master que porta per nom: Films documentaires en géographie politique et culturelle.

Com pots veure a l'enllaç que t'acabo de passar, l'objectiu del taller és donar als estudiants els coneixements pràctics que els permetin identificar amb precisió un missatge que volen transmetre, elaborar un escenari, i filmar i muntar en estudi el documental. D'una manera més genèrica, donar als estudiants un mitjà per presentar els seus coneixements i la seva visió a un public no necessàriament acadèmic gràcies a l'aprenentatge de la utilització d'un nou media.

Pots veure alguns films a l'enllaç de la pàgina.

Sunday, May 14, 2017

common mistaken assumptions about the solar system

Source: NASA
Un article força pedagògic publicat per la penya de brightside.me en desembre del 2016: It Turns Out That the Solar System Is Not at All Like We Think It Is i que dona respostes a qüestions com aquestes:
  • La Terra és esfèrica?  Està més lluny del Sol en hivern que en estiu?
  • La Lluna te una cara amagada?
  • La temperatura a Mercuri és més elevada que la d'altres planetes?
  • El Sol és realment groc?
  • Un astronauta explotaria a l'espai sense el seu tratge espacial?

Saturday, May 13, 2017

Lausanne (Port d'Ouchy) - 09.03.2016

Une publication partagée par David Guasch (@david.guasch) le

Al llarg d'aquesta setmana he estat fent proves amb algunes de les aplicacions gratuïtes que permeten compartir imatges i vídeos a la xarxa. A la imatge que tens al damunt pots trobar el meu primer test a un compte que he obert recentment a Instagram. Pots trobar-ne altres que he anat pujant recentment en aquests enllaços als comptes que vaig obrir a 500px o a Yandex.

Després d'haver passat uns dies fent proves amb diverses distribucions Linux, m'he decidit a no marxar d'Ubuntu. I és en aquest sistema operatiu que edito les imatges abans de pujar-les a la xarxa, bàsicament amb dues aplicacions del món del lliure: GIMP i Digikam.

Just per aclarir, per editar les imatges vull dir que hi ha imatges que es veuen bé a la pantalla del smartphone, però que perden molt quan les passes a l'ordinador o a la TV.
  • Cas que les imatges no es vegin bé a cap altre lloc que el telèfon, miro de veure si es poden millorar amb les aplicacions de què et parlava i, si no és el cas, passen directament a la paperera. 
  • Altrament, després de veure que els editors d'aplicacions fan el que volen amb els comentaris que puguis afegir a les imatges, també miro d'encapsular qualsevol tipus d'informació al si de la imatge, a fi que les conservi enllà on pugui copiar-la i no dependre del que facin els editors. 
  • Finalment, aquelles imatges que m'agraden més passen per un procès de compressió, amb pèrdua mínima de qualitat, per a ser utilitzades com a wallpapers (fons de pantalla) sense que es mengin la memòria de l'ordinador.
Actualment estic fent proves per decidir quin és el procés que vull seguir per l'edició de les imatges i quines són les aplicacions que faré servir per dur-lo a terme. Tot i que es tracta d'un procés iteratiu, quan tingui les coses clares el documentaré i crearé un enllaç per a tots aquells a qui els pugui servir com idea, o que desitgin transmetre'm els seus consells. Entre tant, aniré fent neteja i no conservant res d'altre que allò que val la pena de ser conservat.

Friday, May 12, 2017

riding in cars with boys (2001)


Riding in Cars with Boys (2001) (Los hombres de mi vida, Écarts de conduite), un film que, si no l'has vist encara, et recomano de veure tant aviat com puguis. Tot el que me queda per afegir és que el doblatge en espanyol no és cap valor afegir pel film.

Thursday, May 11, 2017

nasa contribution to the 'mother earth day'

Ireland, UK and Scandinavia under the lights of the aurora borealis
NASA: Earth Day Image Gallery: Celebrating Earth's Beauty
El passat 25 d'Abril estava al bus, recorrent les pàgines dedicades a la fotografia per l'edició francesa de la revista GEO, buscant noves imatges per utilitzar per a la pantalla d'un ordinador que acabava de muntar (1). I vaig caure per atzar sobre un article que parlava de la publicació per la NASA d'una galeria d'imatges (2) destinades a contribuir a la celebració del International Mother Earth Day (3), convocat per les Nacions Unides.

El que avui m'agradaria proposar-te és que li donis un cop d'ull a la selecció de les imatges de la NASA publicada per GEO (4) i que aprofitis per fer una volta pels fonds d'écran de la publicació (1). Seguidament et proposaria reservar unes hores d'aquesta setmana per fer un tomb per la galeria d'imatges de la NASA (2). Finalment que reservessis unes hores més al llarg de l'any per mirar-te els vídeos del canal de Nacions Unides a youtube: NacionesUnidasVideo (5).

Una proposició que pot resumir-se perfectament amb aquesta frase: Un peu de poésie dans ce monde de brutes!


  1. GEO: Les fonds d'écran GEO (recomanats!)
  2. NASA: Earth Day Image Gallery: Celebrating Earth's Beauty, 22.04.2017.
  3. United Nations: International Mother Earth Day / Día Internacional de la Madre Tierra, 22.04.2017
  4. La NASA publie ses plus belles images de la Terre, GEO, 22.04.2017
  5. Youtube: canal NacionesUnidasVideo.

Wednesday, May 10, 2017

un atles 3D desenvolupat per una empresa de sallent

No sé si has escoltat alguna cosa d'aquesta petita empresa de Sallent: Planet Factory. Es dedica a crear apps per smartphones destinats a la canalla: el nostre amor per a l'exploració, el descobriment i l'intercanvi ens ha inspirat per ajudar als nostres nens a explorar, descobrir i experimentar el món que ens envolta d'una manera segura i creativa.

La presentació dels objectius de l'equip segueix així: El nostre enfocament per a la creació de contingut és acceptar que hi ha vàries maneres d'aprendre i, per tant, poder oferir diferents solucions que permetin als nens maximitzar el seu potencial. Els estils d'aprenentatge inclouen conceptes com: Intel·ligència logicomatemàtica, espacial, lingüística, corporalcinestètica, musical, interpersonal, intrapersonal i naturalista.

Personalment, vaig descobrir-los a una publicació mexicana: La Letra Roja, que presentava la seva darrera aplicació: Atlas 3D: la nueva app para aprender geografía. Després vaig passar-me per Google Play i vaig trobar un munt d'aplicacions. Semblen força interessants. Aviam quan trobo un moment per donar un cop d'ull. Si tu ja ho has fet, et proposo de deixar algun comentari.

Tuesday, May 9, 2017

star wars: a funny swiss approach


More information: http://www.maisondudessindepresse.ch


See also:

Monday, May 8, 2017

a humanitarian forum for geographic information

Venir au secours de populations touchées par un conflit nécessite une bonne connaissance des lieux.
source: Keystone/AP, publiée par 20minutes.ch
CartONG és una organització no governamental compromesa des del 2006 amb la promoció de l'ús de la informació geogràfica per millorar la recollida i anàlisi de dades per als programes d'assistència humanitària d'emergència i de desenvolupament a tot el món. Malgrat un nombre enorme de voluntaris, l'equip fix és força reduït i, com pots veure en aquesta pàgina, bàsicament localitzat a França.

Això no treu que siguin remarcablement dinàmics, com ho demostra la organització el passat mes d'octubre del GeOnG 2016: The Humanitarian Forum for Geographic Information. O com ho demostra també una llista impressionant de partners, com pots comprovar en aquest enllaç. Entre aquests partners pots trobar un altre equip digne de menció: OpenStreetMap, l'organització que ha posat en la nostres mans una eina equivalent en cartografia col·laborativa al que wikipedia és a les enciclopèdies (veure a Wikipedia [en] [ca]).

A l'edició en francès de 20 Minutes del passat 05.05.2017 un article signat per Lucie Fehlbaum: Aider les humanitaires à s'orienter en peu de clics, parlava de la presentació de CartONG a la Universitat de Ginebra i del projecte de cartografia participativa amb OpenStreetMap en suport de les ONG, una presentació que es va preparar amb la col·laboració del MEG (Mouvement des Etudiant.e.s en Géographie)
Là où les conflits bouleversent les zones urbaines, comme en Afrique, les cartes sont vite obsolètes. «Les bénévoles sur place ont besoin de données claires, notamment sur la population et les infrastructures, pour pouvoir travailler efficacement, explique Martin Noblecourt, de CartONG. Le site OpenStreetMaps fonctionne comme Wikipédia, tout le monde peut ajouter une information depuis chez lui».

Avec trois millions de contributeurs répartis sur toute la planète depuis son lancement en 2006, CartONG travaille avec plusieurs ONG, de Médecins sans frontière à la Croix-Rouge (CICR). «Cette communauté, vivante, nous fournit d’importantes données pour les projets d’eau et d’habitat, révèle Yann Rebois, cartographe au CICR. Nous travaillons en ce moment à Goma, au Congo. Les contributeurs ont répertorié 50000 bâtiments en plus en à peine deux semaines.»

Sunday, May 7, 2017

genètica vs epigenètica?


pots activar els subtítols al menú que tens abaix a la dreta del vídeo

Hi han persones que necessiten de certeses, de veritats absolutes i inamovibles al llarg del temps, i que se senten desorientades davant de qualsevol realitat canviant.

Quan es tracta de la teoria de l'evolució estem acostumats a veure'ls com creacionistes (1). Però on els trobem quan parlem de genètica?



Modern Synthesis

A principis del segle XX, la Modern Synthesis (2) intentava conciliar els postulats de Charles Darwin i de Gregor Mendel en un marc teòric conjunt que establia l'evolució com a paradigma central de la biologia. Més tard, gràcies al desenvolupament de les tècniques de manipulació genètiques a la dècada de 1970, s'integraria també l'embriologia i s'acabaria  per imposar la idea de que les propietats dels organismes vius es transmeten a les generacions futures únicament a través de l'ADN.

El seguiment d'aquesta teoria permetia explicar molts aspectes de la forma i funció dels éssers vius. Sols que diverses observacions la posaven en qüestió molt abans. Par exemple, perquè els grans de blat de moro que tenen una seqüència d'ADN idèntica tenen colors diferents (3) ?
Altres observacions semblaven revelar que les diferències d'aspecte entre els individus que tenen exactament els mateixos antecedents genètics es devien a diferències en l'ambient en el que es desenvolupaven les cèl·lules i  provocava un conjunt de reaccions químiques i altres processos que modifiquen l'activitat de l'ADN, però no la seva seqüència.
Aquests mecanismes de control epigenètic permetrien als éssers vius adaptar-se a un entorn inestable. Les plantes gestionarien millor l'estrès durant les sequeres si ja havien passat per una situació similar. En aquest cas, els marcadors epigenètics del patrimoni genètic representarien una mena de memòria d'estrès de les plantes. (...) Sols que l'idea de que el patrimoni genètic sotmès a la reprogramació epigenètica es pugui transmetre a la descendència no està encara totalment admesa per la comunitat científica, tot i que certes marques de reprogramació epigenètica semblen sobreviure i justifiquen els estudis actuals sobre els mecanismes epigenètics de l'heretatge.
Genètica

Deixem però un moment l'epigenètica de banda. Potser que l'any passat vas llegir alguna cosa sobre la polèmica creada per un projecte que hauria de durar 10 anys, amb un cost estimat en miliards de US dòlars, destinat al millorament de les tècniques de fabricació sintètica de gens, i a la fabricació completa d'un genoma humà (4). Un lector de l'article que ho anunciava a Nature, va deixar aquest comentari:
Un anterior projecte de re-sintetització del genoma no va portar cap revelació particularment útil sobre el seu funcionament. Es el mateix que si fotocopiem la Mona Lisa: no ens ajuda a entendre el que fa que sigui una obra mestra. Això és, per desgràcia, un fals camí per comprendre les estructures moleculars de la vida i les seves interaccions. A més, aquest projecte crea dilemes legals i morals: la re-sintetització de l'ADN és una argúcia destinada a afeblir les garanties legals contra la manipulació de material genètic humà? Què passa si aquest sistema artificial es recombina accidentalment amb el material genètic d'una persona viva?
Comparteixo el raonament del comentari i el trobo més pertinent encara a la llum de la lectura d'un vell article del 2015, que ens parlava de la modificació de l'ADN d'un bacteri per fer-lo dependent de la presència d'un aminoàcid, sense el qual seria incapaç de produir les proteïnes necessàries per sobreviure (5). O a la llum dels experiments realitzats per investigadors de la Universitat de Washington, que han desenvolupat un dels primers sistemes complets per a codificar, emmagatzemar i recuperar fitxers digitals utilitzant molècules d'ADN, que poden emmagatzemar la informació d'una manera molt més eficient que amb l'ús de les actuals tecnologies d'arxiu (6).

Epigenètica

Tornem a l'epigenètica, concretament a excel·lent vídeo de Moshe Szyf (7): How early life experience is written into DNA (8), un científic que se'ns presenta com un pioner en el camp de l'epigenètica i un expert en l'estudi de com els éssers vius reprogramen el seu genoma en resposta a factors socials com l'estrès o la manca d'aliments.

La seva investigació suggereix que els senyals bioquímics que passen de mares a fills li diuen a aquests en quin tipus de món viuran a través del canvi de l'expressió dels gens. En relació amb el vídeo, aquestes són algunes de les parts que he trobat més remarcables:
En relació al tractament epigenètic de l'addicció a la cocaïna, Szyf diu que: (...) si podem programar els gens, si no som només els esclaus de la història dels nostres gens, els podem desprogramar? Car les causes epigenètiques poden provocar malalties com el càncer, malalties metabòliques i malalties de salut mental (...).  Una diferència fonamental entre un fàrmac epigenètic i qualsevol altra droga és que els fàrmacs epigenètics eliminen essencialment els signes de l'experiència que, un cop han desaparegut, no tornen a aparèixer, a menys que hom torni a repetir la mateixa experiència (...). 

L'ADN no és només una seqüència de lletres; no és només un guió. L'ADN és una pel·lícula dinàmica. Les nostres experiències s'estan escrivint en un film que és interactiu. Veient un film de la teva vida a través de l'ADN, pots eliminar un actor i afegir-ne un altre. I tot i la naturalesa determinista de la genètica, tenim el control de la forma en que els teus gens es veuen. I això té un missatge optimista enorme per a la capacitat de trobar remeis per algunes malalties mortals com el càncer amb un nou enfoc (...).

El nostre ADN està constituït per dos components, dues capes d'informació. Una vella capa d'informació que ha passat per milions d'anys d'evolució: una capa fixa i molt difícil de canviar. L'altra capa d'informació és la capa epigenètica, que és oberta i dinàmica i estableix una narrativa interactiva que ens permet controlar, en gran mesura, el nostre destí, per ajudar al destí dels nostres fills i per vèncer, esperem, la malaltia i els problemes de salut greus que han plagat la humanitat des de fa molt de temps.
CRISPR-Cas9

Fa un any vaig publicar una entrada sobre la tecnologia CRISPR-Cas9 (9), utilitzada per a l'edició de gens (afegint, interrompent o canviant les seqüències de gens específics) i per a la regulació gènica. Val la pena recordar-la perquè un estudi publicat enguany per investigadors de la Johns Hopkins University sembla demostrar que més de 2/3 de les alteracions genètiques que estan en l'origen del càncer es deuen a errors fortuïts en la còpia de l'ADN que es produeixen durant el procés de divisió cel·lular (10).
Cada cop que una cèl·lula es divideix, es produeixen una mitjana de tres mutacions accidentals de l'ADN. La majoria d'aquestes mutacions no tenen conseqüències, ja que es produeixen en llocs intranscendents de la molècula d'ADN. Però alguna d'elles es produeixen ocasionalment en gens que, quan es veuen alterats, poden afavorir el càncer (...).

No sol ser suficient una única mutació per desencadenar un càncer. En la majoria dels casos, s'han d'acumular diverses mutacions perquè les cèl·lules comencin a multiplicar-se sense control (...).

Les estimacions de l'estudi afirmen que aquests errors fortuïts redueixen els factors hereditaris a un 5% dels casos de càncer actuals. "Moltes persones desenvolupen càncer encara que tinguin una higiene de vida saludable", declara Bert Vogelstein, director de la investigació, en un comunicat. "Aquestes persones no haurien de sentir-se culpables per desenvolupar un càncer. Res del que van fer o van deixar de fer els fa responsables de la malaltia ". Els investigadors conclouen que es podrien evitar al voltant del 40% de tots els càncers millorant la prevenció amb estils de vida saludables. Però que, fins i tot extremant la prevenció, gairebé un 60% dels càncers seguiran produint-se per causes fortuïtes. 
Per reduir la mortalitat del càncer, per tant, serà necessari millorar les tècniques de diagnòstic precoç per detectar els tumors quan encara es poden tractar amb èxit. O revertir els errors observats en la divisió cel·lular gràcies a la tecnologia CRISPR-Cas9 ... el dia que respongui a totes les expectatives que es van posar en ella, clar (11). Fins i tot, no estaria de més seguir amb atenció l'estat de la recerca d'investigadors com Moshe Szyf.


  1. Wikipedia: Creacionismo (la versió en català, a mi no m'ha acabat de convèncer)
  2. Wikipedia: Modern Synthesis
  3. L'épigénétique est-elle héréditaire?, Horizons, Fonds National Suisse de la Recherche Scientifique, 07.12.2016
  4. Ewen Callaway: Plan to synthesize human genome triggers mixed response, Nature, 02.06.2016 // Andrew Pollack: Scientists Announce HGP-Write, Project to Synthesize the Human Genome, New York Times, 02.06.2016
  5. Alexis J. Rovner et al.: Recoded organisms engineered to depend on synthetic amino acids, Nature, 05.02.2015, 518, pp 89–93
  6. Jennifer Langston: UW team stores digital images in DNA - and retrieves them perfectly, UW Today, 07.04.2016
  7. Wikipedia: Moshe Szyf
  8. Moshe Szyf: How early life experience is written into DNA, TEDx Bratislava, July 2016
  9. David Guasch: Genome Engineering - CRISPR, 24.05.2016
  10. Josep Corbella: Dos tercios de las mutaciones genéticas que causan cáncer son debidas al azar, La Vanguardia, 23.03.2017
  11. Heidi Ledford: CRISPR studies muddy results of older gene research, Nature News, 05.04.2017

Friday, May 5, 2017

down in the trumps

El passat 25.04 estava llegint a El País una noticia sobre els problemes de Trump per incloure als pressupostos federals la construcció del mur a la frontera amb Mèxic (1). I mentre ho feia recordava un altre article publicat tres dies abans al mateix diari, on s'afirmava que els legisladors republicans dels quatre Estats fronterers amb Mèxic qüestionaven la utilitat del mur (2).

En cap dels dos articles mencionats, o en cap article de qualsevol altre diari, no he trobat cap referència a l'excel·lent article que Alex Weinger va publicar el 11.04.2017 al blog de Scientific American (3):
La construcció d'un mur de 30 peus d'altura (9.1 m aprox.) al llarg de la frontera EUA-Mèxic sembla fàcil fins que es considera la geografia, els impactes ambientals i els reptes legals que s'interposen.
Més enllà del recordatori de la geografia de la zona fronterera, hom pot afirmar que, aquí també, una imatge val mil paraules. I les imatges amb les que Weinger il·lustra el seu article ens porten a la incomprensió de perquè els adversaris del mur no les utilitzen amb profusió per enviar aquesta absurda idea al lloc que li correspon.

Una situació tant absurda com la polèmica sobre el rellançament de la producció de carbó, que ja vaig tractar el passat mes de Novembre en aquest blog (4). El resultat d'una lluita de poder entre neo-nacionalistes i paleo-lliberals que ja anticipava en un altre article publicat en aquest blog (5).

Una situació que ha estat definida per l'expressió: Down in the Trumps al Urban Dictionary (6):
  • When you feel too depressed to perform basic life functions, and the only explanation is that Donald Trump is your president.
  • The feeling of depression and sense of impending doom that sweeps through a person when they think about how Donald Trump is f*****g up the world.

  1. Pereda C. F.: Trump fracasa en su intento de financiar el muro con México con dinero público. El País, 25.04.2017 Retrieved April 25, 2017, from http://internacional.elpais.com/internacional/2017/04/24/estados_unidos/1493051415_804534.html
  2. Alonso, N.: (2017, April 21). Legisladores republicanos de los cuatro Estados fronterizos cuestionan la utilidad del muro. El País, 22.04.2017 Retrieved April 25, 2017, from http://internacional.elpais.com/internacional/2017/04/22/estados_unidos/1492818636_324957.html
  3. Weinberg, A. (2017, April 11). The Barriers to Trump's Wall. Scientific American Blogs 11.04.2017 Retrieved April 25, 2017, from https://blogs.scientificamerican.com/guest-blog/the-barriers-to-trump-rsquo-s-wall/#
  4. Guasch, D: El futur de la política energètica als USA. Blog David Guasch, 15.11.2016 Retrieved April 25, 2017, from https://david-guasch.blogspot.ch/2016/11/el-futur-de-la-politica-energetica-als.html
  5. Guasch, D: Lletra oberta als simpatitzants de la Fundació. Blog David Guasch, 19.01.2017 Retrieved April 25, 2017, from https://david-guasch.blogspot.ch/2017/01/lletra-oberta-als-simpatitzants-de-la.html
  6. Urban Dictionary: Wikipedia, Home, Down in the Trumps.

Thursday, May 4, 2017

octavio paz: la busqueda del presente (1991)

La letra roja. Hace 26 años, el gran Octavio Paz recibió el Nobel de Literatura, 11.10.2016
Diumenge passat Lluïsa va passar-me la conferència que Octavio Paz va llegir a l'Acadèmia sueca en l'acte de lliurament del Premi Nobel de Literatura del 1990. Es tracta d'un text remarcable que pots trobar en aquest enllaç de l'Acadèmia sueca, junt amb el seu àudio. Es tracta d'un text remarcable i visionari, car presenta amb més de 15 anys d'antelació una situació que pocs eren capaços d'imaginar en el moment de la lectura de la conferència. Et passo uns extractes:

Me parece que comienza a ocurrir lo mismo con la idea del Progreso y, en consecuencia, con nuestra visión del tiempo, de la historia y de nosotros mismos. Asistimos al crepúsculo del futuro. La baja de la idea de modernidad, y la boga de una noción tan dudosa como "postmodernidad", no son fenómenos que afecten únicamente a las artes y a la literatura: vivimos la crisis de las ideas y creencias básicas que han movido a los hombres desde hace más de dos siglos. En otras ocasiones me he referido con cierta extensión al tema. Aquí sólo puedo hacer un brevísimo resumen.

En primer término: está en entredicho la concepción de un proceso abierto hacia el infinito y sinónimo de progreso continuo. Apenas si debo mencionar lo que todos sabemos: los recursos naturales son finitos y un día se acabarán. Además, hemos causado daños tal vez irreparables al medio natural y la especie misma está amenazada. Por otra parte, los instrumentos del progreso - la ciencia y la técnica - han mostrado con terrible claridad que pueden convertirse fácilmente en agentes de destrucción. Finalmente, la existencia de armas nucleares es una refutación de la idea de progreso inherente a la historia. Una refutación, añado, que no hay más remedio que llamar devastadora.

En segundo término: la suerte del sujeto histórico, es decir, de la colectividad humana, en el siglo XX. Muy pocas veces los pueblos y los individuos habían sufrido tanto: dos guerras mundiales, despotismos en los cinco continentes, la bomba atómica y, en fin, la multiplicación de una de las instituciones más crueles y mortíferas que han conocido los hombres, el campo de concentración. Los beneficios de la técnica moderna son incontables pero es imposible cerrar los ojos ante las matanzas, torturas, humillaciones, degradaciones y otros daños que han sufrido millones de inocentes en nuestro siglo.

En tercer término: la creencia en el progreso necesario. Para nuestros abuelos y nuestros padres las ruinas de la historia - cadáveres, campos de batalla desolados, ciudades demolidas - no negaban la bondad esencial del proceso histórico. Los cadalsos y las tiranías, las guerras y la barbarie de las luchas civiles eran el precio del progreso, el rescate de sangre que había que pagar al dios de la historia. ¿Un dios? Si, la razón misma, divinizada y rica en crueles astucias, según Hegel. La supuesta racionalidad de la historia se ha evaporado. En el dominio mismo del orden, la regularidad y la coherencia - en las ciencias exactas y en la física - han reaparecido las viejas nociones de accidente y de catástrofe. Inquietante resurrección que me hace pensar en los terrores del Año Mil y en la angustia de los aztecas al fin de cada ciclo cósmico.

Y para terminar esta apresurada enumeración: la ruina de todas esas hipótesis filosóficas e históricas que pretendían conocer las leyes de desarrollo histórico. Sus (reyentes, confiados en que eran dueños de las llaves de la historia, edificaron poderosos estados sobre pirámides de cadáveres. Esas orgullosas construcciones, destinadas en teoría a liberar a los hombres, se convirtieron muy pronto en cárceles gigantescas. Hoy las hemos visto caer; las echaron abajo no los enemigos idelógicos sino el cansancio y el afán libertario de las nuevas generaciones. ¿Fin de las utopías? Más bien: fin de la idea de la historia como un fenómeno cuyo desarrollo se conoce de antemano. El determinismo histórico ha sido una costosa y sangrienta fantasía. La historia es imprevisible porque su agente, el hombre, es la indeterminación en persona.

Wednesday, May 3, 2017

nick middleton - an atlas of countries that don't exist



El passat mes de Novembre, Planeta publicava al seu canal youtube un vídeo promocional del darrer llibre d'un professor de Geografia Física de la Universitat d'Oxford: Nick Middleton

Es tracta d'un llibre de Geografia Política que es va traduir a l'espanyol com: Atlas de países que no existen, i que Planeta presenta com un llibre "que ajudarà a reflexionar sobre el concepte de país, un terme que pot resultar molt relliscós, i que sovint condueix a discrepàncies, excepcions i anomalies. Un terme, a més, que no deixa d'estar sempre d'actualitat."

El passat mes d'Abril, Gema Lozano va publicar a les pàgines de Yorokobu -un dels blogs més interessants de eldiario.es- una crítica molt interessant del llibre que portava com títol: El mapa político de los países inexistentes. Una crítica on es ficava en evidència els problemes que havia trobat Middleton per trobar un consens sobre el significat del concepte de 'país': Un concepte antic, però també molt relliscós. Quan comences a buscar una definició clara, et trobes de seguida amb discrepàncies, excepcions i anomalies. Un concepte que no va poder aclarir ni a les Nacions Unides! Un concepte que sovint es troba barrejat amb el de nació, sense que cap d'ambdós tingui una definició satisfactòria.

Però no va ser l'impossibilitat de definir el concepte sobre el qual es basava el seu llibre el que va impedir Middleton tirar endavant i crear una llista d'aquests països.  Finalment, recuperant uns dels paràgrafs del llibre, Lozano acaba així el seu article: 
«Els països van i vénen». Els que avui existeixen com a tals pot ser que no ho siguin en un futur, i viceversa. «La història està plena de cadàvers d'aspirants a estat que mai van arribar a ser-ho, d'imperis que van acabar dissolts i de països reconeguts que van desaparèixer, engolits per uns veïns més poderosos».

Malgrat tot, Middleton reconeix que els últims 50 anys els estats han demostrat una major estabilitat. Han estat més els que s'han creat que els que han desaparegut per la qual cosa l'autor no descarta que «alguns dels actuals "països que avui no existeixen" puguin veure algun dia la llum i convertir-se en una nació de ple dret».
Estic segur de què Middleton tenia molt bones raons per deixar els deserts -dels que és un especialista- per atacar-se a un tema tan complex. Personalment, confesso que jo no hauria sabut trobar el coratge de fer-ho. I és que ens trobem confrontat a un món on hi ha pobles com el Kurd que, en la seva lluita d'alliberament nacional, no tenen com a objectiu la creació d'un estat. També davant de nacions que tenen com a objectiu la creació d'un estat on la integració del conjunt dels seus membres no és una prioritat. I al bell mig, el discurs dels defensors de la globalització i de la idea que les fronteres han perdut tot el seu sentit en el món actual. 

Tuesday, May 2, 2017

mysterious amsterdam sculptures: the fiddler

L'activitat turística ha oxigenat llegendes urbanes que les municipalitats recullen amb satisfacció als seus prospectes turístics. Coneixia les de Barcelona (1) i Girona (2). Però m'ha sorprès la llegenda de l'aparició misteriosa d'estàtues arreu d'Amsterdam des del 1989. Una llegenda que diu que ningú sap ni qui és l'autor de les estàtues ni qui les ha col·locat al lloc on es troben (3).

El "misteri total" va arribar el 1991 a l'Amsterdam "Stopera", on també es troba l'ajuntament de la ciutat i on, sense que ningú es donés compte de res, es va obrir el terra de marbre i va aparèixer l'escultura en bronze d'un violinista. En fi, hi ha qui diu que els treballadors municipals van tenir molta feina per trencar el terra de marbre per col·locar l'estàtua. Però si els hi demanes als treballadors de l'ajuntament, sembla que el més probable és que arronsin les espatlles i prefereixin ignorar-te.

Jo entenc perfectament l'actitud dels treballadors de l'ajuntament d'Amsterdam. Estic segur que és el que fan des de sempre els treballadors del restaurant Núria a Barcelona o els del Rivers a Girona. Deixant doncs de banda el QI d'aquells que s'han inventat aquestes llegendes, per no parlar del d'aquells que les creuen, l'estàtua del violinista me sembla remarcable.


  1. Wikipedia: Font de Canaletes. A Barcelona tenim una llegenda que engresca a molts visitants a beure aigua de la font de Canaletes; es diu que «qui beu de canaletes, torna a la ciutat», de manera que tothom a qui agradi la ciutat o tingui motius per tornar-hi s'hi apropa per beure-hi com si fos una superstició. Aquesta llegenda ha estat recollida per molts cronistes, alguns donen la versió que l'aigua de la font embruixa al qui la beu i li desperta una gran passió per la ciutat de Barcelona impedint-li de marxar-ne.
  2. Wikipedia: La Lleona. A Girona hom diu que "no pot ser veí de Girona qui no faci un petó al cul de la lleona", o bé "només podràs tornar a Girona si has fet un petó al cul de la lleona". La gent sempre hi vol peregrinar, i és un dels primers rituals de molts turistes tot just arribar a la ciutat. Antigament, els visitants havien de pujar fins a la figura de la lleona amb la força del seus braços, fins que, arran de l'allau de turistes, s'hi va instal·lar una escala per facilitar-hi l'accés (El novembre de 2015 un turista francès de 75 anys va morir arran de les greus ferides que es va fer quan va caure mentre intentava complir amb la tradició de fer un petó al cul de la lleona esculpida)
  3. What's up with Amsterdam (Your guide in the city): Anonymous sculptures in Amsterdam. Last Updated 06.01.2017 Retrieved April 25, 2017, from https://www.whatsupwithamsterdam.com/the-mystery-of-the-sculptures/